DOCUMENT MARC PLA D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS I GÈNERE...

1

DOCUMENT MARC PLA D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS I GÈNERE

CONSORCI DE BENESTAR SOCIAL GIRONÈS – SALT

2014-2016

2

ÍNDEX

1. Presentació 3 2. Marc conceptual 5 3. Breu recorregut històric sobre els drets de les dones 7 4. ICD, i el Pla d’acció de desenvolupament de 9

polítiques de dones de la Generalitat de Catalunya 5. El PIG: objectius del Pla i línies estratégiques 11 6. Disseny del Pla: eixos, objectius i mesures 11

6.1 Eixos d’Actuació 13 Eix 1. Presencia i Participació 14 Eix 2. Igualtat d’oportunitats en el mercat laboral 16 Eix 3. Superació del substrat patriarcal 18 Eix 4. Violéncia de Génere 20 Eix 5. Potenciació d’igualtat en el govern local 23

7. Implementació 25 8. Seguiment i avaluació 29

Annex 1. Recull de legislació marc Annex 2. Glossari Annex 3. Resum propostes a desenvolupar en el PIG Annex 4. Graella de seguiment i avaluació Annex 5. Bibliografia

3

1. PRESENTACIÓ

La igualtat entre dones i homes és un principi fona mental declarat a l’ámbit mundial. Aquesta declaració és fruit d’un recorregu t històric, tant legislatiu, com de reivindicacions per part dels moviments de dones , que al llarg de la història han anat avançant en el reconeixement dels seus dre ts.

La història de les reivindicacions i dels moviments de lluita de les dones, i la traducció d’aquesta en guanys legislatius, l’hem de contextua litzar dins el principi de lluita contra qualsevol tipus de discriminació per raons cultural s, religioses, de gènere... que es dóna en un context de països socialment avançats en els drets humans i socials.

Aquestes reivindicacions, les han recollit en forma de lleis o normatives els diferents organismes internacionals, estatals i autonòmics. D ins d’aquests contexts les diferents institucions públiques han tingut un pape r primordial, no només per assentar les bases legals de reconeixements de dret s, sinó també les línies estratègiques i polítiques, orientades a superar to t tipus de discriminació per raó de gènere.

Fruit d’aquesta evolució, les dones actualment han aconseguit avenços decisius en l’ámbit legal i en l’assoliment formal d’igualtat d ’oportunitats en moltes esferes de la vida pública, com poden ser la sortida al món labor al, la participació en la política, l’economia... Però tot i que les bases legals estan posades, s’observa que la igualtat d’oportunitats real continua essent un objectiu no assolit. La igualtat formal, tot i ser imprescindible, no resulta suficient per fer-la efe ctiva, ja que encara persisteixen actituds discriminatòries, hábits socials, valors c ulturals, pautats i molt arrelats, que dificulten l’avanç en la igualtat real entre homes i dones.

La base d’aquesta desigualtat, la trobem en la disc riminació que pateixen les dones a la nostra societat, fruit d’un funcionament androcè ntric molt arrelat al llarg dels anys, que manté comportaments i hábits socials i valors a ssociats als gènere, que condicionen l’accés de les dones a la igualtat d’op ortunitats en les diferents esferes de la seva vida. Els plans d’igualtat sorgeixen, do ncs, com una estratègia per a combatre una discriminació de la dona que avui en d ia és estructural, i apostar per construir les bases d’un nou contracte social entre homes i dones, que no condicioni el lliure desenvolupament de llurs personalitats.

El Consorci de Benestar Social del Gironès-Salt es marca com a objectiu l’impuls de programes al seu territori que incideixin en la promoció de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

4

Per aquest motiu, el Consorci de Benestar Social el abora el II Pla d’igualtat i génere del Gironés-Salt 2014-2016, d’ara endavant PIG, un programa marc que esdevindrá l’eina fonamental de treball i de consol idació de les polítiques de gènere del Consorci, mitjançant la promoció de prog rames transversals comarcals i el suport a l’elaboració de plans d’igu altat locals.

El PIG es planteja integrar l’estratègia dual de ma ntenir mesures d’acció positiva i introduir també l’enfocament de transversalitat de gènere:

•••• La transversalitat de génere, entesa com un nou mo del d’organització a partir del qual es pot fer front a l’eradicació de discrim inacions estructurals. El PIG vol treballar de manera transversal amb accions que es dirigeixin a tota la població, amb una intenció clara i definida de fer comprendre la nova definició de rols, incorporant la perspectiva de gènere en to tes les actuacions.

•••• Les accions de discriminació positiva: el PIG estr uctura i coordina mesures d’acció positives que es puguin dur a terme en cada municipi, i articula actuacions per prevenir i corregir situaci ons de desigualtat. El PIG no només está adreçat a les dones, els resultats qu e es derivin de la seva aplicació han d’ajudar a construir uns fonaments qu e beneficiïn el conjunt de la societat, formada per dones i homes. Per això el Pla també inclou els homes com a protagonistes dels canvis.

El PIG ha de servir per afavorir l’operativitat de totes les voluntats polítiques i definir els objectius que el Consorci de Benestar Social Gi ronès-Salt marca com a ens públic al servei dels governs locals i de la ciutadania. T ambé té com a finalitat la coordinació d’esforços, en la mesura que promou i dóna suport a l treball transversal de les diverses árees dels ens comarcal i municipals que e l conformen.

5

2. MARC CONCEPTUAL

La igualtat és el dret fonamental que té tota perso na a un tracte igual malgrat les diferències. És donar tracte igual a qui no ho és. És un dret universal relacionat amb la dignitat i la llibertat humanes. El principi d’i gualtat va lligat al principi de no discriminació.

Malgrat això les dones i els homes han construït la seva realitat a partir de normes culturals basades en el predomini dels homes sobre les dones. La nostra és una societat basada en un model patriarcal en el qual s ’atribueixen espais d’actuació diferents en funció del sexe de les persones.

Igualtat d’oportunitats significa garantir que done s i homes puguin participar en diferents esferes (econòmica, política, de particip ació social, de presa de decisions...) i activitats (educació, formació, tre ball...) sobre bases d’igualtat.

Els poders públics, en aplicació del que dicten les recomanacions internacionals, les directrius europees, la Constitució, l’Estatut i l’ ordenament jurídic, estan obligats a l’aplicació i el desenvolupament del principi d’igu altat i en són responsables. Les seves funcions són vetllar per la seva aplicació, p romoure’l i garantir-lo.

No tot tracte desigual és il·lícit. Tant constituci onalment com dins l’ordenament jurídic laboral, s’admeten tractes desiguals que pe rsegueixen una finalitat igualadora i/o compensadora: les accions positives. Les políti ques d’igualtat d’oportunitats són les que incorporen la perspectiva de gènere en la p lanificació, el desenvolupament i l’avaluació de les polítiques generals en matèria d ’educació, salut, ocupació, participació, urbanisme...

Entenem aquesta perspectiva com la construcció cult ural i social que defineix les diferents característiques emocionals, afectives, i ntel·lectuals i els comportaments que cada societat assigna com a “propis” i “natural s” a dones i homes. El sexe ve determinat naturalment, però el gènere s’aprèn i po t ser educat, canviat i manipulat.

Per elaborar polítiques d’igualtat i gènere cal ten ir presents set premisses básiques: la igualtat d’oportunitats, la transversalitat, la integració, la participació, la prevenció, la diversitat i la comunicació.

6

Les set premisses que inspiren el Pla d’igualtat

Igualtat d’oportunitats: És el principi que definei x que més enllá de la igualtat formal (davant la llei), cal qüestionar la creença que les polítiques són neutrals, i indicar que aquestes tenen efectes diferenciadors, a vegades fi ns i tot perjudicadors, que afecten més uns col·lectius que d’altres. Per tal que la ig ualtat d’oportunitats entre ambdós sexes sigui viable i real, cal incorporar la perspe ctiva de gènere a les polítiques públiques a fi d’implementar mesures equilibradores .

Transversalitat: Fa referència a la necessitat de p romoure i impulsar la igualtat entre dones i homes en totes les activitats i mesur es generals. Contribueix així a la incorporació de la dimensió d’igualtat i la pers pectiva de gènere en el conjunt de les polítiques i actuacions comarcals i municipa ls.

Integració: Aquest principi recull la necessitat d’ impulsar una línia d’acció comuna i a les diferents árees integrar tots aquells serveis, programes i iniciatives dirigits específicament a la igualtat d’oportunitats i de gè nere. Desitja contribuir a una imatge definida i coherent de l’acció municipal en aquest ámbit.

Participació: Si un pla de polítiques d’igualtat vo l penetrar en la societat, cal que compti amb la cooperació de tots els seus membres. Per això, s’afavoriran i potenciaran la participació del teixit social, i el s espais de debat i consens dels diferents actors implicats. Prenen especial importá ncia com a protagonistes les associacions de dones, i la seva participació en el desenvolupament de projectes encaminats a assolir-lo.

Prevenció: Assolir la igualtat d’oportunitats i imp edir la discriminació per raó de sexe, raça o religió implica treballar per un objectiu mé s ampli, que és la cultura de la toleráncia i la promoció d’estils de vida on la con vivència, el respecte a la diferència i l’absència d’estereotips o patrons culturals discri minatoris facilitin una millor qualitat de vida.

Diversitat: A l’hora de pensar una política pública adreçada a la igualtat des de la perspectiva de gènere, cal que pensem també en la d iversitat del col·lectiu de dones. Només d’aquesta manera es pot abraçar realme nt tota la població femenina i no només un segment d’aquesta. A l’hora de tenir en compte la diversitat, és important prestar especial atenció a ls col·lectius amb més risc de ser exclosos.

Comunicació: i finalment, la comunicació és essenci al per poder comptar amb la implicació de les dones.

7

El suport a la implantació de les polítiques de gén ere des del Consorci al territori del Gironés, treballar per un nou contracte social entr e homes i dones, que impliqui una modificació del repartiment de tasques i del temps, superant els rols i estereotips, el reconeixement de l’enriquiment que suposa el plural isme, el desenvolupament d’estratégies comarcals i municipals incorporant la mirada de les dones, l’aposta per la formació i la coeducació, són les línies estraté giques i els objectius del Pla.

3. BREU RECORREGUT HISTÓRIC SOBRE ELS DRETS DE LES DONES

La necessitat d’incorporar les polítiques d’igualta t i génere a les agendes polítiques de tots els governs neix d’un procés de molts anys, de congressos internacionals, de moviments de dones, de conferéncies, legislacions i normatives que incorporen cada cop més en el seu articulat referéncies a la no dis criminació per raó de sexe i l’obligatorietat de les lleis de vetllar pel respec te de totes les persones fent menció específica a les dones.

Les Nacions Unides han impulsat diferents esdevenim ents significatius com la Declaració sobre l’Eliminació de la Discriminació c ontra les Dones (1967), el Programa d’Acció Internacional Conjunta per l’Avanç ament de les Dones (1970), la Proclamació de l’Any Internacional de la Dona (1975 ), la Convenció per l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (1979), i les Conferéncies Mundials sobre les Dones: Méxic (1975), Copenhaguen (1980), Nairobi (1985), i finalment la IV Conferéncia Mundial (Beijing 1995). Es generen dos documents d’abast mundial: la Plataforma d’Acció fins el 2000 i la Declaració de Beijing. En ambdós documents es fa palesa la necessitat d’impli car totes les institucions i organismes públics, estatals i locals, totes les or ganitzacions no governamentals i, en definitiva, tota la societat, en la lluita pels drets de les dones i la millora de la seva situació i qualitat de vida, entenent que fent -ho avança tota la població.

Amb l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam l’an y 1999, constituent actual de la Unió Europea, es consagra que la UE tindrá per miss ió promoure la igualtat entre dones i homes, i declara que en totes les seves act uacions tindrá com a objectiu eliminar la desigualtat.

