Divertits Núm 24. Juny 2014

• Agriculturat

• Els horts urbans

• L’hortet d’Es Liceu

• Mallorca Sostenible

• CreARTeatre

• José Luis García, sensei de Nihon Tai

Jitsu

Juny 2014

Agriculturart (4)

Els horts urbans (7)

L'hortet d'Es Liceu (10)

Mallorca Sostenible (12)

CreARTeatre (17)

Enquesta: Nova llei de l'avortament (21)

Taller d'escriptura (23)

Nit literaria 2014 (27)

José Luis Garcia, Sensei Nihon Tai Jitsu (28)

Divertits és la revista editada i publicada pels alumnes d’ESO © d’Es Liceu

Juny 2014

Agriculturart!!!

Els alumnes de secundària de la ma del departament de Ciències Socials, Música i Plàstica han treballat el tema central del curs,

“L’agricultura familiar”, i el que han fet és vincular l’agricultura a la història i a l’art

Aquest any a s'escola els alumnes de 4t d’ESO han preparat una exposició sobre la agricultura familiar, digit per na Tonina Cànoves, professora de plàstica a ESO. El grup de divertits ha anat a

xerrar amb ella per saber més sobre aquesta exposició

Àngela, Carles i Kiko

Com va sorgir la idea de fer aquesta exposició? -La idea sorgeix quan pensava com poder enllaçar el tema central del curs “agricultura familiar” amb les assignatures de socials i plàstica. Des del teu punt de vista que ha sigut el més difícil per fer? -El més complicat ha estat preparar les visites guiades que els alumnes de tercer d'ESO fan als d'infantil i primària. Sempre xerres de sa creativitat a classe, quin ha sigut el dibuix més creatiu que has vist a l'exposició? -El dibuix més creatiu és un que té un simple punt, quan l'alumne el va fer, li vaig dir que estava bé, però que havia de justificar el punt en relació a l'agricultura. I s'en sortí prou bé, hi va afegir una frase: Això es l'origen de tot, es una llavor. Estàs satisfeta amb els resultats? -Estic bastant satisfeta, tant pels resultats com per la implicació de tot l'alumnat.

“Això es l'origen de tot, es una llavor”

Agriculturart

A través de set pla-

fons es fa un reco-

rregut per la histò

ria explicant com es

treballa l’agricultura

a cada moment i

com aquesta agricul

tura s’ha plas-

mat en l’art

Com es pot apreciar

en les fotografies de

la pàgina anterior,

durant uns dies els

alumnes de 4t es

van convertir en

professors dels més

petits

“El més complicat ha estat preparar les visites guiades que els alumnes de tercer d'ESO fan

als d'infantil i primària”

Els horts urbans

Quin és el concepte d'horts urbans? Un hort urbà és aquell ubicat en una ciutat i que té com a finalitat fonamental el permetre el contacte directe entre les persones i els recursos naturals. S'hi pot accedir pagant un lloguer o lliurement. L'hort urbà de Palma, en concret, és un hort sense barreres la qual cosa vol dir que tothom pot participar ( sembrant, regant, recollint els vegetals,netejant...) sense haver de pagar res.

Per què es fan horts urbans?

Els horts urbans sovint neixen pel desig que tenen les persones de la ciutat de

Aprofitant que enguany el tema de l'escola es

l'agricultura hem entrevistat a la profesora Carlota Cabeza per la seva experiencia amb els horts urbans que

s'han fet a Palma

Xesc Morales i Toni Cuellar

sentir-se més properes a la natura. A més, molts els veuen com a símbols cap a l'autogestió, és a dir, un primer pas cap a poder viure d'una forma independent del sistema establert

( que moltes vegades priva dels aliments a les persones que més ho necessiten).

Quines opinions tens sobre els horts urbans?

