de la FI.CCOO · I CONGRÉS Barcelona, 30 de novembre i 1 de desembre de 2012 PLA D ACCIÓ de la...

I CONGRÉS Barcelona, 30 de novembre i 1 de desembre de 2012

PLA D’ACCIÓde la FI.CCOO.CAT

Defensar la indústria

Crear ocupació

CCOO, l’eina

federació d’indústria

1

Pla d’acció del I Congrés de la FI.CCOO.CAT

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

1. REFORÇAR L'ACCIÓ SINDICAL I LA POLÍTICA INDUSTRIAL A LES EMPRESES . . . . . . . . .4

1.1. Promoure el canvi de model productiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

1.2. El mixt energètic i la sostenibilitat mediambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

1.3. El paper de l'educació i de la formació per a l'ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5

2. RECUPERAR DRETS LABORALS. LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA I EL PODER

CONTRACTUAL DEL SINDICAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

2.1. Restablir els equilibris en les relacions laborals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

2.2. El paper de la negociació col·lectiva i el poder contractual del sindicat . . . . . . . . . . . .7

2.3. El diàleg i la concertació social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

3. DEFENSAR LA IGUALTAT DE TRACTE I D'OPORTUNITATS. COMBATRE QUALSEVOL

TIPUS DE DISCRIMINACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

3.1. Polítiques d'igualtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

3.2. Combatre altres fonts de discriminació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

3.3. El col·lectiu de joves i la indústria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

4. SALUT LABORAL I MEDI AMBIENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

4.1. Negociació col·lectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

4.2. Campanyes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

4.3. Formació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

4.4. Actuacions en relació amb les mútues d'accidents de treball i malalties

professionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

4.5. Seguretat minera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

4.6. Medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

5. PARTICIPACIÓ, COMUNICACIÓ I TRANSPARÈNCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

5.1. Innovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

5.2. La comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

5.3. La representació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

5.3.1. Afiliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

5.3.2. Representació i eleccions sindicals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

6. MODEL ORGANITZATIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

6.1. Executiva Federal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

6.1.1. Organització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

6.1.2. Acció Sindical . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

6.1.3. Política Industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

6.2. Consell de la FI.CCOO.CAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

6.3. Comitè Federal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

6.4. Plenari de seccions sindicals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

6.5. Sindicats comarcals i intercomarcals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .206.5.1. Secretari o secretària general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .206.5.2. Equips d'atenció sindical . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .216.5.3. Equips d'extensió electoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21

6.6. Seccions sindicals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21

7. GESTIÓ DE RECURSOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21

2


3


Celebrem el I Congrés de la Federació d'Indústriade Catalunya després d'haver tancat un mandat de3 anys i 9 mesos, durant els quals hem estat immer-sos en una profunda crisi financera, econòmica,política, social, d'ocupació i industrial.

En aquests anys, els sectors de la Federaciód'Indústria de Catalunya (metall, mineria i energiaelèctrica) han perdut més de 70.000 llocs de treballi s'han tancat gairebé 3.000 empreses, petites, mit-janes i grans. Hem patit una allau d'expedients deregulació d'ocupació, temporals i d'extinció, comp-tats per milers, que han afectat desenes de milersde treballadors i treballadores.

El pes de la indústria en el PIB ha perdut gairebé5 punts percentuals en les dues últimes dècades i laindústria catalana ha patit gairebé el 30% del totald'aquesta caiguda al país. Hem vist com alguns sec-tors i subsectors han estat gairebé liquidats per l'a-fectació de la crisi, com el de la moto, el de la fabri-cació d'aixetes o el de l'electrònica de consum, quesón exemples clars d'aquesta devastació industrial.

Paral·lelament a aquesta degradació industrial,hem patit les conseqüències de decisions políti-ques i patronals en la desregulació de les relacionslaborals i del mercat de treball que, per descomp-tat, també afecten les nostres empreses i els nos-tres sectors i han deixat en una pitjor situació d'in-defensió els treballadors i treballadores als qualsrepresentem, després de l'entrada en vigor de lesdiferents reformes laborals aprovades, especial-ment la darrera.

Aquest context d'especial dificultat incrementa elnivell d'exigència dels reptes sindicals que laFederació d'Indústria de Catalunya hem d'assumiren el pròxim mandat. És d'important rellevància eldebat congressual i la definició d'un pla d'acció iuna estratègia sindical en el conjunt de l'organitza-ció, que posi en el centre de la nostra prioritatreforçar l'organització als centres de treball, amb laparticipació i la implicació dels treballadors i treba-lladores, oferint-los el nostre sindicat perquè s'or-

ganitzin per defensar els seus drets i reconquerirels drets arrabassats per les polítiques neoliberalsdels últims anys.

Des d'aquesta perspectiva, la Federació d'Indús-tria de Catalunya proposem, en aquest document,les línies de treball i les propostes concretes per alpròxim mandat. Per a això definim tres eixos d'ac-tuació:

Reforçar l'acció sindical i la política industrial ales empreses i als sectors. Enfortir la participació de l'afiliació, millorar elsnostres canals de comunicació i incrementar lanostra transparència i proximitat amb els treba-lladors i treballadores.Orientar el nostre model organitzatiu a reforçarla presència al centre de treball.

Aquest document recull les propostes d'una bonapart dels afiliats i afiliades de la Federació, gràciesal procés de participació prèvia, amb reunions ambmés de 80 seccions sindicals pràcticament de tot elterritori, que hem realitzat durant els mesos previsa l'inici del procés congressual.

El proper mandat, el sindicat ha de liderar unfront social, des del moviment sindical, per canviarradicalment la gestió de la crisi econòmica, recupe-rar drets bàsics, socials i laborals, reforçar l'estruc-turació de la societat i garantir la cohesió social i unestat de dret.

Per a això hem d'incrementar la nostra capacitatd'organització allí on som més forts, a les empre-ses, i els treballadors i treballadores han de ser elmotor de les reivindicacions i de la capacitat demobilització, per posar-les a disposició de la restade la ciutadania i provocar el necessari canvi de lespolítiques dels poders econòmics i polítics.

Són reptes difícils, per això els nostres objectiusen el Pla d'acció han de ser garantia de compromísi de treball de tots i totes les que formarem laFederació en aquesta nova etapa.

PLA D'APLA D'A CCIÓ DEL I CCCIÓ DEL I C ONGRÉONGRÉ S DE LA S DE LA FEDERAFEDERA CIÓ D' INDÚSCIÓ D' INDÚS TRIA DE CCTRIA DE CC OO DE CAOO DE CATTALAL UNYUNYAA

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

4

4

4

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

SITUACIÓ

En el moment en què realitzem el nostre congrés,sembla que ningú no dubta que cal canviar elmodel productiu per superar la situació crítica queestem vivim i per establir les bases per intentar notornar a caure en l'esquema del creixement basaten el model especulatiu de la construcció, que ensha portat fins a aquí.

El que ens sorprèn és que continuem sense defi-nir una veritable política industrial, ni d'àmbit esta-tal ni nacional. Així mateix, les contínues i radicalsreformes que el Govern ens imposa a cop de reialdecret continuen redundant en la idea antiquadad'establir tota la política laboral i industrial d'acordamb la unitat de temps, per tant, de costos sala-rials, i no partint de la unitat de producte, tenint encompte el procés íntegre de producció amb totesles seves variables.

OBJECTIUS

Dissenyar una nova política industrial:

La Federació d'Indústria de Catalunya hem decontinuar insistint davant la Generalitat deCatalunya que és imprescindible definir unaveritable política industrial. La Generalitat deCatalunya no pot obviar que té les competènciestransferides i, per tant, la màxima responsabili-tat.La Federació d'Indústria de Catalunya hem d'es-tablir i recuperar tots els espais de concertació idiscussió de política industrial, així com acom-panyar-la en la nostra acció sindical i industrial al'empresa, des de la participació directa en ladefinició de la política industrial a Catalunya.La FI.CCOO.CAT hem d'incorporar l'exigència, elcontrol i el seguiment dels plans industrials quegaranteixin la competitivitat dels nostres sec-tors, no només en situacions de crisi empresa-rial, sinó també en el dia a dia. Així mateix, hemd'analitzar com podem acompanyar-los en lanegociació col·lectiva i en les meses industrialscreades a aquest efecte.

PROPOSTES

Participar en el Consell Català de l'Empresa ambrepresentació pròpia.Consolidar la Taula del Metall de Catalunya coma mesa de treball sectorial del Consell Català del'Empresa.Reforçar la formació dels nostres delegats i dele-gades en el coneixement de la situació econòmi-ca de les empreses.Definir línies de treball transversal i vertical pera cadascun dels nostres sectors i subsectors.Reforçar l'assessorament sindical a les empresesen casos d'ERO i de plans de reestructuració i/oviabilitat.Reforçar la coordinació dels delegats i delegadesdels comitès d'empresa europeus i la formacióen les seves competències.Consolidar les xarxes de cooperació sindical ambsindicats d'altres països i establir-ne d'altres quesiguin d'interès sindical per a les empreses delnostre territori.Posar en marxa la Plataforma de Defensa de laIndústria a Catalunya, amb la participació d'al-tres federacions, sindicats, entitats, associa-cions, universitats, etc.

EINES D'AVALUACIÓ

Elaborar un informe mensual de situació econò-mica dels nostres sectors i de la resta de laindústria.Elaborar un informe trimestral amb el segui-ment de l'afectació dels ERO.Elaborar un informe anual de situació dels nos-tres sectors i empreses, tenint en compte l'ocu-pació com a factor principal.

