Contracorrent 14 - Especial mitja legislatura
-
Upload
cup-girona -
Category
Documents
-
view
220 -
download
3
description
Transcript of Contracorrent 14 - Especial mitja legislatura
CONTRACORRENT
JULIOL AGOST SETEMBRE 2009n.14
20.000 exemplars gratuïts
Pujada de Sant Domènec 9, baixos
17004 Girona · PPCC
www.girona.cup.cat
Dos anys després de començar la
legislatura ha arribat el moment
de posar els punts sobre les is. És
per això que durant aquests da-
rrers mesos, a més de fer la tasca
política habitual, la CUP de Girona
ha estat elaborant, de manera el
més àmplia possible, aquest but-
lletí. Aquí hi trobareu textos que
intenten recollir la crítica que bona
part de la ciutadania de la ciutat fa
de la gestió de l’actual govern mu-
nicipal i del status quo que des de
fa tants anys impera a la ciutat. És
moment, doncs, d’alçar la veu i co-
mençar a fer-nos sentir per dir que
Girona necessita un canvi.
CCR
especial
DOS ANYS DE LEGISLATURAla Girona que estan fent; la Girona que volem
Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no reflec-teixen necessàriament el punt de vista del consell editorial d’aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les editorials i als articles que així s’indiqui.
Coordinació:
Josep Jovani
Redacció:
Mireia Fillol, Toni Lecha, Anna Pujolàs,
Cesc Pons, Lluc Salellas, Lluís Sales,
Marçal Terrades, Dani Xavier.
Correcció:
Biel de Montserrat
Il·lustracions:
Carla Soler
Disseny i maquetació:
Browdepeix
Han col·laborat en aquest número:
Martí Carreras, David Casellas,
Susanna Fulcarà, Josep Lites,
Miquel Llop, Maite Malaxetxebarria,
Alícia Martínez, Xavier Merino,
Anna Mora, Quim Rovira.
editorial una mirada críticaDos anys de legislatura: una mirada crítica
Volem? Podem! Girona necessita un canviAra fa justos dos anys que es va iniciar la vui-tena legislatura a Girona, i justos dos anys en que es va reeditar la fórmula del tripartit per a governar la ciutat. Així, els grups mu-nicipals d’ERC i ICV-EUiA segellaven un nou pacte que permetria la continuïtat al govern municipal del PSC, un partit que es manté al poder des de fa ja tres dècades. De la mà de l’omnipresent Joaquim Nadal, el PSC ha forjat un nucli de poder que li ha permès governar a Girona durant una pila d’anys, i han creat un model de ciutat que penso que s’ha esgotat. El pòsit de tants anys de govern conservador es fa notar, i avui la ciutat demana a crits una sotragada, un canvi de rumb que ens aju-di a totes les gironines i gironins a superar el model obsolet que ha creat aquest partit de poder amb tuf de resclosit.
La llista de greuges és llarga i no en faré pas una llista perquè seria inacabable. No-més esmentaré alguns exemples per provar d’il·lustrar que el model de ciutat forjat al llarg d’aquest temps pels governs del PSC no dóna per més. Afers com ara el projecte de construcció d’un pavelló a la Devesa, amb l’oposició frontal del teixit veïnal del barri afectat, és l’exemple d’una imposició antidemocràtica a l’estil nadalista, malgrat que es facin tants processos participatius teledirigits com es vulguin. També n’és un exemple el retard imperdonable en la crea-ció d’una sala de concerts de format mitjà,
Tot just un dia després de les passades elec-cions municipals i havent donat les gràcies a les prop de mil persones que van recolzar-nos amb el seu vot, el 28 de maig del 2007 els i les membres de la CUP de Girona vam comprometre’ns a seguir de la vora l’acció política de l’equip de govern municipal. En-teníem que els vots de tantes gironines i gi-ronins ens encomanaven el repte de fer una oposició valenta i decidida. Seriosa i ambi-ciosa. Però, sobretot, que digués les coses pel seu nom. L’oposició compromesa i des de la base que durant tants anys no han sabut ni volgut fer els partits amb representació que han quedat fora del govern municipal. I així ho hem fet. Durant aquests dos anys hem estat al peu del canó. Hem fet la feina insti-tucional de presentar mocions i al·legacions, de fer propostes i crítiques davant les inicia-tives de l’equip de govern, sempre escoltant i treballant de costat amb les entitats, els col·lectius organitzats i la gent compromesa de Girona. Tot, per assolir una manera de fer
política més propera i popular a la ciutat.I aquí en teniu el resultat, de tot això. En motiu dels dos anys de legislatura, hem ela-borat una edició especial del nostre butlle-tí trimestral en què es repassa, fruit de tot aquest treball constant, l’acció de l’actual equip de govern i la manera com nosaltres estem responent a la seva gestió. És un do-cument crític, com és crítica la nostra valo-ració d’aquests dos anys de tripartit. Dos anys més de govern del PSC, ICV-EUiA i ERC amb Anna Pagans al capdavant, que un cop més ha demostrat la seva actitud tancada i les formes de governar allunyades del que nosaltres entenem que ha de ser el munici-palisme. Un equip de govern que, altre cop, s’està mostrant incapaç de solucionar els dèficits històrics dels barris de la ciutat, així com de gestionar una situació econòmica i social que requereix, ara més que mai, una acció valenta i frec a frec amb la ciutadania. Llegiu, penseu i opineu vosaltres mateixos/es!
