DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 «» diari ebre · DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 TERRES DE L’EBRE...

«»«»«»

diari ebrediariDIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 núm. 808

15.000EXEMPLARS

Oposició del Congrés a revisar el Pla de Conca: ‘S’ha deixat perdre una bona oportunitat per rectificar-lo’

www.mesebre.cat

Terres de l’Ebre. Aubà: ‘El valor catastralque es vol aplicar a les construccionsrústiques posa en perill el sector agrari’. P4

Esports. Dani Sereno, ex-tècnic delTortosa, nou entrenador de la UERemolins-Bítem. P14

Terres de l’Ebre. El parc dels Xiribecsd’Amposta acull demà dissabte el primerfestival Food Trucks. P5

Avui és notícia

El moviment veïnal per una AP-7 gratuïta ha presentat aquest dilluns el documental que estrenaran, avui divendres a Alcanar, ambel qual s'ha donat veu a les experiències de testimonis que han viscut i patit els accidents de l'N-340. Són familiars víctimes, perio-distes, sanitaris i professionals dels sistema d'emergències que expliquen les seves vivències davant la polèmica sinistralitat d'a-questa carretera nacional on, des de fa mig any, es manté l'ofensiva veïnal per a l'alliberament de l'autopista que solucioni els pro-blemes de col·lapse de la via. L'audiovisual serà l'estendard de la campanya 'Prou!' que van iniciar al desembre per conscienciarla ciutadania. Es començarà a projectar als municipis ebrencs de l'N-340 però es pretén donar-li màxima difusió arreu del país.

Foto: ebredigital.cat

El moviment veïnal AP-7 gratuïta estrena un documental sobre accidents

El text conjunt de Democràcia i Llibertat i Esquerra Republicana de Catalunya, sotmès dimecres a votació en el Ple del Congrés sense aconseguir els suports suficients, pretenia revisarels cabals ecològics per tal que complissin les diferents directives europees i la instrucció de planificació hidrològica, així com garantir la supervivència del Delta de l’Ebre. La proposició‘fou rebutjada amb els vots del PP i Ciudadanos, i l’abstenció del PSOE’. Una decisió que referma la lluita ebrenca, ‘no defallirem’, i que obre també la polèmica. Ferran Bel, diputat deDiL, retreu l’abstenció dels socialistes catalans, mentre que el PSC denuncia “electoralisme” d’ERC i DiL. P3

DIVENDRES 8 D’ABRILDE 20162

diarimésebre

www.mesebre.catOPINIÓ

www.mesebre.catOPINIÓ

mésmésdiari

ebreEdita:

Limicola, SLDL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Direcció:Isabel Carrasco

Direcció de continguts i redacció:Michel Viñas

Premsa:Maria Parra

Disseny i maquetacióJesús Ruiz

Versió ‘on line’:Dani Mayandia

COL·LABORADORS

Edward CarterSergi Queral

Joaquin CelmaRosa Vandellós Lleixà

EbreDroneAna BalartRepoart

Salva Balart

Publicitat:[email protected]

610 20 33 25Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsa

Mitjans Grup Més Ebre:Canal terres de L’Ebre

(Canal 34 TDT)

C/ Cervantes, 1343500 - Tortosa (TARRAGONA)

Tel.: 877 180 170www.mesebre.cat

L’opinió del diari queda reflectidaexclusivament a través de l’edito-rial. Els articles de la secció d’o-pinió expressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa seus

necessàriament.

15.000 exemplars

Aquests darrers dies hem tingut diferents notícies sobre l’impost nuclear català. D’una banda,les primeres reunions per engegar el reglament que ha de servir per articular el fons territo-rial de l’impost. De l’altra, la petició del PSC que el 10% que ha de destinar-se a aquest fonssigui un 50%.Sobre l’impost, destacar que, des que es va crear a finals de 2014 –fruit de l’acord dels pres-supostos, i a proposta d’ERC–, ha patit l’habitual rosari d’al·legacions primer i d’impugna-cions després de l’Estat espanyol. Així, l’estiu passat, just després d’uns mesos en vigor, elTribunal Constitucional el suspenia cautelarment. Cinc mesos després, al desembre, deixavade tenir efecte aquesta suspensió i s’engegava de nou el mecanisme recaptatori. Per cert, norecordo els escarafalls socialistes arran d’aquesta suspensió que deixava el territori (i laGeneralitat) directament sense un duro de l’impost. L’argument per a la suspensió era la pos-sible doble imposició arran d’un nou impost sobre el combustible nuclear gastat que el PPhavia aprovat a finals de 2012. Tampoc no recordo cap petició perquè el nou impost espan-yol tingués alguna mena de compensació territorial. Pel que fa a la moció dels percentatges,obrir ara aquest debat no portarà a res més que distreure’ns de la tasca urgent que cal abor-dar: redactar un bon reglament per articular el fons i començar a desplegar-lo. Aquest és elprincipal repte. Fer que els 4,5 milions que aniran al fons acabin en projectes potents idemostrar que el territori és capaç de captar alternatives, cosa que fins ara no ha passat. Cal,també, no repetir els errors que s’han comès amb els fons d’ENRESA, que han acabat alscapítols de despeses corrents dels ajuntaments que els reben. En aquest sentit, que les inver-sions del nou fons siguin liderades per la Generalitat és una bona noticia. I que consti que,si per mi fos, el percentatge no seria ni un 10 % ni un 50 %, seria un 100 %. Sobretot per-què a hores d’ara ningú no pot assegurar quants anys més estaran obertes les centrals cata-lanes. Les llicències d’explotació d’Ascó, per exemple, expiren l’octubre del 2021, si bé elsreactors no compliran els 40 anys fins més endavant i, possibles pròrrogues a banda, quedaclar que l’horitzó de tancament ja no està en un futur llunyà i la urgència per actuar en ladiversificació econòmica de les àrees nuclears és evident. Especialment en l’àrea d’Ascó, onels municipis no tenen alternatives econòmiques clares (que sí que tenen a la costa) i portenun inaudit declivi demogràfic des dels anys vuitanta. Així, des del 1986 (any en què entra enfuncionament Ascó II), mentre Catalunya ha experimentat un creixement demogràfic del25,17 %; les Terres de l’Ebre, del 17,78%, i el sud de la Ribera d’Ebre, del 9,8%, tots elspobles del nord de la Ribera, –els més propers a la central (Ascó, Flix, La Palma d’Ebre, Riba-roja d’Ebre, La Torre de l’Espanyol i Vinebre)– presenten creixements negatius acumulant, enconjunt, una pèrdua del -21,71 %. A la vista d’això, no és hora de discutir. És hora d’actuar.

Francesc BarberoPortaveu d’ERC a la Ribera d’Ebre

Impost Nuclear, hora d’actuar

Opinió

Què no està ja legislat per la Llei de la Memòria Històrica que elssímbols franquistes han de desaparèixer de l’espai públic de totesles poblacions catalanes i espanyoles?Perquè ajuntaments com el de Tortosa no en volen fer cas i en unmal interpretat joc democràtic diuen de gastar la primera consul-ta ciutadana en un tema que no es basa en la opinió individual,perquè una Llei superior, d’abast més que nacional, ja s’ha mani-festat clarament per unes ciutats de convivència sense emblemesopressors.Tortosins i tortosines, treure el monument franquista de l’Ebre imuseïtzar-lo suposa actuar dignament, pensant en tothom. Lademocràcia intrepreta els fets bèlics però no els exalta. D’una pertotes hem de llevar-nos el jou i alliberar les noves generacions dela rèmora conservadora que ens corca.La consulta només està pensada per perpetuar el monument.Cap cirurgiaestètica li donarà una altra identitat. La memòria, mal que pese,perdurarà. En voleu ser còmplices?

Alons Navarro, membre de la Comissió per la retirada dels símbols

franquistes deTortosa.

La consulta només està pensada per perpetuar el monument franquista

Opinió

EditorialUna llàstima, però seguirem lluitant

Està clar que els vots en contra del PP i Ciutadans (C’s) i l’abstenció del PSOE han frenat que prosperi la proposició no de llei, pre-sentada per ERC i Democràcia i Llibertat (DL), per incrementar el cabal ambiental previst en el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre(PHE). Les tres formacions no han donat suport a la proposta al·legant la ‘insolidaritat’ de Catalunya amb les comunitats autòno-mes de la conca del riu i atribuint la petició a ‘criteris polítics’... Tot aquest mes de març, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)ha recollit signatures per adreçar-les al síndic de greuges, Rafael Ribó. L’entitat demanava al síndic que actuï davant les institucionseuropees i que demani al Ministeri d’Agricultura espanyol de modificar els cabals ecològics i les hectàrees de regadiu que preveu elpla. El Més Ebre va participar activament en aquesta recollida de signatures (imatge de la foto adjunta). Està clar que no defallirem!

La Jornada, que ha tingut lloc al Viver d’Empreses de Camarles, s’ha organitzaten el marc d’AgroBank, el programa de suport de CaixaBank al sector agrari.L’ajut al desenvolupament de les zones rurals mitjançant la creació d’empreses iel foment de l’activitat emprenedora ha estat l’objectiu de la sessió.

CaixaBank reuneix a Camarles a més de80 professionals del sector agrari

NOTA DE LAREDACCIÓ: Perfalta d'espai esva ometre atri-buir a Zoraida deTorres Burgosaquest dibuix, enles ocasions queha aparegut aMés Ebre.

La presidenta del Consell Comarcal, la Sra. Carme Navarro, l’Alcalde deSant Carles de la Ràpita, el Sr. Josep Caparrós, regidors dels ens locals,consellers comarcals i representants territorials d’ensenyament vandonar la benvinguda i van lliurar al Centre Cultural “el Maset”, de SantCarles de la Ràpita, els premis als joves participants i guanyadors delsprojectes empresarials presentats al concurs.

El Consell Comarcal del Montsiàlliura els premis del concurs IDEA’T

Francesc Barbero

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 3TERRES DE L’EBREwww.mesebre.catdiarimés

ebre

FOTO: MES EBRE «»«»

Ferran Bel lamenta “l’ocasió perduda per rectificar el Pla Hidrològic de l’Ebre”

S’obre la polèmica per l’oposició del Congrés a revisar el Pla de ConcaEl diputat d’Esquerra Republicana al Congrés, Xavier Erit-

ja, ha defensat aquest dimecres la Proposició no de Llei so-bre el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre que ha presentatel seu Grup, conjuntament amb el de Democràcia i Lliber-tat. Eritja ha denunciat els retards i incompliments reiteratsque ha fet l’Estat espanyol de la Directiva Marc de l’Aigua(DMA) i que els plans hidrològics no s’adeqüin a les reco-manacions que li ha fet la Comissió de Medi Ambient de laUnió. Segons comunicat d’ERC, la Proposició, que ha estatrebutjada amb els vots del PP i Ciudadanos, i l’abstenció delPSOE, demanava reconèixer que els cabals ecològics mí-nims fixats per al tram final del riu Ebre i el Delta són insufi-cients. A més, demanava que el Govern espanyol revisés elPla Hidrològic de la Conca de l’Ebre incrementant aquestscabals amb la finalitat d’aconseguir el compliment dels ob-jectius que marca la DMA, d’acord amb la proposta de laComissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i els re-queriments de cabals i aportació de sediments establerts enla Disposició Addicional Desena del Pla Hidrològic Nacional.El diputat republicà ha destacat que ‘una de les principalsexigències de la Unió Europea al govern espanyol era la degarantir els cabals ecològics per atendre necessitats especí-fiques d’espais naturals protegits, com el cas del delta de l’E-bre, però el Pla de Conca no ho garanteix’. Eritja ha denun-ciat que ‘aquest Pla de conca té la intencionalitat política defomentar l’enfrontament social entre territoris i entre comu-nitats de regants i ambientalistes. Si no es canvia el contin-gut del Pla aquest representarà un perill i perjudici econòmicper als usuaris de l’aigua, perquè pot comportar la pèrduade fons europeus i sancions per incompliment dels acordsen plans hidrològics. La nova República catalana aprofitaràel moment constituent i el nou marc jurídic sobre aigües in-ternacionals per definir un nou Pla Hidrològic de Catalunya,que apliqui els criteris de gestió integrals i equilibri territorial,tal com determinen les diferents directives europees’.

Xavier Eritja, diputat d’ERC: ‘el Pla Hidrològicde l’Ebre no compleix les exigències europees’‘PP i Ciudadanos, en contra de revisar els cabals delPla Hidrològic al Congrés. El PSOE s’ha abstingut’

MÉS NOTÍCIES

Segons nota del’Ajuntament, en total, elresultat pressupostari té undèficit de 983.474 euros.Una dada que l’actualequip de govern ja preveial’estiu passat: “aquest dèfi-cit esta marcat perquè tot ila previsio d’ingressoscorrents, en global, de 13milions d’euros nomes se'nvan ingressar 11”. Unasituacio que assegura elregidor d’Hisenda, AntonioEspuny, va obligar el governa contenir la despesa. “Hiha una diferència en factu-res d’uns 850.000 eurosmenys de despesa en elsegon semestre respecte alprimer” explica remarcantque enguany “seguim ambla mateixa línia de controlarla despesa” i que esperaque permeti arribar a finald’any amb un resultat enpositiu i alhora “amb unromanent de tresoreria, quetambé ens preocupa, enpositiu”. Un altre dels indi-cadors és la ràtio d’endeu-tament. Una ràtio que nopot superar el 110% i queara ascendeix a un 135%.

L’Ametllatanca el 2015amb un milióde dèficit

El text conjunt deDemocràcia i Llibertat iEsquerra Republicana deCatalunya, sotmès dime-cres a votació en el Ple delCongrés sense aconseguirels suports suficients, pre-tenia revisar els cabalsecològics per tal que com-plissin les diferents directi-ves europees i la instruc-ció de planificació hidrolò-gica, així com garantir lasupervivència del Delta del’Ebre. “He escoltat quenomés volem aigua per aCatalunya, però no s’e-quivoquin, el Delta no ésun problema de les Terresde l’Ebre, és també unaqüestió que afecta l’Estatespanyol i al conjunt de laUnió Europea“, hasubratllat Ferran Bel, alCongrés.Bel considera que l’esme-na que ha presentat elPSOE era “inassumibleper genèrica i inconcre-ta“, i ha afegit que “encap cas esmentava elscabals ecològics fixats perla comissió de sostenibili-tat. L’esmena de

Ciutadans era encaramenys assumible ja que niesmentava els cabalsecològics ni el Ebre“. Amés, el diputat de DL haexpressat que “si aquestPla de Conca no es rectifi-ca, suposarà la desapari-ció a mig termini delDelta“, i ha criticat quealguns partits busquinenfrontaments territorialso sectorials: “Des de lanostra perspectiva aquestcabal que reclamem ésabsolutament compatibleamb el manteniment deles concessions actuals deregadiu“, ha dit. Bel haassegurat que tot i la

negativa, “no ens donemper vençuts, seguirem rei-vindicant aquesta iniciati-va tota la legislatura“. El diputat de DiL retreul’abstenció dels socialistescatalans, mentre que elPSC denuncia “electora-lisme” d’ERC i DiL.

PDE, amb el SíndicUna delegació de laPlataforma en Defensa del’Ebre es desplaçava ahir aBarcelona per lliurar alSíndic de Greuges elsmilers de signatures reco-llides contra el PlaHidrològic.(redacció/ebredigital.cat)

DIVENDRES 8D’ABRILDE 20164

diarimésebre

www.mesebre.catTERRES DE L’EBRE

«»«»

AJUNTAMENT DE MÓRA D’EBRE

EDICTE

Anna Vandellos Descarrega ha sol·licitat a aquesta Alcaldia una llicència urbanística per a la construcció d’unanau coberta sense tancaments de 975 m2, paller de 184 m2, femer de 285 m2 i dipòsit d’aigua, per a l’explota-ció ramadera bovina d’engreix amb una capacitat per a 200 unitats de vedell, al Polígon 2 parcel·la 133.

D’acord amb el que disposa l’art. 49 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el text refós dela Llei d’urbanisme (modificat per la Llei 3/2012 de 22 de febrer) l’esmentat expedient se sotmet a informaciópública pel termini de 20 dies, perquè tots aquells que es considerin afectats puguin examinar-lo i presentar con-tra el mateix les reclamacions que considerin pertinents.

