Activitats de Coneixement Del Medi 6è
80
Activitats Coneixement del medi 6 PRIMÀRIA
-
Upload
anna-coll-pascual -
Category
Documents
-
view
28 -
download
16
description
fdfsda
Transcript of Activitats de Coneixement Del Medi 6è
-
ActivitatsConeixementdel medi 6 PRIMRIA
141086 _ 0001-0080.indd 1141086 _ 0001-0080.indd 1 26/10/09 16:30:2426/10/09 16:30:24
-
141086 _ 0001-0080.indd 2141086 _ 0001-0080.indd 2 26/10/09 16:30:2426/10/09 16:30:24
-
unitat 1. Les persones i la salut ................................................................................................................ 4
unitat 2. La reproducci ............................................................................................................................................ 10
unitat 3. Els ssers vius ........................................................................................................................................... 14
unitat 4. Mquines, tecnologia i societat .................................................................................... 20
La volta al mn (Els habitatges) ................................................................................... 26
unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme ............................................................................................ 28
unitat 6. Lenergia ................................................................................................................................................................ 34
unitat 7. La representaci de la Terra ............................................................................................... 40
unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya ........................................... 46
La volta al mn (Els vestits) ................................................................................................ 52
unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya ................. 54
unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa ............................ 60
unitat 11. Ledat moderna ......................................................................................................................................... 66
unitat 12. Ledat contempornia ..................................................................................................................... 72
La volta al mn (Les llenges) ........................................................................................ 78
ndex
141086 _ 0001-0080.indd 3141086 _ 0001-0080.indd 3 26/10/09 16:30:2426/10/09 16:30:24
-
4 Unitat 1. Les persones i la salut
1La salut i la malaltia
1 Enumera sis accions que hem de dur a terme per estar sans.
1. 4.
2. 5.
3. 6.
2 Observa lesquema, consulta la pgina 15 del llibre i respon les preguntes.
Quin tipus de malalties es poden classificar segons la quantitat de persones que afecten?
Com es classifiquen les malalties segons la causa que les origina?
I segons la manera en qu apareixen i la durada que tenen?
3 Busca informaci i completa el text amb les paraules que falten.
agudes
TIPUS DE MALALTIES
agudes crniques no infeccioses
endmiques
infeccioses
espordiques epidmiques
La grip s una malaltia perqu apareix rpidament i dura poc temps.
Est causada per un virus, per tant s una malaltia .
Els smptomes sn febre, esgarrifana i mal de cap. Els metges recomanen a algunes
persones vacunar-se contra la grip perqu pot arribar a ser una malaltia ,
ja que pot afectar un gran nombre de persones alhora.
la higiene lalimentaci saludable
el descans la postura correcta
lesport anar al metge per fer-nos les revisions
Les infeccioses (espordiques, epidmiques i endmiques).
En no infeccioses i infeccioses.
En agudes i crniques.
aguda
infecciosa
epidmica
141086 _ 0001-0080.indd 4141086 _ 0001-0080.indd 4 26/10/09 16:30:2526/10/09 16:30:25
-
Unitat 1. Les persones i la salut 5
4 Escriu A, si s un problema causat per lalcohol, i T, si s causat pel tabac.
deteriorament mental i demncia cncer de mama
taques i arrugues a la pell problemes cardacs
infart cerebral malalties respiratries
cncer de pulm deteriorament del fetge
5 Respon les preguntes.
Qu sn les drogues i qu provoquen?
Qu desenvolupen les persones que consumeixen drogues? Per qu?
6 Observa els dibuixos i marca els que representin una situaci de perill.
Riscos per a la salut
80 km/h
Les drogues sn substncies que modifiquen el funcionament del cervell. Provoquen canvis
en les sensacions de la persona, en el seu estat dnim o en el seu comportament.
Les persones que consumeixen drogues desenvolupen dependncia. Perqu no poden deixar
de prendren tot i ser conscients que sn perjudicials per a la seva salut.
A A
T TA
T T
T A
141086 _ 0001-0080.indd 5141086 _ 0001-0080.indd 5 26/10/09 16:30:2526/10/09 16:30:25
-
6 6 6
6
Unitat 1. Les persones i la salut6
Les malalties infeccioses7 Relaciona les columnes.
La candidiasi ... s una infecci vrica causada per un virus.
El xarampi ... s una parasitosi causada per un protozou.
La pneumnia ... s una infecci bacteriana causada per un bacteri.
La malria ... s una micosi causada per un fong.
8 Busca la informaci en el llibre de text i completa la taula.
9 Observa les fotografies i escriu quina mesura dhigiene caldria posar en prctica en cada cas per tal de prevenir una infecci.
Malaltia infecciosa Manera com es transmet Mesures per prevenir la infecci
A travs de ferides a la pell.Netejar i desinfectar les ferides.
Clera
Pel consum daliments contaminats.
Rentar-se les mans abans de manipular aliments.
Rentar els aliments que es prenen crus.
Cuinar b els aliments per evitar que quedin crus.
virus
Ttanus
Salmonellosi
Pel consum daigua
contaminada.
No beure aigua si no se
sap que s potable.
No caminar descal per la vora de les piscines, les dutxes
o els vestidors.
Tenir cura amb les mascotes: no fer-los petons i rentar-se les mans
desprs de tocar-les.
141086 _ 0001-0080.indd 6141086 _ 0001-0080.indd 6 26/10/09 16:30:2726/10/09 16:30:27
-
Unitat 1. Les persones i la salut 7
El tractament de les malalties10 Completa el text amb les paraules que hi falten.
11 Observa les imatges, busca informaci i escriu quin tractament seria ladequat en cada cas.
A la farmcia venen els , que sn substncies que ,
o malalties. Sn medicaments les i els
.
Les introdueixen al cos lagent infeccis mort o debilitat, per tal que no
sagafi la malaltia. Els sadministren a persones que pateixen una infecci
causada per un bacteri.
La i el drgans sn prctiques que susen per guarir
malalties que no es poden curar duna altra manera.
T un os de la cama trencat. No puc anar a lescola fins que no em curi de lescarlatina.
Els ronyons no em funcionen.
Cal preveure que no agafis el ttanus.
medicaments prevenen
vacunescurenalleugen
antibitics
vacunes
antibitics
cirurgia trasplantament
immobilitzaci o cirurgia
trasplantament
antibitic
vacuna
141086 _ 0001-0080.indd 7141086 _ 0001-0080.indd 7 26/10/09 16:30:2826/10/09 16:30:28
-
Unitat 1. Les persones i la salut8
Aprn a fer de metge12 Respon les preguntes.
Qu s el pols?
A qu equival cada pulsaci?
En quins llocs del cos s ms senzill prendre el pols?
Com es pren el pols?
13 Marca les opcions correctes.
El valor normal de la temperatura corporal s dentre...
35 i 36 C 36,5 i 37 C 37,5 i 38 C
Quan la temperatura s ms alta del valor normal...
ens refredem. suem ms. tenim febre.
La febre sol indicar que...
hi ha una infecci. els ossos estan creixent. ens fa falta calor.
s la dilataci de les artries quan hi passa la sang impulsada pel cor.
Equival a una contracci del ventricle esquerre.
En el canell i el coll.
Primer es palpa una artria amb el dit ndex i el dit mig, sense fer una pressi excessiva.
Desprs, es compten les pulsacions durant 10 segons mirant lagulla dels segons
del rellotge. Per ltim, es multiplica el valor que sobt per 6 i el resultat ser
el nombre de pulsacions per minut.
141086 _ 0001-0080.indd 8141086 _ 0001-0080.indd 8 26/10/09 16:30:2826/10/09 16:30:28
-
Unitat 1. Les persones i la salut 9
Repassa ms14 Llegeix les oracions, marca les falses i escriu-les de manera correcta.
Quan el nostre cos no funciona adequadament es produeixen uns smptomes que van acompanyats duna malaltia.
Entre els factors que representen un risc per a la salut hi ha lalcohol, el tabac, les drogues i els accidents de trnsit.
Les malalties infeccioses estan causades per bacteris, micosis, parasitosis, protozous o virus.
Les malalties infeccioses es transmeten per les ferides, laigua, els aliments, laire o els insectes.
Les malalties es poden tractar amb medicaments, amb cirurgia o amb trasplantaments drgans.
15 Observa les fotografies i descriu qu ha passat.
1 2 3 4
Quan el nostre cos no funciona adequadament es produeix una malaltia que v acompanyada
duns smptomes.
Les malalties infeccioses estan causades per bacteris, fongs, protozous o virus.
Un nen ha caigut anant amb bicicleta i sha fet una ferida a la cama, llavors la seva mare
la hi desinfecta. El primer que fa la mare abans de curar la ferida s rentar-se les mans
amb aigua i sab. Desprs, neteja la ferida del nen amb aigua oxigenada per tal deliminar
els microorganismes que shi puguin haver adherit. Per ltim, li aplica un antisptic
amb un cot i com que la ferida no s gaire profunda, no la tapa perqu es curi a laire.
141086 _ 0001-0080.indd 9141086 _ 0001-0080.indd 9 26/10/09 16:30:3026/10/09 16:30:30
-
10 Unitat 2. La reproducci
2
1 Observa la fotografia i escriu els carcters sexuals que diferencien aquests dos adolescents.
2 Escriu el nom de lrgan que es defineix i desprs assenyalal en el dibuix corresponent.
1. canal que comunica lter amb lexterior:
2. bossa de teixit que protegeix els testicles:
3. comuniquen els ovaris amb lter:
4. condueixen els espermatozoides fins a la uretra:
3 Llegeix el text, pensa-hi i rectifical afegint la informaci que falta perqu sigui del tot correcte.
Els carcters sexuals
Hi ha dos tipus de carcters sexuals. Els carcters sexuals es formen mentre el fetus s dins del ventre de la mare, per maduren ms endavant. Els carcters sexuals apareixen durant ladolescncia.
Resposta model (R.M.). Els carcters primaris
(els rgans reproductors femen i mascul)
que no es veuen, i els carcters secundaris que
en el noi sn: barba, pl al cos, nou del coll
i musculatura desenvolupada, i en la noia sn:
mames i malucs amples. La veu tamb s diferent.
vagina.
trompes de Fallopi.
conductes deferents.
Els caracters sexuals primaris es formen mentre el fetus s dins del ventre de la mare,
per maduren ms endavant. Els carcters sexuals secundaris apareixen durant ladolescncia.
escrot.
