dos supervivents —l’Alba i en Dídac— després d’una ... · Pedrolo, convindrem que el pes...

Mecanoscritdelsegonorigenésunaobradeciència-ficcióquenarral’experiènciadedos supervivents —l’Alba i en Dídac— després d’una catàstrofe. Els dos jovess’enfrontarana ladestrucció i,apocapoc,gràciesal seu treball ia l’organització,aniransuperantelsobstacles.

ebookelo.com-Página2

ManueldePedrolo

Mecanoscritdelsegonorigen

ePubr1.4Titivillus05.04.19


Títulooriginal:MecanoscritdelsegonorigenManueldePedrolo,1974Editordigital:TitivillusePubbaser2.0


Pròleg

Aquestaobraconstitueixel feteditorialméssingularques’hagimaidonaten la jallarga història del llibre català. En efecte, si deixem de banda obres com el NouTestament, que, pel seu caràcter específic, compten amb una prolongada vidaeditorial—de1832ençàsen’haneditatdiversesversionsmodernes,ambunadifusióglobaldecentenesdemilersd’exemplars—,mainohihahagutcapllibre[Recordemla definició de la UNESCO: «Un llibre és una publicació no periòdica, impresa,comptant almenys 49 pàgines (cobertes no compreses), editada al país i oferta alpublic»]encatalàquehagiassolittantadifusiócomelMecanoscritdelsegonorigen:des que fou publicat, primer, a la col·lecció «El Trapezi» (novembre de 1974) i,després, a la col·lecció «El Cangur» (setembre de 1976), se n’han fet vint-i-sisedicions,ambuntiratgeconjuntdemésdedos-centssetantamilexemplars,elsquals,units als que ara «la Caixa» distribueix massivament, representen una xifraastronòmicaperalmóneditorialcatalà.

Certament, l’edició en llengua catalana ja no és el que era fa deu anys, quanacabàvemde sortird’una llarganitdepersecució i deprohibicions.Actualment, elnombreanualdetítolsques’editenencatalàsuperajaelstresmil;hihacol·leccionsdebutxacaque tenenuna àmplia difusió, i d’altres es publiquen amb tiratges proualts; les reimpressions sovintegen cada vegada més. Cert tipus d’obres, com elsmanualsoelsllibresdestinatsal’ensenyament,tenenunpaperprimordialenaquestaexpansió, i el fet com a tal és positiu, ja que en tots els països «normals» aquestamena de llibres representa aproximadament el 25 per cent de la seva produccióeditorial.Aquestsprogressosdel’ediciócatalana,però,noenshandeferoblidarlesseves mancances, quasi totes derivades de les dificultats que avui té una llenguad’àmbitrestringitperadesenvolupar-secompetitivament.Enanglès,enfrancèsoencastellàespubliquen llibresque tambévoldríemveureeditatsencatalà, inoelshitrobem,perquèserienmassaminoritarispelterraomassacostososperlesdimensionsdelmercat català.Per aixòel llibre catalànecessita l’ajutpúblicper a cobrir tot elventalldepublicacionsd’unaculturamoderna.

De tota manera, entre els progressos i les mancances de l’edició catalanad’aquestsúltimsanys,s’haproduït,dèiem,elfetsingulardel’apariciód’aquestbest-sellersenseparióenelnostremóneditorial,comparablenomésalsèxitsqueesdonenenllengüesdegrandifusió.Enefecte,nooblidemquel’èxitdelMecanoscrits’haviaproduït jamoltabansdelaversiótelevisivaofertaperTV3,laqualcosaensindicaquecaltrobarlessevescausesenraonsestrictament«literàries».

He escrit «literàries» entre cometes, i això cal aclarir-ho. Pedrolo és un autord’unaobramoltextensa—nomésenelcatàlegd’Edicions62,hicomptenquaranta-vuit llibres en narracions, novel·les i teatre—, i el seu nom ocupa un primer lloc


indiscutibleenlaliteraturacatalanaactual.Nooblidem,tampoc,quelafamaliteràriadePedrolo ha arribatmés enllà de les nostres fronteres i que és un dels escriptorscatalansméstraduïts,nosolsalcastellà,sinóaaltresllengüeseuropees.

Malgrat les dificultats que comporta la valoració global d’una obra d’aquestesdimensions,elscríticsmésautoritzats reconeixenenPedrolounesforç inigualatdefabulació i creativitat, un escriptor que domina com pocs l’art de narrar. Ara: sipensem en obres com Domicili provisional, Homes i no o Totes les bèsties decàrrega, per citar només tres obres ben diferents, i ja antigues en la producció dePedrolo, convindrem que el pes literari d’aquestes no és comparable al delMecanoscrit, el qual, d’altra banda, no pretén ser una «obra major», en el sentitabsolut que té aquesta expressió. ¿Compot ser, doncs, queobresmés importants imés rigoroses hagin estat «desbancades», en el gust del públic, per una obra «degènere»?Ésclar,doncs,que les raonsqueexpliquen l’èxitdelMecanoscritnosónúnicamentliteràriessinósocioculturals.Examinem-les.

Hi ha, en primer lloc, el fet que el Mecanoscrit ha estat recomanat al’ensenyament. És cert que d’ençà de la introducció del català com a matèriaobligatòriaenel sistemaeducatiudeCatalunya l’any1978, la incidènciadel factorescolaren ladifusiódecerts llibreshaestat remarcable: algunesnovel·les i algunsreculls de narracions han arribat, gràcies a això, a cinquantamil exemplars omés.Peròcapnohaatèsel tiratgede lanovel·ladePedrolo,per laqualcosacalpensarquehihanintervingutd’altresfactors.

Un d’aquests factors és, sens dubte, el gènere literari a què pertany.En efecte,arreu delmón el gènere de la ficció científica—o «ciència ficció», com ens hemacostumatadirenmalatraducciódel’anglès—haestatundelsboomseditorialsdelasegonameitatdelsegleXX.Lesobresd’aquestgèneresolenserescritesenunestilàgil i planer, al servei d’un relat amb intriga que atreu l’interès del lector.Resultaevident que Pedrolo, en aquesta obra, ha demostrat que dominava perfectament elgènere. És més, el toc personal que li ha sabut donar, amb un clar refinamentestilístic, contribueix a caracteritzar el llibre comuna faula fascinant, absolutamentassequibleperaqualsevollector.

Un altre factor que ha contribuït a l’èxit d’aquesta obra és l’edat delsprotagonistes: Alba té catorze anys en començar la història, que acaba quan en tédivuit; Dídac, el seu company, comença amb nou anys i acaba amb tretze. Éscomprensible,doncs,queelgruixprincipalde lectorsdelMecanoscritsiguinnoisinoies—malgratquePedrolonoescrivílasevaobrapensantenelpúblicjove,sinóenl’adult—iquesesentinatrets,simpatèticament,perlesaventuresd’unsadolescentsque podrien ser ells mateixos. Només cal recordar, per reforçar aquesta hipòtesi,l’abundantliteraturaperainfantsijovesenlaqualelsprotagonistessóntambénoisinoies.

Finalment,hihaunaltrefactorméscomplex,mésprofund,quehaestatdecisiuenl’èxitdelMecanoscrit.Perquèaquestanovel·lanoéssolamentunabrillantmostra


delgènerede ficciócientífica, escritaenunestil amè i atractiu,protagonitzadaperdosadolescents,sinósobretotunextraordinaricantal’amorialavida.Enunmónamenaçat pel cataclismenuclear, que els diaris ens recorden constantment, elGranDesastrenarratalMecanoscritnoéspastan«deficció»comsembla.Situatsperpuratzarenmigdetantadesolació,AlbaiDídacsignifiquen,amblasevatenaçvoluntatde supervivència, un exemplepositiu i esperançat, unmeravellós clamdevida.Enaquestsentit, larespostasolidàriaqueelseuexemplehaobtingutdels joveslectorscatalans,connectantambelmissatgefonamentaldel’obra,ésunanotad’optimismesobreelfuturdelahumanitat.

Tots aquests factors, doncs—i d’altres que encara podríem assenyalar—, hanconvertit el Mecanoscrit del segon origen no sols en un fenomen literari i unaexperiènciaeditorialentreelsmésimportantsdeleslletrescatalanes,sinótambéenunesdeveniment socioculturaldelmàxim interèspelpropòsit que se’ndesprèn:uncantalavidaial’esperança,desd’unpetitpaís,peratotalahumanitat.

L’editorGenerde1986


Quaderndeladestrucció

(1)L’Alba,unanoiadecatorzeanys,verge i bruna, tornavade l’hortdecasa sevaambuncistelletdefiguesnegres,decolldedama,quans’aturàaavergonyirdosnois,quen’apallissavenunaltreielfeiencaurealtolldelaresclosa,ielsvadir:

—Quèushafet?Iellslivancontestar:—Noelvolemambnosaltres,perquèésnegre.—Isis’ofega?Iellsesvanarronsard’espatlles,carerendosnoisformatsenunambientcruel,

deprejudicis.

(2) Ialeshores,quan l’Alba jadeixavaelcistelletper talde llançar-sea l’aiguasensenitreure’slaroba,puixquenomésduiaunsshortsiunabrusasobrelapell,elcel i la terravancomençaravibrarambunamenade trepidaciósordaques’anavaaccentuant,iundelsnois,quehaviaalçatelcap,digué:

—Mireu!Tots tres van poder veure una gran formació d’aparells que s’atansava

remorosamentdelallunyania,in’hihaviatantsquecobrienl’horitzó.L’altrenoivadir:

—Sónplatetsvoladors,tu!

(3)Il’Albavamirarencaraunmomentcapalsestranysobjectesovalatsiplansque avançaven de pressa cap a la vila mentre la tremolor de la terra i de l’aireaugmentava i el soroll creixia, però va pensar de nou en el fill de la seva veïnaMargarida,enDídac,quehaviadesaparegutenlesprofunditatsdelaresclosa,iesvacapbussarenl’aigua,darreraelsnois,ques’havienoblidatdeltotdelluraccióiaradeien:

—Guaitacombrillen!Semblendefoc!

(4) Idins l’aigua,quan janedavacapa lespregoneses, l’Albaesvasentircomestiradaper lapuixançad’unmoviment interiorquevoliaendur-se-laaltrecopa lasuperfície,peròellalluitàenèrgicamentiambtotelseubraócontralesonadesielsremolins,quealteravenlacalmahabitualdeltoll,ibracejàambesforçperatansar-seal’indretonhaviavistdesaparèixerenDídac.

Unaaltracommocióde l’aigua,més intensa, l’apartàde laribasensevèncer-la,carellalioposàtotalasevavoluntatielsrecursosdelasevadestresai,persotaelvòrtexqueestavaapuntdedominar-la,s’enfonsàencaraivanedarcapaleslianesqueempresonavenelnoi.


(5)Isensetocarterra,araenunaaiguaquetornavaaencalmar-sesobtadament,vaarrencarenDídacdelesplantesgrimpaires,entreelscircellsdelesqualsd’altresinfantshavientrobatlamort,i,sensequeelllidonéscapfeina,puixquehaviaperdutel coneixement, va arrossegar-lo ambunamà,mentre l’altra i les camesobrienunsolccapalasuperfície,onlarespiraciócontingudavaexplotar-li,comunabombollaqueesforada,abansdecontinuarnedantfinsonlaribabaixavaanivelldel’aigua.

Enenfilar-s’hiihissar-hielcosexànimedelnoi,encaravatenirtempsdeveurecomelnúvold’aparellsdesapareixiaperl’horitzódellevant.

(6)I,senseentretenir-se, l’AlbavaajeureenDídacdeboconssobre l’herbadelmarge,va fer-li treure tantaaiguacompogué,elgiràdecaraenlaireencomprovarqueencaranodonavasenyalsdevidaienfonsàlabocaentreelsseusllavispertaldepassar-li l’airedelspropispulmonsfinsqueelnoiparpellejà iesvamoure,comsiaquellabocaestranyalifesnosa.

Vatreure-lilarobaxopaperquèelsoleixuguéselseucos,vafriccionar-loencara,tota abocada al seu damunt, i només llavors, quan ell ja es recobrava, se li acudíd’estranyar-sequeelsdosnoisquel’havienempèsnohaguessinacudit.

(7) I després va veure que tots dos eren ajaçats a terra, garratibats i amb lesfaccionscontretes,comcolpitsperunatacd’apoplexiaqueelshaguésdeixatsamblacaragroc-rosada.Elcistellets’haviacapgiratitoteslesfigueserenescampadesallurentorn, però no n’havien menjat, car tenien els llavis nets. En Dídac, que esredreçava,preguntà:

—Quèfan,Alba?—Nohosé…Anem,quenoetvolen.—Volsdirquenosónmorts?

(8) I llavors, l’Alba, que es girava en adonar-se que tenia ungran esquinç a labrusa,vaalçarlavistacapalpobleiobrílabocasensequeli’nsortíscapso.Alseudavant,a tres-centsmetres,Benaurasemblavaunaltre,méspla;sota lapolsquehipenjavacomunaboira llorda ipersistent, lescasess’amuntegavenlesunesdamuntlesaltres,comesclafadesperunagranmàbarroera.Tornàatancarelsllavis,vaobrir-losdenouiexclamà:

—Oh!Itotseguit,senserecordar-sequelabrusajanoliamagavalessines,vaarrencara

córrercamíavall.

(9) I a la vila no quedava res dempeus. Els edificis s’havien aclofat sobre ellsmateixos, talmentcomsidecop ivoltaelshaguessinflaquejat lesparets,sobre lesrunesdelesqualshaviencaigutlesteulades.Totdepedresideteulespartideserenescampades pels carrers i cobrien, sobretot, les voreres, però l’esfondrament era


massaaplomatperhaverdeixat intransitables lesviesmésamples,peron jacorrial’aiguadelescanonadesesbotzadesque,enalgunsllocs,alçavenguèisersimpetuososentrelapolseguera.

Enmoltsindrets,elsmursbaixoscontinuavendrets,comperconteniral’interiorel vessament dels pisos alts amuntegats, en alguns casos, entre parets que,esquerdadesitot,havienresistitl’impulsferotged’unatacanihilador.Perquètotallòhohavienfetaquellsaparellsmisteriosos,l’Alban’estavasegura.

(10)Iarreu,migcolgatsperlesrunes,al’interiordelscotxesaturats,pelscarrers,hi havia cadàvers, una gran quantitat de cadàvers, tots amb la cara contreta en unrictusestranyilapellgroc-rosada.

No els havien abatut ni pedres ni caps de biga, car alguns reposaven en espaisnets i jeien sencers, sense sang visible ni ferides, simplement caiguts com sota elllampdel’apoplexia.D’altres,encanvi,penjavendelstrespolsobertsotreientotjustunmembre,oelcap,d’entreelsenderrocsqueelsempresonaven.Ellaelsconeixiagairebétots;erenveïns,amics,gentqueestavaacostumadaaveurecadadia.

Tambéhideviahaverelsseuspares.

(11) Iva tornaracórrer, arapanteixant sotaunesquinçalldebrusaques’havialligatalacaraatalldemorrió,contralapolsquelafeiaestossegar.Esvamourecapalaplaça,onelcapdamuntdelcampanar,gairebéintocat,s’alçavabendretsobrelesrunes de l’església, que tallaven l’entrada als carrerons de darrera, prou estrets perobligar-laaescalarturonsdemobles,detàpia,decadàvers,iadavallarperterraplenslasuperfíciedelsqualsrodolavasotaelsseuspeus.

Va anar orientant-se per una geografia ciutadana ací desconeguda, travessà peltalúsd’unsbaixosquedesprésesvanenfonsarigairebélacolgaren,vasaltarunmuralt on s’enganxà un carnal dels shorts, que van obrir-se de dalt a baix, retingutsnomés per la trinxa, i, per un carrer curt i badívol, però inundat per una fontimprovisada,continuàcorrentcapaltombantonhihaviacasaseva.

(12)Iaralacasajanohoera.Elsdospisosdelaconstrucciós’havienprecipitatdamuntelsostredelsbaixos,elqualtambéesdeviahaverensulsiatdarreralaportaque ara, amb la paret lleugerament inflada per la pressió, tancava la tomba onreposavenelpare,lamare,lagermanaques’haviadecasarelmesvinent…

Vaalçarlesmans,lesaplanàcontralafustasòlidai,després,lesvaanardeixantrelliscarlentament,ambtotelcosquecediasobrelescamesdesvalgudesfinsqueelsgenolls van tocar el terra ple de guixots, i tota ella, indiferent al dolor físic, es vaarraulirboimormolant:

—Mare!Mare…

(13) I els llavis li tremolaven amb el plor que li desencaixava la cara d’on elmorrióhavia lliscat, i lesmans,obstinades,continuavengratant la fustaonvaanar


perdent fragmentsd’ungla finsque lapetitaveu tèbia,que tambéplorava,diguéalseucostat:

—Ilamare,Alba?EnDídacl’haviaseguidadesdelaresclosa,haviarecorregutcomellaelscarrers

visitats per la mort, havia saltat muntanyes de runa i, pel laberint dels carrerons,acabavadefercapalseucau.Perquèviviaallí,alcostat,amblaMargaridaque,anysenrera,se’nvaanaraserviraforaivadeixar-seprenyarperunnegre.

L’Alba se li abraçà, el va prémer contra seu amb un gest desesperat, però vainterrompreelplorqueencaralinuavalagolaiesvaanarredreçant,sostingudapelcosinfantil,denouanys,quepidolavaambunsomiqueig:

—Nos’hamort,oi?

(14)Is’haviamort.Lavantrobaralspeusdelfogó,desprésd’haverpenetratalacasaperunforatdelsostre,iencarateniaalesmansunaculleraambquèdeviaestarapuntderemenarlapastaqueesveiaenunaolladeterrissa,intacta.

Elnoivaabraçar-se-liambunrenilldebestiolailacridavacomsielladormísilavolgués fer despertar, mentre l’Alba li amoixava els cabells arrissats i el deixavadesfogar, ara amb els ulls eixuts, tot i que el cor se li inflava com si les llàgrimesbrollessinallí,enlesclivellesdelsbatecsarrítmics.

Després enDídacva arrapar-se-li comunnàufragque s’agafa enuna fusta i limullàlesgaltesambelseuplortotbalbucejantmotssensesentit.Elladigué:

—Deuenhavermatattothom.

(15) I quan li explicava allò dels avions, que ell no havia vist perquè era sotal’aigua,vansentiruninesperatrefiletqueelsvafergirarcapalafinestradelpati,queconservaval’ampit,i,deseguida,vanveurelagàbia,sencera,del’ocell,quemovialesales.

—Lacadernera!EnDídacvadesprendrelessevesmansdelcolldel’Albaiesvaredreçar.—LaXica…Lanoia,esperançada,espremialesmanscontraelspitspertald’aquietarelcor

quegairebélisaltava.—Noestemsols,Dídac,noestemsols!

(16)Ihiestaven.Nohaviaquedatningúdellurespècie,nicapmamífer.Comvananarveient endeixar la casa i recórrer les runes, entre els cadàvershumans tambén’hihaviadegossos,degats i,albarridelspagesos,demules,deporcs,deconillsquejeienalsestablesialscorrals.Havienquedat,però,lesgallines,queescatainavenentre la terra de les tàpies, a trossos caigudes, o que s’enfilaven, esvalotades, pelssortintsdebigadreçatscompecesd’unesqueletmalsepultat.Tampocnohavienmortlesmosquesqueborinavenentorndelesvíctimespatètiquesiqueellsnopodienpaspensarasebollir;n’hihaviamassa.


Carrerreracarrer,d’uncapdevilaal’altre,l’Albaielnoi,agafatsdelamà,vananarexplorantunescenariqueesrepetiasenseimaginacióipelqual,detantentant,deixavensentirlacridadellursveustremolosespersialgú,agonitzant,osimplementatrapat pels enderrocs, volia donar fe de vida. I sempre els contestava el silenci,noméspertorbatpelxiuletdelsbrolladorsqueregavenelcarrer.

(17) I l’Alba s’estranyava de la forma en què havia tingut lloc la destrucció.Perquèapocapocvaanarobservantqueambescassesexcepcions,onquedavaunpany demur erecte o la tossa d’una teulada que s’aguantava en equilibri inestablesobreelbuit,l’accióquedesféulescaseshaviaobratuniformement;arreu,elsbaixoss’hauriensalvatsenseelpesdelacaigudadelspisosaltsqueesbotzàelssostresielsinundà desigualment de runa, segons l’alçada de l’edifici o la resistència delstrespols.

Finsitotalsseusullsinexperts,allòsemblavaelfetd’unavibracióproupuixantperesberlarlesparetssuperiorsi,doncs,abatre-les,imassafeblealhora,persomoureelsmursméspròximsalsfonaments,onl’ensulsiadahaviaestatl’efectedelmaterialde sobre. Però, quina mena de vibració podia haver estat aquella que colpí lespersonesi lesanorreàambtantaunanimitat?Iperquèhaviarespectatels insectes ilesaus?

(18) I les preguntes es van multiplicar quan desembocaren a la carretera quetravessava els ravals de Benaura i van veure els cotxes i els camions que devienhaver-se immobilitzat en sec i darrera els parabrises dels quals hi havia tot depersonesdesconegudesquemainoesdevienhaverimaginatquemoririenenaquellpobleperaellesforaster.

¿Quepotserelfatdelavilahaviaestatcompartitper lesaltresciutatsdelpaís?¿Estrobavendavantunacatàstrofemésintensaquenocreien,total?ElmateixDídacesvaferressòdelasevaangoixaenpreguntar:

—Atotarreudeuhaverestatigual,Alba?Tenia la cara com escanyada per la por i la noia va adonar-se que el cos nu

sagnavapertotdeditadesvermelles,lesesgarrinxadesques’haviafet.Ielseutambé.Vadir:

—Deseguidahosabrem.Deprimer,però,anemavestir-nos.

(19)Ivantornaralaplaça,onsotaelsporxoshihaviaunabotigaonvenienrobesde tota mena i a la qual es podia entrar per un dels aparadors. Dins, l’amo, ladependenta i dues clientes ocupaven llocs gairebé simètrics a banda i banda deltaulell, sobre el terra de rajols grocs, i al fonshi haviaungat blanc amb la closcapartidaperunallata.

L’Alba va estirar uns pantalons per al noi, uns shorts per a ella, dues camisesviroladesiunatovallola.Esvatreureelcassigallquelitapavamalamentelventreitotsdosvanrentar-seenunbrolladorques’alçavaentreduespedres.Nil’unnil’altre


no s’avergonyia de la seva nuesa, ell perquè era innocent i la noia perquè semprehaviaestathonestaiacasasevalihavienensenyatanotenirhipocresia.

Després van vestir-se amb la roba neta i es van calçar espardenyes d’una granestesa que omplia aquellsmateixos porxos,més avall, on l’espardenyer sempre enpenjavad’allòmésendosferrosqueposavaitreiacadadia.

(20)Iseguidamentvanpenetraracal’armerperunforatdelabandadedarrera,onl’homeialgúaltrejeiensotalarunaambelspeuscapafora,submergitsenuntolld’aigua,vanagafarunsprismàtics ise’nvananarcapaunturódelsafores,nopasméselevatquelacasamésaltadelavila,onhihaviaelsdipòsits,aramoltbaixosdenivell,puixquel’aiguas’escapavaperlesesquerdesiinundavaelscampsveïns.

Desdelcim,l’Albavaconfirmarqueelseupoblenohaviaestatescollital’atzaroespecialmentafavorit.Aquatremetresdedistància,elpobleveí,quedefeteraasisquilòmetres,s’haviaconvertittambéenunlaberintd’enderrocs.Iméslluny,adotzequilòmetres,encaravapoderveure,sibéambnotantaprecisió,l’antigacolòniafabrilqueambelsanyss’haviatransformatenunavilagran.Darreramenthiconstruïrenunmodestgratacels,desispisos,itambéhihavialatorredelcampanar;ara,perònohieren,icapteuladanobrillavasotaelsol.

EnDídac,queeraalseucostat,vadiramblaveumoltprima:—Nohihaningú,Alba?Ellavaabaixarelsprismàticsilivaestrènyerlamà.—No,Dídac,nohihaningú.

(21)Ialcapdevintminutsjasabientambéqueelstelèfonsnofuncionaven,queno hi havia electricitat i que les estacions de ràdio havien emmudit, puix que capd’elles,delpaísoestrangera,noacudíalacitadelesbusquesdeltransistorquevantrobar en un racó de dormitori d’una casa del Carrer Ample, on tot just s’haviensalvatunatauletadenitil’aparell.

EnDídac,quecadacopfeiaunacaraméstrasmudada,gemegà:—Quèfarem,ara,Alba?Ella va passar-li el braç per l’espatlla amb un gest aconhortador i, sense

abandonarlapetitaràdioquepensavaendur-se,vadir:—Ensensortirem,Dídac;noetdesanimis.—Iquèpodemfer,totssols?—Moltescoses.Percomençar,dinarem.Noteniengana,peròl’Albasabiaqueelsesperavaunajornadamoltdura,iestava

disposadaalluitar;semprehaviaestatunanoiapugnaç.

(22) I van dinar en una botiga de queviures de la cantonada delCarrerMajor,entre les lleixes plenes de pots i de llaunes de conserves i sota una vara llarga,carregadadepernilsidemoltesmenesd’embotits,queperunextrems’haviadesprésdelseusuportipenjavasobrelesbalances.


Menjavenapocapoc,perobligació,ilesmossadesse’lsentretenienperlaboca,els calia donar grans cops de coll per empassar-se-les, fins i tot quan obriren unaampollad’aiguamineralperfacilitarladeglució.Totsdostenienl’estómacregiratielcorpetit.

A l’Alba, ara que s’havia concedit un moment de descans, l’enquimerava,sobretot,allòquesovinthaviasentitdiralagentdelpoble:que,desprésdeguerresimalvestats,semprehihaepidèmiesdegrip,detifus,potserdecòlera…

Elsmorts,reflexionàaleshores.ABenaurahihaviamésdecincmilcadàvers,unabona part d’ells sense enterrar, i s’anirien podrint, fermentant; durant dies i dies,mesos i mesos, l’aire estaria impregnat de la fortor de les carcasses, saturat degèrmenspestífersqueellsinhalariensinoesdecidienafugirbenllunydelsindretshabitats,puixqueatotarreudeviaserigual.

(23)Il’Albavaagafaruntrosdepaperd’estrassaiuncapdellapisquetrobàaltaulellicomençàaescriureambl’esquenarepenjadacontralaparet.EnDídaclivapreguntar:

—Quèapuntes?—Faigunallistadecoses.Perquèensn’hemd’anar.—On?—Lluny.Albosc.Eraelllocmésindicat.Començavaacincquilòmetresdelpobleis’estenia,quasi

planejant,capalesmuntanyesdedarrera,onelsarbrescedienl’espaialapedra.Hihaviaestatduesvegades,d’excursió, i recordavaquehihaviaunrierol.Hi tindrienl’aiguaassegurada,doncs,pertoteltempsquecalgués,potserdosotresanys.

—Allíestaremsegurs.Entreelsmortsnos’hipotviure,saps?—Agafaremuncotxe,peranar-hi?—Sielpodemengegarrai…EnDídacesvaanimar:—Joensé.Hohevistfermoltscopsalgaratged’enJosep,sotacasa.

(24)I,haventdinat,vantornaralacarretera,vantreureelcadàverd’unadonadedarreraelvolantd’unChevroletienDídacs’enfilàalcotxepertald’engegar-lo.Peròjahoestava.Hoestaventotsi,adesgratd’això,nofuncionaven.Elnois’admirava:

—Síqueésestrany!Johofaigbé…—Potserelsavionsdeuenhaverespatllatelsmotors.—Sisabiaunamicamésdemecànica…Séonhihaunllibre.Perònoespodienentretenir,perquè l’Albavoliaarribaralboscaquellanit i ja

erenlestresdelatarda.Digué:—Quan veníem cap aquí he vist dos carrets de mà al magatzem del mestre

d’obres;ensserviran.EnDídacvadeixarelscotxesambrecançailavaseguir.


(25) I van treure d’entre les runes els dos carretons, que havien servit per atransportartaulonsimaterialsdepaleta,iesvandirigirenprimerllocalaferreteriamésgrandeBenaura,un localqueno teniapisosdamunt i tot justhaviaperdut lateuladaiunmur.