Es podrà examinar l’expedient a la Secretaria d’aquest Ajuntament de dilluns a divendres, durant les hores d’oficina.

Móra d’Ebre, 8 de febrer de 2016L’Alcalde,

Joan Piñol i Mora

Vols anunciar-te?Aquest és el teu espai privilegiat de

PUBLICITAT610 20 33 [email protected]

No t’ho pensis més!

L'Ajuntament de Tortosa es posiciona en contra de l'acordUE-Turquia de deportar als refugiats arribats a Grècia

Al plenari del mes d’abril

L'Ajuntament de Tortosaha aprovat en sessióplenària reclamar alCongrés dels Diputats queexigeixi al Govern en fun-cions de l'Estat que blo-quegi l'acord entre la UnióEuropea i Turquia, que totjust entra avui en vigor,que preveu retornar aterritori turc als refugiatsarribats a les costes gre-gues. Segons nota del mateixAjuntament, tots els grupspresents han exigit que esrespecti la legalitat inter-nacional en matèria dedrets humans i que esgaranteixi l'acollida delcontingent de refugiatsprevist per als diferentspaïsos. En aquest sentit,l'acord impulsat pel FonsCatalà de Cooperació alDesenvolupament dema-na el desplegament delPla de ProteccióInternacional a Catalunya

i manifesta el compromísde l'Ajuntament deTortosa, i de la resta demunicipis, d'oferir-se coma territori d'acollida i pro-tecció. L'aprovació d'a-questa proposta dePresidència ha comportatla retirada de duesmocions en el mateix sen-tit de PSC i Movem.En el mateix Ple ordinaris'ha aprovat una iniciativade suport al sindicat agra-ri Unió de Pagesos en quès'insta a Govern de l'Estata modificar el procedi-ment de valoració cadas-tral de les construccionsindispensables pel desen-volupament d'explota-cions agrícoles per ajustar-lo al valor de mercat i dereposició d'aquestes cons-truccions. El text aprovattambé demana alMinisteri d'Hisenda aretornar als titulars elsingressos ingressats per

aquest concepte.En lamateixa sessió plenàrias'ha aprovat la creació icomposició del ConsellSectorial de ParticipacióCiutadana de ServeisSocials, en el marc deldesplegament delReglament de ParticipacióCiutadana, així com ladelegació en el ConsellComarcal del Baix Ebre dedeterminades competèn-cies en matèria de gestióde residus municipals. Enl'apartat de mocions polí-tiques, s'ha aprovat unamoció del grup municipald'ERC instant la recupera-ció de diversos manuscritspropietat del Bisbat deTortosa, que van sortir dela ciutat durant la GuerraCivil, i que ara consten alfons de la Biblioteca deCatalunya, i una segonamoció del mateix grup desuport a les entitats deltercer sector i de rebuig a

la gestió estatal dels fonsprocedents del 0,7% del'IRPF. Per contra, el Ple harebutjat les propostes delPSC sobre la millora delsaccessos i aparcament al'Hospital de TortosaVerge de la Cinta, l'adhe-sió a la campanya perdeclarar Tortosa com a

"Vila Groga" (moció queha estat fusionada amb lade Movem en defensa del'escola pública) i sobrel'impost a les centralsnuclears. Tampoc ha pros-perat la proposta deMovem de construcciód'un columbari a la ciutat.

EN UN MINUT

*TORTOSA: del 15 al 17d'abril, quarta edició delfestival d'anglès. Entre lesnovetats més destacadeshi ha la participació perprimera vegada del mer-cat central, que obriràportes excepcional eldivendres a la nit, o unatrobada de vehicles clàs-sics el dissabte.

* EL PSC TORTOSA hainformat que “seguintamb la línia que va mar-car el ple del mes d’abril ique repeteix l’actitud deles darreres sessions,dilluns no es va aprovar laproposta presentada pelgrup municipal socialistaper declarar ‘Vila Groga’la ciutat de Tortosa endefensa de l’escola públi-ca, com a part que és dela comunitat educativa iadministració més prope-ra i coneixedora de la ciu-tadania”. La moció va serrebutjada “amb els votsen contra de CiU i ERC;suposem que van enten-dre la moció no com unadeclaració de principisenvers la defensa de l’e-ducació pública, sinó comun atac i un retret des-prés de la lamentableactuació del grup deJunts pel Sí al Parlamentde Catalunya en el debatsobre retirar el concert alscentres que segreguenper sexe i la pressió queactualment està fent elgrup parlamentari socia-lista després de forçar unple per parlar de l’e-mergència social aCatalunya” ha manifes-tat el portaveu Enric Roigque, a més, consideraque “el ple és unaevidència del govern mésretrògrad de la història deTortosa”.

Mésnotícies

Davant les queixes i malestar que ha generat entre el sector agrari l’increment que s’ha produït en el valor cadas-tral de les construccions rústiques agrícoles, ramaderes o forestals el senador d’ERC Miquel Aubà ha registrat unamoció que es debatrà al Ple del Senat. Aubà ha recordat que ‘aquest fet comporta un augment del patrimoni pelpropietari i per tant un gran increment de l’IBI, també dels impostos sobre futures transmissions, i problemes peraccedir a ajuts i subvencions’. L’origen de la situació està en la Llei del Cadastre Immobiliari RDL 1/2004, que diuque mentre no s’aprovin les normes reglamentàries de valoració d’immobles rústics, el valor cadastral s’obtindràper aplicació de la ponència de valors urbans vigent al municipi. Per tant el valor que s’assigna a les construc-cions rústiques suposa una alteració desmesurada del seu valor real, superant de molt la valoració de mercat, res-pecte les urbanes. Segons Aubà ‘a efectes impositius i de patrimoni per exemple ara una bassa de reg es consi-dera com si fos una piscina i una granja abandonada o magatzem agrícola com una nau industrial’. Tot seguit haaclarit que Esquerra Republicana per altra banda també defensa la regularització d’aquelles construccions rústi-ques no incorporades al cadastre. Pel senador ‘és molt greu que a més aquests costos que han d’assumir els pro-pietaris de les construccions agràries no tenen cap vinculació ni amb el rendiment de les explotacions ni amb larealitat del mercat immobiliari’. La moció presentada pel grup parlamentari republicà demana a la Direcció General del Cadastre elabori una ponènciaespecífica per als usos agrícoles vinculada al rendiment de les construccions. També que mentre no s’aprovi aquesta ponència específica per als usos agrí-coles la Direcció General del Cadastre apliqui uns coeficients reductors per corregir la valoració cadastral excessiva de les construccions agrícoles. I nocom ara vol fer. Per últim, amb l’objectiu de suavitzar l’entrada en vigor de la quota dels nous valors cadastrals ; demana que es faci una aplicació pro-gressiva d’aquesta quota fins assolir el valor cadastral final. A la foto, Aubà -a la dreta- amb l’alcalde de Paüls, Enric Adell.

Miquel Aubà: ‘El valor cadastral que es vol aplicar a lesconstruccions rústiques posa en perill el futur del sector agrari’


diarimésebreTERRES DE L’EBRE5www.mesebre.cat

«» «»

EN UN MINUT

*MONTSIÀ ACTIU.

És el cinquè any queMontsià Actiu organit-za aquestes sessions detreball dirigides a conèi-xer noves eines de per-feccionament digital.Més de 50 empresess’han inscrit a la prime-ra sessió i també s’hadonat cabuda a l’estu-diantat de l’InstitutMontsià i de laFundació Montsià .A banda de les set ses-sions que es desenvolu-paran cada dijous definal de mes entre SantCarles de la Ràpita iAlcanar, enguany esreforça el programa deMàrqueting empresa-rial amb un seminari enexclusiva per a aquellesempreses i personesque s’hagin d’iniciar entot aquest món digital.Aquest nou seminari esdiu Vull Vendre Més i esdesenvoluparà aUlldecona abans del’estiu amb MontsePeñarroya.

Mésnotícies

Josep Sancho, candidatvinculat a Convergència,serà el nou representantdel Poble Nou del Delta al'Ajuntament d'Amposta.Sancho fou l’escollit amb50 dels 127 vots emesosdurant aquest procés parti-cipatiu, el primer que es fad'aquestes característiquesa Catalunya amb la novaLlei de Consultes. El segon candidat mésvotat fou Josep Juan,

vinculat a Esquerrad'Amposta, amb 43 vots.Miguel Àngel Paez en varebre 30 i José Hidalgo, 3.També va haver-hi un voten blanc. En total, 127 de les 146persones majors de 16anys i empadronades alPoble Nou van exercir elseu dret a vot en aquestprocés participatiu perescollir al seu representanta l'Ajuntament d'Amposta.

Això va suposar una parti-cipació de prop del 87%,un fet que l'alcalded'Amposta, Adam Tomàs,va voler destacar. "Cal felicitar a tots elsveïns del nucli per l'eleva-da participació en aquestafesta de la democràcia",va dir Tomàs, tot felicitanttambé el guanyador,Josep Sancho.

12 furgonetes de menjar amb diferents propostesculinàries, conegudes popularment pel terme anglèsFood Truck, 18 parades de productes i elements vinta-ge i 11 parades de cervesa, a més de vehicles clàssics,Harley Davidson i un programa complet d'activitats pera totes les edats. Aquestes són les credencials del primerfestival Food Trucks d'Amposta, que tindrà lloc demàdissabte 9 d'abril al parc dels Xiribecs. Un esdeveniment impulsat des de la regidoria de Fires,Turisme i Promoció Exterior de l'Ajuntament d'Ampostaamb la voluntat "d'atraure gent vinguda de les Terresde l'Ebre, el Camp de Tarragona i el Nord de Castelló",en paraules de l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, quitambé posat l'èmfasi en l'espai on es realitza l'activitat:"Ho fem al parc dels Xiribecs, un espai singular i que témolt potencial".

Josep Sancho, nou representant del

Poble Nou a l'Ajuntament ampostí

El parc dels Xiribecsd’Amposta acull el primerfestival Food Trucks

Va rebre 50 dels 127 vots. El segon candidat més votat fou Josep Juan, amb 43Demà dissabte


diarimésebre


«»

L’Ajuntament de Deltebre had’absorbir “un forat pressupostarid’entre 1.600.000€ i 5.000.000€”La variació dependrà del cost final del Complex Esportiu Municipal quevaria, segons diferents factors jurisdiccionals, de 900.000€ a 4.300.000€ L’equip de govern de l’Ajuntament de Deltebre

continua en al línia d’ajudar a la ciutadania delmunicipi. Segons nota de l’Ajuntament, en aquestsentit, i en el marc de la sessió plenària del mes d’a-bril, s’ha aprovat l’ampliació del termini per a la pre-sentació de sol·licituds per a les bases d’ajuts socialper als tributs locals, per a les bases d’incentius a ladinamització econòmica i a la imatge de poble i ales bases d’ajuts d’urgència social. En el transcurs del plenari es va donar compte de lesliquidacions i incorporació de romanents de crèditde l’Ajuntament, a més de l’aprovació del Pla pressupostari a mig termini del període2017-2019. La regidora d’Hisenda, Lluïsa Ventura, ha estat l’encarregada de presentarunes dades que manifesten una reducció de la ràdio d’endeutament fins al 71,92%,així com també una reducció en el període mig de pagament als proveïdors que, enaquest últim quadrimestre, s’ha situat en una mitjana de 17 dies. El plenari també hadonat compte del nou cartipàs després de la incorporació de Robert Bertomeu com aregidor del govern municipal. L’Ajuntament de Deltebre continua amb els tràmits legals per poder desfer la conces-sió del Complex Esportiu i reobrir el servei després que el setembre de l’any 2014 lainstal·lació tanqués portes. El plenari ha aprovat un acord de compliment de la inter-locutòria d’inhibició per tal de recórrer el primer dels quatre processos judicials obertsque manifesta que el 1.137.000€ pagats en excés en diners municipals a l’empresaconcessionària durant el període novembre 2007- 2014, s’han de derivar per la viamercantil i no mitjançant una compensació directa per reduir el cost o el valor de laconcessió existent. Un dels altres punts analitzats ha estat l’acord de periodificació delpagament als sots-inspector de la Policia Local que haurà de fer front l’Ajuntament deDeltebre una vegada aquest ha estat readmès.

L’equip de govern de l’Ajuntament deDeltebre, en roda de premsa, ha deta-llat “el forat pressupostari que actual-ment té el consistori a partir de la ges-tio heretada d’anteriors mandats”. Unforat d’entre 1.600.000€ i 5.000.000€que depe n en gran mesura de les reso-lucions judicials i la reobertura delComplex Esportiu Municipal que essitua, a dia d’avui, en escenaris extremsfavorables i desfavorables entre900.000€ i 4.300.000€, respectiva-ment. L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha explicat que “aquests números i la situa-cio judicial del Complex Esportiu, entre d’altres, deixen molt poc marge de maniobraa l’actual govern municipal però seguirem treballant en línia recta per una gestio efi-cient que trenqui amb la dinàmica erra tica heretada”. No obstant, “el govern muni-cipal està treballant amb l’acompliment dels compromisos electorals adquirits mal-grat l’adversitat. En el cas del Complex Esportiu Municipal, l’augment del ca non rea-litzat a partir del canvi de concessionari realitzat el novembre 2007, i declarat il·legall’any 2014, ha tingut un sobrecost de 1.137.000€ per a l’Ajuntament.A l’espera de treure la conclusio d’aquest import, mancara invertir al voltant de750.000€ per al ple funcionament del centre, a partir d’un peritatge te cnic ben deta-llat, així com la incognita sobre els aproximats 2.200.000€ d’una hipoteca sobre laconcessio. A tot aixo encara resta la possibilitat de que en els 2 processos judicialsoberts hi hagi algun requeriment me s de pagament que agreujaria la situacio.L’alcalde de Deltebre ha explicat que “aquest complex esportiu té una gran suma depropòsits i desproposits que el converteixen en una actuacio en un exemple de malagestio i de fer les coses el més malament possible des d’un principi i successivament”.Un dels altres punts analitzats ha estat el pagament que haura de fer frontl’Ajuntament de Deltebre, que tampoc estava provisionat pressupostariament, tal icom s’ha de realitzar una vegada es suspe n un treballador per si finalment aquests’absol. D’aquesta manera, a dia d’avui i una volta readmès el treballador, que supo-sara un cost periodificat en els propers 4 anys de 538.226€ que a partir de la nego-ciacio del govern actual s’han pactat de pagar, en la part d’endarreriments(286.625€), durant el mateix període. Aquest acord es trametra al plenari de dema de l’Ajuntament de Deltebre. També s’ha informat de 250.000 Euros d’altres “des-peses no pressupostades”.

Ampliació del termini de presentació de sol·licituds per a les ajudes sobre els tributs locals

Aprovada en el Ple de Deltebre

El govern de l’Ajuntament de Deltebre segueix treballant per tal d’intentar atendre auna de les reclamacions mes unànimes de la ciutadania: la reobertura del ComplexEsportiu Municipal. En aquest sentit, l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, el secretarigeneral de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Gerard Figueres, i la representantterritorial de l’Esport a les Terres de l’Ebre, Cinta Espuny, han visitat les instal·lacionsdel Complex per tal d’analitzar el seu estat actual i la seva viabilitat. En el transcursde la visita, en la qual tambe han assistit diferents regidors del govern, s’han pogutcopsar, de primera ma, les necessitats de manteniment i inversio que necessita enaquests moments la instal·lacio. L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha manifestat que“continuem treballant per tal de poder obrir aquestes instal·lacions en la major bre-vetat possible malgrat que l’herencia obtinguda es dificultosa a causa delsdesproposits realitzats des d’un principi i de manera successiva”. Per la seva banda,el secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Gerard Figueres, hadetallat que “des de la Generalitat tenim la voluntat de cercar i els recursos adientsper tal d’ajudar en l’obertura del Complex Esportiu i poder tornar a oferir aquest ser-vei a la ciutadania de Deltebre”.

L’alcalde de Deltebre, LluísSoler, i la regidora de GentGran, Lluïsa Ventura, han visitataquesta setmana a la veïnaCinta Miro i Múria en motiu delseu 107e aniversari, la personaen més edat del municipi.

