DOCUMENT DECONCLUSIONS

Organitzen

COL·LEGI DʼEDUCADORES I EDUCADORS SOCIALS DE CATALUNYA

Amb la col·laboració de:

13 de maig de 2010Sala d’actes d’Arts i OficisRecinte de l’Escola Industrial

Comte d’Urgell, 187

2

El passat 13 de maig van tenirlloc les V Jornades d'Infància iEducació Social organitzades pelCol·legi d'Educadores i EducadorsSocials de Catalunya i la Diputacióde Barcelona. Al Recinte del'Escola Industrial es van aplegarmés de 200 professionalsdisposats a treballar per tal demillorar les condicions de treballentre infància i famílies.

3

Ponència: Què diu la llei d’infància amb relació a les famílies?

Som al final d'un dels processos de canvimés importants quant a l'atenció a lainfància a Catalunya: l’aprovació de la Llei

dels drets i les oportunitats de la infància il'adolescència que, juntament amb el de la Lleide serveis socials i la Llei estatal de promocióde l'autonomia personal, estableixen un conjuntde lleis que milloraran el benestar de les persones i,especialment, de les famílies que se'n beneficiarandirectament.

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials deCatalunya es va plantejar les V Jornades d’Infància iEducació Social com un espai de reflexió sobrel’aplicació d’aquesta llei i com un espai generadorde propostes.

L’atenció a la infància i adolescència és un delseixos clau dins de la tasca dels educadors i leseducadores socials. Per tant, un dels grans reptesactuals és veure com trobar altres mecanismesd’actuació amb relació a l’infant on s’englobi unamillora de les seves necessitats.

És per això que no només hem volgut parlar del’atenció a la infància sinó també de la seva família.I no solament des de la reflexió sinó de l’acció.Quan es van establir els objectius vam marcar elssegüents punts per poder endegar la nostra feina:

crear un espai de formació, reflexió, debat iproposta al voltant de l'atenció a la infància aCatalunya i la seva regulació;

potenciar el treball en xarxa per millorar lasituació de la infància i l’adolescència en riscd’exclusió social.

Per tot això, a l’hora de concretar un espaiparticipatiu per poder obtenir aquests resultats a lesJornades i, per descomptat, posteriorment, vamdissenyar mecanismes de treball que enspermetessin assolir aquests objectius. Per a aixòvam voler:

fer palesa la importància de treballar ambfamílies dins del sistema de serveis socials, i desdel sistema de serveis residencials;

donar a conèixer els diversos models de treballamb infància i família als professionals quetreballen amb infants i adolescents;

mostrar als professionals la nova llei d’infància i,en especial, en referència a la nova realitatpoblacional existent;

analitzar els diferents àmbits o espais d'accióamb la infància i l'adolescència;

introduir continguts teòrics que serviran de basei de referent per treballar;

fer un recull d’estratègies eficaces per fer front adiferents situacions, les quals s’aniran ampliant iperfeccionant durant les Jornades.

Abans de començar el procés, que s’inicia el generdel 2010, es van fer dues reunions preparatòriesamb gent interessada i amb la Diputació deBarcelona i la Generalitat de Catalunya. L’interèsper part de totes les parts era centrar la tasca en laintervenció amb famílies i infants i joves i, sobretot,en la recerca i anàlisis d’eines metodològiques peral treball educatiu.

4

En el procés participatiu de l’organització de lesJornades es van crear quatre grups de treball alvoltant dels eixos i dels espais d’actuació delseducadors:

1. Educació i treball comunitariamb infància

2. Treball amb famílies a partir delsServeis Residencials (CRAE, etc.)

3. Els EAIA, un mecanismed’intervenció global

4. Serveis Socials Bàsicsi treball amb famílies

En total, en aquest procés han participat 29persones, al voltant d’unes 7-9 persones per grup.S’ha convidat a participar-hi diverses entitats comFEDAIA, Diputació de Barcelona i Secretariad’Infància i Família de la Generalitat de Catalunya.

La proposta metodològica del treball dels grups ésun guió de quatre punts. En total cada grup varealitzar 6 reunions prèvies. Per fer-ho es va establirun guió de treball per als grups que va permetreassolir els objectius següents:

1. Definició de conceptes teòrics bàsics: esrealitzen unes definicions generals delsconceptes d’infància i família i les específiquesde cada àrea d’atenció.

2. Anàlisi de problemes i necessitats: es preténque sigui un espai de reflexió on es puguincompartir els problemes i necessitats amb quèens trobem diàriament en cada àmbit.