A l’ámbit estatal la igualtat legal i de drets s’ha anat recollint en les diferents legislacions i normatives. El 1983, seguint les rec omanacions europees de desenvolupar la política d’igualtat d’oportunitats, es crea l’Instituto de la Mujer. És des d’aquest marc on es desenvolupen més intensament i de forma més dirigida els diferents plans estatals que intenten adaptar els o bjectius programátics dels

8

Programes d’Acció Europeus a les competéncies de l’ Estat. El 2004 s’aprova la Llei orgánica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral co ntra la Violéncia de Génere, el 2006 la Llei de Dependéncia, i el 2007 la llei orgá nica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes del Ministeri de Treball i Afers S ocials. Aquesta darrera llei adopta mesures per a la prevenció de conductes discriminat òries i fa previsió de polítiques actives per fer efectiu el principi d’igualtat.

Pel que fa a la normativa catalana, l’Estatut d’Aut onomia de Catalunya recull els principis d’igualtat entre dones i homes, la igualt at de drets (tant en l’ámbit públic com privat), l’obligació de l’Administració d’incor porar la perspectiva de génere i de garantir la igualtat d’oportunitats, i dóna la comp eténcia sobre polítiques de dones a la Generalitat de Catalunya (entre d’altres).

Capítol 5. Principis rectors. Article 41. Perspecti va de génere:

1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés a l'o cupació, la formació, la promoció professional, les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones n o siguin discriminades a causa d'embarás o de maternitat.

2. Els poders públics han de garantir la transversa litat en la incorporació de la perspectiva de génere i de les dones en totes les p olítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.

3. Les polítiques públiques han de garantir que es faci front de manera integral a totes les formes de violéncia contra les dones, i a ls actes de carácter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement de l paper de les dones en els ámbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l'elaboració i l'avaluació d'aquestes polítiques.

4. Els poders públics han de reconéixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l'ámbit doméstic i fam iliar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.

5. Els poders públics, en l'ámbit de llurs competén cies i en els casos previstos a la llei, han de vetllar perqué la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que puguin afectar la seva dignitat, integrit at i benestar físic i mental, en particular pel que fa al seu cos i a la seva salut reproductiva i sexual.

9

La tasca definida a Europa, els plans estatals, van ser el marc inspirador de les diferents polítiques d’igualtat d’oportunitats a l’ ámbit autonòmic i local.

3.1 EL PAPER DELS MOVIMENTS DE LES DONES

Per parlar de les polítiques de gènere i igualtat d ’oportunitats ens hem de referir també al paper que han jugat els moviments de dones al llarg de la història, en la consecució de drets tan fonamentals com el del vot (aconseguit a l’Estat espanyol l’any 1931), el dret a l’educació, o el dret a la i gualtat d’oportunitats en l’accés al mercat de treball.

El moviment de dones de Catalunya ha tingut un pape r essencial en el desenvolupament dels drets i en la creació d’espais de llibertat per a les dones del nostre país.

Al llarg de l’últim segle, el paper de les instituc ions públiques ha estat tan important com el de les organitzacions de dones, ja que s’han assentat les bases legals i s’han posat en marxa tot un seguit d’estratègies i políti ques d’ámbit mundial, europeu, estatal, autonòmic i local, adreçades a superar tot tipus de discriminació per raó de sexe. Les bases legals estan posades, però la igual tat d’oportunitats real continua essent un objectiu a assolir. La igualtat formal, t ot i ser imprescindible, no resulta suficient per aconseguir una igualtat de fet.

4. L’INSTITUT CATALÀ DE LES DONES I EL PLA D’ACCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES POLÍTIQUES DE DONES DE CATALUNYA 2008-2011

La Generalitat de Catalunya mitjançant l’Institut C atalá de les Dones desenvolupa diversos plans per a la igualtat d’opor tunitats per a les dones: 1989 1992, 1994-1996, 1998-2000, 20001-2003.

Aquests quatre plans tenen en comú, a més del carác ter interdepartamental, els punts següents:

•••• Adequació a les necessitats de la població •••• Continuïtat i coherència amb accions engegades ant eriorment •••• Incorporació de noves prioritats. Cadascun dels pl ans obre línies d’acció

noves que responen a l’avenç de la situació de les dones en la societat i a les demandes que sorgeixen dels seus nous rols

•••• Adequació als marcs de referència tant autonòmics com estatals, de la Unió Europea i internacional

10

El vigent a l’actualitat és el Pla d’acció i desenv olupament de les polítiques de dones a Catalunya 2008-2011, en el qual es basa aqu est Pla local.

El Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2008- 2011 representa un nou escenari en les polítiques q ue s’han de dur a terme per a les dones i amb les dones a Catalunya. Aquest Pla e sdevé una eina transversal que s’aplica a tots els departaments de la Generali tat, amb un pressupost propi i que engloba totes les actuacions que es realitzen e n matèria de dones. A Catalunya, són molts els municipis que ja han desen volupat plans, accions i programes d’acord amb les línies del Pla.

11

5. EL PIG: OBJECTIUS DEL PLA I LÍNIES ESTRATÉGIQUES

El PIG proposa com a línies estratégiques d’actuació, prenent com a referéncia el Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2008 2011), les següents:

Aquestes línies queden reflectides en els diferents programes d’actuació que es configuraran a partir d’aquest Pla: el Pla s’estruc tura en 5 programes d’intervenció transversals:

1 Impulsar les polítiques d’igualtat de génere al territori

2 Implementar la transversalitat per garantir que totes les polítiques del Consorci incorporen la vessant igualitária

3 Fomentar la participació sociopolítica de les dones, per tal d’incrementar la seva preséncia i participació en els diferents ámbi ts de la vida social, cultural i política tenint en compte la seva diversitat.

4 Fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes davant el mercat laboral

5 Oferir una atenció integral davant les necessitats de les done s Abordar de forma integral la violéncia de génere

Atenció Coordinació i cooperació Prevenció i sensibilització

12

6. DISSENY DEL PLA: EIXOS, OBJECTIUS I MESURES

En aquest apartat, i prenent com a referéncia el Pl a d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2008-2011), detall arem el que seran les actuacions i mesures que haurá de desenvolupar el Consorci duran t els propers quatre anys. La definició d’aquestes mesures ve precedida d’una aná lisi prévia de la situació de les dones al Gironés i a Salt, del tractament que en fa l’Administració local, des d’un punt de vista técnic i polític, i de les opinions i cone ixements de les dones participants a les Taules de Veus de les Dones, 3 DAFOS realitzades a municipis del Gironés, i de la diagnosi de situació d’exclusió del municipi de Sal t, el qual integra la dona com a col·lectiu específic objecte d’estudi.

La incorporació de la perspectiva de génere a les p olítiques del Consorci representa la possibilitat de treballar, des dels diferents se rveis i plans d’actuació dirigits a la població, la igualtat d’oportunitats, alhora que se nsibilitzar, donar a conéixer i implementar en els diferents ens locals de l’ámbit d’actuació del Consorci, mesures que fomentin la igualtat entre les dones i els home s.

Paral·lelament s’ha de tenir en compte, com ja hem dit, que la participació ciutadana (associacions, col·lectius de dones, escoles, etc.) és de vital importáncia en aquesta tasca. Per aquesta raó aquest Pla proposa contingut s relacionats amb el desenvolupament de les polítiques de génere en el t erritori amb la finalitat de treballar aquesta proposta amb la societat civil.

La incorporació de polítiques d’igualtat d’oportuni tats de manera transversal requereix del treball conjunt de totes les árees de l Consorci, així com la coordinació horitzontal amb les diferents árees mun icipals o d’abast comarcal, i de suport continu entre les persones polítiques i e l personal técnic que implementa les accions.

A l’annex d’aquest Pla, trobarem, el Pla d’acció qu e concreta els objectius i els eixos que estableix el PIG. Les accions del Pla es programaran de forma anual.

6.1. EIXOS D'ACTUACIÓ

Els eixos que configuren el Pla són els següents:

EIX 1: Preséncia i Participació EIX 2: Igualtat d’oportunitats en el mercat laboral EIX 3: Superació del substrat patriarcal EIX 4: Violéncia de Génere EIX 5: Potenciació de la perspectiva d’igualtat en el govern local

13

DESENVOLUPAMENT DELS EIXOS

14

EIX 1: Presència i Participació

La presència de les dones en el que s’anomena “l’es fera pública” és un dels grans objectius que s’han d’aconseguir per tal de permetr e trencar amb la invisibilitat que han patit les dones al llarg de la història. Aquest a visibilitat ha d’anar més enllá d’una simple qüestió d’imatge i ha de permetre reconèixer la contribució i el saber de la dona en tots els ámbits de la vida pública i social . En aquest sentit, cal que existeixin els canals a través dels quals les dones puguin exp ressar-se i participar de la vida social i cultural de la ciutat, si així ho desitgen , sense haver de fer front al dilema de les obligacions familiars i les opcions personals.

Parlar de participació i conciliació ens porta a pa rlar de tenir temps, temps laboral, temps familiar, temps social...

El temps laboral i el temps familiar i de participa ció social i comunitária no són conceptes paral·lels, desvinculats entre si, sinó q ue es condicionen mútuament, i un repercuteix directament sobre l’altre i la seva com paginació incideix en la qualitat de vida de les famílies i en el nivell de participació comunitária i social de les dones.

Parlem de conciliació. I per parlar de conciliació, no només fem referència a l’ámbit de la conciliació familiar respecte a l’ámbit labor al. També és necessari parlar de la conciliació del temps personal. El temps personal e ns apareix com l’altre element essencial de conciliació que totes les persones nec essiten, per a complementar el seu procés de plenitud i desenvolupament personal i social. Per gaudir d’aquest temps es requereixen disponibilitat i energies per poder realitzar activitats relacionades amb el temps de lleure (cultura, espor ts, espectacles, viatges, hobbies etc.) i de participació en la vida comunitária (ass ociacions, ONG, entitats, etc.). Aquestes activitats formen part del desenvolupament i benestar en la vida de les persones i del desenvolupament col·lectiu de la com unitat.

Parlem de participació pública de la dona i de la s eva visibilització. El temps personal i familiar de les dones ha anat invertint històrica ment en l’esfera privada, la família, la llar. L’esfera privada és allò invisible, allò invi sible és allò de què no es parla, no existeix. L’esfera pública és allò que es reconeix, allò que fa que la societat funcioni i s’organitzi al seu voltant. La dona és present a l’ esfera pública del treball i en els altres espais de participació social.

15

OBJECTIU 1: Promoure la preséncia i reconeixement de les dones

ACTIVITATS A REALITZAR...

•••• Promoure la creació d’un fons de “Noms de Dones” d es de la participació ciutadana per utilitzar en accions diferents del Pl a.

•••• Realitzar trobades formatives i d’intercanvi amb e ls i les professionals de salut, educació, serveis socials, joventut i d’altres enti tats amb funció social (creu roja, cárites...) per abordar la inclusió de la perspecti va de gènere en el seu ámbit

�� Crear un apartat dins la página web del Consorci e n el que es detallin accions liderades per dones o aspectes en els que les dones tinguin un paper important, informació sobre gènere, igualtat, violència, etc.

OBJECTIU 2: Fomentar la participació de les dones e n la vida pública i en els espais de discussió i de presa de decisions


•••• Informar les dones, a través dels canals adients, de les associacions i entitats existents i de les activitats que realitzen.

•••• Oferir espais formatius i de discussió sobre l’emp renedoria i les dones.

•••• Donar suport tècnic als grups per a la formalitzac ió d’associacions, programació d’activitats i sol·licitud de subvencions per a la realització d’activitats ( per exemple el SIAD podria realitzar aquesta tasca)

16

EIX 2: Igualtat d’oportunitats en el mercat laboral

L’evolució de la situació de la dona en els darrers anys ha estat provocada, en gran part, per la incorporació de la dona al mercat de treball. Ara bé, aquesta incorporació ha generat nous elements de discrimina ció cap a la dona, fins i tot, ha exigit que les dones haguessin d’escollir entre la carrera professional i la vida familiar. Cal que els agents del món econòmic i lab oral modifiquin valors que dificulten la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i adaptin les seves polítiques laborals tenint en compte els parámetres d’igualtat de génere. D’altra banda, tota la organització horária del treball pos a en evidéncia una problemática estructural que afecta de manera directa a les done s.

Entre les dones és on encara es dóna una major prec arietat laboral, un menor nivell d’ingressos, i una menor promoció laboral i econòmica. Aquests factors repercuteixen en una major dificultat per accedir a ls recursos i a l’habitatge, i generen determinats perfils de pobresa femenina. És per aquests motius, que cal col·laborar per a la reducció de les desigualta ts per raó de génere en l’ámbit del treball.