Visita del secretari general de l’Esport‘Per estudiar la reobertura del Complex Esportiu’

Cinta Miró, 107 anys

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 7PUBLICITATwww.mesebre.catdiarimés

ebre


diarimésebre


«»«»

EN UN MINUT

*MIRAVET: Un motociclistava resultar ferit greu aquestdiumenge en una topadafrontal amb un turisme aMiravet. La víctima, unhome de 46 anys i veí deMóra d'Ebre, fou evacuadaen helicòpter i traslladada alJoan XXIII de Tarragona. *CORBERA: L'AgrícolaCorbera d'Ebre presenta elnou disseny de 'bag in box'de 'Mas del Tió', de garnat-xa negra i ull de llebre.*CASERES. Els actes de laVIII Fira de Tocino se cele-braran el proper diumenge10 d'abril d'abril.*FLIX: S’editaran llibrestemàtics dels actius patri-monials. L’Associació LaCana inicia una col.lecció dellibres de butxaca amb undedicat a l’esglèsia gòtica.*MORA D’EBRE: Pubilles ihereus de 2016. Pubilla:Coral Vila Prieto. 1aDamisel·la: Beatriz Gallego.2a Damisel·la: Júlia Piñol.Hereu: Àlex Brut. 1r Fadrí:Jani Roca Farnós. 2n Fadrí:Andreu Culebras.

Mésnotícies

Josep Cid, professor de llengua i literatura catala-nes de l'Institut Julio Antonio de Móra d'Ebre haestat el guanyador de la 2a edició del premi NeusGràcia, que atorga anualment Òmnium Cultural deles Terres de l'Ebre a un professor de català quehagi excel·lit en la seua tasca.El jurat del premi ha destacat la tasca docent delprofessor riba-rojà i la seua àmplia trajectòria enl'àmbit cultural i polític. Cid és autors de diversosllibres i assajos, ha estat guanyador del premi Recercat i va ser director dels Serveis Territorials de Culturai alcalde de Riba-roja d'Ebre. També destaca per ser un dels principals investigadors de la literaturaebrenca. L'any passat la professora guardonada amb el Neus Gràcia va ser la calaceitana MercèGimeno, professora de català de l'institut Terra Alta de Gandesa.

Josep Cid, guanyador de la segona ediciódel Premi Neus Gràcia

Professor de Riba-roja

L'Ajuntament de Móra la Nova il'Institut Ramon Muntaner inaugu-raran aquest diumenge, 10 d'abril, al'Ateneu Cultural de Móra la Noval'exposició "La crònica de RamonMuntaner. El temps dels almogà-vers". La mostra es va realitzar l'anypassat a iniciativa del Museud'Història de Catalunya i de laInstitució de les Lletres Catalanes percommemorar el 750 aniversari delnaixement del gran cronista medie-val català, com un al·licient perconèixer-lo i llegir la seva Crònica.

L’exposició itinerant sobre el cronista català

Ramon Muntaner arriba a Móra la NovaEl proper diumenge

El secretari d’Hisenda de laGeneralitat, Lluís Salvadó, s’hareunit aquest dimarts amb elsalcaldes dels 18 municipis méspropers a les centrals nuclears,amb l’objectiu de consensuar ambel territori el destí d’una part de larecaptació de l’impost sobre laproducció d’energia elèctrica d’ori-gen nuclear. Durant la reunió,Salvadó ha explicat que el governpreveu crear un Fons que esnodrirà amb el 10% de la recapta-ció efectiva de l’impost i que ser-virà per fomentar la reactivacióeconòmica i el reequilibri territorialde la zona, com també millorar-nela competitivitat i la diversificacióeconòmiques. Les converses ambels alcaldes es produeixen com apas previ a la creació d’aquestFons, que depèn de l’aprovacióper part del govern català d’unreglament que concretarà la sevaimplementació. Segons les previ-sions, la Generalitat recaptaràaproximadament 50 milions d’eu-ros anuals per aquest impost.

Tenint en compte que l’última cen-tral finalitzarà la seva activitat el2027, es calcula que el Fons dispo-sarà d’un total de 50 milions d’eu-ros en aquests 10 anys. La primeraquantitat que s’invertirà enguanyal territori superarà els 3 milionsd’euros, corresponents a la recap-tació de l’impost durant el 2015.

Cal recordar que aquest primerany de vigència de l’impost es vanrecaptar excepcionalment 30milions, perquè va estar suspèsdurant uns mesos pel TribunalConstitucional. El reglament fixales condicions per les quals esregeix el Fons, les regles de funcio-nament i els criteris de distribució.

La voluntat del govern és canalit-zar els recursos del Fons a travésd’actuacions directes del’Administració de la Generalitat omitjançant convocatòries ambconcurrència competitiva. Enaquest sentit, es volen prioritzar elsprojectes estratègics d’ampli abast,integrals i transversals.

Govern destinarà 5 milions de l'impost a reactivarl'economia de les zones nuclears

Proposa canalitzar la dotació a través de la creació d’un Fons que prioritzarà projectes de caràcter estratègic


diarimésebreSOCIETAT9www.mesebre.cat

«»

EN UN MINUT

*PROJECTE CASTOR: ElTribunal Suprem vaanunciar que rebutja lasol·licitud de laGeneralitat de suspendrecautelarment el paga-ment de 17,3 milionsd'euros a Enagás per a lahibernació i manteni-ment de les instal·lacionsdel projecte Castor,segons publica l'AgènciaCatalana de Notícies.

*FESTIVAL MITICS.Grups emergents delpanorama musical catalàcom Els Catarres, el Sonde la Chama o elsebrencs El Mafio i Pepet iMarieta, seran algunsdels participants al primerfestival Mítics, a l'Aldea.La cita, prevista per al 9de juliol, també comp-tarà amb la presènciad'una quinzena de DJ deles Terres de l'Ebre, querecuperaran la música deball que sonava a lesgrans discoteques delterritori i ampliaran elventall fins a l'actualitat.info: ebredigital.cat

Mésnotícies

En aquesta 9a edició s'han presen-tat 46 treballs, 22 en la categoriaentitats culturals i socials, i 24 encentres i experiències educatives;12 són de les Terres de l'Ebre.Tot i que la majoria són del nostrepaís també s'han presentat deGalícia, Andalusia, Astúries,Mallorca, Madrid i València, entotal de 29 localitats diferents.Ladotació, que fa personalmentFederico Mayor Zaragoza, és de5.000 euros. El concurs ha agafatun gran prestigi en els últims anysarran de l'increment de la qualitatdels treballs que es presenten aixícom de l'abast i diversitat territorialque abarquen. L’acte de lliurament serà dissabtedia 16 a les 11 hores a l’AuditoriFelip Pedrell. Federico MayorZaragoza impartirà la conferènciaSigues tu el canvi; també hi hauràactuacions musicals i dansades, acàrrec de Sílvia Ampolla i lo Planter.Ja han confirmat l'assistència mésde 210 participants.Abans, divendres dia 15, a les 19 hores a la seu de la Cambra de Comerç, es presentaràel conte “Per què ha vingut en Salim”, creat pel grup de iaies i iaios del projecte “Vinclesintergeneracionals”. L’acte també comptarà amb la presència del Dr. Federico MayorZaragoza, que impartirà la conferència “Tothom igual en dignitat”. A més a més ambles actuacions del Cor infantil LaBinota , Pili Cugat “La Jueva de Tortosa” i l’OrfeóTortosí.

La Jornada Internet i Empresa, un referent per al sectoronline de les Terres de l’Ebre i que enguany celebra la sevasisena edició, constarà de diverses ponències relacionadesamb Internet i el màrqueting online, i comptarà amb uncartell de luxe amb noms com Enric Quintero, expert ambanalítica web, Lucas Aisa, consultor de social media, JoelVicent, CEO de Captio i expert en emprenedoria i nego-cis online, Gorka Garmendia, especialista en captació deleads, Tirso Maldonado, expert en tendències digitals, iArcadi Mayor consultor i expert en màrqueting onlineque, a banda de ser el conductor de les jornades en faràl’obertura. Cadascuna de les ponències tindrà una duradaaproximada de 45 minuts, i tot seguit, els assistents dis-posaran de 15 minuts per plantejar els seus dubtes alsponents. Les jornades tindran lloc a la Cambra de Comerç deTortosa el proper 22 d’abril des de les 09:00 del matí a les18:00 del vespre. El preu és de 20€, i les inscripcionspoden realitzar-se a la web www.internetiempresa.com.

Lliurament del 9è Premi FedericoMayor Zaragoza

Jornada Internet i Empresa, a la Cambra de Comerç

Dissabte dia 16 d’abril, a les 11 h, a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa

El proper 22 d’abril


diarimésebre

www.mesebre.catSOCIETAT

«»

EN UN MINUT

*ALCANAR: demà dis-sabte, a les 18 h, a laPlaça Lluís Companys,es celebrarà la jornadadel Dia Mundial del’Activitat Física, orga-nitzada per la regidoriad'Esports del'Ajuntament d'Alcanar iel Centre EsportiuMunicipal La Fanecada.

*SANTA BÀRBARA: el16 d’abril s’inauguraranles XXV JornadesCulturals que es prolon-garan fins al 15 de maig.D’altra banda, dins del’actualitat del municipi,Amb els treballs d'ende-rroc interiors de l'anticajuntament, l'arxiucomarcal del Montsià idesprés de la signaturad'un conveni ambl'Ajuntament planer,estant recollint tots elsarxius del municipi perfer-ne la catalogació idipositar-los al mateixarxiu on es podran con-sultar per qualsevol veí opersona que ho reque-reix.

*ULLDECONA: Aquestasetmana han acabat lesobres d’urbanització delcarrer Mirador del Riu aSant Joan del Pas. Elstreballs van ser adjudi-cats per la Junta deGovern d’Ulldecona elmes de setembre del’any passat amb unpressupost de70.365’53 euros. Estracta d’una actuaciósubvencionada pel PlaÚnic d’Obres i Serveisde Catalunya amb untotal de 176.000 euros

Mésnotícies

Durant la passada Setmana Santa, a banda d'atendre els turistes que van arribar a laRàpita, l’Estació Nàutica Sant Carles de la Ràpita–Delta de l’Ebre, amb altres poblacions,va realitzar una promoció especial a Sète, al sud de França. Es tracta de l'esdevenimentmarítim "Escale a Sète", on es van atendre 1.200 peticions d'informació i s'hi van aple-gar unes 250.000 persones. A aquesta promoció s'hi va assistir sota el paraigües de lapromoció de les Viles Marineres de les Terres de l'Ebre, coordinada pel Patronat deTurisme de la Diputació de Tarragona. Des de Turisme la Ràpita i l'Estació Nàutica esvalora ‘com un èxit haver-hi assistit’, tant per la gran afluència de públic com per l'in-terès que va despertar la destinació. I és que el francès és un dels mercat prioritaris pera la Ràpita i les Terres de l'Ebre, gràcies en gran part a la proximitat dels dos territoris -només a cinc hores de viatge amb cotxe- i al fet que la destinació ebrenca està enfoca-da al turisme familiar i de natura. L’assistència en aquesta fira francesa arriba després que l’Estació Nàutica Sant Carles dela Ràpita–Delta de l’Ebre juntament amb Sant Carles Marina participessin el passat mesde gener en el Saló Nàutic de Düsseldorf, ‘on la Ràpita es va perfilar com a destinacióòptima per a la pràctica de Kitesurf i el lloguer de charters’.

L’Ajuntament de la Ràpita ja ha activat el nou Portal deTransparència, l’objectiu del qual és facilitar l’accés a lainformació pública a la ciutadania d’una manera estructu-rada, permanent i actualitzada. Segons el regidord’Ensenyament, Transparència i Noves Tecnologies, ÀlexCervera, es tracta de “posar a disposició de la ciutadaniatota la informació relacionada amb el consistori i garantirel dret d’accés a la informació de qualsevol persona”.D’aquesta manera, es compleix amb el que marca la Llei19/2014 de Transparència, aprovada pel Parlament deCatalunya, sobre informació pública. A tall d’exemple,amb la posada en marxa del nou portal, es podrà consul-tar per primera vegada la declaració de béns i activitats detots els regidors i regidores del consistori. Actualment, hiha disponible al portal web un 64,5% de la informació,però, segons ha avançat Cervera, “s’està treballant peranar incorporant progressivament tota la informació ambl’objectiu que dins l’exercici 2016 es pugui complir amb el100% dels indicadors que es demanen”.

Promoció de les viles marineresde les Terres de l’Ebre

Es posa en marxa el portal detransparència i govern obert

Coordinada pel Patronat de Turisme de la Diputació

A l’Ajuntament de la Ràpita

El X Certamen Internacional de Bandes de Música ‘Vilade la Sénia’ organitzat per l’AMS, se celebrarà aquestdissabte, 9 d’abril, a la Casa de Cultura de la poblaciódel Montsià. Hi participaran tres bades: Banda deMúsica de la Societat Unió Musical de Riba-roja delTúria (València), Banda de Música de la SociedadMusical de Cehegín (Múrcia) i L'Associació MusicoCultural Banda Municipal de Música de El Espinar(Segòvia). El jurat està format per tres directors i pro-fessors de banda de renom mundial que refermen elcaire internacional del certamen: Leon J. Bly, deHampton, Virginia (EUA); Oliver Waespi, de Zúrich, iVoro García, de Sueca. El certamen s’iniciarà dissabtea dos quarts de quatre de la tarda.

Certamen Internacional deBandes ‘Vila de la Sénia’Demà dissabte

El passat dissabte va morir als 85 anys d’edat, JosepBertomeu Canalda, ex alcalde alcalde de Santa Bàrbara.Josep Bertomeu, farmacèutic de professió, va començar laseua carrera política l’any 1976 quant va accedir per primercop a l’alcaldia del municipi, presentant-se desprès com aIndependent a les primeres eleccions municipals de lademocràcia, l’any 1979. Tal com informa la Plana Ràdio,quatre anys més tard, l’any 1983, es presentaria ja a l’aixo-pluc de les sigles de CiU sota les que va governar el poble,sempre amb majoria absoluta, fins l’any 1999 quant decideixplegar desprès de 23 anys com alcalde. Foto: J ROIG.

Mor Josep Bertomeu, alcalde deSanta Bàrbara del 1976 al 1999

Ens va deixar el passat dissabte, als 85 anys

La Policia Local d'Amposta ha adquirit un radarpedagògic per controlar els vehicles que circulen perdiferents punts de la ciutat. Des del 31 de març espot observar, de forma puntual, aquest radar que téper objectiu avisar als conductors de la velocitat aque circulen, perquè els conductors puguin prendreconsciència si estan circulant a una velocitat ade-quada o excessiva. El model adquirit per la PoliciaLocal d'Amposta permet treure estadístiques delsvehicles que passen, a la velocitat que circulen i pro-jectar diferents símbols amb emoticones depenentde si la velocitat és correcta o excessiva.

La Policia Local d'Amposta instal·la un radar pedagògic

Amb l’objectiu d’avisar als conductors de la velocitat amb la que circulen


diarimésebreEL CRAC11www.mesebre.cat

CRAC de la setmana:

L'alumnat de segon cursd'Integració Social del'Institut de l'Ebre deTortosa ha creat un projec-te de prevenció de violèn-cia masclista amb dinàmi-ques de conscienciació iuna pàgina web anomena-da «SOPHIA». És un pro-jecte completament trans-versal que està tenint moltd’èxit i properament espresentarà a la V Jornadad'Intercanvi d'Experiènciesde la FP de ServeisSocioculturals i a la comu-nitat de l'Institut deCiències de l'Educació de laUniversitat de Barcelonacom a projecte innovadorper la seva metodologia.

Mes Ebre: Per què el nomde Sophia?Institut de l'Ebre: Ho vadecidir l’alumnat del curspassat que són els i les quevan començar el projecte,Sophia és nom de dona i voldir saviesa.

ME: En què consisteix elprojecte Sophia?IE: És un espai informatiu ide conscienciació de pre-venció de violència masclis-ta que s’implementa al’Institut de l’Ebre.