A través dels horts, igualment, es socialitza i es participa directament en la construcció de la ciutat Qui hi ha darrera dels horts urbans? Darrera els horts urbans no hi ha un col·lectiu determinat. L' Hort urbà Jardí

d'Epicur ( ubicat al carrer Joan Maura de Palma), que és el que conec, va sorgir per la iniciativa d'alguns membres del col·lectiu 15M. Amb el temps ( ara ja fa uns anys que sobreviu) les persones interessades han anat variant i s'hi han afegit alguns veïns. Quins exemples hi ha a Palma? Exemples: Hort Urbà Jardí d'Epicur. Fa un parell d'anys n'hi havia un altre però va ser desallotjat. Podeu veure la següent notícia: Que es cultiva als horts urbans?

Als horts urbans, generalment, es cultiva de forma ecològica, això vol dir, sense utilització de químics. S'emplea abonament natural (matèria orgànica, fems, etc). Tot el que s'hi sembra és de temporada, per tant, ara hi ha tomatiguera, carabassíns, aubergínies,etc.

“Els horts urbans sovint neixen

pel desig que tenen les persones

de la ciutat de sentir-se més

properes a la natura”

“molts els veuen com a símbols

cap a l'autogestió, és a dir, un

primer pas cap a poder viure

d'una forma independent del

sistema establert”

“Darrera els horts urbans no hi

ha un col·lectiu determinat”

“Als horts urbans, generalment,

es cultiva de forma ecològica,

això vol dir, sense utilització de

químics”

L’hortet d’Es Liceu

“El nostre hortet és un espai on els nins/es experimentam, manipulam, oloram, . . .

El nostre hortet és ecològic i està distribuït amb el sistema de parades en crestall, on hi ha diferents

espais de famílies botàniques, distribució i rotacions per famílies. . .”

Entrevistam al professor Mateu

Ginard, encarregat de l'hort !

Marina Quetglas, Marina Fiol i Paula Carrió

Quines son les característiques i objectius de l'hort? -Serveix perquè els nins tenguin contacte amb la naturalesa. Les seves característiques són: Espai reduït Tancat Protegit per parets Pega el sol. Quines activitats feim a l'hort? -Cavar, sembrar, regar, collir, reconèixer les plantes, observar ( com son, de quin color..), ensumar, tastar, veure animals, cercar animals...

Com valoraries l'experiència? -Molt bona, fan coses diferents , es un espai on es diverteixen aprenent. -Recordaries l'any en que l'Hort estigues en el millor estat ? Sempre ha estat ben cuidat, no es una cosa estètica sinó dinàmica. A principi del curs es posa en marxa i hem de sembrar, on està millor es a la Primavera Per què vareu decidir fer l'Hort ? -Perquè m'agrada l'agricultura i estava a infantil i juntament amb els mestres varem tenir l'idea. Fa 25 anys que hi ha Hortet, gràcies a Gaspar Caballer. .

Conclusió

Hem aprés que els mestres han de servir per fer aquesta feina, els hi han d'agradar els nins, han de tenir molta il·lusió i PACIÈNCIA.

Sobre l'Hortet, una de les nostres reporteres mai havia estat a l'hort i assegura que és una bona experiència perquè els nins petits

aprenen jugant amb la natura.

Un lloc web per a la sostenibilitat

de Mallorca

www.mallorcasostenible.org

Tenim noticia que fa ja dos anys es va posar en marxa una experiència

informativa que té molta connexió amb la temàtica central d’aquest número

de Divertits. I és que des d’aquesta plataforma digital es dona informació molt

variada de temes com la agricultura ecològica a Mallorca, el Consum

responsable, etc.

I com que també sabem que darrera d’aquesta experiència està el nostre

tutor, Michum, i una altra professora de l’escola, Carlota, hem aprofitat per

fer-li, al primer, unes quantes preguntes...

Redacció

- Quins són els objectius de

Mallorca Sostenible?

Informar sobre les

diferents ofertes de serveis

a la comunitat sostenible:

Atenció a persones majors,

persones amb discapacitat,

mercat laboral, comerç just,

cooperació al desenvolupament

solidari, consum responsable,

defensa dels consumidors, mercat

ecològic, bioconstrucció...