La formació és una de les eines clau per a aconsegu ir millorar la situació laboral de les dones. Cal garantir l’accés a la formació a totes les dones i en especial a aquelles que es troben en situació de desavantatge per a accedir a un treball remunerat i mantenir-se i millorar dins del món lab oral. Això significa adaptar l’oferta formativa a les necessitats de les dones i als seus diferents perfils. El treball remunerat és l’eina més important perqué le s dones assoleixin una vida autònoma econòmicament. Tot i així, encara moltes d ones opten per no inserir-se al mercat laboral, per dedicar-se al treball de cur a familiar i doméstic, però aquestes tasques no han estat mai prou reconegudes oficialment. Posar fi a la invisibilitat que existeix davant del treball domés tic i familiar és valorar i reconéixer la importáncia del paper que juguen les dones en el manteniment de la sostenibilitat social i econòmica de la nostra soci etat.

La inserció laboral de les dones tampoc s’ha traduï t en un apropament dels homes a les tasques familiars i doméstiques, que principa lment continuen recaient en les dones. Observem que amb la incorporació de la dona al món del treball s’ha configurat el que s’anomena la d oble preséncia (responsabilitzar-se de la vida professional i familiar-doméstica al mateix temps), i que aquest fet dificulta no només una carrera professional i laboral estable, c ondicionada per les necessitats familiars, sinó que també produeix una sobrecárrega de treball. Amb la doble preséncia, l’organització horária de la vida quotid iana no dóna temps per a la cura personal, el lleure i el descans, la vida social i comunitária.

17

OBJECTIU 1: Sensibilitzar els agents econòmics i so cials sobre la necessitat de treballar per la igualtat d’oportunitats en l’ámbit laboral


•••• Facilitar a les empreses informació sobre els avan tatges de contractar a dones en diferents situacions (atur, edat, V.G., risc d’excl usió social, etc.)

•••• Organitzar una jornada adreçada a les empreses pri vades. d’intercanvi de bones práctiques empresarials relacionades amb el g ènere

OBJECTIU 2: Facilitar l’accés de les dones a espais de formació i a llocs de treball.


•••• Organitzar un servei de canguratge amb persones vo luntáires per oferir a les dones que participen en les accions formatives, que tinguin n ecessitat de serveis i/o recursos que facilitin la conciliació de vida laboral/formativa i l’atenció de persones al seu cárrec.

•••• Informar a l’alumnat de batxillerat, cicles format ius i l’ESO, sobre les noves tecnologies i d’altres ofertes formatives, incentiv ant a les noies perquè realitzin formacions tècniques en les que actualment estan su brepresentades.

18

EIX 3: Superació del substrat patriarcal

La influéncia de la societat patriarcal ha afectat bona part de les actituds i els valors que els homes i les dones manifesten en les seves activitats socials. La construcció de la nostra identitat, així com la con ceptualització dels rols de génere i les relacions que s’estableixen entre els mateixos, es realitza a través del procés de socialització. La socialització és un procés que dura tota la vida, però que s’inicia i té una especial importáncia en les primeres etapes d’aquesta (infáncia i adolescéncia).

L’educació de génere -la construcció del sistema de comportaments culturals i socials associats al sexe- es realitza en el contex t dels espais educatius, família, lleure, escola, mitjans de comunicació, entre d’alt res que intervenen en el procés de socialització de la persona. En aquest procés s’ assignen diferents rols i valors i es potencien diverses capacitats en funció del sexe .

És necessari potenciar la coeducació com a filosofi a pedagògica que, partint d’una análisi de génere, fomenti actituds, valors i capacitats que possibilitin un auténtic desenvolupament integral de cada nen i nen a. Aquest treball implica la sensibilitat de la comunitat escolar i també, de fo rma especial, de la societat en general. Escola i família han d’avançar en la const rucció d’un sistema coeducatiu que prepari les persones per a la plena coresponsab ilitat en l’ámbit públic i en el doméstic. Això implica preveure l’educació de forma integral, des de tots els seus espais de socialització, el sistema reglat i l’educ ació no formal.

Això és reconéixer la necessitat d’educar per a l’e xperiéncia de vida. Implica revisar des d’aquesta perspectiva, la unidirecciona litat de capacitats i habilitats que desenvolupa la cultura escolar i potenciar la c reativitat per a repensar el propi projecte de vida i assumir-lo en relació amb les persones que ens envolten, com a un element fonamental de la formació per a se r una persona autònoma i alhora preparada per a tenir cura d’altres persones , sense oblidar que totes i tots també depenem de la relació amb les altres persones .

És molt important la funció que desenvolupen els ce ntres educatius amb les generacions més joves, però no només ells tenen la responsabilitat. Els agents socialitzadors (l’escola, la família, entita ts socials i esportives, els mitjans de comunicació,...) han de tenir en compte la perspectiva de génere i aplicar criteris que promoguin la igualtat d’oportu nitats i el canvi d’actituds per tal de transformar els valors discriminatoris c ap a les dones.

19

OBJECTIU 1: Educar i sensibilitzar en els valors no sexistes i superadors de qualsevol forma de discriminació


•••• Fer recerca sobre contes igualitaris amb valors no sexistes i no violents a l’Hora del Contes per oferir a les Biblioteques de la coma rca

•••• Portar a terme tallers de reflexió i qüestionament als centres d’educació formal i no formal sobre génere, relacions abusives.

•••• Fer difusió dels dies internacionals relacionats a mb la igualtat d’oportunitats i les seves activitats, com el 8 de Març (Dia Internacion al de la Dona) i el 25 de Novembre (Dia Internacional contra la Violéncia ver s les Dones)

•••• Crear un espai de denúncia de casos que atemptin c ontra la igualtat de génere i atendre demandes que sorgeixin

•••• Facilitar formació i informació sobre coeducació a les persones monitores d’educació formal i no formal.

20

EIX 4: Violéncia de Génere

Fins al dia d’avui les relacions de génere han esta t caracteritzades per la desigualtat, provocant mancances i limitacions tant per homes co m per dones. Un dels exponents més colpidors d’aquesta desigualtat és la violéncia de génere.

Si sumem la desigualtat de génere i la utilització de la violéncia com a manifestació de poder i forma de resolució de conflictes, tenim un terreny abonat perqué surtin d’aquests potencials persones adultes que participi n com a víctimes o com a agressores en les seves relacions afectives, siguin de parella, familiars, d’amistat, etc. La violéncia de génere no és un fet aillat, si nó que constitueix un aspecte estructural de l’organització del sistema social, i es produeix de forma transversal en tots els ámbits socioeconòmics.

Contra aquestes agressions freqüents, dirigides maj oritáriament contra la dona, s’imposa la necessitat d’una actuació multidiscipli nária (sanitária, social, judicial i policial) que actui contra tots els factors que i ntervenen en aquestes dinámiques de relació violentes.

Per tant, en l’elaboració de les polítiques socials locals cal tenir en compte no tan sols els fets demográfics i les seves repercussions globals, sinó també les conseqüéncies que tenen en alguns grups d’edat i co l·lectius determinats. Les dones són un col·lectiu vulnerable al risc d’exclus ió social i queden afectades en els ámbits d’ocupació, salut, educació, i accés a l ’habitatge.

Són especialment vulnerables les dones de famílies monoparentals o amb cárregues familiars, les dones immigrants de proced éncia extracomunitária que pateixen una doble exclusió (en la seva pròpia cult ura i en la societat d’acollida), les dones grans (vídues pensionistes, dones soles sense xarxa, dones amb salut precária...), les noies immigrants o de classe desa favorida (deserció escolar per a dedicar-se al treball familiar), les dones amb anal fabetisme, sense formació ni qualificació professional, les dones sense recursos econòmics o les dones amb problemes de violéncia de génere...

Així doncs, cal desenvolupar mesures d’intervenció i prevenció des de diverses árees (educació, formació ocupacional, serveis socials) p er així evitar el risc d’exclusió o pal·liar-ne les repercussions, i fomentar mesures c orrectores per afavorir un equilibri en la distribució d’oportunitats.

També cal parlar de la violéncia contra les dones c om una patologia social que cal combatre. La violéncia contra les dones és estructu ral i com a tal, és de difícil solució a curt termini i la seva eradicació adopta formes m olt diverses. Creiem que

21

és necessari transmetre nous valors i educar en la cultura de la pau com a base de les relacions personals i socials entre les persones, c om un marc ampli de prevenció, educació contra la violéncia i qualsevol forma de d iscriminació (de génere, xenofòbia, sexual, assetjament escolar...). Aquests programes educatius comunitaris han de realitzar-se de forma paral·lela a les campanyes es pecífiques contra la violéncia de génere, si volem tenir un major impacte.

OBJECTIU 1: Promoure estratégies educatives, preven tives i de

sensibilització ACTIVITATS A REALITZAR...

•••• Portar a terme campanya de sensibilització del 25 de Novembre (Dia Internacional contra la violéncia de Génere).

•••• Utilitzar les Escoles d’Adults per fer prevenció d e la violéncia en col·lectius immigrats.

•••• Potenciar la informació i prevenció amb els homes immigrants sobre l’us de les violéncies com a eines de transmissió cultural i ed ucativa a les dones i als fills/es.

•••• Realitzar tallers de prevenció de les desigualtats i les violéncies als centres educatius de primária i secundária.

•••• Col·laborar amb els centres educatius perqué s’org anitzi anualment una taula o cicle anual de xerrades de dones amb professions té cniques i del camp empresarial subrepresentades

•••• Recollir materials per facilitar als centres educa tius eines i possibles activitats que poden fer els centres educatius de prevenció de relacions abusives i sobre resolució pacífica de conflictes als centres educat ius *

OBJECTIU 2: Millorar la coordinació i la creació de la xarxa de recursos per a la protecció, suport i acompanyament a les persones en situació de violéncia de génere


•••• Fer seguiment i valoració del protocol d’actuació a la comarca en situacions de Violéncia de Génere

•••• Mantenir i reforçar el SIAD com a referent en l’ab ordatge en temes d’igualtat i d’atenció a les situacions de violéncia de génere

22

•••• Crear una bústia digital on es puguin fer consulte s anónimament

�� Realitzar sessions formatives i d’assessorament es pecialitzat a l’equip de professionals de Serveis Socials, sobre la violénci a de génere en aspectes psicosocials, jurídics i de recursos socials...i a Policia Local, Sanitat, Centres d’Ensenyament, Mossos d’Esquadra, Jutjat de Pau

�� Garantir que aquests serveis disposen de material informatiu en diferents idiomes per entregar a les dones (tríptic, etc.)

23

EIX 5: Potenciació de la perspectiva d’igualtat en el govern local

La incorporació de la perspectiva de gènere a les p olítiques del Consorci representa la possibilitat de treballar, des dels d iferents serveis dirigits a la població, la igualtat d’oportunitats, alhora que se nsibilitzar, donar a conèixer i implementar en els diferents municipis de l’ámbit d ’actuació del Consorci, mesures que fomentin la igualtat entre les dones i els homes.

Paral·lelament s’ha de tenir en compte que la parti cipació ciutadana (associacions, col·lectius de dones, professionals, etc.) és de vi tal importáncia en aquesta tasca. Per aquesta raó en aquest Pla es proposen continguts re lacionats amb el desenvolupament de les polítiques de gènere en el t erritori amb la finalitat de treballar aquesta proposta amb el conjunt d’actors socials.

La transversalitat requereix també canvis en els pr ocediments, en la cultura organitzativa de l’ens i la creació de nous canals d’intercanvi i cooperació. És important que l’Administració local es converteixi en un model de respecte a la igualtat d’oportunitats per crear una cultura de tr eball sensible a les diferències de gènere i amb la qual es puguin identificar tant les dones com els homes que hi treballen.

La incorporació de polítiques d’igualtat d’oportuni tats de manera transversal requereix del treball conjunt de totes les árees del Consorci , així com coordinació horitzontal amb les diferents árees municipals i comarcals, i s uport continu entre el personal tècnic i polític que implementen les accions.