Equipaments, oci i culturaFa dos anys (i més) que des dels barris i col·lectius més oblidats es reclama la cons-trucció d’equipaments i infraestructures adequades a les seves necessitats culturals, esportives i d’oci. Fa dos anys que sentim com Sant Narcís es queixa que un sol centre cívic, com únic equipament del barri, per a 14.000 veïns és una vergonya. Fa anys que sentim col·lectius de músics demanant es-pais per a la producció i l’assaig. Fa anys que sentim el jovent de la ciutat exigint un centre d’oci i cultura juvenil, i encara en fa més que els clubs esportius dels barris recla-men més inversió per a l’esport de base. Els mateixos anys que fa que l’Ajuntament està invertint carretades d’euros en construir equipaments d’elit com l’Auditori-Palau de Congressos, i programant multitudinaris esdeveniments com el Temporada Alta o el Festival de Músiques Religioses i del Món.
Sense entrar a qüestionar la conveniència d’aquests espectacles, que no és l’objectiu d’aquest article, queda clar que l’Ajuntament està potenciant un model cultural d’oci i d’equipaments gens arrelat a Girona i la gent, més pensat per a la projecció exterior
de la ciutat que no pas per a la satisfacció dels qui, els agradi o no, som Girona i la fem viva. Mentrestant, les entitats gironines patim per organitzar les nostres activitats, perquè a la manca d’equipaments s’hi ha de sumar les traves administratives per a rea-litzar actes a l’aire lliure, o les grans picossa-des que s’han de pagar per utilitzar segons quines infraestructures.
Política d’habitatge: les ARE de l’Avellaneda i Mas MarrocLa política d’habitatge del consistori gironí en aquests dos primers anys de mandat s’ha caracteritzat pel manteniment de les bases que havien regit els anteriors governs socia-listes o tripartits de la ciutat. Una política que no ha destinat prou esforços per aca-bar amb l’especulació immobiliària ni està servint per assolir una taxa d’emancipació juvenil comparativament millor que la res-ta del país, per exemple. I que no ha seguit cap de les diverses fórmules aplicables per fer entrar el mercat els centenars de pisos buits que hi ha a la ciutat, com les borses pú-bliques de lloguer o mesures de tipus fiscal.
un equipament llargament reivindicat i que hauria de ser un revulsiu per a la cultura. O la progressiva degradació i abandonament d’alguns barris com ara Sant Narcís i Santa Eugènia, que engloben junts gairebé 30.000 habitants i que pateixen un dèficit escanda-lós d’equipaments: biblioteca, instal·lacions esportives, CAP... Igualment, ho és la manca de places públiques d’escoles bressol que es repeteix cada any i que deixa un bon nombre de gironins i gironines sense opcions. A Giro-na calen noves propostes, necessitem explo-rar noves potencialitats que ajudin a cercar un concepte de ciutat nou, a crear un espai comunitari en el qual fruit de les sensibilitats es pugui desenvolupar un projecte compartit. Necessitem donar més veu als joves, als artis-tes, a les entitats de la ciutat. Cal incremen-tar substancialment l’atenció a les persones en situació d’atur i de precarietat a la gent gran, fent un exercici proactiu en favor de la cohesió social, superant el paradigma neoli-beral que condemna als més febles a la mar-ginació i el menyspreu. Necessitem encetar un nou model de ciutat basat en la descen-tralització, creant noves figures de participa-ció col·lectiva, fent sessions plenàries als ba-rris, cedint protagonisme als representants veïnals en la presa de decisions i la gestió d’afers col·lectius localitzats als barris. L’art, la cultura, la música o la comunicació han de ser la columna vertebral d’un nou model d’oci que una part substancial de gironins està re-clamant des de fa molts anys. Ens cal descen-tralitzar l’oferta d’oci, diversificar-la, donant oportunitats d’expressió als més joves i no
L’Ajuntament tampoc ha fet prou per evitar la imposició de les dues Àrees Residencials Estratègiques (ARE) previstes per la Genera-litat. Les ARE són una eina impulsada a ni-vell de Catalunya per fomentar la construc-
ció de nous blocs de pisos sota la bandera de la protecció oficial tot i que, la majoria de vegades, no esdevenen una alternativa real per les classes treballadores de la ciu-tat. De fet, podem concloure que la política d’habitatge de l’Ajuntament de Girona en els darrers anys no ha servit en cap cas per plantejar alternatives reals i justes que va-gin encaminades a ajudar a transformar un mercat, el de l’habitatge, basat únicament en l’especulació, la construcció i la compra i venda de pisos i cases. A Girona, doncs, con-tinuem lluny de garantir el dret a l’habitatge recollit a les màximes normes jurídiques que ens regeixen.
Un equip de govern lluny de les lluites popularsDes que va començar la legislatura cente-nars de gironines i gironins han emprès cam-panyes de mobilització en defensa de drets socials i polítics. Des dels companys encau-sats per cremar fotos del rei a la plaça del Vi, passant pels diversos col·lectius de tre-balladors que s’han declarat en vaga o han patit acomiadaments massius. Com també les desenes de persones que han estat de-tingudes, multades i jutjades pels Mossos d’Esquadra i el Departament d’Interior pel fet d’organitzar manifestacions o partici-par en accions de caràcter polític. En tots aquests casos l’Ajuntament de Girona ha
mantingut una actitud ambigua, o directa-ment s’hi ha posicionat en contra. Segura-ment el cas més paradigmàtic és el de les fotos del rei, en què els Mossos gravaren les
imatges que després utilitzaren per identifi-car els inculpats des del mateix despatx de l’alcaldessa. Així, en comptes de sortir a de-fensar amb valentia els ciutadans que han viscut situacions injustes, l’Ajuntament s’ha alineat amb els estaments polítics, judicials i econòmics que han dut a terme aquests pro-cessos. Poc més es podia esperar d’un equip de govern que viu a l’esquena de les classes
tan joves, facilitant la participació d’entitats i col·lectius en l’organització de concerts, es-pectacles de teatre, esdeveniments culturals transgressors, que tenen potencialitats per a cohesionar i lligar els barris i els seus habi-tants.
