IEMPORDÀ | DIMARTS, 5 DE MARÇ DEL 2013

Diàlegs d’Educació�

El Grup de Treball del Circ del’Alt Empordà, format pels pro-fessors que han organitzat la Cir-cavila, ha fet una valoració d’a-questa activitat inclosa en el Fes-tival Internacional del Circ Ciu-tat de Figueres, que es va celebrarel 22 de febrer. Per a aquesta edi-ció, es va fer una sessió de for-mació a diferents professors, pertal que poguessin transmetre alsseus alumnes com practicar elselements dels malabars.

També ha estat molt útil eldossier elaborat l’any passat, queconté un recull d’informacionsde les tres àrees (Educació Físi-ca, Educació Musical i EducacióVisual i Plàstica), que ajudava elsprofessors a guiar l’activitat prè-via per tal de poder realitzar ambèxit la circavila tots plegats. “Enaquest punt, recordem els com-panys que teníem l’any passat algrup i que aquest any no han po-gut venir per motius personalsrelacionats amb les retallades,una abraçada per tots ells”, ex-posen els representants del Grup

de Treball del Circ. Com a valorstransversals que s’han treballatintrínsecament a totes les àreescal destacar els de coneixença, re-lació, col·laboració, autosupera-ció, autonomia i creativitat entreels alumnes del centre i els com-panys de la Circavila.

Pensant en la propera edicióAquest equip de professors jaestà pensant en les properes edi-cions de la Circavila, i assegurenque si disposen del suport ne-cessari de les administracionspúbliques i la implicació dels di-ferents centres educatius (“únici vertader motor de l’activitat”,remarquen), la intenció és con-tinuar realitzant-la. Però consi-deren oportú canviar el recorre-gut de la Circavila per tal quepassi pel centre de Figueres i queacabi amb una petita gran sor-presa.

El sentit pedagògic“Per poder donar més sentit pe-dagògic a aquest esdeveniment,hem pensat que el circ pot ser

una bona eina per assolir algunescompetències bàsiques amb totl’alumnat”, diuen els professors,que alhora expliquen com es potfer: “La manera seria crear unacompetició de circ interescoles,en què els alumnes de les nostresescoles fossin els mateixos artis-tes. A partir d’una selecció delsmillors números de cadascunade les escoles participants, la in-

tenció seria fer un espectacle fi-nal, el qual es podria presentarcom a cloenda de la Circavila.” Laidea és també, en el marc d’a-quest mateix acte de cloenda,atorgar una sèrie de premis alsguanyadors i diplomes a tots elsparticipants. D’aquesta manera,es podria fer un paral·lelismeamb el Festival Internacional delCirc, anoten.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

El circ, eina pedagògica interdisciplinarLa Circavila va aplegar alumnes de tota la comarca el 22 de febrer a FigueresEl grup de professors que organitza la Circavila diu que aquesta activitat pot anar molt més enllà del que és pròpiament la desfilada inclosa en elprograma del Festival Internacional del Circ. La Circavila, expliquen, dóna peu a tirar endavant un projecte pedagògic relacionat amb el circ.

La Circavila permet als alumnes treballar tècniques de circ. ROGER LLEIXÀ

onfesso que aquestapregunta que diària-ment fem als nostresfills i filles, de vegades,

em produeix una gran satisfaccióquan la resposta és: “No, mama,avui no”. Amb això no vull dir quecregui que els deures són inneces-saris, al contrari, poden ser una

eina important per al procés d’a-prenentatge. El que és evident ésque moltes famílies viuen amb an-goixa el fet que els seus fills/es por-tin molts, pocs o gens de deures acasa. No voldria generalitzar, peròsovint els deures esdevenen unmotiu de conflicte diari entre l’a-dult i el nen/a, marquen el ritme

i, de vegades, arriben a condicio-nar l’ambient familiar. L’assigna-ció de deures té molts aspectes po-sitius, especialment, quan aquestsestan adaptats a les diverses ca-pacitats dels alumnes, són equili-brats, permeten fer-los amb un altgrau d’autonomia, serveixen perconsolidar els coneixements ad-quirits i desenvolupen activitatscreatives i de caràcter lúdic. Elsdeures no sempre han de ser ruti-naris i avorrits. En algunes oca-sions, els deures es converteixenen un veritable “càstig”: treballsinacabables, exercicis massa com-

plicats, dibuixos que sempre s’hande pintar, còpia de llarguíssimsenunciats...

Els deures no poden ser una so-brecàrrega de tasques. Els nostresfills/es han d’assumir progressi-vament certes responsabilitats ihàbits de treball i estudi personalperquè cal fomentar la cultura del’esforç, i els deures serveixen perfer aquest aprenentatge. Les fa-mílies ens hem d’implicar en lestasques escolars, però cal tenir encompte que no totes les famíliestenen les mateixes condicions perajudar els seus fills i no tots podenser acompanyats de la mateixamanera. D’altra banda, els infantsi joves també han de tenir espaisde desconnexió escolar; la major

part del seu temps el passen a l’es-cola o institut, necessiten fer altrestipus d’activitats. El que és clar ésque els deures solen ser un motiude desavinença tant entre els en-torns familiars com entre els ma-teixos centres educatius. Hi hamolta divisió d’opinions entre elprofessorat que pot provocar in-coherències dins del mateix cen-tre. Com a docents, hem de refle-xionar professionalment sobreaquesta qüestió. Cal pensar quinafuncionalitat tenen el deures iquins haurien de ser els seus con-tinguts. Són decisions de centreperquè no hi ha normativa espe-cífica. Sigui com sigui, el debat so-bre els deures continua sense es-tar resolt.