3. Cerca de propostes i eines metodològiques:es demana la inclusió per poder incloure nonomés mecanismes usats de manerasistemàtica en cada àmbit, sinó també projecteso propostes innovadors.

4. Coordinació i organització entre institucionsi serveis: s’intenta que aquest espai de reflexiócomú pugui aportar transversalitat i donar unavisió més general de l’àmbit d’infància i família acadascun dels grups de treball.

Aquesta proposta, que pensem que fa una passaendavant del que s'ha fet fins ara, ens permetcreure que les V Jornades de l’Infància nofinalitzaran el mateix dia de les Jornades, sinó queromandran en els professionals per fer-losreflexionar durant un temps indeterminat.

Aquest procés de reflexió amb relació a lesJornades i la detecció de propostes conjuntes detreball fan consolidar uns objectius i unes propostescomunes amb relació a la creació d’una comissióque pugui fer un acompanyament i un seguimentde l’aplicació de la llei i la seva implementació dinsdels serveis.

La reflexió que es va dur a terme durant quasi cincmesos ens va portar a unes conclusions globalsque es plasmarien en:

com s’entén en aquest moment el concepted’infància i adolescència i a partir de quin criteris’està intervenint?;

com s’entén en aquest moment el concepte deparentalitat des de les múltiples mirades iserveis. Des d’on i com s’intervé en el suport a lafamília?;

la necessitat d’una redefinició de les novessituacions socials, dels nous models de família, ide les noves realitats familiars;

la necessitat urgent de definir el paper del’educador dins dels serveis i en les funcionsamb relació a les famílies. I com l’educadorutilitza els nous mètodes de treball: les sevescapacitats individuals, la participació, el vincle ila diagnosi;

la manca de protocols, circuits i itineraris enmolts serveis, tant d’actuació com decoordinació i així com del treball en xarxa;

el treball en xarxa dóna coherència als recursospúblics implicats, la transversalitat dónacoresponsabilitat amb relació als serveis, i eltreball comunitari promou l’organització en comúcercant la identitat.

Dins del marc de les Jornades es va debatre per talde conèixer les fortaleses i les debilitats i finalmentpoder establir un marc de propostes innovadores.Per tant, es van organitzar uns tallers per grupsdels quals han sorgit les següents conclusions:

5

1EDUCACIÓ I TREBALLCOMUNITARIAMB INFÀNCIA

FORTALESES(oportunitats)

les NTIC (per a una comunicació en xarxa, àgil ide baix cost);

la multiplicitat i diversitat de serveis públics, dedisciplines i d’especialitzacions professionals;

la proliferació de noves iniciatives de caràctertransversal i experiències sensibles a qüestionscom el gènere, la participació ciutadana, laintegració i acollida de nouvinguts, la promocióde les NTIC, especialment amb població en riscd’exclusió, la remodelació dels espais urbanísticsdes d’una perspectiva de qualitat de vida iconvivència (llei de barris, PEC, PEE, etc.);

la proximitat a la ciutadania de lesadministracions locals i els serveis municipals;

el teixit associatiu ric i divers;

la família que, especialment per la sevavinculació als infants, continua sent el valor defutur amb més potencialitat;

el perfil professional i el tarannà de l’educador/asocial: d’una banda, molt proper a laquotidianitat de les famílies; i de l’altra, ambespecial tacte i sensibilitat per treballar amb lesdiferents institucions, serveis i iniciatives queconfiguren el territori;

el treball i les accions amb infants en tant quearrosseguin i comprometin els adults;

escoltar la ciutadania i la comunitat en tant quegenera i facilita els processos d’implicació iparticipació;

el treball comunitari en tant que facilita iafavoreix la participació activa;

el treball en xarxa en tant que permet un major imillor coneixement del nostre entorn; de lespossibilitats d’aprofitament i de col·laboraciómútua.

NECESSITATS(febleses)

d’una atenció més humana, que vegi personesper sobre de problemàtiques o necessitats(objecte de treball);

d’una atenció més empàtica amb coneixementde la realitat i la quotidianitat que viuen lesfamílies i els infants;

de conciliar vida laboral i familiar;

de tenir en compte, a l’hora de donar suport, lesnoves estructures familiars;

de trobar moments, espais de comunicació,relació i cohesió intergeneracional;

de preservar-potenciar espais de relació social,de construcció d’identitat, d’intercanvi cultural ide promoció de valors de convivència i civisme;

de dotar de prestigi i recursos suficients l’atenciósocial i comunitària;

de potenciar l’educació més enllà de l’àmbitescolar i de les qüestions més estrictamentacadèmiques;

de formació i reciclatge dels professionalssusceptibles de participar en el treball en xarxa icomunitari;

de bagatge i experiències reals en aquestsàmbits fins al moment poc treballats;

de disponibilitat de temps per part delsprofessionals per -sense desatendre lesdemandes individuals i les urgències- poder fertreball en xarxa i treball comunitari;

d’apropament i comunicació entre serveissocials bàsics, serveis especialitzats i serveismunicipals com els culturals, educatius,esportius, de lleure, etc.

