ELS INVERTEBRATS

INTRODUCCIÓ. Els animals són sens dubte els éssers vius més complexos i, per això, els més interessants d'estudiar.

Gràcies a tenir cèl lules nervioses i cèl lules musculars poden actuar amb molta rapidesa i això els fa sorprenents. El

90% de les espècies animals són invertebrats, és a dir animals sense un esquelet intern articulat que protegeix el

cordó nerviós, com és la nostra columna vertebral. El grup dels invertebrats en realitat és un grup totalment

artificial, és a dir un grup que hem inventat nosaltres, perquè ens ajuda a diferenciar-los dels animals vertebrats com

nosaltres. En realitat agrupa organismes que no tenen res a veure entre si. Per exemple, una esponja, un cargol i una

formiga és evident que tenen molt poques coses en comú.

Activitat 1. Llig la introducció i fes un esquema del text enquadrat.

1. Els animals o Metazous. Són organismes pluricel·lulars amb teixits especialitzats i amb nutrició heteròtrofa, és a dir que s'alimenten d'altres organismes. Presenten una gran sensibilitat gràcies al teixit nerviós i poden realitzar moviments (la majoria poden fins i tot traslladar-se) gràcies al teixit muscular. Aquests dos teixits són exclusius dels animals. Es poden distingir dos grups:

Invertebrats. Són els animals sense columna vertebral. Comprèn a: Porífers o esponges, Cnidaris, Anèl·lids, Platihelmints, Mol·luscos, Equinoderms i Artròpodes.

Vertebrats. Són els animals amb columna vertebral. Comprèn: Peixos, Amfibis, Rèptils, Aus i Mamífers.

2. PORÍFERS O ESPONGES. Són invertebrats aquàtics que presenten el seu cos perforat per un elevat nombre de

porus microscòpics (porus inhalants) pels quals entra l'aigua fins la cavitat interna (cavitat atrial), de la qual surt per

uns porus visibles a primera vista (òsculs). A la cavitat atrial hi ha unes cèl lules flageladas (coancits) capaços de

capturar les partícules alimentàries que conté l'aigua (són doncs organismes filtradors). Algunes esponges contenen

petites espines internes (espícules) i altres, com les anomenades esponges de bany, presenten una substància

esquelètica interna de naturalesa còrnia (espongina). Les esponges que utilitzem en el bany en realitat són els

esquelets de espongina que queden al desintegrar la resta de l'organisme.

3. CNIDARIS. Són invertebrats aquàtics que tenen forma de sac de parets molt primes, amb tentacles

envoltant l'obertura (boca) i amb abundants cèl lules urticants (cnidoblasts) en la seva pell. Amb aquestes

cèl lules paralitzen a les seves preses i després les introdueixen en la seva cavitat interna digestiva (cavitat

gastrovascular) on són digerides. Presenten dues formes diferents: la forma de pòlip (forma de sac fixat al

fons i amb la boca dirigida cap amunt) i la forma de medusa (forma de sac amb la boca dirigida cap avall i

de vida lliure nedadora). En algunes espècies la forma de pòlip genera la forma de medusa i viceversa. En

altres només hi ha una de les dues formes.

4. ANÈL·LIDS. Són invertebrats de cos allargat, tou (blando), cilíndric i format per nombrosos anells

(segments) gairebé iguals, és a dir tenen forma de cuc. La seva superfície està recobert d'una cutícula

elàstica i pot presentar uns pèls molt fins (quetes).

Els anèl·lids es classifiquen en tres grups:

Classificació dels Anèl·lids

Oligoquets. Són els que presenten poques quetes. Per exemple el cuc de terra.

Poliquets. Són els que presenten moltes quetes. Per exemple els nereis o cucs que s'utilitzen per pescar al mar.

Hirudíneos. Són els que presenten ventoses en els seus extrems. Per exemple les sangoneres

5. PLATIHELMINTS. Són invertebrats amb forma de cuc aplanat i ample. Pot presentar segments com

la tenia o no presentar segments, com les planàries. La tenia o solitària és un paràsit d'uns 2 o 3

metres de longitud que pot viure en l'intestí prim dels animals, inclosos els humans. La infestació es

produeix en ingerir carn crua (pernil, "cecina", etc.) d'animals que contenen larves enquistades de

tenia. Les planàries viuen a l'aigua dolça i al mar, són carnívores i aproximadament tenen un

centímetre de longitud.

6. MOL·LUSCOS. Són invertebrats de cos tou (blando), no segmentat i, sovint, dividit en cap, massa

visceral i peu. En molts d'ells la massa visceral està envoltada per un mantell que produeix una closca

de carbonat càlcic A més, el mantell forma una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal

on es troba l'aparell respiratori (un pulmó en les espècies terrestres i brànquies a les espècies

aquàtiques). Els mol·luscos es classifiquen en:

Classificació de los Mol·luscos

Gasteròpodes. Presenten un peu musculós capaç de lliscar sobre tot tipus de superfícies i una closca formada per una sola peça com el cargol terrestre o bé no en tenen com les bavoses La closca pot ser plana com en les pegellides (lapas) o formar una espiral, com en els caragols. La respiració pot ser branquial, com en els cargols marins, o pulmonar, com en el cargol terrestre, que és hermafrodita.

Bivalves. Presenten una closca formada per dues peces articulades anomenades valves. No tenen cap diferenciat i el peu té forma de pala excavadora o bé és molt reduït i presenta una glàndula que segrega el biso (substància que al solidificar permet adherir-se a les roques). Respiren per brànquies laminars que a més serveixen per retenir les partícules (animals filtradors) que entra per un tub (sifó inhalant) i surt per un altre (sifó exhalant). Per exemple les cloïsses (almeja) i les escopinyes (berberecho).

