Estudiants de segon de batxi-llerat dels instituts Cap Norfeu iIlla de Rodes, de Roses, i El Pedró,de l’Escala, han participat en la IVJornada Mundial de Filosofia,una jornada d’intercanvi d’expe-riències, reflexió i treball en grupal voltant d’una qüestió filosòfica.El tema triat ha estat Poder i obe-diència, i és a l’entorn d’aquestapremissa que els estudiants s’handocumentat i han debatut.

El coordinador de la jornada, elprofessor de l’Institut Cap NorfeuDaniel Gili, fa una valoració glo-bal molt positiva del desenvolu-pament de les activitats proposa-des per a aquesta edició: “El do-cumental que s’ha projectat (Ladoctrina del shock) ha despertat

l’interès dels alumnes; la seva par-ticipació en els debats ha estat re-marcable, i hem tingut un confe-renciant de primera categoria queha sabut engrescar els assistentsde la jornada.” El conferenciant haestat l’antropòleg Manuel Delga-do. De fet, la presència d’un pro-fessor universitari de renom i es-pecialista en el tema, però amb undiscurs assequible per als estu-diants, reflexionant en veu alta so-bre les mateixes qüestions que elsalumnes han estat treballant pelseu compte, dóna a les jornadesun element valuosíssim d’estímulintel·lectual i motivació.

Daniel Gili comenta que, enaquesta quarta edició, la respostade l’alumnat ha estat satisfactò-ria. “Això és el més important

–diu– si tenim en compte que elsestudiants són els protagonistesde la jornada.” En vista a l’orga-nització de la cinquena jornada,

Gili anota que es reorienti cap atipus de qüestions filosòfiques di-ferents a les habituals de les jor-nades anteriors.

ROSES | MAIRENA RIVAS

EDITORIAL

un temps ençà vivimuna època de canvis ala societat que hancomportat diferents

composicions familiars i situa-cions socials, com separacions en-tre parelles, atur, relació gairebéinexistent de l’infant amb algundels progenitors, famílies dividi-des entre diferents països i preca-rietat, entre altres situacions. Al-gunes d’aquestes ens són prope-res i d’altres, desconegudes. Espodria buscar quina és la causa: lacrisi, els moviments migratoris,les diferents situacions socials,tot, res. Però sigui una o una altrala causa, aquesta és la realitat queens està tocant viure de forma di-recta o indirecta, ja sigui perso-nalment, per amics o laboral-ment. Sovint des de l’escola (en elmeu cas des del vessant social) ensadonem que és l’infant qui s’a-dapta ràpidament als canvis i hoviu d’una manera normalitzada.Però a vegades som els adults i elsprofessionals els qui qüestionemi presentem més resistències a lesvariacions de creences, valors, cos-tums, hàbits, formes d’organitza-ció, dinàmiques familiars. Siguiquina sigui la realitat que ens tro-bem, la composició familiar, encada moment, s’ha d’assimilar finsa acceptar-la i extreure’n els valorspositius. Aquesta és la nostra so-cietat i és indispensable marcar unpunt de partida i un objectiucomú entre la família, l’escola i elsagents socials que formen i for-maran part de la vida de l’infant.D’aquesta manera, s’afavorirà elcreixement personal, educatiu isocial del nen/nena per optimit-zar l’actuació d’ell/ella davant pro-peres adaptacions als canvis edu-catius, culturals, socials i políticsque es poden donar en un futur.

D’

FAMÍLIA, UNAPERSPECTIVACANVIANT

CARME SÁNCHEZTreballadora social de l’EAP

IEMPORDÀ | DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2012

Diàlegs d’Educació�

Què li suggereix la paraula poder?Hi ha una definició canònica de

“poder” que remet a la capacitatque té una persona d’imposar-lila seva voluntat a un altre, àdhucusant la força en cas de trobar re-sistència. El concepte de poder,però, no implica el d’obediència.Per sotmetre’t a una ordre, si mésno de manera voluntària, has d’es-tar motivat per alguna cosa mésque pel poder que qui l’imparteixté. En aquest cas és indispensableque s’estigui convençut que l’or-dre impartida mereix ser obeïda ique és just el càstig que resulti delseu desacatament. És aleshoresmés adient emprar la noció de

“dominació”, que no és tant la ca-pacitat que tinguis per exercir unpoder, si no la possibilitat que tin-guis d’obtenir obediència.

