Descobrint Miró 2

download Descobrint Miró 2

If you can't read please download the document

  • date post

    18-Dec-2014
  • Category

    Technology

  • view

    4.706
  • download

    4

Embed Size (px)

description

 

Transcript of Descobrint Miró 2

  • 1. DESCOBRINT Eullia Abell Iona Gran Lorena Rodriguez Gina Salvans
  • 2. BIOGRAFIA
    • - Va nixer al 1893 ( Barcelona) i va morir al 1983 (Mallorca)
    • - Estudia a lescola de Belles Arts
    • - Als 18 anys va decidir dedicar-se al mn de lart, comenant per la pintura, influenciat per lestil de Czanne i de Van Gogh, pel cubisme i el fauvisme
    • Al 1920 es va mudar a Paris, influenciat pel surrealisme, el dadaisme; i fruit de lamistat amb Pablo Picasso, tamb rep influencia del seu estil
    • - Al 1928 va rebre el seu primer reconeixement internacional quan el Museu de lArt Modern de Nova York va adquirir dues de les seves obres
    • - Al 1929 es va casar amb Pilar Juncosa . Ms endevant sinicia als i nteriors holandesos, els quals eren recreacions de pintures del segle XVII
    • - Al 1931 tingu un gran dilema amb la pintura, la qual abandon durant un llarg perode de temps.
  • 3.
    • - Al 1937, va fugir de Paris a causa de la guerra civil El Segador, i al 1940 torn a Espanya
    • - Sinstall a Barcelona, cosa que amb el franquisme es va veure obligat a actuar en la clandestinitat
    • - Mir reflexa el salvatgisme de lpoca Guerra Civil
    • - Al 1975 es va crear una Fundaci ( Fundaci Mir)
    • - El 25 de desembre de 1983 mor rodejat de les seves obres.
  • 4. ETAPES
    • Els inicis
    • El perfeccionament
    • La dcada dels anys 50
    • La superaci del mitj
    • Cicle de consolidaci
  • 5. Inicis
    • - La incursi de Joan Mir en el camp de les arts grfiques fou possible grcies a la seva relaci i amistat amb el cercle de poetes i escriptors coneguts a travs dAndr Masson, al costat del qual, des de 1925, Mir tenia el seu estudi a la rue Blomet de Pars.
    • - Va comenar a dibuixar per a poetes que li demanaven illustracions que fessin referncia als seus poemes
    • Lise hirtz Pochoir d' Il tait une petite pie de Lise Hirtz. 1928
    • Tristan Tzara Litografia de LArbre des voyageurs
  • 6.
    • Ms tard comena a utilitzar el seu art per a expressar situacions polltiques i
    • reivindicacions durant la guerra civil.
    Pochoir Aidez lEspagne . 1937
  • 7. El perfeccionament
    • A partir de 1938, Joan Mir segueix perfeccionant les tcniques de laiguafort
    • i de la punta seca en el taller de Louis Marcoussis a Pars. Dentre la seva
    • producci creada en aquest taller destaca la Serie Negro y Rojo perqu s la
    • primera composici seqenciada ja que consta de vint gravats originats a
    • partir de lestampaci en superposici de dues planxes amb diferents motius,
    • entintades una en negre i laltra en vermell. La temtica de la srie reflecteix
    • el sentiment de lartista sobre la situaci blica que travessava Espanya, tot i
    • que el drama exterior gaireb mai el treballar com a temtica explcita.
  • 8.
    • - Durant aquesta etapa dibuixa les 23 obres titulades : constellacions.
    • Per raons personals Mir ha de traslladar-se a Barcelona on coneix a
    • Joan Prats i junts creen la seqncia de Barcelona on sinspiren en la Guerra
    • Civil Espanyola.
  • 9.
    • Joan Mir viatj per primer cop als Estats Units el febrer de 1947
    • Mir elabor, a lAtelier 17, diversos projectes entre els quals destaquen les
    • estampes per al llibre LAntitte 6 de Tristan Tzara Joan Mir fa servir un
    • procs iniciat a Lusage de la parole : utilitza planxes de coure encunyades