L’aprovació del Pla d’Igualtat requereix un comprom ís real i práctic per part de l’Administració Local, adoptant un paper de liderat ge en l’impuls d’actuacions que generin escenaris d’igualtat d’oportunitats tan t de forma interna com externa a la pròpia administració.

24

OBJECTIU 1: Liderar políticament i socialment l’apl icació del Pla


�� Aprovar el PIG a la Junta del Consorci per tal d’a ssolir el compromís corporatiu en les actuacions d’igualtat que realitzi el Consor ci

�� Difondre el PIG a totes les árees i serveis del Co nsorci, així com a les administracions que representa, realitzant sessions informatives i de treball sobre els objectius i aplicació del Pla, així com sessions específiques p er a cada área

�� Impulsar i promoure l’adscripció al PIG entre els ajuntaments de la comarca com a eina per poder desenvolupar plans d’acció municip als

�� Formació al personal per incorporar el PI

�� Incloure la perspectiva de gènere en les publicaci ons i/o mitjans municipals de comunicació així com en registres i documentació.

�� Promoure mesures laborals que facilitin la concili ació de la vida personal, laboral i familiar del personal del Consorci

�� Incorporar les variables de sexe i edat en tot el sistema de recull sistemátic d’informació i d’estadística

�� Donar suport a les associacions i/o entitats que t reballen per la igualtat

25

7. IMPLEMENTACIÓ

Per dur a terme les accions esmentades és necessari l’elaboració d’aquest Pla d’igualtat d’oportunitats i de gènere.

L’objectiu d’aquest document és constituir un docum ent marc que integri les diferents árees d’actuació transversals, i que actu ï com a motor i faciliti l’impuls de plans d’igualtat i estratègies que promoguin l’avan ç social de les dones mitjançant la cooperació del Consorci amb el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Salt.

El PIG del Consorci que us presentem és fruit de la voluntat política de treballar a favor de la igualtat d’oportunitats entre dones i h omes. Neix de la convicció que s’ha de treballar de forma planificada, organitzada i de s del conjunt de les árees per així obtenir millors resultats per a les persones del no stre territori.

El PIG 2014-2016 l’entenem com el primer pas del qu e volem que sigui un camí a seguir, una manera de treballar, de fer i d’entendr e les dones. És important, per tant, que sigui flexible a noves aportacions i a la introducció de variacions que puguin anar millorant els resultats.

A continuació, exposem la metodologia que s’ha util itzat en l’elaboració d’aquest Pla i la planificació d’actuacions, la temporalització de les quals ha de ser d’acord amb les prioritats expressades per part de les dones assist ents participants en l’elaboració d’aquest Pla d’igualtat: Taules de Veus de les Done s, professionals, personal tècnic planificador i polítiques.

7.1 Diagnosi

Per elaborar el II PIG s’ ha fet previament l’análi si de situació d’igualtat de les dones que viuen en el territori d’actuació del Cons orci de Benestar Social Gironés-Salt.

L’objectiu ha estat obtenir informació sobre la sit uació de les dones del territori i coneixement sobre les polítiques de dones que s’est an duent a terme a Catalunya, a la comarca, incloent els diferents municipis, i al mun icipi de Salt.

Conèixer el nombre de dones que viuen al territori ámbit d’actuació del Consorci, les seves característiques sociodemográfiques básiques, les necessitats sentides de les dones, els serveis i els recursos que s’ofereixen a l territori, les experiències que s’han dut a terme en els ajuntaments, saber els rec ursos disponibles des de les diferents administracions públiques, i elaborar el mapa de recursos

26

d’associacions i serveis i programes, constitueixen les tasques básiques d’aquests primers mesos que han de precedir la posada en marx a d’aquest Pla.

7.2 Implementació

Planificar les actuacions que tenim intenció d’apli car ens serveix per estructurar i organitzar els compromisos que hem adquirit. A trav és de les prioritats establertes i dels recursos disponibles, anirem desenvolupant, an y per any, el programa corresponent a les actuacions que es faran anualmen t i definirem també quines seran les árees responsables de desenvolupar les me sures definides. D’aquesta manera, procedim a detallar el procés de treball qu e es seguirá per a la implementació del Pla:

Fases:

1. Presentació del document marc del PIG al Consell de Direcció del Consorci per al seu debat i aprovació dels eixos pr ioritaris.

2. Constitució de la Comissió Transversal de Génere del Consorci (regidores- direcció-professionals tècnics). Desenvolupament de les accions

3. Disseny i concreció del Pla d’acció del Consell Comarcal del Gironés i del Pla d’acció local del municipi de Salt. Concreció per part de les comissions locals del programa d’accions locals

4. Presentació i aprovació dels plans d’acció del P IG als respectius òrgans

del Consell Comarcal i l’Ajuntament de Salt.

5. Desenvolupament de les accions locals segons el calendari

6. Concreció, cada any, al gener, de la programació d’accions i mesures, d’acord amb els eixos del Pla, adequant la programa ció de cada Servei i/o Área d’acord amb les noves orientacions globals i els re cursos econòmics

27

8. SEGUIMENT I AVALUACIÓ

El període d’aplicació del PIG será de tres anys. C ada any, al gener, es realitzará una avaluació anual del desenvolupament del Pla i d ’acord amb aquesta es concretará la nova programació anual, d’accions i m esures, d’acord amb els eixos. El document resultant será el Pla d’acció. H i haurá un pla d’acció ajustat a la realitat territorial del Consell Comarcal del Gi ronès i un pla d’acció de l’Ajuntament de Salt.

Es crearan les comissions de seguiment i avaluació del Pla, les quals seran els organismes encarregats d’aquesta finalitat, a l ’ámbit tècnic i polític de cada territori de l’ens local:

•••• Comissió Transversal d’Igualtat i Génere: n’hi hau rá una del Consell Comarcal del Gironés i una altra de l’Ajuntament de Salt. Formada per personal polític i tècnic de l’ens local i les resp onsables del PIG del Consorci, aquesta comissió mixta avalua i realitza el seguiment del desenvolupament d’aquest Pla. Igualment la responsa ble tècnica del PIG es reunirá periòdicament amb les persones responsables de diferents árees del Consell Comarcal i municipals, a fi de programa r i coordinar les accions des de la transversalitat, que vagin sortint de for ma ordinária.

•••• Al Consorci: Comissió de Seguiment del PIG. El seg uiment i avaluació global del procés d’implantació del PIG del Consorc i, el realitzará la responsable del Pla del Consorci. Es convocaran les representants polítiques del territori on es desenvolupi el Pla d ’igualtat, representants tècnics de les árees transversals implicades i 2 re presentants de cada Taula de Veus de les Dones.

Els objectius de l’avaluació de la Comissió de segu iment del PIG són els següents:

•••• Conèixer el procés de desenvolupament de cadascun dels programes d’actuació del Pla al territori

•••• Comprovar el grau d’execució de les actuacions pre vistes anualment (calendari d’actuacions)

•••• Avaluar l’efectivitat de les accions desenvolupade s per comprovar l’assoliment dels objectius i el seu impacte sobre les institucions i el territori

•••• Obtenir la informació adient sobre els canvis obse rvats en els principals parámetres de desigualtat que afecten les dones del territori d’actuació

•••• Decidir el Pla de formació i de jornades

28

Per avaluar farem servir els indicadors de gènere. Aquests ens han de permetre:

•••• Veure en quina mesura dones i homes participen en projectes i les causes de les mancances de participació que es puguin prod uir

•••• Veure en quina mesura s’han tingut en compte les n ecessitats i interessos de dones i homes i si les accions responen a aquest s interessos i necessitats

•••• Observar de quina manera es tracta o s’ignora la d iscriminació per raó de sexe, és a dir, assenyalar com és aquesta participa ció per a cadascú dels sexes

•••• Veure en quina mesura un projecte o programa afect a el rol atribuït a dones i homes i si aquest varia en el temps.

Es faran dos tipus d’avaluació: l’anual, que es rea litzará en finalitzar cada any i la final o global, que es fará un cop hagin passat els 3 anys d’aplicació d’aquest Pla. Els responsables d’elaborar aquesta avaluació seran el personal tècnic responsable del desenvolupament del Pla, les Taules de Veus de les Dones i la Comissió de Seguiment del PIG. S’utilitzaran els re cursos de les fitxes i la memòria d’activitats que s’hagi anat generant. També s’hi p oden incloure altres comissions o òrgans que es creïn a través d’aquest Pla.

29

ANNEX 1 RECULL DE LEGISLACIÓ MARC

30

A l’ámbit internacional

NACIONS UNIDES

Convenció per a l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona de 1979 (CEDAW) i Protocol Facultatiu de 1999. El Prot ocol Facultatiu de la Convenció, aprovat per l'Assemblea General el 6 d'octubre i en vigor des del 22 de desembre de 2000, ha establert el dret de les dones a demanar p er si mateixes, individualment o col·lectivament, la reparació per la violació dels seus drets, incloent la violéncia de génere. L'ámplia legitimació configurada per aquest Protocol és molt important ja que possibilita a les institucions especialitzades i le s organitzacions de dones presentar les demandes davant del Comité establert per la Con venció, amb la finalitat d'investigar violacions dels drets de les dones una vegada exhaurides les possibilitats de protecció davant les jurisdiccions estatals.

Conferéncia Mundial de Drets Humans de Viena de 199 3. En aquesta Conferéncia, en primer lloc, va proclamar-se que els drets humans d e les dones i de les nenes són part inalienable, integral i indivisible dels drets humans universals. Aquest és un avenç, no sols cap a l'albirament d'un ampli espect re de necessitats que no podien convertir-se en drets, com els sexuals i reproducti us, sinó cap a la revisió de tots els drets humans des de la perspectiva de génere. A Vie na es produeix un canvi transcendental en la teoria dels drets humans quan, per iniciativa de les dones, s'accepta que dels drets humans poden gaudir-ne tan t en l'ámbit públic com en el privat i, per tant, que poden violar-se en els dos ámbits. Es reconeix que la violéncia contra les dones és una violació als drets humans. Aquest és un canvi revolucionari ja que el sistema de drets humans estava basat en v iolacions comeses per l'Estat i referides a l'espai públic i social. Per primera ve gada, actes de particulars succeïts en l'espai privat poden originar responsabilitat es tatal. A més, es condemna la neteja étnica, els embarassos forçats i la violació sistem ática de dones en situacions de conflictes armats.

Declaració 48/104 de l'Assemblea General de les Nac ions Unides sobre l'Eliminació de la Violéncia contra la Dona. En aquesta Declarac ió, aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de desembre de 1993, s'afirma que la violéncia sobre les dones constitueix una violació dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Entén que la violéncia contra les done s abasta la violéncia física, sexual i psicològica, inclosos els maltractaments, l'abús sexual de les nenes a la llar, la violéncia relacionada amb el dot, la viola ció pel marit, la mutilació genital femenina i altres práctiques tradicionals lesives p er a les dones, els actes de violéncia perpetrats per altres membres de la famíl ia i la violéncia relacionada amb l'explotació. La Declaració proposa que les mesures de tot tipus que es prenguin per tal de prevenir o reparar les agressions no sup osin una victimització secundária de les dones afectades.

31

IV Conferéncia Mundial sobre la Dona, celebrada a B eijing (1995). És el document més complet produït per una conferéncia de les Naci ons Unides en relació amb els drets de les dones, ja que incorpora l'assolit en l es conferéncies i els tractats anteriors, entre d'altres, la CEDAW i la Declaració de Viena. Es va acordar la Declaració sobre l'eliminació de la violéncia contr a les dones on es fa, per primera vegada, una definició del que és violéncia de géner e (article 113): "L'expressió violéncia contra les dones significa qualsevol acte de violéncia basada en el génere que té com a resultat, o és probable que tingui com a resultat, uns danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a les d ones, incloent-hi les amenaces dels esmentats actes, la coacció o la privació arbi trária de la llibertat, tant a la vida pública com a la privada".

Resolució de la Comissió de Drets Humans de les Nac ions Unides 1997/44. Exhorta tots els estats a condemnar la violéncia contra les dones i no invocar cap costum, tradició o práctica per motius religiosos amb la fi nalitat d'eludir aquesta obligació, així com a adoptar mesures per eradicar la violénci a a la llar i a la comunitat. Per últim, entre moltes altres consideracions, recorda als governs que les obligacions que els imposa la Convenció sobre l'eliminació de t otes les formes de discriminació contra les dones han d'aplicar-se plenament en rela ció amb la violéncia de génere.

Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 1 998. L'Estatut de la Cort Penal Internacional, que va ser aprovat el 17 de juliol d e 1998, va introduir algunes de les manifestacions de la violéncia de génere com a deli ctes compresos dintre de la competéncia del tribunal. En aquest sentit, els del ictes que es vinculen a manifestacions de la violéncia contra les dones són : dins la tipificació del genocidi s’inclouen les mesures destinades a impedir els nai xements en el grup; entre els crims de la humanitat figura la violació, esclavitu d sexual, prostitució forçada, embarás forçat o altres abusos sexuals comparables; com a crim de guerra s'inclou la comissió d'actes de violació, esclavitud sexual, embarás forçat i qualsevol altra forma de violéncia sexual que constitueixi una viol ació greu dels Convenis de Viena.

Tractat d’Amsterdam 1999. Es consagra que la UE tin drá per missió promoure la igualtat entre dones i homes, i declara que en tote s les seves actuacions tindrá com a objectiu eliminar la desigualtat.

Revisió de la Plataforma d'Acció de Beijing. En apr ovar la Plataforma de Beijing, els governs es comprometeren a revisar-la als cinc anys de la seva proclamació. Així, es va realitzar a Nova York, el juny de 2000, un període extraordinari de sessions de l'Assemblea General, anomenat Beijing + 5, on es doná un nou impuls als compromisos concrets per aconseguir la p otenciació del paper de la dona i la igualtat entre dones i homes.

32

Resolució de la Comissió de Drets Humans 2001/49, s obre l'eliminació de la violéncia contra les dones. Aquesta Resolució reitera moltes de les conclusions que ja havien indicat altres documents de les Nacions Unides. La Resolució dóna especial importáncia a la condemna de la violéncia contra le s dones en situacions de conflicte armat i a la inclusió que l'Estatut de Roma de la C ort Penal Internacional va fer dels delictes vinculants amb la violéncia de génere.

Resolució de la Comissió de Drets Humans 2002/52. E n aquest informe, que va ser presentat durant el Comité Plenari de 2002, s'afirm a que "el fet que no es comprenguin suficientment les causes profundes de totes les for mes de violéncia contra les dones i les nenes obstaculitza les activitats que es realit zen per eliminar aquesta violéncia". Per tant, es fa necessari que el concepte de violén cia contra les dones sigui assumit socialment i les mesures que s'adopten per eradicar -la assoleixin l'abast més ampli possible.

NORMATIVA EUROPEA

Tant dins el Consell d'Europa com a la Unió Europea , el problema de la violéncia contra les dones ha estat objecte de distints nivel ls d'actuació: recomanacions i resolucions específiques, mesures d'execució previs tes en diferents plans i programes d'acció i disposicions generals de convenis amb efe cte interpretatiu i normatiu, impulsen mesures de prevenció.

UNIÓ EUROPEA

Resolució A-44/1986, del Parlament Europeu. Per pri mera vegada, l'any 1986, el Parlament Europeu tracta el greu problema que supos a la violéncia doméstica i en aquesta resolució, sobre agressions a les dones, co nsidera dins d'aquest problema les agressions sexuals, les de l'ámbit doméstic i l a prostitució.

Resolució A4-0250/1997, del Parlament Europeu, de 1 6 de setembre de 1997. Aquesta Resolució que va donar lloc a la campanya " Toleráncia zero" contra la violéncia envers les dones, desenvolupada l'any 199 9 a la Unió Europea, considera que "d'acord amb la Declaració Universal de Drets Humans, els estats membres que no apliquin una política adequada per p revenir i perseguir la violéncia contra les dones incompleixen llurs oblig acions internacionals d'acord amb aquesta Declaració”.

33

Recomanació de la Comissió Europea (Conferéncia de Colònia, 29 i 30 de març de 2000). De la Conferència de Colònia podem extreure les mesures que la Comissió Europea preconitza entorn de la prevenció de la vio lència envers les dones: expulsió immediata de la persona agressora del domi cili, sense excloure les altres mesures de protecció sobre les víctimes i l'especia l protecció que és necessária atribuir a les dones estrangeres, entre d'altres.

Recomanació del Comité de ministres sobre la protec ció de les dones contra la violéncia. Aquesta Recomanació, adoptada pel Comitè de Ministres l'any 2002, proposa l'adopció de mesures en l'ámbit educatiu i formatiu, en els mitjans de comunicació, en la planificació local, regional i u rbana, entre d'altres.

Decisió núm. 803/2004/CE del Parlament Europeu, de 21 d'abril de 2004. Aquesta Decisió aprova el programa d'acció comunitária DAPH NE II (2004-2008) per prevenir i combatre la violència exercida sobre la infáncia i les dones i protegir les víctimes i grups de risc. L'exposició de motius d'aquesta Deci sió considera que la violència de qualsevol tipus exercida contra les dones "constitu eix un atemptat al seu dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i emocional, així com una greu amenaça per a la salut física de les vícti mes d'aquesta violència". Entre els objectius i les accions específiques de l'annex de la Decisió expressament s'esmenta la creació de xarxes multidisciplináries viables, l a formació i el disseny d'instruments educatius, el desenvolupament i programa de tractam ent de les víctimes i accions de sensibilització a grups específics.

Directiva 2002/73/CE del Parlament Europeu i del Co nsell, relativa a la igualtat de tracte entre dones i homes a les condicions de treb all, on s'aborda d'una manera global la protecció enfront l'assetjament sexual, e ntenent-la inclosa dins el concepte genèric de violència contra les dones. L'a rticle 2.1 obliga els estats membres a efectuar la transposició com a molt tard el 5 d'octubre de 2005.

Directiva 2004/113/CE del Consell de 13 de desembre 2004 que implanta el principi d’igualtat de tracte entre dones i homes e n l’accés i l’aprovisionament de béns i serveis.

Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Co nsell, de 5 de juliol de 2006, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat d’op ortunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de treball i ocupació (ref osa)

34

CONSELL D’EUROPA

Convenció Europea per a la Protecció dels Drets Hum ans i les Llibertats Fonamentals, de 1950, juntament amb el seu Protocol núm. 12 de l'any 2000. En aquest text, que suposa l'instrument internacional més important sobre el sistema de protecció dels drets humans, es reconeix abans de tot el dret a la igualtat sense permetre la discriminació per raó de sexe, a la vegada que es dóna empara a tot ésser humá enfront qualsevol forma d'a temptat contra la vida, tortura o tracte inhumá o degradant, contra la llib ertat de tot tipus, i es garanteix el respecte a la dignitat personal.

IV Conferéncia Ministerial sobre Dones i Homes del Consell d'Europa. En aquesta Conferència, celebrada a Istanbul el 1997, s'insta els estats membres a preparar un pla d'acció per combatre la violència contra les dones, el qual s'encomanará a un grup d'especialistes en la matèria. Els objectiu s fonamentals són la identificació de les mesures que han de ser adoptad es, així com la coordinació de les institucions que s'ocupen de la seva execuci ó.

Recomanació núm. 1450 de l'any 2000, on s'invita el Consell de Ministres a dissenyar un programa europeu per combatre la violència contr a les dones que harmonitzi les legislacions i procediments i unifiqui la regulació jurídica existent

Recomanació núm. 5 de l'any 2002, sobre la protecci ó de les dones contra la violéncia, on es proposen diverses mesures destinad es a garantir aquesta protecció amb la finalitat de contribuir perquè les víctimes obtinguin una tutela jurídica eficaç.

NORMATIVA ESTATAL

Constitució Espanyola de 1978. Proclama, com un del s valors superiors de l'ordenament jurídic, la igualtat (article 1) i el dret de totes les persones a la vida i a la integritat física i moral, sense que en cap cas pug uin ser sotmeses a tortures ni a penes o tractes inhumans o degradants (article 15). L’article 14 reconeix el dret a la no discriminació. Aquests drets vinculen tots els pode rs públics, els quals tenen l'obligació d'adoptar mesures d'acció positiva per fer reals i efectius aquests drets, removent els obstacles que impedeixen o dificulten llur plenitud. Al seu torn, els articles 10.2 i 96 de la Constitució vinculen la in terpretació de les normes relatives als drets humans i les llibertats fonamentals de confor mitat amb els tractats i convenis internacionals ratificats per l'Estat espanyol i co nsideren que els tractats internacionals válidament celebrats i publicats oficialment formen part de l'ordenament jurídic intern.

35

Llei orgánica 11/2003, de 29 de setembre de seguret at ciutadana, violéncia doméstica i integració social dels estrangers, la L lei orgánica 15/2003, de 25 de novembre, de reforma del Codi Penal, i el Reial dec ret 355/2004, pel qual es crea un registre central per a la protecció de les vícti mes de la violència domèstica, han complementat amb posterioritat la Llei 27/2003.

Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l'ordr e de protecció de les víctimes de violéncia doméstica. Aquesta Llei ha suposat una no va fita en les mesures adoptades des dels poders públics per a l'eradicaci ó d'aquest problema tan complex. Suposa la regulació de mesures cautelars e specialíssimes sense cap antecedent en l'ordenament jurídic penal espanyol, mesures que han de permetre als poders públics l'accés a la detecció de conduct es antisocials per eradicar la violència domèstica en totes les seves manifestacio ns i davant totes les víctimes, directes o indirectes. . Llei orgánica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violéncia de génere. Aquesta Llei constitueix la primera Llei integral d'Europa d'aquestes característiques, on s'inclouen aspectes preventius, educatius, socials, assistencials, sanitaris i penals.

Guia práctica de la Llei orgánica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violéncia de génere. ( Observatori CGPJ)

Llei orgánica 3/2007, de 22 de març , per a la igua ltat efectiva de dones i homes, del Ministeri de Treball i Afers Socials (MTAS), que mo difica diverses lleis anteriors, adopta mesures per a la prevenció de les conductes discriminatòries i fa previsió de polítiques actives per fer efectiu el principi d’ig ualtat. Aquesta llei fa una atenció especial a la correcció de la desigualtat en l’ámbi t específic de les relacions laborals, reconeix el dret a la conciliació de la vida person al , familiar i laboral, al mateix temps que fomenta una major corresponsabilitat entre done s i homes en l’assumpció d’obligacions familiars. També fixa l’obligació per a les empreses de més de 250 treballadors i treballadores a disposar d’un pla d’ igualtat.

36

NORMATIVA AUTONÓMICA

Tenim com a precedents en altres comunitats autònom es:

Llei 5/2001, de 17 de maig, de prevenció dels maltr actaments i protecció a les dones maltractades. (Castella-La Manxa) Llei 16/2003, de 8 d'abril, de prevenció i protecci ó integral de les dones contra la violència de gènere. (Canáries) Llei 1/2004, d'1 d'abril, integral per a la prevenc ió de la violència contra les dones i la protecció de les seves víctimes. (Cantábria)

NORMATIVA DE CATALUNYA

Llei orgánica 4/1979, de 18 de desembre, d'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya proclama com a v alors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat , i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a totes les persones que viuen, resideixen i treballen a Catalu nya. Aquests drets vinculen tots els poders públics, els quals, tenen l'obligació de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què aquest s'integra siguin reals i efectives, remoure els obstacles que impede ixin o dificultin llur plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans i c iutadanes en la vida política, econòmica, cultural i social. La Generalitat de Cat alunya té competència exclusiva en matèria de promoció de la dona (article 9.27 EAC ), així com per regular les mesures d'assistència social necessáries per proteg ir les víctimes (article 9.25 EAC).

Resolució JUI/3338/2003 del Departament de Justícia i Interior, de 30 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 21 d'octubre de 2003, per la qual s'estableixen els punts de coordinació de les ordres de protecció de les víctimes de violència do mèstica.

Acord de Govern relatiu a la producció i el desenvo lupament d’estadístiques desagregades per sexes, aprovat el 14 de març de 20 06, on es diu , entre altres, que totes les estadístiques relatives a la població s’h an de recollir, compilar, analitzar i presentar desagregades per sexes. Aquesta obligació és extensible a tots els registres públics, fitxers automátics de dades pers onals, censos, estudis is d’opinió, sondeigs, enquestes i d’altres similars. ( DOGC 482 9)

37

Llei 12/2007 , de Serveis Socials de Catalunya, d’o nze d’octubre de 2007. La nova llei de serveis socials garanteix la univer salització dels serveis i asegura els drets socials a tota la població.