C

NENS, TENIU DEURES AVUI?

EDITORIAL

PILI ARNÁIZ PÉREZAssessora LIC del Servei Educatiu de l’AltEmpordà

1.700 apuntats dels quals, a causa delmal temps, van presentar-se la meitat.

PARC DE LES AIGÜES Figueres

JOAQUIM CUSÍ Figueres

SANT PAU Figueres

AMISTAT Figueres

ESCOLÀPIES Figueres

COR DE MARIA Figueres

MARIA ÀNGELS ANGLADA Figueres

INS ALEXANDRE DEULOFEU Figueres

LES MÈLIES Vilafant

MARE DE DÉU DEL MONT Vilafant

TORRE D’EN REIG Vilabertran

RAMON MUNTANER Peralada

ESCOLA DE CABANES

JOANA D’EMPÚRIES Castelló d’Empúries

RUIZ AMADO Castelló d’Empúries

LLAGUT Sant Pere Pescador

INS CAP NORFEU Roses

INS ILLA DE RODES Roses

INS LA JONQUERA

INS EL PEDRÓ L’Escala

LES CLISQUES el Port de la Selva

PUIG D’ESQUERS Colera

CARITAT SERINYANA Cadaqués

BRESSOLA Perpinyà

CENTRES PARTICIPANTS

AUTO RECORD PADRÓ: Ctra. Nacional II, km 1.3 Tel. 972 50 20 12 Santa Llogaia dʼÀlguema (Figueres) · vendes@autorecordpa.comEmisiones CO2 (gr/km): Gama i10 (108-110). Gama i20 (99-122).Gama i30 (109-145) Consumo mixto (l/100km): Gama i10 (4,6-4,7). Gama i20 (3,8-5,2). Gama i30 (4,1-6,0). PVP recomendado en Península y Baleares para i10 1.1 GL Classic FL (7.190€) válido hasta fin de mes. Incl. IVA, transporte, impto. Matriculación, descuento promocional, aportación de concesionario y Plan PIVE delGobierno (Sujeto al cumplimiento de las condiciones del Plan PIVE). Modelos visualizados: i10 Comfort, Nuevo i20 Style, New Generation i30 Style Sport. Hyundai no exigirá antiguedad mínima de 12 años a aquellos vehículos que cumplan las condiciones del Plan PIVE. Garantía de devolución: sujeto a condiciones del programa “Compromiso de Devolución”. Infórmate en tu concesionario o en www.hyundai.es. *Hyundai aplicará el des-cuento del plan PIVE en la compra de todos los modelos de la gama excepto Santa Fe, ix55 y aquellos cuyo importe supere los 25.000 € (sin IVA).

1420

05

Diàlegs d’Educació NÚMERO 31 | MARÇ 2013

Una Zona Escolar Rural té, en-tre altres objectius, compartirprojectes comuns entre les esco-les que la formen. Cada curs, laZER Tramuntana comparteix dosprojectes, un sobre un artista i unaltre de transversal que englobidiverses assignatures. Aquestcurs, es treballa Dalí, dins l’àread’Educació Artística, i també Lavolta al món en 172 dies (172 per-què són els dies lectius).

“Per a aquest últim projecte,cada una de les classes de cada es-cola de la ZER va triar un paísd’un continent diferent, de ma-nera que a cada escola hi haguésun itinerari que signifiqués unavolta al món. Per exemple: Japó,Madagascar, Brasil, Gran Breta-nya”, explica Miquel Payaró, el di-rector de la ZER, que amplia enquè consisteix el projecte: “Cadauna de les classes fa un estudi delpaís triat des de diferents aspec-tes: llengua, fauna, vegetació,menjars típics, edificis represen-tatius, costums i tradicions, mú-sica. I, a més, cada classe porta pernom alguna cosa que té a veureamb el país que treballa, com perexemple, la classe dels Malgaixos,que treballa Madagascar.

El que es pretén és que totes les

escoles de la ZER comparteixin iconstrueixin un aprenentatge co-operatiu. La música d’entrada isortida de classe és la mateixa alstres centres: cada setmana hi hauna música representativa delspaïsos que es treballen. A més, acada escola hi ha un gran cartellque representa el Planisferi. Aquí,es va enganxant tot allò que es vatreballant a les diferents classes.

També s’ha creat un passaport, enel qual queda reflectit cada vega-da que es fa un viatge a algun delspaïsos. “Fer un viatge significa–comenta el director– que unaclasse ha fet una exposició i expli-cació a les altres classes sobre al-gun aspecte treballat.”

“Algunes sortides que fem con-juntament les escoles també te-nen relació amb els projectes: ani-rem al Museu Dalí i a una obra deteatre en anglès”, ha dit MiquelPayaró. Tot el que s’hagi treballata les tres escoles en relació ambaquests projectes es compartiràen la trobada d’alumnes de la ZERde final de curs, a través d’una firaviatgera. “En la trobada tambés’exposaran tots els treballs quecada una de les escoles hagi fetsobre Dalí”, conclou.