Col·laborar en la defensa social,

cultural i mediambiental de

Mallorca mitjançant la difusió de

notícies i informacions

Donar a conèixer experiències

comunitàries i cooperatives

- Quan va néixer i cóm?

Al juliol de 2012, un petit grup

d'amics relacionats amb el sector

cooperatiu, decidim engegar el

projecte web “Mallorca sostenible”.

Dos redactors i tres col·laboradors

conformem l'actual equip promotor.

-Quins valors vos inspiren

L'equip de redactors i col·laboradors

de “Mallorca Sostenible” s'identifica

amb els valors del decreixement

(progrés per disminució), del

moviment cooperatiu internacional i

del moviment consumerista

- Quines seccions té el lloc web?

Bàsicament:

-Consum

-Serveis

-Habitat

-Economia Social

-Protecció del territori

- Heu visitat les granges agrícoles de

Mallorca?

Sí, poc a poc... Hem visitat alguns

llocs molts interesants, com per

exemple Binifela.

Binifela és una explotació situada a

Capdepera amb la filosofia de fer

una agricultura i ramaderia

ecològica, no forçada i sostenible a

llarg termini.

Ofereix diversos productes des

d'hortalisses a bestiar boví, passant

per herbes aromàtiques, productes

de secà, fruits, ous i mel. Es

prioritzen les varietats locals.

Una altra interessant , per exemple

és la Biogranja la Real. Aquesta finca

pretén desenvolupar

la salut i el benestar

des de tres eixos

principals:

CONSUM DE

PRODUCTES

ECOLÒGICS I DE

QUALITAT. Ofereix

aliments ecològics,

molts dels quals són

cultivats en els seus

propis horts, i orienta

en qualsevol matèria

relacionada amb l'alimentació i la

cosmètica.

FORMACIÓ. Mitjançant la realització

de xerrades, tallers i seminaris

posen a la disposició dels clients

una àmplia gamma d'activitats,

fonamentalment, orientades a

l'elaboració de productes

d’alimentació i la presentació de

diferents mètodes d'alimentació

saludable. A més, setmanalment es

desenvolupen tallers d' activitats

corporals tals com a Ioga, Chi kung,

Vyayam, respiració conscient etc.

VINCLE AMB LA TERRA. La proposta

de lloguer d'horts és la cèl·lula del

projecte. Això comporta el consum

d'hortalisses ecològiques de qualitat

i la formació mitjançant

l'assessorament constant dels

col·laboradors.

Però hi ha moltes més, us recomano

que visiteu la Web, allà en trobareu

informacions sobre diferents llocs:

Això és vida, Amadip.esment, Sa

Teulera, Son Barrina...

- Hi ha molta gent a Mallorca

fent feina per una “Mallorca

sostenible”

Molta més de la que pugueu

imaginar. Precisament això és

de les coses que més ens han

sorprès de l’experiència de Mallorca

sostenible. Gent que fa feina amb

banca ètica, en consum responsable,

en energia alternativa...

- Ens deies abans que teniu un grup

al Facebook...

Sí, és interessant això. Ja tenim uns

200 amics i els enviem informació

permanent de tot allò relatiu a la

sostenibilitat a Mallorca: Iniciatives

dels ecologistes, cursos de formació,

activitats dels moviments socials,

notícies de premsa

. Cóm es pot col·laborar

Ah! Això és molt fàcil... Ens pots

enviar informació interessant al

correu que es pot trobar a la

portada de la web o, senzillament,

fas un clic sobre el “me gusta” del

Facebook.

creARTeatre

(o de com les muses van inspirar l’home)

Conversam amb la nostra companya

Àngela López

l passat dimecres 21 de maig, els alumnes de 3r de Secundària que cursen l’optativa de Teatre, presentaren al Teatre Mar i Terra el seu espectacle creARTeatre (o de com les muses van inspirar l’home), amb el qual han participat a la Mostra de Teatre que organitza l’Ajuntament de Palma

El muntatge parteix de diverses tècniques teatrals, fa un recorregut per les distintes manifestacions artístiques que coneixem (música, escultura, dansa, poesia, pintura…) , i es basa sobretot en improvisacions.