I obediència?L’obediència demana que la

persona que està obeint creguique qui la persuadeix o dissuadeixde fer quelcom té dret a manar so-bre ella. Aquí és quan hem de con-siderar la qüestió de l’obediènciaen termes de legitimitat, ja siguiaquesta tradicional, administra-tiva o carismàtica, per usar la ti-pologia proposada per Max We-ber. Perquè la dominació siguipossible, en qualsevol cas, és in-dispensable que dominador i do-minat maneguin el mateix llen-guatge, és a dir, que estiguin d’a-cord amb els temes en els quals esprodueix tant el poder com l’obe-diència i, sobre tot, que el domi-

nat entengui, accepti i sigui còm-plice de la seva dominació.

Quin missatge, a grans trets, hadonat als estudiants de Batxillerat?

Que sols s’ha d’obeir a qui s’homereix.

Ara que la nova llei d'educacióque proposa el ministre Wert és tancandent, quina valoració en fa?

Hi ha aspectes de l’esborrany dela nova llei educativa que prepa-ra el ministre Wert que són des-caradament associables a la dre-ta més reaccionària: ultranacio-nalisme espanyol, autoritarismeen les relacions mestre-alumne,suport implícit a la segregació persexe, restabliment de l’ensenya-ment del catolicisme... Ara bé,crec que el més greu és la conti-nuïtat en les polítiques de desba-

llestament i privatització de l’en-senyament públic a tots els ni-vells, un procés del qual el PP noés ni molt menys l’iniciador, sinóque ja havia començat amb go-verns anterior presumptamentd’esquerres. En aquest sentit es-candalitza que instàncies políti-ques i acadèmiques que ara s’es-clamen dels propòsits de Wertfossin tan entusiastes amb elsplans de Bolonya, que ja anavenen aquesta mateixa direcció.

A què creu que es poden atribuirles grans xifres de fracàs escolar quees donen al nostre país?

No ho sé i segur que hi ha per-sones en millors condicions quejo per a fer un diagnòstic encer-tat. Ara bé, el que no sé és si enaquest problema hi té a veure d’al-guna forma que les aules dels cen-tres de secundària i de les univer-sitat hi hagi tants joves que estanallà perquè no troben feina. Queels instituts i les facultats s’haginconvertit en grans guarderies pera joves podria ser una de les raons.Sospito que les aules estan farci-des de nois i noies que no volen es-tudiar o que estan convençuts –iamb raó– que els servirà de benpoc fer-ho.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

ROSES | M. R.

MONTSENY EMPORDÀ

«Sols s’ha d’obeir a qui s’ho mereix»

ENTREVISTA

Manuel Delgado PROFESSOR DEL DEPARTAMENTD'ANTROPOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

L’ins Cap Norfeu ha estat la seu de les quartes jornades. MONTSENY EMPORDÀ

IV JORNADA MUNDIAL DE FILOSOFIA

Estudiants de 2n de batxillerat de tres instituts de la comarca debaten sobre «Obediència i poder»�

Reflexió a l’entorn de la qüestió filosòfica

Els dies 3 i 4 de gener (de 17.00 a 20.00)del 2013, el patge dels reis d’Orient serà al Consell Comarcal de l’Alt Empordà (carrer Nou, 48 de Figueres).

Diàlegs d’Educació NÚMERO 29 | DESEMBRE DEL 2012

A la Secció d’Institut (SIN) deCastelló d’Empúries es porten aterme dos projectes d’Aprenen-tatge i Servei: L’apadrinamentlector i Adoptem la muralla. L’o-rientadora educativa Mercè Gi-rona explica que “aquesta tipolo-gia de projecte pretén combinarl’aprenentatge de l’alumnat ambels serveis a la comunitat”. “És adir –afegeix–, incidint en una ne-cessitat social real de l’entorn, as-solim la formació dels partici-pants.”

L’apadrinament lector es vaposar en marxa el curs 2010–2011 i els bons resultats obtingutshan animat al professorat a anar-lo repetint curs rere curs. Enaquest projecte, alumnes de se-gon cicle de secundària (de 3r i 4td’ESO), ofereixen un servei a l’a-lumnat de l’escola El Bruel que técom a objectiu treballar la com-petència lectora.