VILADAMAT | MAIRENA RIVAS

IIDIMARTS, 5 DE MARÇ DEL 2013 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Els professors ponents de la 2a edició del Simposi «Ulls d’Argos». ROGER LLEIXÀ

L’ESCOLA PARLA�

L’Institut El Pedró de l’Escala haconsolidat el simposi «Ulls d’Ar-gos» al centre i és una activitat queja forma part de la programació decada curs. Així com el curs passatel tema que va centrar el simposiva ser Leonardo da Vinci (vist desde les matèries d’Art, Geografia,Història, Filosofia, Tecnologia iMatemàtiques) aquest curs eltema ha estat aquest: Coltan alCongo. Parlem de consum. A la fo-tografia que il·lustra aquest arti-cle, hi apareixen, d’esquerra a dre-ta, els sis professors que s’han fetcàrrec de les ponències: Javier Ro-mán, Xavi Brau, Narcís Masmar-

tí, Jaume Planella, Jordi Roig iPau Rubert. El simposi –com ex-pliquen els seus promotors– pro-picia sortir de la rutina acadèmi-ca diària i poder aprendre sobreun tema que no és específicamental programa de batxillerat.

“Els alumnes troben interes-sant veure els professors en unàmbit diferent a la classe habitu-al, debatent amb professors d’al-tres matèries. A més, veure la re-lació que poden arribar a tenir al-gunes matèries entre sí és molt en-riquidor, així com comprovar comsón d’actuals els temes tractats”,diuen. (Més informació a la pàgi-na 15 d’aquest setmanari).

L’ESCALA | M. R.

o és cap novetat dirque els idiomes sónnecessaris, especial-ment en aquest món

tan global en què vivim. La crea-ció d’una Escola Oficial d’Idio-

mes a Figueres era, per tant, ne-cessària, ja que fins aquell mo-ment l’Alt Empordà no gaudiad’aquest tipus de formació públi-ca per a adults. Actualment elsidiomes que hi impartim són an-glès, alemany i francès en cursosde 150 hores de durada. Com a es-cola sempre hem volgut ser uncentre de referència en l’ense-nyament i aprenentatge de llen-gües, que són un instrument demillora personal i d’entesa entreels ciutadans. Els nostres valorssón la cooperació i el treball in-terdepartamental, l’autonomiade l’alumne com a protagonistaactiu del procés d’aprenentatge i

de la seva pròpia avaluació, la in-novació, tant pedagògica com enl’ús de les noves tecnologies, i lavoluntat de col·laboració i ober-tura a l’entorn.

Intentem que les nostres clas-ses fomentin la participació del’alumne, i també entenem quel’aprenentatge no s’acaba dins lesaules. És per això que volem fo-mentar l’autonomia de l’alumnei la seva participació en activitatsextraescolars. Per exemple, almarge de les classes organitzemgrups de conversa i clubs de lec-tura dinamitzats per personesnadiues, xerrades, conferències,sortides culturals, com anades al

teatre a Perpinyà o visites a puntsinteressants de l’Alt Empordà guiades per un nadiu. Tambéviatges culturals a països on esparlen les llengües que impartimo tallers de cuina on s’explica lacreació d’un plat en la llengua es-trangera. I per acabar, el cicle decinema en VOS que ja fa 6 anysque organitzem juntament ambel Cineclub Diòptria, que és gra-tuït per a tothom i fomenta l’hà-bit de veure pel·lícules en versióoriginal subtitulada.

Per altra banda, al marge delsprogrames oficials, esporàdica-ment l’EOI Figueres ha ofert cur-sos monogràfics destinats a co-

brir necessitats específiques d’a-prenentatge, i enguany no des-cartem oferir cursos d’estiu perprimera vegada. Com a centrepúblic també ens encarreguemde gestionar els certificats de ni-vell intermedi i de nivell avançatque es poden obtenir tant en con-vocatòria oficial com en convoca-tòria lliure. Aquestes certifica-cions són reconegudes arreu del'Estat espanyol, i són les úniquesoficials. En definitiva, intentemoferir un aprenentatge lingüístici cultural de qualitat on l’alumnatn’és el protagonista principal.

EOI Figueres: www.eoifigue-res.net

N

A FONS

L’EOI, MÉS ENLLÀDE L’AULA

Director de l’Escola Oficial d’Idiomesde Figueres

ALBERT ADROER

El Pedró consolida «Ulls d’Argos»

Pares i mestres comparteixen amb els petits l’activitat. LLAR PICA-CANYA

La Llar d’Infants Pica-canya deCabanes ha posat en pràctica unaactivitat que comparteixen paresi fills. És La maleta viatgera i elfuncionament és com el de l’àl-bum de documentació de l’aula.Un infant se l’emporta a casa du-rant uns dies, se’l miren i el tor-nen a la llar perquè se’l pugui en-dur un altre infant. Dins la male-ta, hi ha, depenent de cada con-te, imatges dels personatges, tite-lles, cd amb l’audició del conte o

sons, el conte escrit i materials re-lacionats amb els contes (per ex-emple, amb Els tres porquets, tro-baran pedres, palla i fusta).