3
1
4
2
141086 _ 0001-0080.indd 10 11/11/09 18:10:12
-
Unitat 2. La reproducci 11
4 Escriu les parts que sassenyalen en les fotografies i els dos noms amb qu es coneixen les dues cllules sexuals.
5 Observa lesquema de la reproducci i escriu qu es representa en cada cas.
6 Ordena la seqncia del part.
Es produeix la fase de deslliurament, moment en qu sexpulsa la placenta.
Es trenca aiges quan la bossa que cont el lquid amnitic es trenca i el lquid surt per la vagina.
En la fase dexpulsi surt el nad a travs de la vagina.
En la fase de dilataci sobre poc a poc la sortida de lter perqu pugui tenir lloc el part.
La fecundaci. Lembars i el part
membrana
citoplasma
nucliplasmtica
cap coll pea intermdia
cua
vul espermatozoide
gmeta femenina gmeta mascul
home dona
fecundaci
zigot fetus
bebembri
vul
espermatozoide
4
3
2
1
141086 _ 0001-0080.indd 11141086 _ 0001-0080.indd 11 26/10/09 16:30:3326/10/09 16:30:33
-
12 Unitat 2. La reproducci
7 Escriu al grfic lineal la lletra del dibuix de la dona embarassada que correspon al pes que indica el grfic.
8 Dibuixa en el grfic segent la lnia que correspondria a lembars duna altra dona que pess, cada mes, 2 kg ms que la Natlia. Resposta grfica (R. G.)
Aprn a fer de matemtic
B
Pes en kg70
69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
Pes inicial Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6 Mes 7 Mes 8 Mes 9
Pes de lAnna durant lembars
A C
D
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
Pes inicial Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6 Mes 7 Mes 8 Mes 9
Pes en kg Pes de la Natlia durant lembars
B
D
A
C
141086 _ 0001-0080.indd 12141086 _ 0001-0080.indd 12 26/10/09 16:30:3426/10/09 16:30:34
-
Unitat 2. La reproducci 13
Repassa ms9 Completa les oracions segents.
L constitueix els carcters sexuals primaris.
Laparell reproductor est format pels , que sencarreguen
de la reproducci i maduren durant .
Als es produeixen les cllules sexuals femenines,
.
Als es produeixen les cllules
sexuals masculines, .
10 Respon les preguntes.
En qu consisteix la fecundaci?
En quina part de laparell reproductor femen es du a terme la fecundaci?
Com es forma lembri?
En quina part de laparell reproductor femen es desenvolupa lembri?
En quin moment lembri passa a ser un fetus?
aparell reproductor
rgans genitals
la pubertat
ovaris
els vuls
testicles
els espermatozoides
La fecundaci consisteix en la uni dun vul i un espermatozoide
per formar un zigot, la primer cllula del nou sser.
Es du a terme a les trompes de Fallopi.
Lembri es forma desprs de les successives divisions que pateix el zigot,
fins a ser una petita bola formada per moltes cllules.
Lembri es desenvolupa en lter, adherit a la paret.
Lembri passa a ser un fetus quan t formats tots els rgans,
excepte els pulmons.
141086 _ 0001-0080.indd 13141086 _ 0001-0080.indd 13 26/10/09 16:30:3526/10/09 16:30:35
-
14 Unitat 3. Els ssers vius
3
1 Dibuixa el tipus de cllula que correspon a cada sser viu i escriu-ne el nom. R. G.
Esquirol. Cllula: Olivera. Cllula:
2 Identifica les parts de les cllules, i escriu-ne el nom.
3 Llegeix el text, observa la imatge i respon les preguntes.
El poll s un sser viu unicellular o pluricellular? Per qu?
Creus que cal un microscopi per veure un poll? Per qu?
La cllula
cllula de la pell cllula de los
poll entre cabells
El poll s un insecte que fa uns 3 mil-lmetres de longitud. Viu en els cabells humans, que fan 1 mm de gruix, i sali-menta de la sang que xucla a travs de la pell del cap.
animal vegetal
membrana
citoplasma
nucli
citoplasma (o b orgnul) nucli
membrana
El poll s un sser viu pluricellular. Perqu est format per ms duna cllula.
No. Perqu si un cabell hum fa 1 mm de gruix i es veu a ull nu, el poll que fa uns 3 mm
de longitud, tamb es veur a ull nu.
141086 _ 0001-0080.indd 14141086 _ 0001-0080.indd 14 26/10/09 16:30:3626/10/09 16:30:36
-
Unitat 3. Els ssers vius 15
4 Escriu el ttol i els nivells que es representen a lesquema.
5 Identifica a quins ssers correspon cada conjunt i escriu-ne les dues caracterstiques principals.
Conjunt vermell. ssers . Organismes .
Conjunt blau. Regne . Caracterstiques:
Conjunt verd. Regne . Caracterstiques:
6 Quants nivells dorganitzaci tenen les plantes? Quins sn? Posan un exemple.
Els ssers pluricellulars: animals i plantes
argila
coure
ameba
parameci
tonyina
pardal
Lle
falguera
margarida
pi
nivell de
Nivells dorganitzaci dun sser pluricellular, el ratol.
cllula (cllula muscular) nivell de sistema (sistema muscular)
nivell dorganisme (ratol)
nivell de teixit (teixit muscular) nivell drgan (mscul)
vius pluricellulars
animal Salimenten daltres
ssers vius. Es desplacen.
vegetal Fan la fotosntesi.
Viuen fixats al sl.
Cinc, com els animals. Cllules vegetals unides formen teixits, com lepidermis de les
fulles; teixits units formen rgans, com larrel; rgans com la tija i les fulles suneixen
per formar sistemes o aparells, per fer la mateixa funci, en aquest cas, la de nutrici
de la planta, i la uni de tots els sistemes i aparells dna lloc a la planta.
141086 _ 0001-0080.indd 15 11/11/09 18:10:23
-
16 Unitat 3. Els ssers vius
7 Escriu a quin regne pertany i com salimenta cada sser viu.
8 Els virus, els bacteris i els protozous sn tots microbis? Per qu?
9 Busca informaci a Internet o en una enciclopdia i completa el text.
La penicillina s un , s a dir,
un medicament que susa contra les infeccions
causades per , com ara
la pulmonia i la faringitis.
La penicillina la va descobrir el metge i bacterileg
i s una substncia
natural que sobt dun anomenat
Penicillium notatum, que mata els
que causen les infeccions.
Els altres ssers vius
Regne dels fongs. Salimenta de plantes
en descomposici, restes danimals
o animals en mal estat.
Regne que inclou els protozous i les algues.
Es fabrica laliment, s a dir, fa la fotosntesi.
Sn tots microbis, perque noms es poden veure amb lajut dun microscopi.
antibitic
bacteris
Alexander Fleming
fong
bacteris
141086 _ 0001-0080.indd 16141086 _ 0001-0080.indd 16 26/10/09 16:30:3826/10/09 16:30:38
-
Unitat 3. Els ssers vius 17
10 Llegeix la descripci duna planta i tria la fotografia que li correspon.
11 Llegeix la descripci i marca quina informaci hi trobes a faltar.
Nom i illustraci. Com viu.
On es troba. Descripci de laspecte.
Tipus de lloc on viu. Relaci amb lsser hum.
Aprn a fer de bileg
Farigola
s un arbust aromtic duns 30 cm dalria. T una tija llenyosa amb branquetes de color marr. Les fulles sn linears i petites, de co-lor verd gris pel davant, i de color blanquins pel darrere. La flor t forma de llavi i els p-tals van des del color blanc fins al lila pllid.
Es troba a la regi mediterrnia occidental. Creix en llocs rids, en pendent i pedrego-sos.Necessita poca aigua, sl sec i sol. Es fa servir com a condiment en la cuina i s un bon remei per a infeccions lleus.
Pumas un mamfer que fa d1 a 2 metres de llarg i pesa entre 67 i 105 kg. T el cos allargat, el cap petit i un pelatge esps i curt de color falb. T quatre extremitats fortes i musculoses, les del darrere ms llargues que les davanteres.
Es distribueix per les zones muntanyoses del continent Americ.
Viu tant en boscos de muntanya i tropicals, com en zones pantanoses i herbcies.
141086 _ 0001-0080.indd 17141086 _ 0001-0080.indd 17 26/10/09 16:30:3926/10/09 16:30:39
-
6
6
18 Unitat 3. Els ssers vius
12 Relaciona cada sser viu amb el tipus de cllula que li correspon.
13 Per qu les cllules humanes tenen formes tan diferents? Observa, llegeix i marca la resposta correcta.
Perqu la forma de les cllules est relacionada amb la funci que fan dins lsser hum, per exemple, les cllules que formen els msculs del bra tenen forma allargada per estirar-se i arronsar-se i permetre el moviment.
Perqu la forma de les cllules est relacionada amb la funci de relaci, per exemple, les cllules dels msculs tenen forma allargada perqu shan de relacionar amb les cllules de los i permetre el moviment.
Repassa ms
6
6
141086 _ 0001-0080.indd 18141086 _ 0001-0080.indd 18 26/10/09 16:30:4126/10/09 16:30:41
-
Unitat 3. Els ssers vius 19
14 Classifica aquests ssers. Indica, quan correspongui, el regne a qu pertanyen i els nivells dorganitzaci.
15 Escriu en qu sassemblen i en qu es diferencien aquests dos organismes.
Ameba
Parameci
Mosquit tigre
Bacteri del clera
Virus del xarampi
El parameci pertany al regne que inclou els protozous
i les algues i noms t un nivell dorganitzaci, el cellular,
perqu s un organisme unicellular.
El mosquit pertany al regne dels animals, t cinc cinc
nivells dorganitzaci (cellular, teixit, rgan, sistema
o aparell i organisme).
El virus no pertany a cap regne, no es considera
un sser viu perqu no arriba fins el nivell cellular.
Sassemblen pel fet que sn organismes unicellulars. Es diferencien pel fet que la cllula
de lameba s semblant a les dels animals, mentre que la cellula del bacteri s molt ms
petita i senzilla.
141086 _ 0001-0080.indd 19141086 _ 0001-0080.indd 19 26/10/09 16:30:4326/10/09 16:30:43
-
20 Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat
4
1 Identifica cada mquina i escriu per a qu ens serveix.
2 Observa la fotografia i marca les opcions correctes.
s una mquina...
mecnica trmica
que sutilitza per...
multiplicar una fora produir un moviment
i s...
manual automtica
3 Busca informaci i respon les preguntes.
Qu s i per a qu serveix un receptor de GPS?
Qu signifiquen les inicials GPS?
Com funciona un receptor de GPS?
Les mquines i els usos que en fem
Satllit espacial. Ens ajuda a fer tasques
perilloses.