Som una ciutat europea i la nostra posició geogràfica i territorial, així com la nostra his-tòria passada i recent esdevenen una opor-tunitat per a la nostra projecció com a ciutat que explora nous horitzons de futur. Aprofitem-ho, doncs, i treballem tots plegats per aquesta nova Gi-rona que estic ben segur que emergirà en un futur no gaire llunyà. En aquest nou esce-nari, el moviment polític i popular que conforma la CUP hi pot ju-gar un paper des-tacat. Entre tots i totes podem acon-seguir que el nostre missatge combatiu i trencador aporti l’espurna que Giro-na necessita per encendre la fla-ma del futur.
populars i les seves lluites, així com d’aquells ciutadans i col·lectius de la ciutat que treba-llen des de la base per construir una ciutat i un país més democràtic i just. Així, cínica-ment, l’Ajuntament de Girona es vanta del seu caràcter catalanista i d’esquerres, men-tre permet i atia l’actual situació.
El TAV: per a què? Per a qui?La problemàtica del Tren d’Alta Velocitat (TAV) a Girona fa anys que dura. Mentre s’estava redactant el projecte, decidint el traçat, i enmig d’una certa oposició ciutada-na organitzada, l’Ajuntament de Girona va donar suport al seu pas per la ciutat, enlloc
de fer pressió i treballar conjuntament amb els altres municipis veïns afectats per aques-ta obra per evitar-ne la construcció. Ja en aquell moment se sabia que aquest projecte serviria per a la projecció exterior de la ciu-
tat, el turisme i el benestar d’uns pocs, però mai per a satisfer les necessitats de mobili-tat dels milers de ciutadans. Aquests, la ma-joria treballadors, es desplacen diàriament a Girona i veuen com el seu principal mitjà de transport (el tren de les línies de RENFE), és objecte d’un servei deficient i insuficient, precisament per la manca d’uns recursos que s’inverteixen en la construcció del TAV. Anys després, i ja en el marc d’aquesta legislatura, l’Ajuntament ha tornat a actuar inadequada-ment. Embrancat en unes obres que tindran paralitzada mitja ciutat durant els propers anys, l’equip de govern ha estat incapaç de planificar correctament la reestructuració viària i circulatòria de les zones afectades, i tampoc s’ha molestat a habilitar els meca-nismes d’informació i participació adequats per tal que les obres causin el mínim impacte al veïnat afectat. Les entitats veïnals han ex-pressat reiteradament que no s’estan com-plint els compromisos presos a les diverses re-unions que han mantingut amb l’Ajuntament i les altres administracions implicades, i han calgut molts mesos i pressió perquè s’acabi instal·lant el punt físic d’informació sobre el TAV que el consistori va prometre fa més d’un any. Davant d’una infraestructura com aquesta, amb les molèsties i alteracions que significa la seva construcció per a la ciutat i per molt que l’Ajuntament no en sigui el principal responsable, és tasca ineludible de l’equip de govern l’esforç de coordinació i planificació per garantir el mínim impacte per a Girona i la seva gent.
“l’Ajuntament està potenciant un model cultural d’oci i d’equipaments gens arrelat a Girona i la gent”
“la política d’habitatge de l’Ajuntament darrerament no ha servit en cap cas per plantejar alternatives reals i justes”
“En comptes de sortir a defensar els ciu-tadans, l’Ajuntament s’ha alineat amb els estaments polítics, judicials i econòmics”
“No han habilitat els mecanismes d’informació i participació perquè les obres causin el mínim impacte al veïnat”
“El pòsit de tants anys de govern conserva-
dor es fa notar, i avui la ciutat demana a
crits una sotragada”
“Calen noves propostes, necessitem explo-
rar potencialitats que ajudin a cercar un
concepte de ciutat nou”
Jordi Navarroportaveu de la CUP de Girona
Ells han fet...
1. L’Ajuntament de Girona du dos anys inten-
tant imposar una remodelació del Parc de la
Devesa que és contrària als interessos i als
usos dels veïns. El projecte central és un po-
lèmic pavelló esportiu , el “New niu”, que ha
de costar més de quatre milions d’euros i que
amenaça en desvirtuar un espai verd, molt
emblemàtic per a la ciutat. Al llarg del 2008
l’Ajuntament va organitzar un procés parti-
cipatiu, que constà de quatre tallers sobre el
Pla d’Usos de la Devesa, una Comissió de Se-
guiment i una enquesta electrònica. Malgrat
l’oposició frontal que s’expressà en contra
del pavelló i les 5.000 signatures recollides
en aquest mateix sentit, el govern municipal
va decidir no fer-ne cas i tirar endavant el
projecte. El teòric procés participatiu s’ha
demostrat un engany. I a l’Ajuntament se li
ha vist el llautó: la seva pretensió és dividir
la Devesa en dues parts per tal d’utilitzar-
ne una com a annex al Palau Firal. És a dir;
l’Ajuntament pretén privatitzar una part de
la Devesa.
