Hola amics i amigues!!!

Heu endevinat qui sóc?

Sí, sí, sóc un ratolí. Em dic Mouse. En Carnestoltes i jo tant i tant vam menjar, tant i tant ens vam divertir en aquell

restaurant que vam decidir viure junts.

Com ens divertíem !!!

Però vet aquí que un dia en Carnestoltes es va refredar i, segur que ja ho sabeu, els Carnestoltes quan es posen malats necessiten una herbeta

daurada que creix als boscos. Així és que vaig decidir anar-la a buscar. Però petit com sóc, i poc acostumat que estic a passejar, em vaig perdre. Estava molt espantat i per acabar-ho d’arreglar, vaig tenir tan mala sort que es va

posar a ploure. Quins llamps i quins trons! Ja em creia que mai més tornaria a veure el meu amic!

Però quina sort vaig tenir! Un nou amic es va apropar i em va dir: Corre, vine! Enfilat a la meva

closca i acompanya’m a casa: Sota terra no ens passarà res.

I el meu nou amic, amb les seves potetes es va obrir pas a sota terra

i vam passar la nit a casa seva.

L’endemà ja feia sol, i tots dos vam portar-li l’herbeta al Carnestoltes,

que es va posar bo i va estat encantat de tenir un nou amic.

Qui és el nostre amic? Ai, quins records!!! Sabeu

qui és aquest amic que em va salvar la vida? Jo no us ho diré pas. A veure si ho endevineu. Demà us vindrà a veure. Però cal que li prepareu una bona rebuda, com aquesta sorpresa que m’heu fet avui, que aneu tots amb bigotis com jo. Recordeu com és ell i poseu-vos una cosa que faci que us hi assembleu i... a riure!!!

Apa, FINS DEMÀ!!! Ja estic impacient per veure com rebreu el

meu amic i per saber si heu esbrinat qui és. PETONS!!