E

Paula i Patricia

Que tal la representació al teatre del Mar i Terra? Va estar molt bé, vaig gaudir de poder actuar al costat dels meus companys i a més vàrem tenir molt d’èxit. Quin va ser el teu paper en l'obra? Jo vaig fer de Euterpe, la musa de la música, a més de algun que altre paper figurant. Hi havia companyerisme entre tots els que vau participar en l'obra? Totalment, hi havia molt bon rotllo entre nosaltres, fins i tot érem una

pinya, ens recolzàvem abans de sortir i ens animàvem en acabar. Quin va ser el moment més tens a l'hora de actuar? Doncs sempre és just abans de sortir a escena, els nervis et cohibeixen i t'impedeixen pensar clarament, però quan surts a actuar tot es passa. Et va costar molt aprendre el paper? Sí, bastant, tinc pànic a oblidar o quedar en blanc enmig de l'escenari. Ha valgut la pena tot l'esforç que heu fet en el procés? Sí, sens dubte ha valgut la pena, però res hauria estat possible sense Rafel.

Us heu organitzat bé durant el temps de classe per preparar l'obra? Han estat moltes hores practicant i organitzant tot, tant a classe d'optativa com a casa aprenent-nos nostres papers. A si que quan anàvem quedant tot iva rodat Has tingut altres experiències pel que fa al teatre? Podries explicar alguna? Sí, de més petita vaig actuar en un o dos musicals amb el meu antic cor. A partir d'aquí Tens pensat seguir en

el món del teatre? L'hi recomanaries a la gent viure la experiència d'estar en un escenari davant de tant públic? Per ara no tinc pensat seguir, però recomano a tothom que provi aquesta experiència perquè és inoblidable. Moltes gràcies per la teva col · laboració Angela i per dedicar el teu temps a contestar les nostres preguntes. Gràcies a vosaltres.

Enquesta sobre la nova llei de l'avortament

Enquesta sobre la nova llei d’avortament

Kiko Martínez i Àngela López

Dos reporters de Divertits hem fet una nova enquesta sobre la llei de l'avortament a Espanya. Hem demanat a distintes aules de segon cicle de Es Liceu. Com ja sabeu, la llei de l'avortament està en fase de tràmit parlamentari. El PP la vol aprovar. Si s'aprova aquesta llei, no deixaran avortar a les dones a no ser que la salut de la dona estigui en perill i si la causa de l’embaràs es violació (en aquest cas te donaran 12 setmanes de termini per avortar i només si ho denuncies)

Esteu d'acord amb la llei “contra l'avortament” ? Per què? 3.eso.A (Clara i Damià) No estem d'acord perquè cada dona té dret a fer lo que vulgui amb el seu cos. 3.eso.B (Sergi i Paula) No estem d'acord perquè la dona es lliure de fer el que vulgui. No es just que si una dona no té doblers per mantenir-lo que la obliguin. 4.eso.A (Naomy i Jaume) No ens pareix bé que el govern tinguí que influir en la decisió de una dona, perquè es una cosa molt humana, una persona ha de tenir el dret de fer en la seva vida el que vulgui. Pqpi (Juanjo i Toni) Cada un té dret a elegir i a fer el que vulgui en es seu cos. No ens pareix bé aquesta llei! Què és el que canviaríeu d'aquesta llei?

3.eso.A Simplement no la posaríem. 3.eso.B La solució es no posar aquesta llei, es decisió de la dona que ha de tenir el nin, no del govern. 4.eso.A La llevaríem del tot, no es just per les dones que els obliguin a fer una cosa que no volen fer. Pqpi La llevaríem, no es just per les dones que no lis deixin avortar.