6

Eines metodològiques i habilitats pròpiesde la figura professional de l’educador social

cal donar el protagonisme que mereixen alsciutadans, a les famílies i a la iniciativa social;

pensar i dissenyar les accions, els plans detreball amb una perspectiva més humana: ambespecial sensibilitat a la persona, al seu entorn icircumstàncies;

una major i millor comunicació entre elsdiferents serveis i agents d’intervenció;

pensar, modelar estratègies per a un milloraprofitament dels recursos públics existents i,també, dels recursos disponibles al propi entorni la comunitat (serveis educatius, esportius,culturals, de lleure, de gent gran, etc.);

dissenyar estructures de comunicació icoordinació prou cohesionadores, integradores iàgils;

la necessària coherència i compromís polític;

la disposició de recursos suficients;

cal concertar mecanismes per garantir que elsprojectes iniciats es continuen, s’executencorrectament i s’avaluen;

cal preveure la vigència dels compromisos i eltemps necessari per al desenvolupamentd’aquest tipus de projectes.

capacitat per redissenyar i innovar constantmentprocurant atendre millor i des d’una perspectivaeducativa i de futur les necessitats, d’àmbitsocial, emergents i en constant canvi (la crisiactual és un exemple de com pot canviar larealitat i de la necessitat dels professionals atentsi amb capacitat per donar noves respostes);

sensibilitat per atendre la persona com asubjecte i alhora articular la coordinació ambaltres serveis i professionals, amb coneixementdel territori, amb contacte amb la comunitat, endefinitiva amb una visió més global, comprensivai humana;

capacitat per analitzar i treballar des d’unaperspectiva sensible a l’entorn social i treballar oatendre processos vitals per al futur de lescomunitats, com ara l’acollida / la marginació; laintegració / l'exclusió; el desenvolupament i lapromoció / la cronificació i la devaluació;

capacitat per proposar-dissenyar accions nonomés d’atenció individual i/o grupal sinó tambéde caràcter comunitari, orientades a unabordatge des de l’origen: fent protagonistes elsmateixos subjectes, els col·lectius i la pròpiacomunitat;

l’educador social sovint apareix com unprofessional de referència; això es així per laseva disposició oberta a la comunitat, peròtambé per la seva capacitat i disposició permoure’s i per operar amb els diferents actors iagents que configuren el territori;

molt vinculat a l’anterior, capacitatd’acompanyament a la persona, a la família, al’infant en processos llargs, durs i complexos onintervenen múltiples i diferents institucions,serveis i professionals (ex. relatius a la tutela,ingrés en centres, etc.);

adaptabilitat als nous escenaris, les novesnecessitats i demandes;

amb capacitat per dissenyar processos iestratègies de motivació, participació de laciutadania;

amb disposició al treball en xarxa, als projectestransversals i comunitaris;

el seu tarannà de proximitat i implicaciótransmet confiança i empatia envers elsciutadans;

amb voluntat per conèixer, entendre i implicar-sei participar en el territori, en la seva vida social icultural.

Eines metodològiques pròpies del treballen xarxa o del treball en equip

7

TREBALL AMB FAMÍLIESA PARTIR DELS SERVEISRESIDENCIALS (CRAE, ETC.)

NECESSITATS(febleses)

descoordinació EAIA – CRAE:

poc esclarit què treballa un o altre

diferents temps i urgències per un o altre

objectius a vegades no consensuats oorganitzats

als CRAE no ens acabem de creure laimportància del treball familiar. Això s’ha de ferevident al PEC;

no tothom (familia-CRAE-nen-EAIA) coneix i/oparticipa del pla de treball;

potser no es tenen en compte diferents modelso particularitats de les famílies (diversitat demodels de famílies, diversitat cultural, etc.);

funcions de treball familiar als CRAE pocclarificades. Com ens organitzem millor alsCRAE per treballar amb la família?