2. L’equip de govern va aprovar un pressu-
post municipal per a l’any 2009 que és clara-
ment insuficient per pal·liar els efectes de la
crisi entre la ciutadania. Les partides socials
no han experimentat cap increment desta-
cable i algunes, com les de les polítiques de
gènere, han estat retallades fins a un 8%.
3. L’Ajuntament de Girona demostra poca
sensibilitat envers el patrimoni històric i
la memòria col·lectiva dels gironins. L’estat
que presenten el cementiri i la fossa dels
republicans afusellats, la tardança amb la
qual es van eliminar les plaques feixistes del
Pont Major o la poca cura en les retolacions
del patrimoni històric del Barri Vell en són
alguns dels exemples.
4. L’Ajuntament demostra molt poca capa-
citat previsora en matèria de mobilitat. La
progressiva implantació de les zones blaves
a l’Eixample i la degradació i massificació
dels aparcaments públics i gratuïts (Vista
Alegre, Montilivi, Devesa-Copa i Les Àli-
gues) estan convertint tot Girona en un coll
d’ampolla. El nou sistema integrat del trans-
port urbà metropolità que s’està implan-
tant, tot i que és un incentiu per a la mobili-
tat sostenible, té encara moltes mancances
i per si sol no es demostra suficient per des-
congestionar la ciutat.
5. L’Ajuntament pretén importar un model
de civisme i convivència semblant al què
s’ha imposat en d’altres pobles veïns (Salt,
Sarrià) o a Barcelona. Les ordenances de
convivència restringeixen la llibertat de les
persones i intenten normativitzar exces-
sivament l’ús cívic dels espais públics. Així
mateix, donen via lliure a les empreses pri-
vades perquè s’aprofitin dels equipaments.
Un bon exemple n’és la problemàtica dels
plafons informatius a la ciutat. Fa molts
anys que les entitats ciutadanes reclamen
a l’Ajuntament que habiliti i multipliqui els
plafons per tal que hi puguin clavar informa-
ció de les seves activitats. Avui, els pocs pla-
fons que hi ha, són permanentment ocupats
per cartells d’empreses privades.
6. A Girona tenim un problema amb el model
policial. La Policia Municipal està caient en
descrèdit, ja que s’apropa més a un model
militaritzat, que efectua tasques que no són
pròpies d’un cos de proximitat (com ara els
seguiments de paisà als activistes socials
o els controls ferris durant la setmana de
Fires). La Policia Municipal, a més, disposa
d’alguns comandaments i agents que s’han
vist involucrats en denúncies per excés
d’autoritat i agressions. Aquest any mateix,
dos agents han estat jutjats i condemnats
per l’agressió a dos joves que van venir a
la ciutat per Fires de l’any 2005. Els agents
han estat condemnats i obligats a indem-
nitzar la víctima.
1. La CUP, de la mà de totes les entitats cí-
viques que s’hi han pronunciat en contra,
exigeix que no es dugui a terme la construc-
ció del pavelló. Proposem la reubicació de
la Fira i, en canvi, la instal·lació d’un pavelló
en aquest indret. De fet no neguem la neces-
sitat de construir un pavelló a Girona per a
usos esportius, però mai a costa de la Deve-
sa. Així mateix exigim la preservació d’altres
espais de la Devesa que també estan ame-
naçats: el Camp de Mart i el frontó. Propo-
sem que s’habilitin les actuals instal·lacions
però que no s’enderroquin – tal i com preveu
l’Ajuntament -, ja que són centres de lleure
i socialització molt importants. De forma
destacada, també exigim a l’Ajuntament
que tingui més cura del manteniment de la
Devesa, ja que actualment es troba bruta i
degradada. No és tolerable que l’estat ac-
tual de la Devesa serveixi de pretext per im-
posar la construcció del pavelló.
2. La CUP va proposar d’ampliar el pressu-
post un 12% per sobre del de l’any 2008 per
tal de finançar un pla de xoc local contra
la crisi. A través d’un plec d’al·legacions, la
CUP va intentar augmentar el pressupost
fins als 109.230.975 euros. Hi proposàvem
que el finançament d’aquest pla de xoc es
fes augmentant l’endeutament, tot afegint
una nova partida a l’apartat “d’ingressos
passius financers / préstec a llarg termini” i
emplaçant a l’Estat espanyol que n’assumís
el pagament, per tal de començar a posar
fi a l’espoli fiscal que patim els catalans i
catalanes. També proposàvem retallades
dels sous de l’alcaldessa, dels membres de
la corporació i dels càrrecs de confiança.
El pla de xoc consistia en reforçar amb
1.000.000 d’euros els programes de reinser-
ció social, amb 400.000 euros les polítiques
de gènere, amb 600.000 euros les polítiques
d’habitatge, amb 1.000.000 d’euros els pro-
grames d’inserció laboral i econòmica i amb
2.000.000 d’euros les inversions per a barris
com ara Sant Narcís, Santa Eugènia o Can
Gibert del Pla, que pateixen greuges i dèfi-
cits en equipaments; o, en un altre ordre de
mancances, zones com Vila-roja o Font de la
Pólvora.