Des del

Taller d’escriptura

de Diver…

Mi sensación Patricia

Estoy rodeada

de unos frondosos árboles,

hace un día maravilloso y aquí me

encuentro, escuchando el cantar de los pájaros. De lejos también se escuchan los ladridos de unos perros, como si sintieran rabia en

su interior. Observo al profesor y se encuentra relajado, sentado en un banco. por la expresión de su

rostro, diría yo que se siente muy cómodo aquí. También escucho un avión que acaba de pasar, seguramente a

unos 6.000 pies por encima de

nuestras cabezas. Detrás de mi, se encuentra una hermosa niña, vestida de color rosa que está acompañada por su

madre, o eso intuyo. Delante se encuentra una señora acariciando

a un bebé, en su hermoso carrito de color rojo. La pequeña vestida de rosa se acerca ahora junto a la señora con el bebé... Sí, sin duda se trata de su madre, entablan una conversación y parecen estar muy agusto.

A continuación me he quedado mirando el cielo, sintiendo el calor en mi espalda, un calor muy intenso, como si estuviéramos en pleno mes de agosto. Se ha acercado una compañera de clase llamada ''Paula Carrió'' y nos ha

preguntado si la música se oía desde aquí, seguidamente se ha ido porque el profesor le ha dicho que baje la música. Se puede escuchar otro avión, este sonido es más intenso y

duradero que el anterior. Me he percatado de que faltan tres compañeros de la clase, Toni Cuellar, Kico Sampol y Xisco Llabrés, no están dentro de mi alcance óptico, de fondo escucho a Angela y a Marina Fiol.

Marina Fiol se ríe y Angela

dice !Gilipollas! Y se comienzan a reir. Cierro mis ojos y siento una gran paz en mi interior, me gustaría pasar más tiempo escuchando la naturaleza,

porque para muchas personas parece algo insignificante, pero para otras, significa un lugar muy

agradable donde puedes meditar,

escuchar muchos sonidos y lo más importante, conseguir relajación.

Pareces Ángela

“Pareces un ogro

¿No ves que pelos

llevas?”. Kevin se

miró al espejo de

inmediato, se mojó

los dedos con un

poco de agua y se

acicaló el pelo con

nerviosismo.

-¡Rápido! Vas a

llegar tarde, y

luego no te va a dar tiempo. ¡Espera!

Date un repaso. Se miró por última vez en el espejo del

baño y salió corriendo, cogió la maleta

y fue rumbo al instituto. “¿Te has

puesto colonia? No, no te has puesto…

¿Y si no le gusta como vas vestido? ¿Y

si te rechaza? ¡Está allí! ¡Corre ve a

hablar con ella!”

Kevin levantó la vista, y allí estaba,

Yaiza, con su pelo rubio con un corte

que le llegaba por debajo de la nuca,

con sus ojos grandes y brillantes con

unas pestañas voluminosas y espesas. Kevin estaba loco por ella desde hacía

cuatro meses, pero lo máximo que

había conseguido era quedar con ella

para hacer un trabajo para la clase de

literatura, y aunque se llevaban genial y

siempre hablasen por chat, Kevin nunca

había conseguido agrupar el valor

necesario para declarar su amor. “¿Pero qué haces? No te quedes allí

parado, ¡venga ve!” Kevin caminaba

firme pero con un mar de dudas en su

mente, los pies le pesaban y empezaba

a tener seca la boca. Miró al cielo

buscando fuerza aunque fuera de la

propia naturaleza y el álgido sol, espeso

en su oro, le pareció un buen presagio.

-Hola Yaiza

-¡Kevin! ¡Que bien que estés aquí! Me

estaba preguntando a ver si te

importaría que Claudia viniera con nosotros para el grupo del trabajo. Ya

sé que ya lo hemos empezado pero, la

pobre se ha peleado con su compañera

de trabajo y me ha pedido haber si

podía colaborar...

“Genial, vienes a declararte y va ella y

te suelta que quiere que tu ex novia

colabore en el trabajo, pues

empezamos bien… Venga, dile que no

sutilmente y lánzate ya!”

-Por mi genial, sabes que yo siempre

estoy de acuerdo contigo –Dijo Kevin

con la voz quebrada-. “¡Calzonazos!” -Oye Yaiza, me gustaría decirte una

cosa, ¿podemos hablar a solas?