SITUACIÓ

Una de les grans discussions pendents en la defi-nició de la política industrial és la política energèti-ca. L'àmbit de discussió ens supera amb escreix, jaque la definició ideal sobre la política energèticahauria de ser de caire europeu.

4


1. REF1. REFORÇAR L'AORÇAR L'ACCIÓ SINDICAL I LA POLÍTICA INDUSCCIÓ SINDICAL I LA POLÍTICA INDUSTRIAL A LES EMPRESESTRIAL A LES EMPRESES

1.1. Promoure el canvi de model productiu

1.2. El mixt energètic i la sostenibilitat mediambiental

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

12

13

14

15

16

17

En la nostra Federació, la generació, distribució icomercialització de l'energia elèctrica són el nostreàmbit d'actuació. Al nostre territori tenim centralsde generació d'electricitat de tipus nuclear, tèrmi-ca, hidràulica i renovable, i gairebé en la seva pràc-tica totalitat vinculades a una empresa, Endesa.

En aquest sentit, podem dir que les alternativesde generació d'electricitat per definir un mixt ener-gètic que garanteixi l'eficiència, l'abaratiment decostos, l'estabilitat en el consum d'empreses i llarsi la sostenibilitat ambiental les tenim, però nopodem fer-ho únicament des d'un àmbit nacional.

Aquest és un dels aspectes claus per a la indús-tria. Si volem un nou model productiu, la políticaenergètica serà, sens dubte, un dels seus pilars. Enaquest aspecte no hi ha dubte que hem d'evolucio-nar cap a tecnologies energètiques netes i, pertant, sostenibles mediambientalment.

OBJECTIUS

A hores d'ara sembla que un sistema energèticbasat només en energies netes no és viable, per tantla Federació d'Indústria de Catalunya hem d'apostarper l'evolució cap a aquests sistemes d'energia neta,però alhora hem d'exigir processos d'evolució queno posin en risc:

Un sistema de subministrament d'energia dequalitat per a uns sectors industrials d'alt valorafegit.L'explotació en condicions de total seguretatdels tres reactors nuclears que operen a les nos-tres contrades, mentre no siguin substituïbles.

PROPOSTES

Reforçar la coordinació de les empreses del sec-tor del manteniment elèctric, amb la participa-ció de la Secció Sindical d'Endesa, per garantirl'estabilitat en l'ocupació i la qualitat en el sub-ministrament de l'energia.Establir els protocols d'actuació sindical amb laSecció Sindical d'ANAV per exigir el complimentdels protocols de seguretat nuclear de les cen-trals nuclears.Proposar espais de negociació amb les empresesprincipals i les contractistes, amb la participacióde l'Administració, per establir protocols de lici-

tacions d'activitats que garanteixin l'estabilitaten l'ocupació, la seguretat en el treball i la for-mació i l'experiència dels treballadors del sector,per assegurar la qualitat d'un servei que és fona-mental per a la ciutadania.

EINES D'AVALUACIÓ

Reunions periòdiques amb els delegats del sec-tor per fer balanç de la situació.Fer un informe anual de la situació del sectorelèctric.

SITUACIÓ

La formació ha estat un element de millora delperfil dels metal·lúrgics i metal·lúrgiques i ens hapermès intervenir, des de la negociació col·lectiva,en els plans formatius de les empreses. D'aquestamanera, i en col·laboració amb IES i centres de for-mació, hem facilitat el reciclatge productiu de lespersones mitjançant la formació i hem propiciat lacreació d'un nou grau superior de formació profes-sional que s'està exportant a d'altres zones del'Estat que tenen instal·lacions nuclears.

Hem pogut millorar la formació en seguretatlaboral dels treballadors i treballadores d'empresesen les quals els riscos laborals són elevats, com ésel cas de la construcció o la mineria, a través de laTPC. El Formic ha estat una altra fita amb la qual,mitjançant la Federació d'Indústria de CCOO deCatalunya, hem millorat l'ocupabilitat de les zonesmineres.

Hem assessorat permanentment sobre els dretsen matèria de formació, hem fomentat els permi-sos individuals de formació (PIF) i hem pogut fer unpla de formació per a joves que ha permès formar-se i fer pràctiques en empreses a persones jovesque es trobaven en risc d'exclusió.

Hem format sindicalment els nostres delegats idelegades a diferents nivells, i hem pogut apropar-nos a milers de treballadors i treballadores a travésdels plans de formació sectorial estatal i autonò-mic.

5


4

4

4

4

4

4

4

1.3. El paper de l'educació i de la formació per a l'ocupació

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

SITUACIÓ

Realitzem aquest procés congressual en unmoment en què els governs de l'Estat i de laGeneralitat estan implementant polítiques inter-vencionistes proempresarials, de manera que s'apli-ca la intervenció estatal i autonòmica per ajudar elsector financer privat, al mateix temps que s'utilit-zen les majories parlamentàries per precaritzar la

normativa laboral i l'estat del benestar. La conse-qüència immediata d'això és el desplaçament delconflicte laboral dels espais col·lectius de concerta-ció als centres de treball, en pitjors condicions perals treballadors i treballadores.

Així doncs, els principals objectius de laFI.CCOO.CAT en aquest àmbit durant el propermandat hauran de ser, en primera instància, afron-tar el conflicte a l'empresa i, en segona, implemen-tar l'estratègia que ens permeti ressituar-lo en

Però aquest model de formació està canviantradicalment i això ens fa redefinir la nostra estratè-gia sindical, situant la negociació col·lectiva com ainstrument cabdal per garantir espais de formacióde qualitat per als treballadors i treballadores.

OBJECTIUS

La FI.CCOO.CAT ens haurem de centrar en elsàmbits de discussió de la negociació col·lectivaper disputar i incidir de forma determinant en elmodel de gestió de la formació dels metal·lúr-gics i metal·lúrgiques a Catalunya.De la mateixa manera, a mesura que creixi la for-mació de demanda, haurem de disputar i incidiren el marc de l'empresa perquè la formació esconcreti en un actiu per als treballadors i treba-lladores.És absolutament necessari dissenyar un pla for-matiu per als quadres sindicals de la Federaciód'Indústria de Catalunya que permeti tenir unageneració contínua d'homes i dones amb capa-citat de gestió dels conflictes laborals i ambperspectives d'incorporació a les estructures delsindicat.

PROPOSTES

Crear espais de col·laboració amb les estructu-res de l'organització per garantir el manteni-ment de la formació sindical (gabinet jurídic,assessorament, dedicacions parcials de sindica-listes experimentats, etc.).Explorar possibles acords amb entitats i/o orga-

nitzacions externes per continuar incidint en laformació necessària per al nostre sector.Fer efectiva la Taula del Metall de Catalunyacom a vehicle de les nostres reivindicacions inecessitats formatives.Continuar incidint en la planificació formativad'àmbit estatal.Tenir presència institucional en els organismesque defineixen la formació professional.Reforçar en la negociació col·lectiva tot allò rela-cionat amb la formació.Explorar la utilitat de l'Associació Professionaldels Metal·lúrgics.Insistir en la formació metal·lúrgica en els plansde la Confederació.Reinventar les accions formatives perquè s'asso-leixin les necessitats formatives laborals i sindi-cals.

EINES D'AVALUACIÓ

Seguiment dels acords assolits en altres àmbitsde l'organització.Identificar i fer seguiment de la formació sindicalplanificada i rebuda, especialment dels nousdelegats i delegades. Control de convenis, pactes i acords on la forma-ció estigui present. Fer informes de seguiment de la formació exe-cutada, tant al territori com a les empreses i enla formació sindical. Quantificació qualitativa de l'assessoramentrebut per la representació legal dels treballadorsen matèria formativa.

6


4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

2. RE2. RE CUPERAR DRETS LABORALS. LA NEGOCIACUPERAR DRETS LABORALS. LA NEGOCIA CIÓ CCIÓ C OLOL ·LE·LE CC TIVTIVA I A I EL PODER CEL PODER C ONTRAONTRA CC TUTU AL DEL S INDICAAL DEL S INDICATT

2.1. Restablir els equilibris en les relacions laborals

29

30

31

32

33

34

7


espais de negociació col·lectiva sectorial més jus-tos, equilibrats i garantistes.

Situar el conflicte amb més força en el marc del'empresa o centre de treball ens obliga a organit-zar-nos en millors condicions en aquest entorn perfer front, en una primera instància, al conflictelaboral. Les modificacions de la normativa laboraldutes a terme amb les últimes reformes (laborals,negociació col·lectiva...) i la incessant reclamaciódels sectors ultraconsevadors d'avançar molt mésen aquesta línia, posant en qüestió el propi modelde relacions laborals, s'estan transformant en moltmés poder unilateral de l'empresari per disposarde condicions de treball que fins ara no podiamodificar sense la participació dels treballadors itreballadores.

OBJECTIUS

Per reorientar l'estratègia i els recursos del sindi-cat, per situar-lo amb més força al centre de treball,haurem de gestionar, controlar i explicitar el con-flicte a l'empresa per:

Frenar la dinàmica individualitzadora de les rela-cions laborals i potenciar encara més la seva sin-dicació.Invertir el procés per ressituar el conflicte labo-ral en entorns de negociació col·lectiva sectorial. Materialitzar i concretar les nostres propostesen la realitat laboral dels treballadors i treballa-dores dels nostres sectors.