Ambcordes,vanferunreixata labandadedarreraia labandadedavantdelspetitsvehiclesdedues rodesperquènocaigués res ivancarregar-hiduesgalledes,duesserres,unaaixada,uncaveguet,dosmartells i totdeclaus;unespaelles,unesgraelles, dues olles, dos pots, quatre gots, sis plats, tot d’alumini, coberts d’acerinoxidableiganivetsitisores.Aldarrermoment,hivanafegirduesdestrals.

(26)Ialacasernadelaguàrdiacivil,entreelriuielcementiri,uncasalotgrandeplanta i pis on hi havia un forat que, des del pati, els va menar a l’armeria, vanapoderar-sededosmàusersideduesarmescurtes,peròdesprésvantenirmoltafeinaa trobar lesmunicions, que eren enterrades sota un envà, darrera el despatx on eltinents’haviaquedatambelcapsobreelsbraçosrepenjatsalataula,comsidormís.

(27)Ialabotigadequeviures,onvantornaraleshores,vanrecollirconservesdetotamena,dospernils,uncabàsd’embotits,sisformatges,unacaixetadesabó,lletenpols,melmelades,ampollesdelicor,oli,salifruita.Tambéesvanendurelllapisambquel’Albahaviafetlasevallista,unbolígrafqueelssortíd’uncalaixiungrapatdebossesdeplàstic.

(28)Il’estaciósegüentfoulafarmàciavella,alaqualvanhaverdedespenjar-sepelsostreinosenseperilldequedarsepultats,pertalderecollir,indiscriminadament,totdemedecinesquedesprésl’Albavadirquejaestudiariaambl’ajutd’unreceptarique va descobrir a l’armariet de la rebotiga, on també hi havia un diccionari demedicina,gruixutipled’il·lustracions.

(29)Idepascapalabotigad’electrodomèstics,se’lsacudíd’entraral’estanc,perdavant del qual passaven, on van fer un arreplec previsor de capses de llumins id’encenedorsivanomplirduesbossesbenplenesdepaquetsdetabac,perquèl’Albasabiaqueelfumallunyaelsinsectes,ialboscn’hihauria.Tambéaquívanarreplegarunaltrebolígraf.

(30) I a l’establiment d’electrodomèstics no hi van poder entrar de cap de lesmaneres,carerasotaunadelescasesmésaltesdeBenauraiestavamassaenrunat,però no gaire lluny hi havia una fanaleria que els va permetre de proveir-se dellanternes elèctriques de taula i de butxaca i d’un grapat de piles de recanvi queentaforarenenunaltresacdeplàstic.


(31)Ise’nvananaraleshoresalabotigaderobaonhoresenreras’havienvestiti,de les lleixes ben curulles, van anar estirant tot allò que necessitarien: mantes,samarretes, bragues, calçotets, camises,mitjons,mocadors, pantalons, jerseis, duesjaquetes,unimpermeableiunagavardinapercap…Fora,vanagafarméscalçatdel’espardenyeriaidosparellsdebotesd’aigua.

(32)IllavorselscarretsjaerentanplensqueenDídac,totiquepelsseusanyseraunnoirobust,nopodiaarrossegar-necap.Ambl’Albaentrelesvares,doncs,vananarportant-losl’undarreral’altrealasortidadelpoble,onelsvandeixarperanar-se’nabuscaraquellllibredemecànica.PeròpelcamíenDídacdigué:

—TambévulllaXica.Lanoia,quetemiaqueestornésaafectarsiveiadenoulasevamare,aprofitàque

jaesfeiafoscpercontestar-li:—Ésmolt tard,Dídac…Sidecas,perguanyartemps,faremunacosa:tuvasa

buscarelllibreijolaXica.

(33) I d’aquestamanera l’Alba se’n va poder anar tota sola al veïnat on haviaviscutsempreionarareposavenelsseus.

Va agafar la gàbia on laXica ja s’endormiscava, va fregar la galta freda de laMargarida a tall de comiat i, en sortir, féu una pausa davant la porta de la llarperduda.Vaaplanarsuaumentlamàcontraelcancell,comsil’acariciés,inuadaperunsentimentdetendresa,derecança,mormolà:

—Adéu,estimats…

(34)Idesprésd’haverreordenat lacàrrega,quehonecessitava,propdelesvuitvanemprendreelcamícapalbosc,onnoarribarienaquellanit,carerauncamídecarroambtotderoderes,enlesquals,durantlestreshoressegüents,vanenfonsar-semésd’uncop.Elladavant,estirant,ienDídacdarrera,empenyent,vananaravançantsuccessivamentelscarretsdequilòmetreenquilòmetrepertald’allunyar-lostotsdosdelpoble,onnil’Albanielnoinovolientornar.

Amblanit,elcels’haviaencèsendosindretsdistints,ondeviencremarpobles,iallòfeiamésferéstegalafoscaperlaqualprogressavenensilenci,concentratsenunesforç tan insostenible que, a la fi, cap a les onze, els músculs, rebels i massaadolorits per respondre a la voluntat, els obligaren a aturar-se al peud’un turó on,sotaunsquantsarbres,hihaviaunaclapad’herba.

Enaquellmoment,erenatresquilòmetresdeBenaura.

(35) I asseguts en una riba, amb els peus nus i encetats d’haver trescat per lesrunes,vanmenjarformatgeipomesdelsalimentsqueportaven,ienDídacvadir:

—¿TucreusquehaestatuncàstigdeDéu,totaixò,Alba?—Ésclarqueno,Dídac!D’onl’hastreta,aquestaidea?


—Comquedevegades,a la trona,elcapellàdeiaqueenaquestpoblehihaviamoltspecadorsiqueDéuelscastigaria…

—Això,predicava?—Sí.Tu,comquenoanavesamissa…Perquènohianàveu,vosaltres?L’Alba,elparedelaqualfinsitothaviafetpresósensehaverassassinat,robato

estafatmainingú,vacontestar-li:—Potserperaixò,Dídac,pernohaverdesentiraquestesprèdiques.—Quèvolsdir?—Quenopotserquetuijosiguemelsúnicsjustos,Dídac.Elnoivacallar,pensarós.

(36)Ivanestendreunamantaafrecdelmarge,onlaterraeraplanasotal’herbei,es van gitar l’un al costat de l’altre i es van tapar amb una altramanta per tal deprotegir-se de la fresca de la nit. Però a l’Alba li costava d’adormir-se.Dintre seusordejava un dolor punyent que, ara, la trobava sense resistències i l’obligava apreguntar-sequèpreteniaambaquellaidead’anar-se’nalboscisinoeraridículqueella,unanoia,volguéscontinuarvivintquantothoms’haviamortinol’esperavacapfutur.

Capdelessevesil·lusionsd’adolescentnoespodriarealitzarenunmónbuit,enlasoledat.Estudis,diversions,amors…Totaixòhaviaestatanorreatcomlescasesilespersones.Nomésentreellesteniasentit.Sicapaccidentocapmaluranol’abatien,esfariagran,esfariavella,sensehaverviscutdedebò,aclaparadaperlatristord’unalluitadiàriainocompensadaperunaexistènciaquejalipesavatantcomlescames,elsbraços,lesparpellesqueestancavensenseapressarlason.

Peròdesprésvapensarquenohihaviacapfeinatanbenfetaquefosperfecta.Noerapossibleque,entretantsmilionsdepersones,nomésse’lshaguésestalviatsaellaiaenDídac.Enalgunllochihaviad’haveraltragent,pocaomolta,ilabuscariadeseguida que li semblés prou segur de recórrer, sense dany, un domini que ara,provisionalment,eradelsmorts…

(37)Ienadormir-sevancomençaraturmentar-latotdemalsonsrecurrentsenelsqualss’enfonsavatotiqueunapartd’ella,quemaldavaperescapar-se’n,sabiaquenoerenreals,quelarealitateraallò,aquelljaçsobrelaterraduraipocfamiliar,nopaslafugidadesarticuladadavantl’escamotd’ombresquel’encalçava.

Vadespertar-laelpropigemec,perònoladespertàprouperquènocaiguésaltrecop entre els persecutors, sinó que ara s’havienmetamorfosat en tot d’homes i dedonescomellaque l’empenyiencapalsaiguamollsonse lienganxavenelspeus i,desdelfons,algúl’estiravacapaunreialmeinterior,subterrani.

Unasegonamutacióva traslladar-laa laplatjaplenadecadàvers,de ferits idemoribunds,quealçavenlesmansiseliarrapavenentreungranrebomborid’objectes


invisibles i de crits metàl·lics, mentre les aigües que pujaven impetuosament del’abismel’embolcallavenambunaalenadafètida.

Enallargarlamàambungestderebuig,vaensopegarambuncosdensiaquàtic,l’onadaqueesmovia.Peròaixòhaviaestatenelmóndelsomni;ací,alcamp,quanobríelsullsiparpellejà,lacelístia,quejaevocaval’aurora,livadeixarveurequeelcosquesentiacontraelseueraeld’enDídac.Elnoi,ques’haviaanatdesplaçantsotalamanta,bleixavaambunarespiraciótranquil·la,tanarraulitalavorad’ellaquelescames la fregaven i una mà, necessitada d’assegurar-se una presència amical,l’abraçavaambelpalmellobertsobreelspitsquefugiendelacamisadescordada.

L’Albavatornaraadormir-seimmediatament,arasensemalsons.

(38) I ja eramigdia de l’endemà quan van arribar a la llinda del bosc amb eldarrer carretó i s’endinsaren en la verdura sense perdre de vista el rierol que eltravessavadesdelesmuntanyes.Nofeiagensdevent,peròallí,entreelsarbresques’anaven espesseint sobre una terra de pinassa, es respirava una atmosfera fresca,lleugeramenthumida,plenadesentorsvegetals,d’humusindestorbatdesdelatardorpassada,quanhiacudirenelsdarrersboletaires.

Hihaviamenudesclarianesassolelladesi,araiadés,pendentsabruptes,sobtats,queenfonsaveneltorrenti,aells,elsforçavenaenfilar-sedequatregrapes,peròenconjuntlapujadaeraplanera,suau,animada,sovint,pelcantd’algunocellquefeiaaturarenDídacambunapregunta:

—Quèés,Alba?Uncanari?—Non’hiha,aquí.Potserunrossinyol…—N’agafaremun?—No,Dídac.Elsocellssónmésfeliçosvolantqueengabiats.—Noésfeliç,doncs,laXica?—Empensoqueno.Ielnoi rumiavaaquesta resposta id’altres respostesqueeldesconcertavenuna

mica.

(39) I al cap demolta estona, van desembocar davant d’un replà alt, de terra,potser a dos-centsmetres de les roques, on el rierol queia amb una petita cascadatransparentiprima,sotalaqualelllitdeltorrents’eixamplavaentreelsmatollsilesalzineres que havien anat substituint els pins. Tots dos es van extasiar, i enDídacdigué:

—Oi,quebonic!Aquísíqueenshipodríemquedar,oi,Alba?Lanoiavamirarelmargecositdematarradesquepenjavenentrelesarrelsdels

arbresdedamunticontraelqual,uncopnetejat,seriarelativamentfàcildeconstruirunabarraca,peròelpendentdesobrepotserlafariaperillarendiesd’aiguat…

—Nohosé.Miraremunamicamés.Ara,però,ensbanyaremidinarem.


(40)I,nus,vanendinsar-seenl’aiguaquenoméselsarribavaaltoudelacama,il’Albaesvaasseureperxopar-se totelcoscobertdesuorfinsqueenDídac,queshaviaposatsotalacascada,baixàxipollejantiesvaestiraralseudavant,ambelcapalçat.Esvaquedarquiet,mirantcomellaesrentavalescuixesi,alcapd’unmoment,vapreguntar-li:

—Comésquelesnoiessoudiferents?L’Albalivasomriureenadonar-sequelessevespròpiesparauleseltorbaveniva

dir:—Sitotsfóssimiguals,nohihaurianihomesnidones.—Iatut’agradadeserunanoia?Ella,ara,variure.—Sí,Dídac.Comatutambét’agradaràdeserunhome.Elnoivaassentiritornàafitar-la.—Noetfaresqueetpregunticoses?L’Alba,quesemprehaviaobtingutrespostesfranquesihonestesdecasaseva,el

tranquil·litzà:—No,Dídac;empotspreguntartotelquevulguis.

(41)Iaquella tarda,quanjahavienmenjat i reposat,vandescobrirunacovanogaire lluny de la cascada, i tots dos se’n van alegrar, puix que això els estalviariad’haver de fer una barraca amb troncs d’arbre. Era un forat prou alt perquè nos’haguessind’ajupir id’unsdosmetresimigdefondària,onfinsi tothihaviaunamenadebanc,unallosaplanaencastadaenduespedres,queindicavabenclaramentuna ocupació anterior, confirmada per l’enfosquiment del sostre a conseqüènciad’algunfocdelqualjanoquedavacaprastre;potsereraunrefugidellenyatairesodecaçadors.

L’Alba s’ho vamirar detingudament, examinà la gruixària del sostre de terra idigué:

—Jatenimcasa.

(42)Iaquellanit,comqueenarribarabaixjaeratard,vanquedar-seadormiralallindadelbosc,peròapartirdel’endemà,iduranttresdies,vananarpujanttotallòquehavienrecollitalesbotiguesdelpoble.Hohaviendetraslladaral’esquena,carelbosceramassaespèsideterramassaaccidentatperfer-hientrarelscarrets,quevanhaverdedeixaralcamí.

Hovancol·locartotal’interiordelacova,persiplovia,peròhavienarreplegattantescosesque,granitotcomera,nohoeraprouperquè,uncopplena,hipoguessindormir.Vaserperaixòqueladarreranit,quanjaeratotdalt,vandecidirquetambéconstruirienunabarraca.


(43)Il’endemàvanposar-sealafeina,peròvancomençarperlacomuna,perquè,comvadirl’Alba:

—Nohihacapnecessitatquehoembrutemtot.Amb l’aixada i el caveguet, doncs, van obrir una rasa a trenta metres de

l’habitatgeivanamuntegartotalaterraquehavientretenuncostatpertaldepoderanar-latirantdinsicobriraixícadacopelsexcrements.

(44)IvaseralcapdepoqueshoresquevandeixarenllibertatlaXica.Aquelleraunindretambmoltsd’ocells,mésqueresmoixons,ielnoinoescansavadeseguirllur vol de branca en branca i, sovint, a terra, on de vegades es barallaven per uncuquetod’altresmenges.

—Oiquefangràcia?L’Albavadir:—MiralaXica…Lacadernera,dintrelagàbia,quehavienpenjatenunsortintd’arrel,eraenfilada,

moltquieta,aunadelesduescanyetesaguantadespelsfilferrosi,ambunpiupiueigmalenconiós,contemplavatambéelsocells.

—Estàtrista,oi?—Ésclar;veuelsaltresitéganesdesortir.—Volsquel’aviem,doncs?—Sí.—Peròjomel’estimo…—Precisamentperquètel’estimes,Dídac.El noi vavacil·lar unmoment, com si s’hi pensés, aleshores es va atansar a la

gàbiailavaobrir.Lacadernera,però,noesvamourefinsalcapdedosotresminuts,quesaltàalaporteta,vaferunrefileti,desprésd’havermiratd’unabandaal’altra,vaemprendreunvolcurtimaldestreendireccióalabrancaméspropera.

(45) I com sigui que mentre dinaven l’Alba va pensar que seria convenientd’aprofitarelstaulonsdelculdelscarretsperfer-neunateulada,enacabarvanbaixaraltrecopalcamídesotaamb lesserres id’altreseines iesvanpassargairebé treshoresdesmuntantelspetitsvehicles.

Jafosquejavaquan,carregatscomunsrucsiamblarobaenganxadaalcosperlasuor,vantravessarelrierolpelpasdepropdelacascadaivanamuntegarlesfustesalcostatdelacova,onlanoiaentràabuscarrobapertaldecanviar-sedesprésd’haver-serentat.IeradinsquanenDídacvacridar:

—Alba!Alba!Mira!La cadernera havia tornat a la gàbia, on ara, tota estarrufada, es disposava a

amagarelcapsotal’alacomfeiasempreperdormir.L’Albadigué:—Nolatanquis.Queentriisurtiquanvulgui.—Sí.Oiquedeuserfeliç,ara?


(46)I, tot iquehavienpujat lesfustesambtantd’esforç,novanfer labarraca.Erenmassacurtesial’Albavasemblar-liquepotservaldriamésobrirunaltreforat,propdelacova,ifer-lesservirdelleixespertenir-hototbenendreçat.

S’hivanposarambelscaveguets,convençutsqueavançariendepressa,perònotenien les mans acostumades a feines d’aquesta mena i de seguida els van sortirbutllofes que els obligaven a prendre-s’ho amb calma mentre no se’ls formessindurícies protectores. Va ser durant aquests dies de descans que l’Alba començà allegireldiccionaridemedicina.Voliasabertantcomlifospossibledelcosidelessevesmalures per si un dia queienmalalts. Ara no hi havia capmetge al qual espoguésacudir.

(47)Inovanacabar,doncs,lasegonacovafinsalcapdemésd’unamesada,unmatíbròfecqueamenaçavapluja.Pelcelespassejaventotdenúvolsnegresdarreraelsqualsbrandavaunatempestaqueesdescarregàalamatinada,quanelstrons,moltpropers,elsvandesvetllariobligarenlanoiaosortirabuscarlaXica,quejaestavamolla.

L’endemà continuava plovent, i va ploure durant quatre dies i cinc nits;l’atmosferaesrefrescài,entornarabrillarelsol,jafeiauntempsgairebéhivernal.Vanhaverdeposar-seelsjerseis.

(48)Ivantraslladarllurspossessionsalacovaquehavienfet,onjahihavialeslleixes instal·lades, però una part de les coses de menjar van deixar-la amb ells il’Albahoaprofitàper fer inventari.Vacalcularque,a totestirar,en tenienperunsvuitmesos, que ja eramolt. I, almateix temps, era poc, perquè al bosc només hihaviaglansipinyesaraquel’estaciódelesmóresidelescireretesdepastorjahaviapassat.Tambéhihaviaaus,Perònodisposavend’armespercaçar-les;unamicatard,l’Albavapensarquehauriad’haver-seendutunaescopetadecal’armer.

EnDídac,quelaveiapreocupada,vadir-li:—I també hi ha rels i herbes que es podenmenjar.A casa tenia un conte que

parlavad’unnoiperdutenunaselvaqueenvivia.L’Albal’acaronà.—Sí,peròdeviaseruncontedefades…

(49) Ihihaviaelsbolets,queaquell anyvan ser abundants.Sinóquemoltsnos’atrevienacollir-los;ellanomésconeixiaelsrovellons,lesmocoses,elsfredolicsielspinetells.

En sortien a buscar amb dues bosses de plàstic i després, en veure que estrinxaven,ambunagalleda,quegairebésempreomplien,puixqueellaeraunabonaboletaireielnoideseguidaenvaaprendre.Vanfertiresd’unespecesderobai,debanda de vespre, els enrastellaven per penjar-los a la cova que els servia demagatzem.


Tambévanamuntegartotdepinyesimésendavant,unmatí,vantrobartòfones.Encaraquenon’havienmenjatmai,elsvansemblarbones,i,apartird’aleshores,esdedicaren a perseguir-les. Però n’hi havia poques, o potser era que no sempre lessabientrobar.

(50) I durant aquells mesos, cada dia engegaven una estona el transistor iescoltavenelsespetecsde l’estàtica,car totes lesestacionscontinuavensilencioses,comperconfirmar-losquevivienenundesert.

Devegadeselnoifeiapreguntesqueellanos’esperava,comquanvadir:—Així,siundiaensmorim,janoquedaràningú?—Confioquesí.Quansiguismésgran,tindremfills.EnDídacselavamiraramblabocaoberta,estranyat.—Tuijo?Volsdirqueenscasarem?Iquanellaassentí,vaexclamarambtotaespontaneïtat:—Peròtujaseràsvella,llavors!Ellalivasomriure:—Javeuràscomno,Dídac.

(51)Ienaquellmomentjas’havienorganitzatprouperquèl’Albafesunamenadeprogramad’estudisperalnoi.Elljallegiabé,iescrivia,perònoerapasqüestióqueaquellahabilitatselirovellés.Gairebécadadia,doncs,dedicavaunaestonaalalecturadelllibredemecànica,unadisciplinaperlaqualteniamoltaafeccióiqueellaencoratjà,carelshaviad’ésserútil.Tambéapreniaambfacilitatlesaltrescosesqueellaliensenyavaoralment,sensepoderrepenjar-seenelstextosquehaviaestudiatacol·legiique,persort,encarateniafrescos.Iquanelscaliaescriurealgunafraseoferalgundibuix,hofeienaterra,ambuncapdebastó,perquènodisposavendepaper.

(52) Ivaserperaquell temps,mentreelsdiess’escurçavenmés imés iel fredaugmentava,quevanconstruirunallarrudimentàriaalacova.Vanexcavarunforatde dos pams de profunditat per dos i mig d’alçada i tres d’amplada i a partir del’angle exterior de dalt, van obrir, diagonalment, unamena de canal que donava afora,elvanrevestirambllosesprimesqueelscalguéanaracercarmésamunt,onhihaviaelroquissar,vanpastarfangpertaparlesescletxesi,asobre,hivanclavarunafustaquehoaguantava.

Denit, adins, ambel foc encès i unamantaquepenjavaa laporta, semprehihavia una mica de fum, però dormien calentons i bé sobre el jaç d’herbes i debranquillonstendresquerenovaventotsovint.

(53)Idebonmatí,quanjanoquedavenbrases,endespertar-seestavenarraulitsl’un contra l’altre, o abraçats, i hi restaven bona estona mentre fora els ocellss’eixorivien i la llum anava creixent. Noia i infant s’havien acostumat a dormir


plegats des del primer moment i el contacte dels cossos els feia sentir-se mésacompanyats.

(54) I amitjan gener va caure una nevada que aquietà la terra i abaixà el celgairebéfinsafrecdelescopesdelsarbres,iellsvancalçar-selesbotesd’aigua,esvanposarrobagruixudaivancórrerpelbosc,il·lusionatscomduescriatures,peròlaneupersistí,esféumonòtona,ielscalguénetejareldavantdelacovaambl’aixada.

No va ser fins aleshores que l’Alba s’entretingué a classificar les medecines,moltesde lesqualsno sabiaperquè servienmalgrat les indicacionsdelsprospectesquehihaviadins.Peròteniaelllibreperconsultartotallòquenoenteniai,apocapoc,s’anavaorientant.

(55) I l’hivern va ser dur, i llarg, amb glaçades persistents imatins fredíssims,peròassolellats,queellsesmerçavenfentllenyapertald’alimentarlallardelacovaiunafogueraqueara,desdelanevada,tenienperpètuamentencesaadosmetresdelaporta,onvannetejar-ho totdebrossa i eixamplaren la clarianapernoprovocarunincendi.

El bosc era verd imisteriós i dels arbres penjaven tot de gotes que s’escorrienlentamentenelsilencid’unavidacomsuspesaquenomésellspertorbavenambllursveusi,l’Alba,amblescançonsquelipujavenalsllavisquan,agenolladaalavoradelrierol,rentavaamblesmansbalbesilamemòriatrista.

(56) Iabansde laprimaveravan tenirundiamalastrucquemig immobilitzà lanoiadurantunamesadallarga.Enanaraalçar-se,desprésd’unacaigudadesdedaltdelmarge,onhaviarelliscat,lacamaesquerranolivarespondreis’adonàque,sotalapell,hihaviaunaprotuberància,comsidesdedinsquelcomempenyésunapartduraquepugnavapersortir.Entocar-se-la,eldolorlaféugemegar.

Deseguidavacomprendreques’haviatrencatlatíbiai,sensemoure’s,vacridarenDídacperquèliportéseldiccionaridemedicinaiduescamises.Allímateix,propdel torrent i davant la cara enquimerada del noi, va cercar l’article «fractures»,estudiàungràficdelacamai,senseperdretemps,vaesquinçarlescamisesperfer-neunamenadebenes.

Amblesdentsserrades,puixquel’operacióeradolorosa,vaanarenfonsantl’osfinsqueelsdosextremstornarenacoincidir i,amblacamaestirada,vaferqueenDídaclahiembolcallésestretamentdesdesotaelgenollfinspropdelpeu.Aleshoresvafer-liserrarduesfustetessobrelesquals,uncopposades,repetíl’embenatamblestiresdel’altracamisa.

Itotseguit,estalviantelmembreferit,s’arrossegàcapalacova.

(57)Is’hivaestarmésdevintdiessensemoure’s,covantsecretamentel temord’haverfetmalamentlareduccióiquedar-secoixapersempre.


EnDídac,quearahaviadetenircuradelmenjaridelfoc,vatallarambpaciènciaunadelesgalledesdeplàsticperconvertir-laenunamenadepalanganaonellapodiaferlessevesnecessitatssensehaverd’alçar-segairei,després,vatallaripolirduescrosses amb dues branques en forca prou resistents perquè la noia s’hi poguésrepenjar.

Mai no s’allunyava gaire, per si ella el necessitava, però l’Alba era soferta is’entretenia moltes hores llegint i bellugant el peu com el llibre recomanava. Devegades,aixòelsfeiariure.

(58)Iquanvacomençarasortir,amblescrossesquesubstituïenlacamamalalta,enDídacnolaperdiadevistaentotal’estona,persivacil·lava.Peròellanomésvavacil·lar els dos primers cops,més que res per culpa de la cama bona que, durantaquelles tressetmanes,semblavahaver-sedesacostumatdecaminar.A l’altraara jafeiadiesquehiteniaunafrisançamolestosaquedebonaganalihauriafettreure’selsdraps per poder rascar-se, i ella la resistia com havia resistit la sofrença de lesprimeresnits,coms’haviasobreposataltraumatismed’aquelldia,arasemblavamoltde tempsenrera,quanva trobar-se amb laviladestruïda, lagentmorta, i tinguéelcoratgederecomençar.

(59)Ielprimerdiaquevaposarelpeuaterraiféuunespassescauteloses,encaraambunacrossapersicalia,vaveurequehaviafetunbontreballiquel’osestavabensoldat.Esvaarrencarlesbenesilesfustesitotsdos,ellaienDídac,esvanquedarllargaestonamirantlallisordelacamapàl·lida,onlapellsemblavamésfina.Elnoivadir:

—Noesnotares,oi?Peròella, en tocar-s’hoambelsdits,vapalparuna lleu irregularitat, comsiun

dels capspugésuna fracciódemil·límetre sobre l’altre.Ladiferèncianodevia serprouimportant,caraviatvaveurequenocoixejava,comhaviatemut.

(60)Iarajatornavaaferboielboscesdespertavadelasevaletàrgiahivernal.Arreuhihaviabrotsnous,elcabaldelrierolhaviaaugmentatiestornavenasentirlesxiscladissesdelsocellsqueespreparavenaaparellar-se.

La Xica, que s’havia passat tot l’hivern pràcticament a la gàbia, va fer-sefonedissa i ja es pensaven haver-la perduda per sempre quan unmatí enDídac vacridarl’Alba:

—Guaita-te-la,tu!Elshavia tornatambunaaltracadernera,sinóquearanosemblavadisposadaa

reintegrar-sealseurefugi.Laparellavaescollirunesbarzeraltihivaferniu.L’AlbaienDídacesvansentirfeliços.

(61) I capamitjanmaig lesprovisionshavienminvat tant,bo i el racionamentimposatperl’Alba,quevandecidirdebaixardenoualaplana,onnohavienestaten


tot l’hivern.A l’altra banda del camí s’estenia un plantat en el qual alternaven elsametllersilesoliveres.Ningúnon’haviacollitelfruitialpeudelsarbresesveiaunpetit escampall d’olives arrugades entorn del pinyol, inaprofitables, i d’ametllesdespreses de la clofolla exterior. En alguns indrets els grans de blat caiguts de lesespigues de la collita de l’estiu anterior havien fructificat i ara s’alçaven tot demenudesclapesonelcerealjagranava.Lanoiadigué:

—Ésllàstimaquenotinguemcapfalç…—Segaríem?—Sí.Arahohauremdeferamblesmans,sipodem.Vanrecollirduesbossesd’ametllesidurantunparelldesetmanesvanrepetirel

viatgecadadia.Icadadiadescobriencosesnoves:figueres,unavinya,nogueres,unsquantspresseguers…Sihovolienaprofitartotse’lspreparavaunestiuiunatardordefeinallarga…

(62) I al juliol van començar la sega ambunes tisores.Tallaven les tiges arrand’espiga i, dalt, estenien la collita en una clapa neta de bosc per tal que s’acabésd’assecar.Erauna tasca ingrata i lentaqueelsocupavagairebédesolasol.Vestitstotsdosambunasimplecamisaqueelsprotegiaelcosideixavacircularlliurementl’aireperdamuntlapellsuada,anavenomplintbossesdeplàsticalllargdelsbancals,feblementombrejatspelsarbres, i,amigdia,corriencapal rierol,allíplaner,onesrefrescavenabansdelapausadeldinarenqualquetoud’herba.Iaraqueestornavenaveuredespullats,l’Albaobservàques’havienaprimatdurantl’hivern.

