Coneixement del medi social i cultural
8
PRIMÀRIA El meu primer atles de Coneixement del medi social i cultural, per al 3r curs de Primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué. En l’elaboració i l’edició ha participat l’equip següent: TEXT Esther Echevarría Soriano Félix Román Escutia Aurora Moral Santa-Olalla IL·LUSTRACIÓ Quino Marín Márquez EDICIÓ Aurora Moral Santa-Olalla Elisa Huguet Galindo EDICIÓ EXECUTIVA Anna Sagristà Mas DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Etxebarria Orella DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero Coneixement del medi social i cultural El meu primer atles
Transcript of Coneixement del medi social i cultural
PR
IMÀ
RIA
El meu primer atles de Coneixement del medi social i cultural, per al 3r curs de Primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.
En l’elaboració i l’edició ha participat l’equip següent:
TEXT Esther Echevarría Soriano Félix Román Escutia Aurora Moral Santa-Olalla
IL·LUSTRACIÓ Quino Marín Márquez
EDICIÓ Aurora Moral Santa-Olalla Elisa Huguet Galindo
EDICIÓ EXECUTIVA Anna Sagristà Mas
DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Etxebarria Orella
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Coneixement del medi social i culturalEl meu primer atles
El sistema solar 4
Com es fan els mapes? 6
El relleu del món 8
Els rius 10
Els paisatges 12
Les ciutats 14
La població 16
Els oficis 18
Les festes 20
Els monuments 22
Índex
4
El sistema solarDurant molt de temps, les persones van creure que la Terra era el centre de l’Univers. En realitat, la Terra és un petit planeta que gira al voltant d’una estrella, el Sol.
El Sol és el centre del sistema solar.
Per estudiar-lo, les persones han enviat a l’espai satèl·lits i naus espacials.
MartJúpiter
Neptú
Venus
Nau espacial Cassini
Nau espacial Juno
Anell d’asteroides
5
SOL
Saturn
Urà
Mercuri
Transbordador
Terra
Nau espacial Voyager
Estació Espacial Internacional
Lluna
6
equador
535009_p04_h01_planisferio �sico
AMÈRICA
O C E À
PA C ÍF IC
O C E À
AT L ÀN T IC
EUROPA
O C E À G LA C IA L À RT IC
O C E À
PA C ÍF IC
O C E À
ÍN DI C
ÀFRICA
OCEAN IA
ANTÀRT IDA
O C E À G LA C IA L A N TÀ RT IC
ÀS IA
Com es fan els mapes?Els mapes ens serveixen per conèixer el planeta on vivim: quines parts són terra i quines són aigua.
A més, ens mostren quina forma tenen els continents, els països que hi ha, com n’és el relleu…
Les imatges dels satèl·litsLa cartografia és la ciència que estudia i elabora mapes. Per fer els mapes és recomanable allunyar-se i veure la Terra des de dalt. Per això, s’han llançat a l’espai aparells anomenats satèl·lits artificials. Són màquines que no aterren enlloc. Floten i donen voltes al voltant del nostre planeta.
Des d’allà dalt es veu molt bé la Terra. Per això, els anomenen ulls del cel.
N
EO
S
535009_p04-01_planisferio �sico leyenda
De 2.000 a 2.500
De 1.500 a 2.000
De 1.000 a 1.500
De 700 a 1.000
De 400 a 700
De 0 a 400
ALTITUD(en metres)
Més de 2.500
Depressió
7
535009_p05_Vegetacion_Africa
SelvaBosc tropical
Estepa
SabanaDesertBoscmediterrani
Alta muntanya
La informació dels satèl·lits
Els satèl·lits envien informació de la Terra contínuament. Gràcies a aquestes dades tenim imatges molt exactes del planeta, com aquesta que mostra el continent d’Àfrica.
Del satèl·lit al mapa
A partir de les fotografies que envien els satèl·lits, es fan mapes. S’hi escriuen els noms dels mars, de les muntanyes, de les planes…, per identificar-ne cada element.
La informació dels mapes
Com que als mapes no caben tots els arbres que hi ha al bosc o totes les muntanyes d’una serralada, es fan servir taques de colors. Per exemple, una taca blava representa un llac o el mar; una de verda, la selva, i una de groga, el desert.