ME: Quina metodologiaheu utilitzat per implemen-tar el projecte?IE: L’elaboració del projecteha durat dos cursos. Sota latutoria de la professora AlíciaGamundi Vilà, durant el cursescolar 2014/15, l’alumnatde Segon d’Integració Socialvan confeccionar la pàginaweb i aquest curs hem exe-cutat el projecte de conscien-ciació, informació i prevenció.Primer vam executar lesdinàmiques dividides en tresmòduls: “Diferència entresexe i gènere”, “Estereotipsde l’amor romàntic” i “Ciclede la violència”. En aquestúltim, l’alumnat que fa elstallers, pren molta conscièn-cia de coses que fins ara esta-ven situades a l’inconscient oque eren rutinàries i tambéels posa nom. El més curiós iinnovador és que quan elspassem les dinàmiques no hiha professorat davant, hofem de jove a jove, aixòsobta molt a l’alumnat i a lavegada permet crear unaatmosfera de confiança moltgran.

Després els hi presentem lapàgina web com a guia infor-mativa i de recursos, quepodeu trobar dintre la pàginaweb www.iesebre.com, a ladreta en una pestanya lilaque posa SOPHIA, a conti-nuació els hi posem unapel·lícula que està penjada ala mateixa pàgina web, queinterpretem nosaltres matei-xos i que està gravada i edi-tada pels alumnesChristopher Picon i MartaEstrada del CFGS Sistemes deTelecomunicació Informàtics ique és titola: “La Ventafocsque no volia menjar perdius”i per últim, fem un retorn perfer-ne l’avaluació.

ME: A quins llocs i en quinsnivells heu implementataquest projecte?IE: A l’Institut de l’Ebre deTortosa i a l’Institut Montsiàd’Amposta i sempre a ciclesde grau mitjà.

ME: Què és el més innova-dor del projecte?IE: La metodologia. El poderfer les dinàmiques de cons-cienciació de tu a tu senseprofessorat davant. El fet defer-ho transversalmentimplicant molta gent i lespròpies dinàmiques que estreballen des de la cons-ciència emocional. El propiaprenentatge que no es fades de la instrucció sinó des

de la pròpia consciència,l’alumnat que presenta elprojecte fa de guia, no depersones que instrueixen.

ME: D’aquesta experiènciaquin aprenentatge heu fet?IE: Creiem que molts. Elpoder treballar en equipsota un respecte i cohesióque ens ha ajudat molt coma grup, el poder treballartransversalment a l’Institutamb la complicitat de ladirecció, l’entusiasme de latutora del projecte, la impli-cació d’altres cicles, de lestutories..., també el fet depoder implementar aquestprojecte sense la presènciade la professora, amb laplena complicitat i con-fiança que des de primerahora ens va donar, ens hafet créixer com a grup, coma equip i com a persones.

ME: Heu detectat violènciamasclista entre adoles-cents?IE: Per desgràcia sí i el mésdur és que moltes vegadesno en són conscients.

ME: Com ajudar a una per-sona a entendre que és víc-tima de violència de gène-re?, perquè sovint tenenpor o vergonya...IE: No s’ha de forçar, en pri-mer lloc no li has de donarlliçons que no vol escoltar.

Has de fer de guia, per aquè ella mateixa s'adoni delseu patiment i això noméses fa amb una tècnica molthàbil: observació corporal,escoltar atentament i pre-guntar no sobre el que liestà passant, sinó sobrecom s’està sentint en aquellmoment. El millor és fer-liun acompanyament des del’enteniment i mai des de larecriminació i si es possibleacompanyar-la a una enti-tat on hi ha professionalsamb capacitat com puguiser un SIAD (Serveid'Informació i Atenció a lesDones).

ME: No tot es redueix a ladiferència de gènere,podem parlar d'aquestescoses sense discutir lesdiferències de gènere?IE: Entre homes i dones hiha diferències físiques,biològiques, inclús antro-pològiques que vénen demolt lluny, per exemple quea l’home li creixia més pèl alcos perquè a l’anar a caçarfos confós pels propis ani-mals i no l’ataquessin, fitxesvostè si fa anys que l’homeno caça i encara li creix moltpèl al cos, la qüestió no ésparlar de diferències sinó derespecte i d’igualtat d’opor-tunitats perquè les diferèn-cies SUMEN, en aquellesempreses on hi ha una

igualtat d'apoderament elsresultats són millors.

ME: Quin consell donaríeuals pares envers aquesttema?IE: En primer lloc que par-lessin sovint amb les filles ifills fent d’aquesta conversauna escolta activa i serena,que estiguin a l’aguait deconductes que canvien,agressives, introvertides, ique tot és important encaraque no ho sembli, cal tenirmolta empatia i saberposar-se al lloc de l’adoles-cent.

ME: Com començar a can-viar les coses i com es potinculcar el sentit de respec-te?IE: Primer des de la família,el respecte familiar és elmillor exemple, després al’escola fent una escolademocràticament pedagò-gica amb escolta activa, res-pecte i incentivant l’autoes-tima i l’autonomia del propiinfant. Un infant amb auto-estima i autonomia és unadult segur de si mateix alque no li cal utilitzar l’agres-sivitat per a tenir seguretatpròpia.

ME: Parlem dels contes, laVentafocs, Caputxeta fins itot Otel·lo de Shakespeareo la pel·lícula Thelma i

Louise...IE: Aquí també portem unacàrrega històrica, per aixòvam gravar la Ventafocsque no volia menjar perdiusde Nunila López Salameroon hi ha un moment inte-ressant quan la Ventafocss'adona que ha de ser ellamateixa i forma una ONGque es diu “S’ha acabat elconte” perquè està tipa deprinceses passives esperantherois que en nom de lafelicitat els roben la vida.Cal canviar la narrativa clàs-sica dels contes, cal desesti-mar la premsa que ens parlade xics guapos i dones debon tipus, la premsa groga ila poc seriosa fa molt mal.

ME: La violència no solssón empentes i bufetades,sinó que també hi ha unaviolència psicològica queanul·la, aparta a la família,als amics, controla el dia adia...IE: Efectivament i ho defi-neix molt bé la llei catalana5/2008 del dret de lesdones per a eradicar laviolència masclista. Laviolència pot ser física, psi-cològica (maltractament,abús i manipulació), sexual,abandonament i d’abúseconòmic, sense oblidarque es pot donar en l’àmbitde parella, laboral, social ocomunitari.

Isabel Carrasco

Institut de l'Ebre: Projecte «Sophia»LES DIFERÈNCIES SUMEN. CAL PARLAR DE RESPECTE I D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 201612 www.mesebre.catPUBLICITATdiarimésebre

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 13PUBLICITATwww.mesebre.catdiarimés

ebre


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

«»«»

La Cava va empatar al camp del R Bonavista (2-2). Un partit enquè els locals van avançar-se aviat. Però la Cava va reaccionar bé,remuntant amb gols de Guille Casanova i de Ferran. Abans del des-cans, hagués pogut fer l’1-3 amb una triple ocasió que no va trans-formar. A la represa, els locals van sortir amb més intensitat i van es-tar millor, empatant i tenint altres opcions. La Cava, amb el punt, ésmanté en la setena plaça, amb 41. Quan es va acabar un partit que“va ser correcte”, al túnel de vestidors, el jugador de la Cava, Joab,“quan estava d’esquena, i parlava amb Eric, va rebre una colzada ala zona del clatell, per un jugador local”. Joab va qhaver de ser tras-lladat amb ambulància. El jugador, que es recupera de la contusió,ha presentat denúncia. La Cava ha aclarit que no hi ha res amb elR. Bonavista “el tècnic i el seu president van lamentar-ho i van es-tar al nostre costat”, però si amb el jugador.

Greu agressió a Joab Fatsini, enacabar el partit a Bonavista

EL JUGADOR DE LA CAVA HA PRESENTAT DENÚNCIA

L’Alcanar necessitava la victòria després de tres jornades sensepuntuar. La seua situació, en zona de descens i amb l’amenaça de lescompensacions, és complicada.Aviat, els canareus van fer l’1-0. Re-muntaria el Gandesa amb gols de Cristian i Dilla. Els visitants van re-clamar un penal ‘molt clar’ que no fou xiulat al seu favor. Amb l’1-2,els canareus van empatar amb gol d’Adrià. Amb el 2-2, el partit vaobrir-se. Bryant va repetir marcant el 3-2. Però el Gandesa va reac-cionar i el ‘Killer’ Dilla va establir l’empat. Un penal protestat pels vi-sitants va suposar una bona ocasió per als locals. Però el porter Gui-llem, que havia substituït al lesionat Rojas (serà baixa), va parar-lo.

La inspiració del Killer Dilla general’empat del Gandesa a Alcanar (3-3)

AMB EL 3-3, ELS LOCALS VAN FALLAR UN PENAL

L’Ulldecona va guanyar a Torreforta (1-4) i continua a la quartaplaça. A més, quan es podia pensar que a la segona volta baixariael ritme, acusant l’esforç de la primera, no ha estat així i l’equip esmostra més ferm, havent guanyat els darrers tres partits en els queha fet 11 gols i només n’ha encaixat dos. Diumenge, Chimeno, pi-chichi, va marcar-ne dos. Jan i Àngel van completar la golejada a larepresa. Segons Sergi Navarro, “a la primera meitat ens va costar.Però a la segona, com en les darreres jornades, l’equip va jugar ambmés intensitat i es va imposar”. L’Ulldecona rebrà diumenge el Ca-marles, amb les baixes de J. Ramon, Miquel i Roberto, sancionats.

L’Ulldecona ja arriba als 45 punts,amb el triomf a Torreforta

CHIMENO LIDERA ALTRE COP AL SEU EQUIP: 2 GOLS

El Godall va perdre contra la Riera (0-1). L’equip del Montsià, comen altres jornades, malgrat la seua situació a la cua de la taula, se-gueix competint i no és fàcil de superar. En els primers minuts, elsgodallencs van tenir bones opcions. Però quan millor estaven, laRiera va marcar el 0-1 en la seua primera aproximació. El 0-1 vaigualar la confrontació i va permetre als visitants adaptar-se al par-tit. No obstant, tot i que els visitants també van poder sentenciar, vaser el Godall qui tornaria a gaudir de les millors opcions amb accionsd’un contra un de Zaragoza amb el porter visitant que també va evi-tar una altra opció de Maseu. Contreras va estar genial.

El Godall topa amb un dels millorsporters de la categoria: Contreras

SEGONA CATALANA

Celebració del 3-0, gol d’Ike. El partit fou històric, transmès pelCanal Terres de l’Ebre, per la Xarxa, per a tot Catalunya.

LA XARXA

Dani Sereno, extècnic del Tortosa, nou mister del R Bítem.

FRANCESC FABREGAS/EL TRAVESSER

La crisi de resultats del R.Bítem ha tingut conseqüències. Nacho Pérezha deixat de ser el tècnic. Nacho durant la temporada havia posat el cà-rrec a disposició de la junta per si aquesta considerava que havia de bus-car un revulsiu. Havia estat ratificat sempre. Però la derrota i la imatgede diumenge contra l’Ampolla han portat ara aquesta decisió. Nacho as-sumia “la meua responsabilitat” però també deia que “he fet tot el pos-sible per reconduir la situació, treballant al màxim, amb molta implica-ció. Sap greu no haver-ho pogut aconseguir i he d’acceptar la situacióactual”. Dani Sereno, exentrenador del Tortosa, i que fou jugador del R.Bítem la temporada 2002/03, és el nou mister. Un fitxatge amb efecteperquè en dues jornades els de Bítem reben el Tortosa. L’Ampolla, lide-rat per Cristian, cal dir que fou superior i que ara té opcions de salvar-sede tot. Va guanyar 0-3 i en dues jornades (contra rivals directes) ha mar-cat 8 gols i no n’ha rebut cap.

Nacho Pérez deixa de ser el tècnic delRemolins-Bítem

DANI SERENO, EXTORTOSA, NOU ENTRENADOR

El Catalònia va perdre per 1-4 contra el Cambrils. La nota positivaés que ja ha acabat la fase de partits seguits contra rivals capdavan-ters. La negativa és que només ha sumat 1 punts de 15. La prime-ra part fou dominada pels jesusencs amb bon joc i molta intensitat.Els visitants acusaven les petites dimensions de la Santa Creu i noés trobaven còmodes. Toni, rematant una jugada per banda dePau, feia l’1-0. “Haguéssim pogut arribar al descans amb més di-ferència, però vam acusar la falta d'efectivitat”. A la represa, elCambrils amb un gol als cinc minuts de Marcel empatava. El gol vafer mal als jesusencs. Arribava el 1-2 amb una relliscada del porterFran 65’. A partir d'aquí, el Cambrils fou superior i va sentenciar.Per diumenge, tornen a l’equip: Juanjo, Cosido, Martí i Sergi.

El Catalònia ha de cedir a la segonapart contra el líder Cambrils (1-4)

Al descans guanyava 1-0

1 PUNT DE 15

El Camarles va aconseguir una victòria agònica i necessària contra elTortosa (1-0), per seguir allunyant-se de les compensacions. El Torto-sa, per la seua part, veu frenada la seua ratxa de cinc victòries segui-des i ara és tercer. Ja no depèn d’ell. La primera meitat va ser molt tàc-tica, igualada. Els roigiblancs van quedar-se amb deu per l’expulsió deMoha (20’). És cert que el Camarles va poder veure alguna targeta groga durant la primera meitat, i no li fou mostrada. Però tam-bé ho és que Arnau, del Tortosa, hagués hagut de ser expulsat per soltar, en una jugada, el peu des de terra al local Oriol. I tambého és que Moha, amb una targeta, no podia fer una entrada com la que va fer en zona de ningú. A la represa, el Camarles va pas-sar per sobre el Tortosa,amb molt de ritme i intensitat. El Tortosa jugava amb deu, però no va estar a l’altura. El Camarles sí que vaestar-ho, desbordant i tenint un gran nombre d’ocasions. Però d’una golejada local, es va poder passar al 0-1 quan Mochi va tenirla única opció clara del Tortosa, minut 92. Però la no va transformar. En l’acció següent, ja al 94, bona combinació local, Ferreres dei-xa de cara a Sito que assisteix al juvenil Campanals que va retallar i va batre pel pal curt a Figo. Gol d’or.

Gol d’or per al Camarles, del juvenil David Campanals (94’)El roigiblanc Moha fou expulsat als 20 minuts

EL TORTOSA, AMB LA DERROTA, ÉS TERCER

L’Ascó va guanyaral camp del Man-lleu i fa un punt isegit en la seua rat-xa de resultats po-sitius (13 punts de18). Es distancia deldescens directe iara ha de pensar en també fer-ho d’una possible compensació.L’equip, en un moment delicat, ha estat responsable i implicat i,malgrat que la temporada és decebedora, ha esvait dubtes.

L’Ascó fa un pas cap a lapermanència remuntant a Manlleu

Diumenge rebrà el Rubí (12 h)

TERCERA DIVISIÓ

El Jesús i Maria, amb l’aparició dels seus jugadors més determi-nants, va superar un Reddis que fou incòmode amb el 0-0 i queva tenir, al principi, les millors opcions. Roca, de falta directa, vamarcar l’1-0. Taranilla va fer el segon gol, afusellant des de forade l’àrea. I ja a l’inici de la represa, Ike, va culminar una jugadade Sergi Curto per sentenciar. Els de Teixidó visiten el Terrassaabans de rebre el Vilanova. Estan a set punts dels líders.La Rapitenca va salvar els mobles remuntant i empatant un 0-2amb el Suburense. L’equip (8 punts de 30) no acaba de recupe-rar-se i ha de confirmar la permanència. L’Amposta va fer el mi-llor partit però va perdre a Lleida (1-0). La situació segueix sentcomplicada, en descens. Diumenge rebrà un dels líders (17h).

El Jesús i Maria no perdona i està aset punts dels líders

La Rapitenca salva un punt i l’Amposta perd

PRIMERA CATALANA

Celebracions del triomf contra el Tortosa, al vestidor local.