—Se’t dibuixen totes les costelles,Dídac.Entre elsmenjars que fem i que hascrescut…

—Hecrescut?Nohonoto,jo.—Ésnatural.Devemhavercrescuttotsdos.—Tutenselspitsmésgrossos,eh?—Potser sí.O potser s’hi veuen perquè esticmés seca.Mentre no agafemuna

anèmia…Peròtotsdossesentienfortsidesprésestornavenaposarlacamisapersortirsota

elsolicontinuaventreballantfinsalaposta.

(63)Iadarreriesd’estiulanoiaestavatancolradaque,undia,enDídaclivadir:—Gairebéetstannegracomjo,ara…—Ésquetuhoetspoc.—Icomésquehihagentnegraigentblanca?—Hofaunpigmentdelapell.Vaigllegirquese’ndiumelanina.—M’agradariamésserblanc,ami.—Perquè?Elnegreésbenbonic.—Peròalpobleelsnoisemfeienmofa.Ialgunsgranstambé.—Arajanoetpassaramés.Noméssomtuijo,Dídac.


—Iatut’ésigualquehosigui,denegre?—Jasapsquesí.Iatunoetfaresquesiguiblanca?—Oh,no!—Someldarrerblancieldarrernegre,Dídac.Desprésdenosaltres,lagentjano

hipensaramés,enelcolordelapell.Iesvaquedarcavil·losa,perquèencaranoselihaviaacuditque,siperatzarno

restavaningúmés,elmónfuturpodiaéssertotalmentdiferent.


Quaderndelaporidel’estrany

(1)L’Alba, una noia de quinze anys, verge i bruna, es va immobilitzar a frec delsmatollsqueacabavadeseparari,sensegirar-se,vadir:

—Mira,Dídac.Elnoivasaltaralseucostatitambévaaturar-se.—Unamasia…Erenaunstresquilòmetresdelacova,seguintelbosccapalnord,paral·lelament

al rocam, i mai no s’havien aventurat tan lluny. La casa era sota mateix, en lafondaladadeterresdeconreuqueinterrompiaeltossal,idarrerahihaviauncamí.

A continuació de la construcció principal, enderrocada, es veia una mena decobertllargimésbaixlateuladadelqualgairebénohaviasofertgens.Davant,propdelpouonpenjavaunagalleda,hihaviaunamàquinadesegaribatre.

EnDídacesvamirarlanoia.—Hibaixem?Ella,sensemoure’s,ensumà,perònosesentiacapmenadefortorboiquel’aire

bufavacapaells.Potserhofeiaqueelsmortsestavenbencolgatssotalesrunes.Vadir:

—Provem-ho.

(2)Inohihavianingú,nimortniviu.S’hivananaratansantatravesd’allòquehavia estat l’era quan encara batien a potes, van fer una pausa prop del pou ialeshores,ambunesquantespassesmés,javanseronhihaviahagutlaporta.Encarahiera,peròlesrunes,dins,formavenunamuntanyaquehaviafetsaltarlesfrontissessenseobrir-la;perquèelsdosbatentsestavenunitspelpany.L’Albamormolà:

—No ho entenc…Com no sigui de nit, a lesmasies la porta sempre la tenenoberta.

Van fer lavolta a la construccióper labandaoposada al cobert i, ensumantdenou,esvanendinsarperunforat.Laneu,lesplugesilesglaçadeshavienacomplertl’obradestructiva,perònoesveiacapmembrehumàquesobresortísdelsenderrocsni se sentien ferums de descomposició.Almoment de la catàstrofe, la casa estavadeshabitada.

(3) I en sortirdenou foravancomprendrequenohopodiahaver estat, carnogairellunyhihaviaduesgallinesque,enveure’ls,vanfugiresvalotadament.Denitesdevienajocaral corral,onalgallinerquedaven totde trossetsdeclosquesd’ou;segurquese’lsmenjaven.

Enunagàbiaproperavancomptarsetesqueletsdeconillqueencaraconservavenpart de la pell.A l’Alba li va semblar que, per una casa de camp, eren pocs, i deseguidaendevinà:


—Jahosé:erenamercat!Aquelldian’hihaviaaVilanova.L’absènciad’animalsdevarasemblavaconfirmar-ho;enaquell tempsencarahi

haviamoltspagesos,delesmasies,queamercathianavenencarro.

(4)Ialcobert,laportadelqualvanhaverdeforçar,vantrobar-seambuntractoriambtotdeforcsd’all idesacsdepatatesques’haviengrillat inomésenparterenaprofitables.

El vehicle no funcionava a despit que, aparentment, estava en bon estat i eldipòsiteraquasiple.L’Albavapreguntaralnoi:

—Seriescapaçdereparar-lo,ara?—Empensoquesí.Peròperquèelvolem?—Peranar-nos-en,Dídac.Les rodes eren massisses i, amb ell, no tindrien problemes de pneumàtics. I

podriendesviar-sepelscamps,sitrobavenlescarreteresobstruïdes.—Tenstotunanyperestudiarquèéselquefalla.—Volsdirqueensquedaremaquí?—Sialpouhihaaiguaiésbona,sí.Hiestaremmésbéquealacova,oi?

(5) I el pou era ple d’aigua clara i fresca que, en tastar-la, els agradà; una telaespessa, de sedàs, havia privat que hi caiguessin animals o porqueries, tot i que alpoal es veien cagarades d’ocells i de gallines. La família que havia ocupat elmasdevia serordenada i curosa, comhocorroborava, també, elpalleretdreçat a l’altrecap de l’era; bo i que tot just devien haver acabat de batre, ja s’havien preocupatd’enfangar-loi,sota,lapallaerablancaibenpreservada.Envantreureperfer-seunjaçalcobert i totsdoss’hivanrebolcar,enjogassats,abansd’adormir-seperpassarllurprimeranitalanovallar.

(6)Id’endemàdebonmatívantornaralacovapertald’anartransportantllursbens:elmenjarqueencaraelsrestava,lesarmes,elsfàrmacs,larobaileseines.Hivanesmerçarquatrejornadescompletesiladarreratardaesvanbanyarperúltimcopa la cascadadel rierol.EnDídachauria volgut dir adéu a laXica, però ara ja feiatempsquenolaveienil’Albasuposavaqueesdeviahavermort.

Aquellvespre,enarribaralamasia,vanpodersalvarelprimerou.

(7)Ialmatísegüentelsvadespertarlapluja,puixquealcoberthihaviagoteresifeiaunbonaiguat.Hovanaprofitarperapoderar-sedelesgallines,acovardides,lesvan tancar enunade les gàbies dels conills que la noia netejà ambunsgrapats depallamentreenDídacsubjectaval’aviramperlespotes,capperavall.

No s’explicaven comaquellesbestioleshavienpogut viure tant de temps sensedisposard’aiguaambregularitat,iaraelsenvanposarunpotpleilesvanalimentarambespiguesdelesquehaviensegattempsenrera;caliadesacostumar-lesdemenjar-seelsous.


(8)Iaquellamateixasetmana,encessar lapluja,quevadurarunparelldediesamb escampades breus, van reforçar la teulada del cobert amb tot de teulesrecuperadesdelesrunesdelamasia.

Vasermentrehofeienqueal’Albaselivaacudirqueseriaconvenientdenetejartotalacasa,carestavaconvençudaqueallídintretrobarienmoltescosesdeprofit.

S’ho van emprendre amb calma, atès que era unamena de feinamolt feixuga,però de seguida es van veure recompensats pel descobriment de dos somiers quepertanyienalmateixllit,dematrimoni.Elmoble,migtrinxat,erainutilitzable,ielsmatalassosquel’acompanyavens’hauriendereferiderentar;lestelesmetàl·liques,encanvi,rovelladesitot,encaraservirien.

Però,aquellvespreenDídacvadir:—Quenoestemproubé,ara,amblapalla?—Not’agradaria,doncs,dormirenunllit?Ellvaagafar-lilamà:—No,perquèhauriadedormirsol.Ivulldormirambtu.

(9) I al cap de tres setmanes, quan ja havien netejat potser una quarta part del’espai que ocupava la casa, es van trobar davant d’una porteta tancada amb unforrellat i,enobrir-la,vanveurequeeraun rebost.Unsquantsguixots,caigutsdelsostre,havientrencatunagerra,peròlesaltreserensenceresi,dins,hihaviatupines.D’altres pots, aquests de vidre, contenien conserves, i la tenalla que es dreçava alfons,enunracó,eraplenad’oli.Enunextremdelapostquefeiadesalador,sotaelpernilencetatquepenjavad’unabiga,duesgrossespenquesdecansaladasemblavenacabadesdecurar.

Abansdeprosseguir ambeldesenrunament,vannetejar lapetita cambra,onhihavia teranyines, ihivan traslladar lesaltresprovisions.Aquella troballa, juntamblesametllesquehavienarreplegat i lespatatesaprofitables,elsasseguraven lavidadurantunsquantsmesosmés.Elgraquetenien,seriaperalesgallines.

(10) I gairebé de seguida van haver d’ajornar de nou llurs exploracions perdedicar-se a veremar. A la propietat hi havia dues vinyes no gaire grans i forçadescurades,ambmoltscepsmorts,peròenquedavenproudevius, i ambfruit,perproveir-losd’unesreservessuficientsderaïms.

Almateix cobert on dormien, van disposar tot de sogalls d’una paret a l’altra,darrera el tractor al qual enDídacdedicava cadadiauna estona, demoment senseacabard’entendre-s’hi,ihivanpenjarelsfruitsméssansque,apocapoc,s’anirieneixugantiassecantiesconvertirienenunamenadepansescomlesquefeialamaredel’Alba,acasa.

Va sermentreveremavenquevanesbrinar coms’hohavien fet lesgallinespersobreviure sense aigua. És que en tenien; en una de les vinyes hi havia una petitabassaquerecollialadelvessantdelbosc;sempredeviaestarplena.


(11) I cap a l’acabament de la tardor, després d’haver trobat, a la casa, tot depeces de roba escampades o, de vegades, desades en els armaris caiguts i migesberlats, i atuells de cuina, i un altre llit i mésmatalassos, aquests amb les telespodridesperlahumitat,unmatívanposaraldescobert l’inicid’unaescalaestretaicurta que els menà al celler de la masia. Era increïble que per aquells graonshaguessinbaixatlesportadoresplenesdevi,peròhohavienfet:abaixhihaviaduesbótes,unademésgraniunaaltrademéspetita,ielvid’aquestadeviasermoltvell,perquèeraranci.Eldel’altra,plenafinspropdelameitat,eranegreiespès,aspre.

Vaserladarreratroballaimportant,puixqueelssacsdefarinaquevanrescataralcapdedosdiesnoespodienaprofitar;s’havienmullatieracorcada.Tambéhihaviaunremijódeblatdemoroquevandestinaralesgallines.

(12)Ifoualeshores,enacabardedesenrunarlacasa,quevanconstruirunamenade dutxa en un racó protegit de l’edifici. Dues parets en angle recte, que esconservaven dempeus, els van permetre de fixar una barra de ferro travessera a laqualpenjarenunagalledaambelculpledeforats.Sota,vancol·locaruncossidintreelqualsaltavenl’AlbaoenDídacmentrel’altre,enfilatenunacadiravellareforçadaamb unes quantes fustes, s’encarregava de vessar l’aigua d’una altra galleda en laquallihavienfetperdrelafredor,cardelpousortiaglaçada.

Ara s’hi rentaven cadamatí, en llevar-se, ja que l’Alba insistia en la necessitatd’unahigienecorporalrigorosa,condició,lisemblava,d’unabonasalut.Continuavapreocupant-lalapossibilitatd’emmalaltiricapdianodeixavadededicarunaestonaaldiccionaridemedicina;arajaeraalasegonalectura,mésreposada.

(13)Iaentradad’hivernvanferunaaltrallardefocpertald’escalfar-se,sinóqueaquestaeramoltdiferentdeladelacova;vanbastir-laamblesmateixesllosesque,anys enrera, potser un segle o dos i tot, havien servit per construir la de la casa i,damunt, van alçar una xemeneia amb trossos de maó pastats amb fang, la vanprolongar, ja sobre la teulada, amb una canonada de llauna dels desguassos de lamasiaivanrematarl’obraambunamenadebarretcònic,fetambunatapadoravella,tambédellauna,quesubjectarenambfilferro.

Després,ambunesquantesfustesdelesquehavienrecollitiseparatennetejarlesrunes,esvanferunataularudimentàriaidosbanquetsquecol·locarendavantdelfoc,onmenjavenillegien.

(14)Icadadia,ogairebécadadia,l’Albacontinuavainstruintelnoientoteslescoses que sabia. Nomésmolt rarament es referien a llur vida d’abans, car la noiapensavaqueaquestesconverseselsfarienmal,enfariensobretotaenDídac.Ellajaera massa gran, al moment del cataclisme, per no recordar sempre una existènciaanteriorquearasemblavaagradableiplanera,peròenDídachooblidariasinoli’nparlava,imésvaliaaixí.


Comlihaviapromèsundia,noesnegavamaiacontestarlessevespreguntes,niquefossindelicades,i,detantentant,elnoili’nfeiaalgunasobreelpassat,peròellamai no s’entretenia en aquestes respostes com ho feia en d’altres que tenienimportànciaperalfutur.Bencertquenopodiaamagar-lilesrunes,peròvoliaquepera ell no fossin l’enderrocament d’un món vell, sinó els materials amb els qualsconstruir-neundenou.

(15)Iunmigdiaquefeiamoltdevent,unaremorestranya,comdemotor,elsvafercórrer,armatsambunmàuser iun revòlver,campsa través ienllàd’unpujolal’altrabandadelqual,peròméslluny,potseradosquilòmetres,hihaviaelriuque,mésavall,passavaperBenaura.Perònoeracapcotxenicapcamió,sinóunmolídeventquehaviatrencatlessevesamarresoxidadesiaragiravoltavaagranvelocitat.

Curiosament, la catàstrofe no l’havia afectat, tot i que era alt, però prop deldipòsit reposava un cadàver i, a l’altre extrem de l’hort, es veien les runes d’unaconstrucció.

Vantornar-se’nsenseatansar-s’hi,persihihaviamésmorts,personesoanimals,idurantdosdiesvancontinuarsentintlaremordelmolíquetreballavacomembogit.Després,totiqueencarafeiavent,cessà;probablementesdeviahaverespatllat.

(16) I bo i que els arbres no havien estat esporgats i arreu hi havia secallers,aquelleraunanyd’olivesi,quanjaforengrosses,apuntdemadurar,vanconfitar-neduesgerretesquehavienquedatbuidesdetupina.Lesaltres,engranpart,selesvananarmenjantelsestornellsiaussemblantsqueacudienalesfinquessenseporifinss’atansaven a la masia com si sabessin que ara la terra era un reialme que elspertanyia.Capbèstia terrestrenoels feia lacompetència iesdesplegavenengransbandades que volaven baixes, animant el cel fred de l’hivern amb llurs xisclesenjogassats,ambelmovimentincessantdelesalesestesesquesolcavenl’aire.

Ells,devegades,espassavenhoressenceresmirant-los.

(17)Isen’anavenajócaixíqueesfeiafosciesllevavenaixíqueesfeiadedia,però no sempre dormien. Arraulits l’un contra l’altre sota les mantes, esbossavenprojectesperl’anysegüent,quanabandonarienelmas,il’Albadeiaqueenalgunlloctrobarien llibres i que tots dos estudiarien medicina perquè no els agafessindesprevingutslesinevitablesmalaltiesdelsfillsquetindrienquanell,enDídac,fosmésgran.

—Entindremmolts,Alba?—Tantscompuguem.Unadona,siésforta,enpotteniruncadaany.EnDídacreflexionava:—M’agradaràquehihagid’altresnens…Iellareia:—Peròaleshorestujanohoseràs,unnen.—Hipodréjugar,oi?


—Aixòsí;comunpare.Elnoiponderava:—Emfaestrany,pensarqueserépare…Ireientotsdos,bencalentonetsenllurjaçdepalla.

(18)Idurantl’hivernse’lsvanmorirlesgallines,potserdevelles,potserperquèhavien agafat algunamalura, ja que es vanmorir l’una darrera l’altra, amb vint-i-quatrehoresdediferència.Noesvanatreviramenjar-se-les,perprecauciói,uncopmés,esvantrobarsenseous.Enalgunllocn’hideviahaverdeperdiu,id’altresaus,odeviahaver-n’hihagutal’èpocadelacria,peròellsmainoelshavienperseguitinoteniengensdemanyaadescobrirnius.

Aracadadiamenjavencalent i,perpostres, torravenametlles.Havienaprofitatels clemàstecs de lamasia i, el foc de terra cremava bé, quasi sense gens de fum,llevat de quan feia massa vent. Aleshores, de vegades els calia apagar-lo per noasfixiar-se,peròsempredeixavenbrasesperescalfarlesmenges.

Desprésdetotunanydebeurenomésaiguai,detantentant,unamicadelicor,aras’havienacostumatalvi,iaixòtambéelsenvigoria.

(19) I una tarda que queien quatre volves de neu, l’Alba, que rentava fora, varedreçar-sesobresaltadaensentirunsgransespetecsalcobert.Enprecipitar-s’hi,vaveureenDídacenfilatdaltdeltractor,d’onlisomreia.

—L’hasreparat!Peròelnoivadir:—Mainohaestatespatllat,sinóquenohosabia.Va fer callar elmotor i, sensemoure’sdel seient, va explicar-li que lavibració

produïdaperaquellsestranysaparellsdeviahaverdesconnectattotdepecesiafluixattotderosquessensefermalbéres.Sinofuncionava,eraperquèelsdiferentselementsnoencaixaven.

—Inohohasvistfinsavui?—No, jafadies,perònovoliadir respersim’equivocava.Aparta’t,quearael

trauré.Peròellanovavoler,perlaneu.

(20)Ivanhaverd’esperar-semésd’unasetmana,finsunmatídesolquefonialacapa blanca, molt prima. En Dídac, que semblava més infantil que no era en larelativa immensitat del vehicle, va moure precauciosament els peus, accionà unespalanques i, encara no gaire segur del que feia, perquè era la primera vegada queconduïa, li va fer travessar el llindar de la porta ben oberta, sortí a l’era, va fer-himajestuosamentunavoltaunamicazigzaguejanti,després,s’aturàalcostatdel’Albaquehaviaavançatfinsapropdelpalleret.

—Novolspujar?


La noia va enfilar-s’hi, i en Dídac va fer descriure una altra volta al tractor;seguidament,senseconsultar-la,l’adreçàcapalcamídedarreralamasia;ella,però,l’obligàaaturar-se.

—Ésunabèstiamoltgrossaperatu,Dídac…Elnoigairebéesvaofendre.—Iquè?L’Albacontemporitzà:—Vull dir que més valdria que t’entrenessis una mica. I que m’ensenyis de

conduirami.Mainosesapquèpotpassar…Ambrecança,enDídacvafermarxaenrera.

(21)Iaquellmateixdiail’endemàlivaensenyarcomesmanejava,iellahovaaprendre de pressa, perquè era senzill.De seguida el va podermenar tota sola perl’era,ambelnoialcostat,iapartirdelaquartatardaelvanfercórrertambéperunsbancals amples i plans la terra dels quals espetegava sota les rodesmassisses queanaven i venien, giraven, retrocedien, puix que l’Alba volia que en tinguessin undominicomplet,nofoscasquepelcamí,estretcomeraenalgunsllocs,esdesviessincapalsmargesielfessinbolcar.Alpoble,tresestiusenrera,haviamortunpagèsperculpad’unafalsamaniobraqueliprecipitàelvehicledamunt,se’nrecordava.

(22) I no havien pensat en el combustible, de manera que un matí, en plenamaniobra,elmotorcomençàaestossegarambunsretrucsasmàtics,fallà,s’engegàdenou,espetegàaltravegadaambdiscontinuïtat.Llavorslanoiahivacaure:

—Vols-t’hijugarqueenshemquedatsensegasolina?—Vaambgas-oil.—Tantlifa…Quèfarem,ara?Perquènoelpodienpasdeixarallí,enplecamp,exposatalesplugesi,potser,a

d’altresnevades.EnDídacvadir:—Alagasolineradelpoblen’hideuhaver.Perquènohianem?

(23) I tot i quea ella li feiapocagràcia,hivanbaixar elmatí següent.Esvanemportarunpreparatdeformalinapertaldexopar-neelsmocadorssisesentiafortor,peròl’airesemblavaneti,d’altrabanda,lagasolineraquevanescollir,delestresquehihaviaalavila,estrobavaalsafores,encomençarelraval,sibéal’extremoposat.

Pernohaverde travessarBenaura,vanfer lavoltapelgualdelshortsdebaix ipujarencapaleseres,d’onunaltrecamímenavaalacarretera.Totesveiasifanofacom ho havien deixat, potser unamicamés pla, perquè algunes parets, que abanss’aguantaven dretes, ara havien caigut i les runes tenien un aspecte encara mésuniforme.Lagrandiferència,però,eraquearanoquedavanirastredepols.

Totsdosestavenunamicaimpressionats,il’Albavaestarapuntdemarejar-seenveureelsdoscadàversapergaminatsques’havienbarrejatencaurepropdelesrodesd’uncotxeaturatdavantdeldistribuïdordegasolina.


Encanvi,enDídacnoméspensàenelvehicle.—Sil’engego,enspodrememportarmésbidons…

(24) I l’edifici,baix i fetdeparetprima,nomésestavaenrunatd’unabanda,demaneraqueperl’altras’hipodiaentrarfàcilmentifinsitotpassaraldespatx,onhihavia un telèfon. L’Alba va discar immediatament un número, i un altre, però elserveicontinuavasensefuncionar.

Abansdesortir,vaapoderar-sede totdepapersenblanc idedosbolígrafsquetrobàalataula,ontambéhihaviadinersenbitlletsimonedes,peròaixònihotocà;enaquestmónseu,d’ara,janoteniavalor.

Fora, va reunir uns quants bidons i dues llaunes d’oli, va escollir tot d’eines idespenjàun termòmetreclavatenunenvà.Vaadmirar-sequeassenyalésdosgraussobrezero;nolisemblavaquefestantdefred.

(25) I aleshores, sense saber-ho,va tenirunmalacudit,puixque,enveureunaportaquedeiaW.C.,vavolerentrar-hiaorinar,potserperquèduranttotaquelltempshohaviahagutde fer sempreculivadasobreel terra. I,darrera,esva trobarcaraacaraambuncadàverassegutalatassa,onl’haviasorprèselcataclisme.Eraunanoia,jaqueconservavalesfaldillesi,encaraquenopodiareconèixer-la,nodubtàqueerala Maria Dolors, una amiga de la seva germana que treballava, precisament,d’administrativaalagasolinera.

Va vomitar allímateix, sense temps d’enretirar-se, i després es va asseure unaestonaalabandadedarreradel’edifici,pernohaverdedirresaenDídac,queproufeinateniaambelcotxe.

(26)Inovanpodercarregarfinsalcapdequatrehores,carelsvacaldrecanviarla bateria i els pneumàtics i greixar el motor, el qual continuava resistint-se afuncionar fins i tot quan el noi ja havia restablert totes les connexions. I, quans’engegà,hofeucomdemalagana,ambunamenadexiuletquepersistífinsalgual,on es van aturar a rentar-se. Després, inesperadament, la remor es va anarnormalitzant,ijaespensavenquetotrutllariabéquand’algunllocsortíunamicadefumielvehicles’immobilitzà.

Persort,jaerenamésdemigcamíinoelsvacostargaire,doncs,detransportarunbidópertald’alimentareltractor,ambelqual,l’endemà,vanbaixararecollirelcarregamentitotd’estrisdepescaquehihaviaal’interiordelcotxe.Elvehicle,queenDídacvaprovard’engegaraltrecop,esnegàabellugar-se.

(27)I,pocsdiesdesprés,vananar-se’nalriuapescar,unacosaquefinsllavorsno els havia passat mai pel cap. Per camins de carro, desembocaren prop d’unscanyarsonl’aiguas’entreteniaenunrabeigisemblavaprofunda,peròdepeixosnon’hideviahaver,carelsuronos’enfonsàniunsolcopdurantlesdueshoresques’hivanestar.


Més tard, però, quan ho provaren en una altra clotada, potser centmetresmésavall,vanenganxar-necinc,dosdepetits,quevantornaral’aigua,itresquefeiensifanofaunpam.Erenunspeixosunamicaallargassats,nosabiendequinamena,ialvespre,enmenjar-se’ls,vanveurequelacarperablanai,alhora,estellosa.Comquefeiatantdetempsquenoenmenjaven,però,elsvantrobarbons.

(28}Ivaseralcapdetresdies,quansortiendelbosc,onhavienanataveuresiencaratrobavenbolets,quevandistingircincaparellsd’allòmésestranysenelceldeponent.D’instint,l’Albavasubjectarlamàd’enDídacil’arrossegàcapaterra,onvadeixar-secauredarreraunsarbustos.

Els aparells, que volaven amb molta lentitud, eren totalment rodons, però noesfèrics, ja que la forma era aplanada, i tenien dos cossos sobreposats,més petit iimmòbileldesobre.L’altregiravoltavaapocapocambunmovimentcontinuquedesdeterranis’haurianotatsenseaquellaratllablanca,dedaltabaix,quesolcavalasuperfície negra. Cada cop que la ratlla del cos de sota coincidia amb la del cossuperior, s’enceniaunabreu resplendor,unamenadepetit llampec,comsidos filselèctricshaguessinentratencontacte.

Tots cincaparells eren idèntics, llisos i tancats, sensecapoberturaen formadefinestra o de porta, i volaven prou baix perquè l’Alba i en Dídac els poguessinexaminarbé.Elnoixiuxiuejà:

—Sóncomaquellsqueemvasdir?—No.Tenienunaaltraforma,ierend’uncoloracerat.D’altra banda, llur vol no produïa cap trepidació; eren tan silenciosos com un

núvolques’allunya,coms’allunyavenells,capal’horitzó.

(29) I durant unes quantes setmanes tots dos van viure amb l’ai al cor per siaquellsaparellshaviendescobert llurpresènciaa lamasia idecidiende tornar.Benjustsielstranquil·litzavaunamicaquenoesveiéscaprastred’activitathumana,comquehihaguésunaconstruccióencurs,ouncampconreatdepoc,ilacircumstànciaafortunada que el foc, quan van passar els avions, ja devia fer hores que s’haviaapagatiperlaxemeneia,doncs,nosortiagensdefum.

Vandecidir no tornar a encendre’l, demoment, però l’hivern encara era crudedebò i,per taldedefensar-se’n,quanno tenien res a fer es colgavenal llit.Va serdurantaquellsdiesque,potserpernerviosisme,l’Albavaacostumar-seafumar.

(30)Ialanoialivaferestrany,ara,denohaverpensatqueaquellagent,quifos,tornaria.Siveramenttotallò,ladestrucciódelesciutatsidelshomes,eraobrad’algúde fora, com havia admès, potser coaccionada pel noi que en veure els aparellsexclamà «Són platets voladors, tu!», o qui sap si per la forma i l’abundància delsavions, com s’explicava que després de reduir la terra a runes l’haguessinabandonada?


Eraquenol’havienabandonada.Aquellséssersesdevienhaver instal·latenunllocoaltre i,desd’aquellcapdepont, l’aniriencolonitzant.Lapresènciadelscincaparellscircularshodemostrava:No tansolsella ienDídacerenprobablementelsdarrershumans,sinóquearavivienenunterrenyocupat.

(31)Ivanavesar-se,doncs,aadoptartotdeprecaucionsquefinsllavorshaviennegligit.Desd’aquelldia,cadacopquesortiendelcobert,escrutavenelcelambelsprismàtics procedents de ca l’armer i, per poc que s’haguessin d’allunyar,s’emportavenelsmàusersenprevisiónosabiendequinencontremalastruc.

Janovantornaratocareltractorperpord’atreurel’atencióambelsorollquefeiai,quananavenalriuapescar,uncopcadasetmana,hianavenapeu,campsatravés.Totd’una,lavidas’haviafetencaramésmiserable.