Ensenyants dels nens i les nenesEls padrins i les padrines d’ESOes converteixen en tutors delsnens i les nenes apadrinats. “Elsajuden a reforçar la lectura i do-nen una atenció més individua-litzada en el procés d’aprenentat-ge”, comenta Mercè Girona, quehi afegeix: “Els mateixos padrinstambé aprenen a valorar més po-sitivament el procés d’ensenya-ment-aprenentatge, i a constatarque els seus esforços tenen un re-sultat tangible i una repercussiódirecta sobre altres persones.”

Amb aquesta pràctica educa-tiva es treballen continguts cur-riculars, valors i competènciesbàsiques, i els objectius són, en-tre d’altres, fomentar el treballcooperatiu; afavorir les relacionsinterpersonals; responsabilitzarl’alumnat més gran del més petit,assumint un compromís, i treba-llar amb l’alumnat padrí les pau-tes de comportament, relació, so-ciabilitat i suport lingüístic.

Remei Vila, cap d’estudis del’Escola El Bruel, assegura que elsnens i les nenes valoren molt bé

aquest projecte. “Treballem ambgrups reduïts i aquesta és una di-nàmica que funciona molt bé. Amés, la coordinació entre l’insti-tut i l’escola és molt bona”, diu.Aquest curs L’apadrinament lec-tor es farà amb els alumnes deprimer de primària.

«Adoptem la muralla»D’altra banda, per segon curs con-secutiu, la Secció d’Institut ha po-sat en pràctica l’experiènciaAdoptem la muralla, per a la qualaquest any es compta amb un pe-tit ajut econòmic atorgat per laFundació Jaume Bofill i el CentrePromotor d’Aprenentatge Servei,com explica Mercè Girona. Tam-bé es compta amb la col·laboracióde l’Ajuntament. “En aquest pro-jecte es pretén donar a conèixer a

l’alumnat de primer cicle d'ESOl’entorn proper, com la muralla deCastelló o com les entitats cultu-rals i socials emblemàtiques”, diul’orientadora educativa, que tam-bé indica que els joves retornenels seus coneixements a l’institutmateix i altres col·lectius com lagent gran de la Llar de Jubilats oels visitants de la població. Perportar a terme aquest projecte, calpreparar i coordinar les actua-cions entre l’Ajuntament i l’insi-tut; fer un treball conjunt entre elcentre, el museu local i col·lectiusciutadans; promoure el patrimo-ni cultural i històric local; formarguies locals sobre el patrimoni;utilitzar i conèixer els equipa-ments culturals municipals, i fo-mentar entre els joves el respectepel patrimoni cultural.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS

IIDILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2012 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Una de les experiències ha estat amb la bateria. LLAR D'INFANTS EL PUIGVENTÓS

L’ESCOLA PARLA�

La Llar d’Infants El Puigventós,d’Avinyonet de Puigventós, té unasensibilitat especial amb la músi-ca clàssica i a tots els cursos es faun treball específic perquè els pe-tits es familiaritzin amb peces dereconeguts compositors. Fins itot, a final de curs, aconsegueixenidentificar quatre peces. Davantl’èxit de l’experiència, l’equip do-cent de la llar d’infants ha volgutampliar els estils musicals i ha in-troduït el jazz i el rock en el tre-ball amb els petits: els ritmes, elsballs, les melodies. A més de par-

ticipar en audicions, als nens inens se’ls facilita la manipulaciód’instruments. La filla d’una deles educadores, per exemple, elsha ensenyat no només com sonael violí sinó com el poden tocar;un pare va portar al centre la sevabateria; els petits també han tin-gut accés al saxo, al piano, a la gui-tarra. “Hem demanat la col·labo-ració dels pares i dels parents delsalumnes i han estat molts els quehan vingut a mostrar els instru-ments que toquen o que tenen acasa”, es felicita la directora de lallar d’infants, Saray Martín.

AVINYONET DE PUIGVENTÓS | M. R.

es matemàtiques ensenvolten. Hi ha for-mes geomètriques a lanatura i als objectes,

ens interessa conèixer la proba-

bilitat que ens toqui la loteria,mesurem l’espai i el temps, mi-rem estadístiques...

Precisament, perquè trobemmatemàtiques arreu, educar lamirada i les habilitats matemàti-ques dels nostres infants no és unassumpte només de l’escola sinótambé de la família i la societat engeneral.