3. La CUP de Girona va tirar endavant una
campanya per tal d’intentar salvar les res-
tes de l’antic Centre d’Unió Republicana de
Girona. Ubicat al carrer del Carme, número
23, aquest espai havia estat molt dinàmic
entre 1908 i el 1939, i molta gent gran encara
el recorda. La CUP proposava que es man-
tinguessin els elements arquitectònics que
encara hi quedaven per tal que se’n fes una
valoració històrica. També proposàvem que
s’habilités un jardí municipal amb una placa
commemorativa. Malauradament, tot fou
enderrocat durant el mes de febrer d’aquest
2009.
4. La CUP de Girona ha proposat des de fa
anys que s’acceleri el planejament i execu-
ció d’un tramvia interurbà al Pla de Girona:
Un transport públic i de preus accessibles
que faciliti l’accés a la ciutat des de l’entorn.
També hem plantejat l’adequació i amplia-
ció dels aparcaments dissuasoris a l’entrada
de la ciutat (AP-7/Salt, zona del Trueta, Vista
Alegre...). Per altra banda, donem suport a
les alternatives de mobilitat que plantegen
l’ús de la bicicleta com una forma de trans-
port sostenible. Per això cal implementar
una xarxa densa de carrils bici, més zones
30 i un sistema de bicicletes públiques no
comercial i que sigui suficient atenent al
nombre de desplaçaments que ja ara es rea-
litzen per la ciutat.
5. La CUP, juntament amb d’altres organis-
mes, participa d’una plataforma que vol
remoure consciències a l’entorn del concep-
te de civisme. La CUP defensa la necessitat
d’articular una societat activa, crítica, que
utilitzi el carrer i els espais públics per a ma-
nifestacions populars, festives o d’oci. Som
reticents davant de la consolidació d’una
“ciutat-aparador” –penseu en el Niu de la
Rambla-, feta per a les empreses i en canvi
poc disposada a cedir espais per als seus
ciutadans.
6. Durant l’anterior campanya electoral a
les eleccions municipals, la CUP ja va pre-
sentar una proposta per a remodelar el
cos. Parlem de la necessitat d’incrementar
la formació dels agents amb protocols pre-
ventius (sobre violència de gènere, riscos
laborals...), que permeti restringir la seva ac-
tivitat reactiva, és a dir, aquelles situacions
en les quals duen a terme accions punitives
contra els ciutadans. De la mateixa manera,
exigim més transparència pel que fa a les
activitats de la policia (per exemple, sobre
les decisions que es prenen a la Junta Local
de Seguretat). També s’ha de replantejar el
Comitè d’Ètica de la Policia Municipal per tal
que l’activitat dels agents sigui controlada
per la societat civil.
i nosaltres proposem:
€
En aquesta primera part de la legislatura municipal (des del maig del 2007 fins al maig del 2009), la CUP de Girona ha dut a terme una bona colla
d’actes. Hem endegat moltes iniciatives, algunes de les quals han contribuït a millorar la nostra ciutat. Altres, és clar, no han estat recollides
pels gestors municipals o bé no han obtingut suficient acollida de part de la ciutadania i de les entitats veïnals. Tal i com podreu observar, els
àmbits d’incidència de la CUP són prou diversos (medi ambient, defensa dels i les treballadores, defensa de la plena catalanitat, política de
barris, participació ciutadana...). Aquí, per qüestions d’espai, no hem pogut recollir tot allò que hem fet en els darrers dos anys. Això sí; hem
volgut reflectir els aspectes més significatius.
maig 2007 Vam fer una proposta d’agermanament de
Girona amb Perpinyà, Fraga, Maó i Alacant,
quatre punts cardinals dels Països Catalans
amb els quals la nostra ciutat hi hauria de
mantenir millors i més intenses relacions.
agost 2007Vam criticar els acords de les remunera-
cions dels càrrecs electes a les administra-
cions locals (i en especial vam esmentar
l’astronòmica nòmina del cap de la Diputa-
ció de Girona, en mans d’ERC).
Vam participar en als actes d’homenatge a
Lluís M. Xirinacs, que va morir durant aque-
lles dates.
setembre 2007Vam fer un acte públic a la Casa de Cultura
sobre la “nova ciutadania” i els fluxos migra-
toris, amb la participació d’en Josep-Maria
Terricabras, en Sebastià Salellas i en Mous-
tafà Shaimi.
Vam ser en els actes de protesta contra la
presència dels reis espanyols (les cremes de
fotografies), que al cap dels mesos acabarien
duent a més de vint persones a l’Audiència
Nacional. La CUP va dur a terme la campan-
ya “Escac al rei, escac a Espanya, construïm
la república dels Països Catalans”.
desembre 2007Vam exposar les nostres propostes i críti-
ques sobre el Pla de Mandat del tripartit
municipal, que si bé respon a les exigències
de la CUP perquè hi hagi un Pla d’Acció Mu-
nicipal, es féu sense participació ciutadana
i de forma precipitada.