    • irregularment segons un dibuix previ i gravades a laiguafort que
    • sestampen sobre un paper rectangular de majors dimensions. Als espais
    • sobrants saplica el color a travs de pochoir . A aquestes vuit estampes de
    • luxe se nhi afegiren vuit ms realitzades a la inversa, s a dir, fent servir les
    • planxes sobrants delencuny anterior treballades aquest cop amb aiguatinta
    • en negre.
  • 10. La dcada dels anys 50
    • En la dcada dels anys 50, Mir cerca noves solucions a travs del gravat en
    • fusta: En el gravat al boix, hi veig grandssimes possibilitats, per fent-ho
    • duna manera dara, Partir de la fusta i amb la mgia de les eines tallar-la
    • brutalment, com una talla negra abocar tinta al damunt de la fusta i
    • partir daquestes taques i anar dibuixant; partir tamb de taques de cera
    • que deixar caure al damunt de formes destany fos al foc que collocar al
    • damunt de la fusta. Fer un triangle molt limitat i acolorir totes les proves
    • diferentment...
  • 11. La superaci del mitj
    • - Mir disposa dun taller on treballar a partir de 1960 i fins a 1966 amb la collaboraci de Ren Le Moigne i Guy Veliot. Hi realitzar una cinquantena destampes algunes de les quals presenten una clara influncia de Jackson Pollock i de lexpressionisme abstracte.
  • 12.
    • - El mateix Ren Le Moigne explicava com Mir sencarava amb les planxes: Li dono una planxa de zinc i treballa tot duna lliurement, molt de pressa, amb extraordinria rapidesa. No empra tils particulars; si no s un instrument natural, el dit. Moltes transparncies i efectes de rentat, els obt amb els dits"
  • 13.
    • - En aquesta poca podem observar un canvi pel que fa als cartells: shi introdueix el negre com a color decisiu que serveix per cridar latenci del vianant. El negre marca amb agressivitat i el color, tot i que apareix, hi queda totalment supeditat. Les formes i els smbols sesquematitzen, perden concreci ja que el grafisme sha fet ms rotund i no necessita tanta insistncia
  • 14. Cicle de consolidaci
    • - Durant els ltims dies de la seva vida Mir va ser molt reconegut i es van
    • fer llibres dedicats noms a les seves obres.
    • Tot i aix sempre va continuar dibuixant per als dems creant aix un
    • lligam entre la pintura, lescriptura i la poesia.
  • 15. LESCULTURA
    • L inters de Mir per l'escultura deriva d'una voluntat de superar els lmits
    • estrictes de la pintura. La primera pea realitzada per ell al 1931, a fora d'objectes
    • units, en el ms pur esperit provocador del surrealisme, resulta ja molt significativa, proclama
    • amb rotunditat el paper fonamental que li atribueix a l'objecte com generador de sentits. Ms
    • tard, a mitjans dels anys quaranta, elabora petites peces en argila que desprs trasllada al
    • bronze. Aquest ser, en endavant, el material escultric predilecte de Mir. Per altra banda,
    • Mir va tenir sempre una relaci molt estreta, de collaboraci efectiva, amb els fonedors. Aix li
    • va permetre ajustar la concepci de les peces a uns resultats que en ocasions .Prevalia un
    • acabat polit i altres, en canvi, la riquesa de matisos d'unes ptines sorprenents.En els anys
    • seixanta,l'artista va introduir el color en l'escultura, un color directe i elemental, que distingeix i
    • destaca el carcter individual dels components que constitueixen les peces. L'escultura i la
    • cermica li van permetre, a ms, intervenir en l'espai pblic, amb realitzacions de carcter
    • monumental.
  • 16. L'oiseau niche dans les doigts dans une fleur ( Locell fa niu als dits en flor )
  • 17.