En el camp del càlcul es potcol·laborar molt des de l’entornfamiliar. Però col·laborar no sig-nifica repetir el que vam viurecom alumnes. Actualment, te-nint sempre una calculadora dis-ponible al mòbil, no cal dedicartant de temps a la mecanitzaciódel càlcul escrit, ni a l’escola ni a

casa. Podem ajudar als nostresfills i filles a desenvolupar estra-tègies de càlcul mental o aproxi-mat. No cal, habitualment, saberquan val exactament 28,30 € +37,99 € ; podem pensar que serà“no gaire menys de 70”. Si apre-nem a fer aquests tipus de càlculstambé aprendrem a veure si ensequivoquem amb la calculadorao no.

Això es pot fer de moltes ma-neres:

� Estimulant l’ús del càlcul mentalamb jocs (sumar les xifres de lesmatrícules de cotxes, concurs xifres illetres...) o estimacions (quan costaràaproximadament el compte del

restaurant? O la compra a lapapereria, del cistell delsupermercat, etc.)

� Fent càlculs amb el temps. Unexemple: tenim visita de pediatria ales 6.45h i necessitarem uns 35minuts per arribar. Si volem ser-hi 5minuts abans, a quina hora hem desortir de casa?

� Estimar el temps que ensetmanes representen 18 dies oquants dies signifiquen un trimestre.

� Calcular canvis al comprar, peròtambé cercar diferents formes, ambmonedes i bitllets, de reunir unaquantitat de diners determinada.

També podem aprofitar elsmoments de joc. Una possibilitatés, jugant a l’oca o al parxís, feranunciar a quina casella és cauràabans de realitzar el moviment...o jugar amb dos daus. El joc del’escombra amb cartes(http://goo.gl/R8IfY) tambédóna moltes possibilitats.

No tots els jocs que trobem a in-ternet són de córrer o saltar. Tam-bé n’hi ha molts de càlcul. Els cer-cadors ens poden ajudar a trobar-los. Un exemple pot ser el joc dedards que proposen al web Countme in too (http://goo.gl/dK1dN).

L’equip del creamat:http://phobos.xtec.cat/crea-mat/joomla/)

L

A FONS

MATEMÀTIQUES EN FAMÍLIA:CALCULAR

Centre de Recursos per Ensenyar iAprendre Matemàtiques

EQUIP DEL CREAMAT

Sons amb els petits d’El Puigventós

Els alumnes de Lladó compten amb una sala de lectura. ESCOLA DE LLADÓ

En els baixos de l’Ajuntament deLladó hi ha una sala de lectura, es-paiosa, tranquil·la i durant molttemps una mica oblidada, fins i totdeixada i poc funcional. Fa un pa-rell d’anys un grup de pares i ma-res emprenedors, plens de bonspropòsits i il·lusió van voler can-viar l’aspecte de la sala i van co-mençar a fer activitats per rehabi-litar i despertar l’espai. El curs pas-sat, la mateixa comissió, en veureque l’escola Montserrat Vayreda

desenvolupava un pla lector, vaproposar fer ús de la biblioteca.Aquest curs tots els alumnes,mensualment, hi fan activitatsamb l’objectiu de dinamitzar l’es-pai, fomentar el gust per la lectu-ra i l’ús d’una biblioteca, però amés de valorar el patrimoni cul-tural del poble. Tanmateix es dónaa conèixer als alumnes el treballdels pares i les mares voluntarisque permet el seu funcionamentfora de l’horari escolar, per poderfer deures i préstec de llibres.

LLADÓ | REDACCIÓ

Un espai reconvertit en sala de lectura

Els nens reforcen la lectura i els nois d’ESO fan de tutors. MONTSENY EMPORDÀ

El SIN de Castelló i l’Escola El Bruel comparteixen el projecte «Apadrinament lector»�

Estudiants d’ESO ajuden alumnes de primària en la competència lectora

Llicenciada en pedagogia, i es-pecialista en psicopedagogia, Mer-cè Costa ha passat els últims setzeanys de la seva carrera docent al’Institut El Pedró de l’Escala. N’haestat cap d’estudis i fins fa pocmés de dos mesos, fins a la datade la seva jubilació, directora.

Com ha aplicat la seva feina al’institut?

La meva feina ha estat sempredins l’àmbit de la psicopedagogia,amb alumnes amb algun tipus dedificultat o amb algun tipus dedesajust de personalitat, indivi-dualment o en grups reduïts dedos o tres alumnes, o grups adap-tats.

Queda una forta petjada del seutreball a l’Institut El Pedró.