-Pues claro, ¿estás bien?

-Sí, sí, es que para mi es importante

“Ya la estas preocupando, piensa

que existe el riesgo de que te diga que

no, no tienes que parecer un

desesperado: hazte el interesante”.

-O sea, que tampoco es muy

importante, pero… ¡que me gustaría

decirte algo! –Dijo Kevin ya alterado y

titubeante-. -Vale, vale, hablamos tranquilo pero no

me chilles –Dijo Yaiza con cara de

asombro-

“¡Ala!, ya la hemos liado, ¡venga díselo

ya!”

-Perdona, no era mi intención hablarte

así, es que yo… que te quería decir

que… si tú quieres claro, que si... tú… y

yo…

-¿Si que? –Dijo Yaiza inquietante.

-¡Quieres hablar ya! ¿Qué es ese olor?

¿Has pisado un regalito?- Kevin miró su

suela de zapato y cuando fue a mirar la

otra zapatilla Yaiza le interrumpió: -Kevin, como no tengo todo el día…-

“Ahora se irá, por tonto y tartamudo,

claro, ha visto que no hablabas y habrá

pensado que te has escapado del

manicomio, ¡inútil! ¡Que eres un inut…!”

-Y ya sé por donde vas, que a mi

también me gustas, ¿que tal el viernes

al cine a las ocho? –Kevin no daba de

sí, estaba alucinando… ¿Qué es lo que

había hecho bien?

-¡Sí...! ¡Sí!, ¡Claro!- Entonces Yaiza se

giró y se despidió con un fino guiño. “Debería dejar de hablar conmigo

mismo, y actuar más… o tal vez

hacerme más caso” – Se dijo Kevin con

un gran gesto de felicidad.

No hay mal que por bien no venga

Paula Díaz

Era un día de

primavera, el

sol había salido

más reluciente

que nunca,

desde fuera se

escuchaba a los

pájaros cantar. Aquella noche

fue una de las

primeras que

pude echar ojo.

Fui a la cocina y

me hice un café

con tostadas,

después me fui

al baño y me pegué una ducha. Aquel

día no necesitaba darme prisa ya que

era mi día libre y quería aprovecharlo al

máximo. Decidí ir a mirar un par de

cosas, esa mañana no había mucho

tráfico por la ciudad así que no me

costó llegar al centro. Justo cuando iba a aparcar noté un fuerte golpe que

venía de la parte de atrás del coche, me

quedé aturdida durante unos instantes.

enseguida me vino a ver el conductor

del otro coche por si necesitaba ayuda.

Yo estaba verdaderamente cabreada

indudablemente él había tenido la

culpa. Salí del coche enfurecida y fui a

mirar la parte del coche que se había

llevado el golpe, estaba bastante

afectada. Él era

un chico jovent, más o menos de

mi misma edad,

debía de rondar

los 22 años. No

dejaba de

pedirme disculpes

y yo sólo quería

arreglar los

papeles del

seguro e irme a mi casa.

El chico se presentó, se llamaba Marc,

la verdad es que parecía bastante

arrepentido. Faltaban unos papeles de su coche que justamente tenía en su

casa. Él sabía que yo estaba bastante

enfadada así que no quería imaginarse

como me pondría al decirme que le

faltaban esos papeles. Entonces con

mucha delicadeza me preguntó que qué

tal me iba el vernos por la tarde y

tomar algo, que él invitaba y así me

daba los papeles que faltaban. No me quedó más remedio que aceptar.

Me fui a mi casa a comer, después de

haber pasado aquella mañana

desastrosa, de camino a casa fui

analizado toda la situación. Me paré a

pensar y había sido un accidente,

tampoco tenía porque ponerme así.

Marc era bastante guapo, alto, moreno,

con unos ojos grandes y de color

verdes... Y así como me había

comportado con él había sido muy

amable al invitarme a tomar algo... Después de comer fui al armario, no

sabía que ponerme ¿Estaba nerviosa?