Tornavs. Ens estalvia esfor.
s un aparell de comunicaci que ens permet orientar-nos.
Signifiquen sistema de posicionament global.
Funciona per mitj de satllits que permeten localitzar les coordenades
terrestres i laltura sobre el nivell del mar on es troba el receptor.
141086 _ 0001-0080.indd 20141086 _ 0001-0080.indd 20 26/10/09 16:30:4526/10/09 16:30:45
-
Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat 21
4 Observa les imatges i escriu si es veu lestructura o la carcassa de la mquina en cada cas.
5 Escriu les semblances i les diferncies entre un motor de combustible i un motor elctric.
6 Escriu quin tipus de sensor contenen aquestes mquines.
Les parts duna mquina
Estructura dun ordinador Carcassa duna videoconsola
R.M. Tant el motor de combustible com lelctric es fan
servir en mquines automtiques i contenen peces mbils
que transmeten el moviment a altres parts de la mquina.
Mentre que el motor de combustible funciona amb un
combustible (gasolina, gasoil, etc.) i es fa servir en la majoria
de vehicles i en mquines que utilitzen molta potncia,
el motor elctric el presenten moltes mquines de tota mena i funcionen
connectats a la xarxa elctrica, piles o bateries recarregables.
sensor dinfrarojos sensor
de temperatura
sensor de llum antena
141086 _ 0001-0080.indd 21141086 _ 0001-0080.indd 21 26/10/09 16:30:4626/10/09 16:30:46
-
22 Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat
7 Defineix els termes segents.
operadors mecnics:
mecanisme:
engranatge:
8 Observa el dibuix i respon les preguntes.
Quin nom rep aquest mecanisme?
Quins operadors mecnics cont?
Per a qu serveix aquest mecanisme?
Assenyala en el dibuix amb colors diferents els operadors mecnics que formen el mecanisme i descriu com funciona.
9 Escriu quins operadors sassenyalen en la bicicleta de marxes.
Els operadors mecnics
sn les peces que es fan servir per
transmetre el moviment o la fora en les mquines mecniques.
s la uni de diversos operadors mecnics.
s un mecanisme format per dos o ms operadors que sencaixen
entre ells grcies a uns sortints que tenen, les dents.
Mecanisme de piny i cremallera.
Una roda dentada o piny i una cremallera.
Per convertir un moviment circular en un moviment lineal.
La roda dentada o piny sacobla a una cremallera. Quan gira el piny, la cremallera es desplaa
en un sentit, i quan el piny gira en laltre sentit, sinverteix el sentit en qu es mou la cremallera.
pinyons
cadena
plats
pedal
R.G.
141086 _ 0001-0080.indd 22 11/11/09 18:11:07
-
Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat 23
10 Observa les fotografies i escriu quin avantatge i quin inconvenient ha portat la invenci daquestes mquines.
11 Observa la fotografia, busca informaci i respon les preguntes.
Quin aparell s?
Per a qu sutilitza?
Quin avantatge proporciona aquest aparell?
12 Explica, amb un exemple, quina informaci, que consideris valuosa, aporten la cultura i loci a la teva vida. Resposta lliure (R. Ll.).
Els avenos tcnics i la societat
Lavantatge s qu la recollectora estalvia
lesfor de moltes persones i fa la collita
amb gran rapidesa. Linconvenient s qu
molts treballadors del camp han perdut
la feina.
Lavantatge s qu lavi facilita
el desplaament rpid a pasos
llunyans i linconvenient s qu usa
combustible fssil que causa
lescalfament global de la Terra.
s un aparell de fer radiografies.
Sutilitza per obtenir imatges internes
del cos hum.
Ajuda a diagnosticar malalties de parts
internes del cos.
141086 _ 0001-0080.indd 23141086 _ 0001-0080.indd 23 26/10/09 16:30:5026/10/09 16:30:50
-
Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat24
13 Dibuixa els materials que necessites per construir la maqueta duna caixa de canvis. (R. G.).
14 Respon les preguntes.
Quantes rodes i de quins dimetres cal retallar amb el cartr gruixut?
Quantes rodes formen leix motor i a quina distncia de separaci es colloquen?
Quantes rodes formen leix secundari i a quina distncia de separaci es colloquen?
Quines rodes senfronten en la primera, la segona i la tercera marxa?
Aprn a fer denginyer
(Cal que dibuixin: una capsa de cartr, un tros de cartr gruixut, dues barretes o palletes de refresc, un regle, un comps, tisores i cola.)
Sis rodes, dues de 8 centmetres de dimetre, dues de 5 i dues de 2.
A leix motor van tres rodes de 8, 5 i 2 cm de dimetre i es deixen 5 centmetres de separaci
entre cada roda.
A leix secundari van tres rodes de 8, 5 i 2 cm de dimetre i es deixen 4 centmetres
de separaci entre cada roda.
En la primera marxa senfronta la roda petita de leix motor
amb la roda gran de leix secundari. En la segona marxa
senfronten les dues rodes mitjanes. En la tercera marxa
senfronta la roda gran de leix motor amb la roda petita
de leix secundari.
141086 _ 0001-0080.indd 24141086 _ 0001-0080.indd 24 26/10/09 16:30:5226/10/09 16:30:52
-
Unitat 4. Mquines, tecnologia i societat 25
Repassa ms15 Completa els resums segents amb el ttol i les paraules que falten.
16 Escriu un exemple de mquina que compleixi amb les indicacions. R. M.
Mquina mecnica i automtica, amb motor i peces mbils que susa per produir un moviment.
Mquina mecnica i manual que susa per desplaar objectes pesants.
Mquina trmica, amb sensor de temperatura que serveix per refredar extraient la calor.
Les mquines i altres tcnics han la nostra
societat en els mbits del , la , les
, l i la .
Les mquines ens estalvien i , ens permeten fer tasques amb
, dur a terme feines per a les persones o
un tipus denergia en un altre. Hi ha mquines , trmiques i mquines
que ens permeten o informaci.
Les estan formades per diverses parts: una o
coberta, una , un , peces , circuits
i electrnics, , indicadors i . No
totes les mquines totes aquestes parts.
Els avenos tcnics i la societat
avenos transformat
treball sanitat
comunicacions oci cultura
Les mquines i els usos que en fem
temps esfor
precisi perilloses convertir
mecniques
comunicar-nos manejar
Les parts duna mquina
mquines carcassa
estructura motor mbils
elctrics sensors pantalles
tenen
Batedora
Carret
Nevera
141086 _ 0001-0080.indd 25141086 _ 0001-0080.indd 25 26/10/09 16:30:5226/10/09 16:30:52
-
La volta al mn (primer trimestre)26
Els habitatges1 Observa les fotografies i escriu en quin lloc es troben aquests habitatges i en qu es diferencien. R. M.
2 Explica per qu els habitatges no sn iguals a tot el mn.
El primer habitatge s un igl que es localitza dins el cercle polar rtic (Canad), s un refugi
que es construeixen els esquimals quan van a caar. Laltra correspon a un pas clid de lfrica
(poblat hausa del Nger), s una casa de parets de fang i sostre de palla, s lhabitatge
duna famlia, al costat hi ha graners de fang on guarden la collita de cereals.
El tercer s un habitatge dalta muntanya europea dun lloc on neva sovint (xalet sus). s de fusta
i t la teulada inclinada per facilitar que la neu llisqui. La quarta s una casa dun pas clid
mediterrani (casa pagesa evissenca), amb parets de pedra calcria emblanquinades de cal
per defugir el sol i adaptada al terreny, t terrats de diferents nivells per recollir laigua de pluja.
R. M. Perqu depn del clima, el relleu i les necessitats de les persones que hi viuen. Varien segons
la pluja, el vent, la temperatura i el calor don shan de construir. El material de construcci depn
dall que es troba al lloc: pedra, fusta, fang, palla La necessitat de defensar-se o protegir-se
tamb condiciona lexterior de lhabitatge i la situaci.
141086 _ 0001-0080.indd 26141086 _ 0001-0080.indd 26 26/10/09 16:30:5226/10/09 16:30:52
-
La volta al mn (primer trimestre) 27
3 Respon les preguntes.
Qu caracteritza els pobles nmades?
Qu tenen en com els habitatges dels nmades?
Quins materials fan servir els diferents pobles nmades per fer-se les cases?
A quin lloc singular es fan cases a Indonsia? Per qu?
Qu s un junc?
4 Llegeix el text i expressa la teva opini.
Hi ha persones arreu del mn que no tenen habitatge i viuen al carrer o al voltant de les ciutats en espais co-berts amb materials que troben a les escombraries.
Que no tenen una casa a un lloc fix sin que es construeixen
un refugi cada vegada que saturen.
Tenen parts que es desmunten i es poden transportar: una estructura i unes peces
que les cobreixen i que fan de parets.
Els tuaregs i els indis fan servir pells; els mongols, feltre cosit i els siberians escora de bedoll.
A Indonsia es fan cases damunt de laigua per evitar els atacs denemics o danimals
salvatges.
Una barca-casa que es pot veure pels rius que travessen
algunes ciutats asitiques.
R. Ll.
141086 _ 0001-0080.indd 27141086 _ 0001-0080.indd 27 26/10/09 16:30:5426/10/09 16:30:54
-
5Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme28
1 Observa la representaci de les crregues elctriques duns objectes i respon la pregunta.
Com estan carregats elctricament els objectes? Com ho saps?
2 Marca les opcions correctes.
Quan freguem un bolgraf amb un drap passen crregues...
negatives del bolgraf al drap negatives del drap al bolgraf
El bolgraf que sha fregat amb el drap queda carregat...
negativament positivament
El drap en qu sha fregat el bolgraf queda carregat...
negativament positivament
3 Observa la fotografia i explica perqu quan sapropen els globus tendeixen a separar-se.
Les crregues elctriques
A CB
El cos A s neutre perqu t el mateix nombre de crregues negatives que positives,
ja que estan repartides alternadament. El cos B s negatiu perqu t ms crregues negatives
que positives. El cos C s positiu perqu t ms crregues positives que negatives.
Quan apropem els dos globus actua una fora a distncia
que fa que es repelleixin i se separin perqu les crregues
elctriques que tenen sn iguals.
141086 _ 0001-0080.indd 28141086 _ 0001-0080.indd 28 26/10/09 16:30:5726/10/09 16:30:57
-
Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme 29
4 Llegeix el text i tornal a escriure descobrint les paraules amagades sota les taques.
5 Explica com convertiries una barra de ferro en un electroimant.
6 Fixat en les fotografies i escriu de qu es tracta i per a qu serveix laplicaci del magnetisme en cada cas.
Els imants i el magnetisme
Un imant s un objecte capa datreure objectes fabricats amb ferro i alguns altres metalls. La propietat dels imants datreure objectes s el magnetisme. Tots els imants tenen dos pols magntics, el nord i sud. Els pols magntics diferents satrauen mentre que els pols magntics iguals es repelleixen.