Crec que sí, i si més no a mi síque m’hi ha quedat. No sé si ho heaconseguit, però el que sí quem’hauria agradat que haguésquedat és la proximitat en la re-lació entre el col·lectiu de profes-sors i alumnes. M’agrada quesempre hi hagi diàleg i sempre hesigut partidària que si la gent estroba ben acollida en un lloc i sesent bé les feines funcionen mi-llor. A vegades, quan passes pelcantó d’un alumne i el saludes i lipreguntes com està, li estàs dient

‘sóc aquí i pots comptar amb mi’.També sóc molt partidària de laparticipació. Són petites cosesque jo penso que, en el dia a dia,ajuden força.

Com d’important és l’acollida?Per a mi, ho és molt, tant pel

que fa als pares com als professo-rat i alumnes. Penso que quan unprofessor entra en un centre sel’ha d’acollir el màxim de bé, fent-li l’acompanyament, dient-li quesi té qualsevol problema estemaquí, i amb els alumnes ho hemde fer de la mateixa manera.

Amb els alumnes nouvingutstambé es fa un treball específic?

Sí, també. Quan arriba una fa-mília, es fa una entrevista direc-tament amb els pares i es pacta aquina tutoria ha d’anar l’alumnei es busca un dia específic perquèaquell tutor o aquella tutora tin-gui disponibilitat horària per fer-li l’acolliment. I això vol dir quecal acompanyar-lo a classe, pre-sentar-lo als seus companys, do-nar-li l’horari i fer una visita perles instal·lacions.

Per a vostè, ha estat molt impor-tant aquest apropament personal?

Sí que m’ha agradat tenir mol-ta cura en la relació, en intentarobrir el centre al poble. Perquèpenso que qualsevol centre edu-catiu no ha de ser un bolet en elpoble sinó que ha de formar partde la vida del poble. Potser tam-bé m’ho ha facilitat que visc molta prop i que conec molta gent del’Escala. Ens agrada participaren les coses del poble i dir que es-tem aquí.

Quina és la realitat social de l’Es-cala?

Jo penso que, amb el temps, a

l’Escala he vist canviar molt el ti-pus de població. Inicialment te-níem una població molt de l’Es-cala, però en els últims anys hacanviat. Pensa que a l’institut hemtingut un 29% d’alumnes immi-grants i aleshores això fa que hihagi un col·lectiu més desfavorit,més difícil.

És tan evident que la immigracióestà relacionada amb col·lectiu des-favorit?

Jo crec que sí, perquè es tractade famílies que provenen d’altrescultures i, tot i que hi ha gent ques’integra molt bé i que té un ta-rannà participatiu, hi ha bastant

percentatge que no. Els hi has d’a-nar molt al darrere. Quan trobesun noi o una noia d’aquí amb unesdificultats, després veus que totdarrere hi ha una família amb laqual tu hi pots comptar i que t’en-tén, perquè parteixes d’unes ma-teixes bases. És molt més fàcilquan la família és d’aquí. Peròquan tot darrere no hi ha una res-posta per part de la família, és totmolt més complex. En aquests ca-sos, des del centre es donen unesdirectrius, uns valors, una mane-ra de fer que no és la mateixa queels alumnes troben a casa, i aixòdificulta molt la tasca.

R

P

P

R

P

R

P

P

R

R

P

R

R

P

L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

PRÀCTICA PREFERENT

L’activitat dels padrins de lec-tura es porta a terme a l’Escolal’Esculapi de l’Escala des del curs2007-2008. I aquest curs passat,2011-2012, s’ha iniciat amb l’a-lumnat de P2 de la llar d’infants.Aquesta és una experiència que esposa en marxa el segon trimestredel curs. Es fa una sessió al mes.Tots els recursos i materials ques’utilitzen estan a la biblioteca.

3r de primària i P5Cada alumne de 3r té assignataleatòriament un alumne de P5.L’activitat comença presentantels padrins i aquests s’encarregu-en de buscar el nen assignat. L’a-lumnat de 3r, per a la primera ses-sió, es prepara un llibre que com-partirà amb el de P5. A la biblio-teca, cada parella busca un espai,i comparteix el conte. Per a la pro-pera sessió, la parella, escull el lli-bre. La bibliotecària acaba l’acti-vitat explicant un conte. A la dar-rera sessió es regala un punt dellibre a l’alumnat de P5 (elaboratper l’alumnat de 3r).