(32)Iapuntd’entraralaprimaveraelsvacauredamuntunaaltradesgràcia,carunmatí,enDídac,queespensavenques’haviarefredat,vallevar-seambelsullstaninflatsillagrimososilamucosadelpaladartanirritada,quel’Albal’obligàatornar-se’nalllit.Teniatambéunatossecairasposaquefeiamaldesentir.Novaalarmar-se, però, fins que en posar-li un dels dos termòmetres que havia recollit amb elsfàrmacs,vaveurequeassenyalava38’2.

Livadonarduesaspirines i livaposarunesgotesdescongestionantsalnasperfacilitar-lilarespiració,peròamigdia,quanlivatornaraprendrelatemperatura,lafebreencarahaviaaugmentat.Vamirar-lielcoll,delqualesqueixava,ivaveurequealabandadedinsdelesgalteshiteniaunspuntetsblancs,moltmenuts,quenovasaber interpretar tot i que li semblava haver llegit alguna cosa sobre aquellssímptomes.

Esguardàeldescobrimentperaella,peròelcorseliencongíenpensarquepodiaésserunaafecciógreu, i esgiràdepressaperquèelnoinoveiéscomelsulls se lienlloraven.

(33) Ia la tarda, totd’una,vasaberquè tenia.Lihavia fetmenjarunamicadepatatabullidaiuntrossetdepeix,carjustamentlavetllahavienanatalriu,quan,enacotxar-lo,vaadonar-sequedarreralesorellesicollavallselihavienformattotdetaquetesd’uncolorvermellfosc,comunaerupció.Selivaacudiral’actequeeraelxarampió.

El diccionari li ho confirmà. Tots els símptomes corresponien: el refredat, lafebre, els punts blancs de l’interior de les galtes o taques deKöplick, comdeia elllibre,il’erupcióqueacabavadedescobrir…Vaalarmar-semésenllegirquehihaviaperilldediftèria,broncopneumònia,otitis,laringitisidiversosaltrestipusdemalures.

Retinguéque,sibélessulfamidesilapenicil·linanoerendecaputilitatcontraelvirus del xarampió, combatien, en canvi, amb eficàcia les possibles complicacionsbroncopulmonars.De seguida, doncs, va repassar la seva provisió demedicamentsfins que en trobà un a base de penimepiciclina en càpsules; gairebé tots els altres


tenien l’inconvenient que eren injectables, i ella no disposava d’agulleshipodèrmiques.

(34)Ialcapvespre,quanvavoleralimentar-lodenou,vaadonar-sequehihaviaunaltreproblemabengreu.Eldiccionaridemedicinarecomanavallet,melmelades,sopes,sèmoles,ous,totdemengeslleugeresosemilíquides,iellanoteniaresdetotaixò.Podiacontinuardonant-lipatatesbullides,oenpuré, i sucsd’herbes,perònon’hihaviaprou.

Esvagitarangoixadaenuntoudepallaunamicaseparatdelnoi,al’altrabandadelallarques’haviadeciditaencendreperprimercopdesprésdetantdetemps,careraessencialqueellnopatísfredi,comparatambelperilldelescomplicacionsquel’amenaçaven, el d’un possible retorn dels aparells semblava poc important, perògairebénodormi.EnDídacnoparavadedesabrigar-seilicaliavigilar-lo.

(35) I l’endemà el noi ja tenia tot el cos ple de flors vermelles i la sevatemperaturafregavaelsquaranta.L’Albahocomprovàduesvegades,carell,adespitde la febrada, ara semblava prou eixerit. Per primer cop des del migdia abans,demanàperorinar.

Li va fer prendre penimepiciclina i li explicà que tenia el xarampió i que nos’haviad’espantar,perquè tothomelpassaundiaoaltre,comtambé l’haviapassatella,ienDídacassentí,aratranquil,idesprés,inesperadamentlipreguntà:

—Tum’estimes,Alba?—Ésclar,Dídac;jahosaps.—Inoemdeixaràsmai?No es va poder estar d’abraçar-lo sense preocupar-se de la possibilitat, al

capdavallremota,d’uncontagi, i,amblagaltacontralasevagalta,quecremava, liassegurà:

—No,Dídac,mai.—Ésquejotambét’estimomolt,saps?

(36) Iva ser al capd’unaestona,quan lidonavaelpurédepatates,quedecidíd’arriscar-se a baixar al poble a cercar unesmengesmés convenients. El noi, ques’havia anat ensopint altra vegada i ara ben just si tenia ànims d’empassar-se lescullerades,esrecobràunamica,s’enquimerà:

—Isivenienaquellsavions?—Anirédepressa,no t’amoïnis. Iara ja famoltde tempsquenoelshemvist:

potsernotornaranmés.Aixòsí,m’hasdeprometrequefaràsbondat…Pertald’assegurar-sequenoesdesabrigariatotdormint,vaentrarquatrepedres

grossesipesades,encol·locàunaacadaextremdelamantadesobrei,ambsogalls,valligar-lesalsquatrecaps.

Vaposarunaltretroncalfoc,quellanguia,i,enredreçar-sepersortir,enDídacjas’haviaabaltitdenou;lasevarespiració,detotamanera,eratranquil·la.


(37)Il’Alba,ambunmocadorxopdeformalinaqueliprotegiaelnasilaboca,va baixar al poble amb el tractor i s’endinsà pels carrers fins a la cantonadaonhihavialabotigadequeviuresdelaquals’havienenduttantesprovisions.Elmatíerafred,sensegensnimicad’aire,ilivasemblarquenosentiriacapfortorniqueanésdestapada;lagranmajoriadecadàversquevaveuretenienunaspecteapergaminat,comelsde lagasolinera, id’altresdevienhaversofertunprocésdedescomposicióforçaràpid,perquènomésenrestaval’esqueletsotaelsparracsdelarobaconsumidaperlahivernada.

Labotigas’haviaenrunatunamicamésacausadelsaiguatsidelesneus,ires,llevatdelspots i de les llaunes,noera aprofitable.Peròhi trobàquasi tot allòquecercava:melmelades,lletenpols,sèmolesiverdurespreparades.

Ho va carregar sense entretenir-se, amb una indiferència impressionant peraquellasoledatquel’envoltava,idesprésse’nvaanaralafarmàciaacercarbossesdegoma,xeringuesiagullesi,jaquehierailiqueienamà,recollítambétotd’apòsitsquelifacilitarienlahigieneíntima,quanmenstruava.

Seguidamentvaadreçar-seacal’armerpertald’agafarunparelld’escopetesdecaça i cartutxos, però l’hivern havia estat poc clement amb aquelles runes i, si béquedava un forat per on esmunyir-se a l’interior, era tan estret que decidí derenunciar-hi.

(38)Iabansdemigdiajatornavaaésseralmas,on,uncopesvahaverasseguratque en Dídac continuava tapat, es va treure tota la roba que duia, es rentàescrupolosament,vadesinfectar-seiesposàrobaneta;laques’haviatret,lacremàal’era.

Enentrardenoualcobert,enDídacs’acabavadedespertariestavaxopdecapapeus, demanera que va haver d’escalfar una camisa, que era l’únic que portava, icanviar-loperquèlasuornoselirefredésdamunt.

Despréselnoivamenjar,sensegana,migplatdesopadeverduresiunesquantescullerades demelmelada, peròno les va poder retenir i, al capde pocsminuts, hovomitavatot.L’Albavahaverderenovar-lieljaç.

(39) Ivansucceir-se, llavors, sisdies i sisnitsmésdecombatambunamaluraqueencircumstànciesnormalnohauriaenquimeratningú,peròqueara,quannoméseren ells dos sols, constituïa una tragèdia per a la noia, la qual no s’assossegava,sempreatentaalessevesnecessitats,aevitarqueesdesabrigués,amedicar-loahoresregulars,avetllarlessevesdormidespregonesiturmentades…

Només abandonava el cobert quan li era absolutament indispensable i, de nit,s’instal·lava prop seu i, de vegades, li donava la mà durant llargues estones, caraquest contacte semblava tranquil·litzar-lo i foragitar els malsons que la febre,semprealta,provocava.


De dia esmovia com una somnàmbula, gairebé d’esma, i, a la fi, va haver dedecidir-seaprendreunsestimulants.Sesentialapellsecaiardent,comsitambéellahaguésemmalaltit.Enposar-seeltermòmetre,però,comprovavaquedefebrenoentenia.Eral’ànsia,l’angúnia.

(40)Iunanit,ladarrera,vaserlapitjordetotes.Latemperaturas’enfilàencaramés i en Dídac respirava d’una manera tan agitada, barbullent, com si només hopoguésferaglops,queellavapensar-sequeesmoria.

Vaabraçar-se-liielsacsejà,gairebéhistèrica,mentreimplorava:—Note’nvagis,Dídac,note’nvagis!Jonovullqueetmoris!Elbesàambunamenadepassióestranyaiell,comcridatperaquellacaríciaoper

lesparaulesdelfonsdelpouenelqualsemblavahavercaigut,obríunsullsblancsivermells,vamoureelsllavisclivellatsimormolà:

—Oiqueemsalvaràs,Alba?Lanoia sanglotà, abatuda sobre el pit on el cormartellejava feixugament, com

esgotat,itansolsvapodercontestar-liambunpetitgestdelcap,delesmans.

(41)Il’endemàhivahaverl’inicid’uncanviques’accentuàràpidament.Lafebrecediadepressai l’Albaobservàquelapellesdescamava,sobretota l’indretdelestaques, on es formava com una mena de caspa. El diccionari de medicina vainformar-laqueestrobavaenperíoded’efervescència.

Alcapdevint-i-quatrehores,elsindicisfavorablesvanquedarconfirmatsperlaprimeradormida tranquil·laqueenDídacfeiaenvuitdies iper la lecturaposteriordeltermòmetre:elmercuris’aturavaatrenta-setu.

Resnoerade tanbonauguri,però,com lacaradelnoi i el fetque,novament,s’interessésperlespreocupacionsquetenienalmomentdecauremalalt.Unadelesprimerescosesquevavolersaberfousielsavionscircularshavientornat.

—No;nohanvingutmés.Laveritatésquefeiaunacolladediesquenihipensava.

(42)IenDídac,durantaquellaestadaalllit,haviacrescuttantque,entreaixòieldecandiment provocat per la febre i l’alimentació escassa, ara se li dibuixaven lescostellesd’unamaneragairebéextravagant;eracomsireposessindirectamentsotalapell,ques’hiaplanava.Tambéellas’haviaaprimatprouperquèpoguésdir:

—Semblemdosesquelets!Peròhodeia senseenquimerar-se,ara.EnDídacesmostravaanimatdavant les

menges,perforçamonòtones,queliservia,iella,queestavamésdesganada,feiatotel que podia per no quedar-se enrera. Alhora, començava a comprendre que tantsproductesdeconservanoelspodienserbonsiqueelcosnecessitafruitesiverduresfresques.Caliaque,d’unamaneraoaltra,solucionessinaquellproblema.


(43)Iund’aquellsmatins,quanelnoi,secitot,jasemblavabenrecuperat,vananar-se’n a explorar l’hortet que havia tingut lamasia, una llenca de terra que elspagesosdevienregarabraçosiqueara,alcapd’unanyimigdenoconrear-laningú,eraungarbuixdeplantesid’herbesespontànies,elresultatdelesgerminacionsquehavientingutllocdurantl’hivern,afavoridesperlesplugesilaneu.

Vanrecollir-hiunesquantesalmostesdefaves,depèsolsidemongetesendurides,que havien caigut, qui sap quant de temps feia, de les tavelles no collides i aradesaparegudesenbonapartdelssecallersque,enalgunsindrets,encarapenjavendeles canyes amb què els pagesos havien apuntalat les plantes perquè s’enfilessin.L’Albavadir:

—Hoplantarem.

(44)Icomquenosabienbenbéenquinmomentcaliasembrar-ho,hovanferdeseguida, però es van reservar la meitat de les llavors per tal de poder repetir laplantadaalcapd’unamesada.

Van netejar un quadrat de prop de quatre metres per banda, van fer-hi tot decavallonsperfacilitarelreci,aleshores,ambunbastópunxegut,vananarfenttotdeforats a l’interior dels quals deixaven caure dos o tres grans abans de tapar-los denou.Després, ara que ja hi estaven posats, van anar desbrossant la resta de l’hort,amb més precaucions que de primer, per si trobaven alguna planta aprofitable. Al’Alba li va semblar que identificava un parell de tomaqueres menudes, com deplanter,peròlagrantroballalavanferambelsespinacsilesbledes;d’aquestes,sotaunautènticboscd’herbots,n’hihaviadotzenes.Jaenvanmenjaraquellamateixanit.

(45) I una tarda, mentre prosseguien aquella mena de feina, en Dídac vapreguntar:

—Janoensendeuremmoure,oi,d’aquí?—Perquèhodius?—Perquèlagent,quancomencenaferdepagesos,esfansedentaris.L’Albavariure,complaguda,d’altrabanda,queelnoihaguésassimilattanbéles

lliçonsquelidonavaiqueelserenútilsatotsdos:aellperquèapreniaiaellaperquèl’ajudavenaretenirtotallòquehaviallegitolihavienexplicatelsparesielsmestres.Peròdigué:

—No, no ens quedarem; cal que sapiguemunamicamés bé què ha passat i siquedaalgú,jahosaps.Demaneraquenot’amoïnis.

—Oh,no,sijojaesticbé!—Noetfariaresquedar-te,doncs?—Empensoqueno.—Ifariessempred’hortolà?Ellvareflexionarbreumenti,alafi,digué:—Ésbonic,notrobes?


Lanoiaassentí,unamicaestranyada,ambelpressentimentqueenDídacnohodeiatot.

(46)Ifinsalcapd’unsquantsdiesnovasaberquehohaviaencertat,quanelnoi,quemiravacomellaenceniaelfoc,vadir-li:

—Comésquearajanoprenemprecaucions?Elvaentendredeseguida,ésclar.—No ho sé…No podíem pas viure sempre com uns conills. I, pensant-hi bé,

seriaunacasualitatquetornessin.—Onetsemblaquedeuenser?—Potsersen’hanentornatallíd’onvenien.—Però,isiviuenenalgunllocienshitrobem?L’Albaesvaredreçar.—Ésperaixòqueetvoldriesquedaraquí?EnDídacdesviàlamirada.—Pertot.Lanoiase’nvaanarlentamentcapalaporta,mesenllàdelaqualunmatíencara

griss’entreteniapelsarbresdelbosc,mésamunt,i,passatsunsmoments,enDídacvaseguir-lailiagafàlamà.

—T’hasenfadat,Alba?—Perquèm’haviad’enfadar?—Quetinguipor…—Entenimtotsdos,Dídac.Peròensn’hemd’anarencaraqueentinguem.Sino

quedaningúmés,hemdesalvarmoltescosesperquènoesperdi l’esforçde tants itantshomes…Undiahoentendràs.

—Sijahoentenc,Alba.Iselivarefregar,comperestarmésapropd’ella.—Quanmarxarem?—Latardorvinent.

(47)Iaquellaprimaverahivahavermoltsocells,mésquenon’havienvistmai,com si els provés una terra sense homes que els posessin trampes ni nois que elsesfullessinelsnius.S’atansaven,confiats,alamania,ondeprimerfeiengràciaivanacabar per fer nosa. Per tal de poder salvar l’hort, on aviat llurs afanys forenrecompensatsamblacreixençatímidaicominsegurad’algunesmates,elsvacaldrecircumdar el quadrat de terra conreada amb tot de canyes i penjar-hi uns quantsparracsque,envoleiar,foragitavenlesaus.

Moltes llavors, però, havien fallat, potser perquè erenmassa eixarreïdes, potserperquè les havien plantades fora d’estació. Tal com s’havien proposat, doncs, vanrepetirlasembraenunsaltrescavallonsobertsacontinuaciódelsprimersi,diaperaltre,elsregavenambl’esperançad’accelerarlagerminació.


(48) I una matinada, quan encara era fosc, van sentir un terrabastall que elsdespertà,comsienalgunlloc,nogairelluny,hihaguéshagutunaexplosió.

Es van quedar arraulits l’un contra l’altre, amb el cor que els batiadescompassadament i la llengua travada per l’emoció, car la violència de la remorfeiapensarenunacanonada.Quanalcapdedeuminuts,però,nos’haviarepetit,esvanatreviraabandonareljaçiasortiral’era,desd’onvanveureque,aunadistànciapotserdequatreocincquilòmetres,cremavaungranfocquedeseguidaesvaanarestenent,comsis’haguésencèselbosc.

No s’ho explicaven, i una inquietud sorda els va privar de tornar a adormir-seaquellanitielsvafurtarhoresdedescansduranteldiailanitsegüents,puixqueelfoccontinuavacremant.Sabienqueunllampnoelpodiahaverprovocat;nohihaviahagutcap tempesta i la remornos’assemblavagensa lad’unadescàrregaentreelsnúvolsilaterra.

(49)Il’endemàpassat,quanencaras’alçavaunaamplacolumnadefumal’indretonhavienvistelfoc,vandecidird’anar-hi,peròvanesperarqueelsols’amaguésis’hivanencaminarapeu,sensepreocupar-senidecaminsnisenderes.Elsvacaldrefer una bona marrada per tal de travessar el riu i, un cop a l’altra banda, es vandesorientar,carlaniteramoltnegraiavuijanoesdistingiacapmenaderesplendor.Alcapd’unaestona,però,vanensumarl’olordelfum,potserperquèelvents’haviagirat, i progressaren de nou en línia recta fins al llindar que, compensaven, haviaestatunbosc.

Encara quedaven tot d’esquelets d’arbres que les flames no havien pogutconsumir i s’havien limitat a despullar, però d’altres, i la vegetació baixa, erentotalmentcarbonitzats.Amblasortidadelsolvanpoderapreciarmésbélamagnituddelacatàstrofe.Elfochaviadevoratunaarbredad’unsdosquilòmetresquadrats,finsa lesproperes finquesdeconreu,onelscampsnus l’havienaturat.Vaserallí, a lallindadelbosc,queenDídacvatrobarunestranyaparell,comunamenaderellotgesense cristall, potser perquè s’havia trencat, amb tres busques adherides a lasuperfície,onresnolessubjectavallevatd’unaforçad’imantacióproufebleperquèelnoilespoguésenretirar.

(50) I ni l’un ni l’altre no havien vistmai un aparell que s’assemblés a aquellobjecte,elqual,endeixar-hialtrecopenDídaclesbusques,al’atzar,lesvarecuperarfinsquetotestres,ambundesplaçamentpausatiininterromput,ocuparenlaposicióexactaque teniendeprimer.Mésestranyserenencaraelsnúmeroso lletresqueesdisposavendedaltabaixid’esquerraadretaenformad’unacreuirregular.Toteslesfigureserenconstituïdesperunpallleugeramentoblicabandaibandadelqual,idevegades només en una, es distribuïa un nombre desigual de puntets vagamenttriangulars.L’aparell, que semblava fet d’una solapeça, deviahaver estat projectatambforçadesd’algunindret,perquèestavaabonyegat.EnDídacpreguntà:


—Quèdeuser,Alba?Lanoiavamirardetreure-hiimportància:—Nohosé;hodeviaperdrealgunexcursionista…PeròenDídac,sen’adonà,nos’hovacreure.

(51)Ialcapdebenpoqueshorestotsdosvansaberqueprocediad’unaltremón.TambéaquestcopvaserenDídacquidescobríl’intrús,potserperquèprecedial’Albaal moment d’anar a sortir de la protecció del marge al llarg del qual havien anatavançantperlabandadesota.

La criatura, puix que difícilment se n’hauria pogut dir un home, s’amagavadarreraunmuntd’herbes, enun extremde l’hort, i semblavaquevigilés lamasia.D’esquena,talcomlaveien,tenial’aparençad’unaespèciedepigmeualqualhaguéscrescut un coll molt llarg i, al capdamunt, una protuberància en forma de perainvertida,osiaamblapartdedaltconsiderablementmésgruixuda,mésampla,quelapartdebaix.Noselidistingiennipèlsnicabellsilapell,rosadacomlad’ungarrí,feiaunaimpressiódesassossegadoradenuesa.Defet,hianava,dedespullada.Teniaunes cames, o potes, lleugerament tortes i robustes, i els braços, un dels qualsrepenjava en el munt d’herbots, semblaven, comparativament, llargs i prims. Del’indretonlaperadelcapcomençavaaaprimar-se,lisortienunspetitsapèndixsenforma tubularquenoparavendebellugar-se.Esvan imaginarquepodien serunesantenes.

(52)Iestiratsaterra,darreraelparapetdelmargeperdamuntdelqualbenjustsigosavenespiar,totiqueunsquantsrebrotsd’unaoliveradesaparegudadissimulavenllurpresència,vananarobservantl’estranyacriatura,tanimmòbilcomells.Totsdosanavenarmats,l’Albaambelmàuser,però,eldescobrimentdel’intrúseratanrecenti inesperat que les mans encara li tremolaven massa perquè s’atrevís a disparar.D’altra banda, estava encuriosida i el desconegut, observà, no duia armes de capmena.Després,però,vaveureques’haviaequivocat.

Perquè,alafi,lacriaturaesvamoureiféuunacorregudacapal’altreextremdel’hort,ons’aplanàafrecdelesplantesquehicreixien.Vaseraleshoresquetotsdosvanveure l’objectequeduiaa lesmans iqueunbreu llampec,en incidir-hiel sol,delatà. Sense això, no se n’haurien adonat, puix que devia ser una cosa rodona oaplanada,senseculatanicanó,permenutsquefossin.

Enaquellmoment,vacomprendrequel’hauriadematar.

(53) I, a poc a poc, l’Alba va anar desplaçant el fusell fins que el canó reposàsobreelterra,entreelsllucsdel’olivera,apuntantcapal’hort.Lacriatura,però,jaesmoviadenoui,plegadaendues,talmentsiavancésdequatrepotes,s’atansavamésalamasia.Sinóquearallambregàduesotresvegadescaponellserenamagatsi,perprimercop,elspresentàlacara.


A tots dos se’ls va glaçar la sang a les venes, car era un rostre que recordavaimatgesdemalson.Lafaç,moltplana,teniatresulls,und’ellsal’indretquehauriacorrespost al front en un humà i els altres dosmés avall; eren talment tres foratsobertsenunaparet,puixquenoelsprotegiacaparcciliar.Alabandadebaix,allòquehauriahagutd’ésserelsotanàs,labarbetailaboca,formavaunmusellporcíques’aveniaambelcolordelapellperòfeiaunaimpressiód’estolidesaalacara.

(54)Il’Albaesvaalegrarquetinguésaquellaaparença,perquèliseriamesfàcildematar-lo.Sensemirar enDídac,quegairebénigosava respirar al seucostat, varedreçarmés l’arma,comprovàquehavia fet córrer el fiador i, ambeldit, fregàelgallet. Va anar seguint el progrés de la criatura i, amb la culata ben afiançada al’espatlla,esperàques’aturés.

Ho va fer a l’angle de la casa, on es redreçà, ara d’esquena a ells.Oferia unadiana immillorable, i ella no sentí cap trastorn de consciència en acudir-se-li quel’escometiadetraïdor,sensedonar-licappossibilitatdedefensar-se.Eraunenemicilasevaraçahaviademostratabastamentqueeraimplacable.

Disparà,doncs. I totseguit,disparàencaraduesvegadesmés.Peròpotser janohauriacalgut.Lacriaturas’anàinclinantsobrelavertical,comempesaperunamà,i,ambunalentitudquenomésaldarrermomentesconvertíenunacaigudaaccelerada,esvaabatredeventreaterra.

(55)Itotsdosesvanesperarsensebellugar-se,amblavistafitaenelcosjacentilesarmesalamàpersis’incorporava.Perònovansorprendreniunsolestremimentdelacòrpora:

Al cap de cincminuts, doncs, van deixar elmarge i, amb el dit al gallet, vantravessarelcampqueelsseparavadelamasia,propdelaqualvanalentirencara.Lacriatura,però,continuavaquieta,inanimada.

Duesbales,vanveuredeseguida,lihavienforadatl’esquena,mentrelaterceraesdeviahaverperdutperquè,endisparar-la,elljaqueia.Elsforatssagnavenunlíquidmésclarquelasanghumana,gairebérosat,queseliescorriacosavalli,alabandadedavant,onhihaviadosforatsmés,carelsprojectilsl’havientravessat,elterraeraxop.

Elvangiraramblapuntadelmàuser,iaravanpoderveuredepropaquellacaraquecombinavatretsporcinsihumans,ifinsitotd’insecte,perquèl’ulldelfront,queteniaobert,eradefacetes,comelsdelesabelles.Elcos,encanvi,feiapensarenunmarsupialperlabossadelventre,enlaqualvantrobarunamenadeplaca,comunatargeta,d’unmetall lleugerinscritambtotdeforadetsquedibuixavenlíniesipuntstriangulars, com els de l’aparell recuperat al bosc, si bé aquí també n’hi haviad’altres,rodonsidedimensionsdesiguals,al’extremsuperioresquerre.

Aparentment, la criatura erauna femella, ja que el sexe,molt sortit i totalmentdespullat de vegetació, s’assemblava a la vulva. Potser era l’existència de la bossa


marsupialelquefeiaqueeltinguésdesplaçattanenrera.

(56)Inovaserfinsalcapd’unaestonaquel’Albavadistingirlapetitaesferaquehaviarodolatfinsapropd’unapedraenescapar-sedelesmansdelacriatura.Perquèdeseguidavacomprendrequeeral’objectesobreelqualhaviainciditelsol,feiapoc.

Enmirar-lo, de primer sense atrevir-se a recollir-lo, van veure que hi havia unpetitbotó,nopasmésgrosqueunallentilla,i,aunquartdecerclededistància,unorifici si fa no fa de les mateixes dimensions. El seu maneig semblava prou clarperquèenDídacdiguésdeseguida:

—Jasécomfunciona.Pitgesaquestpiuilabalaesdisparapelforat.Hoprovem?Perònoeratansenzill,puixqueabansdepoderferfuncionarl’armaelsvacaldre,

encara,descobrirunaltre indretde l’esferaons’haviadepressionarperquèelbotós’enfonsés;eraundispositiudeseguretat.

El giny, d’altra banda, no disparava bales; en va sortir un feix de llamps ques’escampavaenventalli,silenciosament,enunno-res,calcinàelsdosarbressituatsavuitodeumetrescontraelsqualsvandirigir-lo.Nohihaviadubtequeeraunaarmaterrible,perònosabienambquènicomcaliacarregar-la;l’esferanoteniafissuresperonpoguésobrir-se.

(57) I aquellmateix vespre, abans que es fes fosc, van cavar una fossa a pocadistància de l’hortet i hi van sebollir la criatura vinguda d’un altre món. Entransportar-la,vanadonar-sequegairebénopesavagenstotique,perbéquecurtadecos, era robusta. També va cridar-los l’atenció que les antenes, o el que fos,s’haguessinescurçatfinsaconvertir-seenunamenad’orella.

Damunt la tomba,vanposar totdepedresperquè l’indretquedésassenyalatpersempre. Probablement, va dir l’Alba, era el primer extraterrestre enterrat al nostreplaneta.

(58)Icomquenosabiensipodiahaver-hid’altrescriaturesd’aquellaespèciepelsencontornsiarajafeiabo,vandecidirdetornaralbosc,alacovadepropdelrierol,onestarienméssegurs.Aixòsuposavaperdre’sbonapartdelsfruitsdellurtreballal’hort,però totsdosvanconvenirquenopodienexposar-sea restara lamasia.Elsestranys,sin’hihaviamés,espodiensentiratretsperlescases,sobretotsi,prop,hihavia terra conreada, però no era de creure que, per gust, s’endinsarien en lamuntanya.

Vanendur-se,doncs,lescosesmésindispensablesialcapdedosdies,desprésdetres viatges, van instal·lar-se per tot l’estiu als antics quarters, on van reprendre lavida d’abans, ben conscients que, fos com fos, seria provisional. Per això, aquestavegada,noesvanpreocupardereunirreservesdemenjar;acomençamentdetardor,sen’anirien.


(59)Iduranttotaquelltemps,nomésduesvegades,adistànciad’unmesl’unadel’altra,vanbaixaralamasiaon,atalld’esquer,haviendeixatallòqueellsendeienelrellotge.Suposavenquesialguncompanydelmorthifeiacap,se l’enduria. I totesdues vegades hi era, sense senyals que ningú l’hagués tocat. Tampoc no es vanpetjadesestranyes,nilatombadelmortnohaviaestatdestorbada.