A
B
A
B
Un imant s un objecte capa datreure objectes fabricats amb ferro i alguns altres metalls.
La propietat dels imants datreure objectes s el magnetisme. Tots els imants tenen dos pols
magntics, el nord i sud. Els pols magntics diferents satrauen mentre que els pols magntics
iguals es repelleixen.
Enrollant un fil de coure al voltant de la barra de ferro
i connectant el fil de coure a un circuit elctric.
Es tracta dun electroimant i sutilitza en una mquina
que separa els objectes metllics de la resta de residus.
Es tracta dun suport magntic i sutilitza en un disc dur
dun ordinador per emmagatzemar informaci.
141086 _ 0001-0080.indd 29141086 _ 0001-0080.indd 29 26/10/09 16:30:5826/10/09 16:30:58
-
Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme30
7 Escriu qu s el corrent elctric i qu transporta.
8 Observa els dibuixos i explica per qu una bombeta llueix ms que laltra.
9 Respon les preguntes.
Quin efecte t el corrent elctric en la planxa? Per qu?
Per qu el mnec de la planxa s de plstic?
Qu passa quan es desendolla del corrent elctric el cable de la planxa?
El corrent elctric
A B
El corrent elctric s el moviment ordenat de crregues
elctriques negatives per un material conductor.
El corrent elctric transporta energia elctrica.
La bombeta A llueix ms que la B perqu el corrent en A t ms intensitat que en B, s a dir,
hi ha ms crregues circulant pel conductor de lA que del B. Quan ms intensitat de corrent hi ha,
ms energia es pot transportar.
T efecte calorfic. Perqu el corrent elctric que circula pel cable escalfa
la base de la planxa.
Perqu el plstic s un material allant de lelectricitat que permet que lagafem sense que passi
el corrent elctric.
Que deixa de passar el corrent elctric i la base de la planxa deixa descalfar-se.
141086 _ 0001-0080.indd 30141086 _ 0001-0080.indd 30 26/10/09 16:31:0026/10/09 16:31:00
-
Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme 31
10 Escriu el nom dels components del circuit elctric de lesquema. Desprs, respon les preguntes.
1 i 2
3
4 5
6
7
Quina funci t el generador en el circuit elctric?
Com es crea el corrent elctric en un circuit?
Quants tipus de generadors hi ha? Escriu-los.
Quan circula el corrent elctric pel circuit?
11 Explica don prov lenergia elctrica que fa funcionar els aparells connectats a un endoll de paret i per qu t dos forats.
Els circuits elctrics1 2
3 7
6
54
borns
generador
motor cable
bombeta
interruptor
Un generador proporciona a les crregues elctriques lenergia que cal
perqu es moguin pel circuit.
El generador t dos pols o borns, per un surten les crregues i per laltra entren,
i aix es crea el corrent.
Hi ha diversos tipus de generadors: piles, bateries recarregables, cllules fotovoltiques
o piles solars, alternadors i dinamos.
Quan el circuit est tancat, s a dir, quan tots els components estan connectats de manera
que el corrent pugui sortir per un pol i entrar-hi per laltre.
Lenergia elctrica dun endoll de paret prov de la xarxa elctrica general.
Lendoll t dos forats per poder introduir les dues clavilles elctriques dels aparells
que es connecten i aix les crregues elctriques surten per un forat i entren per laltre.
141086 _ 0001-0080.indd 31141086 _ 0001-0080.indd 31 26/10/09 16:31:0126/10/09 16:31:01
-
Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme32
12 Observa lesquema i escriu qu representa cada smbol.
13 Observa el circuit de la fotografia i marca lesquema que el representa.
14 Fixat en lesquema i dibuixa el circuit elctric. R. G.
Aprn a fer de tcnic electrnic
M
M
pila
interruptor
cable conductor
bombeta
motor
141086 _ 0001-0080.indd 32141086 _ 0001-0080.indd 32 26/10/09 16:31:0226/10/09 16:31:02
-
Unitat 5. Lelectricitat i el magnetisme 33
perqu es pot patir una descrrega elctrica.
les mans mullades perqu la pell mullada condueix b el corrent elctric.
... mai no sha destirar-lo, sin que cal desconnectar-lo de lendoll.
... cal desconnectar primer la lmpada.
... endoll perqu es podria escalfar massa i provocar un incendi.
No es poden tocar els aparells elctrics amb
No es poden connectar molts aparells en un mateix
No es pot tocar la pantalla del televisor
Per desconnectar un cable dun endoll
Abans de canviar una bombeta fosa
Repassa ms15 Llegeix les preguntes i marca la representaci que dna la resposta correcta.
Tots els cossos tenen crregues positives i negatives o noms tenen un sol tipus de crregues?
Els cossos carregats amb crregues de diferent tipus es repelleixen o satrauen?
16 Relaciona les oracions per obtenir consells sobre seguretat en ls de lelectricitat.
141086 _ 0001-0080.indd 33141086 _ 0001-0080.indd 33 26/10/09 16:31:0226/10/09 16:31:02
-
6Unitat 6. Lenergia34
1 Defineix qu s lenergia.
Completa lesquema.
2 Fixat en el dibuix i escriu de quin tipus denergia es tracta.
A B C
D E
Lenergia i les seves propietats
LENERGIA
Tipus denergia
Propietats de lenergia
A
B
C
DE
B
Lenergia s la causa que tinguin lloc els canvis. Nhi ha de molts tipus i t unes propietats:
es pot transferir, emmagatzemmar, transportar i transformar.
mecnica es transfereixelctrica
sonora es pot emmagatzemarqumica
lluminosa es transportanuclear
calorfica o trmica es transforma
mecnica sonora
calorfica o trmica elctrica
lluminosa
141086 _ 0001-0080.indd 34 11/11/09 18:11:50
-
Unitat 6. Lenergia 35
3 Escriu la diferncia entre calor i temperatura.
4 Compara les fotografies i explica quin pont s ms segur i per qu.
5 Observa la fotografia i respon les preguntes marcant les opcions correctes.
Quin fenomen t lloc?
la reflexi de la llum
la refracci de la llum
Quin tipus de cos s el mirall?
transparent
opac
Quanta llum rebota en el mirall?
noms una part de la que hi arriba
gaireb tota la que hi arriba
La calor i la llum
Fotografi a 8 de la pgina 90 del llibre de lalumne per sense la junta de dilataci.
La calor s una forma denergia que es transmet entre cossos
que es troben a diferents temperatures, mentre que la temperatura
noms indica la quantitat de calor que t un cos.
El pont ms segur s el de la fotografia de lesquerra perqu t la junta de dilataci que permet
que el pont es dilati sense que es deteriori el ferm.
141086 _ 0001-0080.indd 35141086 _ 0001-0080.indd 35 26/10/09 16:31:0426/10/09 16:31:04
-
Unitat 6. Lenergia36
6 Observa el dibuix de la central elctrica i escriu el nom de cada element.
A F
B G
C H
D I
E J
7 Respon les preguntes sobre lactivitat anterior.
Quin tipus de central elctrica s?
Quina font denergia utilitza?
Com produeix lenergia elctrica?
La producci delectricitat
A
B CD
E
F
G
H
I
J
caldera circuit de refrigeraci
canonades de vapor torre de refrigeraci
turbina xemeneia
generador transformador
condensador lnies elctriques
s una central trmica.
Energia qumica emmagatzemada en un combustible per produir vapor daigua.
El vapor daigua fa girar la turbina i aquesta fa girar el generador que cont
imants i bobines de fils conductors que poden girar. Quan giren les bobines
a prop dels imants es produeix un corrent elctric que es transporta a
lexterior per mitj de cables.
141086 _ 0001-0080.indd 36141086 _ 0001-0080.indd 36 26/10/09 16:31:0526/10/09 16:31:05
-
Unitat 6. Lenergia 37
8 Escriu quines sn les conseqncies negatives relacionades amb ls de lenergia.
9 Observa la fotografia i explica de quin problema es tracta, per qu sha produt i com es pot evitar.
10 Respon les preguntes raonadament.
Com seria la temperatura de la Terra sense lefecte dhivernacle?
Qu els passaria als ssers vius de la Terra si no exists lefecte dhivernacle?
Quina relaci t lefecte dhivernacle amb lescalfament global?
Lenergia en la nostra societat
Escultura afectada per la pluja cida
Lexhauriment de recursos, la contaminaci, lescalfament global, la pluja
cida i laparici de residus radioactius.
R. M. La pluja cida erosiona la pedra,
el marbre i altres materials. Es produeix
perqu en cremar carb o combustibles
derivats del petroli semeten substncies
que dissoltes en laigua de la pluja sn
corrosives. Es pot evitar installant filtres
a les sortides de fums, gastant menys
energia o fent servir energies netes.
Sense lefecte dhivernacle la temperatura de la Terra disminuiria.
Sense lefecte dhivernacle la temperatura de la Terra no seria clida i per tant no seria
adequada per als ssers vius.
Lefecte dhivernacle permet mantenir una temperatura adequada
en el planeta grcies al dixid de carboni. Si el dixid de carboni
augmenta a causa del consum de combustibles fossils, tamb
augmenta la temperatura del planeta. En diem escalfament global.
141086 _ 0001-0080.indd 37141086 _ 0001-0080.indd 37 26/10/09 16:31:0626/10/09 16:31:06
-
Unitat 6. Lenergia38
11 Completa la taula amb les dades que falten. R. M.
Aprn a fer de fsic
Partint del que se sap
No tots els materials condueixen la calor de la mateixa manera.
Hiptesi
Material
Descripci de
lexperiment
Resultats obtinguts
Conclusi dels resultats obtinguts
Com que el metall condueix millor la calor millor que el cot, un got daigua
calenta es refredar abans si el posem sobre una superfcie metllica
que si el colloquem sobre un drap de cot.
Dos gots de base ampla, una superfcie o safata metllica, un drap
de cuina de cot, aigua calenta de laixeta, film transparent,
un termmetre, un cronmetre o rellotge, una llapis i una llibreta.
Preparem dos gots iguals que tinguin una base ampla, una superfcie
o safata metllica i un drap de cuina.
Omplim els gots amb aigua calenta de laixeta. Comprovem amb un termmetre
que estiguin a la mateixa temperatura i els tapem amb film transparent.