FORTALESES(oportunitats)

les idees i propostes de la nova llei;

el recurs del CRAE és temporal. Si això ens hocreiem, es tracta d’una oportunitat;

que les famílies ens considerin més com asuport que no pas com a amenaça potenciant larelació continuada i quotidiana amb les famílies;

els educadors enmig del sistema o xarxa delmenor i això ens dóna molta força i ho podemaprofitar millor.

Grup de treball:

Serveis Socials

Bàsics i treball

amb famílies

2

Grup de treball: Treball amb famílies a partir dels Serveis Residencials (CRAE, etc.)

8

Eines metodologies pròpies del treball en xarxa

conèixer i reconèixer altres professionals iespecialment les funcions dels altres;

trobar espais compartits on poder parlar del casi també de les funcions;

Protocol – Pla de treball EAIA – CRAE –Família – Menorclaredat de funcionsdiscurs unitariobjectius compartits amb funcionsdiferenciades i acordades

major implicació des de les EFI, no només encasos de desacord.

Eines metodològiques i habilitats pròpies de la figura de l'educador/a

aprendre a acompanyar, essent més empàtics iflexibles en l’organització del centre, etc.;

major proactivitat dels educadors en la relacióamb l’EAIA, propostes, etc.;

major formació i coneixements relatiu al sistemaDGAIA, serveis, etc.;

caldria una major formació continuada amb eltema acompanyament de les famílies,parentalitat, rols familiars, etc.;

major ús d’aspectes de la guarda amb lesfamílies (acompanyaments, etc.). Majorimplicació de la família en aspectes concrets dela guarda del menor;

factors d’ètica professionals;

més comunicació amb les famílies a travésd’entrevistes, nous canals, etc.

Grup de treball: Treball amb famílies a partir dels Serveis Residencials (CRAE, etc.)

9

FORTALESES(oportunitats)

el vincle: el lloc proper als infants i les sevesfamílies (en especial l'educador social);

l'educador social és un professional que estàpresent a molts serveis, el que estableix unaxarxa d'un mateix àmbit professional;

establir com a nou paradigma les capacitats depromoció dels infants i les seves famílies;

la llei de drets i oportunitats de la infància il'adolescència.

NECESSITATS(febleses)

no quedar atrapats en una visió del conflictecom a problema; això no facilita canvis;

evitar la duplicitat i delimitar funcions clares iconegudes (entre l'educador social i els diferentsserveis).

ELS EAIA, UNMECANISMED’INTERVENCIÓ GLOBAL

Eines metodològiques i habilitats pròpiesde la figura professional de l’educador social

reivindicar la part preventiva i no interventiva;

protocols i indicadors conjunts;

reivindicació de l'especialització i formacióespecialitzada de l'educador social;

donar importància a l'escolta activa amb lafamília i amb els professionals a nivell relacionali tècnic.

Eines metodològiques pròpies del treball en xarxa

implementar el treball en xarxa, entès com agrup de treball;

treball en comú amb objectius comuns amb totsels serveis que treballen amb el nen;

metàfora: el nen deixa de ser una pilota quepassa de mà en mà per ser qui tria (té lapossibilitat de participar) amb quina pilota(equips) vol jugar. Es converteix en subjecte dedret.

Grup de treball: Els EAIA, un mecanisme d’intervenció global

3

10

SERVEIS SOCIALSBÀSICS I TREBALLAMB FAMÍLIESFORTALESES(oportunitats)

les noves lleis són en si mateixes una granoportunitat que no ens hem de deixar perdre.Com a educadors socials hem de lluitar i hemde defensar allò que la llei ens marca: el treballcomunitari, el treball en xarxa… ens vénenmarcats per llei i, com a tal, ho hem d'exigir enels nostres llocs de treball.

NECESSITATS (febleses)

als Serveis Socials Bàsics, moltes vegadesrebem un encàrrec institucional de treballindividual. La pressió assistencialista actual faque sovint el treball educatiu, comunitari,grupal… quedi relegat a un segon terme;

les propostes de treball grupal que, malgrat tot,puguin sorgir, acaben quedant molt limitadesper temes pressupostaris i per temes relacionatsamb el temps dels professionals (ja quel'encàrrec de treball individual continua);

la nova llei no ha tingut en compte que hi haterritoris petits i molt dispersos que no podencomptar amb segons quins recursos i no hatingut en compte alternatives per a aquests casos;

sovint, les famílies ens viuen com a professionalsdel control, més que com a professionalsd'ajuda i acompanyament en els seusprocessos;