Vancomençaracreurequelacriaturaenterrada,nàufragdeldesastrequeprovocàl’explosió,era l’únic supervivent.Aixònoprivavaque,end’altres llocs,hipoguéshaverméséssersd’aquells.Peròtenienelconsoldesaberqueerenmortalsiqueelspodienvèncer.


Quaderndelasortidaidelaconservació

(1)L’Alba,unanoiadesetzeanys,vergeibruna,vaprémerl’acceleradorpertalqueelvehiclesuperéselpendentdelsúltimscentmetresdecamí,idalt,vatombarcapal’esquerra. Poc acostumada al tractor, semblava que el volgués ajudar amb el seupropi esforç i per això s’inclinava endavant amb els músculs tensor i la bocalleugeramententreoberta,anhelant.Uncopalacarretera,però,esrelaxà.

Van travessarpels aforesdeBenaura sense aturar-se, ambuna llambregadacapals enderrocs que,més endavant, es repetienmonòtonament, escampats sota el solqueels acompanyavaenelviatge, encarapuixant.Totsdosduien shorts i, lanoia,una camisa de mànegues curtes descordada sobre els pits, daurats per l’estiu. EnDídac,darreraseu,teniaunmàuseralesmans;l’altrereposavaalspeusdel’Alba.

Perònoeraprobablequeelscalguésservir-sedelesarmes.Darreraelsparabrisesdels cotxes sobre els quals havien passat dos anys de sol i serena, només hi haviaesquelets caiguts contra el volant o damunt del seient els camps i els pobles erendesertssolcats,enl’aire,pelsocellsqueperseguieninsectesinvisibles.Noesnotavacapméspresènciaanimal.

(2) I en arribar a la carretera general, on un rètol, a la cruïlla, assenyalava lesdireccions,vancomprovarl’encertd’haverescolliteltractor,jaquedeseguidaesvanveureobligatsadesviar-secapa lesfinquesque lavorejaven.Enmolts indrets,elscotxes i camions havien estat sorpresos almoment d’avançar-se, o hi havia petitescaravanes que, en coincidir procedint de bandes oposades, ocupaven pràcticamenttotal’ampladadel’asfalt.Detantentant,gairebésemprearrandecuneta, trobavenmotos caigudes, els ocupants de les quals jeien amb una cama atrapada sota lamàquinaielcascprotectordamuntlacloscadelacalavera.Laroba,mésdurablequelacarn, cobria sovint elsossoso lespells eixarreïdes, comadobades, ambels seusparracsdeslluïtsperlaintempèrie,ienmoltesfalangesosobreelsestèrnumslluïenencaraanellsocollarets.

El cementiri de vehicles i de persones s’allargava quilòmetre rera quilòmetreentrebreus interrupcionsquequedavencompensadesper concentracions increïbles,onelscotxeshavienavançatatocarl’undel’altre,lents,obé,enmigd’unapujada,havienanatrodolantfinsalpla,onsovints’encastavenenunamuntegamentd’ossoside ferralla. En un indret, un feixuc camió havia esclafat tres turismes carregats degent i, en un revolt, un cotxe amb remolc, una furgoneta carregada de màquinesd’escriureiduesmotos,s’havienestimbatenunbarranc.

L’AlbaienDídac,impressionats,serravenlesdents,senseatrevir-seaparlar.

(3)Iatocardelescasesdelesviles,od’allòqueforencasesiviles,hihaviaelscadàversde lagentsorpresaen lluranar ivenir,homes,dones i infantsquehavien


caigutalesvoreres,oentravessarelcarrer.Enunaplaçaesveienencaralesrestesdecincosiscotxetsdecriaturapropdelsbancsdepedraonhaviensegutlesmaresolesmainaderes,araconvertidesencarcassestaninidentificablescomelsossosescampatsperlagespa,onundiavansernensinenesquejugavenicorrien.

Peusicamesdescarnatss’escapavendelesmuntanyesderunasotalesqualsjeienelscossosi,enunpoble,ondeviahaverestatfestamajor,esdreçavaunaplataformaambcadiresde ferro i instrumentsdemúsicaencaragarfitspermansesquelètiquesdavantd’unaescampadaesveradoradecadàversenllaçats;hideviahaverhagutmésdecentballadorsigentques’homiraven.

El temps s’haviaendut elsmiasmes i les fortors i, arreu, l’atmosferaeranetaadespit de la temperatura, alta per un dia de tardor.Només restava ja lamatèria noputrificable,elsossos,elstendonsielscartílagsques’anirienfentpolsenunprocésllarg,d’anysodesegles.

(4)Ienllocnohihaviacapsenyaldevida,fosdeterrícolesod’aliens.Eltractor,araconduïtperenDídaciambl’Albaal’aguait,ambelfusell,travessavaelscarrersiles places o contornejava els pobles pels ravals sense cap veu, sense cap crit ques’alcésdelesrunesensentirlaremorviva,gairebéescandalosa,delmotor.

Ientrepoblat ipoblat,enelscampsonde tanten tantesdistingienuntractor il’esquelethumàqueinevitablementl’acompanyava,tampocnohihaviacapclapadeconreurecent,capindicació,perpetitaquefos,d’unaactivitatordenadora,humana.Enmolts indrets,elsherbeisespessos iufanssenyorejavenbancalsd’arbres tofuts idespentinatsqueningúnoesporgava,ielsmateixoscaminsdeferraduracomençavenacobrir-sedeplantesqueelsdesdibuixaveniacabarienperesborrar-los.

Elmotorroncavaenlasolitud.

(5)Il’Alba,ambelmàuseralesmansilapetitaesferamortíferaalabutxacadela camisa, plorava; unes llàgrimes silencioses li solcaven les galtes brunes i se liesmunyien coll avall, cap als pits que el trontollejar del tractor alterava.Res no livenia de nou, però no havia tingut prou imaginació per evocar tants quilòmetresd’enderrocs,decadàvers,desoledat.Eramoltpitjorqueundesert;lacompanyiadetotes aquelles pedres que havien estat cases i de tots aquells esquelets que un diaforengentvivanocreavaunerm,sinóunbuit.

Instintivament,vareposarunamàenl’espatllad’enDídac,elqual,comsifosunhomeinoelnoid’onzeanysqueera,vasepararlasevadelvolantilahiacaricià.

(6)Iadarrereshoresdelatarda,encaraambllumdedia,vanaturar-seafernitenunxalet,adoso tres-centsmetresd’unagasolineraen laqualacabavenderenovarllurprovisiódecarburant.Eraunaconstruccióbaixa,gairebéintacta,puixquenoméshaviaperdutpartdelateuladaiuntrosdeparet,ideviapertànyeragentdeciutatquenormalment no hi vivien. Hi havia una llar de foc i la van encendre, sense que


calgués,potserpersentir-semésacompanyatsoper tenirunamicadeclaror;arajafeiatempsquelespiless’havienpassat.

Desprésdesopar,enDídacvadirtotd’una:—Quantsanysetsemblaquetardaràahaver-hitantagentcomhihaviaabans,al

món?—Sinoquedaningúmés,molts;milersimilers.—Ise’nrecordaran,llavors,denosaltres?—Potserno.Perquèhopreguntes?—Nohosé;ésquem’agradaria.—DídaciAlba…ComAdamiEva,oi?—Sí.Noseriabonic?—Sí,síquehoseria.Iesvaquedarsomniosa.

(7) I l’endemà, enendinsar-seper lesprimeres ciutats industrialsque,de lluny,envoltavenBarcelona,vancomprendreque,enmatèriadedesastres,encaranohavienvist res.Aquí, on ja hi havia construccions verament altes, els enderrocs obstruïentotalment els carrers principals, amples i tot com eren, i colgaven els vehicles quehavien circulat al moment del cataclisme. En alguns indrets, el vessament era tancopiósquefinsresultavadifícildedistingireldibuixdelesviesdetrànsit.Lesduesanyades transcorregudes des de l’atac havien acabat d’anivellar les runes, si béadesiaraunpanydeparetod’envàcontinuavadreçantlessevesarestescomunbraçmutilat.

Elsvacaldrefervoltespelscarrersexteriors,defàbriques,onenalgunesporteshihaviacamionsaturatsicadàversqueencaraconservaven,s’hauriadit,elgestd’anaracarregarodescarregarunamàquina,unfardatge…Enelpatid’unaescola,queteniales parets senceres, potser perquè eren de filferro reixat, una estesa d’esqueletsmenutsindicavaqueforensorpresosperlamortal’horadel’esbarjo.

(8)Iesvanperdrepercarreronssensesortidaqueelsobligavenaretrocediripercaminsicarreteresdesegonordrequemenavencapad’altrespobles,capad’altresciutatsper lesqualsnoelshauriacalgutpassar i,uncop,directamentaun riuquehaviaperdutelpont,araaclofatenl’aigua,quecirculavamansaisuperficial…

Amb penes, i treballs, fent marrades, van trobar la carretera reial, on el ponttambéeracaigut,peròmésamunt,onhavientretgrava,uncamíduiaalespregonesesdel llit i el tractor aconseguíde travessar-lo finsa l’altremarge,massaabrupteperenfilar-s’hi.Elscalguéfer-hoperuneshortes,onhihaviatotdecanyessequesdeblatdemoro,iprosseguiratravésd’unavinyaques’allargavafinsalacarretera.Perònohivanpoderpujar finsmoltmésendavant idesprés, encara,vanhaverde tornaradeixar-laperculpad’unaaglomeraciódevehicles.


(9) I entre una cosa i altra, com que no duien capmapa, aviat van veure ques’havien extraviat, puix que gairebé a entrada de fosc van trobar-se a les envistesd’allòquedeviahaverestatlamuntanyadeMontserrat.Toteslesagulles,truncades,s’havienprecipitatpelsvessants,ilapartdedalt,onhihaviahagutelmonestir,eraunamuntegamentcaòticderoquesquefeiapensarenundaltabaixgeològic.Unadelescabinesdel’aeripenjavasobrel’abís,probablementretingudaperundelscables,i,dins,esveiacomunninotmigplegatcapal’exterior.Nogairellunyreposavaunautocar, rodes enlaire, i entre el rocames distingien, gràcies als prismàtics que elsatansaven,mésvehiclesmalcolgatsperl’allaudepedres.

Aquellahecatombeelsvafersentir-seméspetitsquemai.

(10)IalanitencaraelsfaltavaungrapatdequilòmetresperarribaraBarcelona.Lafoscaelsobligàaaturar-sepropd’unaclapad’arbresonhihaviaduesroulottesiuna tenda de campanya. Dins d’un dels vehicles van trobar-hi dos cadàvers,aparentment d’un home i d’una dona, però els propietaris de l’altre, així com trescriatures,havienmortalaintempèrie.Vaninstal·lar-s’hiadormirenuneslliteres,larobade lesquals eraplenadepols i l’endemà, en llevar-se, enDídac esvapassarpropdetreshoresambelmotordelcotxequelaremolcava,finsqueaconseguíques’engegués.L’Alba,agradadadelaroulotte,haviadit:

—Estariabétenirunacasetaaixí,transportable…Hivahavertambélafeinadelesrodes,ésclar,peròelvehicledisposavad’una

bomba d’aire i els pneumàtics, llevat d’un, que van haver de canviar, el retenien.Acabarend’omplireldipòsitamblagasolinadeldipòsitdel’altrecotxe,onaméshihaviadosbidons, ia lesonze,enacabar, reprenguerenlamarxacapa lacapital, lanoiadavant,ambeltractor,ienDídacdarrera,alvolantdelnouvehicle.Noestavensegurssiaconseguiriendefer-loarribaraBarcelona.

(11) I se’n van sortir. Tant de temps d’haver d’enfrontar-se amb tota menad’obstacles els havia fet pacients i enginyosos i, algun cop, quan les coses espresentaven massa difícils i era qüestió o d’abandonar la roulotte o d’exposar-se,l’Albanodubtàaenvestirelscotxesque,perlacarretera,elsfeiennosa.Nomésunavegadavanhaverderenunciar-hi,entrobar-seambdoscamionsd’allòmésgrossosques’havienquedatl’unalcostatdel’altre,endireccionscontràries,sensequeentreellsoperlesbandeshihaguésprouespaiperamaniobrar.Persort,undelscamionsanavaple de taulons, i en van descarregar uns quants per improvisar unamenadepont que va permetre la roulotte de baixar a la finca de sota i de sortir-ne unquilòmetremésamunt,onhihaviauncamí.

(12)Iaquartsdevuit,doncs,jaerenaturatsalesportesdeBarcelona,daltdetotde l’amplaperspectivade laDiagonal, immersaenunes tenebresquenovanvolerpenetrarmésenllàdelsjardinsqueprecedienlaciutatuniversitària,delpaisatgedela


qualhaviendesaparegut tots els edificis altsmentre se’n conservavend’altres,mésmodestos,vagamentvisiblesen lacelístiaescassad’una llunaamagadadarreraunsnúvolstransparents.

Enllocnobrillavacapllumnisesentiacapremor.Delaciutatmuntavaunsilencidens imés punyent que el dels camps o el de les viles i llogarrets, potser perquèsabienqueacíhavienviscutdosotresmilionsdepersones.Eraunamenadequietudquefeiaferedat.

Dretalcostatdelaroulotte,enDídacvapreguntarambunaveuporuga:—Iquèhifaremaquí,Alba?Enshiquedarem?Peròellatampocnohosabia,encara.

(13)Icontinuavasensesaber-hol’endemà,quanvandeixarlaroulotte i,ambeltractor, van anar davallant per la gran avinguda vorejada de runes i amb l’asfaltesberlat enmésd’un indret, comsi la faltade contacte amb lesgomesdels cotxeshaguésperjudicatlasevacohesiónormal.

Apocapoc i envoltatspelmateix silenci tètricde lavetlla,queben just si elshavia deixats dormir, van entrar sense dificultats fins a la plaça del Turó, onl’avingudas’estrenyiailesconstruccionshavienestatmésimponents.

Elspasseigslateralserencobertsd’enderrocsques’escampavenfinsalacalçadacentral,totiquelescases,comaBenauraialesaltresvilesquehavientravessat,esdevien haver aclofat sobre elles mateixes. Eren massa altes, però, perquè no esproduísungranesllavissamentdematerials.Perdamuntdetot,lescopesdelsarbresquenoforenarrencatsmostravenunesbranquesdespulladesiseques,d’esquelet.

Laciutateraunaorgiadeferralla,depedres,decadàverssorpresosen totes lespositures,decristalls esberlats…Tot allòqueveien semblavaqueels cridés:nohiviureu!

(14)Igràciesaltractor,queeracapaçd’enfilar-segairebéperqualsevolterreny,sibé sempre amb perill de bolcar-se, van penetrar fins al capdamunt del passeig deGràcia,on,potserperquèhihaviahagutedificis relativamentmésbaixos, l’entradadelmetroerapracticable.Vandavallar-hi,peròse’nvantornaraescapardeseguida,foragitats per la fortor de descomposició que impregnava els corredors, en algunsllocsgairebéatapeïtsdecadàvers.Eldela taquillerahaviacaigutdefrontcontraelcristalldelasevagaritaindemne.

Fora,vanprosseguir finsa laplaçadeCatalunya,on les runeshavien respectatl’espai central; tot d’esquelets esparracats hi seien solemnement a les cadiresdisposadesenrenglerasotaelsarbresmortsovius,caralgunsencaraerenverds.

Fouallíquel’AlbacontestàdefinitivamentlapreguntaqueenDídaclihaviafetlanitabans:

—No,noenshiquedarem.


(15) I comque laparetde runes, a l’embocadurade laRambla, eramassa altaperquèeltractorpoguésescalar-la,vantornarapujarpelpasseig,onaravantrobar-seamblabocad’unaparcamentsubterranialqualvanpoderbaixarambelvehicle.Erapledecotxesarrengleratsinoméshivansaberveuresetovuitcadàvers,massapocsperquèellocalservéstufsdemort.Amés,hihaviacorrentd’aire.

Entreelscotxesvandescobrirunjeepderodesmassissesi,totd’una,al’Albalisemblàquenosobrariad’endur-se’l,demaneraqueenDídac,uncopmés,vahaverd’entretenir-se a restablir les connexions del motor i a posar-lo en condicions defuncionar.Hova fermésdepressa, aquesta vegada, i al capdedueshores ja se’ntornavencaponelsesperavalaroulotte.

(16) I aquellmateixdia, assegutsdecaraa la ciutatmortaque s’esteniaa llurspeuscomunpaisatgeapocalíptic,vanesbossarelpladellurvidafutura.

Com que no podien viure allí, atès que els resultaria difícil de procurar-sealimentsd’unesbotiguesengeneralsoterradespelscastellsderunai,d’altrabanda,elsconveniamenjarcosesfresques,caliaquecerquessinunindretonhihaguésterrade conreu, al reg, però no havia de ser gaire lluny deBarcelona, ja que l’Alba esproposava de salvar tot allò que fos recuperable de les biblioteques que aniriendescobrint i de concentrar els llibres en ungrandipòsit segur perquè enpoguessindisposarllursdescendents.Afegí:

—Inosaltrestambé,Dídac.Hemd’estudiardevalent,jahosaps.—Peròhopodremfer,totaixò?—Hoprovarem.

(17)Ieldiasegüent,aprimereshoresdelatarda,llurprimerviatgededescobertapelsencontornsdelaciutatvadur-losalmar.EnDídac,quenol’haviavistmai,vaquedar-se quiet i amb la boca oberta, gairebé en una actitud de reverència davantd’aquella vastitud d’aigua a l’horitzó, s’unia amb el cel, però l’Alba, que ja haviaestatunesquantesvegadesa laplatja, esva treureelsshorts i la camisa i, nua,vacórrercapalesonadesquetrencavenenlasorra,comdesganades;vacridar-lo:

—Vine!Ellvaferquenoambelcapiesvaasseure,mirant-la,mirantlamar.Lanoiava

endinsar-s’hi amb precaució, nedà vint-i-cinc o trentametres, es submergí, tornà areaparèixeriretrocedícapalaplatja.Variure:

—Heestatapuntdepescarunpeix!EnDídaccontinuavamirantlamar,mirant-la.—T’hasquedatmut?—No…Éstanbonic!Itutambé,Alba…I, allargant lamà, va acariciar-li tendrament l’anca i la cuixa, que regalimaven

aigua.


(18)I finsalcapdemoltaestona,quan tambéell jas’haviabanyat,nose’lsvaacudirqueentotaaquellaextensiódesorranohihaviacapcadàver.Vansuposarque,endosanys,se’lsdeviahaverendutalgunatempesta,olesmarees,careradifícildecreure que al moment del desastre, en ple dia, la platja estava deserta, sense capbanyista.

DesprésenDídacponderà:—Itambéfaestranyquenose’nsalvéscap,sin’hihavia.Algundevianedarsota

l’aigua.Isiaixòensvasalvaranosaltres…—Nohosabem,Dídac;ésunasuposició.Defet,peròtotsdosn’estavenconvenguts.Ieraintrigant,doncs,queencaplloc

nohaguessinvistningú.

(19) I al cap de dos dies d’explorar, ara sempre amb el jeep, que era mésmanejable,vanescollir,nosabiensiprovisionalment,unsbancalsdeterracampa,onhihaviahagutverduresihortalisses,enunindretacavallentrel’HospitaletielPrat,comvanassabentar-sepelsrètolsqueencaraesconservaven.Alllargdelafinca,enunextremdelaqualhihaviatressàlzersiuneucaliptusmoltalt,unasèquiaampla,quegairebésemblavauncanalet,elsasseguraval’aiguaprocedentdelLlobregatiellloc oferia l’avantatge que, a l’entorn, es dreçaven tot de clapes d’arbres fruiters,moltsd’ellsencaracarregatsdefruitsdelatardor.

Tambéhihaviaunacasa,nogairegranienrunadaparcialment,perònopensavenpasservir-se’n.Eracosadecididaqueviurienalaroulotte.

(20)Ivanveureque,unamicacomal’hortetdelamasia,aquítambéhihaviatotde plantes que s’havien anat reproduint espontàniament en caure’ls la llavor, peròerenmassapoques,ivandedicarelsdiessegüentsalocalitzaralgunestablimentdegrans, que per força havia d’existir en aquelles localitats relativament camperoles.Però no en van trobar cap. En canvi, en una altra casa de camp, una construcciógairebé totalment de fang que havia resistit bé, van desenterrar uns pocs sacs decigrons,mongetes i faves i, en una habitació-rebost, dos pernils en bon estat i unsquantsembotitstansecsqueeradifícildeclavar-hilesdents.

Ho van carregar tot al jeep i l’endemà almatí començaren a netejar una bonafaixade terraqueseguidamentsembrarensensepreocupar-se, tampocara,desieral’estació de fer-ho.Van respectar, de passada, totes aquellesmates de verdura quetrobavenentrelajunglad’herbessilvestres.

(21)Ienacabar,vananar-se’nabuscaruncamióbuitambtendalquehavienvisten llur deambular d’una banda a l’altra i, amb el tractor, van remolcar-lo fins a lafincaperquèelsservísderebost.Vannetejar-lobennet,vanserrartotdefustesperfer lleixes i, llavors, van afanyar-se a collir els fruits dels arbres veïns, que erengairebé tots pereres i pomeres. També hi havia presseguers, però els préssecs ja


haviencaigutdelesbranquesis’acabavendepodriraterra.Vanpoderaprofitar,encanvi,perquèeraelmoment,ladarrerafloradadesisfigueresdecolldedama,comlaquehihaviahagutal’hortdelsparesdel’Alba.

En donar la feina per enllestida, perquè ja no els cabia resmés a les postades,tenienproufruitapermenjar-neunanysencersenseestalviar-la.

(22) I, entreunacosa i altra,vapassarbenbéunamesadaabansno tinguessinlleuredetornaraciutat,onelsvacaldreescorcollarunsquantscotxesfinsqueenund’ells,curiosamentdematrículaestrangera,ensopegarenamballòquecercaven:unaguiaqueelsajudariaasituarlesbibliotequespúbliques.

VoliencomençarperladelaUniversitat,peròaquíhihaviahagutunaclofamenttanmassiuque,sibéaconseguirendepenetraral’edificiperlabandadelsjardins,novanpoder arribar onhi havia els llibres.Més afortunats van ser a laBiblioteca deCatalunya,bonapartdelaqualquedavaalaintempèrie.L’escampalldevolumseraimpressionant i, tot i que alguns n’havien protegit d’altres, la majoria ja no erenaprofitables. De totamanera, en quedaven prou a cobert per assegurar-los un bonbotí.Hitindrienfeinaperanys.

(23) Imentre esperavenque les plantes germinessin sota terra i es decidissin asortir,vantraslladar-secadadiaaBarcelona,on,abansd’emmagatzemarelsllibres,vananarfentelrecorregutpertoteslesbibliotequesquelaguiaindicava,peròelgrandescobriment el van fer, per casualitat, en una llibreria potser especialitzada enpublicacionstècniques,quasitotesimmaculades,comsortidesdelaimpremta,jaqueelsostredel’establimenthaviaresistitambfermesal’impactedelacaigudadelspisosdedamunt.Hihaviatambé,ambgranalegriadel’Alba,unabonaquantitatdetextosdemedicina,moltsdelsqualsesvaenduralaroulotte,sibédemomentnoelspodriallegirperquèdediaprouenfeinatsestaveni,denit,tenienelproblemadelallum,alqualfinsllavorshaviendedicatpocaatenció.

(24) I les plantes ja començaven a treure el nas, potser afavorides per unacabamentde tardor i començamentsd’hivernplensdebonança,quanunmatívanentrarelprimercarregamentdellibresalsubterranidelpasseigdeGràcia,on,sensegaires llocs entre els quals escollir, decidiren de reunir tots els volums salvats del’hecatombe. Com que no hi havia prestatgeries i el local era ple de cotxes, vancomençar a apilar-los a l’interior dels vehicles.A la bandade fora dels parabrises,clavavenunpaperetqueespecificavaelcontingutdela«biblioteca».

(25)Ivaserperaquellsdiesque,unmigdia,entornar-se’nacasamésaviatquedecostum,perquèplovia,vanescaure’sapassarpropd’onhihaviauncamiócarregatd’ampollesdebutà.Encomprovarquemolteserenplenes,vanacabardedesenrunar-lo, puix que estava mig colgat de runes, i, amb el jeep, van fer tres viatges peremportar-se-lestotes.Araelsfaltavaunquinquéiunaestufainovanpararfinsquea


lamateixaviladel’Hospitalettrobarenunabotigaonn’hihaviademoltesmarques,itambécuines,neveresirentadores.Peròaquestesduesdarrerescoseserenelèctriquesinoelsservien.Vanagafar,doncs,allòquecercaven,unacuinaitotdetubsdegomaque l’Alba jasabiacomanaven,perquèacasasevan’havien tingut.Aquelldia,entornaralaroulotte,sesentienbenpreparatsperencarar-seambl’hiverniambtotelquepoguéspassar.D’uncop,haviensolucionatdosproblemesimportants:calefaccióillum.

(26)Inoelsdesanimàpasgensnimicaque,fetifet,gairebénoesquerressinresde l’hort tot i la promesa primera de les plantes. De moment, el menjar no elspreocupava.A les fruites i a les conserves, si bé d’aquestes n’hi haviamoltes quesortien deteriorades, podien afegir aquell parell de pernils ara penjats al sostre delcamió-rebost i tot d’altres coses que els procuraven llurs viatges d’exploració.Disposaven,aleshores,d’oli,devi,desal,depastes,d’arròsid’unabonaquantitatdeproductesdeporc.Algunsd’aquests,però,erenrancisid’altres,comques’hidevienhavercagatlesmosques,escorcaven.Hihavia,també,lesmongetes,elscigronsilesfaves.Defam,nose’nmoririen.

(27)I,apocapoc,superateltraumatismed’aquellatragèdiaqueelsdeixàsols,esvananaradonantque,encertamanera,erenfeliços.Totsdoss’aveniend’allòmésiduienunavidamassaactivaperquèelsquedéstempsderumiarelpassat,elqual,ara,tanllunydelsindretsfamiliars,tendiaaesborrar-se.Nomésdetardentardtenienl’uno l’altreunmomentdemalenconia, i per a aquestes recaigudes semprehi havia elcompany que reconfortava el pensarós amb la seva sola presència. Per això, devegadesesdeien,esrepetien:

—Vaserbonasortqueensquedéssimtotsdos!Is’abraçaven,esbesaven,ambunsentimentamicaldebenestar,quepotser,ala

insabudad’ells, començavaa fer-seamorós.EnDídac, als seusonzeanys, ja tenial’aparençad’unbelladolescential’Albalisemblavaque,desd’aquelldiaalaplatja,jalaveiacomunadona.

(28)Ielfred,aquellany,noesdeixasentirfinsbenentratl’hivern,quanunmatí,ensortirdelaroulotte,vanveurequeelscampserencobertsd’unaminsacapadelgebre. El canvi brusc de temperatura, però, no alterà llurs costums; continuarentraslladant-segairebécadadiaaciutat iamuntegant llibresa l’aparcamentfinsque,l’endemà d’una nit que havia plogut a bots i barrals, el van trobar mig inundatd’aigua.

Vanhaverd’interromprellavorsaquellatascai,durantunasetmana,vantreballarentrelesrunesperobrir-hiundesguàscapaunabocadeclavegueraqueelscostàdedescobrir i de netejar.Amb tot i això, tots dos van convenir que potser no havienescollit l’indret més adequat per fer-ne una biblioteca; de moment, però, no se’lsacudiacapaltrasolució.


(29)Ilavantrobarunmatíque,alesRambles,onhavienpenetratperlabandadebaix, en Dídac es ficà per un forat, va seguir un passadís, baixà uns graons i, alcapdavall,desembocàenunasalaonhihaviaunescenarii totdetauletesicadires;devia haver estat un local de festes, probablement un cabaret, i no s’hi veia capcadàver.Enaquelleshores,enproduir-sel’escomesadelsavions,deviaestarbuit.Elsostreresistiabéi,totilaplujarecent,noesnotavacapsenyald’humitat.

Ambcura,vaneixamplarelforatdel’exterior,apuntalarenambfustesl’entradaiunapartdelpassadís,onelsostrefeiaunamicadepanxasobrelesfotospolsosesdetotdenoiesgairebédespulladesquepenjavend’unaparet,ivanamuntegarlestaulesicadiresenuncostat.Noeraunasalagairegran,peròdellibresn’hicabienmilers,iaquínoesmullarien.