Pel que fa a l’àlbum de docu-mentació de l’aula, és un recursque es facilita a les famílies per-què puguin veure què es fa a lallar, com es treballa, com es rela-cionen els nens entre ells, comaprenen els petits. I l’àlbum tam-bé ha de servir per saber què fanels infants a casa, i són els paresels qui omplen aquest apartat.

CABANES | M. R.

A Cabanes, hi ha «La maleta viatgera»

L’objectiu és que totes les escoles de la ZER comparteixin i construeixin un aprenentatge cooperatiu. ZER TRAMUNTANA

Un dels projectes és sobre un artista i l’altre és transversal i engloba diverses matèries�

Les tres escoles de la ZERTramuntana comparteixen projectes

ZER TRAMUNTANA

Escola Puig Segalar. VILADAMAT

� 4 aules.Escola de Ventalló. � 5 aules. Escola Els Valentins. VILAMACOLUM

� 3 aules.

ZER TRAMUNTANA

IIIEMPORDÀ | DILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2013

Diàlegs d’Educació�

Els promotors del pòster: Sílvia Brugués (Llar Ballmanetes); Roser Aguado (Ins El Pedró); Lilian Xiqués (Esc Empúries); Pere Guanter (Ajuntament) i Anna Muntadas (Esc L’Esculapi). MAIRENA RIVAS

Aquest número del suplement«Diàlegs d’Educació» és especialperquè inclou, com trobareu gi-rant aquesta pàgina, el pòsterambiental, un material que hadesenvolupat la Taula de DebatEducatiu de l’Escala (TDE-E). Lataula reuneix, mensualment, elsresponsables de les escoles delmunicipi, el tècnic d’Educació del’Ajuntament i el Servei Educatiude la zona per traçar i coordinardiferents actuacions educatives.Una d’aquestes actuacions ha es-tat el disseny d’aquest pòster, queté com a lema La meva escola, el

nostre entorn. Amb l’edició d’aquest pòster es

vol donar un pas més en la tascade reflexió dels centres educatiusenvers la problemàtica ambien-tal per tal d’unificar criteris, sor-tir de les aules i donar-ho a co-nèixer a les famílies i l’entorn. Pertant, aquest material vol arribarals infants, les famílies, el profes-sorat i l’administració. S’han edi-tat 2.000 unitats del pòster am-biental que es repartiran a les fa-mílies de l’Escala. I, a través delSETMANARI EMPORDÀ, fem un se-gon tiratge de 8.000 exemplarsque hem encartat en aquesta edi-

ció i que forma part del suple-ment «Diàlegs d’educació». Almateix pòster, trobareu un codiQR per tal de poder visualitzar idisposar d’informació més deta-llada del treball del pòster perpart dels centres.

Així doncs, el pòster aporta, demanera amena i interrogativa, unseguit d’informacions per tal dedur el lector a qüestionar les se-ves accions, compromisos i com-portaments ambientals. Els qua-ranta comportaments ambien-tals que es plantegen al pòsterapareixen també ampliats i deta-llats a la pàgina web. De fet, la

web és una font d’informació i derecursos. Hi trobareu una guia,un joc ambiental i un test am-biental, un apartat dedicat alscentres que tenen el distintiu Es-cola Verda, notícies, campanyes,formació i un banc de materials.

L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

El pòster «La meva escola, el nostre entorn»La Taula de Debat Educatiu de l’Escala crea un material, complementat per una web, de sensibilització vers el medi ambient�

Carles Roman (Portbou, 1970) ésel dibuixant que ha creat el pòsterambiental. Fa uns anys, va decidirestablir la seva residència a l’Esca-la, i a banda de donar vida als seuspersonatges de còmic (és autor delsuperheroi Drac Català i de les his-torietes de Fabi i Fedó, entre d’al-tres) també és professor de dibuixi pintura, de còmic i cinema. Podeuseguir el seu treball al blog carles-roman.blogspot.com.es (Entre vi -nyetes i bafarades).

Com s’ha gestat el pòster?Els mestres em van venir a bus-

car un dia. Em coneixen perquèhe fet tallers extraescolars de cò-mic i de cinema. Em van dir si elspodia fer un dibuix de l’escola

partint de la idea de la 13, Rue delPercebe, de Mortadelo y Filemón.Que es veiés la paret de l’escolaoberta i que tractés sobre l’ecolo-gia i el reciclatge.

Quina ha estat la complexitat d’a-quest treball?

Hi ha hagut molta feina, per-què, a part dels mestres, en l’ela-boració de tot aquest projectehan entrat més departaments,Ensenyament, l’Ajuntament... Elprimer dibuix era molt simple,però hi hem hagut de canviar co-ses, afegir coses, treure coses, finsa aconseguir el pòster definitiu.Tinc una pila de versions del ma-teix pòster.

Quant temps de feina?S’ha allargat una mica en el

temps. Vam començar cap a fi-nals del curs passat i ho teníemmolt avançat al juny, però ho hemacabat d’enllestir en iniciar-seaquest curs. Hi ha hagut molts

petits retocs, que si posa un airecondicionat, que si canvia les po-mes per préssecs perquè la fruitaha de ser de la temporada en quèes va amb màniga curta... moltsdetallets. Està tot molt estudiat.

Cada detall, de fet, té la seva im-portància.

Sí, perquè a través del pòster etpots connectar a una pàgina webon apareixen explicacions de tots

els detalls. Aquest pòster té unafunció i esperem que vagi molt béi que els pares dels nens s’impli-quin i posin les recomanacionsque trobaran en pràctica.