Colloquem cada got sobre una de les dues superfcies.
Esperem quinze minuts i tornem a comprovar la temperatura.
Obrim els recipients i anotem la temperatura que marca el termmetre
en cada cas.
En el got que est sobre el drap de cuina la temperatura s ms alta
que en laltre got, que est sobre la safata o superfcie metllica.
Arribem a la conclusi que el metall condueix millor la calor que el cot,
perqu el got amb aigua calenta que estava sobre la superfcie metllica
sha refredat abans que el que estava sobre el drap de cot.
141086 _ 0001-0080.indd 38141086 _ 0001-0080.indd 38 26/10/09 16:31:0726/10/09 16:31:07
-
Unitat 6. Lenergia 39
Repassa ms12 Busca cinc paraules en la sopa de lletres i escriu cadascuna al costat de la definici
que li correspon.
: forma denergia que passa dels cossos que tenen ms temperatura als que en tenen menys.
: canvi en la direcci de propagaci de la llum quan passa duna substncia transparent a una altra.
: tipus denergia que poden alliberar algunes substncies que sn radioactives.
: hlix o roda que gira aprofitant lenergia mecnica de laigua corrent o dun raig de vapor daigua a pressi.
: mquina a linterior de la qual hi ha imants i bobines de fils conductors que poden girar i produir un corrent elctric que es transporta a lexterior per mitj de cables.
13 Llegeix el text i respon la pregunta.
Per qu creus que hi ha vens que volen que es tanqui la central nuclear?
R O T F B P C L G
E N U C L E A R E
F P R U S S L O N
R P B G O E O F E
A T I A S M R O R
C E N C I R Q I A
C S A G R E F X D
I S E U R A N T O
O A T G A E F X R
Al poble de la Carme hi ha una central nuclear i un sector de vens es manifesten sovint demanant-ne el tancament.
Calor
Refracci
Nuclear
Turbina
Generador
Perqu tot i que una central nuclear genera molta energia
amb poc combustible i no emet gasos contaminants,
produeix residus radioactius i un accident podria causar
danys greus en molts quilmetres a la rodona.
141086 _ 0001-0080.indd 39141086 _ 0001-0080.indd 39 26/10/09 16:31:0726/10/09 16:31:07
-
7Unitat 7. La representaci de la Terra40
1 Escriu qu sha fet per dibuixar el mapamundi o planisferi a partir del globus terraqi.
2 Explica qu s lescala dun mapa i de quantes maneres es pot indicar.
3 Escriu el terme que es defineix en cada cas, i desprs, completa la retolaci.
1. : parallel principal que envolta la Terra i que es pren com a referncia per mesurar la latitud.
2. : meridi principal que uneix els pols i es pren com a referncia per mesurar la longitud.
3. : distncia que hi ha des de qualsevol punt de la Terra fins a lequador.
4. : distncia que hi ha des de qualsevol punt de la Terra fins al meridi de Greenwich.
La Terra i els mapes
60O 60E
90N
nord
sud90S
0
oestest
0
Shan projectat els punts de lesfera o globus terraqi en un cilindre.
Lescala dun mapa indica la relaci que hi ha entre la distncia
dun territori en la realitat i la que ocupa en el mapa.
Les escales poden indicar-se de manera grfica o numrica.
Equador
Meridi de Greenwich
Latitud
Longitud
meridi
de
Greenwich
equador
latit
ud
latitud
longitud longitud
141086 _ 0001-0080.indd 40 11/11/09 18:12:10
-
Unitat 7. La representaci de la Terra 41
4 Observa el planisferi fsic de la Terra i respon les preguntes.
Qu es representa en un planisferi fsic? Quina informaci se nobt?
5 Escriu una caracterstica que distingeix aquests continents.
Amrica:
sia:
Oceania:
lAntrtida:
6 Consulta el planisferi fsic de la Terra, busca informaci i explica si un mar i un oce sn el mateix o no.
El planisferi fsic
MU
NTA
NYES R
OCALLO
SES
les Grans Planes
plana Ama
znica
altipldel MatoGrosso
Pata
gni
a
GRENLNDIA
ILLESBRITNIQUES
l
ALPS
Carpats
pennsulaEscandinava
CAUCAS
MO
NTS U
RA
LS
altipldel Tibet
pennsulad' Indoxina
pennsulade l' Hindustan
A N T R T I D A
MADAGASCAR
mard'Arbia
pennsulad' Arbia
O C E
P A C F I C
O C E G L A C I A L R T I C
O C E G L A C I A L A N T R T I C
ANTILLES
AUSTRLIA
S I A
A M R I C A
E U R O P A
F R I C A
SERR
ALAD
A
DELS
APA
LATX
ES
masss dela GuaianaSER
RA
LA
DA DELS A
ND
ES
O C E
A T L N T I C
PIRINEUS
mar MediterraniSER
RALADA
DE L'ATL
ES
NovaGuinea
GRAN
SER
RA
LAD
A DIVISRIA
O C E
P A C F I C
O C E
N D I C O C E A N I A
0306090120150
mer
idi
de
Gre
enw
ich
60
20
0 equador
20
40
60
80
150 120 90 60 30 0 30 60 90 120 150 180
0
20
40
60
80
20
40
60
0 1.170
quilmetres
escala
40
altiplde SibriaCentral
HIMLAIADESERTDEL SHARA
DESERTDEL
KALAHARI
A L T U R E S(en metres)
2.000
1.000
500
200
0
DEPRESSI
Shi representa lextensi dels oceans i els continents i les illes. La varietat geogrfica
de la Terra: la mida i la forma dels continents, les zones elevades i les baixes,
i per on discorren els rius del planeta.
s el continent ms llarg.
s el continent ms extens.
s el continent ms petit.
s un continent deshabitat i cobert de gla.
No sn el mateix perqu tot i que loce i el mar sn grans extensions daigua salada,
loce es considera una part nica i continua daigua salada que es troba compresa
entre dos grans continents i el mar es considera una petita divisi de loce
que es troba ms o menys tancat entre els continents.
141086 _ 0001-0080.indd 41141086 _ 0001-0080.indd 41 26/10/09 16:31:1026/10/09 16:31:10
-
Unitat 7. La representaci de la Terra42
7 Escriu on est situada Europa i amb qu limita.
8 Llegeix el text, subratlla les errades i tornal a escriure correctament.
9 Completa la taula amb quatre exemples daccidents geogrfics dEuropa. R. M.
10 Respon les preguntes marcant les opcions correctes.
Quin s el riu ms llarg dEuropa?
Danubi Rin Volga
A quin vessant pertany el Petxora?
rtic Mediterrani Atlntic
Quin daquests rius s ms cabals?
Po Dnister Ebre
El relleu i les aiges dEuropa
La major part del territori europeu est format per massissos que sestenen pel centre i lest. En aquesta mplia zona hi ha el Masss Oriental.Els sistemes muntanyosos ms elevats dEuropa se situen a loest. Les serralades voregen el mar Negre.
Pennsules
Golfs
Caps
Illes
Europa est situada a lhemisferi nord. Limita al nord amb loce Glacial rtic, a lest
amb lsia, al sud amb el mar Mediterrani i lfrica i a loest amb loce Atlntic.
La major part del territori europeu est format per planes que sestenen pel centre i lest.
En aquesta mplia zona hi ha el Masss Central. Els sistemes muntanyosos ms elevats
dEuropa es situen al sud. Les serralades voregen el mar Mediterrani.
Escandinvia, Kola, Ibrica i Crimea
Btnia, Biscaia, Lle, Gnova.
del Nord, Finisterre, So Vicente i Matapan.
Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, Balears, Crsega.
141086 _ 0001-0080.indd 42 11/11/09 18:12:21
-
Unitat 7. La representaci de la Terra 43
11 Respon les preguntes.
Qu representa un planisferi poltic?
Com es representen els pasos i les fronteres en un planisferi poltic?
Les fronteres entre els pasos sn variables? Per qu?
12 Consulta un atles i escriu en el planisferi poltic els noms dels pasos assenyalats.
El planisferi poltic
Lextensi, la localitzaci i els lmits dels pasos de la Terra.
Els pasos es pinten de colors diferents i les fronteres amb una lnia.
S, al llarg de la histria han canviat perqu,
per exemple, dos pasos uneixen els seus territoris
de com acord, o perqu desprs duna guerra un pas
guanyador amplia les fronteres en perjudici del pas
que derrota o b perqu un pas es divideix i dna lloc
a diversos pasos.
CANAD
BRASIL
POLNIA
ITLIA
UCRANA
ANGOLA
IRAN
NDIA
JAP
SUDAN
AUSTRLIA
141086 _ 0001-0080.indd 43141086 _ 0001-0080.indd 43 26/10/09 16:31:1426/10/09 16:31:14
-
44 Unitat 7. La representaci de la Terra
13 Marca les opcions correctes.
Les persones que elaboren i interpreten els mapes sn els...
cartfols
cartgrafs
topgrafs
La latitud i la longitud sn necessries per...
localitzar un punt en un mapa
elaborar un mapa
fotografiar un mapa
Els valors de la latitud i la longitud dun punt sn...
les coordenades geogrfiques
un parell de punts del mapa
les zones geogrfiques
14 Situa en el planisferi els dos punts del requadre. R. G.
Aprn a fer de cartgraf
90 E i 40 N - 60 O i 40 S
80
60
40
20
20
0 equador
40
60
0
mer
idi
de
Gre
enw
ich
80
60
40
20
20
0
40
60
180 150 120 90 60 30 30 60 90 120 150 180
180 150 120 90 60 30 30 60 90 120 150 180
141086 _ 0001-0080.indd 44141086 _ 0001-0080.indd 44 26/10/09 16:31:1726/10/09 16:31:17
-
Unitat 7. La representaci de la Terra 45
3
S 4
2 E M
1 P L A N I S F E R I
O A 6 R 9
L I P
7 E Q U A D O R E
X I N
E 8 A T L N T I C
M N
B 5 S
U F U
10 A N T R T I D A L
G O A
R
D
Repassa ms15 Resol els mots encreuats.