Programa per a l'abordatge integral de les violénci es contra les dones 2008 2011 (Eix 6 del Pla d'acció i desenvolupament de les polí tiques de dones a Catalunya 2008-2011)

Projecte de Llei dels Drets de les Dones per a l’Er adicació de la Violéncia Masclista, de juliol 2007

NOU ESTATUT DE CATALUNYA 2006

Capítol 1 Drets i deures de l’ámbit civil i social

Article 19. Drets de les dones:

1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupa ment de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguret at i autonomia, lliures d'explotació, maltractaments i tota mena de discrim inació.

2. Les dones tenen dret a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els ámbits públics i privats.

Capítol 5 Principis rectors

Article 41. Perspectiva de gènere:

1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés a l'o cupació, la formació, la promoció professional, les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones n o siguin discriminades a causa d'embarás o de maternitat.

2. Els poders públics han de garantir la transversa litat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les p olítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.

3. Les polítiques públiques han de garantir que s’a frontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones, i e ls actes de carácter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement de l paper de les dones en els

38

ámbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l'elaboració i l'avaluació d'aquestes polítiques.

4. Els poders públics han de reconéixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l'ámbit doméstic i fam iliar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.

5. Els poders públics, en l'ámbit de llurs competén cies i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perqué la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, l a integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a l a seva salut reproductiva i sexual.

39

ANNEX 2 GLOSSARI MARC CONCEPTUAL

40

ACCIÓ DIFERENCIADORA El principi d’igualtat no és contrari al reconeixem ent legal de la diferència de tracte quan aquesta está fonamentada en una base ob jectiva, raonable, racional i proporcional. El principi d’igualtat consagrat en l a Constitució no significa que sempre i en tots els casos s’ha de realitzar un tra cte uniforme. La idea d’igualtat es desprèn de la dignitat i naturalesa de l’ésser h umá. El tractament diferenciat no será injustificat quan no afecti aquesta dignitat. L’acció diferenciadora adjudica beneficis a col·lec tius de manera diferenciada a partir de les seves característiques distintives re llevants, per posseir característiques molt singulars que els diferencien . Justament la seva pretensió és fer efectiu l’accés igualitari a drets socials a tr avés d’un tractament diferent de situacions fáctiques que també són diferents. L’adopció de mesures diferenciadores per a la igual tat ve determinada per la seva conveniència o oportunitat política, social o econò mica per corregir les disparitats en gaudir o accedir als drets i avantat ges socials. El precepte diferenciador no conté efectes perjudicials o exclo ents per als altres col·lectius, sinó que es tracta d’una ampliació de garanties i h i ha una justificació d’interès públic per adoptar la mesura. Es tracta d’atorgar una major protecció o garantia a grups minoritaris o en situacions especials que es troben relegats en l’ac cés, en igualtat de condicions, a les mateixes oportunitats, mitjançant normes o regles que tinguin en compte les particularitats rellevants, la concur rència de circumstáncies o elements diferenciadors aptes per determinar un règ im especial. La finalitat és la igualtat material entre les persones considerade s individualment. Les polítiques de diferenciació per la igualtat són habituals en les polítiques públiques: es promou la radicació d’indústries en z ones deprimides; en l’ámbit impositiu s’atribueixen diferents cárregues fiscals depenent del nivell d’ingressos; es reglamenten exempcions en béns de primera necess itat; s’atorguen beques per motius de necessitat econòmica; etc. La possible in clusió o exclusió d’aquestes mesures respon només a criteris d’oportunitat i con veniència política, social o econòmica, no a qüestions de constitucionalitat.

ACCIÓ POSITIVA Les accions positives són una forma de diferenciaci ó per a la igualtat. Si es tracta de la mateixa manera els desiguals es perpet ua la desigualtat. Per acabar amb la desigualtat, o per impedir que les actuals f ormes de desigualtat es reprodueixin, és necessari tractar de forma desigua l els desiguals. El Consell d’Europa la defineix com “Estratègia dirigida a est ablir la igualtat d’oportunitats a través de mesures que permeten contrarestar o cor regir discriminacions que són el resultat de práctiques o sistemes socials”.

41

L’objecte de l’acció positiva és, genèricament, l’e stabliment de la igualtat de fet entre un grup dominant i un grup discriminat. Són m esures temporals que imposen mesures diferenciadores directament encamin ades a privilegiar determinats grups minoritaris o considerats minorit aris, per assegurar la igualtat d’oportunitats.

ANDROCENTRISME L"home com a mesura de totes les coses. Això signif ica que la visió del món així com l"enfocament d"un estudi, anàlisi o investigaci ó es fa només des de la perspectiva masculina i s’utilitzen els resultats c om a vàlids per a totes les persones, siguin homes o dones. Visió del món i de les coses on l’home és el centre referent, invisibilitzant la dona. L’home és el genèric, i la dona és vista com un sub grup d’aquest genèric, creant així un imaginari col·lectiu totalment patriarcal.

ASSETJAMENT MORAL Situació en la qual una persona o grup de persones exerceix una violéncia psicològica extrema de forma sistemàtica durant un període de temps prolongat sobre una altra persona en una posició dèbil; es re peteix i perllonga en el temps. “És un procés destructiu consistent en una série d’ accions hostils que considerades de manera aïllada podrien semblar anod ines però que en repetir-se de manera constant tenen efectes perversos ". “Maltracte verbal i modal que de manera continuada i deliberada rep una persona per part d’una altra o unes altres que es comporten amb ella de manera cruel amb l’objecte d’aconseguir la seva aniquilació o destru cció psicològica”. Piñuel i Zabala. "Agressió reiterada a la llibertat de costums, comp ortaments, actituds... Comportament intencionat que provoca molèstia psicològica a algu na persona”.

ASSETJAMENT SEXUAL Comprèn tot comportament sexual, sigui verbal o fís ic, no desitjat per la persona assetjada, dut a terme en diferents espais de la vi da quotidiana aprofitant-se d’una situació de superioritat o domini que repercuteix e n les condicions de l’entorn, fentlo hostil, intimidatori i humiliant. És una expressió més de les relacions de poder que exerciten els homes vers les dones. (Palabras para la igualdad. Biblioteca Básica Vecinal) .

42

Malgrat reconèixer la gran diversitat de casos que poden enquadrar-se en aquest concepte, es defineix com aquell comportament de pe rsecució o de desencoratjament a una persona ocasionant-li molèsties a través de p roposicions de naturalesa sexual que resulten ofensives per a la víctima. Es requere ixen dos factors fonamentals:

•••• Una manifestació física o verbal evident de contin gut sexual o libidinós, immediat o mitjançant insinuacions que no poden con stituir una conducta amistosa o una actitud amorosa.

•••• La negativa per part de la víctima afectada al sos teniment d’aquesta situació a través d’actes que reflecteixin el rebuig a l’actit ud del subjecte actiu (si no existeix l’explícita i absoluta negació de mantenir aquestes situacions per part de la víctima, jurídicament pot considerar-se que a llò ofensiu per a una persona, per a una altra pot ser només incòmode i p er a una tercera, absolutament indiferent).

COEDUCACIÓ Mètode educatiu que parteix del principi d’igualtat entre els sexes i la no discriminació per raó de sexe. Coeducar significa e ducar conjuntament nenes i nens en la idea que hi ha diverses mirades i visions del món, diferents experiències i aportacions fetes per dones i homes que han de conf ormar la cosmovisió col·lectiva i sense les quals no es pot interpretar ni conèixer el món ni la realitat. Coeducar significa no establir relacions de domini que suped itin un sexe a l’altre, sinó incorporar en igualtat de condicions les realitats i la història de les dones i dels homes per educar en la igualtat des de la diferènci a. És molt important no identificar l’escola coeducati va amb l’escola mixta. La segona es limita a “ajuntar” en les aules nenes i nens, incor porant les alumnes al món dels homes i deixant fora del món acadèmic tot allò que té a veure amb el món i la història de les dones. L’escola coeducativa necessáriament h a de plantejar-se la presència real de les dones -i no només en les aules- tant en relació amb l’organització i gestió del sistema educatiu i dels centres escolars com a la relació i interacció entre l’alumnat i el professorat, als currículums, al lle nguatge, a les programacions de l’aula i als materials i llibres de text. (Mujer y educación. Educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Editorial Graó. Barcelona, 2002. Pág. 224)

43

CONCILIACIÓ DE LA VIDA FAMILIAR I LABORAL Possibilitat de comptabilitzar els dos ámbits de la vida de qualsevol persona: la família i el treball. La tradicional divisió sexual del món va portar a un diferent i desigual repartiment dels papers que corresponen a dones i homes. Així, les dones s’han vist relegades a l’ámbit de la família mentre que els homes s’han apropiat del món del treball. Les responsabilitats familiars han suposat un fre perquè les dones accedeixin al món del treball i puguin desenvolupar una carrera professional. Les dones que treballen fora de casa solen desenvolupar el que es denomina: “doble jornada”: el treball derivat de les responsabilitat s familiars més el treball de la professió que exerceixen.

A tot això s’uneix el baix reconeixement social que tenen les tasques familiars i que suposa una infravaloració de les feines tradici onalment femenines. Per una altra part, l’assignació en exclusiva a les dones d e les responsabilitats familiars disminueix les possibilitats de relació social i le s situa en l’ámbit privat, essent el món públic quasi sempre exclusiu dels homes.

El problema de la conciliació entre la vida familia r i professional és una de les majors dificultats perquè les dones assoleixin la i gualtat real amb els homes en el camp professional i perquè puguin participar activa ment en la vida pública, entesa aquesta com el camp de les relacions socials (oci, política, social). La principal solució que s’apunta és la “coresponsabilitat” ente sa com el repartiment equitatiu entre dones i homes en el si de la parella de les r esponsabilitats derivades de la vida familiar (tasques domèstiques, cura de persones dep endents -siguin menors o persones grans -, etc.). (Mujer y educación. Educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Editorial Graó. Barcelona, 2002. Pág. 224-225)

CONTRACTE SOCIAL DE GÉNERE Conjunt de pautes implícites i explícites que regei xen les relacions entre homes i dones segons les quals s’atribueixen a uns i altres diferent treball i valor, responsabilitats i obligacions. Aquesta situació s’ articula a tres nivells: l’estructura cultural (normes i valors socials); les institucion s (sistemes de protecció a la família, educatiu i d’ocupació, etc.) i els processos de soc ialització (principalment en el si de la família però no únicament).

CULTURA PER LA PAU, CULTURA DE LA COOPERACIÓ Són totes aquelles práctiques que possibiliten l’el iminació de la violència estructural i de gènere a partir de la superació de les diferèn cies de classe, de sexe o gènere, d’ètnia, de països pobres enfront de països rics, e tc., tot buscant un lloc de trobada i de treball des de la complicitat, la solidaritat i la cooperació.

44

DESIGUALTAT DE TRACTE Procedir, actuar arbitráriament i sistemáticament d e manera diferenciada a partir de l’existència de característiques o factors diferent s que té com a conseqüència majors o menors beneficis per part d’un col·lectiu respect e els altres, sense tenir en compte la intenció. Práctiques, accions diferenciades històricament mol t arrelades que han situat sectors de la població en posició no només desavant atjosa sinó obertament contrária a la dignitat de les persones tant per l’ acció dels poders públics com per la práctica social. Distincions i diferenciacions basades en factors im mutables que l’ordenament cataloga com a prohibides. No sempre la desigualtat de tracte és il·lícita: el tractament divers de situacions distintes pot venir fins i tot exigit, en un Estat social i democrátic de dret, per fer efectius els valors que la Constitució consagra, am b el carácter de superiors de l’ordenament jurídic, com són la justícia i la igua ltat, i atribueix a més als poders públics la promoció de les condicions perquè siguin reals i efectius. (STC 34/1981, de 10 de novembre 1981).