La ramaderia extensiva coma eina de prevenció d’incendisforestalsQue els nostres boscos estan abandonats, ningú en dubta. Que la ramaderia tradicional està en pe-rill d’extinció, tothom ho sap. Per tant, cal afrontar aquestes qüestions per donar-hi respostes. Una pos-sible solució pot ser la ramaderia com a prevenció d’incendis forestals, tal i com es proposava al progra-ma de la CUP de Girona a les municipals del 2007, per tal de donar resposta a la problemàtica dels nostres boscos. L’objectiu final d’aquesta proposta és la re-ducció del sotabosc per tal de transformar la biomas-sa vegetal en biomassa animal i, així, reduir el risc d’incendis forestals. Aquest fet, alhora, permet incidir de forma positiva en la conservació de determinats hàbitats i incrementar la biodiversitat, entre d’altres la florística, gràcies a les femtes del bestiar i la seva alta aportació de nitrogen. La pastura també permet aprofitar recursos (sotabosc) que d’altra manera no s’utilitzarien, i també permet un manteniment (prèvia estassada) de la discontinuïtat vertical del combusti-ble, cosa que dificulta el pas d’un incendi de sotabosc a capçades, reduint-ne la seva probable magnitud i perillositat.
Cal tenir en compte però, que la dieta de l’animal no només prové de la fibra que aconsegueix del so-tabosc, sinó que també necessita proteïna, ja sigui provinent de prats naturals o de zones conreades amb aquest fi. És per això que cal dissenyar molt bé les zones pasturables per tal de cobrir les necessitats bàsiques del bestiar, per aconseguir un mosaic pai-satgístic de camps i bosc, així com solapar les àrees prioritàries del Pla de Prevenció d’Incendis per com-batre qualsevol incendi forestal.
En un moment en que la ramaderia sobreviu gràcies a les polítiques agràries, cal trobar mecanismes que compatibilitzin la conservació del medi natural amb les activitats tradicionals.
Participació: només calque s’ho creguinUn cop el mandat municipal ha superat el seu equador ha arribat l’hora de fer valoracions. Pel que fa a par-ticipació ciutadana, ens veiem obligats a assenyalar que el consistori es mereix un clar i rotund suspens. Des de la CUP trobem preocupant que l’Ajuntament continuï utilitzant banalment conceptes com el de participació ciutadana sense creure-se’ls de debò. El pla de mandat aprovat ara fa dos anys, posava les bases per promoure la participació en aquells grans
gener 2008Vam organitzar una xerrada sobre La Deve-
sa amb la col·laboració de l’Associació de
Veïns i Veïnes Devesa-Güell. La CUP donà su-
port a la Plataforma ciutadana en defensa
de la Devesa.
febrer 2008Vam intentar entrar al ple municipal una
moció en homenatge a la cantautora i acti-
vista gironina Maria Dolors Laffitte, que ens
va deixar aquells dies.
Vam realitzar una xerrada sobre el movi-
ment associatiu, amb la participació de les
Associacions de Veïns de Sant Narcís, del
Devesa-Güell i de Germans Sàbat.
març 2008Vam organitzar una xerrada contra el trans-
vasament del Ter, amb la participació d’en
Manolo Tomàs (Plataforma en Defensa de
l’Ebre) i de la Maria Lloveras (Plataforma
d’Oposició als Transvasaments).
La CUP participà a la gran manifestació con-
tra la MAT que es va dur a terme a Girona.
abril 2008Vam presentar una moció sobre les propos-
tes de la CUP per a desenvolupar la partici-
pació ciutadana (veu als plens, òrgans par-
ticipatius i consultes populars). Al mateix
temps, vam criticar les deficiències del pro-
cés participatiu per a l’elaboració del Pla de
Joventut.
maig 2008Vam ser en els actes d’homenatge a Sebas-
tià Salellas, advocat i lluitador polític que
ens deixà en aquelles dates.
Vam presentar una moció de la CUP contra
l’anomenat “procés participatiu” municipal
sobre la Devesa, reafirmant-nos en les rei-
vindicacions de la plataforma en defensa
d’aquest espai.
projectes abans de la seva aprovació. Segons aquest criteri, l’Ajuntament considera que ni l’arribada del TAV, ni l’estat lamentable dels pàrquings de la ciutat, ni els 100.000 euros gastats en el Tour, són temes prou importants perquè els i les ciutadanes ni tant sols hi puguem dir res. Tenir reserves sobre la capacitat dels i les gironines a participar dels afers públics ja sa-bem on ens està duent: cap a l’abstenció creixent a les eleccions i cap a l’anomenada desafecció.
Cal que l’Ajuntament confiï en les aptituds dels seus habitants i se n’aprofiti pel bé comú. Per aquest mo-tiu considerem que per acostar la participació a la ciutadania de Girona, caldria:- GARANTIR LA CAPACITAT D’INICIATIVA: Que la ciu-tadania marqui les prioritats de l’Ajuntament durant els quatre anys de legislatura.- TRANSPARÈNCIA: Els i les ciutadanes han de poder convocar un debat públic per aquelles actuacions que consideri oportunes.- QUE VINGUIN I ENS HO EXPLIQUIN: Realització dels plens municipals de manera rotativa pels diferents barris de la ciutat, amb dret a participar directament dels debats.- PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS: Engegar processos de debat on la gent pugui decidir en què s’han de gas-
tar part dels diners públics de la ciutat.