la llei no deixa clara la responsabilitat política al'hora de gestionar i proposar recursos, perexemple, quan intencionadament no es creenalguns recursos per no fer visible algunadeterminada problemàtica del territori quepolíticament no seria rendible;

els horaris professionals dels Serveis SocialsBàsics tenen poc a veure amb la realitat delshoraris familiars i laborals de les persones a lesquals volem atendre;

actualment, la dependència passa clarament persobre quant a prioritat política dels temesrelacionats amb infància i família. Tot allòrelacionat amb el lleure, el treball educatiu ambfamílies, el treball comunitari… queda relegatper un encàrrec molt més assistencialista irelacionat amb la dependència;

malgrat que s'ha augmentat la ràtio delsprofessionals als Serveis Socials Bàsics, lesllistes d'espera són un dels grans problemes ipolíticament es dóna prioritat a evitar queixesdels ciutadans i a disminuir-les, abans que altreball comunitari o per a projectes dels SSB.

Taula rodona: Models de treball amb infància i família

4

11

Eines metodològiques del treball en famíliesdels serveis socials bàsics

el primer que cal és conèixer què hi ha. Un bonsistema de recollida i anàlisi de dades que enspermeti programar, projectar i gestionar elsrecursos a partir de les necessitats detectades ino per modes o pressupostos;

el treball grupal i metodològic amb famílies ensituació de risc;

el treball per projectes: elaboració de projectesde caire preventiu com ara grups de pares,escoles de pares, centres oberts, espaisfamiliars… que permetin treballar amb lesfamílies i no per a les famílies, de manera quees pugui treballar amb la implicació de lespròpies famílies en la manera d'abordar lespròpies dificultats;

recuperar el SAD familiar de treball amb família ipetita infància. L'externalització d'aquest servei,les condicions laborals precàries del col·lectiu detreballadores familiars, la manca de formació deles mateixes en temes relacionats amb infància icapacitats parentals, fan molt difícil trobarprofessionals amb el perfil adequat per a dur aterme aquesta tasca. Els educadors socialsreivindiquem, a més, el nostre espai com aformadors d'aquests professionals en aqueststemes;

treball grupal amb relació als reagrupamentsfamiliars;

espais de trobada i de treball teòric delseducadors socials dins de les pròpiesinstitucions (ajuntaments) o territoris (consellscomarcals). Creació de comissions per tractartemes concrets com l'absentisme, etc. oreunions d'educadors del territori per creardocuments de criteris, projectes compartits, etc.Això permet fer més pressió i optimitzarrecursos;

plataformes de treball fora de les pròpiesinstitucions també per elaborar propostes,projectes, documents, etc. i poder fer tambépressió externa a les institucions. Aquí esreclama el paper del CEESC en això;

servei de primera acollida d'educació social alsequips de SSB, que permeti fer passar pel sedàs

aquells casos que no cal que passin aseguiment;

augmentar la pluridisciplinarietat dels equips deSSB amb noves figures professionals:mediadors, TF de petita infància…;

fer bateries d'indicadors de salut familiar enpositiu;

treball en xarxa real, amb polítiques transversalsreals que impliquin tots els servies delsmunicipis (educatius, sanitaris, de lleure, deseguretat, etc.);

el recursos no únicament s'han d'anomenar(posar-hi nom) i descriure, sinó que calnormativitzar-los mínimament per tal que totsparlem del mateix. Es posa com a exemple eldesgavell que hi ha amb relació als centresoberts en aquest sentit;

exigir uns mínims de qualitat dels SSB. Caldonar a conèixer i reforçar els serveis d'atenció ales persones que oferim a la ciutadania, demanera que siguin valorats i reconeguts. Estorna a posar com a exemple el Centre Obert: uncentre obert no és un esplai on es va únicamenta fer deures i a jugar, sinó que fa una tascasocioeducativa amb els infants que atén i lesseves famílies que va molt més enllà. �

Material elaborat en els espaisde debat de les V Jornades, dinamitzats per:

Josep Algar, Sonia Baena, Sílvia Batet, RogerBrufau, Núria Danès, Blanca Fariña, Anna Jardí,

Mónica Jiménez, Gabriel Marcet, CarmeMartínez, David Montejo, Txus Morata, JoanMuntané, Alfons Nadal, Míriam Nicodemus,Rubén Pascuet, Maribel Pinza, Miquel ÀngelPulido, Anna Pratdesaba, Celia Premat, CharoQuero, Aleix Ripol, Vanesa Reverté i Esteve

Torregrossa.