DISCRIMINACIÓ Tractar una persona de manera desigual, amb conseqü ències perjudicials, per pertányer a un grup concret o per tenir una semblan ça comuna diferenciadora. Es discrimina el subjecte per la seva pertinença a un col·lectiu considerat minoritari, no tant per nombre com per menys poder.

DOBLE PRESÉNCIA / DOBLE JORNADA La doble presència afecta les dones quan treballen fora de la llar i significa que aquestes dones, malgrat que fan una feina remunerad a, es continuen ocupant de la major part del treball reproductor (familiar domèst ic) que, en la quotidianitat, es tradueix a fer simultániament el rol d’assalariada i el rol de mestressa de casa en un mateix espai de temps i jornada. Aquesta situació no s’ha de confondre amb l’anomena da doble jornada, que consisteix a fer la jornada laboral i un cop finali tzada dedicar-se a les tasques de la llar, sinó que més aviat es refereix al fet que les dones, a causa d’una repartició del treball familiar escassa, es veuen abocades a e star pendents de la responsabilitat familiar, encara que estiguin en el seu lloc de treball.

45

APODERAMENT Terme sorgit en la Conferència Mundial de les Dones a Beijing (Pekí) per a referirse a l’augment de la participació de les dones en els processos de presa de decisions i accés al poder. Aquesta expressió també incideix en una altra dimensió: la presa de consciència del poder que individualment i col·lect ivament ostenten les dones i que té a veure amb la recuperació de la pròpia dignitat com a persona. Parteix de perspectives que enfoquen en el gènere i és vist co m a part del propi procés d’avanç cap a l’equitat de gènere. (Palabras para la igualdad. Biblioteca Básica Vecinal)

ESPAI DOMÉSTIC S’identifica amb l’àmbit reproductiu, amb l’espai d ’”inactivitat” on té lloc la cura, els afectes i la criança de les persones dependents, és a dir, és on es cobreixen les necessitats personals. És l’espai on tradicionalmen t s’ha col·locat les dones.

ESPAI PRIVAT És l’espai i el temps propi que no es dóna a altres persones, que es procura per a si mateix allunyat de l’espai domèstic i del públic , on les persones es cultiven per projectar-se després en l’àmbit públic.

Com assenyala Soledad Murillo: "És el lloc del temp s singular, d’allò propi, la condició d’estar amb un mateix de manera crítica i reflexiva; és el culte a la individualitat i respon a la qualitat d’ocupar-se d e si mateix” Aquesta autora ha posat de manifest com la privacitat és una parcel·l a de la qual gaudeixen principalment els homes. En el cas de les dones ten deix a confondre’s amb l’espai domèstic, furtant aquest espai per a una ma teixa. (Palabras para la igualdad. Biblioteca Básica Vecinal) .

ESPAI PÚBLIC S’identifica amb l’àmbit productiu de l’activitat, on es desenvolupa la vida laboral, social, política i econòmica; és el lloc de partici pació en la societat i del reconeixement. Aquest espai és on s’ha col·locat tr adicionalment els homes. (Palabras para la igualdad. Biblioteca Básica Vecinal)

ESTEREOTIPS Conjunts de clixés, idees prejudiciades segons les quals s’adjudiquen característiques a les persones que formen un grup. Són simplistes i uniformitzen les persones. Conjunt d'idees que un grup o una societat obté a p artir de les normes o els patrons culturals prèviament establerts.

46

IGUALTAT (DE DRETS / GÉNERE / FET / OPORTUNITATS EN TRE HOMES I DONES)

IGUALTAT Valor jurídic fonamental legitimador dels drets hum ans, la realització social efectiva del qual suposa l’absència de qualsevol di scriminació cap a qualsevol subjecte de dret.

IGUALTAT DE DRET Igualtat formal davant la llei. Equiparació d’homes i dones mitjançant mesures legislatives. En els països europeus de règim democ ràtic no és fins després de la I Guerra Mundial que es restaura el principi d’igua ltat davant la llei i es reconeix el dret a l’educació, al treball remunerat, i al vo t per a les dones. A Espanya el principi d’igualtat de dret, legal o f ormal, no s’estableix fins la Constitució de 1978.

IGUALTAT DE GÉNERE La igualtat de gènere s’entén com una relació d’equ ivaléncia en el sentit que les persones tenen el mateix valor, independentment del seu sexe entre altres atributs i que per això són iguals. Per a Cèlia Amorós “la igualta t de gènere és el concepte normatiu regulador d’un projecte feminista de transformació social”. La idea d’igualtat ha estat protagonista durant any s en la majoria de les reivindicacions de dones i dels moviments de dones. El principi d’igualtat home/dona és dels que menys ha evolucionat quant al que significa de reconeixement dels drets i llibertats fonamentals. A cap lloc del món el tractament de les dones s’ha equiparat als homes.

IGUALTAT DE FET Paritat entre homes i dones real i efectiva. Només amb la promulgació de la igualtat legal no n’hi prou per canviar els costums i les es tructures de desigualtat. Fita que es proposa l’acció positiva a través d’incidir de m anera activa i intencional per contrarestar les desigualtats de partida reals.

IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE HOMES I DONES Fonamentat en el principi d’igualtat, constitueix l a garantia que homes i dones puguin participar en diferents esferes (econòmiques , polítiques, participació, presa de decisions, etc.) i activitats (educació, f ormació, ocupació) sobre bases d’igualtat. (Palabras para la igualdad. Biblioteca Básica Vecinal) . “Camp de jocs equilibrat” de manera que homes i don es tinguin possibilitats similars d’utilitzar, d’intervenir i de progressar en la vida social, econòmica, política, cultural, etc.”.

47

MEDIACIÓ La tasca de mediació significa acompanyar/mitjançar en els processos de resolució de conflictes personals, familiars, polítics i soci als per ajudar, d’aquesta manera, a trobar solucions compartides per les parts implicad es en el conflicte.

PLA D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS Els plans per a la Igualtat d’Oportunitats són un t ipus particular de polítiques de gènere el propòsit de les quals és afectar les dife rents dimensions de la discriminació per aconseguir la igualtat real subst antiva entre dones i homes. Estratègies encaminades a aconseguir la participaci ó activa de les dones en tots els ámbits a través de la definició de línies estra tègiques i l’establiment d’objectius concretats en actuacions a curt i mitjá termini. Impliquen diferents agents institucionals i socials. Segons el seu ámbi t territorial d’acció són plans d’igualtat comunitaris, estatals, autonòmics, local s, etc. Els plans per a la igualtat d’oportunitats no es li miten a abordar les conseqüències de la discriminació sexual i orienten l’acció de l’Est at a impulsar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes actuant sobre les condicions, d e manera que permeti l’abast equitatiu entre els gèneres de resultats de desenvo lupament com a subjectes actius. Operen simultániament en diferents ámbits implicats per canviar la posició desavantatjosa de les dones: transformar la posició de les dones en el mercat de treball implica actuar també en els ámbits de la fa mília, l’educació, els mitjans de comunicació, etc.

PLA INTEGRAL PER A LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS Conjunt d’objectius i accions amb la finalitat d’in corporar la visió de gènere a totes les polítiques i que operen en totes les árees municipa ls. És molt important que després de definir i implementar el pla, es faci l’avaluaci ó dels objectius assolits i una análisi del perquè dels no assolits.

POLÍTICA D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS Les polítiques d’igualtat són mesures elaborades am b el propòsit de corregir o compensar les situacions de desigualtat i discrimin ació, contrarestar en la práctica els efectes de la socialització de gènere i de garantir un model social igualitari, millorant la situació de les dones en qualsevol ámbit i contr ibuir a la reducció de la desigualtat de fet existent entre dones i homes. Són mesures de carácter temporal, aplicables mentre persisteix el problema o situació de desigualtat a combatre. Contenen una de claració d’objectius i inclouen compromisos operatius relacionats amb la g arantia de la igualtat i amb l’impacte del desenvolupament.

48

No sempre van dirigides exclusivament a les dones; també poden anar dirigides a canvis en les relacions entre gèneres, a canvis nec essaris en el gènere masculí, canvis en espais concrets, etc.

POLÍTICA INTEGRAL Política que pren com a base la vida de les persone s considerada en la seva globalitat. En conseqüència, evita separar ámbits, i el que busca és abordar la realitat com un tot i destacar les interrelacions e ntre tots els ámbits.

PRINCIPI D’IGUALTAT Posició que defensa que cal avançar cap a un simila r accés al control, la influència i la direcció dels esdeveniments que afe cten la vida d’un/a mateix/a. També defensa la similitud de drets, obligacions, r esponsabilitats, tracte, protecció i recompenses per a tots els membres d’un a societat.

ROL Model de comportament que, en una societat determin ada, hom espera d'una persona en relació amb el seu estatus. Conjunt de funcions, tasques, responsabilitats i pr errogatives que es generen com expectatives/exigències socials i subjectives: una vegada assumit el rol per una persona, l’entorn exigeix que l’acompleixi i sa nciona el seu no acompliment. Generalment la pròpia persona l’assumeix i construe ix la seva psicologia, afectivitat i autoestima al voltant d’ell. ( Emakunde)

SEGREGACIÓ Separar entre si persones segons les seves diferènc ies, assignant-los estatus socials o legislatius, diferenciats i de diferent n ivell.

SEGREGACIÓ DE L’OCUPACIÓ Quan parlem de segregació de l’ocupació fem referèn cia a la concentració de les dones en determinades ocupacions i/o famílies profe ssionals que, generalment, es caracteritzen perquè el valor associat a elles i la seva remuneració són menors. La segregació pot ser horitzontal, quan la concentraci ó es produeix en determinades ocupacions o famílies professionals; i vertical, qu an les dones es concentren en llocs de baixa responsabilitat.

49

SEXE / GÉNERE

Sexe: Atribut innat de les persones determinat per la naturalesa que estableix diferències físiques, biològiques, anatòmiques que diferencien homes i dones; mascles i femelles.

Génere: Atribut determinat culturalment i socialmen t, modificable, susceptible d’aprendre’s i per tant de desaprendre’s, a través del qual s’assignen diferències psicològiques i de comportament; de rols i de valor s. “El gènere fa referència a les relacions entre home s i dones basades en els rols definits socialment i que s’assignen a un o altre s exe. El contingut del terme génere ha evolucionat, i s’ha diferenciat de la paraula sexe per expressar la realitat que la situació i els rols de les dones i els homes són co nstruccions socials subjectes a canvi”. (Conferencia de les Dones de Nacions Unides , Pequín 1995) .

El gènere és una construcció sociocultural dels sex es biològics i varia segons el tipus de cultura i societat i, també, segons l’èpoc a històrica.

SOSTRE DE VIDRE Fa referència a les barreres invisibles objectives o subjectives que es troben les dones en un moment determinat del seu desenvolupame nt en l’àmbit públic. Una vegada arribat a aquest punt molt poques dones pass en aquesta barrera, les seves carreres professionals i polítiques queden estancad es i posen fre al seu accés als àmbits de decisió. Les causes provenen del prejudic i sobre la capacitat de les dones per exercir i acomplir llocs de responsabilitat. Ta mbé influeix la seva disponibilitat minvada per l’assignació exclusiva de les responsab ilitats familiars, domèstiques i de cura. ( Palabras para la igualdad. Biblioteca Básica Vecinal) .

TRANSVERSALITAT Concepte utilitzat per traduir el concepte anglosax ó de “mainstreaming”. Significa considerar la igualtat d’oportunitats entre els hom es i les dones d’una manera transversal, és a dir, en les polítiques de tots el s àmbits (urbanisme, medi ambient, ocupació, salut, educació, cultura i participació c iutadana) i no solament treballar aquest tema adreçat específicament a les dones. Comporta la necessitat d’establir vies de comunicac ió i acció entre agents diversos (sectors i serveis de l’Ajuntament, altres administracions públiques, iniciativa social, iniciativa privada) al voltant d ’uns objectius comuns i articular, d’aquesta manera, l’acció municipal. Per fer-ho, es necessita una coordinació capaç de sumar els esforços i les sinergies dels ag ents implicats.

50

TREBALL PRODUCTIU / TREBALL REPRODUCTIU

Treball productiu: El treball remunerat que produei x béns i serveis.

Treball reproductiu: Treball no remunerat que consi steix en la recuperació i atenció de les forces de treball productiu i de la cura de les persones dependents, la llar i la família.