En quin tipus de dibuix va pensarquan li van proposar fer el pòster?

Em van proposar que partís dela idea de 13, Rue del Percebe, peròl’estil dels personatges no segueixla línia d’Ibáñez, sinó la meva prò-

pia, la meva de quan faig il·lus-tració infantil. L’edifici de l’escolasí que està inspirat en Ibáñez.

Hi ha desenes d’elements enaquesta il·lustració.

N’hi ha moltíssims. La feinadaha estat anar canviant moltes co-ses sense trencar l’harmonia delconjunt. Hem intentat conservarel pes dels elements sense trencarl’harmonia.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

L’ESCALA | M. R.

«El pòster té una funció iesperem que vagi molt bé»

Carles RomanIL·LUSTRADOR. DIBUIXANT DE CÒMICS. AUTOR DEL PÒSTER AMBIENTAL

ENTREVISTA

Ajudar els centres a incorporarels valors de l'educació per a

la sostenibilitat en tots els àmbits dela vida del centre (currículum, gestió,relacions amb l'entorn, etc.).

Promoure la participació i laimplicació activa de la comuni-

tat educativa en la millora del seuentorn.

Afavorir l'intercanvi entre elscentres que comparteixen uns

mateixos objectius. Fer xarxa.

3

2

1

ELS GRANS OBJECTIUS DEL PROJECTE

MAIRENA RIVAS

IVDIMARTS, 5 DE MARÇ DEL 2013 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

El pòster ambiental intenta plantejar, de manera amena iinterrogativa, un seguit d’informacions per tal de dur el

lector a qüestionar les seves accions, compromisos i comporta-ments ambientals. El pòster, obra de l’il·lustrador Carles Ro-man, detalla quaranta comportaments ambientals que vénenacompanyats d’una guia que especifica quina és cadascuna deles accions que desenvolupen els pictogrames, amb un apartatde [+info] que obre la porta a una gran quantitat de recursosdidàctics per treballar el tema. Totes les activitats proposades através del pòster i les informacions complementàries es trobena Internet, en aquesta pàgina web:https://sites.google.com/a/xtec.cat/escoles-verdes-ae/home,a la qual podeu accedir també a través del codi QR que troba-reu al mateix pòster. En aquest espai de la xarxa, també s’hi in-clou un test ambiental, per conèixer el grau de compromís ambel medi ambient de cadascú, i un joc ambiental, en què es con-vida tothom a aprendre jugant, llegint i reflexionant.

�

Descripció del projecte del pòster

TRES EXEMPLES DE LES ACCIONSEL PÒSTER CONTÉ 40 ACCIONS AMBIENTALS PER CANVIAR EL NOSTRE ENTORN

A PEU, EN BICI O EN PATINET: En trajectescurts, com anar a l’escola o a comprar a lesbotigues del barri, caldria fer-ho a peu oen bicicleta.

GOTS DE PLÀSTIC: El “sobreembolcall” demolts productes no augmenta la qualitatd’aquests. Cal cercar l’equilibri just entrela qualitat del producte, la seva estèticavisual i l’ètica i respecte envers el mediambient.

EL COMPOSTER: En traureu adob per a lesvostres plantes i l’hort. És un autènticlaboratori de la natura, que ens permetràfer mil i un experiments a les classes deciències.

GUIA

COMPORTAMENTS DEL DIA A DIA

El test ambiental us proposa anotar en les caselles que trobareuen una graella els compromisos que adopteu amb el vostre en-torn. A partir de l’observació del pòster i del detall de les accionsque s’il·lustren, podeu saber quin és el vostre comportament me-diambiental en el vostre dia a dia, a l’escola, a casa i al municipi.Els qui sumeu més punts podeu convertir-vos fins i tot en lídersambientals.

EL TEST AMBIENTAL

CONDUCTES POC RESPECTUOSES

Aquest material incorpora un altreelement d’anàlisi, que permet lainteracció dels infants amb les famí-lies per aconseguir aquests objec-tius. Es tracta d’un joc visual que s’i-dentifica amb una icona, on es mos-tren quatre comportaments incorrec-tes, conductes poc respectuoses amb

el medi ambient que cal descobrir amb l’ajut dels adults i trobaruna possible solució.

EL JOC AMBIENTAL

VEMPORDÀ | DIMARTS, 5 DE MARÇ DEL 2013

Diàlegs d’Educació�

Emporta’t la bici on vulguis!Olympia 2 i l’EMPORDÀ sortegem aquestmodel plegable de la marca BH Ibiza Cityi una funda perquè t’acompanyi en els teusdesplaçaments diaris o puguis portar-la al tren

ÚLTIM CUPÓen la propera edició

Busca’l a la contraportada

Col·lecciona els cupons que publicarem del 19 de febrer al 12 de març, envia’ls amb les teves dades i entraràs en el sorteig d’aquesta bicicleta plegable.

142137

AMB LA GARANTIA DE BH | OLYMPIA2 FIGUERES I GIRONA

El programa eduFoc s’ha tancatamb la lliçó de l’Empordà cremat.El biòleg Josep Maria Dacosta ésl’autor del document de conclu-sions, que es titula 17 coses que calsaber del foc i del bosc. El text ésla base de les aportacions delsparticipants i dels assistents aldebat que es va fer el novembrepassat i que va promoure el Ser-vei Educatiu de l’Alt Empordà.