2n d’ESO i 2n de primàriaCada alumne de 2n d’ESO (elgrup participant és el de l’aula Tupots) té assignat un alumne de2n. Els alumnes d’ESO s’han depreparar els llibres proposats pels

de 2n, per tant tenen un períodede preparació i pràctica de la lec-tura. La tasca consisteix en llegirla lectura al seu fillol. Aquest cursabans de començar l’activitat,com a novetat, l’alumnat de 2n deprimària farà un vídeo de pre-sentació, que es passarà als de 2nd’ESO i del qual ells en prepara-ran la presentació. A la darrerasessió cada grup prepararà unaactivitat sorpresa relacionadaamb un conte.

4t de primària i P2 de la llarPer iniciar aquesta activitat, prè-viament es parla amb les respon-sables de la llar d’infants. A l’a-lumnat de 4t se’ls assigna un nende P2. Abans de començar es vi-siten els infants a la llar i els nensde 4t es presenten. Aquest primerdia és la bibliotecària qui explicaun conte a tots. L’alumnat de 4t,

amb l’ajuda de la bibliotecària iles orientacions que els hagin po-gut donar a la llar, escullen el lli-bre que volen explicar. Se’l pre-

paren a casa i en una sessió de labiblioteca (els que vulguin) ex-pliquen a la resta dels seus com-panys el conte.

L’ESCALA | REDACCIÓ

DIALOGUEM AMB...

IIIEMPORDÀ | DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2012

Diàlegs d’Educació�

L’activitat dels padrins de lectura

«Ens agrada participaren les coses del poble»

ENTREVISTA

Mercè CostaPSICOPEDAGOGA

Mentre ha estat directora de l’Institut El Pedró, Mercè Costa ha procurat que el centre s’obri al poble. MAIRENA RIVAS

Les parelles lectores es troben una vegada al mes. ESC L’ESCULAPI

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

� Reforçar i potenciar la lectura enl’alumnat. � Intercanviar unmoment de plaer per la lectura dellibres. � Mantenir una bona actituddavant la lectura. � Establir relacionsd’ajuda i col·laboració entre infantsd’edats diferents. � Aprendre a serresponsables, a organitzar-se.

ELS OJECTIUS

L’ENIGMA

IVDILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2012 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Aquest llibre ens presenta unahistòria enginyosa al voltant d’unpersonatge: el vampir Ladislau... I ésque aquest vampir té un gran problema:necessita esmolar-se els ullals perquèd’aquesta manera ni pot mossegar collssuculents, ni tampoc no fa por. Unasèrie de situacions còmiques fand’aquest conte una lectura entretinguda,que desmitifica a un dels gran dolentsde sempre. La història farcida d’humor,

ve acompanyada per unes il•lustracions magnífiques, quepermeten una bona descripció dels personatges i unaambientació de la narració molt adequada. Un àlbum il·lustratmolt recomanable.

� Una novel.la que ha tingut molt ressò enel món de la literatura juvenil, una història,que barreja la física amb la ciència mésinexacta del món: l’amor. Protagonitzadaper una noia i dos nois que passen un estiual CERN, el Centre d’Investigació Nuclear deGinebra, on es desenvolupa tota la trama:un triangle amorós i apassionant, mentrese’ns descobreix l’interior dels laboratoris ila realitat dels científics actuals. Ambconstants referències musicals, cites de

personatges cèlebres i explicacions sobre ciència, en contra del quees podria suposar és una lectura àgil, amena i molt fresca. Del’autora de La porta dels tres panys, aquesta nova publicació torna aapropar la ciència als més joves, a través d’una història d’amor.

� Gramàtica catalana de la A a la Z ésla primera gramàtica d’ús de la llenguacatalana ordenada alfabèticament, pertal d’agilitar la cerca d’un terme sensehaver de llegir tot el capítol al qualpertany gramaticalment aquest terme.Les explicacions són breus i senzilles isempre van acompanyades d’exemplesdiversos amb un llenguatge col·loquial iplaner. Hi ha exemples incorrectes,ratllats, perquè els usuaris vegin onpoden incórrer en un error. Gramàtica

catalana de la A a la Z va adreçada a tot tipus d’usuaris de lallengua que tenen unes necessitats immediates i concretes respectea l’ús adequat i correcte de la llengua catalana.

�

Què és el que trobes una vegada en un minut, dues vegades encada moment i mai en un segle?