PROPOSTES

Les àrees d'Acció Sindical i de Política Industrialdonaran suport per detectar les mancances ianalitzar l'evolució de les relacions laborals a lesdiferents empreses dels nostres sectors i territo-ris, a través de les secretaries corresponents,articulant els recursos necessari per als nostressindicats i seccions sindicals en la seva interven-ció a l'empresa.Es definirà el mapa de sindicalistes de referènciade la FI.CCOO.CAT, on s'identificarà la seva àreasindical d'influència.Es concretaran els criteris en matèria de nego-ciació col·lectiva i política industrial adients alstipus d'empresa i sectors d'influència de laFI.CCOO.CAT, que es derivin del nostre congrés.

Les diferents secretaries de les àrees d'AccióSindical i de Política Industrial donaran suporttècnic als sindicats i a les seccions sindicals d'in-dústria, especialment en els àmbits següents:

Organització del treball: mètodes, temps,classificació professional, processos, incen-tius, etc.Anàlisi de la situació econòmica de lesempreses.Salut laboral.Polítiques d'igualtat. Assessorament jurídic.Processos de negociació.Processos de mobilització.Mediatització i comunicació del conflicte.Formació dels quadres sindicals.Etc.

S'habilitaran els mecanismes oportuns perquè elGabinet Tècnic Jurídic de CCOO pugui donar unsuport més eficaç i accessible a les estructuresde la Federació d'Indústria, especialment als sin-dicalistes de referència.

EINES D'AVALUACIÓ

Els sindicats i les seccions sindicals d'indústriainformaran dels processos d'intervenció sindicali concretaran el motiu del conflicte i la seva solu-ció.Les àrees d'Acció Sindical i de Política Industrialfaran una anàlisi dels diferents processos.Les conclusions es debatran en els òrganscorresponents per definir les estratègies d'acciósindical.

SITUACIÓ

La FI.CCOO.CAT, en coherència amb el nostrecaràcter nacional, entenem la negociació col·lecti-va al nostre àmbit i sectors com una de les nostressenyes d'identitat i com el principal mecanismed'intervenció en la realitat laboral, per als homes idones que li donem sentit. Definim com un delsprincipals objectius contrarestar la dinàmica debuidatge de contingut a la qual s'està sotmetent lanegociació col·lectiva a favor de la individualitzacióde les relacions laborals, reforçant els marcs actuals

4

4

4

4

4

4

4

4

a

a

a

a

a

a

a

a

a

a

4

4

4

2.2. El paper de la negociació col·lectiva i elpoder contractual del sindicat

35

36

37

38

39

40

41

de negociació, així com fent-los evolucionar cap amarcs de negociació més ambiciosos i adients a larealitat industrial de Catalunya.

OBJECTIUS

Estructurar la negociació col·lectiva als àmbitsde la Federació d'Indústria de Catalunya entorndel Conveni general del metall de Catalunya.Reforçar el paper del sindicat en els convenisd'empresa.Vincular els convenis d'empresa als convenisprovincials actuals i al futur Conveni general delmetall de Catalunya.

PROPOSTES

Concretar el Conveni general del metall deCatalunya (CGMC) com a marc on conflueixin elsquatre convenis provincials actuals i el demetal·logràfiques de Catalunya, i estructurar-loamb un perfil propi en el marc del Conveni gene-ral del metall estatal.Establir el CGMC com a conveni de referènciasupletòria en els convenis d'empresa.Establir els mecanismes necessaris en els conve-nis del nostre àmbit, tant sectorial com d'em-presa, per garantir la capacitat contractual delsindicat a l'hora de tractar els aspectes nuclearsde les relacions laborals: salari, jornada, estabili-tat laboral...Desenvolupar estratègies transversals en matè-ria d'igualtat, formació i salut laboral, com a ins-truments de regulació i poder contractual. Elaborar estratègies d'aliances polítiques i secto-rials que facilitin el marc regulador del CGMC. Coordinar totes les estructures sectorials (sec-cions sindicals) i territorials (sindicats d'indús-tria) en el seguiment i consecució d'aquestsobjectius.

EINES D'AVALUACIÓ

El plenari de l'àrea d'Acció Sindical farà el segui-ment del procés de negociació i constitució delCGMC.Les persones responsables de formació, salutlaboral i igualtat faran un seguiment del desen-volupament d'aquestes matèries en la negocia-ció col·lectiva, així com dels acords que les des-envolupen.

SITUACIÓ

La FI.CCOO.CAT apostem pel diàleg i la concerta-ció social com a eines de gestió del conflicte labo-ral. Lamentablement, les majories parlamentàriesestatals i autonòmiques en l'últim període aCatalunya estan demostrant signes de menyspreucap a aquests elements de gestió.

En l'actualitat és necessari reforçar el paper de lareivindicació sindical amb capacitat de mobilitza-ció, amb la participació dels treballadors i treballa-dores.

OBJECTIUS

Posar en valor el diàleg social com a eina fona-mental de resolució del conflicte laboral, i a laFederació d'Indústria de Catalunya com a inter-locutor essencial als nostres sectors.Si el diàleg social recupera el seu paper fona-mental en les relacions laborals a Catalunya, laconseqüència immediata ha de ser la recupera-ció d'espais de concertació social.

PROPOSTES

La Federació d'Indústria de Catalunya hem degestionar el conflicte laboral allà on n'hi hagi, demanera que els nostres interlocutors, la patro-nal, entenguin que els treballadors i treballado-res de la indústria a Catalunya estem organitzatsi tenim veu pròpia, la de la FI.CCOO.CAT.Qualsevol estratègia patronal que no passi perentendre el diàleg i la concertació social com anucli de les relacions laborals ha de resultarimmaterialitzable.Sempre que sigui possible, haurem de prepararla gestió del conflicte i habilitar tots els elementsque permetin abordar un procés de mobilitzaciódels treballadors afectats. Això implica proces-sos de participació, mitjançant la discussió, laproposta i la informació contínua als treballa-dors que protagonitzen el conflicte.

EINES D'AVALUACIÓ

Els conflictes significatius, ja siguin sectorials oen empreses concretes, hauran de ser analitzats

8


4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

2.3. El diàleg i la concertació social

4

4

4

4

4

4

42

43

44

45

46

47

48

49

per avaluar el procés sencer i determinar-ne elspunts forts i les debilitats.

D'aquesta anàlisi se'n concretaran les accionscorrectores adients.

9


4

SITUACIÓ

L'aplicació de la Llei d'igualtat encara no ha supo-sat un canvi substancial en les condicions que afa-voreixin la igualtat al centre de treball. Per avançarcaldrà la implicació de tothom, homes i dones de laFederació d'Indústria, per desenvolupar una acciósindical més integral on les polítiques d'igualtat for-min part d'una estratègia general i no siguin un fetaïllat.

OBJECTIUS

Millorar l'accés, la promoció, la formació per al'ocupació i les condicions laborals de les donesen els sectors de la Federació d'Indústria.Detectar els motius de la bretxa salarial percorregir-la.Eliminar les discriminacions directes i indirectes,l'assetjament sexual i l'assetjament per raó desexe en l'àmbit laboral.Incrementar la participació i la representació deles dones en els àmbits de la negociació col·lec-tiva.Reforçar l'afiliació de dones en els nostres sec-tors i garantir-ne la presència en tots els òrgansde direcció de la Federació d'Indústria.

PROPOSTES

Implantació de plans d'igualtat o mesures, talcom estableix la Llei 3/2007. Realitzar una diag-nosi prèvia, analitzar els convenis col·lectius oels acords d'aplicació a l'empresa, perquè, quanes visualitzin les possibles causes de desigualtatsentre dones i homes, es constitueixi una comis-sió per a la negociació del pla d'igualtat.Seguiment i avaluació dels plans d'igualtat perrevisar els continguts i les mesures acordades,de forma que l'aplicació de polítiques d'igualtatformi part habitual de la negociació col·lectiva.

Incrementar la participació de les dones en lescomissions de negociació del conveni col·lectiu iel pla d'igualtat per millorar la presència de ladona.Recollir, desenvolupar i millorar, en els conveniscol·lectius o acords d'empresa, les normes con-vencionals o lleis existents que garanteixin elsdrets de conciliació, drets de les treballadoresvíctimes de violència de gènere, protecció del'embaràs i la lactància natural. En definitiva,drets per lluitar contra les desigualtats entredones i homes.Negociar i acordar protocols per prevenir l'as-setjament sexual i l'assetjament per raó de sexe.Negociar i acordar protocols per eradicar la vio-lència de gènere.Articular i complementar la implantació del plad'igualtat amb la negociació col·lectiva com amitjà essencial per eliminar la bretxa salarialentre dones i homes. Aplicar les polítiques de gènere en totes lesàrees de treball de la Federació d'Indústria.Assegurar la formació sindical sobre polítiquesd'igualtat als nous delegats i delegades.Per poder aplicar la transversalitat de gènere enel treball sindical del dia a dia és necessari queels òrgans de direcció de totes les organitzacionstinguin formació en polítiques d'igualtat.

EINES D'AVALUACIÓ

Es realitzarà un estudi dels convenis sectorials,provincials i d'empresa per valorar el grau d'apli-cació de les polítiques d'igualtat.