El debat va comptar amb laparticipació, a la taula, de l’engi-nyer de forests a l’Alt EmpordàPere Frigola; Lluís Mont, pagès iregidor a l’Ajuntament de Palau-saverdera; Josep Maria Dacosta;la investigadora del CREAF imembre de la IAEDEN SandraSaura; el director del camp d’a-prenentatge Empúries, GerardCarrión, i Càndid Miró, en repre-sentació del Servei Educatiu. Enaquella sessió, es pretenia recollirdiferents visions i posiciona-ments sobre el gran incendi del

juliol passat a l’Alt Empordà.També calia analitzar quina ha-via de ser la gestió necessària perrecuperar la zona afectada i, al-hora, donar recursos al professo-rat que els serveixin per fer arri-bar aquesta complexitat a unalumnat especialment sensibilit-zat amb la qüestió.

Des d’una òptica pedagògicaEl debat era, al mateix temps, undels molts actes que s’han pro-mogut des del Servei Educatiu ique s’han posat en pràctica tanten escoles com en instituts, ambl’objectiu d’intentar valorar desd’una òptica pedagògica i escolarels incendis forestals.

El document 17 coses que calsaber del foc i del bosc s’ha posata l’abast dels professionals i depersones interessades en general,i conté textos breus i concisos so-bre aquests elements a tenir encompte a l’hora de fer una apro-ximació al fenomen dels incendis

forestals. En el quadre que ad-juntem amb aquest text, figurenels títols d’aquestes disset coses atenir en compte.

El document està disponible al’espai web d’eduFoc: https://si-tes.google.com/a/xtec.cat/lempor-

dacremat/. Aquest mateix web,que s’encapçala per una imatgecreada la dissenyadora gràficaAgnès Figueras, inclou tot el queté a veure amb aquest projecteeducatiu relacionat amb els in-cendis forestals.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

El projecte educatiu ha permès analitzar els efectes del gran incendi forestal del juliol passat�

Les conclusions del programa «eduFOC» contéles «17 coses que cal saber del foc i del bosc»

«LA LLIÇÓ DE L’EMPORDÀ CREMAT» El programa eduFOC ha servit per posar en marxa, al llarg d’aquest curs, tota una sèried’activitats, conferències, tallers i cursos per al professorat; accions amb els alumnes dels municipis més directament afectats pel granincendi, sessions tècniques, debats, sortides a zones cremades... i ara ha arribat el moment de fer públiques les conclusions.

�

Tècnics i professionals han col·laborat en el projecte educatiu. «EDUFOC»

� El bosc forma part del paisatge,com nosaltres. � El foc és inevitableen els nostres paisatges. � Algunesespècies poden incrementar la sevaabundància després d’un incendi. �El bosc regenera (successió ecològi-ca). � L’incendi porta a ecosistemesimmadurs (i menys rendibles, enca-ra). � El bosc protegeix de l’erosió. � Les causes del foc: els 3 trentes + 1. El bosc té propietat (pública o pri-vada). El bosc necessita gestió (iaquesta val diners). �� La pastura:gestió o solució? �� La biomassa:gestió o solució? �� Cal prendremesures d’autoprotecció (franges).�� Vinyes i olivets són tallafocs(consumir oli i vi de l’Empordà ajudaa prevenir el risc d’incendis). �� Lagestió dels boscos ha canviat amb eltemps. �� Els boscos no són aboca-dors. �� El bosc: lloc d’ús públic.�� El bosc, objecte d’estudi.Corol·lari: els desastres naturals i laconsciència col·lectiva.

LES 17 CLAUS

VIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2013 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Eusebi Ayensa (Figueres, 1967)és llicenciat en filologia clàssica idoctor en filologia romànica per laUniversitat de Barcelona. Ha publi-cat nombrosos treballs sobre MariaÀngels Anglada i, en la seva etapade professor, va fer llegir lecturesd’aquesta autora als seus alumnes.És acadèmic corresponent de laReial Acadèmia de Bones Lletresde Barcelona. Ha estat director del’Institut Cervantes d’Atenes i ac-tualment dirigeix l’Institut Cervan-tes de Frankfurt. Ayensa parla del’obra i de la figura de l’escriptoraMaria Àngels Anglada en el con-text didàctic i pedagògic.

La guia de lectura «El poder delrecord», el recull de l’obra narrativaque ha fet de Maria Àngels Angla-da, té com a finalitat facilitar la fei-na del professorat?

El llibre és fruit d’una llicènciad’estudi que em va donar el De-partament d’Ensenyament, untreball dedicat a l’obra de MariaÀngels Anglada i pensat per faci-litar la feina als professors d’ESOi de Batxillerat. El llibre posa perprimer cop a l’abast del professo-rat un ampli ventall d’exercicis

que els permet aprofundir en lalectura de vuit de les seves princi-pals novel·les.

Quines novel·les?Les closes; No em dic Laura;

També a tu, Cleanòrides; Sandà-lies d’escuma; Artemísia; L’agentdel rei; El violí d’Auschwitz, iQuadern d’Aram.