(30) I mentre anaven fent feina, l’Alba, a la qual sempre havien agradat lesreproduccionsdequadresid’estàtuesdelsllibresescolarsidelesrevistesqueveia,va pensar que amb els llibres no n’hi havia prou, que també valia la pena depreocupar-sedelesobresartístiquesquedeviahaver-hialsmuseus.

VanpujaraMontjuïc,doncs,onelPalauNacional,totiquenoeraunedificialt,estava totalment enrunat, potser perquè era al capdamunt de tot de lamuntanya, il’endemàvanobrir-sepasfinsaldelaCiutadella,elqual,benal’inrevés,continuavadempeus, si bé la teuladahavia sofert en alguns llocs i algunes teles, per culpa del’aigua,semblavenforçadeteriorades.

Vanposar-searecollir-lestotescapalsraconsqueoferienmésseguretat,peròalcapd’unaestonaenDídacdigué:

—Sihofemaixí,hocomençaremtotinoacabaremres,Alba.La noia va comprendre que era una observació de sentit comú i, com que li

semblavaque,alcapdavall,elsllibrestenienprioritat,ajornarenaquellafeinapermésendavant.Eraunallàstima,reflexionà,quenodisposessindemésmans.

(31)Iundiaquepassavenambeljeepperunindretonmainohavienanat,capalabandadel’Hospitalet,enDídac,queconduïa,vafrenarsobtadamentelvehicle,cara llur davant, entre dos pals llargs clavats a les runes, una peça de roba blanca,probablementunllençol,elsbarravaelpasambelseurètolpintatamblletresnegres,grosses: «Aquí hi ha supervivents.» A la part de sota, una fletxa mal dibuixadaapuntavacapalesrunesdel’esquerra.

Durantunminutodos,esvanquedartotalmentimmòbils,comsifossindepedra,puix que aquell era el primer senyal que trobaven de l’existència d’algú altre comells.Desprésvansaltardeljeepi,cridant,vanenfilar-sepelsenderrocs,senseacudir-se’lsqueeraprouestranyqueningúnohaguéssortitensentirlaremordelcotxe.

Tampoc llurs crits no van atreure cap presencia però això, de moment, no elsdesanimà. Potser els desconeguts vivien en un celler, sota terra, i les veus no elsarribaven…Vanexplorar,doncs,aconsciènciatotaaquellabandadecarrer,finsonhi


havia hagut el carrer de darrera, cercaren entrades subterrànies i penetraren enhabitacions de trespols perillosos, però enlloc no van saber veure rastres d’unaocupació humana.Res, aparentment, no havia destorbat aquells encontorns des deldiadelcataclisme.

Alafi,lanitquequeiaelsobligàainterromprellurrecerca.

(32) I comquenoestavenencara satisfets,van tornar-hi l’endemàper si eldiaabansaquellssuperviventserenforad’onsolienviure,d’expedició,peròtampocnohihaguérespostaallursveusiningúnoesmanifestàniquandecidirendispararelsmàusers,quesesentiendelluny.

Novaserfinsamigdiaquel’Albas’adonàd’unmuntdellaunesarraconadesenunsortintdeparet,peròerenal’altrabandad’onassenyalavalafletxa.Aixíitot,eraprouestranyaaquellaacumulacióperquèvalguéslapenad’enfilar-sefinsalmur,ihovanfer.

Eren llaunes de conserves, obertes i buides, i n’hi havia dotzenes, potser uncentenar i tot.Nopodiapasdubtar-sequealgúvivia,obéhaviaviscut,peraquellsencontorns.

Vandisparardenou, cridarenaltre cop i, alhora, vananar recorrent els edificisveïnsoallòqueenrestava,sempresenseveureresniqueningúsortísallurencontre.L’indreteradesert.EnDídacvadir:

—Se’ndevienanarinovanpensaratreureelllençol.

(33)Ialcapd’unmoment,quanjanoesperavenres,varesultarquenoeraaixò.ElmateixDídacdescobrí,enelsbaixosd’unedifici,unforatmoltbendissimulatperunaportaquenohipertanyiaidarreralaqualhihaviaunsgraons.L’interioresperdiaenlafoscai,abansd’aventurar-s’hi,vancridarencara.

Després davallaren, feblement il·luminats per l’encenedor que duia l’Alba i elslluminsquedetantentantfeiapetarelnoi.L’indret,unceller,eramoltprofundi,amesuraques’hiatansaren,vansentirunamicadefortorque,deprimer,vanatribuiralafaltadeventilació.Nomésenserabaixdetotvancomprendrequeprocediad’uncadàver.

Elcos,enelqualtotjusts’observavenelsprimerssenyalsdeladescomposició,erad’unadonad’uns trenta anys i reposavaa terra, alspeusd’uncatre, comsinohaguéstingutprouforçaperenfilar-s’hion’haguéscaigutdurantl’agonia.

Nopodiensaberdequèhaviamort,ésclar,peròladefuncióerarecent,potserdecincosisdiesa totestirar,vasemblar-los.Foscomfos,eldecésnoeradeguta lafam,caralcellerhihaviaproucosesdemenjarcomperviure’ndosotresanys,iladona s’havia sabut organitzar bé. Disposava, com ells, d’una cuina, d’un quinqué,d’unaestufa, ienunracónofaltavenlesreservesdebutà.Damuntd’unatauletahihaviaunquadernescritquel’Albas’emportà.

Fora,vantornaraposarlaportatalcoml’havientrobada.


(34)Ielquadern,quevanllegiraquellvespre,eraunamenadediariambquèladonahaviaentretingutlasevasoledat,caraixòhodeiadeseguida,ques’haviaquedatsola. Les anotacions, que no eren diàries, parlaven de la seva peregrinació d’unabandaal’altra,jaqueteniagermanscasatsid’altresparentsacasadelsqualsacudíentrobar-seamblallarenderrocada.Haviapensatsuïcidar-se,peròlihaviafaltatelvalori,apocapoc,s’adaptàaaquellasituacióque,deia,«mainodeixarédecreureprovisional». Evocava sovint un promès o amant i es referia, amb una cruesadesacostumada per a l’Alba, a les sever necessitats sexuals; devia haver estat unadonademolttemperament.

El més important de tot per a ells dos, però, era aquella pàgina en la qualdescrivial’espectacleambquèestrobà,alaplatja,ensortirdel’aigua.Nocaliaquedigués,perquèescomprenia,quehaviaestatsubmergida.Noesmentavaperareselsavions,ienDídachofeuremarcaralanoia.Ellaexplicà:

—Ésnatural;livapassarcomatu.Quansortídel’aigua,jaerenlluny.

(35) I durant una colla de dies, van tornar a especular sovint com era que nos’haguessinsalvatméspersones,perquèperlesplatgesbéhideviahaver,simésno,ungrapatdepescadorssubmarins,desegurqueenfonsatsfinsitotamésprofunditatquenopasellsdosilanoia.AenDídacseliacudí:

—Potseresvansalvaridespréselsavionsvanpercaçar-los.Vulldiravionscomaquellsquevamveurealamasia.

—Sí,quefeienunvoldereconeixement…I,ésclar,ensentir-loslagentdeviensortird’oneren,potserpercórrercapal’aiguasihavienrelacionattotesduescoses.

EnDídacs’enquimera:—¿Noconvindriaquehivisquéssim,nosaltres,alaplatja,persitornen?—Nohipodemviure.Semprenecessitaremcosesqueensfarienabandonar-la,un

momentoaltre.Elnoivaconcloure:—Vivimbenexposats,doncs.

(36)Idurantunesquantessetmanesvantornarasentir-s’himés,comllavorsquefinsvandecidirnoencendrefocperquèelfumnoelsdelatés,ialtrecopesmiravencontínuamentelcelambdesconfiança,temorecsdel’amenaçaqueenpodiavenir.

Diadarreradia,però,elcelcontinuavanetd’aparells,aramoltbaixifosc,carhiva haver una mesada de núvols de tempesta que, de tant en tant, descarregavenautèntiquescortinesd’aigua.Mésdeviaploureperòamuntanya,alafontdelsrius,perquè després, de cara a la primavera, el Llobregat va desbordar-se i inundà lesterresbaixes, inclòsaquellcamponvivien idelqualelscalguéfugircuita-correntsunamatinada,quanl’aiguajapujavapropdedospams.

Vananar-se’ncapalapartaltadel’Hospitalet,ambeljeepilarobaqueportavendamunt,sensetempsniganesd’endur-se’nresenveure’senvoltatsperaquellacapa


líquidaque,enaparença,cobriaquilòmetressencers.

(37)Imentreelmaltempsdurà,vanviureenelsbaixosd’uncorredordecasetesmiserables,ambcuina-menjadoriunacambra,quenos’havienenrunatgens,totiqueerenconstruïdesambmaódecantell.Vanescollirl’únicaenlaqualnovantrobarcapcadàver i els va caldre proveir-se, malament, en qualques botigues del veïnat. Nodisposavend’aigua,demaneraquevantreureuncossi,perquèl’omplíslapluja,peròsempren’hiqueiatanpocaquelavanhaverderacionar.

Van lluitarcontrael fredambunagran fogueraqueanàconsumintelsescassosmobles de la barraca i, quan calia, s’il·luminaven amb les espelmes que vandesenterrardel fonsde totd’unarmariet.Totsdosvancoincidirque,desprésde lacatàstrofe,mainohavienpassatperunmomenttanamarg.

(38) I al cap d’un temps que els va semblarmolt llarg, quan el sol es decidí abrillaraltrecopambcontinuïtat,baixarennovamentaaquellindretqueanomenavencasa,perònos’hivanpoderatansarencara;totalaplanaeraunllacdefangenelqualles rodes del jeep patinaven i els peus s’enfonsaven massa perquè fos prudentd’aventurar-s’hi.

Vandesviar-secapaBarcelona,doncs, i, provisionalment,van instal·lar-sea lamateixasalaonacumulavenelsllibres.Aran’hihaviajamoltsmilers,peròmésenquedavenfora,escampatsperlesbibliotequespúbliquesiprivadesdel’urbs.Alguns,quedatavendetresoquatreseglesenrera,tenienelsfullstangrocsqueenDídac,undia,preguntà:

—Quantdetempsdeutardar,unllibre,afer-semalbé?—Volsdirquenoespuguillegir?Suposoquemilersd’anys.Confioque,abans

queaquestssiguinil·legibles,jahihauràgentquepuguitornarafer-needicions.—Inovaldrialapenademirardesalvarunaimpremta,també?—Sí.Unaimpremta,id’altresmàquines.Jahofarem,undia.

(39)Iquanelfangesvahaverassecatipoguerentornaralaroulotte,vanveureque els danys eren escassos.L’aigua no devia haver pujat gairemés que quanvanescapar-se,carnohaviaarribatapenetraralsvehiclesi,dins,toteraeixut.Laterra,encanvi,il’hortenparticular,feiapenadeveure.Toteslesplantesquehiquedavenestaven esclafades contra el terra, que les empresonava sota una capa de llim, i ladivisióentaulesicavallonsjanoexistia.

Vandedicarbonapartdelaprimaveraarefer-hoiasembrardenou,peròhofeiensense gaire entusiasme, com si s’adonessin que, al capdavall, com a pagesos ihortolansnoservien.Peròesvanreanimarquan,mésendavant,elssortíunafavadaesplèndida i un mongeterar exuberant. Van atribuir-ho, més que a llurs mèrits, al’adobquesuposavalariuada.


(40)Iaquestanyvanpoderaprofitartotselsalbercocsitotselspréssecsquevantenirtempsdecollir,potsermassaitot,perquèelsvanagafarunesdiarreestanfortesque totsdosespensavenqueesmoririen.Lesvancombatreambunespastillesdelmagatzem de fàrmacs que havia reunit l’Alba i amb una dieta seguida i rigorosad’arròs bullit, però en van sortir tan febles que els calgué renunciar, durant unatemporada,allursactivitatshabituals.

Llegienmolt,l’Albagairebésempremedicina,iarajasabiaperfectamentenquinindretdelcosestrobavacadaòrgan,cadaos,cadamúsculocadanervi.Peròeraunconeixement teòricquemainopodriaprofunditzar ambunapràcticaobligadaambcadàvers.Enllocnon’hideviahavercapdesencer.Quantalsossos,encanvi…

(41)Iundiaesvadecidir.Enunafincademésamunt,Propd’onpassavensovint,hihaviaunesqueletcaigut,alpeud’unmursenseacabar,enlaconstrucciódelqualdeviahaverestat treballantaquellhomeeldiade l’hecatombe.Sinóque,ambgransorpresa de l’Alba, va resultar que, fet i fet, era una dona. Les característiquesdiferencialsde lapelvishodeienprouclar,comhovamostraraenDídac,admiratdelsseusconeixements.Vadir-li:

—Hihacosesquehauriadecompararambunaltreesquelet,perestar-nesegura.Però, veus aquests forats? Se’n diu isqui-pubians… Els homes els teniu ovalats iaquestssóntriangulars.Il’arcpúbictambéésmoltobert,comeltenenlesdones.

—I què ho fa que hi hagi aquestes diferències? A mi em sembla que tots elsesqueletshauriendeseriguals.

—S’explicamoltbé.Lapelvisdeladonahadesermésamplaqueladel’home,pelsfills.

EnDídacnon’estavasegur.—Aixíitot,johoveigmoltestret,això!—T’hosembla. I,almomentdelpart, tot s’eixampla, fins i totelsossos. Jaho

veuràs.—Jo?—Sí,quantinguiunfillteu.M’hauràsd’ajudaraparir.Ésquenohovoldràsfer?Elnoiassentí,illavors,inesperadament,preguntà:—Hauremdetardargaire?—Empensoqueno,Dídac.Peròesperem,eh?

(42)Iaquellestiuvananarmoltesvegadesalaplatja,onalnoi,mésquenedar,potserliagradavadecontemplarlamar,deprimerdesdelasorraidesprés,quanunatardavantrobarunpatí,desdel’aiguaqueelsbressolavaentrelesonadesfeblesenlesqualselsolllampeguejavaperencendre-lesiapagar-lesenunvaivéininterromputquesempreeraidènticisempreeradiferent.

La seva silueta fosca i la de l’Alba,més clara fins tot quan va haver-se colrat,anavencanviantamesuraqueelsolprogressavacapalzeniti,desd’allí,iniciavala


davallada,carquanhianavens’hipassavenhores, sense témer les insolacions, fetscomestavenaunavidaaldescobert.Desquefeiabo,alaroulottenoméshidormien,i encara no sempre; sovint les nits eren tan belles, tan estrellades, que méss’estimavenquedar-seafora,sotaelssàlzersil’eucaliptusqueembaumaval’aire.

(43) I, a estones, es dedicaven també a pescar o a caçar crancs, amb els qualsl’Alba, o el mateix Dídac, conjuminava unes sopes espesses, de pasta, potser lesdarreresqueesmenjaven,jaquecadavegadaelseramésdifícildetrobar-nequenofossinrànciesocorcades.

Hihaviadiesqueesquedavenadinaralaplatjamateix,arecerdelspins,jaqueara havien descobert un indret, abans d’arribar a Castelldefels, on el bosc quasifregaval’aigua.Allíhideviahaverhagutunaurbanitzaciódecasesnogairealtesionles runes, per tant, eren poques, imés de quatre cops van entrar als apartaments aescorcollarunamicai,siconvenia,aendur-secosesqueelspodienservir.Toteserenplenes d’electrodomèstics i de mobles de tipus funcional i quasi a totes hi haviajoguines. Va ser allí que van començar a recuperar discos tot i que no els podienescoltar per falta d’electricitat; n’hi havia a tot arreu. També hi havia llibres, peròpocs;sobretot,erennovel·lespolicíaques.L’Alba,quenon’haviallegitmaicap,vaencetar-neunaibenaviats’hiafeccionà.

(44)Ivaserallíque,undia,enDídac,vasacsejarunaAlbaendormiscadaperlacalor deprimeres hores de la tarda i, gairebémut d’emoció, li assenyalà una tossaestranyaal’horitzó,ondebonmatínohiera.

Vancórreraljeep,ontenienelsprismàticsi,desprésd’havermirat,totsdosvancoincidir que semblava una nau. Per si ho fos, van improvisar de seguida tot desenyalsambpecesderobatretesdelsapartamentsi,ambfustesimobles,vanferunagran foguera a la platja, la van cobrir amb mantes per consell d’en Dídac iobtingueren així, durant una estona, una gran columna de fum que els del vaixellhaviendeveureperforça.

A ranvespre, però, lanaucontinuava si fano fa almateix lloc, sensehaver-seatansatgens,i,enfer-sefoscdeltot,novansaberdistingir-hicapllum.Comqueelsrecavad’anar-se’n,vanfernitsotaelspins,ambund’ellsquevigilava,per torns, iteniacurad’alimentarlafogueraquearail·luminavalestenebres.

L’endemà,enfer-sededia,lanauencaraeraal’horitzó,comsihihaguésancorat.

(45)Is’hivaquedarencaraunparelldedies,peròeltercermatí,endespertar-se,van veure que durant la nit s’havia atansat. Es van passar hores senceres amb elsprismàticsalsulls,sensetreurel’aiguaclaradelesmaniobresaquèdevialliurar-se.Estaven segurs que la foguera, ininterrompudament encesa amb trossos demoblesque cada cop havien d’anar a cercar més lluny, no els podia haver passatdesapercebuda.Quèfeien,doncs?EnDídacvadir:

—Potsertenenpor…


Van substituir totes les peces de roba que no eren blanques amb llençols, ensenyaldepau,però aixònodonàgensdepressa a la tripulaciódelvaixell.Al capd’horesihoresbenjustsis’haviadesplaçat,iencarasemblavaquefosperallunyar-se.

(46) I l’espera va durar més d’una setmana, fins que un migdia van tenirl’embarcació prou a propperquè amb els prismàtics poguessin distingir la coberta,delsextremsdelaqualpenjavenunsembalumsquedevienserbarquescobertesambpecesdelona.Aparentmentestavadeserta.

—Vols-t’hijugarquenohihaningú?Iaixídeviaser,puixquecapsenyaldelnoiidelanoianovaobtenirrespostai,al

capdedosdiesmésderomancejar,comindecisa,vaanarderivantcapalsud,potserajudadapelvent.Mainohaviensentitcapremordemàquines,peròaixònovoliadirres;mainos’haviaatansatproualaplatjaperquèlessentissin,sifuncionaven.

Vanconclourequel’embarcacióviatjavasola,arrossegadapelscorrentsmarítims,desdeldiadel’atac.Desegurquetransportavauncarregamentdecadàvers.

(47)Ivaseraconseqüènciad’aquestepisodiquel’Albapensàenlaconveniènciad’aprendrel’alfabetMorsepersimaiestornavenatrobarenunasituacióperl’estil.Recordavahaver-nevistunllibre,peròcomquejanosabiaonl’haviendeixat,elsvacaldreregirarunacolladediesabansdetrobar-lo.

Van emprendre’n l’estudi tots dos i més endavant, quan ja començaven adominar-lo,sovintescomunicavendelluny,ambbanderesimprovisades,odeprop,unacadabandadelaparetdelaroulotte,pertaldeferpràctiques.Alguncop,tambéhovanferambmiralls,quearribavenamésdistància.

Cap a l’acabament de l’estiu, ja s’hi entenien perfectament. De nau, però, non’havienvistcapmés,niconfiavengaire,enelfons,deveure’nd’altres.

(48) I, mentrestant, havien continuat anant a la platja i entretenint-se ambl’escorcoll d’altres urbanitzacions veïnes o de torres aïllades, on de vegades teniensorpreses, com aquell dia que descobriren un amagatall d’armes, probablementd’algundelsgrupsque,segonsesdeiaabans,estavendisconformesambelgoverniespreparaven.Hihaviaunamicadetot, imésqueresarmesllarguesimetralletes.Se’nvanendurunparell,ambmunicions,ilesvanprovarcontraunpenellqueencarapresidiaunateulada.Feienmoltdesorollidisparavenràpidunabaladarreral’altra,però no es podien comparar, naturalment, amb aquella petita esfera que no caliaalimentarambresinos’esgotavamai,perquèdetantentantl’Albavoliaassegurar-sequecontinuavafuncionant,icadacopcalcinavaallòqueliposavadavant.Erabenmisteriós. Més que no pas l’aparell recollit al bosc, que devia ser una mena determòmetre/baròmetre, ja que les busques canviaven de posició segons el dia o lesestacions. Així i tot, eren incapaços de llegir-lo, com tampoc no llegirien mai,probablement,latargetaqueduialacriaturaamblabossademarsupial.


(49)I,unaltredia,vantrobaralgúquetambéhaviasobreviscutaladestrucció,però no havia sabut resignar-s’hi. Era un cadàver estès en una cambra d’infants i,entreelsditsdescarnats,conservavaencaraelrevòlverambquès’haviasuïcidat.Albressol hi havia un altre esquelet,moltmenut, i dosmés en un llit. Tot semblavaindicarque l’home,perquèeraunhome, elshavia reunit abansdematar-se.Noesveia,encanvi,rastredecapdona.

Totiaquellendurimentinevitableenunmónreduïtauncementiri,totsdosvansortirde lacambra impressionatsperunaescenapretèrita,quemainopresenciarenperò que vivien amb la imaginació: el pare, salvat de miracle, que recollia l’undarreral’altreelsdosfilletsgrans,potsercaigutsalaplatja,oaljardídelatorre,elsduiaal costatdelmenut i, tot seguit, els acompanyavaenelgranviatge.EnDídacpreguntà:

—Ilamare,ondeviaser?Eraundetall,unsimpleiinsignificantdetallperdutenunadestruccióanivelldel

planeta,peròelsvapreocupardurantdies.Senyal,vadira la fi l’Alba,queencarasomhumans.

(50)Iunatarda,araalpoble,quanerendinsd’unestancenelqualhavienentrataproveir-sedetabacenveure,totpassant,queelsenderrocsnotapavenlaporta,vantrobar-seque,dins,comunicavaambunaaltrabotigaperunfort iqueaquestaaltrabotiga era un establiment de material fotogràfic. Hi havia una gran quantitatd’aparells, imésn’hideviahaverd’enterratscapa labandade l’aparador, sepultatperuntrosdetrespol.

EnDídacenvaagafarun,sel’atansàalacara,vaferjugareldispositiuambunclici,rient,vadir:

—Jat’hefetunretrat!Peròl’Alba,ques’haviaquedatseriosa,reflexionà:—Seria interessant que poguéssim fotografiar tot això, les cases caigudes, les

runes,lesciutatsdestruïdes…Ofer-nepel·lícules.Comnohihempensatmai?—Potserperquènohientenem.—Noésunaraó.

(51) I, com que no ho era, van fer una requisa en tota forma: dues màquinescinematogràfiques, tresderetratar,cintesdenegatiusicarrets,dispositiusde flashiunacolladellibressobrefotografia.Tambévanendur-se’nunamàquinadeprojecciótot i que sabien que, sense electricitat, mai no podrien veure cap pel·lícula, siarribavenarodar-la.

Aquell vespre mateix van estudiar-se les instruccions que acompanyaven elsaparellsdesimplefotografia icomençarena fullejarelsmanualsqueambel tempselsensenyarienlamaneraderevelar-les.Erentotalmentignorantsenaquellamatèria,peròalsllibreshihaviagranabundànciad’esquemesqueelsajudarien.


Uncopal llitvancontinuarparlant-ne, somniant jaenungrandocumentalquemostrariaa lageneracions futures ladevastacióde la terra.Abansd’adormir-se,enDídacvadir:

—Caldrà que pensi unamica en això de l’electricitat. Perquè si el fem, aquestdocumental,elvullveure.

(52)Ivaresultarqueenundelsllibresd’instruccionsesparlavad’unescàmeresque, revelaven automàticament les fotografies, però no eren d’unsmodels com elsqueellstenien.Demaneraquese’nvantornaralabotiga,onnon’hihavia,oestavenenterrades.Elscalgué,doncs,localitzard’altresestablimentsdelramenelsqualselsfospossibledepenetrar,ienaquestarecercavanperdrequatreocincdies.

A la fi van trobar-ne una en l’estudi d’un fotògraf, on van entrar sense gaireconfiançai,mésqueres,perquèeraunlocalalquals’accediafàcilment.Iencarahivan trobar més, puix que l’habitació on evidentment revelava els negatius, unrecambró estret i llarg que abans devia haver estat una cuina, al costat d’un patiinterior, es conservava força bé i només caldria enretirar-ne uns quants guixotscaigutsdelsostre.Demoment,però,novantocarres.

(53) Iaquellamateixa tardaesvan fotografiarmútuamentdavant laroulotteonvivien,peròlesproves,queerenencolor,novansortirgairedares,potserperquèelsnegatiuserenmassavellsiestavenpassats,operculpadelallum.

L’endemàvanveurequeeraaixòdarrer.Lesfotografies,fetesamigdiaitenintencomptelaposiciódelsol,mostravenunanoiarialleraid’expressiódecidida,vestidanomésambshorts,perquèniselihaviaacuditdeposar-seunabrusapercobrir-seelspits, iunadolescentdefaccionsbendibuixadesid’ullsgrossosquefeia,unamica,carad’esverat.

Desprésenvanferd’altres,peròaquellesdues,quevanconsiderarlesprimeres,lesvanclavarenunaparetdelaroulotte.

(54) I de seguida van ser a la tardor, quan els dies ja s’escurçaven de pressa itenien, doncs, més hores per estudiar i conversar tranquil·lament a la llum delquinqué de butà, col·locat al bellmig d’una taula arraconada contra la paret de ladreta,onprimitivamenthihaviahagutunalliteraqueellsvanacondicionaralcostatdeladel’esquerraperfer-neunllitmésampleipoderdormirplegatscomhavienfetdes del primer dia. Sinóque ara ja no era benbé elmateix; l’infant d’anys enreras’anavaconvertintenunadultquejateniaplenaconsciènciadedormirambunadonai,sovint,latocavaambunacobejançalatent,massameravellatperlacalidesadelaseva pell i per la dolçor del cos femení perquè la carícia no fos, encara, ingènua,innocent.

I ella assistia, complaguda, a la seva maduració. Estimava, com si l’haguésescollitellainol’atzar,aquelladolescent.


Quaderndelviatgeidel’amor

(1)L’Alba,unanoiadedissetanys,vergeibruna,vaentrarcarregadadellibresalasalaonelsguardavenigairebévaensopegarambenDídac,quesortia,excitat,ambunvolumalesmans.Elnois’aturà,vadir-li:

—Miraquèhetrobat…EltítoleraManualdelpiloti,dins,hihaviatotdepàginesambgràficsdemotors

d’aviació.Ellavafullejar-lo.—Quètédeparticular?—Hipodríemaprendredevolar.—Idequèensserviria?—Noemvasdir,unavegada,quealPrathihaunCampd’aviació?—Sí.—I hi deu haver avions en bon estat, commolts cotxes… Per què no anem a

veure-ho?

(2) I hi van anar l’endemà,unamica a lespalpentes, ja que lanoia tampocnosabiabenbéonqueia;nomésn’haviasentitparlar,alpoble.

Vanlocalitzar-loabansdemigdiaielsvestíbuls,relativamentpocenrunats,erenplensdecadàversidemaletes,peròellsvanpassarperunaportaexterioripenetrarenalcamp,onhihaviacincavionsalespistesiunaltred’estrellatpropdel’edifici;esdeviaelevarenpresentar-seelsplatetsvoladors.

Tambéundelsqueesveiensencersdeviahaverestatapuntd’emprendreelvol,caragairebétotselsseientshihaviaunesqueletretingutperlacorretjadeseguretat,però els quatre aparells restants eren buits. Si bé la permanència tan llarga a laintempèrie, sense que ningú en tingués cura, havia perjudicat llur aspecte, totssemblavenenbonestat.

(3)Ielprojecte,oelsomni,moríallímateix.Uninstantdereflexióvaferveureal’Albaelsperillsaques’exposavensiundiaaconseguiendevolar,idigué:

—Enshojugaríemtotenunasolaaventura.Noésuncotxe,això,quesis’espatllaet quedes aturat i prou. I no n’hi ha prou amb fer funcionar elsmotors; cal saberdirigirelvoli,després,comaterrar.Entreelsconeixementsteòricsilapràcticahihamoltadiferència,Dídac.Ningúnohavolatmai sol, senseun instructor, la primeravegada.