SITUACIÓ

La situació actual ens obliga més que mai a establirmecanismes d'igualtat i a ser molt bel·ligerants ambles situacions de discriminació en els nostres àmbits

3. DEFENS3. DEFENS AR LA IGUAR LA IGU ALALTTAAT DE TRAT DE TRA CC TE I D 'OPORTUNITTE I D 'OPORTUNITAATS. TS . CC OMBOMB AATRE QUTRE QU ALSEVALSEV OL T IPUS DE DISCRIMINAOL T IPUS DE DISCRIMINA CIÓCIÓ

3.1. Polítiques d'igualtat

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

3.2. Combatre altres fonts de discriminació

50

51

52

53

54

55

d'actuació. Per tant, a més a més dels objectius"clàssics" que són objecte de les polítiques d'igual-tat, per fer efectiva la igualtat de tracte i oportuni-tats entre homes i dones, immigrants i nadius, joves,etc., haurem de parar atenció a les noves realitats decol·lectius de treballadors en risc de discriminació:aturats de llarga durada, treballadors sense forma-ció, treballadors d'empreses auxiliars o de subcon-tractes...

La FI.CCOO.CAT haurem de valorar l'impacte de lanostra acció sindical en aquests col·lectius en elsnostres sectors per ser capaços d'incorporar contí-nuament propostes que permetin invertir les ten-dències de desigualtat, mitjançant les secretariescorresponents.

OBJECTIUS

Garantir el dret d'igualtat en l'àmbit de treball ales persones immigrants i a les persones ambdiscapacitat (LISMI).Actuar de forma decidida davant de les políti-ques d'externalització del procés productiu queimplementen les grans empreses, amb la conse-güent substitució de la relació laboral per lamercantil.Habilitar estratègies sectorials d'ocupabilitat pera aturats de llarga durada i de treballadors ambnivells baixos de formació professional, especial-ment en zones molt afectades per la reestructu-ració industrial o amb col·lectius d'afiliats i afilia-des d'empreses tancades o amb grans reestruc-turacions.

PROPOSTES

Definir plans de seguiment, coordinació i cober-tura sindical dels treballadors d'empreses auxi-liars a les empreses amb un alt nivell d'externa-lització del procés productiu de la FI.CCOO.CAT.Establir plans de coordinació sindical amb lesfederacions de CCOO amb les quals compartimespais a causa de les polítiques d'externalitzacióde serveis de les empreses principals: polígonsnuclears, químics, automoció...Ampliar les garanties de subrogació en els pro-cessos de canvi de contractistes, com a garantiade manteniment de l'ocupació i les condicionsdels treballadors afectats, en tots els sectorsamb un grau elevat d'externalització.

Incorporar a la negociació col·lectiva els dretsd'accés al treball de les persones immigrants ales empreses.Coordinar l'assessorament sindical a les perso-nes immigrants amb la direcció de la CONC i delCITE.

EINES D'AVALUACIÓ

S'identificaran les empreses i els àmbits secto-rials o territorials amb un nivell suficient d'exter-nalització del procés productiu.Un cop identificats, s'analitzarà el nivell de coor-dinació sindical per determinar el tipus d'actua-ció que cal implementar.Es farà un seguiment de l'ocupació de les perso-nes immigrants en els nostres sectors.

SITUACIÓ

Aproximadament 2.700 dels quasi 30.000 afiliats iafiliades a la FI.CCOO.CAT són joves de menys detrenta anys, el que suposa el 10% de l'afiliació. Aixímateix, 260 homes i dones de menys de trenta anysestan representant la FI.CCOO.CAT com a delegats idelegades de personal de CCOO en els nostres sec-tors. Ambdues xifres són manifestament millorables.

Les dades d'ocupació de les persones joves sónespecialment esfereïdores. En un moment en quètenim unes xifres inacceptables del 20% d'atur,entre el col·lectiu de joves aquest índex s'elevaescandalosament fins al 46%.

Es fa evident que en el pròxim mandat hem d'im-plementar una estratègia orientada a incorporar amolts i moltes més joves a la FI.CCOO.CAT.L'afiliació ha de créixer i la participació dins de laFederació, per projectar-se en el treball a l'exterior,ha de ser una realitat.

Qualsevol col·lectiu immers en aquesta precarie-tat laboral serà difícil d'incorporar amb una partici-pació activa en la vida del sindicat. Com en un cer-cle viciós, si no incorporem joves d'una forma mésdecidida, ens serà més difícil implementar líniesd'acció orientades a millorar els seus indicadors deprecarietat.

10


4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

3.3. El col·lectiu de joves i la indústria

56

57

58

59

60

61

62

63

OBJECTIUS

Incidir, des dels àmbits propis de la FI.CCOO.CAT,en els aspectes que aportin estabilitat laboral ievitin el procés continu de precarització de lescondicions de treball dels homes i dones demenys de trenta anys en els nostres sectors.Estructurar propostes en matèria de negociaciócol·lectiva per traslladar-les a les meses de nego-ciació.Vincular els àmbits de formació amb els sectorsindustrials i amb l'empresa d'una manera moltmés estreta i col·laborativa, entenent-la comuna via d'accés al món laboral, així com un pro-cés de formació continu, íntimament relacionatamb la proposta de canvi de model productiu.

PROPOSTES

Garantir que els acords en els diferents proces-sos negociadors que es donen a les empreses:convenis, acords, ERO... no introdueixin clàusu-les de garanties de les condicions dels treballa-dors o treballadores amb més antiguitat quesuposin una discriminació negativa cap als queen tenen menys, que per força són els mésjoves. Cal vigilar especialment:

Dobles escales salarials.Restricció de drets.

Vinculació a convenis més precaris.Implementar mesures a través dels espais denegociació col·lectiva per contrarestar la tempo-ralitat més elevada que introdueix la reformalaboral en les diferents fórmules contractuals:

Contractes a temps parcial.Fixos discontinus.Conciliació de la formació amb l'activitatlaboral....

Vincular i compatibilitzar la formació professio-nal amb l'empresa amb acords entre centres for-matius i empreses dels sectors industrials.Impulsar en els nostres sectors els programesd'acreditació i qualificació professional.

EINES D'AVALUACIÓ

Control i seguiment dels acords assolits en elssectors de la FI.CCOO.CAT en matèria salarial icontractual amb anàlisis de perspectiva d'edat.Seguiment de les enquestes d'ocupació en elssectors industrials.Anàlisi de la incidència de les polítiques imple-mentades en matèria de formació. Impacte en lainserció laboral en el món industrial en termesde quantitat i qualitat entre el col·lectiu de tre-balladors i treballadores de menys de trentaanys.

11


4

4

4

4

4

4

4

4

4

a

a

a

a

a

a

SITUACIÓ

La crisi econòmica ha provocat que el compromísde les empreses amb la prevenció de riscos laboralsi la inversió en eficiència productiva en tota la cade-na de valor hagi disminuït dràsticament. S'hanincrementat l'índex de sinistralitat i l'impactemediambiental.

En aquest context, la FI.CCOO.CAT hem reforçat lanostra estratègia sindical en la intervenció directade les nostres estructures organitzatives a lesempreses, mitjançant la negociació, vigilància idenúncia en matèria de seguretat i salut laboral,així com de control de la gestió mediambiental.

La seguretat i la salut laboral han patit les conse-qüències de la manca d'interès patronal per desen-

volupar les comissions de treball subscrites en lanegociació col·lectiva. És de vital importància posaren valor la capacitat d'intervenció sindical en l'or-ganització del treball, que posa a la nostra disposi-ció la Llei de prevenció de riscos laborals, i incorpo-rar-la a la nostra acció sindical a les empreses. Aixípodem disputar a l'empresari un aspecte fonamen-tal per estructurar un model de treball amb drets isegur.

La crisi no pot justificar que les empreses no tin-guin entre les seves prioritats la prevenció de ris-cos, i el sindicat ha de reforçar la seva estratègiaper garantir-la.

OBJECTIUS

Dissenyar una estratègia per combatre la desre-

4. S4. S ALAL UT LABORAL I MEDI AMBIENTUT LABORAL I MEDI AMBIENT

4

a

4

64

65

66

67

68

69

70

71

gulació que la reforma laboral ens ha imposat enla negociació col·lectiva. Disposar d'un marc autonòmic a Catalunya perabordar els temes de salut laboral i mediambient en els nostres sectors.Defensar la salut dels treballadors i treballado-res a la feina en totes les seves vessants, física ipsíquica. L'augment dels ritmes de treball i de lajornada laboral, la persecució dels treballadorsmalalts, l'empitjorament de les condicions labo-rals... afectaran la seva salut de per vida i hemde combatre-ho.Reducció dels accidents de treball i treure a lallum les malalties professionals i les relacionadesamb el treball. Combatre la voluntat d'amagar larealitat dels accidents laborals i malalties profes-sionals que les mútues estan portant a terme,sota la consigna de millora de la gestió.Participació i col·laboració activa de tots elsagents sindicals implicats en la salut laboral i elmedi ambient.