Des de Viles i ciutats construïmla Unitat PopularL’àmbit municipal permet captar les inquietuds ciu-tadanes, des de la base, i ha de ser una eina per im-pulsar projectes i experiències d’autoorganització orientades als canvis socials i polítics. Així, els muni-cipis –tot i la seva inevitable dependència adminis-trativa de l’estructura estatal- poden esdevenir es-pais crítics, amb referents d’identitat col·lectiva que s’escapin de les lògiques oficials. Partint d’aquesta base, i assumint la dosi de desobediència que repre-senta emprendre aquestes dinàmiques, apostem perquè l’Ajuntament de Girona es posicioni de mane-ra crítica i valenta, defensant els valors populars i els drets socials i nacionals de les catalanes i catalans. Per això apostem per la retirada de la simbologia es-panyola dels nostres espais municipals. Igualment, ja n’hi ha prou de places de la Constitució, avingudes de la Hispanitat o fundacions Príncep de Girona. Les nostres places i carrers han de representar els nostres referents del passat i els nostres anhels pel futur. I les
nostres regidores i regidors, participar activament en iniciatives per a la construcció social i nacional com l’Assemblea de Regidors dels Països Catalans o els projectes d’agermanament i intercanvi cultural entre les viles i ciutats de les diferents àrees del país. Considerem que gestos d’aquest tipus són manifesta-cions democràtiques de sobirania popular que s’han de fomentar, entenent-los com un gra de sorra més a favor de la Girona i els Països Catalans pels quals es-
tem treballant.
juny 2008 Vam expressar el nostre suport a la manifes-
tació dels treballadors i treballadores de les
empreses de neteja de les comarques gironi-
nes, en defensa d’un conveni just.
setembre 2008 Durant la diada nacional, uns militants de la
CUP i de Maulets penjaren per primer cop en
molts anys una senyera estelada al balcó de
l’Ajuntament de Girona.
novembre 2008
Vam mostrar el suport a les lluites contra la
deslocalització d’empreses com ara Torres,
Hostenc, Aconda...
febrer 2009Vam donar suport a la plataforma per un
bon servei ferroviari i a les protestes pel mal
funcionament de la línia Portbou-Barcelo-
na.
març 2009Amb motiu de la diada de la dona treballa-
dora, vam organitzar un acte d’homenatge
a les treballadores de Girona (amb la
col·laboració de l’historiador Josep Clara)
a l’espai que abans havia ocupat la fàbrica
Grober.
maig 2009Vam realitzar les Primeres Jornades Me-
diambientals a la Casa de Cultura, amb èxit
de difusió i participació. S’hi van tractar dife-
rents aspectes, com ara les energies renova-
bles o la política de preservació de boscos.
Sabem que ens queda molt per fer. Però cal
que ho fem amb tu. T’hi apuntes ?
en marxa per l’educaciói la cohesió social
A finals del desembre passat, militants de
la CUP i independents que volem sumar
esforços sota el paraigües de la unitat po-
pular vam crear la comissió d’educació i co-
hesió social de la CUP de Girona per a reco-
llir informació, testimonis vius de la ciutat
i dels seus barris, reflexionar i, a partir del
debat assembleari, poder oferir propostes
pel conjunt de la població. Estem oberts a
més participacions, a la pròpia formació,
al debat i a la reflexió interna. Ens mou el
compromís amb la funció pública i amb els
altres, i no amb la “cadira i el farciment del
càrrec”. Les persones som representatives
dels projectes i, per tant, en la mesura que
fem de transmissors i acompanyants som
prescindibles en l’acció i en el temps. Els
projectes tenen la intencionalitat de trans-
formar, canviar i ser per si mateixos una
finalitat pel benestar de la nostra gent, de
tota la gent.
Traçat un punt de partida ens hem posat xi-
no-xano a treballar, sense cap pressa però
amb l’ambició d’avançar i progressar. Qui-
nes són les nostres prioritats? L’educació
formal; l’educació que es promou des dels
Serveis Socials amb els centres oberts per
a infants i adolescents; també conèixer la
nova llei de serveis socials del principat de
Catalunya i la llei de dependència d’àmbit
estatal; conèixer les entitats socials o del
tercer sector que estan en el dia a dia fent
molta feina; seguir l’evolució del Consell
de Cohesió Social municipal i de la Comis-
sió Ciutat Igualtat; aprofundir en l’estudi
“Territori, exclusió social i polítiques
d’inclusió” a la ciutat de Girona; en les ex-
periències d’altres nuclis de la CUP que ens
porten una sana avantatge en els temes
que tractem; la precarietat de les persones
amb pensions i ajudes públiques mínimes
que queden excloses dels beneficis de les
noves polítiques públiques d’habitatge…
Tanmateix, som conscients que hi ha un dia
a dia municipal ara molt determinat per
l’actual crisi econòmica (i social?) que ens
demanaria un treball de molta més dedica-
ció que el que podem oferir en aquests mo-
ments. El plantejament, però, és començar
a caminar i sumar persones i idees que aju-
din l’assemblea de la CUP a prendre part
públicament de les qüestions educatives i
socials de Girona. Apa! Us hi esperem amb
els braços oberts!
“Cal trobar mecanismes que compatibilitzin la
conservació del medi natural amb les activitats
tradicionals”
“Cal que l’Ajuntament confiï en les aptituds dels
seus habitants i se n’aprofiti pel bé comú”
“L’Ajuntament ha de defensar els valors populars
i els drets socials i nacionals de les catalanes i
catalans”
“Ens mou el compromís amb la funció pú-
blica i amb els altres, i no amb la cadira i
el farciment del càrrec”
“Cal començar a caminar i sumar perso-
nes i idees que ens ajudin a prendre part
públicament de les qüestions educatives i
socials de Girona”
2007-2008-2009la CUP, dos anys sense parar
una mirada constructiva
2 0 0 7 · 2 0 0 8 · 2 0 0 9 . . .
Alícia Martínezmembre d’Orella Activa
La cultura musical a Girona és minsa.