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 15ESPORTSwww.mesebre.catdiarimés

ebre

«»

És genuí, explosiu i un‘zorro’ d'aquest esport.Tota una vida al futbol.Va sortir de casa als 18anys i mai va tornar. Hadonat la volta perEspanya com a jugadori com a entrenador.Galícia, Navarra,Castella i Lleó,Andalússia, comunitatValenciana i fa unsanys va tornar aCatalunya. Va trigar-ne35 a tornar a veure elmar, fins que va arribarla Sant Carles de laRàpita. Ha militat entotes les categories desd'1a divisió fins a lesregionals. En aquestaentrevista repassem laseva vida, els seuspen samen t s . . . unaentrevista extensa quehagués pogut durarhores i hores perquèamb Teixido parlar defutbol és una delíciaamb el seu bon humori la seua gran filosofia. Pregunta: Sap molt defutbol?Resposta: No ho sé si

molt, però n’entencuna mica. En canvi, sique li puc dir que no sécanviar una bombeta. P: Vostè és un gran cui-ner?.R: Vaig viure molts anyssol i ho vaig haver defer per necessitat; m'a-grada, faig uns arrossosque saben a glòria, tot ique es necessitapaciència i jo sóc moltnerviós. P: Per què?.R: Potser ja ve de casa.La meva mare era moltnerviosa.P: D’on és la seua famí-lia?R: Part de la meuafamília prové dePlasència de Jalon(Saragossa). I el meupare era de Lleida, vatreballar 44 anys a laHispano Olivetti. Jovaig sortir de casa amb18 anys i mai més vaigtornar a viure amb ells.Som tres germans i tinctres fills. P:Qui l’ha recolzat mésen el futbol?.

R: El meu pare, quanvaig fitxar pel primerequip professional emdespertava, m'acom-panyava, em donavasuport...jo fins als 17

anys era molt petit,després vaig començara créixer.P: El lema de la vida?R: Viure. I els altres quefacin el que vulguin i

també que em deixinfer el que jo vulgui. Lagent critica molt, a mim'agrada ser legal iaixò m'ha portat moltsproblemes. He tingut

etapes en les que, peraquest motiu, m’hesentit molt sol. Però lla-vors també t’adones ivalores molt més lescoses, i veus que ningúet regala res i que t’hohas de guanyar tu. P: Què és la vida?.R: Un trajecte quecadascú es marca, en elque hi ha pujades i bai-xades i que cal saberaprofitar. Gaudir-ne. Ique cal ser conscientsque un dia s’acaba. P: La passió de la vida?R: El futbol ha estat lameua màxima passió. Im’ha donat la vida, toti que és efimer. Quanjugava al Mallorca, joera molt jove, un com-pany d’equip em va dir:‘avui tens 18 anys. Undia t’aixecaràs i entindràs 60....” i així haestat. Quantes vegadesho recordo...pel demés,puc dir que he estatafortunat, tot i elsmoments dolents quehe pogut passar. Ara,encara entreno, i, d’a-

questa forma, puc estarvinculat amb el futbol. P: Els homes nomésparlem de futbol, donesi de cotxes?R: Es possible que siguiaixí. Les dones tenenmés conversa, tenenmés sentit del que és lavida. Fa anys, en diu-menges, a les quatre dela tarda, la dona posavala bufanda al marit i ellsfills i aquests anaven alfutbol els diumenges.Avui en dia, la donaactual proposa altresalternatives, fer altresactivitats. La vida hacanviat molt.P: Si s’acaba el món enuna setmana, quèfaria?R: A les persones quem’han traït, aniria asaludar-les una per una,per parlar amb elles. P: Si hagués de definirque significa el futbol?R: És meravellós.

(continua a la planasegüent)

By: Joaquin Celma

XX

AVUI: ANTONI TEIXIDÓ, TÈCNIC DE LA UD JESÚS I MARIA

43 «Un entrenador no pot ser esclau de lesseves idees, sinó guanya ha de canviar-les»

VA JUGAR 150 PARTITS A PRIMERA DIVISIÓ, ENTRE BURGOS, SALAMANCA I OSASUNA

By: Joaquin Celma

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 201616 www.mesebre.catESPORTSdiarimésebre

P: Els aficionats sabende futbol?R: Tothom té la seuaopinió, i té nocions.Per això és tan gran. Itot és respectable. Detotes formes, podenhaver-hi comentarismediocres. I la medio-critat acostuma a pas-sar que s'ajunta, i aixíes poden donar la raóels uns als altres. Elsque saben estan sols.Jo amb tants anys defutbol no sé si en sémolt, només ensenyoel que m'han ensen-yat.P: De quin equip ets?R: Del Barça,Rapitenca i ara delJesús i Maria. I, sobretot, sóc català. Faria elque calgui per defen-sar Catalunya.P: Va arribar a la Ràpitai aquí s’ha quedat.Com som els rapi-tencs?R: Glòria beneïda degent. Jo porto 9 anys im’he adaptat molt bé,em considero un rapi-tenc més.P: A la vida hi hamoments d’amor i odi?R: En qualsevol relació,en qualsevol àmbit, elque ha d’haver-hi ésrespecte, i després hiha moments de carin-yo i altres de tensióque s’han de sabersolucionar. A nivellesportiu, explicaré unaanècodota recent. Fapocs dies vaig rebreuna caixa d'ampollesd'un jugador, MarcVernet. M’ha escrituna carta que gairebém'ha fet plorar per lescoses que em diu. Ipensar que gairebévam estar a punt d’a-rribar a les mans...aixòés la vida. P: Ets un filòsof?R: M'agrada llegir i totel que està relacionatamb la vida. Als juga-dors no només elstransmeto futbol,qüestions del joc, sinótambé altres experièn-cies perquè s’apiguenamb el que es podentrobar. Amb les anèc-dotes que tinc amb 45anys com a professio-nal crec que pucensenyar o transmetremoltes coses. P: Ets explosiu?R: Si. I després empendeixo. P: Ets un savi?R: No. Prop de ser-ho,potser....P: Bromista?R: No ho puc evitar, lameva mare ho era. Nopuc callar, tinc la mentmolt ràpida. P: Tens molt de caràc-ter?R: Potser serà undefecte, jo he estatacostumat a jugar en

futbol professionalperò no importa quesigui primera divisió oregional, m'agrada laresponsabilitat deljugador, la puntualitaten els entrenaments,que sigui disciplinat. P: Ets sincer?R: Pots parlar amb eljugador que vulguisdels que he tingut i etdirà que jo no l’heenganyat. Si un juga-dor em pregunta quanjugaré li diré: "Mai". Isi no li agrada, doncsque marxi. P: Defenses els juga-dors?R: Jo em considero unentrenador que sócdels que més elsdefenso. Però si no escomporten com jo vull,deixo de defensar-los.Si un jugador no encai-xa en el meu equip elfaig fora. Hi ha unafrase que diu "el quenace lechón, muerecochino".P: Ets molt implicat?R: Molt, és un defecte.Al principi quan emconeixen els jugadors,els agrado, s’enlluer-nen, diuen: "en sapmolt". Però amb eltemps els faig por i jasurt la disconformitat iels cels dels que nojuguen i que comen-cen a crispar l’ambientdel vestidor i de l’en-torn.P: Motivador?R: Intento ser-ho, a lameua manera. Quanarribo als entrena-ments i els partits m'a-grada gastar algunabroma abans decomençar. Hi ha juga-dors que m'han dit quem'hauria de presentaren els monòlegs detelevisió.P: Un enamorat?R: Que s’entengui l’ex-pressió, és una formade dir-ho: ‘Mataria pelfutbol’. Vull tambéaclarir que en ocasionsse’m veu com a prepo-tent o arrogant quanparlo de futbol. No ésaixí. El que passa ésque, amb l’experiènciai el que he après amb45 anys de professió,estic segur de mimateix. I això no s’hade confondre amb quesàpigue més queningú. Asseguro queaprenc cada dia. Sócun apassionat i vullseguir vinculat al fut-bol mentre tingui salut.Entrenant a futbolbase, si cal. No per untema econòmic, ésperquè és la meuavida.P: És una malaltia elfutbol?R: Ho serà doncs quanentrenava a l’Orenseanàvem molt a

Portugal i cada vegadaque anàvem a unpoble a menjar a mim'agradava veureabans el camp de fut-bol.P: Quan comença elpartit ja saps el resul-tat?R: Són sensacions, devegades al quart d'ho-ra del partit et giraries imarxaries a casa.P: T’encanta tenir a l'e-quip ben col·locat?R: Jo comparo el futbolcom una guerra, éscom una camp obertde batalla, l'ordre ésmolt important, és unaestratègia bàsica.P: Diuen que etsdefensiu?R: Mentida. No m'a-grada que em facingols, per això m’agra-den els equips orde-nats, disciplinats i quesiguin pràctics, sabentel que han de fer encada moment. I això ésel que intento ensen-yar-los perquè hofacin. Clar que m’agra-da atacar, tenir bonsjugadors i crear oca-sions. Sino, no esguanyaria. Però crecque la clau és no rebregols i això és diferent.Jo tinc una frase, si noem fan un gol, noperdo.P: Tipus de jugadors hiha?R: Els que entrenen béi el diumenge juguenmalament, els queentrenen malament i eldiumenge juguen bé iels que entrenen bé ijuguen bé diumenge,aquests són els millors.P: Quins consellsdonaries a una personaque se li apropa i li diu:mister vull ser entrena-dor?R: Jo vaig tenir unentrenador alMallorca, OttoBumbel, que em va dir

quan jo tenia 20 anys:vostè serà entrenador iva encertar i li vaig dirque em donés un con-sell, per si algun dia eraentrenador. I em va dirnomés un: "Guanyar".

Li vaig demanar mésconsells i em va tornara repetir: només n'hiha un "Guanyar. Faciun futbol millor o pitjorperò guanyi". Unentrenador no pot ser

esclau de les sevesidees, sinó guanya hade canviar-les.Admiraré sempre aCruyff. És clar que a mim'agrada tocar i tocarla pilota però cal guan-

yar i de vegades tot noes pot fer. P: Bons entrenadors?R: Mourinho, Van gaali Guardiola.

Teixidó, amb la pilota, amb el Mallorca (foto superior). Fotos intermitges: A l’esquerra amb el juvenil del Catalònia(Barcelona), i dreta a la Romareda -Teixidó és el de l’esquerra-. I baix, amb el Salamanca, al Vicente Calderon.

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 17ESPORTSwww.mesebre.cat

P: Com t'inicies en elfutbol?.R: El Barça va posar unanunci a la premsa perseleccionar jugadors. Jonomés havia jugat alcol·legi, tenia 11 anys.La meva família erahumil, no teníem cotxe,i per arribar tard em vanposar de lateral. Jo eramolt petit, no vaig fer elcreixement fins als 19anys. Em van fitxar i emvan cedir a la PenyaCatalonia i en la mevaèpoca de juvenil elimi-nem al Barça i vam arri-bar a la final. I vamguanyar-la al Sabadell ivam ser campions de laCopa de Catalunya.Torno al Barça i en elcampionat d'aficionatsjuguem davant l’Arenesde Guetxo i en el quejugava Villar.Posteriorment, emcedeixen el Mallorca alcostat Pep Munté quedesprés es va fer actor.Em crida el Barça perjugar un partit amistósamb el Sant Andreu.Estava d'entrenadorRinus Michels, quan fal-ten deu minuts per aca-bar el partit em diu queescalfi per entrar. Li vaigcontestar exposant queno havia fet un viatgedes de Malorca per ajugar deu minuts. I novaig entrar. Al diasegüent em truca elclub a través del seupresident Montal. Jo eraun inmadur i la meuareacció va ser de crio.Per tant, va ser una lliçóde vida per apendre ano fer-la més. Em vaigexcusar. Entenc que elBarça em va fer la creuperquè a mi, amb elsanys, he de dir que unjugador em fa això i noel vull ni veure. Emcedeixen a l’Orense,enmig faig la mili i jugoamb l’Endesa de Terolon marco 44 gols.Torno al filial del Barça ifinalment retorno aOrense. Fitxo peraquest equip. Vivia enuna pensió i entre men-jar i dormir em costava

1800 pesetes al mes icobrava de fitxa250.000. Em vaig casaramb una gallega, amb23 anys, i de seguidavam tenir una filla. P: Et senties un profes-sional?R: Jo no em sentia pro-fessional, però volia llui-tar per ser-ho. P: Després per on fit-xes?.R: Burgos i Palència, onjugant a la Segona divi-sió B, recordo que vannomenar millor jugadorde 1a. divisió a Juanito,de 2a. a Gordillo i de 2B a mi. Després vaig fit-xar pel Salamanca a 1adivisió, vaig estar trescampanyes amb LoboDiarte, Bustillo,D’alesandro, Juanito...Alli vaig coincidir ambamb Tomé, exjugadordel Barça, em vaig fermolt amic d’ell li agra-daven les cancons ran-xeres i em vaig aficionara elles. P: Arribes tard a laPrimera divisió?R: Jo quan era al Barçatenia tres ofertes de pri-mera divisió, però elBarça em va fer la pun-yeta, em va enganyar,potser tenia els seusmotius, però si jo novaig actuar bé ambl’anècdota abansesmentada, ells tam-poc. van fer-ho després.Com altres clubs, enaquella època, tracta-ven als jugadors com amercàncies. I els juga-dors no teníem ni repre-sentants i havíem de ferel que ens deien. P: Pas següent:Osasuna?R: Vaig estar tres anys a1a divisió, a Pamplona.El president era directord'un banc, vaig arribara les oficines amb eltècnic que m'havia fit-xat, Zabalza, que va serjugador de Barça. Jom'havia deixat barba iel president em va dir:"Aquí no tenim ni unfutbolista amb barba”.Em va suggerir que mela tragués i jo li vaig dir

que la barba no me latreia i que sinó havia designar, doncs no signa-va. Al final vaig fer-ho.També he de dir quel’Osasuna llavors teniala majoria de jugadorsde Navarra amb algunbasc i arribaven pocs defora. A Pamplona vanéixer el meu fill Raul. Ila meva altra filla va néi-xer a Salamanca, Núria.Recordo que quan lameua dona la va tenir,jo estava concentrat idesprés del partit la vaiganar a veure.Finalment, vaig anar al’Elx, a Segona divisió.P: Es posa a viure aGalícia.R: Començo a treballaren un banc; jo ja haviaabandonat el futbol. Emve a buscar un equip deregional, el Barra deMiño, per entrenar-lo.Vaig acceptar. Desprésvaig entrenar alCarballino, de terceradivisió. Vam fer trespromocions però quanarribava al play off, per-què no interessavapujar, negociàvem laseva venda. Fitxo perl’Orense. Pugem asegona divisió. Em ces-sen a la següent tempo-rada. Van baixar. Per ala lliga posterior, emtornen a trucar i eltorno ascendir a segonadivisió. Ja havia deciditdeixar el banc i dedicar-me com a entrenador.El futbol és el meu.Me’n vaig a Andalússia,fitxo pel Còrdova aSegona divisió B, des-prés pel Jaen, on esticdues temporades.Ascendim a Segona A idesprés vaig entrenar alGuadix (Granada). Enaquest equip els juga-dors van estar mes i migde vaga. A la copa delrei ens enfrontem alValència de Cúper.Guanyàvem 3-0, ensempaten 4-4, i a la pró-rroga ens fan quatrepals. Arribem els penals,marca cada equip elscinc gols i en el sisè,Angulo la tira als núvols

i guanyem. En arribar ala sala de premsa els 30periodistes m’aplau-dien. El mèrit, però, eradels jugadors. Desprésfitxo pel Novelda. Enstoca a la Copa el Barçade Van Gaal. Vamguanyar 3-2. El misterdel Barça al final vavenir al nostre vestidor iens va dir: "Bon plante-jament, felicitats a totsels jugadors". Cúper noens va dir res però VanGaal va ser tot un sen-yor. Digne de destacar.Després marxo alCarolinense de Terceradivisió. Estic tres anys i,a més de fer de tècnic,em poso a treballar coma comercial d'hosteleria. P: Rep la trucada deFernando Garcia?R: Sí, a través d’unjugador que estava a laRapitenca i que emconeixia perquè el vaigtenir al Carolinense,German Inglés. Vaigagafar el meu cotxe, lesmeus maletes i cap aSant Carles. Quedem alcamp. Ens coneixem,mengem un mariscada ial dia següent, a entre-nar. Quan vaig arribarem vaig quedar impres-sionat de la gran planti-lla que tenia laRapitenca.