Elnoioposàtímidament:—Elprimeraviadornoelvaentrenarningú,Alba.—Ésveritat;peròaleshoreselsaparellserenméssenzillsinodeviacostartantde

dominar-los.¿T’hasfixatquinesbèstiesmésgrossessón?EnDídacassenti.


—Ipensaque,siensmatem,s’hauràacabattotdedebò.—Etsemblaquehodeixemcórrer,doncs?—Sí,Dídac,mésval.

(4)I,recançososmalgrattot,carallòelshauriapermès,d’unamaneradefinitiva,de comprovar si la destrucció era general o si en algun indret quedaven encaracriaturesvives,vanposar-sealafeinad’enregistrarcinematogràficamentelsefectesdelpasd’aquellsaparellsextraterrestres.

Gràciesalsllibres,jatenienunaideadecomcaliaprocediri,alcapdavall,noestractava de fer cap obra d’art, sinó, simplement, d’oferir unes imatges fidels a larealitat perquè, tal com s’havia esdevingut amb les civilitzacions antigues de quèparlaven els llibres escolars, els homes del demà no haguessin de fer conjecturessobrelafid’unmónadarreriesd’allòquesen’haviaditelsegleXX.

Vaseraleshoresquel’Alba,ambl’aprovacióentusiàsticad’enDídac,alqualfeiagràciade trobar-seenuncomençament,decidíd’instaurarunanovacronologiaquebatejàambelnomdeTempsTerceriqueregiria,retrospectivament,desdel’endemàdelcataclisme.

(5) I vandedicar unamesada llarga a recórrer la ciutat de cap a capper tal derecollir, de vegades en àmplies panoràmiques i altres cops en primers plans, unaimatgecomméscompletamillord’aquellpaisatgeal·lucinant,demalson,queperaells ja era habitual. Van pujar al Tibidabo, a Vallvidrera, a laMuntanya Pelada, aMontjuïci,desd’allí,elsobjectiusdelesduesmàquinescaptaren,comsihofessindesdel’aire,quilòmetresiquilòmetresderunessensesoluciódecontinuïtat.Elsdiesdesol,l’atmosferasempreeraclara,sensepertorbacionsvingudesdelaindústriadel’home,sifanofacomdeviaserenuntempsprimitiuiqueellsnohavienconegutmai.

Vanbaixartambéalporti,desdeCanTunisfinsalCampdelaBota,onsubsistiaun poblat de barraques, van rodar tot d’imatges gairebé idíl·liques de naus i debarques immòbils i d’aigües tranquil·les que contrastaven amb les visions que lesmateixescàmeresdonavendelaciutat.

(6) Iva serund’aquellsdies,quan filmavena laBarceloneta,quevanéixerelsegon gran projecte, també en el cervell d’en Dídac, el qual observa a la sevacompanya:

—Escolta…Uniotsíqueelpodríemtripular,oi?—Volsdirquenoseriatanperillóscomunavió…—Sí.Itambéhipodríemferlavoltaalmón.—Ambeltemps…—Ésclar,ambeltemps.Noésunabonaidea?L’Alba assentí i fins s’avingué a visitar ja algunes de les naus petites, gairebé

totesestrangeresajutjarpelsnomsdelsportsdematrícula,amarradesentreelsmolls


delDipòsit i delRebaix.Tambéel temps leshaviamarcades i en alguneshi haviafustes podrides i filtracions d’aigua que les anaven ensorrant, però d’altres, potsermésbencalafetades,probablementelsserviriensiaconseguien,d’unamaneraoaltra,d’engegarelsmotors.Lanoiavadir:

—Mira,faremunacosa…Esperaremquetorniaferbo,decaraa l’estiu, iaixítindremtempsdepreparar-nos.Mentrestant,continuaremambeldocumental.

(7)IuncopelsvasemblarquejatenienunavisióproucompletadeBarcelona,van començar a fer tot d’excursions cap als pobles de terra endins, filmant lescarreteresonmilersdecotxesidecamionsesconvertienlentamentenferralla,pontscaigutsperhaverestatdanyatsenalgunpuntflacdellurestructurametàl·lica,campsambtractorsimàquinesagrícolestripulatspercadàvers,caminsdevoratsperl’herba,asfaltsqueels sols i lesglaçadesesberlaven, llogaretsdecasesbaixeson les runeserenpoques,vilesaplanadesquetambéacabariencobrint-sedevegetació…

NoesvanvolerperdreelsestimballsdeMontserrati,ambpaciència,enjeepiapeu, van fer la volta a la muntanya abans d’enfilar-s’hi com dues cabres per tald’obtenir, des de dalt, metres i més metres de pel·lícula que enregistrava lespoblacionsveïnes, elsboscosqueespreparavenaapoderar-se’n, les líniesde trensqueesrovellaven,elsrierolsenelsqualsl’aiguasaltavadepedraenpedracomhaviafetsempre.

Sovintfeiennitaforaidormienalmateixjeep.

(8)Icomquecadavegadas’allunyavenmés,undiavanferunvaitoti,sifanofapelsmateixoscaminsicarreteresqueelshaviendutaciutat,tornarenaBenaura.

Aquest cop es van endinsar pels carrers i pujaren també al turó dels dipòsitsd’aigua,totalmentbuits,pertaldecomençarambunallargapanoràmicaseguidaperd’altrespanoràmiquesmés curtesqueprecedien lesvisionsparcialsd’esquelets araanònims, d’establiments esventrats, de parets enfonsades, de racons on encara esveienbiguesofragmentsdeteuladaenequilibri.

Vanentretenir-semésenarribaralesduescasescontigüesonhavienviscutique,passatgerament, ressuscitarenenellsunaemociófàcildecontenir,perquèara janoeren aquelles dues criatures que, de sobte, ho perdien tot, sinó un noi i una noiaaleshores inexistents, lahistòriadelsqualscomençavaalmomentqueesdecidienaserorigeninoacabament.

Novanpoderentraracasade laMargarida,cars’haviaacabatd’enrunar,nienalgunesdelesbotiguesenlesqualss’havienproveït,peròsíquevanpoderpenetrarencaraalgaratgedelraval,onl’Albas’adreçàdirectamentalacomunaicompletàelreportatgecinematogràficamblaimatgedelanoia,quehaviaestatamigadelasevagermana,ensorradasobrelatassa.

Potsers’haviaemocionatmésquenoespensava,doncs,perquèenaquellmomentsesentiacruel.


(9)Ivananaralacovadelbosc,onvandormiraquellanit,ialamasiad’onelshaviaforagitatlapresènciad’aquellésserd’aspecteporcí.Lasevatombacontinuavaindestorbada i la casa estava, també, tal com l’havien deixada, llevat que dins delcobertesveienmoltsniusd’orenetes,araforagitadesperlatardor.

Tantlacovadelboscamblasevacascadaproperacomlamasiavanincorporar-sealdocumental.Unmoment,finsitotpensarenadesenterrarlacriaturaaliena,peròlaideaelsrepugnavaunamicaihivanrenunciar.Ahoresd’aradeviaestarmigpodridai tampoc no podrien capturar, amb la càmera, les característiques que més elsinteressaven.

Eldiasegüentvanemprendreelviatgedetornada,araméslent,perquèpelcamíhovananarfilmanttotfinsqueesvanquedarsensepel·lícula.

(10) I, ja de nou a Barcelona, van fer allò que l’Alba en digué un «curset derepàs» de revelat i, a la cambra fosca d’aquell estudi on es procuraren lamàquinaamblaqualobtinguerenlaprimerafotografia,vanfermalbéunsquantscentenarsdemetresdepel·lículaabansdesalvar-neduesdotzenesque,uncopeixutesimiradesacontrallum,elsvanfersaltard’alegria.Sitoteldocumentalhaviasortitcomaquellamostra,espodiendonarpersatisfets;gairebénohihaviacapimatgeborrosa.

Vanemmagatzemar totes lescintesencapsesde llaunaben tancades iambunacapa de cera que protegia les ranures, i les van portar a la sala-biblioteca. Segonscàlculs aproximats de l’Alba, allí hi devia haver material per a una projecció dequinzeavinthores.Totpensant-ho,digué:

—Deuserlapel·lículamésllargaques’hafetmai.

(11)Iaquellhivernvanposar-seaferunexamenafonsdetoteslesembarcacionsqueels semblavenproumanejables amarrades al portde la ciutat.Vaneliminardeseguidalesqueerenmassagransoexigienunexcésdereparacions.Esconcentraren,doncs,enlesméspetitesimésbenconservades,ijan’havienescollitdues,entrelesquedubtaven,quanvanensopegar-seambunremolcadorque,pelquedeienlalonaestesa al seu damunt i els dos salvavides que hi havia, formava part dels serveisoficialsdelport.Esgronxavalleugeramentenunapuntad’allòque,segonselplànol,eraelmolldeSantBertrani,enenretirarlatela,vanveurequededanynon’haviasofertcap.Abord,nohihavianingú.

L’Albatrobavaqueeramassapetitidigué:—Pensaque,sifemunviatgellarg,enshauremd’endurungrapatdecoses.Iaquí

nohicapres.PeròenDídac,quedevegadessemblavatenirunconeixementmisteriósdecoses

delesqualsnohauriad’haver-nesabutniunborrall,opinà:—Ens convé, perquè té poc calat. Si costegem, com haurem de fer, amb una

embarcaciócomaquestanoensexposemaembarrancar.L’Albainsistí:


—Itotelqueenshemd’emportar,què?Ellesgratàlaclosca,reflexionàunmoment.—Jahosé!Hi lligaremunabarcade rems ihiposarem totelquenocàpigaal

remolcador.Desprésse’lsacudíquenotansolseraunabonaidea,sinóqueaixíesprocuraven

unaembarcaciódereservapersinaufragavenoesquedavensensecarburant.

(12) I, sense negligir les altres feines acostumades, es van anar preparant peraquella sortida encara llunyana, En primer lloc, van acudir a l’antiga Escola deNàutica,onhihaviatotdetextossobrenavegacióqueelspermetriendefamiliaritzar-seunamica,teòricament,sobreelmaneigd’unanauielstrencacollsd’unaexpediciómarítima.Moltescosesvaresultarquenolesentenien,perquèerenmassatècniques,però fet i fet ja en tenien prou amb uns coneixements bàsics que, de totamanera,posarienaprovaabansd’emprendrel’aventura.

Hi va haver també l’assumpte del motor, el qual, com ja es pensaven, nofuncionava.Tampoc no va funcionarmés endavant, quan enDídac havia esmerçatuna colla de dies desmuntant-lo, tornant a muntar-lo i examinant-lo amb unapaciènciaiunameticulositatquenopassavaresperalt.Persorttenienamàdosaltresremolcadorsdelmateixmodel i,sibéelmotord’unells tambéerarebec, l’altrevaengegar-segairebédeseguida.

(13)I totseguitvancalafatejar l’embarcacióambunabonacapadebreaque ladeixà, exteriorment, com nova. Van netejar aixímateix l’interior, que estava forçabrut,i,aproa,vanpintarelnomqueduriaelremolcador:«Benaura».

Esvanferaleshoresambunabarcapetitailleugeraquedespenjarend’uniotdematrículanòrdica,vanbaixar-laal’aiguaperquèesreinflési,uncopeliminarenlesfiltracions,vancalafatar-lai,ambunacordanova,tretad’unmagatzem,vanamarrar-laalmoll,propdelremolcador.

A partir d’aquellmoment, un cop cada setmana tornaven al port a lubrificar elmotor i a assegurar-se que continuava funcionant.Amb l’Alba o amb enDídac altimó, perquè a tots dos els interessava el maneig de la petita nau, sortien perl’escullera i feien dos o tres quilòmetres mar endins si l’aigua estava quieta. Hoestavaquasisempre,puixqueaquellhivernfoudebonança,ambplugestranquil·lesiventslleugers.

(14)ItotesaquestesactivitatsiprojectesvanferqueundiaenDídacdigués:—Comméshipenso,ara,mésseguresticquejanoquedacapsobrevivent.Els

pocsquehivahaveresdeuenhavermort…Perquèaixòdelabarcaodel’aviótambése’lshaviad’acudir,noetsembla?

—Potserse’lshaacuditperònotenienbarquesniavions…—Tampocnoenteníemnosaltres,deprimer,ibéenshemespavilat.


—Tambépodenhavervolatonavegatcapad’altres llocs.Quenosaltresnoelshàgimvist,novoldirres.

—Potserno…Iquèfaríem,sitrobàvemalgúaltre?—Aixòdepènd’ells,també.Iesvaquedarreflexionant-hi,perquètambéerapossiblequeaaquestsaltres,si

existien, la destrucció que havien presenciat i la lluita ingrata de cada dia en unescondicionshostilselshaguessinfetembogir;aixòsinoelshavienconvertitenpuresbèsties,dominadesúnicamentperl’instintdeconservació…Eracertqueellshavienpreservat la sanitat i havien sabut adaptar-se, però eren dos i eren molt joves, unfactorquetambétenialasevaimportància.Afegí:

—Persort,tenimarmes.

(15) I ara, en part perquè era l’hivern i en part perquè aviat se n’anirien, vancomençaradespreocupar-sedel’horttotilespetitessatisfaccionsqueelshaviadonatdarrerament.Tambécontribuïaa llurdesinterèsque lesprovisionsaugmentessinenlloc de disminuir; sempre que sortien d’expedició tornaven carregats i, per aquelltempsvanlocalitzarunmagatzempled’estibesdesacsd’arròsidesucre;tambéhihaviacafèengra,iaixòvaobligar-losacercarunmolinetquenofoselèctric.

Curiosament, el van trobar a la rebotiga d’un establiment de confeccions onhavien entrat a renovar llurs peces de vestir. Allí l’Alba va tenir el primer capricifemení que es permetia des que s’havien quedat sols: va enamorar-se d’un bikiniblanc,breucomunmocador,que,enemprovar-se’l,varesultarquelianavacomfetamida.Duranttotl’estiunomésl’abandonariauneshoresdetantentant,perrentar-lo.

(16)Ivasertambéllavorsque,comqueelsllibresques’anavenemportantacasaperunmotiuoaltreelsprenienjaunespaiquenecessitaven,esdecidirenaremolcarunaaltraroulottealcampamentpertaldeconvertir-laenbiblioteca.Haviendescobertunindretdecamping,propd’Esplugues,onn’hihaviadotzenes,iesvanquedaramblamésgrandetotes,unvehicledeformaovalada,perfora,quedeviahaverestatdegenttambéafeccionadaalalectura,puixquehivantrobarmésdevint-i-cincvolumsdepoesiaenunallenguaquenoentenieniuntextmanuscrit,aparentmentinacabat;potserhihaviaviscutunpoeta,doncs.

Van buidar-la del tot, van fer prestatgeries amb taulons nous trets delmoll, onn’hihaviamuntanyes, van instal·lar-hi una taula ampla, dues cadires, unquinqué iunaestufai,duranttotaquellcapd’hivern,elsservídegabinetd’estudi.

(17)Iquanelsarbresjaestavenfloritsicomençavenafer-sesentirlesprimerescalorsdelaprimavera,totiquelesnitsencarafossinfresques,vaniniciarelsdarrerspreparatius que precedirien el viatge. Com que seria llarg, calculaven que d’unsquants mesos, van carregar a l’embarcació dos covenets de pomes arrugades, unpernil, una caixa de llaunes de conserves que semblaven en bon estat, un saquet


d’arròsiunaltredemongetesiunformatgerodó,gairebétangroscomlesrodesdelscarretsambquèhavienfugitdeBenaura,imoltdur.

Hivanafegirunesgarrafesd’aiguaiunafarmaciolabenfornida,senseoblidarlesarmes i lesmunicions.Tambévanpensar enelsormeigsdepesca, enunaprovisiósuficient de tabac, en els atuells de cuina indispensables i en els dos aparellscinematogràfics, per als quals ja tornaven a tenir pel·lícula. La barqueta, la vanomplir de carburant. Durant aquella expedició, tan aventurada, volien ésserautosuficients.

(18)Iquanhovantenirtotabord,enDídacvadedicarencaratotundiaarevisarelmotorafons.Adarrereshoresdelatarda,pertaldeprovarcomnavegavaamblacàrrega,hivanlligarlabarquetai,ellsol,vatravessarelportdecapacap.L’Alba,des delmoll, el va veure evolucionar amb la línia de flotació prou alta perquè notinguessin problemes en aquest aspecte, però el noi, en tornar, feia una cara moltllarga.Vadir:

—Somunsbadocs.Nohempensatquepotsernecessitarempecesderecanvi!Se les van procurar l’endemà, delsmotors rebutjats, i, un cop carregades, van

posarperdarreravegadaelremolcadoraprova.Aquestcop,ambtotsdosabord,vansortir del port i navegaren fins a prop de Gavà. L’embarcació, a la qual el llastsemblavadonarencaramésestabilitat,demostràqueeracapaçdedur-losoncalgués.

(19)Ialcapdetresdies,perquèl’endemàil’endemàpassatnovafersolivoliensortirenundiabenclar,vantaparlapartdedarreradelcamióqueelsfeiaderebostamb una tela gruixuda que s’havien procurat amb aquesta intenció, tancaren lesportesilesfinestresdelesroulottesperquènohientressininsectesniocellsi,ambeljeep,vantornaraBarcelona.

Vandeixarelvehicleenunmagatzemdelmolli,sotaunsolbrillantijagairebémigdial, perquè s’havien entretingut més que no pensaven, van abandonar laprotecciódel’esculleraienDídac,queestavad’allòmésexcitat,posàrumbalnord-est.Uncopadosquilòmetresdeterravamantenirunadireccióparal·lelaalacosta,alllargdelaquals’anarensucceintdeseguidatotdepoblesideciutatsquel’Alba,amb l’ajut d’un mapa, identificava en veu alta: Badalona, El Masnou, Premià iVilassar de Mar, Cabrils, Mataró… Arreu on les cases eren una mica altes, unpaisatged’enderrocs,gairebéuniforme,contrastavaamblesclapesdevegetacióqueavançavencapalescarreteresiamblabellesadelesplatgestotalmentsolitàries,comsimainohihaguéshagutcapbanyista,cappescador, iaquellmónnohaguésestathabitatpercriaturescomells.

Alportd’Arenyshihaviatotdeiotsid’altresembarcacionsmenudesienmoltesplatges es veien barques caigudes en la sorra, i en algun lloc, també, unes xarxesimmenses que els pescadors desapareguts devien haver estès per tal de cosir-les.Encarafeienméstristesaquelesrunes,potserperquèallòeraunanovetat.


(20) I, cap a l’altura de Tossa, no van saber resistir l’atracció d’una costaturmentada pel rocam en la qual s’arrengleraven tot de racons tancats a l’interior,abocatsúnicamentalamarquenogosavaendinsar-s’hiillepavaelsbaixosamblesseves llengües blaves. Amb precaució, per no encallar, van atansar-se a cinquantametres d’una caleta petita com un cop de puny, van ancorar i, amb la barca,prosseguirenfinsa laplatja,moltabansd’arribara laqual l’Albajavallançar-seal’aiguacàlidaiesconfiàalesonadesquel’arrossegavenalabadia.

Comenlluernatsperlameravelladel’indret,vanrebolcar-secomdoscadellsperla sorra que cremava, van tornar a l’aigua i s’adollaren de sol i d’escuma fins alvespre,quanvandecidirquedar-s’hiadormir.

(21)Iaquellanit,entreduesmantesquehavienanatacercaralremolcadoriquevanestendreal’indretmésreculatdelacaleta,contralesroques,enDídacvaatansarlabocaal’orelladelanoiaimormolà:

—Alba,noetsemblaquejasócunhome?Ellavaobrirelsullsquehaviaaclucat,rebutjàlamantaquelacobriaixiuxiuejà

alseutorn:—Sí,Dídac.Va abraçar-lo al moment que ell s’incorporava i s’esmunyí sota seu, mirant-lo

amblacarail·luminadaperlacelístia;elltambélamirava,ivadir:—T’estimo,Alba…Ella li va engrapar unamà i la hi premé fortmentre els ulls se li enlloraven. I

llavorss’alçàcapaellambunimpulsamorós.En acabar, van haver de córrer, perseguits per lamarea que ja elsmullava els

peus.

(22)Il’endemà,lamareramésblavaielcelmésresplendent,encaraquetotsdosconvinguessin que potser havien fet una imprudència, car no convenia que ella esquedésembarassadaquantotjustestrobavenal’inicidelviatge.Eren,però,massafeliços per preocupar-se’n gaire i, sense adonar-se’n ni proposar-s’ho, es trobavencontínuament l’un en braços de l’altre, enardint-se amb paraules que ningú no elshaviaensenyat iquea lanit,odedia i tot,enplatgesanònimes iabandonades,elsduienaestimar-seentrelasoledatdelamarilasoledatdelaterra.

Enjornadessensepressa,vananarpujantcapalgolfdeLleóiperlaCostaBlavaenmig d’un silenci que només pertorbaven ells, amb llurs paraules, o el tuf-tufmonòton delmotor de l’embarcació que solcava les aigües lliures amb lamateixadestresaqueanysenreraguiavalesnausportendins.

Enalgunesplatgesprofundesencarahihaviaesqueletsonlesmareesnohavienarribat, iells fotografiavenaquellespresències i ladelsedificis,al rerafons,caigutssobreelspasseigsientrelaverdor,sierenalts,oencaradempeus,pocperjudicats,silesconstruccionserenúnicamentdeplantabaixa.


Entreallòil’indretd’onvenien,nohihaviacapdiferència.

(23)Ijaerenal’alturadeNiçaquanl’Alba,unmatí,esvadespertarambelbikinitacatdesangi,alhora,sen’alegràientinguépena,jaqueenelfonsnolihauriafetresdequedarprenyadai,enveurequenohoestava,vatémersecretamentqueellaoenDídacpodienésserestèrils.Peròhaviallegitjamoltsllibressobretemessexualsisabiaqueelsprimerscontactesnodonavenfruittansovintcomcreia,olihavienfetcreuredemésjoveneta.Tambéhipodiacontribuirl’edatdelnoi.

EnDídac,alqualnovadirresdelsseuspetitstemors,lisomrigué.

(24)I,alcapdedosdiesmésd’unanavegaciótranquil·la,sempreacompanyats,dedia,perunsolprogressivamentmésardentqueencenialamar,erenjamésenllàde La Spezia, amb els seus grans jardins a fil d’aigua i les cases de Manarolaaclofades,ambrocaitot,comunjocdecartes,quanvandistingirunafigurasolitàriaen la platja. Era la primera persona viva que veien des de feia tant de temps, i sel’esperaventanpoc,queesvanmirarmésesporuguitsqueeufòrics.

Els prismàtics els asseguraren que no s’havien enganyat, que era verament unhome, però aleshores, en enfocar-lo, ja només el van veure d’esquena; ell, bo icridant,corria,comsis’escapés,capaunesconstruccionsarrapadesalsarbres.Hivadesaparèixerquanjatorçavenelrumbdel’embarcaciópertald’atansar-sealacosta,enlaqualvandesembarcardeuminutsdesprés,armats,il’Albadiscretamentcobertaambunacamisaqueescordàsobreelspits.

(25) I, un cop a la platja, van esperar-se encara una estona, indecisos i amb elconvencimentquel’hometornaria,peròeltempspassavaiellnoesdeixavaveuredenou.Potserelsteniapor.

Alafi,doncs,vanavançarcapons’haviafetfonedís,ijaerenpropd’unamenadebarracaquanunaveucridàunesparaulesqueellsnovanentendredesdedarrerad’unparapetdepedres.Peròelsentitdelquedeiaeraclar,puixqueallíhihaviatreshomesqueelsapuntavenambarmesdefoc.

Comquenotenienonrefugiar-se iabansdepoderservir-sedelsmàusers jaelshaurienmatat,elsvandeixarcaurea llurspeus i restaren immòbilsoneren, l’Albaamblapetitaesferamortíferadissimuladaalpalmelldel’altramà.Elcorligalopavadesbridatitotd’unavasaberques’havienposatenunatrampa.

(26)Ielsdesconeguts,doshomescomdetrentaanysmoltbarbuts,iunaltredemésjovequeteniaunaexpressiócomidiotitzada,totstressenseunfilderoba,vansortirdelrefugidelparapetise’lsvanatansarunamicasensepreocupar-sed’amagarl’engrescament que els provocava la presència d’una noia com l’Alba, ben al’inrevés.

Elsaltresdos,gairebéambviolència,vanbescanviarunesparaulestotmirant-seenDídac.Eraclarquetenienlaintenciódematar-loabansdellançar-sesobrelanoia,


i ella no s’hi pensà gens: alçà ràpidament el braç i el ventall de raigs que sorgísobtadament de la sevamà va calcinar-los abans que tinguessin temps d’adonar-sequemorien.

Van recuperar els màusers i, sense entretenir-se, van tornar a la barca i alremolcador.

(27)Il’Albavapassar-sepotsercincosishoresquieta,sensedirresniquanenDídacliparlava.Després,senseavisar,vatirar-seal’aiguainedàunallargaestonamentreelnoi,quehaviaescurçatimmediatamentlamarxa,laseguiaapocsmetresdedistància.Enenfilar-sedenoual’embarcació,vadir:

—Tornaremacasa,Dídac.Novullhaverdematarningúmés.Elnoiargüí:—Potsernocaldrà,unaaltravegada.N’hipothaverquejatinguindona.Ellase’lmirà,sarcàsticaperprimercop.—Ihipothaverdonesquenotinguinhomes,també.Llavorselsfarénosajo.EnDídaccallà.

(28)Iaquellanit,totiqueeratanpocprobablequeperallíhivisquésalgúaltre,vandormirpertornsipertornsvanfervigilància,sensedesembarcar.Elremolcadoresgronxavapotseraunquilòmetredelacosta,ambelmotorapagatsotaelcelfoscidavantd’unaterraencaramésobscuraque,enfer-sededia,vaofrenar-losnovamentlasevadesolació.

L’Alba,queenaquellahoraestavadeguàrdia,contemplàelsrocamsilesplatgesqueemergiendelanit,ivasentir-setanterriblementdissortadaqueelcorlifeiamal.Envoltada d’aigua i amb el noi que, embolcallat amb unamanta, dormia als seuspeus, li semblava haver passat per un altre anorreament del qual potser ni ell nopodriasalvar-la.

Però després, quan en Dídac es despertà amb aquella expressió tendra i comil·luminadaqueteniadesdelanitquevanestimar-seperprimercop,latristesaquelacolpiaesféumésdolça,suportable;fetifet,haviamatatpersalvarelseumascle.

(29)Iaquestpensamentlavadeixarprouvulnerableperquè,alcapd’unaestona,aenDídacjalifosfàcildepersuadir-laque,haventarribattanlluny,farienmalfetdenoprosseguir.Vadir-li:

—Isiveiemalgú,osenyalsquehihaalgú,nocalqueenshiatansem.Fem-honoméspelviatge,Alba.Not’agradaviurealmar,navegar?…

Però també l’atreia la terra ferma a desgrat dels perills que potser els hiesperaven,sibénos’atrevíaparlar-nefinsquejaerenpropdeNàpols,alcapd’unasetmana,iella,ambunamicadesorpresaperpartdelnoi,s’hiavingué,potserperquèla seva mare, un any, va regalar-li un àlbum geogràfic on hi havia unes quantesfotografiesdelaciutat,entreelles,recordava,lad’uncastellquelivaagradarmolt.


(30)Ielcastell,queeraeldel’Orvo,encaraexistia,peròjanoerabenbécomelde la foto, car s’havia esfondrat una torre, els enderrocs de la qual colgavenparcialmenttotdebarquetesquedevienhaverestatamarradespropdelesmuralles,on es veien unes quantes esquerdes que perjudicaven la seva solidesa.Temeràriament, però, van enfilar-se a les runes per contemplar de més amunt elVesubiilesillesveïnes.

Després, recorrent la ciutat a l’atzar, van trobar-se amb un museu del qualvessavenpeces debronze,mosaics i, sobretot, unagran trinxadademobles antics.Vanendur-se’nunaestatuetafemeninaquepotsereraunaVenus.Propd’allí,delpanydeparetd’unacasapenjavaelrètolquehaviatingutelcarreró:Michelangelo.

L’Albavapensarmalenconiosamenten totesaquelles riqueses i en tantesaltresqueesperdriensenseremei.Desprésdel’home,desapareixeriaelseupatrimoni.