PROPOSTES:

El Conveni col·lectiu sectorial de Catalunya ha depreveure la constitució d'una comissió de salutlaboral, a fi de dissenyar els programes i criterisd'actuació en l'àmbit autonòmic.Fins que això no sigui una realitat, cal quecomencin a treballar, de manera conjunta o perseparat, les comissions de salut laboral previstesen els convenis provincials de Barcelona, Tarra-gona i Girona.Els convenis col·lectius d'empresa han d'incor-porar, de manera específica, la instància a laComissió de Salut Laboral del TLC, després d'ha-ver fet prèviament una conciliació, amb la finali-tat de resoldre divergències i conflictes en matè-ria de prevenció de riscos, o bé per prevenir-loso assessorar les parts.S'han d'establir organismes estables de coordi-nació preventiva, no sols entre les contractes isubcontractes (comitès interempreses de salutlaboral, comitès intercentres de salut laboral...).És imprescindible garantir la relació i la vincula-ció amb el Comitè de Seguretat i Salut (CSS) del'empresa principal.

La negociació col·lectiva ha de regular que elsacords adoptats en el CSS tinguin la consideraciód'acords de conveni col·lectiu, amb la finalitatde donar rang de norma a les pràctiques pacta-des.Tota avaluació de riscos i del pla de prevenció hade tenir en consideració la dimensió de gènere.Els convenis col·lectius han d'explicitar-lo.Els convenis col·lectius han de regular que l'ava-luació de riscos inclogui, com indica la llei, l'ava-luació de riscos psicosocials i, al mateix temps,han d'indicar que el mètode ISTAS-21 (denomi-nat pel Departament d'Empresa i Ocupació PSQCAT21 COPSOQ) ha de ser d'aplicació.Cal regular que l'avaluació de riscos s'ha derenovar, al costat del pla de prevenció correspo-nent, quan es produeixin canvis en l'organitzaciódel treball, quan tinguin lloc modificacions subs-tancials de les condicions laborals o noves líniesd'activitat empresarial o innovació tecnològica,amb els recursos econòmics necessaris.Els convenis col·lectius han de regular la vigilàn-cia per a la salut específica dels llocs de treball i,sobretot, han d'establir quin és el compromís del'empresa en les situacions en què el resultat dela vigilància per a la salut sigui un "apte" en res-triccions o un "no apte". En aquests casos, l'em-presa s'haurà de comprometre a recol·locar elstreballadors en els llocs de treball que siguincompatibles amb el seu estat de salut.

Hem de revisar les condicions de treball delsnostres sectors des d'un punt de vista ergonò-mic, exigint la millora ergonòmica dels llocs detreball i les inversions necessàries per prevenirlesions musculoesquelètiques que poden deri-var en malalties professionals o ocasionades peltreball. Hem de portar a terme campanyes de substitu-ció/eliminació de substàncies altament preocu-pants (cancerígenes, mutàgens, tòxiques per a lareproducció...) amb l'objectiu d'introduir progres-sivament altres substàncies o procediments queimpliquin un menor risc per a la salut i/o segure-tat dels treballadors i treballadores, i hem d'abor-dar el compliment de la normativa REACH.Hem de treure a la llum la realitat dels afectatsper l'amiant a Catalunya, mitjançant campanyes

12


4

4

4

4

4.1. Negociació col·lectiva

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4.2. Campanyes

4

4

4

72

73

74

i suport específic en tots els àmbits: sanitari,jurídic i social.

Formació de caràcter específic en salut laboral imedi ambient. En col·laboració amb els respon-sables de formació, s'elaboraran plans formatiusen funció de les necessitats dels sectors quecomponen la Federació d'Indústria.

Lluitar per la codecisió en l'elecció de la mútuad'accidents de treball i malalties professionals.Fer campanyes massives de denúncia a lesempreses contra les mútues per l'existència demalalties professionals, en especial les musculo-esquelètiques, que les mútues pretenen amagarcom a malaltia comuna, i d'accidents de treballque no es declaren o en els quals la gravetatdeclarada no s'ajusta a la realitat.Entre les noves facultats de les mútues per alcontrol de les baixes i la reducció de les cotitza-cions empresarials per contingències comunes,hem d'introduir criteris sindicals en relació ambla negociació col·lectiva sectorial i amb els planspactats a les empreses per disminuir l'absentis-me i establir la flexibilitat per a l'adaptació a unaltre lloc de treball.

Hem de buscar que la interlocució ambl'Administració, a través de la Mesa de SeguretatMinera, sigui més eficaç del que ha estat finsara.A causa de la forta presència de vehicles de com-bustió a la mineria d'interior, hem de replantejar

els protocols de vigilància de la salut i investigarels riscos que comporten a la salut.Hem de reactivar els temes de salut laboral enl'acció sindical a la mineria, en particular en lanegociació col·lectiva.

Hem de fer un seguiment periòdic dels plans degestió ambientals o de les qüestions vinculadesamb els impactes que es puguin generar sobrel'entorn. S'han d'establir la capacitat per recopi-lar i tractar la documentació tècnica adient, l'as-sessorament extern per a cada part i els siste-mes de comunicació continuada. La negociació col·lectiva ha de regular i establircompetències en matèria de gestió ambientalper als comitès i delegats de personal. Per per-metre la participació efectiva dels representantsdels treballadors i treballadores, els àmbitsambientals han de comptar amb el suport de laresponsabilitat del delegat de medi ambient,amb crèdit horari suplementari i les fórmulesmés adequades d'intervenció.Participació com a Federació en tots els àmbitsque ens afecten directament en l'apartat demedi ambient.

EINES D'AVALUACIÓ

Cada any es farà un pla de treball on s'establiranles actuacions per realitzar en el temps, de lesquals s'avaluarà el grau de compliment.Semestralment s'elaborarà un informe sobre eldesenvolupament del pla de treball, que es pre-sentarà a l'Executiva.Portarem a terme una coordinació amb lessecretaries de Salut Laboral i Medi Ambient de laFederació estatal i de la CONC, i participarem enles comissions de treball que s'hi constitueixinsobre temes que ens afecten com a sectors.

13


4.3. Formació

4.4. Actuacions en relació amb les mútues d'accidents de treball i malalties professionals

4.5. Seguretat minera

4.6. Medi ambient

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

Aquesta ponència té com a eixos fonamentalsapostar per la innovació, la comunicació i l'afilia-ció. Hem de treballar-hi i aconseguir un sindicatmolt més participatiu, recuperar el protagonisme ila confederalitat. No ens podem instal·lar només a

defensar-nos de la imatge mediàtica que estandonant de la nostra organització. Hem de fer visi-bles i reforçar les nostres senyes d'identitat de sin-dicat de classe i reivindicatiu; hem d'anar més enllài millorar internament i en la percepció externa que

5. P5. PARTICIPARTICIPAA CIÓCIÓ , C, C OMUNICAOMUNICA CIÓ I TRANSPCIÓ I TRANSPARÈNCIAARÈNCIA

75

76

77

78

79

80

es té de la nostra tasca. Hem de saber explicar,resoldre millor, sumar, estendre, ser més transpa-rents i demostrar els nostres valors i l'ètica del sin-dicalisme. Hem de fugir del perill de caure en unaorganització de serveis i reforçar-nos com a orga-nització que aconseguim avenços i millores socialsen el món del treball i el seu entorn.

Participar és sinònim de comunicar, compartir,prendre decisions. Tot amb la finalitat de millorar irendibilitzar l'actuació sindical. Per dur a termeaquest procés de millora, proposem fer-ho inicial-ment internament i en dues línies, des de lesestructures federatives i des de les estructures con-federals.

Les estructures federatives són la base des d'ons'han d'implementar la socialització, la cooperaciói la coordinació. Això s'ha d'aconseguir mitjançantla comunicació de qualsevol actuació (opinió o cri-teri sindical, reunions a les empreses o amb lesempreses) amb els mitjans tècnics i/o físics quetenim a la nostra disposició (recursos informàtics,mapes, agendes compartides, xarxes socials, etc.).Especialment els actes on s'exposen novetats, juris-prudència, criteris..., com les jornades, per exem-ple. La millora en la nostra acció sindical també vin-drà per la difusió dels acords assolits per les dife-rents secretaries. En resum, qualsevol actuació dela nostra organització.

El procés per implementar la socialització, la coo-peració i la coordinació des de les estructures con-federals s'ha de concretar a fer conèixer i explicarquè fem i com ho fem, compartint, aprenent i asso-lint els èxits de cada un dels òrgans de la nostraconfederació, sense detriment de les funcions decadascuna de les àrees, dels contactes i de les per-sones de referència.

Tot seguit, concretem els tres escenaris des d'ones materialitzaran les línies d'actuació abans refe-renciades.

SITUACIÓ

En la nostra tasca no hem desenvolupat prourecursos, eines, actituds i aptituds innovadores,

tant de noves formes de comunicació, com de rela-ció i socialització. A més a més, la nostra estructuraté fortes mancances en l'ús de les noves tecnolo-gies i en l'organització de recursos i del temps. Laimplementació de noves eines en la nostra tascaquotidiana no ha estat assolida per tots els mem-bres de l'organització (per exemple, l'ús de lesagendes telemàtiques compartides).

Encara ens costa apropar-nos a d'altres entornsaliens al món del treball on, fins i tot, no ens iden-tifiquem com a membres de la nostra organització.

Tampoc hem aprofitat prou la consulta i posteriorenquesta a la nostra afiliació sobre temes punyents.

OBJECTIUS I PROPOSTES

Coordinar i potenciar el nostre ús de les xarxessocials (Facebook , Twitter...), tenint cura de totallò que es publica. Aquestes eines han de servircom a altaveu i receptor per a la nostra tasca.També hem de fer ús de les noves tecnologies,que rendibilitzen i estalvien recursos econòmics(videoconferències, telefonia, whatsapp...), ambl'objectiu de potenciar els grups de treball vir-tuals.La nostra acció sindical s'ha de visualitzar, encol·laboració amb la nostra estructura territo-rial, en altres espais socials (àmbit educatiu iassociatiu).