No podía ser, cogí uno de mis conjuntos

favoritos y me fui a arreglar. Ya estaba

lista y aún quedaban dos horas para

verle ¿Cómo podía ser, de dónde habían

salido esas ganas de volverle a ver?

Después de estar esperando, llegó la

hora y fui hacia el lugar donde

habíamos quedado. Llegué y ahí estaba

sentado. Enseguida que me vio se

levantó y me invitó a sentarme. Tras

algunas horas de charlas y risas me olvidé de todo lo que había pasado y

hasta me olvidé de pedirle aquellos

papeles.

Aquella noche me invitó a cenar y se

podría decir que fue una de las mejores

noches de mi vida.

Porque como dicen “No hay mal que por

bien no venga”.

Nit literària

2014

Des del curs 2010-11, el Departament de

Llengua organitza aquesta activitat per

alumnes de 1r i 2n d’ESO, i la passada nit del

29 al 30 de maig s’ha fet l’edició d’enguany

per alumnes de 1r

*Col·laboració. Departament de Llengua

L’activitat és com una acampada a l’escola, una

acampada que gira a l’entorn del teatre. Els

alumnes arriben al centre cap a les vuit de

l’horabaixa, organitzen l’espai del gimnàs per

poder dormir ens els seus sacs, sopen, juguen i

finalment comença la Nit Literària: dues actrius i

un actor, ubicats en distints espais exteriors del

centre, esperen a les fosques el grup itinerant

d’alumnes que es van asseient en silenci, per

mirar i escoltar cada una de les breus

representacions, en tres decorats completament

diferents. Cada espai, cada

actriu i actor, els conten una

història distinta: la Balanguera,

personatge interpretat per

Rosario Gómez, els fa una

reflexió sobre el pas del temps,

la vida i la mort i la pervivència

d’una cultura i un país; una

sacerdotessa de la deesa

egípcia Iris, interpretada per

Antònia Comas, n’explica unes

quantes de procedència

universal; i, finalment, tanca la

Nit el personatge de Don

Quijote, paper que interpreta

Sebastià Roca i Jauma Gayà,

que manté una conversa

desbaratada amb el públic, basada en la seva

fictícia vida.

Tot va funcionar, els alumnes van riure, van

interactuar amb els personatges, i, després d’una

nit molt agitada, com ho solen ser en aquests

casos, acompanyats de les seves tutores, Na

Blanca i Na Maria Magdalena, i d’En Rafel Fiol,

“els actors, ubicats en distints espais exteriors del centre, espe-

ren a les fosques el grup itine- rant d’alumnes que es van

asseient en silenci, per mirar i escoltar cada una de les breus

representacions, en tres decorats completament diferents”

Alma Nicola Llorente Entrevist al meu Sensei

de Nihon Tai-Jitsu perquè m'agradaria

saber més del mestre que me ha inspirat a seguir en la pràctica d'aquest art i desig

que aquesta informació pugui ser útil a molta

més gent

-En que consisteix el Nihon Tai Jitsu? Quina és la seva filosofia? -Nihon Tai-Jitsu es un mètode molt complet de Defensa Personal que combina la part pràctica més actual amb la tradició dels seus orígens. La seva filosofia es la de evitar la confrontació si es possible i si no ho és , evitar infringir lesions permanents o greus al

agressor , buscar reduccions o immobilitzacions del adversari. -Quina es la seva procedència? -Es de origen japonès , de l'art del samurai quan quedava desarmat i tenia que defendre la seva vida.

Entrevistam a Jose Luis

García Soler, sensei de

Nihon Tai Jitsu

-Qui va ser el seu primer mestre? -El meu mestre directe va ser Jose Luis Infante de Tarragona, actualment cinturó negre 6º Dan i Delegat de la nostra associació en la província de Tarragona -Quina cosa es la que valora mes del Nihon Tai-Jitsu? -Per mi, i penso que per tothom, dintre de les Arts Marcials passa de ser un hobbie a ser un estil de vida. Et coneixes millor, et dona més seguretat , més tranquil·litat i a travès dels cursets que es donen a tota Espanya i arreu del món et dona l’oportunitat de conèixer molta gent que es va transformant curs darrera curs en una gran família.