VIOLÉNCIA DE GÉNERE Tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amena ces, la coerció o la privació arbitrária de llibertat, tinguin lloc aquests fets en la vida pública o en la privada. Afirma que es tracta d’una vulneració dels drets hu mans fonamentals, que impossibilita el ple desenvolupament de les dones i de la democrácia i que és una manifestació de les relacions de poder històric ament desiguals entre els homes i les dones. (IV Conferència Mundial de les Dones de Nacions Uni des. Beijing, 1995).

VIOLÉNCIA DOMÉSTICA / FAMILIAR És una de les formes que pot adoptar la violència d e gènere i fa referència a totes les formes de relacions abusives que es donen entre els membres d’una família. Per abús s’entén tota aquella forma d’interacció, emmar cada en un context de desequilibri de poder que, per acció o omissió, oca siona dany físic o psicològic a altres membres de la relació. Té diverses formes de manifestació -física, psicològica, sexual, emocional o econòmica i pot afectar diferen ts membres d’una mateixa unitat familiar (dones, nens/nenes, gent gran).

XARXA Una xarxa está constituïda per un conjunt de person es, entitats o institucions que de manera formal o informal mantenen una comunicació i una interacció per intercanviar informació, opinions i cooperar en l’a cció sobre algun tema o procés. Es caracteritza per tenir una organització horitzontal , sense jerarquies. És a dir, que no sobresurt cap persona o entitat com a cap, sinó que la presa de decisions s’elabora en conjunt i amb la participació de tots o gairebé tots els membres que constitueixen la xarxa, ja que qualsevol membre pot fer propostes i tenir iniciatives que es consideren pertinents o necessáries.

51

ANNEX 3 RESUM ACCIONS A DESENVOLUPAR EN EL PIG

52

EIX 1: Presència i Participació

OBJECTIU 1: Promoure la preséncia i reconeixement de les dones


•••• Promoure la creació d’un fons de “Noms de Dones” d es de la participació ciutadana per utilitzar en accions diferents del Pl a.

•••• Realitzar trobades formatives i d’intercanvi amb e ls i les professionals de salut, educació, serveis socials, joventut i d’altres enti tats amb funció social (creu roja, cárites...) per abordar la inclusió de la perspecti va de gènere en el seu ámbit

�� Crear un apartat dins la página web del Consorci e n el que es detallin accions liderades per dones o aspectes en els que les dones tinguin un paper important, informació sobre gènere, igualtat, violència, etc.

OBJECTIU 2: Fomentar la participació de les dones e n la vida pública i en els espais de discussió i de presa de decisions


•••• Informar les dones, a través dels canals adients, de les associacions i entitats existents i de les activitats que realitzen.

•••• Oferir espais formatius i de discussió sobre l’emp renedoria i les dones.

•••• Donar suport tècnic als grups per a la formalitzac ió d’associacions, programació d’activitats i sol·licitud de subvencions per a la realització d’activitats ( per exemple el SIAD podria realitzar aquesta tasca)

53

EIX 2: Igualtat d’oportunitats en el mercat laboral

OBJECTIU 1: Sensibilitzar els agents econòmics i so cials sobre la necessitat de treballar per la igualtat d’oportunitats en l’ámbit laboral


•••• Facilitar a les empreses informació sobre els avan tatges de contractar a dones en diferents situacions (atur, edat, V.G., risc d’e xclusió social, etc.)

•••• Organitzar una jornada adreçada a les empreses pri vades. d’intercanvi de bones práctiques empresarials relacionades amb el g ènere

OBJECTIU 2: Facilitar l’accés de les dones a espais de formació i a llocs de treball.


•••• Organitzar un servei de canguratge amb persones vo luntáires per oferir a les dones que participen en les accions formatives, que tingu in necessitat de serveis i/o recursos que facilitin la conciliació de vida labor al/formativa i l’atenció de persones al seu cárrec.

•••• Informar a l’alumnat de batxillerat, cicles format ius i l’ESO, sobre les noves tecnologies i d’altres ofertes formatives, incentiv ant a les noies perquè realitzin formacions tècniques en les que actualment estan su brepresentades.

54

EIX 3: Superació del substrat patriarcal

OBJECTIU 1: Educar i sensibilitzar en els valors no sexistes i superadors de qualsevol forma de discriminació


•••• Fer recerca sobre contes igualitaris amb valors no sexistes i no violents a l’Hora del Contes per oferir a les Biblioteques de la coma rca

•••• Portar a terme tallers de reflexió i qüestionament als centres d’educació formal i no formal sobre génere, relacions abusives.

•••• Fer difusió dels dies internacionals relacionats a mb la igualtat d’oportunitats i les seves activitats, com el 8 de Març (Dia Internacion al de la Dona) i el 25 de Novembre (Dia Internacional contra la Violéncia ver s les Dones)

•••• Crear un espai de denúncia de casos que atemptin c ontra la igualtat de génere i atendre demandes que sorgeixin

•••• Facilitar formació i informació sobre coeducació a les persones monitores d’educació formal i no formal.

55

EIX 4: Violéncia de Génere

OBJECTIU 1: Promoure estratégies educatives, preven tives i de

sensibilització ACTIVITATS A REALITZAR...

•••• Portar a terme campanya de sensibilització del 25 de Novembre (Dia Internacional contra la violéncia de Génere).

•••• Utilitzar les Escoles d’Adults per fer prevenció d e la violéncia en col·lectius immigrats.

•••• Potenciar la informació i prevenció amb els homes immigrants sobre l’us de les violéncies com a eines de transmissió cultural i ed ucativa a les dones i als fills/es.

•••• Realitzar tallers de prevenció de les desigualtats i les violéncies als centres educatius de primária i secundária.

•••• Col·laborar amb els centres educatius perqué s’org anitzi anualment una taula o cicle anual de xerrades de dones amb professions té cniques i del camp empresarial subrepresentades

•••• Recollir materials per facilitar als centres educa tius eines i possibles activitats que poden fer els centres educatius de prevenció de relacions abusives i sobre resolució pacífica de conflictes als centres educat ius *

OBJECTIU 2: Millorar la coordinació i la creació de la xarxa de recursos per a la protecció, suport i acompanyament a les persones en situació de violéncia de génere


•••• Fer seguiment i valoració del protocol d’actuació a la comarca en situacions de Violéncia de Génere

•••• Mantenir i reforçar el SIAD com a referent en l’ab ordatge en temes d’igualtat i d’atenció a les situacions de violéncia de génere

•••• Oferir formació continuada i específica als profes sionals dels diferents serveis implicats

•••• Crear una bústia digital on es puguin fer consulte s anònimament

56

�� Realitzar sessions formatives i d’assessorament es pecialitzat a l’equip de professionals de Serveis Socials, sobre la violénci a de génere en aspectes psicosocials, jurídics i de recursos socials...i a Policia Local, Sanitat, Centres d’Ensenyament, Mossos d’Esquadra, Jutjat de Pau

�� Garantir que aquests serveis disposen de material informatiu en diferents idiomes per entregar a les dones (tríptic, etc.)

57

EIX 5: Potenciació de la perspectiva d’igualtat en el govern local

OBJECTIU 1: Liderar políticament i socialment l’apl icació del Pla


�� Aprovar el PIG a la Junta del Consorci per tal d’a ssolir el compromís corporatiu en les actuacions d’igualtat que realitzi el Consor ci

�� Difondre el PIG a totes les árees i serveis del Co nsorci, així com a les administracions que representa, realitzant sessions informatives i de treball sobre els objectius i aplicació del Pla, així com sessions específiques p er a cada área

�� Impulsar i promoure l’adscripció al PIG entre els ajuntaments de la comarca com a eina per poder desenvolupar plans d’acció municip als

�� Formació al personal per incorporar el PI

�� Incloure la perspectiva de gènere en les publicaci ons i/o mitjans municipals de comunicació així com en registres i documentació.

�� Promoure mesures laborals que facilitin la concili ació de la vida personal, laboral i familiar del personal del Consorci

�� Incorporar les variables de sexe i edat en tot el sistema de recull sistemátic d’informació i d’estadística

�� Donar suport a les associacions i/o entitats que t reballen per la igualtat

58

ANNEX 4 GRAELLA SEGUIMENT I AVALUACIÓ DE LES ACCIONS DEL PI G

59

Per a l’avaluació de cadascuna de les accions, proposem aquesta taula d’avaluació:

PROPOSTA AVALUACIÓ EXPECTATIVA ASSOLIMENT INDICADOR TEMPOS REVISIO . ÁREA i PAX

RESPONS. RECURSOS NECESS.

FINAN~̂ .̂ Y

Acció a desenvolupar

Avaluació de resultat

Persones participants

Persones beneficiáries

Barems d’assoliment en percentatges

Eina que ens indica que el resultat que definim

Temporalitat en que s’ha de desenvolupar l’acció. Inici i final

Cada quan revisarem el compliment de l’acció

Árees que participin en l’acció

Materials i personals

Nombre de persones participants

Qui i com l’assumeix

Es realitzará una graella per cadascuna de les accions desenvolupades. El grau d’assoliment de cada acció constituirá el grau d’assoliment dels objectius de cada eix. Cada acció tindrá un pes específic diferent dins l’objectiu per tal de que l’avaluació global sigui més realista i no totes les accions tinguin la mateixa incidència.

Les eines per a la complimentació d’aquestes taules

Registre qüestionaris de seguiment i avaluació de les accions Complimentar les graelles d’avaluació Reunions avaluatives amb serveis participants en el Pla d’Igualtat Qüestionari previ i posterior a les tasques de difusió a serveis i entitats del municipi per avaluar el coneixement del recurs. Recull d’avaluació en informe-memòria del Pla.

QUI AVALUARÁ?

60

•••• Les persones professionals dels servei •••• Les persones professionals dels serveis participants en el Pla. •••• Les persones usuáries dels serveis

61

ANNEX 5 BIBLIOGRAFIA

62

Bibliografia

- Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2008 2011). Barcelona, 2005, Institut Català de les Dones, Gene ralitat de Catalunya - II Pla d’igualtat de génere 2008-2011. Barcelona.Diputació de Barcelona 2005 - Planificant: propostes metodològiques d’elaboració de plans d’igualtat locals. Barcelona. Diputació de Barcelona. 2002 - Bones práctiques i auditories de génere. Instruments per a polítiques locals. Barcelona. Projecte Olympia de Gougues.. Diputació de Barcelona. 2003. - Agents d’Igualtat de génere: una nova professió, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2007 - Marc legislatiu i competencial de les polítiques d’igualtat i génere en l’ámbit local i propostes de futur, Barcelona, Diputació de Barcelona 2007 - Guia per al disseny i per a la implantació d’un pla d’igualtat d’oportunitats als ajuntaments, Martinez Costa, Carmen et al. Barcelona, ICD 2007 - Guia para elaborar planes locales de igualdad, Madrid, Federación Española de Municipios y Prov incias, 2006 - Pla de Dones d’Alella: 2007-2010, Alella , Ajuntament, 2007 - Pla Municipal per a les dones 2005-2009, Barcelona, Ajuntament, Regidoria de la Dona i Igualtat d’Oportunitats, 2006. -Mujer y educación. Educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Editorial Graó. Barcelona, 2002 - Palabras para la igualdad. Biblioteca Básica Vecinal) .

Plans d’Igualtat inspiradors i fonts de consulta d’ aquest Pla: Pla d’igualtat d’oportunitats per a dones i homes d e les Franqueses del Vallés Pla municipal d’igualtat de polítiques d’igualtat d e génere de Lleida Pla de dones d’Alella Pla de l’Alt Empordà Girona projecte Adagio

Fonts base de dades : Institut d’Estadística de Catalunya. Banc d’estadí stiques de municipis i comarques.

Ajuntaments col·laboradors experiéncia Taules de Ve us de les Dones. Ajuntament de Celrà Ajuntament de Sarrià de Ter Ajuntament de Llagostera Diagnosi i Taules Veus de les Dones: equip d’invest igadores E. Mas i B. Pirtre

DOCUMENT MARC PLA D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS I GÈNERE...

Documents

Transcript of DOCUMENT MARC PLA D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS I GÈNERE...