Com ha enfocat la guia?Consisteix en un material di-

dàdic preparat per treballar lesnovel·les de Maria Àngels Angla-da. És una guia útil per a totsaquells professors que desitginprogramar la lectura de novel·lesde Maria Àngels Anglada a clas-se, convençuts que les obres d’a-questa escriptora, a banda de serun autèntic model de català lite-rari, contenen un profund mis-satge de respecte i de tolerància.

Quina lliçó treu l’alumne de l’obrade Maria Àngels Anglada?

Maria Àngels Anglada és unaescriptora molt important de no-vel·les breus. Les seves novel·lessón molt entenedores per alsalumnes i, a més, alguns dels te-mes que tracta són molt d’actua-litat i altres també són temes quesempre interessen: el genocidi, laigualtat entre homes i dones, ladefensa de la llengua, la denúnciade desigualtats, la protecció delpaisatge. Està bé que els joves co-

neguin aquestes novel·les.Com està estructurat el llibre?Els professors tenen poc temps

i molta pressa i era important fa-cilitar-los la feina preparant-losla lectura i la comprensió lectorade cada novel·la, exercicis i solu-cionari, preguntes, exercicis dellengua identificació de fotos.

Però el llibre no és nou?El Grup Editorial 62, en la seva

col·lecció Aula, va publicar-lo el2009. Vaig comptar amb la col·la-boració de vint-i-cinc professorsde tot Catalunya, que van posar enpràctica la guia amb la lectura a

classe d’alguna de les novel·les deMaria Àngels Anglada. I ara ma-teix és un llibre que s’utilitza molt.Casualment, aquest any és lectu-ra obligatòria a secundària Elquadern d’Aram, i es dóna la cir-cumstància que l’últim dissabted’aquest mes de març seré a Llei-da per parlar sobre aquesta no-vel·la.

El llibre es completa amb un au-diovisual.

L’audiovisual vam fer-lo pergust juntament amb en Josep Co-llell-Ramis, que és professor del’Institut Sant Elm de Sant Feliude Guíxols. Es tracta d’un repor-tatge audiovisual sobre la vida deMaria Àngels Anglada, amb fotosd’ella, amb entrevistes fetes a ellamateixa i també a persones ambles quals havia tractat, i hi aparei-xen escenaris que descriu l’es-criptora en les seves novel·les.

L’actriu Carme Callol, de l’Escala,és l’encarregada de posar-hi la veuen off. Fins i tot recita fragmentsoriginals.

Són escenaris reals?Sí, m’ho vaig passar molt bé fent

aquest treball. Vam fer sortidesexclusivament per a aquest au-diovisual. El reportatge sobre laseva biografia, el vam fer a Vic, aBarcelona i a l’Empordà. Per a Noem dic Laura, per exemple, vamanar a Vic i a Vilamacolum. Tam-bé vam anar a Auschwitz, i vamentrevistar Neus Català, un sím-bol de la resistència. Aprofitantunes vacances a Grècia, tambévam enregistrar imatges allà.Després, vam passar moltes horesdavant d’una taula de mescles.

Quin és el títol de l’audiovisual?Maria Àngels Anglada, vida i

obra. I ens el va editar la Diputa-ció de Girona.

R

P

R

P

R

PR

P

P

R

P

P

R

R

P

R

R

P

RIUMORS | MAIRENA RIVAS

PRÀCTICA REFERENT

Aquest curs escolar, la Llar d’In-fants Municipal Els Xiquets deLlers hem començat amb moltaempenta el nostre primer plad’acció dins el projecte d’escolesbressol verdes. Un dels objectiusque ens vam marcar va ser cons-cienciar d’alguna manera els in-fants de la necessitat de reciclarles diferents deixalles. Per aquestmotiu una de les accions que ensva semblar molt apropiada va sercol·laborar amb l’escola delsgrans en la iniciativa Repaper.Gràcies a la col·laboració d’unamare de l’escola bressol –que ensva informar de la proposta queoferia el Consell Comarcal de l’AltEmpordà en coordinació amb lesescoles de la comarca, com tam-bé a la bona predisposició de l’es-cola municipal de Llers– hem en-

cetat aquest any la nostra petitacontribució a fer més sostenibleaquest entorn on vivim.

Així que, un cop per setmana,dos infants recullen tot el paperde les dues escombraries de l’es-

cola. El col·loquen en dos carre-tons de la compra que ens fanmolt d’ús, i anem cap a l’escoladels grans. Els seus passadissossón molt grans i estan plens de di-buixos molt bonics que ens agra-

da xafardejar. Com que les aulesestan mig obertes, podem fer uncop d’ull als infants i a les mestres.I de seguida arribem al pati on hiha el contenidor del paper. Ambl’ajuda d’una cadira que ens dei-xa l’escola, arribem a abocar tot elque portem als carretons.

Un moment màgicCreiem que és un moment màgicper als infants. No només per laintroducció d’elements sosteni-bles dins el seu espai de vida es-colar i el seu valor pedagògic en-torn a les capacitats que es des-envolupen, sinó per la pròpia vi-vència d’entrar a l’escola delsgrans i ser partícips amb ells d’a-questa petita però gran acció. Amés a més, ajudem l’escola delsgrans a recollir més paper i així elretorn que tindrà en forma de pa-per reciclat, per part del ConsellComarcal, serà més gran.

DIALOGUEM AMB...