P: La trajectòria a laRapitenca mereix unaprovat, en set tempo-rades?.R:Quan vaig agafar l’e-quip, estava en posicióde descens, vam perdreel primer partit peròfinalment ens vam sal-var quedant a mitjataula. A la lliga següentvam estar a punt de ferplay off d’ascens.Posteriorment, em vancessar anant cinquè, enla meva quarta tempo-rada. Vaig anar a entre-nar al juvenil del'Amposta. A la tempo-rada següent, Ramon,el president rapitenc vatornar. Un gran senyor.Vam quedar campions a1a catalana i vam pujar.Dues temporades des-

prés descendeixo a l'e-quip però era impossi-ble mantenir-lo, perqüestions econòmiquesvan haver de marxarmolts jugadors. No con-tinuo. Després fitxo perl'Amposta estic unatemporada i mitja. Elque m’ha passat enaquest equip no m'hopuc explicar. Mai m'ha-via succeit. Va arribarun moment en què aigdubtar de mi mateix, deles meues possibilitats.Llavors és quan hodeixo perquè vaig veureque era el millor.Descanso unes setma-nes i arriba l'oferta delJesús i Maria. I ara, laveritat, em torno a sen-tir entrenador altravegada. Estic molt satis-fet d’haver fitxat enaquest club. Es familiar,amb gran sentiment.Estic molt agust i con-tent del tracte tan depresident, directiva i afi-ció. I dels jugadors. Esticmolt bé, dels llocs quemés recolzat he estat.P: Arriba aquí, moltscanvis en la seua vida?R: D'alguna manera l'o-ferta de la Rapitencaem va anar bé. Els meuspares es feien grans,van morir vivint jo aquíi, per tant, estava mésprop. Va venir amb mi aviure el meu fill Raúl.Ara estic passant unbon moment de lameva vida, sóc molt

feliç. P: Es va casar, es vaseparar i va estar moltsanys sense veure elsseus fills?R: Sí, en el cas de Raül,vivia a Galícia, jugavaen una regional i li vaigdir: "Fill, vine aquí unatemporada". Va venir,va trobar feina i es vaposar a jugar al filial dela Rapitenca. El vaiganar veient i va progres-sar molt. El vaig passaral primer equip.M’emociona molt i vaiga veure’l jugar sempreque puc.P: La relació ambFernando Garcia primerva ser professional, des-prés d'amistat?R: Sí, és una gran perso-na. Vam tenir les nos-tres diferències deporti-ves al seu moment,però mai hem perdutl’amistat. Es un senyorque sap viure la vida acada moment. Un cracque coneix el mercatcom ningú

Entrevista a Teixidó, quan entrenava al Novelda, abans de jugar contra el Barça. Baix,equip ideal d’una jornada de la temporada 78/79.

PROPER:

JOSEP M. LLEIXÀ

diarimésebre

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 201618 www.mesebre.catESPORTS

«»

L’opinió de Joaquin Celma. EL MINUT 91

Rècord Guiness aquesta temporada. Dels 31 equips ebrencs de 1a catalana a la ter-cera, 13 han canviat d'entrenador el que representa un 39%, una barbaritat. ÒscarMaseti a la Sénia, Robert a Vilalba, Santi Forastero al Jesús i Maria B, Vallés aDeltebre, Dani Sereno a Tortosa, Nacho Pérez, al Remolins-Bítem, i van presentar ladimissió Bartolo a Camarles, Teixidó a Amposta, Ruben Viudez a l’Ascó B, ÀngelGarcia a Jesús i Maria, Bartolí a Godall, Subi al Roquetenc i Morales al Campredó. Simirem la situació actual de cada equip, veurem que poc ha canviat. Ni el Tortosa éslider, i Amposta, Godall, Campredó, Deltebre i Ascó B segueixen en descens. Nomésun canvi positiu, de moment, a Camarles i a la Sènia. Sempre he dit que els canvisd'entrenadors en el 90% dels casos no serveixen per a res, però és més fàcil fer foraun que a mig vestidor. Aquesta temporada hi ha més nervis que mai pel desastre delsdescensos de 1a catalana que arrosseguen a la segona i a la tercera. Els cessamentsd'alguns entrenadors o dimissions és per escriure un culebró; fins i tot un entrena-dor no va poder ni acomiadar-se; a un altre li devien uns mesos però li pagaven ambla condició de que no fitxés per un altre equip que potser va intervenir per poder-lofitxar; a un altre, els jugadors en els entrenaments li posaven excuses: ‘estic mala-ment, em fa mal això, allò’. Eren sis o set en cada entrenament i després s'enfada-ven si no els convocava. En un altre cas, un altre equip, sopar de plantilla un diven-dres: "mister ets el millor gràcies a tu estem gairebé salvats”. I en pocs dies el vancessar sense donar-li ni una explicació. No hi ha proves però gairebé els podria asse-gurar que en alguns equips alguns jugadors van rendir per sota del seu potencial pertal de carregar-se a l'entrenador. Els entrenadors cessats o que se'n van anar ambvoluntat pròpia es manifesten: "Els jugadors es creuen que tots són Messi". "Faltacompromís dels jugadors i claredat d’objectiu i direcció de les directives”. “El caràc-ter dels jugadors fa molt, a pocs els agrada el compromís però després volen jugartots”. "En aquestes categories tan baixes es cobra poc i el compromís és el que hiha". “En una temporada t'enfrontes a tota classe de dificultats, resultats, conviureamb persones de caràcters de vegades impulsius, lesions, baixes de jugadors, nervisde les directives, 10 mesos contra molts fronts oberts". Són algunes de les reflexionsde tècnics que també admeten la seua part de culpa, però que no és tota sempre.Per a mi el canvi de tants entrenadors trenca en molts casos un vestidor i vistes lesdades gairebé poques vegades s’aconsegueixen millors resultats. Segurament,també haguessin hagut de cessar a Cantó a Horta, Alejandro a Alcanar, Capera al’Ampolla i Mario a Ginestar, però les directives han confiat amb ells. El canvi d'en-trenador pot ser un revulsiu per a un partit o dos però la inèrcia dels jugadors en un90% dels casos en les següents jornades serà la mateixa, falta de compromís i acti-tud. Aquí en aquestes terres som impulsius, de nervis. Entrenadors, directius i juga-dors han de fer pinya en un vestidor per assolir els resultats a finals d'una tempora-da. Es pot perdre 3-0 i jugar de cinema, aquí en aquesta comarca ho volem tot:guanyar i jugar de cinema. I això és impossible. Tanco aquest article amb una notí-cia recent Angel Alvarez ja no és entrenador de la Galera, el van cessar tot i anarsegons, així és és futbol.1A CATALANA - QUÈ LI PASSA A AQUESTA RAPITENCA? Dels 30 punts possiblesen les últimes deu jornades, només 8 (dues victòries). Té equip per estar més amunt,decepció i, a més, matemàticament no està salvat. Diumenge va empatar amb elSuburense, remuntant un 0-2. La mà de Teixidó es nota al Jesús i Maria. Des de la seva arribada, sis victòries, unempat i només dues derrotes. Es mereix aquest mister la renovació. Excepte miracle,l'Amposta serà nou equip de segona catalana. Aquesta setmana va merèixer lavictòria. Però derrota número 17 dels 26 partits disputats. El diumenge arriba un delsliders i dels set partits restants sols dos fàcils: Catllar i Viladecans.2A CATALANA - DESCENSOS CADA VEGADA MES COMPLICATS. TORTOSASEGUEIX EN CRISI DE JOC. El Cambrils no va fallar tot i que perdia al camp del JesúsCatalònia. Serà campió, mentre que el Valls segueix al limit. Va fer el seu gol al 81.Vaig dir que podria perdre el Tortosa a Camarles i així va ocórrer. De res serveix can-viar d'entrenador, portar jugadors de Tarragona o fitxar Samu. Per fer la promoció aaquest equip ja no podrà perdre ni un partit més. El Camarles va merèixer més golsi va fer un pas de gegant cap a la la salvació. El gol va marcar-lo un juvenil, David.Quina gran temporada de l'Ulldecona que ja ha guanyat set partits a camp contra-ri, dos més que al seu feu. Mal resultat aquesta setmana per al Remollins-Bitemdavant d'un Ampolla que respira per a la salvació. L'equip de Nacho té un calenda-ri mortal. S’enfronti en les següents cinc jornades a Gandesa, Tortosa, Cambrils, Vallsi Ulldecona. El Jesús Catalònia porta quatre jornades sense guanyar però té un calen-dari assequible per mantenir la categoria. Pels vuit descensos, hi ha 11 equips impli-cats, quatre estan gairebé sentenciats, hi ha sis ebrencs amb possibilitats del descens,amb que només baixin quatre ja seria un èxit.AIXÍ QUEDARÀ LA CLASSIFICACIÓ JORNADA 34 Cambrils 81, Tortosa 77, Valls 76DESCENSOS. Camarles, 50; Roda, 48; Jesús Catalònia, 46; Remolins-Bítem iTorreforta, 41; Bonavista, 39; Hospitalet i Alcanar 36, Ampolla, 35, Canonja 27,Godall, 15. Aquesta classificació s’actualitzada setmana.TERCERA CATALANA - BATEA SERÀ EL CAMPIÓ. SEGONA PLAÇA MÉS RENYIDAQUE MAI. Tot a favor del Batea per a l'ascens directe i més després de les ensope-gades de l’Ametlla, Santa Bàrbara, Roquetenc i Perelló. El Batea fins i tot perdent lameitat dels partits que li queden pot ser campió. O només guanyant els de casa. Elque està emocionant és la segona plaça. L’Aldeana ha agafat molta força per optar

El 39% dels equips han canviat de tècnic

per ella. La manté l’Ametlla que és qui té el calendari més complicat dels aspirants.Ull amb el Flix que pot donar la sorpresa final i encara pot aconseguir-ho, amb elsuport de la seua doferta afició que s’ha de desplaçar cada partit. Segueix la ‘pájara’del Roquetenc. Sis jornades sense guanyar sense comptar el partit que es va jugardimecres contra l'Olímpic. La Sénia està que se’n surt. Porta 22 gols en les últimes 5jornades. Li va fer 5 gols a l’Ametlla i aquesta setmana quatre a la S. Barbara. El tri-dent Capi, Pol i Gerard és imparable. Els descensos de quatre equips de Tarragona de1a catalana compliquen molt a aquesta categoria. Poden haver-hi fins a cinc descen-sos. Aquesta setmana va ser la rebel·lió dels dos cuers: el Ginestar va guanyar al’Horta i el Campredo va fer patir al líder fins als últims minuts. La que es pot embo-licar la següent jornada per la segona plaça: si guanyen els Roquetenc, SantaBarbara, Flix i Perelló, que juguen a casa, l'Horta guanya a l’Ametlla i l’Aldeana perdcontra la Sénia, la segona plaça quedaria atepeïda. Jo els asseguro que dels sis par-tits, en quatre són segur els meus pronòstics.

AIXÍ POT QUEDAR LA CLASSIFICACIÓ A LA JORNADA 34. Batea 76, Aldeana 67,Ametlla 66, Roquetenc 65, Flix 64, Perelló 61, S. Bàrbara 60.Aquesta classificació s’actualitzada cada setmana.

TERCERA CATALANA

La Sénia segueix creixent. Hapogut concentrar un equip local,potent, implicat i unit. L’afició res-pon i gaudeix. Bona feina de Pau,Boro i la directiva que han fetrenàixer el futbol a la Sénia. Pau iBoro porten camí de fer el quevan aconseguir a Godall.Diumenge, en el derbi, la Sénia vagolejar a un S. Bàrbara que en unminut de la represa va sortir delpartit, quan va rebre dos gols. Nova poder amb l’eficàcia senienca.La Sénia, amb set victòries segui-des, té opcions. El Santa, mal-grat 1 punt de 9, les manté.

El Flix, amb les darreres victòries,es posa a la lluita per la segonaplaça, i més perquè hi ha enfron-taments entre rivals directes enles properes jornades. Els deRius van guanyar però a la prime-ra meitat, el J i Maria va jugarmillor. Però el Flix si que va apro-fitar les opcions, amb grans golsde Jaume i Mani. A la represa, elsvisitants van quedar limitats i novan poder refer-se, destacant elporter cadet que va debutar.

FLIX-J I MARIA B 2-0

L’Aldeana ha ajustat la segonaplaça en guanyar a qui l’ocupa,l’Ametlla. Ara és tercera a dospunts. Molta emoció. Cinc equipsseparats per sis punts. Els alde-ans van guanyar amb gols d’ÀlexAlegre. Al primer temps, l’equip deToni Sanchez va controlar el par-titm durant els primers 30 minuts.L’Ametlla esperava i buscava lacontra. Així va poder crear lesseues opcions. I va gaudir d’unpenal que Sergi va aturar. Fouclau. A la represa, aviat, una inde-cisió local va aprofitar-la Nasi perassistir a Àlex. 0-1. Els locals novan poder reaccionar davant d’unaAldeana molt ben posada que vasentenciar en temps afegit.

El Batea, un equip de rècords,està més prop que mai de sercampió. Són 17 jornades senseperdre (diumenge farà una volta),amb 15 victòries i 2 empats. Hafet 85 gols. I a manca de vuit jor-nades, té nou punts d’avantatgerespecte el segon classificat, quel’ha de visitar. Està a un pas de ferhistòria. Dissabte, però, no vatenir-ho fàcil. El Campredó vasaber defensar-se i els d’ÀlexCurto van estar precipitats per l’o-bligació de guanyar. Els gols vanarribar al final. Un gran ÀlexAlmestoy va obrir la victòria (80’).

El Vilalba va frenar la ratxa delPerelló. Els locals, a més, reac-cionen després de només haversumat 5 punts de 21.S’estabilitzen. El Vilalba va millo-rar respecte altres partits i vatenir més ocasions que va evitarMarc Andreu. El Perelló no vaadaptar-se i el gol d’Eric (82’) feiajustícia. Els de Narcís encaratenen opcions, tot i perdre.

VILALBA-PERELLÓ 1-0

Victòria agònica del Corbera. ElRoquetenc, amb debut de Sergi ala banqueta, segueix de pega enels desplaçaments. I ja en vanquatre. Lachen, en un córner, vafer l’1-0. Empatava el pichichi IvanArasa i Gilabert, amb una granrematada, feia l’1-2. El Corbera vaapretar molt al final i Lachen vaempatar. Dos gols anulats vancrispar però Gordo va sentenciar.Lamentar la lesió de Kazu.

CORBERA-ROQUETENC 3-2

El Deltebre va salvar un punt impor-tant per a poder fugir de les com-pensacions. Un gran gol de Josephva ser l’1-1 al 82. Els locals vanimposar-se a la segona part, ambmés intensitat. L’Olimpic, recuperat(5 punts de 9), va estar millor a laprimera quan va dominar i va teniropcions, a més del gol de Pau enacció d’estratègia.

Empat que no acaba de satisfer,sobre tot a l’Ascó que necessita allun-yar-se de la zona en la que es troba,de possible compensació. El Móra laNova, com en altres jornades, vaestar molt limitat d’efectius. Fins i totel porter suplent va sortir de jugadorde camp els darrers 10 minuts. Elpartit va ser anivellat, amb poquesocasions, amb molta precipitació perla urgència de punts.

Cal destacar la lluita de Ginestar itambé del Campredó, malgrat laseua situació. El Ginestar, tot i laincertesa de futur per la tempora-da vinent, va guanyar diumenge al’Horta, equip que va fer un pasenrera en la lluita per la permanèn-cia. El perellonenc Enric Sentis vadecidir amb un hat-tric. El Ginestares va quedar amb 10, amb el 2-2,els darrers 15 minuts.

El Vilalba reacciona Gordo decideix 92’ A la pomada

AMETLLA-ALDEANA 0-2

Segona plaça obertaCAMPREDÓ-BATEA 0-2

Prop de ser campió

LA SÉNIA-S BÀRBARA 4-0

Setena seguida

DELTEBRE-OLIMPIC 1-1

Una part per equip

M NOVA-ASCÓ 0-0

Els locals, limitats

GINESTAR-HORTA 4-2

Orgull ginestarol

*Partit de recuperració dimecres.Roquetenc-Olimpic (1-3)

*L’Horta-Móra la N (1-0) alminut 60, s’ha de reempendre aporta tancada. No hi ha data.