EINES D'AVALUACIÓ

Tenir coneixement dels comptes de Facebooken els quals participem com a organització. Coordinar els responsables o administradorsd'aquests comptes.Avaluar la formació rebuda per part de la nostraestructura envers les noves tecnologies.Fer un seguiment i control de les videoconferèn-cies organitzades per saber si han estat útils.

SITUACIÓ

La comunicació és l'eina més útil i eficaç permillorar la participació. Depenent de com transme-tem la informació interna i externa de la nostra

14


5.1. La innovació

4

4

4

4

4

4

4

5.2. La comunicació

81

82

83

84

85

86

87

88

89

90

acció sindical, aquesta tindrà un ressò i uns resul-tats diferents i podem aconseguir que siguin méspositius. Per a això és fonamental tenir suficientsmitjans tècnics: material informàtic, programes,impressores, mòbils, etc.

Hem millorat i reforçat els continguts de la pàginaweb, hem potenciat la nostra premsa digital (L'Eina

Digital i L'Eina Jove), tant la de Catalunya com l'es-tatal, i hem obert un espai a les persones jovesd'Indústria.

La majoria de la nostra activitat sindical s'ha digi-talitzat gràficament (fotografies i vídeos). Tambéhem reforçat i millorat la propaganda electoral i totallò relatiu a la nostra "marca".

Hem fomentat les relacions amb els mitjans decomunicació i hem insistit en el tractament rigorósdels èxits i conflictes de la nostra acció sindical.

Hem donat instruments de participació i difusió ales seccions sindicals, mitjançant pàgines web prò-pies, i hem treballat en el desenvolupament de nousdissenys per a l'edició i difusió de les actuacions sin-dicals de la nostra estructura organitzativa, seccionssindicals i sindicats comarcals i intercomarcals.

OBJECTIUS

Les nostres informacions han de ser clares, ente-nedores, didàctiques i atractives, alhora queincorporem el nostre posicionament i raona-ments. Hem de tenir "empatia lingüística" per tal d'adap-tar el nostre llenguatge a les persones a les qualsva adreçat el nostre missatge i als nous canals decomunicació que utilitzem. Això ho hem de fer buscant un feedback amb elsreceptors del nostre missatge, traduint el nostre"llenguatge sindical" a un llenguatge que siguientenedor per al gruix de la ciutadania, fugint dedeterminades fórmules que són refusades, fins itot abans de començar a llegir o a escoltar-nos. Hem d'esforçar-nos a crear noves accions imagi-natives que augmentin l'impacte de la nostraactuació, ja sigui d'una manera visual, gràfica ifins i tot innovadora.Les nostres sigles han d'esdevenir una marcaque ens identifiqui com a sinònim de seriositat,eficàcia, qualitat, responsabilitat i respecte.

PROPOSTES

Per optimitzar la nostra difusió, cal manteniruna bona relació amb els periodistes i mitjans decomunicació, no només per fer-los arribar lesnostres notes de premsa, sinó també per inten-tar obrir-nos un espai i introduir el nostre posi-cionament quan ens fan una pregunta, en tertú-lies de ràdio o televisió, en la gestió per buscar aalgú que els parli d'un tema determinat o perfer-los arribar algun article d'opinió quan consi-derem que és important per l'actualitat delmoment. En la comunicació interna, és cabdal la millorade les nostres bases de dades, cal que estiguinactualitzades i que incorporin els correus elec-trònics dels delegats, delegades, afiliats i afilia-des.Els trets d'excel·lència en la comunicació són latransparència i difusió del "què fem, qui som icom ho fem", evitant duplicitats entre la matei-xa estructura organitzativa.La nostra pàgina web ha de ser la millor carta depresentació de la nostra organització i, perquèaixò sigui així, convé elaborar i editar un fullexplicatiu amb la informació sobre els contin-guts de la pàgina web (documents, legislaciólaboral, convenis) per lliurar-lo als delegats idelegades (nous i vells).Hem de reconèixer les nostres mancances enl'ús de les xarxes socials i d'altres mitjans decomunicació com a primer pas per a la milloraen la comunicació, i solucionar les nostres man-cances amb cursos de formació sobre l'ús dexarxes socials per als sindicalistes, delegats idelegades.Crear un registre digital dels convenis i pactesd'empresa per poder-lo consultar mitjançant lapàgina web.Cuidar la imatge i el llenguatge perquè no resul-tin excloents per a les treballadores i que pro-moguin la igualtat de gènere.

EINES D'AVALUACIÓ

En la comunicació externa:Quantificació constant de la presència dels mit-jans de comunicació en les convocatòries derodes de premsa i actes que els fem arribar.Conèixer els motius de les absències i controlarel tempo de la informació que cal donar.

15


4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

91

92

93

94

95

96

98

97

Controlar el comptador de visites dels nostreswebs.

Per mesurar la nostra repercussió i/o receptivitaten l'àmbit intern:

Quantificar la participació en actes públics i, enel seu cas, si l'absència ha estat per manca d'in-formació.Controlar exhaustivament les existències delmaterial editat i el seu lliurament per verificar-ne la difusió i receptivitat.En l'àmbit virtual (xarxes socials), comprovar iavaluar la presència dels nostres missatges.En el moment d'afiliar, preguntar com i quinaconeixença es té de la nostra organització.Copsar, especialment a través de les seccionssindicals, la percepció que es té de la nostraorganització, esvaint fal·làcies i reforçant veri-tats.

SITUACIÓ

Afiliació és sinònim de participació, alhora que desolidaritat; però amb la crisi ha sofert una davalla-da amb un efecte negatiu en l'organització i elsrecursos. També ha suposat que la societat tinguiun referent negatiu de la percepció que es té de lanostra Confederació i de la seva salut.

L'afiliació és la força que ens permet ser mésindependents i representatius, és la nostra força i lanostra raó de ser per a l'acció sindical i la negocia-ció col·lectiva.

Tenim membres de comitès o delegats que noestan afiliats al sindicat, probablement perquè lallei electoral ens obliga, en aquests períodes, a unaintervenció intensa i molt quantificada. Les visites aempreses han estat constants, i no només en perí-ode electoral, perquè forma part de la nostra estra-tègia sindical.

OBJECTIUS

L'afiliació ha de ser la protagonista fonamental.Augmentar l'afiliació.

Més participació de l'afiliació, que contribuirà alseu increment, i més apropament a la societat.Hem de vigilar curosament les variacions en l'afi-liació i conèixer els motius de les baixes.Les seccions sindicals han de ser el motor de laparticipació dels afiliats i afiliades en els temes,tant dins de l'empresa com a fora. També han deser objecte de millora en la participació.Incentivar l'afiliació dels joves i les joves.Reforçar i transmetre el discurs general del sin-dicat.

PROPOSTES

Els instruments per aconseguir més afiliació s'hande fer sobre actuacions de millora imaginativa,com instaurar campanyes d'afiliació periòdiquestant a les empreses com de manera individual. La millor manera de garantir el manteniment deles noves afiliacions (altes) és millorar-ne la ges-tió, mitjançant un protocol: que cada nova per-sona afiliada reculli una carta benvinguda i elconveni i/o informacions relacionades amb laseva empresa i/o sector. Hem de posar al seu abast tota l'organització delsindicat, amb dades de contacte i telèfons dereferència interna. Hem de recordar-li els avantatges fiscals de l'afi-liació i d'altres avantatges dels serveis del sindi-cat, informar-lo dels preus dels serveis, especial-ment dels honoraris jurídics i d'assessorament, iremarcar clarament la diferència en qualitat ipreu dels serveis privats. El CERES és una eina importantíssima d'informa-ció per a tots els afiliats i afiliades, i cal que ela-borem un manual d'ajuda en la recerca d'infor-mació, via web federativa, per accedir-hi.El coneixement de l'opinió de l'afiliació mitjan-çant l'enquesta de satisfacció ens ha de servircom a indicador de la qualitat de la nostra aten-ció i servei.Reforçar les nostres actuacions des de l'empresao el local del sindicat.Corregir les situacions que ens creen contradic-cions en la quotidianitat, per exemple afiliar elsdelegats que no ho estan. Reconèixer la fidelitat i l'antiguitat. Actualitzar les dades i càrrecs.Dissenyar un pla de constitució de seccions sin-dicals a empreses de més de 50 treballadors itreballadores.

16


4

4

4

4

4

4

5.3. La representació

5.3.1. Afiliació

4

4

4

44

4

4

4

4

4

4

4

4

44

4

99

100

44

101

102

103

104

105

Millorar la seva participació mitjançant reunionsperiòdiques amb l'afiliació i amb la resta de tre-balladors (com a mínim dos a l'any).Donar explicacions de la feina feta i dels objec-tius per assolir. Transmetre les inquietuds, idees, propostes,etc., a les estructures confederals del sindicatmantenint una relació bona i fluida. Baixar la presa de decisions del sindicat als afi-liats, des dels òrgans de direcció corresponents. Aprofitar la negociació col·lectiva perquè les sec-cions sindicals participin en la confecció de pro-postes i en la possible ratificació dels acords.La participació de totes les seccions sindicalss'ha de visualitzar en plenaris periòdics (semes-trals). Posar en comú la potenciació d'activitats perobtenir recursos. La secció sindical ha de fer palès en l'entorn geo-gràfic més proper la seva representativitat i per-tinença a la nostra organització. Cal rendibilitzar econòmicament els recursosque tenen al seu abast, especialment per la sevacondició de captadors d'afiliació.Promoure la participació dels treballadors i tre-balladores en els processos d'eleccions sindicals,i recollir les seves propostes en l'elaboració delsprogrames. Que els mateixos afiliats i afiliades participin enla confecció de les candidatures, i que aquestestinguin cura en la presència de dones i joves. La Federació pot impulsar un reglament de pri-màries dins del termini legal del procés electoral.