COSES DE L’ÚLTIM MIL·LENI

LLUCH, ENRIC (AUTOR), FALCONE, FERNANDO (IL·LUSTRADOR)EL VAMPIR LADISLAUANIMALLIBRES

FERNÁNDEZ-VIDAL, SÒNIA (AUTORA) QUANTIC LOVE : [LA NOVEL·LA QUE RESOL L'EQUACIÓ DE L'AMOR]LA GALERA

MAS, MARTA; VILAGRASA, ALBERT (AUTORS)GRAMÀTICA CATALANA DE LA A A LA ZPUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT

L’ACUDIT PER JOAN ANTOJA I MAS

La frase: “L'única manera de sembrar la felicitat és compartir-la

amb algú” (Ana Luisa Moreira)

Joan Antoja i Mas (Badalona, 1963). Pedagog, il·lustrador i dissenyador de materialsdidàctics. Actualment treballa a lʼINS Olivar Gran de Figueres i compagina la tasca do-cent amb lʼelaboració de projectes per a diferents editorials i per al Departament dʼEn-senyament de la Generalitat. Ha col·laborat com a autor i il·lustrador amb Edebé, Baula,Edelvives, Santillana... i, darrerament, amb Barcanova on ha publicat la col·lecció TerritoriVerd (contes per sensibilitzar la mainada pel respecte a la natura) i els llibres dʼendevi-nalles de la mona Ramona. També destaquen “Contes SPC”, “Poesi@.com” i “Mʼendevi-nes?” del portal Edu365.cat. Viu a lʼEmpordà des de 2005. www.joanantoja.com.

WEB RECOMANADA

Aquest repositori d’informacióconté una selecció acurada de re-cursos relacionats amb la lecturaen tot el seu abast. Destaquemels següents apartats: Bibliotecaescolar, competència informacio-nal, guies de lectura, pla de lec-tura, documentació, eines per al’avaluació, formació, pràctiqueseducatives, propostes didàcti-ques, recursos dels CRP i agendade notícies. És fruit d'una tascade col·laboració entre diversosCRP de Catalunya que formen ungrup de treball en xarxa.

BANC DE RECURSOS. LA LECTURA: FONT DE PLAER I DE CONEIXEMENT:

HTTP://WWW.XTEC.CAT/WEB/SERVEIS/SERVEIS/SEZ/CRP/BANCDERECURSOS

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

Les biblioteques públiques, toti treballar en xarxa i seguir unesdirectrius comunes, tenen enparticular una col·lecció local queles diferencia i fa úniques. En elnostre cas –la Biblioteca Fages deCliment de Figueres– la col·lec-

ció local inclou tot tipus de mate-rials (llibres, revistes, pel·lícules,música, cartells, mapes, fotogra-fies...) de temàtica local i comar-cal, d’autors locals o bé publicatsa la ciutat i comarca que s’hananat adquirint, conservant i po-sant en valor des de 1922 fins al’actualitat. D’aquesta manera,ara disposem d’una col·lecció

única de fotografies, de premsa ode material gràfic (programes defires, per exemple) del S. XIX iprincipis del XX, que s’ha digita-litzat i és consultable des de la pà-gina web de la Biblioteca. Lacol·lecció local creix dia a dia,amb més d’un exemplar de cadaobra per tal de garantir-ne la con-servació i, tot sovint, de mans delspropis autors o institucions edi-tores amb els quals s’estableix uncontacte permanent. Precisa-

ment la vinculació dels autors lo-cals amb les biblioteques fa queen alguns casos aquests lleguinles seves biblioteques personals.

A Figueres, els escriptors Jau-me Maurici i Montserrat Vayre-

da van llegar la seva bibliotecapersonal, mentre que M. ÀngelsAnglada donà part dels seus ma-nuscrits.

D’altra banda, dins de la web,trobareu un portal d’enllaços apàgines web locals i recursos pera la investigació local. Per tot ple-gat, podem dir que la bibliotecaés un centre indispensable d’in-formació i investigació de temesrelacionats amb Figueres i la co-marca.

Fages de Climent, de FigueresNati Vilanova Teixidor

RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

� LLIBRE � LLIBRE � LLIBRE

Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàticsper a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122

La biblioteca és un centreindispensable d’informació i investigació amb temessobre Figueres i la comarca

Col·laboren:

Solució: La lletra m.