VIIEMPORDÀ | DILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2013

Diàlegs d’Educació�

La llar de Llers col·labora en el «Repaper»

«La guia de Maria Àngels Anglada facilita la feina als professors»

ENTREVISTA

Eusebi AyensaDIRECTOR DE L’INSTITUT CERVANTES DE FRANKFURT (ALEMANYA)

Eusebi Ayensa ha dedicat moltes hores a estudiar i escriure sobre Maria Àngels Anglada. ROGER LLEIXÀ

Els nens aprenen els valors de la sostenibilitat. LLAR ELS XIQUETS

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

El centre ha iniciat, aquest curs, el seu primer pla d’acció dins el projecte d’escoles bressol verdes�

Llar d’Infants Els Xiquets de Llers

«Les obres d’aquesta

escriptora contenen un

profund missatge de

respecte i de tolerància»

L’ENIGMA

VIIIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2013 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Quan en Pit i en Pates coneixen, deseguida es faninseparables: riuen,juguen... s’entenenmolt bé i creuen quejunts sempre seranfeliços. Però, amb eltemps, comencen a

no estar d’acord i sovint s’enfaden. A poc a poc s’instal·laentre ells una mica de mal humor que creix i creix... i, desobte, els separa. Es tracta d’un àlbum amb il·lustracionsmolt minimalistes sobre la diferència, en què IsabelleCarrier explora les relacions humanes i els sentimentsamb molta delicadesa.

� L’Enric es desperta a l’hospital ino recorda res. Però tot i ladesorientació és capaç dedetectar que alguna cosa no va al’hora... sinó, per què hi had’haver vigilància policial a laporta de l’habitació? Per què undesconegut li escriu una nota ondiu: “Noel et busca”? Per què lidiuen que té petits senyals decirurgia facial?... L’únicaalternativa que té és descobrir el

seu passat. Una novel·la de suspens per a joves totalmentaddictiva, en què l’autor planteja temes que fan qüestionarels nostres valors. Aventura i tensió assegurades.

� Quan Barry Fairbrother morinesperadament amb poc més de40 anys, tot Pagford queda tocat.Pagford és un poblet típicamentanglès, amb una plaça bonica iuna església, però el que s’amagarere una aparença tranquil·la ésen realitat una guerra obertaentre els veïns: els rics s’enfrontenamb els pobres, els adolescentsamb els pares, les dones amb els

marits i els professors amb els alumnes. Pagford no és pasel que semblava a primera vista. I la plaça que quedavacant a l'ajuntament aviat esdevé el catalitzador de laguerra més sonada que recorden els habitants de Pagford.

�

Si tenim un vas amb aigua fins a la meitat, com t’ho faries pertreure l’aire de l’altra meitat?

L'ENIGMA DEL VAS I L’AIRE

CARRIER, ISABELLE UNA MICA DE MAL HUMORJOVENTUT

BURGAS, ÀNGEL NOEL ET BUSCALA GALERA

ROWLING, J. K.LA VACANT IMPREVISTADIPUTACIÓ DE GIRONA

L’ACUDIT PER VÍCTOR FERNÁNDEZ

La frase: “Un dels principals objectius de l’educació ha de ser

ampliar les finestres per les quals veiem el món.” (Arnold Glasow)

Víctor Fernández. Alumne de primer del Batxillerat Artístic de lʼInstitut Alexandre Deu-lofeu de Figueres.

WEB RECOMANADA

Mestresclass és un nou espai web on allotjar vídeos educatius en català.Ara per ara hi ha obertes tres línies de treball: aula al núvol (vídeos autoedi-tats pel professorat), masterclass (fragments seleccionats de conferències), ibones pràctiques (minireportatges). Projecte endegat per ARA.cat i la UOC.

HTTP://MESTRESCLASS.CAT/

La biblioteca Carles Bosch dela Trinxeria de la Jonquera és unespai de trobada i de cohesió so-cial. És una biblioteca filial d’unmunicipi fronterer de 3.200 ha-bitants, que atén una àmplia di-versitat cultural. Funciona, desde fa més de 20 anys, com un au-

tèntic punt de trobada, per agrans i petits. Ha esdevingut uncentre d’informació local, un llocd’estudi i lleure on conviure ge-neracions, races i cultures bendiferents. D’acord amb el Mani-fest de la UNESCO de la Biblio-teca Pública, vetlla per la multi-culturalitat i facilita la integra-ció social, cultural i lingüística

dels usuaris, i afavoreix la inte-gració i la convivència.

De les moltes activitats queorganitza com a biblioteca pú-blica, oberta a tothom i dedica-da a la formació continuada delsseus usuaris, destacaríem: lacreació d’una secció d’idiomesper a l’autoaprenentatge, elsgrups de conversa en català i cas-

tellà per a veïnsnouvinguts d’ar-reu, les visites es-colars mensualsde la Llar Terra deVents i dels diver-sos grups de l’Es-cola Josep Peñue-las del Río, així com les sessionsespecials de tallers de manuali-

tats i de L’hora del conte, adreça-des a mainada de totes les edats.

Carles Bosch de la Trinxeria, de la JonqueraMercè Crespo

RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

� LLIBRE � LLIBRE � LLIBRE

Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàticsper a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122

Col·laboren:

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀFALGUÉS FOTOGRAFIA

Solució: Omplint tot el vas d‘aigua.