EINES D'AVALUACIÓ

Fer un control periòdic de l'afiliació (altes, baixesi motius).Verificar el resultat de les campanyes d'afiliació.Tenir una carpeta de rebuda (avantatges, preusdels serveis, enquesta de satisfacció de la infor-mació rebuda, conveni, dades, contactes, telè-fons i adreces, manuals per al web) per a la novapersona afiliada i el control del seu lliurament atota l'estructura.Comprovar amb els delegats i les seccions sindi-cals l'estat de l'afiliació en el seu àmbit, alhoraque identificar les mesures correctives en casosde davallades.Comptabilitzar l'augment d'afiliació de dones ijoves.

Verificació dels fitxers i les seves dades.Crear un vincle telemàtic per a les seccions sin-dicals, on transmetin la seva activitat, evolució,acords i massa crítica (recursos, afiliats...).Establir un calendari de visites periòdiques a lesempreses abans de les eleccions i durant tot elmandat.

SITUACIÓ

Si existeix un indicador capaç d'avaluar la nostramusculatura en termes sindicals, aquest és, sensdubte, el de la representativitat a les empreses i alscentres de treball. Mitjançant les eleccions sindicals,exercim dia a dia una de les principals mostres departicipació i d'expressió democràtica que tenim lestreballadores i els treballadors del nostre país, ambla qual se'ns mesura dins de les empreses i s'avaluala nostra capacitat de proposta, actuació i mobilitza-ció; però també des de fora, reafirmant-nos en elsespais generals d'intervenció i concertació.

L'estat de la nostra representació en el sector dela indústria a Catalunya és molt preocupant. La pro-funda crisi que estem patint s'ha traduït en formade tancament d'empreses, reduccions dràstiquesde plantilles i absorcions, i això ha tingut com aconseqüència la impossibilitat de renovar la repre-sentació legal dels treballadors en més de 775empreses, i per aquest motiu hem perdut més de800 delegats i delegades de CCOO. Les reduccionsde plantilles també han fet que reduïm el volum i elnombre de delegats de multitud de comitès d'em-presa, assolint així els índexs més baixos de repre-sentació registrats en l'última dècada.

Malgrat un escenari econòmic més que advers, elsector industrial continua comptant amb un grannombre d'empreses que, actualment, no tenenrepresentació dels treballadors i treballadores, lesdenominades empreses blanques. És en aquestesempreses on, en els últims quatre anys, hem pogutmillorar part dels nostres resultats electorals, ambmés de 550 processos d'eleccions sindicals en elsquals hem aconseguit més de 500 delegats i dele-gades sota les sigles de CCOO. D'aquesta manera,hem millorat també en aquest àmbit el nostre dife-rencial amb la resta de sindicats.

17


4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

44

4

4

44

4

5.3.2. Representació i eleccions sindicals

106

108

109

110

111

107

No obstant aquest escenari, també hem aconse-guit canviar la tendència negativa que arrossegà-vem i hem passat de la crítica xifra de només 290delegats i delegades de diferència amb UGT queteníem al novembre del 2011, als 420 de diferènciaactuals.

La crisi i la forta ofensiva contra els sindicats queestem patint darrerament també han afectat inter-nament la nostra organització i ens han obligat aredimensionar i a prescindir d'una part importantdels recursos que destinàvem als equips d'extensiósindical i eleccions, la qual cosa ha provocat que enalguns territoris els recursos humans siguinmínims, amb les dificultats que això comporta al'hora d'executar els plans de treball.

En l'actualitat, continuem tenint un número inas-sumible d'empreses sense representació, són mésde 5.000 empreses amb més de sis treballadors itreballadores sense representació legal dels treba-lladors. Per a nosaltres això és una ANOMALIADEMOCRÀTICA, combatre-la és un deure sindical iuna oportunitat per continuar creixent com a sindi-cat i esmorteir la pèrdua de delegats i delegadesque ha comportat la crisi.

OBJECTIUS

El nostre objectiu a curt termini és complir ambles previsions que tenim per al 2012, i amb aixòtancar aquesta etapa amb un nombre de repre-sentants de CCOO més alt i recuperar així la dis-tància perduda en el diferencial amb la restad'organitzacions sindicals.A mitjà i llarg termini, el nostre objectiu ha deser ambiciós i no pot ser menys que recuperar elmàxim nombre possible de delegats i delegadesque teníem abans de la crisi, que eren 4.600delegats i una diferència de 600 amb UGT.Reduir a la mínima expressió la vergonyosa xifrad'empreses que no tenen RLT, cosa que compor-ta que, voluntàriament o involuntàriament, nos'estan utilitzant les eines realment útils que elstreballadors i treballadores tenim al nostreabast per a la defensa dels nostres drets. Guanyar les eleccions sindicals ens fa ser deci-sius en la presa de decisions governamentals inormatives. Un bon resultat és garantia de lamillora en les condicions laborals dels treballa-dors i treballadores.

PROPOSTES

Per poder complir els objectius que ens hemmarcat és indispensable, com a mínim, l'execuciódel nostre pla de treball que, bàsicament, consis-teix a:

Resseguir SENSE EXCEPCIONS totes les empre-ses que vencen el seu mandat electoral i assegu-rar la nostra presència i seguiment en tots elsprocessos electorals i en tots els seus actes.Cada any hem de visitar, com a mínim, el 25%de les empreses blanques (visites de qualitat),on farem assemblees i constatarem la voluntatreal dels treballadors i treballadores en matèriaelectoral.També hem de visitar les empreses on tenimpresència i els nostres delegats i delegades unmínim de dos cops l'any per empresa (visites dequalitat). Prioritzarem les petites i mitjanesempreses per tal que els nostres delegats i dele-gades se sentin abonats i abrigats per la nostraorganització i, en conseqüència, fidelitzar almàxim el seu compromís amb CCOO.Visitar les anomenades empreses d'altres, on hiha representació, però no de CCOO, amb laintenció de fer visites de cortesia. A curt terminihauríem de visitar, com a mínim, les empreses ales quals els ha caducat el mandat i no han reno-vat, i a mitjà termini tota la resta.També hauríem d'aprofitar les visites a lesempreses per revisar les que en el seu momentno van renovar i són susceptibles de renovar-se.Per aconseguir aquests objectius, ara més quemai és necessari implicar tota l'organització(estructura i seccions sindicals) perquè facin seusaquests reptes i es posin al servei de les personesresponsables d'Organització i Eleccions Sindicalsper veure de quina manera podem col·laborar iser útils en aquesta matèria.

EINES D'AVALUACIÓ

Definir cursos específics i de qualitat per perfec-cionar les nostres tècniques de comunicació iaconseguir que els sindicalistes que integren elsequips d'extensió adquireixin més habilitats enaquesta matèria.Definir cursos específics per millorar la utilitza-ció de les nostres aplicacions informàtiques:bases de dades, Integra i espais electorals, així

18


4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

112

113

114

115

116

117

118

4

com cursos d'ampliació i actualització de criterisde normativa electoral. Informació mensual i detallada per comarques iterritoris de l'evolució electoral.Informació mensual i detallada de les empresesblanques on hem aconseguit fer eleccions sindi-cals i dels resultats aconseguits. Informació mensual i detallada per comarques i

territoris de les empreses que tanquen o norenoven i els motius.Informació mensual i detallada als òrgans dedirecció de la Federació de Catalunya, així com ala Federació estatal i a la CONC. Reunions semestrals amb els territoris per ava-luar el grau de compliment del pla de treball iresultats.

19


4

4

4

4

4

INTRODUCCIÓ

Des del congrés constituent del nostre sindicat, ala Federació hem viscut diversos moments de reor-ganització en els diferents processos congressuals.La conformació de sindicats comarcals o interco-marcals, la constitució de seccions sindicals, aixícom la fusió de diferents sectors, com la mineria ol'energia elèctrica, han servit per adaptar organit-zativament la nostra Federació a la realitat.

En aquesta etapa tenim la necessitat de redimen-sionar la Federació per estendre la nostra acció sin-dical a la PIME i la MICROPIME, i així tenir méscapacitat d'afiliació. Per a això haurem de dimen-sionar les estructures territorials, reduir els òrgansde direcció, simplificar les responsabilitats executi-ves, així com optimitzar els recursos econòmics ihumans per dedicar-los a reforçar la presència delsindicat a l'empresa.

Tot això, en un marc d'austeritat en l'ús delsrecursos, per aconseguir una organització més àgil,més funcional i, en definitiva, un sindicat més útil.

L'Executiva Federal ha de ser l'òrgan de direccióde la política sindical de la Federació i un instru-ment fonamental en l'atenció de les necessitats delconjunt de la nostra Federació, així com ha de tenirla capacitat de coordinació de l'activitat sindical ide dotació de recursos polítics i econòmics al seuconjunt, fent-ho des del terreny de l'anàlisi, la pro-posta i la coordinació d'actuació sindical.