1. Representaci de tota la Terra en un mapa.
2. Riu que pateix estiatge i travessa Itlia.
3. Riu del vessant atlntic que travessa la capital de Frana.
4. Lnia imaginria que uneix els pols.
5. Vall dorigen glacial per la qual entra laigua del mar.
6. Pas molt petit del continent europeu.
7. Parallel principal de la Terra.
8. Oce que sestn de nord a sud entre Amrica, Europa i lfrica.
9. La Ibrica, la Balcnica i la de Kola sn exemples daquesta forma de relleu.
10. Continent deshabitat i cobert de gla.
141086 _ 0001-0080.indd 45 11/11/09 18:12:37
-
8Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya46
1 Enumera les cinc grans unitats de relleu dEspanya que formen part de la pennsula Ibrica.
2 Escriu en el mapa els nombres de la llista i desprs estudia-tho de memria.
1. Meseta Central
2. Sistema Central
3. Montes de Toledo
4. Muntanyes de Lle
5. Serralada Cantbrica
6. Serralada Ibrica
7. Sierra Morena
8. Depressi de lEbre
9. Depressi del Guadalquivir
10. Masss Galaic
11. Muntanyes Basques
12. Pirineus
13. Sistema Mediterrani Catal
14. Sistemes Btics
15. Illes Balears
16. Illes Canries
3 Llegeix les pistes, busca la informaci i escriu el nom de les muntanyes.
Muntanya que fa 2.519 metres, situada als Picos de Europa, a la provncia dAstries i que en asturi sanomena Picu Urriellu. N .
Muntanya de la serralada Ibrica, entre les provncies de Sria i Saragossa, fa 2.313 metres i forma part del Parc Natural de la Dehesa del Moncayo. M .
Mont, el ms alt de les muntanyes de Lle, a la provncia de Lle, que en lpoca dels romans es va venerar com el du Mart Telenius. T .
El relleu peninsular. La Meseta Central
Meseta, muntanyes interiors, muntanyes que envolten la Meseta, muntanyes exteriors
a la Meseta, depressions i illes.
15
13
12
11
8
6
5
4
1
2
3
7
9
14
10
16
aranjo de Bulnes
oncayo
eleno
141086 _ 0001-0080.indd 46141086 _ 0001-0080.indd 46 26/10/09 16:31:2026/10/09 16:31:20
-
Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya 47
4 Observa el mapa de costes de la pgina 119 del llibre de text. On predomina la costa alta? I la baixa?
Ressegueix en color vermell els trams de costa alta i de color verd els de costa baixa en el mapa dEspanya. R. G.
5 Indica qu tenen en com i en qu es diferencien les illes Balears i les Canries.
6 Observa el mapa i descriu les unitats de relleu que estan numerades. Indica tamb com s la costa.
Les muntanyes exteriors a la Meseta, les depressions, les illes i les costes
OC
E
AT
L
NT
I C
OCE
ATLNTIC
Me
di t
er r
an
i
ma r
TIPUS DE COcosta alta
costa baixa
STA
mar Cantbric
1
23
La costa alta predomina al Nord de la Pennsula, a la
costa cantbrica, a les Balears, a la punta de Tarifa
i en punts molt concrets de Catalunya, Andalusia i
la Comunitat Valenciana. La costa baixa predomina
a Andalusia, la Comunitat Valenciana i Catalunya.
Tenen en com que sn porcions de terra envoltades daigua per tots costats i constitueixen
arxiplags. Es diferencien en el fet que les illes Balears es troben a lest de la Pennsula, al mar
Mediterrani i formen un arxiplag de 5 illes. Les Canries es troben a loest de lfrica, a loce
Atlntic i formen un arxiplag de 7 illes. A ms les Canries sn dorigen volcnic.
Sn la Sierra Morena, els sistemes Btics
i la depressi del Guadalquivir. Sierra Morena s
un conjunt de serres poc elevades. Els sistemes
btics estan formats per la serralada Penibtica,
parallela a la costa Andalusa, i la serralada
Subbtica situada a linterior. La depressi
del Guadalquivir est situada al sud-oest, t forma triangular, la travessa el riu Guadalquivir
i est envoltada pels sistemes Btics i la Sierra Morena. La costa mediterrnia andalusa
s majoritriament de costa baixa per alterna amb algunes zones de penya-segats.
141086 _ 0001-0080.indd 47 11/11/09 18:12:42
-
Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya48
7 Resol els mots encreuats.
1. Riu del vessant cantbric de 67 km de recorregut.
2. Riu de la Meseta que t un afluent que es diu Pisuerga.
3. Riu del vessant cantbric que fa 129 km de llarg.
4. Riu ms llarg i cabals del vessant mediterrani.
5. Riu del vessant mediterrani que t un recorregut de 325 km.
6. Riu afluent del Guadalquivir.
8 Pinta en el mapa, segons el codi de colors que indica la llegenda. R. G.
Vessant mediterrani
Vessant atlntic
Vessant cantbric
Ara, dibuixa dos rius de cada vessant i posa-hi el nom. R. G. Vegeu el mapa de la pgina 120 del llibre.
9 Busca informaci i escriu com sn els cursos daigua de les illes Balears i a quin vessant pertanyen.
Rius, llacs i embassaments dEspanya
A les illes Balears no hi ha rius sin torrents, corrents daigua que noms es
formen quan plou. Lnic riu, que ara s un torrent, s el riu de Santa Eulria
a Eivissa que brolla dun aqfer. Tots els torrents pertanyen al vessant
mediterrani.
3
2 N
1 B I D A S O A
U L
4 E
5 S E G U R A N
B O
R
6 G E N I L
141086 _ 0001-0080.indd 48 11/11/09 18:12:45
-
Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya 49
Els climes i la vegetaci dEspanya
alzina avet faig
F R A N AP
OR
TU
GA
L
ANDORRA
OCE
ATLNTIC
E
N
O
S
mar Cantbric
m ar M
e di t e
r ra n
iMELILLAOCE ATLNTIC
1
2
3
4
5
10 Escriu el tipus de clima que hi ha a les zones assenyalades en el mapa.
1.
2.
3.
4.
5.
11 Identifica a quin clima correspon cada grfic. Relaciona els arbres amb el grfic del clima de qu sn representatius.
A. clima B. clima C. clima
30
Gmesos
2520151050
C
90
70
20100
l/m2
30405060
80
100110120130140150
F M A M J J A S O N D
30
Gmesos
2520151050
C
90
70
20100
l/m2
30405060
80
100110120130140150
F M A M J J A S O N D
160170180190
30
Gmesos
2520151050
C
90
70
20100
l/m2
30405060
80
100110120130140150
F M A M J J A S O N D
ocenic
de muntanya
mediterrani interior
mediterrani
subtropical
ocenic de muntanya mediterrani
141086 _ 0001-0080.indd 49141086 _ 0001-0080.indd 49 26/10/09 16:31:2326/10/09 16:31:23
-
Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya50
Aprn a fer de gegraf12 Interpreta la taula i completa la representaci grfica del perfil del riu Llobregat. R. G.
Municipis Altitud (m)Recorregut des del
naixement (km)
Castellar de nHug (naixement) 1.295 0
Guardiola de Bergued 700 19
Gironella 480 45
Manresa 238 85
Sant Vicen de Castellet 176 96
Martorell 60 123
El Prat de Llobregat (desembocadura) 0 156
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160 170 180 190 2000
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1.000
1.200
1.300
1.100
metres
quilmetres
Martorell
Castellar de nHug
Guardiola de Bergued
Gironella
Manresa
Sant Vicen de Castellet
El Prat de Llobregat
141086 _ 0001-0080.indd 50141086 _ 0001-0080.indd 50 26/10/09 16:31:2526/10/09 16:31:25
-
Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges dEspanya 51
Repassa ms13 Descriu les unitats de relleu segents i escriu els noms dels accidents ms significatius
de cadascun.
La Meseta Central:
La depressi de lEbre:
14 Fixat en el grfic i descriu-lo. Identifica a quin clima correspon. Desprs, explica com sn els rius duna zona com aquesta.
30
Gmesos
2520151050
C
90
70
20100
l/m2
30405060
80
100110120130140150
F M A M J J A S O N D
s un gran altipl situat al centre de la Pennsula amb una
altitud mitjana de 700 metres, est lleugerament inclinada
cap el oest i s molt extensa. Hi discorren tres dels rius ms
llargs: Duero, Tajo i Guadiana. A linterior hi ha dos sistemes
muntanyosos: el Sistema Central, on hi ha serres com la de
Gata, la de Gredos o la de Guadarrama, amb muntanyes
duns 2.000 metres i els Montes de Toledo.
Est situada al nord-est de la Pennsula, a lexterior
de la Meseta Central. T forma triangular i la travessa
el riu Ebre. Est envoltada pels Pirineus, la serralada Ibrica
i la serralada Litoral Catalana.
El grfic s dun clima ocenic (nord
de la Pennsula). Les temperatures sn
suaus al llarg de tot lany per la proximitat
del mar i les precipitacions sn freqents
i abundants.
Els rius sn cabalosos i de rgim regular
perqu discorren per una zona on plou molt
i sovint.
141086 _ 0001-0080.indd 51 11/11/09 18:12:53
-
Els vestits1 Fixat en les fotografies, llegeix els noms dels vestits, busca informaci i escriu el nom del pas o
pasos don s tradicional. Indica a quin continent sn aquests pasos.
52 La volta al mn (segon trimestre)
sari quimono ponxo and
pintura corporal aborigen kilt gellaba
ndia i Paquistan
sia
Jap
sia
Per
Amrica del Sud
Polinsia i Austrlia
Oceania
Esccia (Regne Unit)
Europa
Marroc
frica
141086 _ 0001-0080.indd 52141086 _ 0001-0080.indd 52 26/10/09 16:31:2626/10/09 16:31:26
-
53La volta al mn (segon trimestre)
2 Respon les preguntes.
Qu condiciona la vestimenta de cada lloc?
A partir de quin material es fa la roba?
De quin origen sn les fibres del cot, la seda i el nil?
De qu depn la utilitzaci dels diferents tipus de fibra?
Per qu al pol nord les persones van vestides amb pells danimals?
Com es protegeixen de la calor els habitants dels deserts?
Qu es llueix amb orgull a les illes de la Polinsia?
3 Imaginat que vius en un dels pasos de lexercici 1. Explica quins avantatges i quins incovenients veus a aquestes dues opcions. R. Ll.
a) Vestir-se amb les robes tradicionals del pas.
b) Anar a la moda occidental.
El clima, les tradicions, les religions o les modes.
A partir de les fibres naturals que sobtenen danimals i plantes o de fibres sinttiques,
fabricades per les persones.
El cot s dorigen vegetal; la seda, animal i el nil s sinttic.
Del que es t ms a labast.
Perqu necessiten abrigar-se i la pell danimal aguanta ms lescalfor.
Fent servir tniques llargues que els cobreixin tot el cos.
Els tatuatges.