*L’Horta té un partit de tancament de camp. Jugarà

diumenge a Vall-de-roures con-tra l’Ametlla (11.30h)

*Àngel Alvarez fou destituït coma tècnic de la Galera després dela derrota de divendres a Arnes.Àngel es va acomiadar de l’e-quip diumenge, dirigint-lo perdarrera vegada. Discrepances

amb part de la junta i de l’aficióhan estat el motiu. Àngel respec-ta però ‘no entenc la decisió’.Xavier Arasa, nou tècnic.

4A CATALANA. AVUI DIVENDRES REP EL BOT

El líder Pinell es va veure sorprès a Benissanet quan guanyava 0-3. Els locals van empatar. Però Jordi, a poc del final, va marcar el3-4. Amb el triomf, els pinellans ja són equip de Tercera. Queden12 punts en joc i en tenen 10 d’avantatge a la Galera i al SantJaume que s’han d’enfrontar. Avui divendres (21.15h), partitavançat per la romeria de la Magdalena, contra un Bot que s’hadistanciat de la segona plaça amb la derrota contra el Camarles.La segona plaça continua oberta. La Galera i Sant Jaume tenenels mateixos punts. S’enfronten en dues jornades. L’Arnes vaguanyar divendres a la Galera (3-2) però va perdre diumengecontra un S. Jaume liderat per Ivan (2 gols de falta). Els locals vanigualar un 0-2 però Oriol va fer el 2-3. Hi ha opcions per a tots.

El Pinell virtualment ha pujat

diarimésebre

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 19ESPORTSwww.mesebre.catdiarimés

ebre

«»

BRAYANSERGIO AURÉCRISTIANCRISTOPAUXAVI CALLAUÀLEX ALMESTOYCAMPANALSDIDACLACHENJOSEPHESTEVESOLDEVILAENRIC SENTISÀLEX RAMOSPAU ESTUPINYÀTONI ONDAZABALROCAROGER ROIGDAVID RAMIREZGERARDÀLEX CLUAPAU MUÑOZMARC ANDREUÀLEX FORÉSAARONÀLEIX CHAVARRIAIVAN VALLÈSGALERACHIMENOJOHN

ALCANARALDEANAAMPOLLAAMPOSTAASCÓ BAMETLLABATEACAMARLESCAMPREDÓCORBERADELTEBREFLIXGANDESAGINESTARGODALLHORTAJ CATALÒNIAJ I MARIAJ I MARIA BLA CAVALA SÉNIAM NOVAOLIMPICPERELLÓRAPITENCAREM BITEMROQUETENCS. BÀRBARATORTOSAULLDECONAVILALBA

BRAYANSERGIO AURÉCRISTIANCRISTOPAUXAVI CALLAUÀLEX ALMESTOYCAMPANALSDIDACLACHENJOSEPHESTEVESOLDEVILAENRIC SENTISÀLEX RAMOSPAU ESTUPINYÀTONI ONDAZABALROCAROGER ROIGDAVID RAMIREZGERARDÀLEX CLUAPAU MUÑOZMARC ANDREUÀLEX FORÉSAARONÀLEIX CHAVARRIAIVAN VALLÈSGALERACHIMENOJOHN

ALCANARALDEANAAMPOLLAAMPOSTAASCÓ BAMETLLABATEACAMARLESCAMPREDÓCORBERADELTEBREFLIXGANDESAGINESTARGODALLHORTAJ CATALÒNIAJ I MARIAJ I MARIA BLA CAVALA SÉNIAM NOVAOLIMPICPERELLÓRAPITENCAREM BITEMROQUETENCS. BÀRBARATORTOSAULLDECONAVILALBA

ELS CRACS DE LA JORNADA 26

ELS TÈCNICS DE LA JORNADA:

6 DELS CRACS:

Xavi CidCamarles

Jordi RocaCorbera

RocaJ i Maria

ChimenoUlldecona

SoldevilaGandesa

BrayanAlcanar

Gerardla Sénia

Àlex AlegreAldeana

JOAQUIN CELMA

Top secret*Si l'Amposta baixa a segona catalana, el destí de Becerra podria ser la Rapitenca.*Àngel i Chimeno, amics al camp i fora d'ell. La temporada passada estaven cada un en un

equip, aquesta estan junts. On jugaran la propera temporada? Jo ho intueixo. Ofertes en tin-dran unes quantes.*Si no ascendeix el Tortosa a primera catalana, el davanter Chillon ‘Mochi’ no seguirà al Tor-

tosa. Si puja, les possibilitats de seguir són un 15%.*Dani Sereno, nou entrenador del Remolins-Bítem, podria ser l’entrenador del Catllar, la

temporada vinent. *Si el Catllar renúncia a la segona catalana, podria beneficiar algun equip ebrenc en els des-

censos compensats. Però només és un rumor perquè sembla que el Catllar vol refer-se.

Radiografia del futbol ebrencL’EQUIP DE LA SETMANA: JE FLIX

Com la temporada pas-sada, l’equip de Riusestà fent una segonavolta de cinema. En elsúltims 17 partits nomésn’ha perdut un. Aquestequip és una pinya inomés té dos partitscomplicats en les últi-mes 8 jornades delcampionat.

Pulsacions de la jornada*Parte de guerra partit R.Bonavista-la Cava, el partit va ser correcte. Al final, al túnel de ves-tidors, un jugador del Bonavista li va pegar un cop de colze per l'esquena al jugador la CavaJoab, que es va quedar deu minuts tirat a terra. Fou traslladat en ambulància i el dilluns vapresentar denúncia.*El futbol a nivell nacional està cada vegada més complicat. A les nostres terres podem estaragraïts que totes les principals poblacions tenen un equip de futbol, a la resta d'Espanyadues capitals Orense i Salamanca no en tenen, aquí som uns afortunats.*El Batea ja ha batut dos rècords, Agus més gols que la temporada passada i aquesta set-mana ha batut el segon: la passada campanya va aconseguir 58 punts i ara en porta 59. Elproper rècord: ser el campió.*Algun dia s’haurà d'escriure un article ampli i extens de Michel Viñas. S'ho mereix, més demitja vida dedicada en cos i ànima pel futbol ebrenc. D'entrada, felicitats. El passat dissab-te va ser el seu aniversari.*Rècord Guiness del Catllar. No queda ni un jugador dels que van començar la temporada.Vaig dir que podrien baixar 3 equips tarragonins de 1a catalana. Encert total. En seran 4.

GOLEJADORS

JUGADOR

Becerra (Amposta)Taranilla (J i M)Cuenca (J i M)Callarisa (Amp)Ike (J i M)Gallego (J i M)Peke (Rapitenca)Guiu (Rapitenca)Genis (Torred.)Àlex Forés (Rapit.)Àlex Cañas (Torred)José Mari (J i M)Àngel (Rapitenca)Gustavo (Amposta)Dominguez (Vilase)

123456789

101112131415

1A CATALANANº

11107776655554444

GOLS JUGADOR

Chimeno (Ullde)Dilla (Gandesa)Adrià (Alcanar)Mochi (Tortosa)Marcel (Cambrils)Miguel (R Bítem)Garrido (Cambr.)Llaberia (la Cava)Regolf (Catal.)Ferran (la Cava)Cristian (Valls)Ferran (Cambrils)Abde (Riera)Teixidó (Camarles)Ferreres(Camarles)

123456789

101112131415

2A CATALANANº

2625232118151211101099998

GOLS JUGADOR

Agustí (Batea)Roger (Corbera)Aleix (M Nova)De la Torre (S B)Oriol (Ascó B)Magí (Perelló)Gerard (la Sénia)Àlex Alegre (Alde)Robert (Aldeana)Toni Calafat (SB)Rullo (Ametlla)Sergi Vila (Olim)Ivan Arasa (Roq)Enric Suñé (Batea)Paquito(Campredó)

123456789

101112131415

3A CATALANANº

442320191515151413131312111010

GOLS

EQUIP

La Sénia

Batea

Tortosa

Aldeana

S Jaume

Amposta B

Flix

Catalònia B

Perelló

la Galera

Pinel

Arnes

J i Maria

Camarles

Tivenys

Ulldecona

Gandesa

Bot

l’Ametlla

Rem Bítem

Horta

Móra Nova

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

DARRERS Nº

18

16

15

15

14

13

13

13

12

12

12

12

10

10

10

10

10

9

9

9

9

8

P EQUIP

S Bàrbara

Ascó B

la Cava

Camarles B

Ampolla

Deltebre

Vilalba

Olimpic

Roquetenc B

Rapitenca

Roquetenc

J i Maria B

Alcanar

Catalònia

Corbera

Benissanet

Amposta

Ebre Escola

Ginestar

Godall

Campredó

Xerta

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

6 PARTITSNº

8

8

8

7

7

7

7

6

5

5

5

4

4

4

4

4

3

3

3

1

0

0

PJUGADOR

Josep UliaqueSergi Auré Didac RiusRobert LópezJosep RevertéDavid MoyaÀlex AlegreFran Corella Àngel HernandezNasiPau Sánchez

4948433833302920181613

123456789

1011

UE ALDEANANº P.

6

6131213

24

G. JUGADOR

Marc PerellóRobert CabreraCristian GuijarroAitor ArasaEric GarridoÀlex TrabalonPaco CasasGuille RipollèsSamu GarciaHugo PérezSoriano

3733323128272726262419

123456789

1011

CF AMPOLLANº P.

276

1

56

G.

JUGADOR

ÀlexPaquitoPau Tomàs TinoJoel RodriguezRamon ZaragozaMarc PaniselloDidac LaboriaJosep MartiManuEdu Roig

3938353531302422222217

123456789

1011

UE CAMPREDÓNº P.

10221

111

2

G. JUGADOR

Ahmed AbouRoger VidalLachen OudadiÒscarLluís CastellóAmado ClotetKazuOriol SaladiéGerard MorenoAbdhejalilÒscar Gilabert

71575333322825231699

123456789

1011

CF CORBERANº P.

1233

194

3

G.

JUGADOR

David CallarisaMarc VernetJoan SabatéJosep BecerraJonatan LlorachGustavo SorianoAdrià Vargas Joan BarrufetAleix CuencaArnau BertomeuOmar

4640393826252221191919

123456789

1011

CF AMPOSTANº P.

7

412

42

1

G. JUGADOR

Fernando Oriol BiarnésJaume GuerolaPau RipollSergi FuertesAlexis PedrazaAlbert TroyanoIsaac MartinRoger NollaAdrià MiróFerran Ramos

6047342827251919191716

FC ASCÓ BP.

215

6

9

G.

123456789

1011

Nº

Sergi CallauRulloXavi CallauManel Llambrich Sergi BrullEdgar PastoFroiPepeAngel Albert FauraRobert

3534343330292423211918

123456789

1011

SCER AMETLLANº P. G. JUGADORJUGADOR

Agustí FornósJordi VilanovaÀlex AlmestoyEnric SuñéJoan AubanellMiguel AdriàEloi AlmestoyKikoAdrià SuñerDavid BesAleix

7267612727262522181710

123456789

1011

CF BATEANº P.

45829

1

461

913

197111

G.

JUGADOR

Adrià ValselsIvan DiazIon OslabanuBrayan HurtadoDavid BlancoMarc TenaSoufine BarakatMoisés MuñozEric SafontAgustin DarioIker Diaz

685743373330252017128

123456789

1011

CD ALCANARNº P.

22626

7

2

G.

JUGADOR

Cristian B. Pau SansaloniRaul TeixidóJesús FerreresQuim EstebanEdgar SamperCristian ParadasFrancesc MelichFelipe GuapachaGerard Fresquet Enric Ferré

1005731282826241211109

123456789

1011

CD CAMARLESNº P.

6

97

3

242

G.

LA REGULARITAT DELS NOSTRES EQUIPS: AVUI EQUIPS DE PRIMERA, DE SEGONA I DE TERCERA EQUIPS MÉS EN FORMA

ELS CRACS DE LA JORNADA 26


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

«»

La quarta edició de la Trencacims Paüls es dis-putarà el pròxim cap de setmana, el 9 i 10 d’a-bril, a diferència de l’anterior edició que noméshi havia un dia de competició. Enguany asso-leix rècord de corredors amb més de 530. Eldissabte dia 9 serà el torn de la Ultramarató, 50quilòmetres amb més de 4000 metres de des-nivell positiu. Els quasi 200 corredors afronta-ran un recorregut d’infart, tant per la dificultatcom per la bellesa del paisatge, ja que s’em-marca al vell mig del Parc Natural dels Ports. Elsparticipants sortiran des del Casal municipal icreuaran diversos punts emblemàtics com laMola Grossa (1044 metres), passant pelTormasal i la font de Montsagre de Paüls, aixícom el pas de la Finella. I diumenge es donarà el tret de sortida a la Mitja Marató de 23 quilòmetresi 1932 metres de desnivell positiu. ebredigital.cat

La Trencacims Paüls es disputarà en dosdies i comptarà amb 500 participants

AQUEST CAP DE SETMANALES VINYES DEL CONVENT CB CANTAIRES TORTOSA (85-77)

El sènior masculí, va rebre al Volei 6 Mnaresa 3-0 am,b parcials (25-17, 25-17 i 25-23). El feme-ní, va perdre per 2-3 contra l'Alpicat (Lleida) (15-25, 25-18, 15-25, 25-17 i 11-15).L'equip juvenil femení, es va desplaçar al camp dels Vikings Prat, on van guanyar per 0-3 ambparcials (10-25, 12-25 i 8-25). Amb aquesta victòria finalitzen la competició en 4 posició.Aquesta pròxima jornada, els equips sèniors, es desplacen fora. L'equip masculí anirà al campde l'Aula mentres que l'equip femení es desplaçarà al camp del Vilafranca.Aquest cap de setmana, a Roquetes, es celebrarà la Fase Final del Campionat de Catalunya encategoria juvenil masculí, on s'espera un gran nivell de volei amb els equips que participen:Mundet, Sant Martí, Sant Pere i Sant Pau, Balàfia (Lleida), F.C.Barcelona i el Roquetes.

Campionat de Catalunya, juvenil masculí

C VOLEI ROQUETES. AQUEST CAP DE SETMANA

Gran expectació amb el debut de SorollaGran ambient i victòria.Després de l’aturada deSetmana Santa, que elsequips temen per la inactivi-tat de la lliga, Les Vinyes delConvent C.B CantairesTortosa rebia al MesserTarragona, un rival perillós iric en tots els aspectes. Ambel Pavelló de Ferreries mésple que mai, per l’interès dela incorporació del granJaume Sorolla, jugador sortitde casa, d’un nivell superiord’una altra lliga, que amb laseva humilitat i voluntat havolgut formar part d’aquestprimera catalana en els par-tits restants d’aquesta tem-porada.L’encontre començava ambcaràcter i molta personalitatper part de l’equip local quearribaria a comptar amb unarenda de (+24). L’equip va

demostrar concentració ideterminació, malgrat queen els passatges finals de

l’últim quart l’equip tortosíes relaxaria més del compteperò en definitiva aquestspartits cal saber tancar-los iaixí es va fer, controlant eljoc de principi a fi.Els parcials serien de 19/09-21/19- 22/18- 23/31 fina-litzant el partit en 85-77para el Cantaires.L’aportació del conjuntseria: Riverol 21, Novovic14, King 11, Miro 7, Sorolla7, Diaz 7, Pitarch 6,Domenech 3, Fortuño 3,Vera 1 i Galera.L’equip segueix enfocat enel que resta de la lliga ambl’esperança de fer un bonpaper, i seguir millorant lesprestacions.

La setmana que ve visitarà elS.E Sant Medir A.

Empat a casa contra el Lleidatana (29-29). Partit jugat ambpoca intensitat per part del C.H.Amposta. Les lleidatanes erenconscients de que es jugaven molt per permanencia mentreque les ampostines han estat intermitents i ara perden pisto-nada per lluitar per la segona plaça. Gran partit de MartaGàlvez que ha parat molts gols, si no el resultat hagues pogutser un altre. En el Top-4 cadet: H.SANT QUIRZE 43-23C.H.AMPOSTA. Derrota molt dolorosa per part “d'un granequip que ens ha passat pel damunt”.