Per a això és necessària la reducció numèrica del'Executiva, així com la simplificació de les seves

responsabilitats de direcció, un mínim de 8 i unmàxim de 14 membres, inclòs el secretari o secre-tària general.

L'Executiva Federal es dotarà d'un Secretariat perdesenvolupar les seves funcions en la gestió de lespolítiques per desenvolupar pel conjunt de laFederació. Aquest Secretariat, a més a més delsecretari o secretària general, ha de dotar-se detres àrees:

Organització i RecursosAcció SindicalPolítica Industrial

L'Àrea del Barcelonès s'enquadra en l'ExecutivaFederal i el seu responsable serà elegit per la con-ferència congressual. Per realitzar les seves fun-cions sindicals es dotarà de les eines i dels mitjansnecessaris facilitats directament per la Federació.

Aquesta àrea coordinarà totes les iniciatives sindi-cals des de cada responsabilitat de manera trans-versal i desenvoluparà la coordinació de les elec-cions sindicals, així com les polítiques afiliatives. Undels seus objectius serà vetllar per la gestió i l'opti-mització dels recursos econòmics i humans, amb lafinalitat de fer-los més eficients en el desenvolupa-ment de la política sindical.

Es realitzarà a través de l'actuació directa dels sin-dicats comarcals i intercomarcals simplificant lesresponsabilitats i creant equips transversals de sin-dicalistes de referència de la Federació, amb la

6. MODEL ORGANITZ6. MODEL ORGANITZ AATIUTIU

6.1. Executiva Federal

444

6.1.1. Organització

6.1.2. Acció Sindical

119

120

121

122

123

124

125

126

127

coordinació de l'Àrea d'Acció Sindical delSecretariat de l'Executiva.

Aquesta àrea haurà de coordinar la negociaciócol·lectiva des dels àmbits sectorial i d'empresa, iimplementar les polítiques aprovades en els òrgansde direcció respecte al Pla d'acció de la Federaciód'Indústria de Catalunya, a través dels sindicatscomarcals i intercomarcals, les seccions sindicals iels sindicalistes de referència sectorials.

Haurà de desenvolupar funcions concretes coml'assessorament col·lectiu i la mediació, l'atenció ales PIME, l'organització del treball, les polítiquesd'igualtat de gènere, els joves i la formació profes-sional, la formació sindical, la salut laboral i el mediambient. Per poder aplicar la transversalitat degènere en el treball sindical del dia a dia és neces-sari que, en totes les organitzacions, els òrgans dedirecció realitzin formació en polítiques d'igualtat.

Aquesta àrea s'encarregarà de realitzar els estu-dis analítics sectorials, així com l'atenció als expe-dients de regulació i reestructuracions que esrequereixin des dels sindicats comarcals i interco-marcals, i també la representació institucional iinternacional. També coordinarà l'activitat sindicaldels sectors i empreses amb la Federació estatal.

Tenint en compte que és el principal òrgan dedirecció entre congressos i per garantir la propor-cionalitat territorial afiliativa, s'ha de reduir el nom-bre de membres perquè la seva configuració quedicompresa entre 70 i 90 persones.

Els secretaris i secretàries generals dels sindicatscomarcals i intercomarcals i el responsable delBarcelonès seran nats, però formaran part de lesseves delegacions per garantir així el complimentdels criteris de paritat en millors condicions. Lespersones que integrin l'Executiva Federal tambéseran membres nats del Consell.

És l'òrgan de govern de la Federació i ha de coor-dinar-se amb l'Executiva Federal en la presa de lesdecisions estratègiques de la Federació, per la qualcosa haurà de dotar-se d'un funcionament telemà-tic que garanteixi la participació i l'optimització derecursos i temps. Estarà configurat per les secreta-ries generals dels sindicats comarcals i intercomar-cals, així com el Secretariat de la FI.CCOO.CAT i lapersona responsable del Barcelonès.

La Federació celebrarà plenaris de les seccionssindicals, oberts als delegats i delegades de l'em-presa, un cop cada sis mesos. En aquests plenarises presentarà un informe de situació de la políticafederal, de la situació econòmica de la Federació ide l'ús dels recursos humans i econòmics de lesnostres estructures organitzatives. Aquesta iniciati-va reforça la participació i la transparència de lanostra Federació.

Han de garantir la presència a l'empresa, per aixòcal dotar-los dels recursos per poder exercir unaactivitat sindical de proximitat a l'afiliació i als tre-balladors i treballadores i per arribar a totes lesempreses.

Es reduiran en nombre els òrgans de direcció delssindicats comarcals i intercomarcals, en proporcióal seu nivell afiliatiu i tenint com a referència elsòrgans de la Federació d'Indústria de Catalunya.

Es dotaran d'equips d'atenció sindical i extensióelectoral que compliran la funció dels sindicalistesde referència de la Federació.

És el màxim responsable del sindicat comarcal iintercomarcal. Participarà en els espais de debatfederal i territorial i traslladarà aquest debat al'Executiva del sindicat comarcal, així com les pro-postes de treball dels equips d'atenció sindical i

20


6.1.3. Política Industrial

6.2. Consell de la FI.CCOO.CAT

6.3. Comitè Federal

6.4. Plenari de seccions sindicals

6.5. Sindicats comarcals i intercomarcals

6.5.1. Secretari o secretària general

128

129

130

131

132

133

134

135

136

137

138

extensió electoral. En funció del nivell afiliatiu i lagrandària de l'organització tindrà el suport delscoordinadors d'equips.

S'encarregaran de traslladar les polítiques de laFederació a les petites i mitjanes empreses. Seransindicalistes de referència de la Federació queduran a terme l'acció sindical, les negociacions, elsassessoraments col·lectius, les necessitats formati-ves, les reestructuracions i els expedients. Tot ambla coordinació del secretari o secretària generalcomarcal, amb la Federació i la col·laboració delterritori. Comptaran amb el suport tècnic del'Executiva Federal.

Garantiran la seva presència en tots els processoselectorals, així com la seva convocatòria, segui-ment i control en aspectes tècnics, tant en la plani-ficació com en l'execució dels processos electorals.

Coordinaran la seva tasca amb la SecretariaGeneral, visitaran totes les empreses blanques oamb representació d'altres sindicats i traslladaranaixí les polítiques afiliatives de la Federació.

A les empreses de més de 50 treballadors i treba-lladores es potenciarà la figura de la secció sindicali del delegat sindical, i des d'aquestes s'impulsaranels sindicalistes de referència de la Federació. Elsseus objectius principals seran incrementar l'afilia-ció a CCOO a l'empresa i garantir la majoria de larepresentació col·lectiva, així com l'aportació derecursos a l'estructura del sindicat.

En les seccions sindicals d'empreses de més de250 treballadors i treballadores i amb un pes afilia-tiu superior al 20%, se'ls garantirà un sindicalista dereferència, a través dels membres del ComitèFederal, en la figura dels secretaris generals del'àmbit territorial corresponent a l'empresa, aixícom en les seccions sindicals intercentres vertebra-des en la Federació estatal.

21


6.5.2. Equips d'atenció sindical

6.5.3. Equips d'extensió electoral

6.6. Seccions sindicals

La gestió dels recursos és fonamental com a einaque ha de possibilitar la consecució dels nostresobjectius sindicals. Per tant, no podem ser aliens ales dificultats econòmiques externes en l'intern del'organització.

Avui és més necessària que mai una major opti-mització i racionalització dels nostres recursos queno posi en dubte la nostra acció sindical, però quesí que en permeti un major aprofitament des d'unaperspectiva econòmica, material i humana que, amés a més, garanteixi la nostra independència.Hem d'adequar les nostres despeses d'estructura ala nova realitat financera que tenim i evitar que lesdespeses fixes en estructures siguin superiors alsingressos per quotes afiliatives.

Transparència en la gestió i participació en elsnostres àmbits d'intervenció, Executiva Federal,Consell, sindicats comarcals i intercomarcals i sec-cions sindicals.

OBJECTIUS

Prioritzar de manera destacada l'activitat d'ex-tensió, creixement i fidelització afiliativa.Implicar els delegats i delegades amb disponibi-litat horària en les tasques de la Federació, apro-fitant al màxim el recurs del crèdit horari sindi-cal.Garantir en els pressupostos integrats de laFederació que les despeses d'estructura nosuperin els ingressos per quotes afiliatives.Presentar el seguiment comptable als òrgans dedirecció i en les conferències de seccions sindi-cals i delegats i delegades.Presentar, conjuntament amb la resta de l'orga-nització confederal, la nostra situació econòmicaal Tribunal de Comptes.Garantir la difusió del nostre estat de comptes,ingressos-despeses, a tots els nostres afiliats iafiliades i publicar-lo a la pàgina web de laFederació.

7. GES7. GES TIÓ DE RETIÓ DE RE CURSOS EFICIENT I TRANSPCURSOS EFICIENT I TRANSPARENTARENT

4

4

4

4

4

4

139

140

141

142

143

144

145

146

NOTES:

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

22


de la FI.CCOO · I CONGRÉS Barcelona, 30 de novembre i 1 de desembre de 2012 PLA D ACCIÓ de la...

Documents

Transcript of de la FI.CCOO · I CONGRÉS Barcelona, 30 de novembre i 1 de desembre de 2012 PLA D ACCIÓ de la...