141086 _ 0001-0080.indd 53 11/11/09 18:13:04
-
anys
5.000.000
10.000.000
15.000.000
20.000.000
25.000.000
30.000.000
35.000.000
40.000.000
45.000.000
0
19001910 192019301940 19501960 1970 1981 199120012008
9
54
1 Escriu qu s lesperana de vida i quina s la dEspanya en lactualitat.
2 Respon les preguntes a partir del grfic de levoluci de la poblaci espanyola i consultant el llibre de text.
Com ha evolucionat la poblaci espanyola des de lany 1900 fins a lactualitat?
Per qu entre lany 1950 i 1960 la poblaci espanyola va crixer molt poc?
Per qu ha crescut tant la poblaci espanyola entre els anys 2001 i 2008?
3 Explica, amb exemples, per qu la poblaci est repartida de forma desigual per tot el territori espanyol.
Caracterstiques i distribuci de la poblaci espanyola
Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya
Lesperana de vida s ledat que pot viure una persona. A Espanya
lesperana de vida en lactualitat s de 80 anys.
La poblaci espanyola des de lany 1900
fins lactualitat ha anat augmentant.
La poblaci espanyola va crixer molt poc
aquells anys perqu molts espanyols van
emigrar a lestranger.
La poblaci espanyola ha crescut tant, en els darrers anys, pels cinc milions
immigrants que han arribat de pasos dAmrica del Sud, lfrica i Europa.
R. M. La poblaci espanyola est repartida de forma desigual per
tot el territori perqu es concentra a les grans ciutats, amb millor
desenvolupament econmic. Tamb es concentra a les poblacions
costaneres, pel clima benigne de la costa mediterrnia.
141086 _ 0001-0080.indd 54 11/11/09 18:13:07
-
Galcia
PrincipatdAstries Cantbria Pas
Basc C. Foralde Navarra
Castella i Lle
la Rioja
AragCatalunya
IllesBalears
ComunitatValenciana
Regide
MrciaAndalusia
Castella-la ManxaExtremadura
Comunitatde Madrid
marMediterrani
O C E
AT L N T I C
Ceuta
MelillaCanries
OCE ATLNTIC
Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya 55
4 Marca les opcions correctes.
La taxa de poblaci activa espanyola s del...
5 % 60 % 65 %
Habitualment, un 13% de la poblaci espanyola est...
ocupada aturada inactiva
A Espanya el 30% de la poblaci activa ocupada treballa en...
el sector primari el sector secundari el sector terciari
5 Escriu en el mapa els nombres de la llista a sobre de la comunitat o comunitats corresponents.
6 Explica quines activitats inclou la construcci i per qu fins ara havia estat molt important.
El sector primari i el sector secundari a Espanya
Sector primari
AgriculturaSec1. cereals2. vinya3. olivera
Regadiu4. hortalisses5. fruites
Ramaderia6. porc7. ov
1, 2, 3, 7
66
1, 2, 3, 7
1, 2, 3, 4, 5
7
4,5
4,5
La construcci inclou ledificaci dhabitatges i la construcci
dinfraestructures. Fins no fa gaire havia estat molt important
pel nombre de treballadors que ocupava i per la gran quantitat
de diners que posava en moviment.
141086 _ 0001-0080.indd 55141086 _ 0001-0080.indd 55 26/10/09 16:31:3026/10/09 16:31:30
-
Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya56
7 Llegeix les oracions, marca les falses i escriu-les de manera correcta.
A Espanya un 25 % de la poblaci activa ocupada treballa en el sector terciari.
El sector terciari comprn la distribuci de productes i de serveis i inclou activitats molt variades.
El comer, els transports i el turisme sn serveis importants, per no en el desenvolupament econmic dEspanya.
La major part dels treballadors del sector terciari sn a les grans ciutats i a les capitals de provncia.
Espanya comercia amb pasos de la Uni Europea: nimporta productes alimentaris i industrials i hi exporta combustibles.
8 Escriu de quina fase del procs de comercialitzaci del producte es tracta en cada cas. Ordena-ho.
Els serveis a Espanya
A B
C D
A Espanya un 65% de la poblaci activa ocupada treballa en el sector terciari.
El comer, els transports i el turisme sn serveis moltimportants en el desenvolupament econmic dEspanya.
Espanya comercia amb pasos de la Uni Europea: hi exportaproductes alimentaris i industrials i nimporta combustibles.
Venda al comer. Publicitat del producte.
Recollida a la fbrica. Recepci al magatzem.
C / D / B / A
141086 _ 0001-0080.indd 56141086 _ 0001-0080.indd 56 26/10/09 16:31:3126/10/09 16:31:31
-
Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya 57
Aprn a fer de demgraf9 Interpreta el mapa i escriu el nombre i el nom del que es defineix en cada cas.
: ens informa del contingut del mapa.
: ens ajuda a identificar les comunitats
don van marxar emigrants i les comunitats on van arribar immigrants.
: la base de cada fletxa est situada
a la comunitat don marxaven els emigrants.
: la punta de les fletxes indica la comunitat
o les comunitats on arribaven els immigrants.
10 Explica per qu les persones que fan migracions sn emigrants i immigrants al mateix temps.
F R A N A
PO
RT
UG
AL
Galcia
PrincipatdAstries Cantbria Pas
Basc C. Foralde Navarra
Castella i Lle la Rioja
Arag
Catalunya
IllesBalears
ComunitatValenciana
Regide
Mrcia
Andalusia
Castella-la Manxa
Extremadura
Comunitatde Madrid
marMediterrani
O C E
AT L N T I C
Canries
OCE ATLNTIC
Ceuta
Melilla
ANDORRA
comunitat donvan marxar emigrants
direcci de lesmigracions
MIGRACIONScomunitat onvan arribar immigrants
MIGRACIONS INTERNES A ESPANYA (1961-1975)1
2
3
3
3
3
4
4
4
El ttol del mapa
La llegenda
Punts dorigen de les fletxes
Punts de destinaci de les fletxes
R. M. Perqu per al seu lloc dorigen sn emigrants, ja que marxen,
i per al lloc de destinaci sn immigrants, ja que hi arriben
per viure-hi.
1
2
3
4
141086 _ 0001-0080.indd 57 11/11/09 18:13:18
-
Repassa ms11 Completa les oracions amb la informaci que falta.
A. La poblaci dEspanya la componen ms de dhabitants.
B. La poblaci espanyola est augmentant perqu el creixement
i el saldo migratori sn .
C. La poblaci tendeix a per la baixa
i per laugment de .
D. La densitat de poblaci dEspanya s de .
E. La poblaci es concentra a les i a les provncies de .
A les provncies de la densitat s ms baixa.
12 Observa les fotografies i escriu de quin sector econmic es tracta i quina activitat shi duu a terme.
Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya58
46 milions
natural
positius
lenvelliment natalitat
lesperana de vida
91 hab./km2
ciutats costa
linterior
sector primari, agricultura sector secundari, indstria
sector terciari, comer sector terciari, transport martim
141086 _ 0001-0080.indd 58141086 _ 0001-0080.indd 58 26/10/09 16:31:3426/10/09 16:31:34
-
13 Consulta el llibre de text i pinta en el mapa els punts de color corresponents dins la provncia o provncies que compleixin el que indica la llegenda. R. G.
Es conreen sobretot productes de sec.
Es cria principalment bestiar porc.
Destaca la indstria metallrgica i qumica.
Port martim amb molta activitat.
Principal aeroport internacional.
14 Explica quina s loferta turstica dEspanya.
Unitat 9. La poblaci i les activitats econmiques a Espanya 59
F R A N A
M A R R O C
m ar
Me
d it
er
ra
ni
m a r
C a n t b r i c
MRCIA
MADRID
NAVARRA
I LL E
S B A
L EA R
S
LA RIOJA
GUIPSCOA
TOLEDO
Ceuta
Melilla
PO
RT
UG
AL
ANDORRA
JAN
BADAJOZ
LLEIDA
LUGO
SEVILLA
BURGOS
ALBACETE
CRDOVA
ZAMORA
SALAMANCA
SEGVIA
GRANADA
GUADALAJARA
GIRONAOURENSE
VALLADOLIDBARCELONA
TARRAGONA
PONTEVEDRALLE
OSCA
CONCA
TEROL
CCERES
SRIA
CIUDAD REAL
HUELVA
CADIS
VILA
SARAGOSSA
VALNCIA
ASTRIES
ALMERIAMLAGA
PALNCIA
ALACANT
CASTELL
LA CORUNYA
LABA
CANTBRIA BISCAIA
LAS PALMAS
SANTA CRUZ DE TENERIFE
SANTA CRUZ DE TENERIFE
SANTA CRUZ DE TENERIFE
SANTA CRUZ DE TENERIFESANTA CRUZDE TENERIFE
LAS PALMAS
O C E
A T L N T I C
O C E A T L N T I C
A Espanya trobem turisme de sol i platja a la costa mediterrnia,
les illes Balears i les Canries. El turisme rural, al nord i linterior
de la Pennsula. El turisme cultural, a les ciutats amb un patrimoni
histric i artstic important, com ara Madrid, Barcelona, Toledo
i Sevilla.
141086 _ 0001-0080.indd 59 11/11/09 18:13:35
-
60
10
Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
1 Completa lesquema.
2 Marca les opcions correctes.
La llei ms important de Catalunya s...
la competncia el Govern lestatut dAutonomia
El Parlament de Catalunya s la instituci que representa...
els ciutadans els diputats els consellers
El president s elegit pel...
Govern Parlament rei
El president i els consellers i conselleres formen...
El parlament El Govern La conselleria
Una de les funcions del Govern de la Generalitat s...
aplicar les lleis aprovar les lleis elaborar les lleis que aprova que aplica de Catalunya el Parlament el Parlament
Les institucions de Catalunya
LES INSTITUCIONS DE CATALUNYA
sn
format pels
el la el
representada pel format pels
parlament presidncia govern
diputats i diputades president o presidenta consellers i conselleres
141086 _ 0001-0080.indd 60141086 _ 0001-0080.indd 60 26/10/09 16:31:4226/10/09 16:31:42
-
61Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
3 Escriu on correspongui del mapa els nombres de la llista.
4 Explica la diferncia que hi ha entre el lmit natural i el lmit poltic dun estat o pas.
5 Observa el mapa poltic dEspanya i escriu com sorganitza el territori i quines sn les institucions de govern de cada nivell territorial.