Pas enrera de l’Handbol Amposta Lagrama

Els serveis tècnics de l’Ajuntament i la brigada municipal de Roqueteshan hagut de realitzar una sèrie de treballs de forma urgent, perquèl’empresa privada encarregada d’efectuar la ressembra de la gespanatural del camp de futbol, ha incomplert les condicions de les actua-cions pactades. A més de ressembrar la gespa del camp de futbol,també s’han realitzat diversos treballs de manteniment, s’han instal·latnoves baranes de protecció, s’han pintat les grades amb els colors del’equipació del CD Roquetenc i s’ha comprat maquinària nova per almanteniment de l’estadi. Les obres s’han realitzat en 3 setmanes.

Obres d’urgència a l’estadi de RoquetesHAN COSTAT AL VOLTANT DE 10 000 EUROS

ACTUALITAT

Aquest òrgan assessorarà elGovern sobre polítiquesesportives i la internaciona-lització i professionalitzacióde l’esport de competiciófederat i d’alt nivell, icol·laborarà en la definicióde prioritats en el desenvo-lupament dels programesesportius. La consellera de laPresidència, Neus Munté,acompanyada del secretarigeneral de l’Esport, Gerard Figueras, ha presentat els membres de l’òrgan assessor de l’esportcatalà. La consellera els ha encoratjat a fer aportacions que “permetin incrementar el potencialde l’esport català i mantenir-lo en la primera línia internacional”. El bitemenc Juanjo Rovira,director del MIC, forma part d’aquest òrgan.

El tortosí Juanjo Rovira entra a formar part del'òrgan assessor de l'esport català

EN UN MINUT

* AINA CID, DEL CLUBNAUTIC AMPOSTA, vaaconseguir dues medallesde plata en el MemorialPablo Aloja, a Itàlia.També cal destacar elbronze d’ÀlexSigurbjörnssopn i PauVela (Clib Rem Tortosa).

* HC EL PERELLÓ: A laprimera jornada de lasegona fase (play-off)d’handbol sènior femeníPrimera Catalana, grupA, l’HC Perelló, que finsara havia guanyat abso-lutament tots els partits,va caure derrotat aquestdiumenge passat a casadel CH Salle Montcada,per 28-21. Les locals vansortir activades i, amb unjoc ràpid i incident amb elcontraatac, van distan-ciar-se del seu contrin-cant ja a la primera part.Les perellonenques novan realitzar un bon par-tit, que es va caracteritzarpels freqüents errors.

Mésnotícies

Una cinquantena de pilots van partici-par a la primera prova del Campionatde trial de Tarragona, organitzada pelMoto Club Tortosa.

El Moto Club Tortosatorna amb força

DESPRÉS DE 10 ANYS

FUTBOL FEMENÍ. PREFERENT

Les jugadores del Lloret ambuna jugadora menys des de l’i-nici del matx, van voler jugarjuntetes i fent el fora de jocmolt avant, això ho van aprofi-tar les tortosines que ambaquesta superioritat van inten-tar jugar amb pilotes a l’espai.La primera en marcar va serÀngels Benaiges després d’unapassada de Laia Ballesté. Alsprimers 45 minuts també van marcar Clàudia, Raquel i Patri. Lasegona part va seguir la dinàmica de la primera. Així va ser comvan arribar els gols de Núria, Àngels, que en va fer dos més cer-tificant així el seu hat-trick, i Sandra, que s’estrenava com a gole-jadora i ho feia per partida doble. D’aquesta manera les ebren-ques van aconseguir una còmoda victòria i ara ja pensen amb elproper compromís contra el Sabadell, líder de la categoria.

Golejada del Tortosa Ebre,contra el cuer, la PB Lloret (9-0)


diarimésebregastronomia21www.mesebre.cat

MÉS EBRE RECOMANA

Maridatge

Vi ranci Temperatura: 16º

Flam de taronja

INGREDIENTS:• 3 ous• 100g de sucre• 3 taronges (250 ml de suc)Pel caramel:• 100g de sucrea•igua• suc de llimona

PREPARACIÓ:• Barregeu els ous amb el sucre fins que quedi una mesclahomogènia.

• Afegiu els suc de les taronges i, opcionalment, la ratlladurade les pells de les taronges. Coleu la barreja. • En un cassó feu un caramel amb 100 g. de sucre lleugera-ment humitejat amb aigua i unes gotes de llimona o vinagre,fins a aconseguir que el caramel quedi daurat.• Posar el caramel al fons de les flameres. Ompliu-les amb labarreja del flam.• Coeu-les al forn al bany Maria a 130-150ºC durant uns 45minuts, escalfor a baix, a dalt no, amb aire opcional, alçadaal mig.

Bon profit!

HISTÒRIA DEL FLAMAbans de Crist, els ous eren ingredients essencials en moltes receptes. Els fenicis, els grecs, i des-prés els romans els consideraven molt saludables. A més de ser nutritius, creien que eren benefi-ciosos per als problemes del fetge i els ronyons, que incrementaven la fertilitat i eliminaven certsproblemes del tracte urinari. Els consumien de diferents formes, però els antics romans van copiarla fórmula grega de barrejar ous amb llet i van crear una recepta anomenada Tyropatinam amb ous,llet i mel, que es cuinava a foc lent per quallar els ous i després es servia empolvorada amb pebre.El tyropatinam s'esmenta en l'obra del poeta llatí Fortunato (530-609 a.C.). Ja en l'Edat Mitjanaaquesta recepta es va fer molt popular en èpoques de Quaresma quan estava prohibit menjar carns.Llavors va sorgir el "flado" (coca, objecte pla, en llatí) d'ous quallats en versions salades i dolces,amb peix, verdures i també fruites, formatge i mel. A França i Espanya, la versió dolça del "flado"va començar a servir-se com a postres, invertit amb una salsa de caramel, i va passar a dir-se"flam" o "crème renversée au caramel" al poble gal. Va arribar a Amèrica a través de la Conquestaespanyola, i avui dia és una de les postres més populars del món.

BANY MARIAConsisteix en coure o escalfar delicadament un aliment introduint el recipient o motlle preparat perla cocció dins d’un altre més gros amb 2 dits d’aigua calenta i sense deixar que aquesta mai arribia l’ebullició.Aquest tipus de cocció es pot fer indistintament al forn o damunt del foc i per obtenir bons resultatshem de tenir en compte alguns punts, com no omplir en excés el recipient d'aigua, ja que quancomenci a bullir podria esquitxar i sortir. Sempre és millor afegir aigua calenta en el cas que cal-gués durant el procés de cocció.

SECCIÓ PATROCINADA PER:

PASSATEMPS

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 201622 www.mesebre.catserveisdiarimésebre

TELÈFONS D’INTERÈS: Emergències · Mossos d’Esquadra · Bombers · Urgències (Ambulàncies) 112

Font. Servei Meteorològic de Catalunya

L’horòscop El temps. Previsió

CATALUNYA

Estat del celCel serè o poc ennuvolat fins a migdia, si bé a punts del nord de la depressió Central,persistiran alguns estrats baixos al matí. A partir de migdia creixeran nuvolades alPirineu, al Prepirineu, a punts de muntanya del quadrant nord-est i, a partir del vespre,a la resta del sector central del litoral i prelitoral; el cel quedarà mig o molt ennuvolat enaquests sectors. Independentment, al vessant nord del Pirineu el cel estarà mig ennu-volat de núvols baixos, més abundants i compactes al final del dia.Precipitacions

A partir de mitja tarda s'esperen algunes precipitacions febles al vessant nord delPirineu, amb una cota de neu que baixarà dels 1400 metres fins als 800 a la nit. A més,a partir d'aleshores també s'esperen ruixats locals al Pirineu, al Prepirineu i a punts del'interior del quadrant nord-est. Seran d'intensitat entre feble i moderada, acompanyatsde tempesta i no es descarta que de calamarsa. Durant la nit els ruixats es concentra-ran a l'interior del quadrant nord-est. La cota de neu baixarà progressivament dels 2000metres fins als 1400 metres. Les acumulacions de precipitació seran minses o poc abun-dants en conjunt.

TemperaturesLes temperatures màximes seran semblants, malgrat que al Pirineu seran semblants olleugerament més baixes. Oscil·laran entre 15 i 20 ºC arreu del país, lleugerament mésaltes al litoral sud.

VisibilitatA cotes baixes del vessant nord del Pirineu serà entre bona i regular. A la resta del terri-tori serà bona o excel·lent, tot i que en moment de ruixat la visibilitat serà regular.

VentVent de component nord i oest entre fluix i moderat en general. Al terç sud bufarà mes-tral moderat amb cops forts, puntualment molt forts al final del dia, i a l'Empordà hihaurà tramuntana moderada amb cops forts i puntualment molt forts a l'extrem nord,més reforçada al final del dia. Al sector central del litoral i del prelitoral, així com a l'in-terior de la meitat est i de la Catalunya central, serà fluix i de direcció variable..

TERRES DE L’EBRE

TEMPERATURESMàxima

20ºMínima

9°MATÍ

SOL

TARDA

ENTRE POC I MIG ENNUVOLAT

Font. Servei Meteorològic de Catalunya

Àries20/3 al 19/4

Parla amb la teva parella, escolta la seva opinió,mostra’t conciliador i reconeix la importànciaque té en la teva vida. Les tensions laborals etpoden provocar insomni.

En l’amor t’alliberaràs de velles restriccions.Buscaràs el que desitges amb coratge i cor.Evita les tensions i procura anar amb compteamb les discussions.

Taure20/4 al 19/5

Els teus recursos personals i el teu magnetismefaran que entris en contacte amb molt diversespersones. És important que no cremis gratuïta-ment les teves energies.

En relació amb l’amor, avui prendràs una deci-sió important i positiva per a la teva vida sen-timental. Tindràs la necessitat de trobar unamica de calma.

Bessons20/5 al 21/6

Mart i Urà transitant per la teva casa vuit indi-quen que es reactiva tot el que fa referènciaa la teva sexualitat. Estaràs obert a tot tipusde relacions.

En relació amb la teva vida de parella, en aquestmoment, la teva actitud és capaç de destruirqualsevol barrera que pugui existir. Deixa d’ob-sessionar-te tant amb el treball.

Cranc22/6 al 21/7

És probable que al costat de la teva parellaassoleixis definir millor els teus objectius. Avuila teva activitat serà constant, fet pel qual éspossible que al final del dia et trobis cansat.

És probable que hagis de fer un esforç peracceptar certs plantejaments de la teva parellaque a priori no et convencen. El teu propi can-sament físic prové de la teva falta d’exercici.

Lleó22/7 al 22/8

En assumptes d’amor confia en el teu poderdeseducció. La vida et pot sorprendre.Respecte a la teva salut, vés amb compte, l’ex-cés d’activitat excita el teu sistema nerviós.

Aquari20/1 al 18/2

La teva vida sentimental és una mica agitadaperò avui pots viure moments molt enriquidors.Per millorar la teva salut i sentir-te bé necessi-tes mantenir un bon contacte amb la gent.

Verge23/8 al 21/9

En assumptes d’amor la teva activitat seràmolt forta però hauràs d’anar amb comptede no interpretar les coses només des d’unpunt de vista.

Peixos19/2 al 20/3

Les trobades inesperades amb el sexe oposatque es produeixen en aquest moment poden serimportants per al teu futur. Noves situacions queamenacaran la teva harmonia.

Balança22/9 al 22/10

Escorpí22/10 al 21/11

Sagitari21/11 al 21/12

Capricorn21/12 al 19/01

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 23classificatswww.mesebre.catdiarimés

ebre

IMMOBILIARIAÑ

LA SENIA HABITATGEEN VENDA: XALET de175m2, garatge de 42m2amb piscina, barbacoa izona verda, parcel·la de17.219m2. Totalment equi-

pat i acabats de molt bonaqualitat. Tel. 977576137.LLOGUER LA SÉNIA: pos-sibilitat de compra, LOCALCOMERCIAL totalment equi-pat de 183m3. a. condicio-nat, parquet i bany. C/General Prim Tel.977576137L'Ampolla. LLoguer. Localcomercial 55m2, molt bésituat enfront del club naútic.Ampli aparador, sòl de par-

quet. Sala gran i despatxbany. Tel: 670516520

AMPOSTA: ES VEN CASA160m2 amb terrat de60m2. Tel 628497420

MOTORÑ

SAAB 9-3 TDI, dièsel, 115cv, any 1998, 248,000Km.1950 €

Tel. 606 804 769

SERVEISÑ

OCUPACIÓÑ

EMPRESA IMMOBILIARIA

Busquem comercialautònom amb vehiclepropi per gestionar car-

tera d'immoblesINTERESSATS ENVIAR

CURRICULUM :[email protected]

VARIS Ñ

COMPRO Motos velles,encara que no funcionen i notinguen papers. Pagamental comptat.

Tlf.680 968 290

RELAXÑ

OFERTA CATALANAmasajes relajantes com-pleto 20 euros discretoindependiente.664149258

COMPROPÀRQUING

“CENTRE TORTOSA"Tel. 639 594 527

EN VENDA UNSOLAR DE 420 M2

SITUAT AL CENTRE DE LA CAVA-DELTEBRE.INTERESSATS TRUCAR AL:

696 01 16 29Preguntar per

Francisca

TORTOSA

Casa en Venda dedos plantes a la ravalde la llet (Tortosa).

160m2 amb cotxera,tota exterior amb

terrasses, parquet cli-matitzat, xemeneies

de llenya als 2salons, 3 Dormitorisgrans amb banys.

Tel. 670 268 632

TORTOSAEs necessita senyorainterna per atendredues persones grans(no dependents). Edatentre 30 i 50 anys,amb carnet de con-

duir. Alta a laSeguretat Social.

Tel. 609 346 879

TÈCNICS TITULATS ENJARDINERIA

- Podes, gespa, escarifi-cacions, control de pla-gues (palmeres i altres),optimització del reg, roca-

lles, etc...PRESSUPOSTOS DENOVA CREACIÓ DEL

SEU JARDÍ I/O MANTE-NIMENT SENSECOMPROMÍS

Som PROFESSIONALSamb TITULACIÓ acadèmi-ca, ASSEGURANÇA de

responsabilitat civil, carneti CERTIFICAT d'aplicadorde productes fitosanitaris,pla d'higiene i SEGURETAT

al treball en vigor.Tel. 615 24 66 99

www.florestajardineria.com [email protected]

Vols anunciar-te?

Aquest és el teu espai privilegiat de

PUBLICITAT877 180 170

[email protected]

No t’ho pensis

més!


diarimésebre

www.mesebre.catL’ENTREVISTA

«»«»

AVUI, A LES 22H A CANAL TERRES DE L’EBRE

Aquesta nit a les 22 h a MésPersonal, Canal Terres de l'Ebre, lafusió del flamenc, salsa i la rumbade les Terres de l'Ebre de la mà de:«Los Gitanets, El Paiet Mauri i LaBanda del Pestanyó»

Blai Batista-veu, Josep Bravo-trom-peta, Manuel Giménez-percussió iveu, Juan José (Kuki)-percussió,Antonio Claveria (Taka)-teclat,Jordi Mauri-veu i guitarra, FrancescJosep (Pani)-trombó, ManelBatista (Lito)-bateria, JonathanBatiste-guitarra, i Francisco Josuè(paquito)-baix i veu, són els 10components d'aquest grup quefusiona flamenc, salsa i rumba ique aviat gravarà el seu primerdisc. Porten anys dintre d'aquestmón, i es nota. Viuen la músicaperò, no viuen de la música. Encarano. Parlarem de la rumba catalanaque ens ha aportat un estil musicalpropi, de la comunitat gitana, detradicions, del respecte, de canvis,però sobretot, de la seua passió: lamúsica.

Una visió diferent de la gent del nostre territori

ACTUALITAT

LOS GITANETS, EL PAIET MAURI I LA BANDA DEL PESTANYÓ

Isabel Carrasco

FOTO: SALVA BALART

FOTO: REPOART

DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 «» diari ebre · DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 TERRES DE L’EBRE...

Documents

Transcript of DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 «» diari ebre · DIVENDRES 8 D’ABRIL DE 2016 TERRES DE L’EBRE...