SERRALADA
DE L’ATLES
massís
d’ Ahaggar massís
massís del
Camerun
de Tibesti
massís
d’Etiòpia
MON TS DR AK
ENS
BE
RG
DESERTDE LÍBIA
D E S E R T
D E L
S À H A R A
CONCADEL
CONGO
ALTIPLÀ
DE DARFUR
PENÍNSULADE SOMÀLIA
CONCA DELCHARI-TXAD
Madagascar
DESERTDE
KALAHARI
illesComores
mar Mediterrani
OCEÀ ATLÀNTIC
OC EÀÍN D IC
illesCanàries
golfde Guinea
puntada
Marca
cap deBona Esperança
capGuardafui
deltadel Nil
CONCADEL
NÍGER
illesSeychelles
ma
r Ro
i g
monts
Muc
hing
a
PENÍNSULADEL SINAÍ
ALTIPLÀDE LUNDA
badiade
Sofala
R
IFT
VA
LLEY
DES ERT
D EL NA
MIB
ALTITUD(en metres)
De 2.000 a 2.500
De 1.500 a 2.000
De 1.000 a 1.500
De 400 a 1.000
De 200 a 400
De 0 a 200
Més de 2.500
Depressió
535009_P05_Fisico Africa
8
El relleu del mónAl món trobem formes del relleu molt variades. Hi ha muntanyes molt altes. A l’Àsia, hi ha la serralada més elevada del món; s’anomena Himàlaia. En canvi, altres indrets, com els Països Baixos, es troben a tan poca altura que els seus habitants han de fer dics perquè no els inundi el mar.
A
AMÈRICA
les Grans Planes
plana Amazònica
ALTIPLÀ BRASILER
PENÍNSULA DEL LABRADOR
PENÍNSULA DE FLORIDA
PENÍNSULA ANTÀRTICA
Cuba la Hispaniola
illa d’Islàndia
illes Açores
illes Canàries
illes Britàniques
illa de Grenlàndia
PEN
ÍNS
ULA
DE C
ALIFÒ
RN
IA
SERRALADA DELS A
PALATXES
DE L’ATLES
SERRALADA
badia de Hudson
golf de Mèxic
golf de Guinea
McKinley (6.149 m)
Aconcagua (6.962 m)
la P
amp
a
cap d’Hornos
cap de Saõ Roque
cap Nord
OCEÀ
PACÍFIC
OCEÀ
ATLÀNTIC
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
SE
RR
ALA
DA D
EL
S A
ND
ES
MU
NTA
NY
ES
RO
CA
LL
OS
ES
SIER
RA MADRE
plana de Sibèria
ALTIPLÀ DEL TIBET
ALTIPLÀ DE DECCAN
PENÍNSULA DE L’HINDUSTAN
HIMÀLAIASERRA DEL ZAGROS
ÀSIA
ANTÀRTIDA
Gran Plana Europea
ALTIPLÀ DE LUNDA
ALTIPLÀ D’ANATÒLIA
PENÍNSULA ESCANDINAVA
PENÍNSULA IBÈRICA
PENÍNSULA D’ARÀBIA
CAUCAS
illa de Madagascar
SE
RR
AL
AD
A D
EL
S U
RA
LS
ELS ALPS
Kilimanjaro (5.895 m)
El’brus (5.642 m)
cap de Bona Esperança
cap Guardafui
ÀFRICA
EUROPA
desert d’Aràbia
desert del Namib
desert del Sàhara
marMediterrani
mar Negre
mar C
aspi
OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC
MONTS
DRAKENSBERG
equador
N
EO
S
A
9
Planes guanyades al mar
Els Països Baixos tenen un relleu molt pla. Una bona part de les planes d’aquest país s’han guanyat al mar i s’hi han construït uns dics perquè no s’inundin. Per això, la major part del terreny està situat a menys de cinc metres d’altura. Entens ara per què s’anomenen Països Baixos?
El cim del món
L’anomenen el Front del cel o la Mare de l’Univers perquè la muntanya de l’Everest és la més alta del planeta. Els valents escaladors que aconsegueixen arribar al cim, sens dubte, poden sentir que toquen el cel.
La muntanya vermella
Austràlia és un dels països més plans del planeta. El viatger que s’endinsi en les seves enormes planes amb prou feines veurà canvis en el paisatge. Tot i que s’hi pot trobar sorpreses, com ara Ayers Rock, una roca que al vespre es torna vermella com el foc.
PENÍNSULA DE KAMTXATKA
arxipèlag de les Filipines
arxipèlag Japonès
OCEANIA
OCEÀ
PACÍFIC
illes de Nova Zelanda
GR
AN
SER
RA
LA
DA
DIV
ISÒ
RIA
ALTIPLÀ DEL TIBET
ALTIPLÀ DE DECCAN
ALTIPLÀ DE SIBÈRIA
PENÍNSULA DE COREA
PENÍNSULA DE L’HINDUSTAN
illa de Sri Lanka arxipèlag
d’Indonèsia
HIMÀLAIA
Everest (8.848 m)
ÀSIA
Gran Desert de Victòria
desert de Gobi
OCEÀ ÍNDIC
cap Leeuwin
Gran Badia
Australiana
illa de Tasmània
B
CB
C