Lorganitzaci territorial dEspanya
1. Oce Atlntic2. Mar Mediterrani3. Illes Canries4. Illes Balears
5. Ceuta6. Melilla7. Pennsula Ibrica8. Mar Cantbric
F R A N A
A L G R I AM A R R O C
m ar
Me d
i te
rr
an
i
a r C a n t b c
Madrid
Toledo
Sevilla
Pamplona
Barcelona
Santander
Valladolid
Palma
Ceuta
Melilla
Jan
Lugo
GironaLleida
Burgos
Bilbao
Zamora
Huelva
Granada
Ourense
Badajoz Albacete
Tarragona
Salamanca
Pontevedra
Ciudad Real
Guadalajara
PO
RT
UG
AL
ANDORRA
EXTREMADURA
LA RIOJA
ILLESBALEARS
JAN
BADAJOZ
TOLEDO
LLEIDA
LUGO
SEVILLA
BURGOS
ALBACETECIUDAD REAL
HUELVA
ZAMORA
SALAMANCA
GRANADA
GUADALAJARA
GIRONAOURENSE
VALLADOLID
BARCELONA
TARRAGONA
PONTEVEDRA
Mrida
Saragossa
Santa Cruz de Tenerife
Santiagode Compostel la
Vitria
Oviedo
Osca
Lle
Cadis
TerolConca
Sria
Mlaga
Almeria
Alacant
Crdova
la Corunya
Santa Cruz de Tenerife
Las Palmas de Gran Canaria
Castell de la Plana
Sant Sebasti
Palncia
Logronyo
ValnciaCceres
Segvia
Mrcia
vila
A N D A L U S I A
ARAG
GALCIA
CASTELLA I LLE
CASTELLA-LA MANXA
CATALUNYA
COMUNITATVALENCIANA
REGIDE
MRCIA
CANTBRIA
COMUNITATFORALDE NAVARRA
COMUNITAT
DE
MADRID
PRINCIPATDASTRIES PAS BASC
LLE
OSCA
CONCA
TEROL
CCERES
SRIA
VILA
CRDOVA
SARAGOSSA
CADIS
VALNCIA
ALMERIA
MLAGA
PALNCIA
SEGVIA
ALACANT
CASTELL
LA CORUNYA
LAS PALMAS
LAS PALMASSANTA CRUZ DE TENERIFE
CRUZ DE TENERIFE
UZ DE TENERIFE
SANTA CRUZ DE TENERIFE
GUIPSCOA
BISCAIA
LABA
SANTA CRUZDE TENERIFE LAS PALMAS
Santa Cruz de Tenerife
Las Palmas de Gran Canaria
C A N R I E S
O C E A T L N T I C
O C E
A T L N T I C
E
S
N
O
0 85
quilmetres
escala
L L E G E N D A
capital d' estat
capital de comunitat autnoma
capital de provncia
ciutat autnoma
lmit d' estat
capital de comunitat autnomai provncia
lmit de provncia
lmit de comunitat autnoma
1
3
4
56
7
8
2
Els lmits naturals sn els elements de la natura que separen dos estats o pasos. Per exemple,
els Pirineus sn un lmit natural dEspanya amb Frana. Els lmits poltics sn lnies que dos
estats o pasos han establert com a separaci entre ells.
El territori dEspanya est organitzat en disset comunitats i dues ciutats autnomes.
Les comunitats estan formades per provncies i cada provncia est formada per municipis.
Les comunitats i les ciutats autnomes estan governades pels parlaments i els governs
autonmics, les provncies per la diputaci provincial i els municipis pels ajuntaments.
141086 _ 0001-0080.indd 61141086 _ 0001-0080.indd 61 26/10/09 16:31:4426/10/09 16:31:44
-
62 Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
6 Escriu quina s la forma de govern de lEstat espanyol.
7 Relaciona amb fletxes.
8 Observa les fotografies, i escriu de quina instituci es tracta i quines persones les formen.
Les institucions dEspanya
La forma de govern a Espanya s una monarquia parlamentria perqu
el cap de lEstat s el rei, que no pren les decisions poltiques, ni elabora
les lleis i accepta les decisions de les Corts Generals.
...fan complir les lleis i jutgen els qui no les respecten.
...dirigeix lEstat dacord amb les lleis aprovades i decideix els objectius econmics, socials i poltics.
...elaboren i aproven les lleis i controlen els actes del Govern.
...s el cap suprem de les Forces Armades i representa Espanya en altres estats.
El cap de lEstat...
Les Corts Generals...
El Govern...
Els tribunals de justcia...
Corts Generals, Congrs dels diputats
format per diputats i diputades.
Tribunal Suprem de justicia format
per jutges i magistrats.
141086 _ 0001-0080.indd 62 11/11/09 18:13:48
-
63Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
9 Escriu els noms dels pasos o estats de la Uni Europea que constitueixen la zona euro.
10 Respon les preguntes.
Quin s lobjectiu de la Uni Europea?
Quines institucions t la UE per aconseguir els objectius que es proposa?
Qui sn els eurodiputats i quina instituci formen?
Quina instituci de la UE pren les decisions ms importants i qui la constitueix?
Qu s la Comissi Europea?
Qu controla el Tribunal de Comptes de la UE?
Els estats de la Uni Europea. Les institucions de la Uni Europea
Alemanya, ustria, Blgica, Eslovquia, Eslovnia, Espanya,
Finlndia, Frana, Grcia, Irlanda, Itlia, Luxemburg, Malta,
Pasos Baixos, Portugal, Xipre.
Promoure la unitat poltica i econmica dels seus estats
i pasos membres.
El Parlament Europeu, el Consell de la Uni Europea, la Comissi
Europea, el Tribunal de Justcia i el Tribunal de Comptes.
Els eurodiputats sn els representants elegits a cadascun dels estats
membres de la UE i formen el Parlament Europeu.
El Consell Europeu de la UE pren les decisions ms importants i est
constitut pels ministres dels governs de tots els estats de la UE.
s el govern de la UE.
Que els diners de la UE sutilitzin de manera correcta i per a lobjectiu proposat.
141086 _ 0001-0080.indd 63141086 _ 0001-0080.indd 63 26/10/09 16:31:4626/10/09 16:31:46
-
64 Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
Aprn a fer danalista11 Completa el text amb les paraules que falten.
12 Observa el grfic i respon les preguntes.
Per qu el grfic t forma de semicercle?
Qu representen els sectors de colors diferents?
Qu indiquen les sigles i les xifres representades en cada sector?
Les eleccions o estatals se celebren cada anys,
igual que les autonmiques i les .
Els ciutadans espanyols ms grans de anys voten lliurement els
de diferents partits .
Les persones amb de vot formen el electoral.
Els de comunicaci solen expressar els resultats de les
en per fer-los ms entenedors.
PPE (265)
S&D (184)
ALDE(84)VERDS-
ALE(85)
CRE (55)
EVE-EVN (35)
ELD (32)
NA (27)
generals quatre
municipals
18
candidats poltics
dret cens
mitjans
eleccions grfics
Perqu recorda la forma de les sales de plens dalguns ajuntaments,
les dels parlaments autonmics o la sala del Congrs dels Diputats.
Els partits poltics, cada color representa un partit.
Les sigles indiquen els noms dels partits poltics votats i les xifres el nombre
de representants que ha obtingut el partit votat.
141086 _ 0001-0080.indd 64141086 _ 0001-0080.indd 64 26/10/09 16:31:4726/10/09 16:31:47
-
65Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
Repassa ms13 Llegeix les oracions, marca les falses i escriu-les de manera correcta.
LEstatut dAutonomia de Catalunya s la llei que reflecteix el territori i les institucions que organitzen la vida poltica del pas.
Les institucions poltiques a Catalunya sn el Parlament, el president de la Generalitat i el Govern.
La Constituci s la llei ms important dEspanya que recull els drets i els deures dels espanyols.
Les institucions de lEstat espanyol sn el cap de lEstat, les Corts Generals, el Govern i els tribunals de justcia.
La Uni Europea s una organitzaci que comparteix mesures poltiques, econmiques i socials amb tots els pasos i estats del mn.
Les institucions de la Uni Europea sn el Parlament Europeu, el Consell de la UE, la Comissi Europea, el Tribunal de Justcia i el Tribunal de Comptes.
14 Observa el pas que sassenyala amb color taronja en el mapa, busca la informaci i respon les preguntes.
Quin pas s i quina s la capital?
s un pas de la UE?
Quina moneda fan servir?
Necessites el passaport o el DNI per visitar aquest pas?
Eslovnia
Dinamarca
Eslovquia
Estnia
Litunia
Letnia
Rep.Txeca
Irlanda
ustria
Grcia
Regne Unit
Hongria
Bulgria
Romania
Finlndia
AlemanyaPolnia
Itlia
Sucia
Espanya
Frana
Port
ugal
Maltailles Canries
Xipre
OCE
ATLNT IC
OCE GLAC IAL RT IC
mardel
Nord
mar Negre
mar Caspi
marde Noruega
mar Mediterrani
Les institucions poltiques a Catalunya sn el Parlament, el president
de la Generalitat, el Govern de la Generalitat o Consell Executiu.
La Uni Europea s una organitzaci que comparteix mesures
poltiques, econmiques i socials amb els seus estats membres.
Irlanda. Dubln.
S.
Leuro.
El passaport.
141086 _ 0001-0080.indd 65 11/11/09 18:13:56
-
66 Unitat 11. Ledat moderna
11
1 Escriu cinc fets que van tenir lloc durant el regnat dels Reis Catlics. R. M.
2 Explica quina va ser la conseqncia negativa del descobriment dAmrica i qu es va fer al respecte.
3 Llegeix el text i les preguntes. Desprs, busca la informaci que et falti i escriu les respostes.
1. Qui eren?
2. Don era? 3. On s?
4. Quin tipus de vaixells eren i com sanomenaven?
5. Quin oce era?
Els Reis Catlics. El descobriment dAmrica
Els Reis Catlics q van finanar lexpedici de Cristfor Colom. w
El 3 dagost de 1492, Colom va salpar del port de Palos de la Frontera e amb tres vaixells vells r i una tripulaci de noranta homes.
Durant tres setmanes van avanar per loce t en direcci oest, sen-se trobar terra.
1. La conquesta de Granada.
2. Conquesta de les illes Canries.
3. Incorporaci del regne de Npols a la corona dArag.
4. Annexi del regne de Navarra a la corona de Castella.
5. Finanament del viatge de Cristfor Colom en qu va
descobrir Amrica.
La mort i lesclavatge dels indgenes o indis dAmrica a mans dels
conqueridors. Lany 1580, Felip II va promulgar una llei per protegir-los.
Isabel I de Castella i Ferran II dArag.
De Gnova. A la provncia de Huelva.
Eren caravelles i sanomenaven La Pinta,