L’Ajuntament ha hipotecat el pressupost de
cultura de molts anys per l’Auditori-Palau
de congressos, quan el que realment neces-
sitem són espais més populars on començar
a construir una xarxa musical sòlida on hi
hagi un intercanvi de coneixements entre
artistes. Cal que es desperti l’interès per la
música, una disciplina actualment en deca-
dència, que els nostres governants tenen el
mal vici de tractar com la germana pobra de
les arts.
Martí CarrerasPresident de Associació de Veïns de Sant
Narcís
La Girona del futur s’està fent desorganit-
zadament, sense una línia política clara,
sobretot en mobilitat i urbanisme. S’està ac-
tuant amb una improvisació indecent i sen-
se cap planificació ciutadana que contempli
processos participatius de cap mena. Una
nova oportunitat perduda per recuperar la
“militància social” que cada quatre anys ens
volen fer creure que els preocupa.
Miquel Llopmembre de Mou-te en Bici
Sembla que a algunes àrees no han abando-
nat els tics de quan tenien majoria absoluta.
Encara que, amb gairebé 300 socis, som la
tercera organització de ciclistes urbans de
Catalunya (les altres dues són a Barcelona)
no ens tenen en compte per gaire res. Amb el
tema de bicing, que nosaltres hem reivindi-
cat des del 2007, ho han tornat a demostrar.
Susanna Fulcaràmembre de Maulets
Durant aquests dos anys han continuat
consolidant un model incapaç de donar res-
En aquest apartat, diferents gironines i gironins, membres de diversos col·lectius i entitats de la ciu-
tat, ens fan la seva valoració de la gestió municipal d’aquests dos anys a Girona. Les seves paraules
reflecteixen, cadascuna des de l’àmbit en el qual estan especialitzats i acostumen a treballar, la visió
crítica i l’actitud constructiva que ens cal per començar a crear la Girona que volem.
posta a les necessitats juvenils en matèria
participativa, d’oci, laboral o d’habitatge.
Tot i que no se’l pot considerar l’únic respon-
sable d’aquest fet, l’Ajuntament propicia
l’actual situació juvenil a Girona, marcada
per l’individualisme, la despolitizació i la in-
capacitat de respondre críticament a les re-
tallades de drets i a les dinàmiques socials
que pateix la ciutat.
Xavier Merinomembre de Justícia i Pau
La meva percepció és que tenim un govern
municipal molt preocupat per la façana i
poc atent als petits detalls menys visibles.
Més preocupat pels vots a aconseguir que
per cap altra cosa. No vull, però, estendre
aquesta percepció a tot l’Ajuntament. Hi ha
membres de l’equip de govern que es preocu-
pen realment de fer ben feta la seva feina
encara que hagin de nedar contra corrent
dins de la coalició.
Josep LitesPresident de l’Associació de Veïns de la
Devesa
Girona necessita impregnar-se de l’esperit
de Porto Alegre; el govern de la ciutat ne-
cessita que els ciutadans ens impliquem, i
per fer això és necessari donar veu a les en-
titats per decidir el millor per la ciutat. No
és suficient escoltar si després no és fa res,
i l’única manera és que en quedi constància
als plens.
Quim Roviramembre de Diables de l’Onyar
A vegades sembla que només el fet de venir
de fora et garanteixi les credencials neces-
sàries per engegar certs projectes culturals
a la ciutat. És una llàstima veure com bones
iniciatives sorgides de les associacions giro-
nines a vegades es troben amb tants pals a
les rodes degut a les afinitats socioculturals
d’algunes posicions de poder del consistori.
Maite Malaxetxebarriamembre del Sindicat d’Estudiants
dels Països Catalans (SEPC) a la UdG
Després de tants anys, l’Ajuntament no ha
sabut aprofitar el potencial que significa
tenir milers d’estudiants vivint a Girona. A
més, durant aquest dos anys s’han tornat a
posar de manifest importants dèficits a la
ciutat en qüestions cabdals per al col·lectiu
estudiantil com l’habitatge, la xarxa viària
per a l’ús bicicleta o la connexió dels princi-
pals centres d’activitat en transport públic.
David Casellasmembre de l’Ateneu d’Acció Cultural
(ADAC)
Malgrat la bona voluntat d’alguns membres
de l’Ajuntament, en la defensa de la llengua
i de la cultura catalana s’avança poc, i en
les normatives municipals es tenen més en
compte els criteris estètics que no pas els
lingüístics. El consistori actual s’ha de desin-
hibir de les pors ancestrals i avançar amb
pas ferm cap a una Girona que sigui l’enveja
i el referent de tots els catalans i catalanes.
Anna Moramembre de Batibull
No em crec que els joves no participin a la
ciutat de Girona. Són molts els i les joves que
diuen la seva, que viuen a la ciutat, que la
senten i es mouen per trobar alternatives al
que els envolta. Busquem maneres de can-
viar l’ordre establert, de ser crítics i de ser es-
coltats, però suposo que la Plaça del Vi està
insonoritzada: ni els ciutadans ens adonem
d’allò que fa el nostre ajuntament, ni aquest
és conscient de la ciutadania activa que té
al seu abast, ni coneix la seva paraula i fa
veure que no entén el seu llenguatge.
Veuscrítiques
Suma’t la CUP de Girona!!Envia’ns un correu a [email protected]
o informa’t de la nostra activitat a www.girona.cup.cat
!