-Qui va ser el seu primer Art Marcial i quina edat tenia? -Vaig començar als 19 anys amb karate gracies a un amic que em va convèncer, dons ja feia anys que el volia fer i no veia el moment. Desprès ja vaig començar amb el tai-jitsu fins ara. Però també he fet cursos de Tanbo (pal curt), Tanto (ganivet), Tonfa (porra policial amb mànec), Iado (katana). -Per què va preferir el NTJ? -El karate me encantava però vaig veure més complet el NTJ amb més possibilitats de sortir de qualsevol atac, agafada, quan ja estava a terra o defensant contra armes. Puc ser

dur o més suau en la meva resposta i això em va agradar. -Quina edat va ser Sensei? -Als 28 anys vaig aconseguir el cinturó negre 1º Dan i el títol de Monitor/Instructor de Nihon Tai-Jitsu/Ju-Jitsu -Li va costar molt aconseguir la seva meta? -4 anys des que vaig començar. El primer any entrenant 6 dies a la

setmana. Va ser molt intens però valia la pena. -Quina imatge l'interessaria donar al públic perquè s’interessi per aquest art? -Es poden donar moltes imatges de les Arts Marcials sobre tot de les més populars: de contacte, la duresa, la

espectacularitat, la eficàcia. A mi m'agrada pensar del NTJ com estil de vida que et dona més control sobre el teu cos i la teva ment, més serenitat i t'ajuda a buscar la perfecció en totes les coses que vulguis fer a la vida, el fer allò que sigui el millor possible, el millor que sàpigues. També aprens respecte i tolerància pels companys, respecte per el teu mestre i el teu dojo, el teu lloc de entrenament. En resumen, per mi et fa millor persona. -Parlem de perills. És perillós practicar aquest Art? Contra que perills es pot fer servir? -Tenir lesions a NTJ no és la norma al no tenir competició, almenys al estil tradicional. De fet la majoria de lesions dels meus alumnes han estat fora del gimnàs. I quan a contra que se pot fer servir, pràcticament contra tot. Està pensat com a defensa d’atacs amb armes o sense armes, contra un o contra varis atacants, per una defensa i fugir o per la defensa i reduir o immobilitzar, per ser dur

en la meva defensa o ser mes suau. Per mi lo té tot. -En que consisteix l'examen per poder pujar de cinturó? -Té una part comú a qualsevol art marcial, l'esmentat KIHON, es a dir, esquives, bloquejos, cops i petades, caigudes, etc... Sortides de agafades amb cop, o luxacions o projeccions a terra del contrari, les Katas, que són una successió de

moviments encadenants per aprendre a moure's, a tenir bones postures i bona tècnica i desprès la part de defensa personal lliure a on fas sobre diferents atacs les tècniques de defensa que millor te surtin. -A qui recomanaria especialment la pràctica del NTJ? -Pràcticament a tothom des de nens a grans, si mes no, si no ha fet cap

art marcial, de 50-55 anys ja es mes complicat de començar. Dones per defensa personal, Vigilants i Cossos de Seguretat de l'Estat i qualsevol persona que vulgui aprendre un bon Art Marcial. -Quina cossa li ha aportat a vostè personalment la seva pràctica? -A nivell físic reforçar la meva constitució, resistència, agilitat,

reflexes, etc. A nivell psíquic incrementar la meva autoestima, seguretat, domini de les emocions negatives, lo que es diu una persona mes centrada. A nivell social

conèixer un bon grapat de gent meravellosa que trepitja els tatamis de les diferents ciutats que he pogut visitar. Ajudar als meus alumnes a ser millors amb ells mateixos (amb tota la meva humilitat), alumnes que en la majoria de els casos s'han convertit en bons amics. En definitiva conèixer a tan bona gent com tu. - Gràcies!!!