Cefalòpodes. Presenten un peu dividit en 8 o 10 tentacles proveïts de ventoses que envolten la boca. Tenen un cap ben diferenciada amb dos grans ulls. El mantell té forma de sac i l'aigua que entra a ell pot ser expulsada amb força per un tub (sifó) originat un corrent que les permet nedar a reacció. Poden mancar de closca com els pops (pulpo), tenir closca interna com la sípia (sepia) i el calamar, o externa com els nautilos.

7. EQUINODERMS. Són invertebrats exclusivament marins que posseeixen sota la seva pell (epidermis) un esquelet calcari constituït per plaques soldades o independents o per espícules petites i aïllades. Les plaques poden servir de suport a llargues espines. Presenten un conjunt de conductes denominat sistema ambulacral, plens d'un líquid semblant a l'aigua de mar i una sèrie de tubets acabats en ventoses que serveixen per a fixar-se i desplaçar-se, els anomenats peus ambulacrals. Tenen simetria pentagonal (molt evident en les estrelles de mar en presentar 5 braços). Es reprodueixen sexualment. Presenten sexes separats, és a dir els individus o són mascles o són femelles. La fecundació es realitza en el mar (fecundació externa) i de l'ou surt una larva nedadora (larva planctònica) que després dóna lloc a un adult marxador (l'adult és doncs un organisme bentònic).

Los Equinodermos se clasifican en cinco grupos diferentes que son:

Classificació dels Equinoderms

Erizos de mar. Tenen

un esquelet de plaques calcàries soldades entre si, que formen una estructura globosa que suporta llargues espines. Són herbívors.

Estrelles de mar. Tenen cinc braços poc flexibles i poden presentar espines. Són carnívores i poden evagina l'estómac per digerir les preses

Holotúries. Són les anomenades "botifarres de mar" en referència a la seva forma. S'alimenta dels petits organismes que conté la sorra que ingereixen.

Ofiures Són com

estrelles de mar però de braços molt flexibles que mouen amb rapidesa. Viuen sota les pedres del fons marí.

Comàtules. Presenten

5 braços dividits en dos amb els que moltes espècies pot nedar, encara que sigui per molt poc temps. Presenten colors molt vius.

1. Busca el nom dels següents dibuixos (al llibre i a les teues fulles):

2. Completa els espais buits:

Les esponges són animals ja que viuen fixats a un substrat del qual mai no es desenganxen. Per la

seva alimentació són animals i per tant estan obligats a filtrar constantment l'aigua que els

envolta.. Per mantenir aquesta circulació d'aigua s'ajuden de l'anomenat efecte que provoca una

espècie de "succió" de l'aigua que es mou des dels fins l' .

Les cèl·lules encarregades de capturar l'aliment són els que ho fan gràcies al moviment del seu

. Un cop capturada la partícula d'aliment, aquesta passa als que s'encarreguen d'efectuar

la . La digestió, per tant, és de tipus .

Alhora que capturen l'aliment, també capten l' que necessiten per a la respiració.

Per donar consistència al cos de l'esponja hi ha un esquelt fet d' , que poden ser calcàries o

silíciques, grans ( ) o petites ( ), o bé de fibres d' , més flexibles. En tots dos casos, formen un entramat que omple tota l'esponja i dins del qual es mouen la resta de cèl·lules. La capa

més externa està formada per unes cèl·lules planes i resistents anomandes que formen un recobriment continu i protector.

1. Què has aprés dels cnidaris? Elegeix: polip o medusa?

1. Busca el nom dels següents dibuixos (al llibre i a les teues fulles):

Verticales: 1. 15. Nombre del grupo de moluscos que no presentan cabeza diferenciada

Verticales: 2. Nombre del grupo de anélidos al que pertenecen las sanguijuelas

Horizontales: 3. Nombre de los equinodermos que presentan 5 brazos muy flexibles no divididos que mueven con rapidez por arrastrarse por el fondo

Horizontales: 4. Nombre de los cefalópodos actuales que presentan una concha externa

Verticales: 5. Nombre de las pequeñas espinas internas que contienden algunas esponjas

Horizontales: 6. Nombre de la cavidad interna de las esponjas

Horizontales: 7. Nombre del sistema de los equinodermos formado por un conjunto de conductos llenos de un líquido parecido al agua de mar

Verticales: 8. Nombre de los equinodermos que presentan 5 brazos divididos en dos y que pueden nadar de forma rudimentaria

Verticales: 9. Nombre del grupo al que pertenecen los caracoles marinos

Verticales: 10. Nombre del grupo animal al que pertenecen las planárias

Horizontales: 11. Nombre del tejido que permito a los Metazoos captar las variaciones del ambiente externo

Horizontales: 12. Nombre de la cavidad interna digestiva de los pólipos y medusas

Horizontales: 13. Nombre de los poros muy pequeños que presentan algunos anélidos

Verticales: 14. Nombre de los brazos que presentan los cnidarios

Horizontales: 15. Nombre de los conductos llenos de líquido que finalizan en una ventosa en muchos equinodermos.

Verticales: 15. Nombre de la cavidad del manto dónde se encuentran las branquias de los moluscos

Horizontales: 16. Nombre de los segmentos cargados de huevos que desprenden las tenías

Horizontales: 17. Nombre de las células urticantes presentes en los pólipos y medusas

Verticales: 18. Nombre del tubo por dónde los cefalópodos expulsan el agua a presión

Horizontales: 19. Nombre de las células flageladas de la cavidad interna de las esponjas