(31)I,desortidadelgolf,vandesviar-secapaIschia,onnomésvolienfernit ivanquedar-sequatrediesexplorant lescales, lesmenudes illessatèl·lits,els turonscobertsdevinya,lesclapesdetarongersielspetitsboscosdepinsentreelsqualsvanacabar d’oblidar la dissortada aventura de La Spezia. L’aigua de les badies erarabiosamentblavaitantransparentqueelspeixossemblavaquenedessindarrerauncristallpuríssim.Se’lsveiatanlliuresiconfiatsquenivangosarllançar-losl’ham,sibévandestorbar-losmésdequatrecopsambllursimmersionsielscritsambquèesperseguien, s’abraçaven, com embriagats per aquell prodigi de colors intensos, perl’harmoniaestablertaentreelcel,lamarilaterra.

(32) I, encara embriagats, van continuar davallant per la bota fins a l’estret deMessina,onvanaturar-seenunaplatjaentreGioiaTauroiPalmi,sensesaberquèfer:si prosseguir cap almar Jònic o posar rumb a la costa de Sicília. Ella pensava enVenècia,elscanalsdelaqual,quesovinthaviavistalcinema,l’atreien,peròelmapaindicavaquequeiamoltamunt,al’arcdel’Adriàtic.Sis’allunyaventant,potserelssorprendrialatardor,quisapsil’hivernitot…

Alafivantravessarl’estretivannavegarfinsaTaormina,desd’onesveiaelcimdel’Etna,encaranevat.Elsvellsmonumentsgairebénohavienrebutilesrunesdelteatregrecdevienserlesquejahihaviaabansdel’atacdelsplatetsvoladors.Esvaninstal·laralvessant,entreunsxiprers,inose’nvanmouredurantunasetmana.

També aquí la blavor del cel i de lamar era implacable, i la beutat de la terraexultava un cop més amb una mena de deliri que s’apoderava de l’esperit. Elpaisatge, l’estació, la soledat, l’esclat luxuriós de les aigües, tot invitava a undesbocamentpagàdelssentitsqueperforçahaviend’obeir.Notenienpascapdesigdenegar-s’hi.

(33)IendeixarTaorminal’estaciójaestavaprouavançadaperquèlaprudènciaels aconsellés de desfer camí cap aBarcelona. En dues jornades tranquil·les i ben


calculadesvananarcostejantpernoseparar-sedelaterrafermafinsaCapri,onvanendinsar-seperracons,calesigrutesivandescobrirunimmensarcnatural,deroca,comnon’havienvistmaicap.

Méstardvandesembarcarenunaplatgetamenuda,sotaelcamíd’Anacapri,onhihaviatotd’estrellesdemari,comatotarreu,unagranquantitatd’ocells,lesúniquescriatures sorolloses, amb ells dos, en un paisatge que reposava com suspès en eltemps.

Tantabellesagairebéafeixugavaelcoril’Alba,ambunaccentestrany,digué:—Ipensarque,sinohiarribaahaveraquestcataclisme,nohohauríemvistmai!EnDídacopinà:—Potsersí,demésgrans.Peròellapensàque,demésgran,enDídachauriaestatunpobreassalariat,potser

unmecànic,iella…quèhauriaestat,ella?L’angoixava la certesa monstruosa que eren feliços sobre una muntanya de

cadàvers.

(34)Imésendavant,quanerenjapropdeTarquínia,laprimeratempestatqueelssorpreniaelsobligàarefugiar-sequaranta-vuithoresenunacalaenlaqualvanestarapuntdequedar-sesenseembarcacióquanlesonades,quecombatienambelmotor,vanembarrancar-la.Noviciscomerenenels incidentsdenavegació, se’lsacudídeclavarestaquesenlasorrapertaldesubjectar-la,ivantenirlasortqueresistís,peròdesprés,enamainareltemporal,vaquedartanaltaquenopodientornar-laal’aigua.Finsl’endemànovanveurequelamareahofeiaperells.

Vanhaverdedescarregar-laiposarllurspossessionsaassecar,cartotestavaxop.Però mai no van arribar a espantar-se; en el curs del viatge havien vist tantesembarcacionsque,niquefosaremsiperpetitesetapes,sabienque,d’unamaneraoaltra,fariencapacasa.

(35) I, comquehierena tocar, l’Albavacreurequevalia lapenadevisitar lanecròpolisetrusca,aunavintenadequilòmetressil’escaladelmapaeraexacta,perònovanpassardelmuseu,onse’lsfeudenit,mentre,embadalits,recorrienl’indret,ontambé hi havia tombes reconstruïdes i tot de sarcòfags i de vasos gravats que ladestrucció respectà; de fet, elmuseu es conservava sense cap altre dany que unesquantesclivellestansuperficialsquenoarribavenasepararlesparets.

Vandormirenunamenadeninxoil’endemàse’nvantornaralmar;elsfeiaunmicadequimeradeixartanteshoreselremolcadorabandonat.L’Alba,comhaviafetaNàpols,novasaber resistir la temptaciód’endur-se’nunbotímodest,aquestcopdues llosetes en les quals els etruscs havien gravat centaures i d’altres animalsfabulosos.

(36)Ial’alturadePiombino,eldiasegüent,vandeixarlacostaperatansar-seal’illa d’Elba, que l’Alba encara associava a les seves lliçons d’història, a col·legi,


però el recordd’un emperador allí confinat s’esborrà enveure, un cop a terra, queaquíesrepetiaunamicaelprodigid’IschiaodeTaormina.Vanvisitarunpobletdepescadors,onlescasetesesconservaven,peròvanpassardepressaperquèelllocerapled’esquelets.Nomésn’hihaviados,encanvi,enunamenudaesglésiapintorescaid’aspectemoltvell.

L’endemàalmatí,quansen’anavendesprésd’haverpassatlanitenunbosquet,arrand’aigua,dePortoAzzurro,l’Alba,quefilmava,esvaquedarsensepel·lícula.

(37) I, quan ja havien passat de nou La Spezia i s’atansaven a Gènova, vanadonar-sequeelsqueviuresnoelsarribarien, jaque,durantel temporal, lesonadeselshavienarrabassattotdecosesdemenjar.

Van atracar, doncs, en un port encara ple d’embarcacions intocades i es vanendinsarperunamuntegamentderunescomesclafadespelsolsensetrobar,enlloc,unforatpelqual ficar-seenunabotiga;eracomsinon’hihaguéshagut.PeròallòqueelsnegavenelsestablimentselshoproporcionàunpalaudelaviaGaribaldi,unedificiimposantdelqualnoméshaviacaigutlafaçanaiunapartdelateuladaquehireposava.

A la banda de darrera, que corresponia a una cuina immensa, els va caldreenretirardoscadàversqueprivavenl’entradaenunahabitació-rebostdivididaenduespecesdesiguals.Laméspetitaconteniaunabonaquantitatdepotsdeconservesdefruitaimelmeladesdefabricaciócasolana,i,al’altra,leslleixeserengenerosamentplenesdeterrinesdefoie-gras,degerresdellardcomlesquel’Albahaviavistacasaseva, de formatges, de paquets de pasta, de pastilles de mantega, d’embotitsembolicatsambpaperdeplata…Nototeraaprofitable,però.

Amb els llençols d’un llit van improvisar una mena d’alforges en les qualsenquibirenlesmengesenbonestat,i l’endemàencaravanfer-hiunaltreviatgeperendur-se’nlesconserves.

(38)Ialpalau,quevanescorcollardedaltabaix,sensedeixarcalaixperveureniarmariperconsultar,hihaviaunabibliotecaambunsquantsmilersdellibres,algunsd’ellsmoltvells,enpergamíiil·luminatscomfeienabanselsfrares,id’altres,jadeltempsdelaimpremta,amblàminesestranyesienquimeradores,debruixots,dimonis,donesescabelladesipersonatgescontrafetsqueparticipavenencerimòniesinfernals.Es veien tan antics i aquells gravats eren tan suggestius, que a l’Alba li recava dedeixar-los.

Va prendre el determini d’emplenar-ne dos cistells rectangulars, de vímet, quedevien haver servit per posar-hi roba, i en buidar les prestatgeries es va trobar,darrera,ambunaaltrabibliotecaque,enfullejarelsprimersvolums, ladeixàsenserespiració. Eren prop d’un centenar d’obres eròtiques, meravellosament relligades,impresesenpapersdequalitat i, totes,ambil·lustracions increïblesen lesqualsels


dibuixants s’havien deixat arrossegar, segons el tarannà, per la fantasia mésdesbridadaoperunafanyderealismequenoretrocediadavantdecapdetall.

Immediatamentvacomprendreque,enaquellgènere,erenobresvaluosesi,ambl’ajutd’unDídacmésbocabadatqueella,envaomplirdoscistellsmés.Enacabar,iquancomençaveneltrasllat,enquatreviatges,reiaenpensarqueestavasalvantperalfuturelsllibresprohibitsdelpassat.

(39)I,ensortirdelpalauambeldarrercarregament,vantrobar-sedesobteambunadonavestidaambunamenadecamisadedormir,llarga,brutaitanesparracadaquefinsensenyavalasina,dospitsbuitsicaigutsquefeienrepugnància.Anavasolainoselaveiaarmada,peròellsvandeixarcauredeseguidaelcistellqueduienentretotsdosiengraparenelsmàusersqueelspenjavendel’espatlla.

La dona, com si no remarqués aquell gest amenaçador, digué una paraula,bambina,elsvasomriureambunaexpressióentreamicaliextraviada,comsiignorésquesomreia,allargàunamàsarmentosacapal’Albaillavors,sensearribaratocar-la,l’expressiólicanvià,vafermitjavoltaiarrencàacórrersensedirresmés.

Vanseguir-la,unamicaseparatsiamblesarmessempreapuntpersisortiaalgúmés,peròellavasaltarcapadarreraunamuntanyadepedresi,enarribar-hi,jahaviadesaparegut.Despréslavansentircantar.

Eraenunamenadecovaque feienelsenderrocs,onnoméshihaviaun jaçderobesdesordenadesiunbressolqueellagronxavatotcantussejant.Dinsdelllitetesdistingienunsquantsossos;erentanpetitsquedevienhaverpertangutaunacriaturad’unparelld’anysatotestirar.

L’Alba i en Dídac van girar cua sense destorbar-la; era prou clar que la donas’haviatornatfolla.

(40)Iespensavenquenolatornarienaveure,peròllavorss’esdevinguéque,ensortir del port, el motor del Benaura els va fallar unes quantes vegades, com siestosseguésperdesfer-sed’unembús,ialaficallàdeltot.

Vanrevisar-loallímateix,demomentsensepoderesbrinarquès’haviaespatllat,iquan al cap de dues hores continuaven trobant-se en la mateixa situació, encaraempitjoradaperquèjanoméselsquedavenunparelld’horesonogairemésdellum,vanresoldre’satornaraterra,onferennit.

L’endemà,amigmatí,enDídacjahaviasolucionatelproblema,alcapdavallbensenzill,atèsqueestractavasimplementd’unapeçagastadaalaqualfallavaeljoc,in’hivahaverprouambsubstituir-laperunaaltradelesqueduienderecanviperquètotfuncionésaltrecopnormalment.

Haventdinat,jaestavenapuntdereprendreelviatgequanl’Albas’adonàdelapresènciadeladona,potseracinquantametres,ihoféuremarcaraenDídac,elqualvagirar-sei,insegur,digué:


—Et sembla que deu voler alguna cosa? ¿Potser que ens l’emportem ambnosaltres?

—Nohosé…Livanfersenyalsques’atansés,peròellacontinuavasensemoure’s,mirant-los,

finsquel’Albavadir:—Anem-hi…

(41) I la dona, en veure que avançaven cap a ella, va retrocedir i es posà acaminarentrelesrunes,peròavuiapocapoc,comsivolgués,precisament,quelaseguissin.Detantentantesgirava,perassegurar-sequecontinuavenalseudarrera.

Va menar-los a la mateixa cova on van veure-la el dia abans i, quan ells hiarribaren, ja gronxava els ossets.Al capd’unmoment s’interrompé, va anar fins al’Alba,vaagafar-ladelamàilamigarrossegàfinsapropdelbressol.Llavors,ambun gest dolç, va engrapar-li un pit. La noia retrocedí, brusca, mentre en Dídacpreguntava:

—Quèvol?Ladonarepetíelgest,peròarajanovapodertocar-la,perquèl’Albas’haviagirat

icaminavacapalasortidadelacovaambunaexpressióqueenDídacnolihaviavistmai.Vaseguir-laaforaiinsistí:

—Quèvolia?—Nohohasentès?Quedonéselpitalsossets!EnDídac,esbalaït,vamirar-la,tornàamirarcapadins.Ladona,dretaalcostat

delbressol,elgronxava.

(42) I, al capd’unahora, ja tornavenaésseralmar,ambunDídacpensarósaltimó.Liveniamoltcostaamuntdecreurequealgúpoguésenfollirfinsal’extremdevolerdonardemamaraunacriaturamortamésdetresanysenrera.

—N’estàssegura,Alba?—Perquèm’haviad’agafarelpit,sino?Perganesdetocar-me?—No,ésclar…Diguesqueaixí,denormals,nomésdevemquedarnosaltres.Lanoia,queteniaunhumortrencadís,contestà:—No,ninosaltres.Atu,¿etsemblanormalque,alsdotzeanys,dormisambuna

dona?¿Iquejovulguidormirambtu?EnDídacasseguràsensecapvacil·lació:—Sí;deltot!Noésl’edatelquecompta,Alba.I la noia va haver de donar-li la raó; al capdavall, era lamateixa reflexió que

s’haviafetella.

(43)I,jaencostesfranceses,vanhaverdepassarsisdiesaToulonperculpad’unaltretemporal.Aquestavegada,però,haviensabutcaptarelssenyalsprecursorsdelatempesta, molt elaborats, i, quan els elements es desencadenaren, amb undesplegamentdelirantdellampsillampecs,ellsjas’havienrefugiataport.


Vanaixoplugar-seenunedificiquedeviahaverestatunesdependènciesoficials,perònovanescollirgairebé,puixquedebandadevespreesvadesprendreuncapdesostre,bufatperl’aigua,iunguixotferíl’Albaalatempla.

EnDídac,sotaunaplujadensaienfurida,vacórreralremolcadorientornàamblafarmaciola.Vantraslladar-seaunaaltrahabitaciódelmateixedificii,uncoplivahaverdesinfectatlaplaga,queeraextensaperòsuperficial,lahiprotegíambunagasaiesparadrap.Totseguit,ambtrossosdemobles,vanencendreunfocsobreelsrajols,perquèelnoianavaxopi,despullats,feiafred.

Janovandeixarques’apaguésfinsquelatempestas’allunyà.

(44) I va ser mentre esperaven que tots dos van convenir que el viatge, tandesil·lusionadorencertsaspectes,nohaviaestatpasinútildeltot.Arasabienquenopodiencomptarambningú.Sibéquedavademostratquenoerenelsúnicshabitantsdelaterra,resdelquehavienvistnoinvitavaaassociar-seambelssuperviventsdelacatàstrofe.L’Albavadir:

—De manera que haurem de procedir com si no hi hagués ningú més.Continuaremfentelquefèiem.

—Però això no ens ha de privar de tornar a sortir, l’estiu vinent.Troboque ésbonic,anard’unabandaal’altra…

Ellaassentí,unamicareticent,comdistreta,peròelnoinoenféucabal,perquèjasabiaquel’Albanoeratannòmadacomell.

(45)Icomqueeltempsnoesprestavaasortiriaexplorarlaciutat,esvanpassarpràcticamenttotssisdiesenaquellcasalotoficial,pledetaulesid’arxiusqueelfocanavareduintacendra.Elvanvisitard’unextremal’altre,aixòsí,peròeraunllocsensesorpreses,ise’nvancansarabansqueeltemporalamainés.

Hovafergairebédesobte,unatarda,quanl’aiguatcessàiperlesfinestressensecristallsentràunaclarordauradaquellepàlafoguerai,aells,elsféucórrerafora,onl’aire era terriblement humit i, en l’horitzó, un sol, ara alliberat dels núvols, sen’anavacapalaposta.UnarcdeSantMartí,immens,travessavaelfirmamentcomunpontentredosmons.Entrelesrunesbrillavaunamultituddefragmentsdevidreiabaix,almoll,elremolcadoreraunabarquetainsignificantqueregalimavaaigua.

Eramassatardperanar-se’ni,aquellanit,encaravandormirpropdelaprotecciódelfoc.

(46) I, cap a la matinada, en Dídac va saber que la reticència de l’Alba, diesenrera, no tenia res a veure amb la seva falta d’esperit nòmada. Tots dos s’haviendespertat,comelspassavasovintaaquelleshores,quanlafoguera,consumida,janodespreniacalor,ielnois’alçàaanimar-la.

Entornaralcostatdel’Alba,vaacariciar-lai,quanellal’abraçà,vaesmunyir-sealseudamunt.Vaserllavorsquelanoiaxiuxiuejà:

—Volssaberunacosa?


—Sí.—Emsemblaqueesticprenyada.Ellgairebéseseparà,impressionat.—Desdequan?—Tuno ten’has adonat, però ja famésdedues setmanesquehauriahagutde

tenirlaregla…Ivabesar-loambelsllavisgruixutsd’excitació,abansderepetir:—M’hasprenyat,Dídac…

(47)Il’endemà,jaalamar,elnoinoparavademirar-lielventretotiqueella,rient,lihaviadit:

—Noespotveure,encara,tanaviat.Però a ell el fascinava que allí, en aquella entranya, germinés una criatura que

seriaseva,queellhaviaengendrat.Eramoltdiferentqueparlar-necomd’unacosafutura,comhavienfetduranttantdetemps.Elfillcreixiaja,ocultenelventreencarallis,iaixòhocanviavatot.Selamirava,doncs,ambànsiaimeravellament,gairebéestranyatqueelladigués:

—Sí,sóclamateixa,Dídac!—Oh,no!—Perquè?—Nohosé…Ésque,araqueésdedebò,nom’hopucimaginarquet’hagifetun

fill.Ellatornavaariure:—Doncsmel’hasfet.Ime’nfaràsmés,moltsmés,Dídac!

(48)Iestaventanterriblementcontents, immersosenellsmateixosquequasinis’adonavenperonpassaven.Vulguisono,laconversasempretornavaaaquellfill,idevegadess’hireferienambgravetatcomquanelnoidigué:

—Arat’hauràsdecuidarmolt;noetdeixaréfercapfeinapesada.I d’altres cops llur alegria es traduïa en comentaris que després erenmotiu de

rialles,encaraquecontinguessinunfonsdeveritat,comquanl’Albaexclamà:—Hemdepoblarlaterra!¿T’adonessientenim,defeina,encara?—Ésclar;sitotjustcomencem!—Sortqueensagrada,oi?Elll’abraçava.—Éselquem’agradamés,Alba!

(49) I, com que no tot havien d’ésser alegries ni consideracions assenyades,tambéhivahaveralgunadiscussiópermotiusridículs,comquanunmatíl’Albaestrobàqueelnoiliprohibiadenedarperpordeperjudicarlacriatura.Vadir-li:

—Banya’tunamicaalaplatja,sivols.Ellase’nburlà:


—Unamica?Elspeus,potser?EnDídac esva enfadarque s’hoprengués tant a la lleugera i li recordàque al

capdavall era el pare i, per tant, teniauna responsabilitat.Arava ser l’Albaqui esmolestà:

—Naturalment,josócunairresponsable,oi?Esva llançara l’aiguasenseesperar lasevaresposta i,en tornar,alcapdevint

minuts,quanellliféumésretrets,vaqueixar-se:—Alpobledeienque els fills uneixen,però esveuque anosaltres enspassa a

l’inrevés,noi.Peròdespréss’entendríenrecordarallòquehaviaditell,delaresponsabilitatque

tenia,iellamateixavavolerferlespaus.

(50) I ara el temps canviava ja decididament, o així ho semblava; el sol noescalfava tant, els dies eren forçamés curts i, llevat de les horesmigdials, haviend’anar vestits. Sovint amenaçava pluja i hi havia tot de castells de núvols que sesucceïenen ramatd’horitzóahoritzó i els enganyaven.Mésd’uncopvancórrer aterraquanelcel s’ennegriamassa icadadia,perprecaució,amarravenabansde lapostaenalgunindretarrecerat.

Elviatge,doncs,araeraméslentquenos’havienproposat,peròtampocnoelsamoïnava.S’havienafeccionardedebòa lamar iméselsrecavaqueentressina latardor,quan,uncopaBarcelona,janopodrienbaixaralaplatja.

(51)Iunad’aquellesnitsvantenirunespantensentirbordar,anogairedistància,ambunainsistènciaferotgeidemalauguri.Totsdos,quedormien,esvanredreçaramblamàautomàticamentallargadacapalesarmesquesempredeixavenaprop.EnDídacxiuxiuejà:

—Oiquesemblaungos?Des d’aquell dia no n’havien vist mai cap que no fos mort i, potser per això,

s’inclinavenacreurequelaraçaestavaextingida.Ara,aquellsglapitshodesmentien,siveramenterendeca.

Laniteramassanegraperquèlavistadistingísresmésenllàdelreplanetdeterraque els separava, com havien vist al capvespre, d’una carretera, i en la fosca nos’atrevien a abandonar llur refugi provisional. Van limitar-se a esperar, doncs, al’aguait,peròl’animalnosemblavatampocdeciditaatansar-se’ls,sieraqueelshaviaolorat.

Vacontinuarlladrant,entresilencisbreus,finspocabansdellostrejar,quancallàdefinitivament i devia anar-se’n, puix que la petita batuda a què es van lliurar ensortirelsolnodonàcapresultat.

Tampocnoesvadeixarsentir,niveure,méstard,quanjanavegavenarranatsalacosta i amb els ulls atents a qualsevol forma que es bellugués. No podien creure,però, que allò fos un engany dels sentits; els lladrucs els havien sentit tots dos i


durarenmassaestonaperhaver-los imaginat.EnDídacvadir, ide segurque teniaraó:

—Deu haver quedat una mica de tot, ben mirat; animals escampats, com elshomes,encaraquesiguinpocs…

(52)I janovandetectarcapméspresènciavivaentotelquerestavadeviatge.ArajaerenmésençàdeSèteibaixavencapaonhihaviahagutlafrontera.Arajanose’ndreçavacapenlloci,enpensar-hi,al’Albaseliacudíunaideamarginalquelaféuriure:

—Saps,Dídac,quesomunsindocumentats?Ell ni la va entendre, potser perquè de document no n’havia tingut mai cap;

encaraeramassajovenetquanhihaviaautoritatsqueenfeien.

(53) I no va ser fins al vespre, quan ja es disposaven a acampar, que a l’Albaencaraselivaacudirunaaltracosatambérelacionadaamballòquehaviadit:

—Elnostrefillnofiguraràencapregistre…Quèetsemblasiencomencemun,quanneixi?

Peròell tampocnosabiaquèeraunregistrei lihovahaverd’explicar.Lanoiaafegí:

—Iliposaremelnomqueensagradi,sensequeningúhitinguiresadir.Perquèalaterraonhaviennascutnomess’acceptavennomsdesants,iningúno

eralliured’inventar-se’ncap.—Haspensatenalgun?Peròno,enDídacencaranohihaviapensat.

(54) I la idea el devia anar treballant, car el dia següent, cap a migdia, quannavegavenmandrosamentsotaunsolquetornavaacremar,comsieltempshaguésretroceditifossindenoualbellmigdel’estiu,digué:

—¿Podemposar-lielmateixnomtantsiésnencomsiésnena?—Suposoquesí.—Atu,quèetsemblaqueserà?—Comvolsquehosàpiga,Dídac?Potserserannennena!Elllamirà,idesprésvasomriure.—Ah,doncsestariabé,tu!Però ella no ho creia, perquè a la seva família no n’hi havia hagut mai, de

bessons.Preguntà:—Quinnomhaspensat?—Mar.L’Alba trobà que era encertat; a més de bonic, en la seva llengua era alhora

masculíifemení.


(55) Idues jornadesmésvandur-losaltrecopaTossa,una fitaen llurvida, jaque,comrecordàella,quatremesosenrerahihaviendesembarcatcomunsinfantsi,enembarcardenou,erenhomeidona.Vanaturar-s’hialmomentqueelsolestavamésalt,itambéaquestavegadal’Albavavolerferlasevaentradaalaplatjanedant.Eltempscontinuavaessentboil’aigua,enaquellahora,eratèbia.

EnDídacamarrà labarca iva reunir-se-lipernedarambellaodeixar-se flotar,arasenseprotestarquelanoiaeslliurésaaquellexercici;desdel’enrabiadadetempsenrerahaviareflexionatqueningúnopodiasabermésbéquel’Albaquèliconveniaiquènoliconvenia:eraellaquiduiaelfill.

Alaplatja,vatreure-lielbikiniilitocàelventreambelgestdelicatambquèhofeiasempre;lipreguntà:

—Noelsents,encara?Lanoialivasomriure,denegant,iellseseparàunamica,mirant-la,ajaçadaenla

sorra i amb la pell plena de gotes d’aigua que s’anaven escorrent cap als flancsimmòbilsolisolcavenlarodonesadelspits.Desprésvadir-li:

—Avuiéscomunaniversari,oi?Ellaafirmà,silenciosaiambunsomrísquecanviava.EnDídacvainclinar-seal

seudamunt,agenollat,ibesàelsllavisques’entreobrienisemblavaqueesfessinmésgruixuts,comsemprequel’esperava.

Peròvatardarencaramoltaestonaaestimar-la.


Quaderndelavidaidelamort

(1)L’Alba,unadonadedivuitanys,brunaiprenyada,vasaltardelremolcadoralapuntadelmolldeSantBertran,d’onellaienDídachaviensortitdecaraal’estiu,ivatrobarl’indrettristillòbrec,carlatardaeragrisa.

Ella mateixa va amarrar el Benaura mentre en Dídac recollia la corda quesubjectava labarqueta i l’empenyiacapalmoll,onvandescarregar-ho tot ihovancarregartotseguitaljeepqueelsesperavaiqueelsvacostard’engegar.

Vanhaverde confessar-seque, curiosament, no se sentiengensnimica a casa,potserperquèencaraguardavena les retines la imatged’aquelles terresquehavienrecorregutid’unamarsenselímitsaparents,estesaalbatdel’estiu.Aratornavenalavidaquotidiana.

(2)Iabansdelvesprejaerenalcampament,onelcamió-rebostcontinuavacoberti les dues roulottes tancades i amb una aparençamés descurada que de costum, opotsereraquearaelshosemblava,cardurantaquellspocsmesosnopodienhavercanviatgaire.

Dinshihaviapols,peròtotteniaunaireacollidorqueencarahovasermésquanvanencendreelquinquéilaclarordelgasexpulsàelmóndeforairestituíal’indretl’antigaintimitat.Finsllavorsnovansentirquesí,queerendetornadaalallar.

Un cop al llit, però, abans d’adormir-se, no van parlar de les tasques que arareprendrien,sinóencaradelviatge;l’enlluernamentpersistia.

(3)Iendespertar-seapuntadedia,arrencatsdelsonperlaxiscladissadelsocells,cada cop més i més nombrosos ara que devien salvar totes les cries, van sortir arentar-se a l’aigua freda de la sèquia i van veure que de l’hort pràcticament noquedavares;lesaushohaviendestrossattot.

Vananimar-seunamicaendescarregarel jeep i emprendre’s la tascad’ordenarelsllibresqueduienalaroulotte-biblioteca.S’hivanpassartotelmatíitotalatarda,entretinguts a examinar en detall, per primera vegada, les làmines dels volums debruixeriaidemonologia,gairebétotsdatatsdelsseglesXVIIiXVIII,ilesil·lustracionsde lesobreseròtiques,els textosde lesqualsnopodien llegirperquèerenenaltresllengües.

Undelstractatsdeciènciesocultes,però,síqueelseraaccessible,ivandecidirdeixar-lodebanda,puixqueelsencuriosiauntemacomaquell, tandesconegutpertotsdos.

(4) I després l’Alba se’n va penedir, perquè al cap d’uns quants dies, quan jatornavenafervida«normal»,unvespreenDídacdigué:


—Mira,aquíexplicacominvocareldimoni.Inosemblapasgairecomplicat.Perquènohoprovem?

Ellaesvaquedarsorpresai,després,preguntà:—Volsdemanar-lialgunacosa,potser?—Nohosé,això…Perveure’l.Lanoiafullejàelvolum.—Not’hasfixatenelquediu,ques’hihadecreure.Inosaltresnohicreiem,oi?—Volsdirquenoexisteix?—Peralsquihicreuen,sí.Se’lfanells.—Nom’hodeienpasaixí,quanerapetit…—Peròarajanohoets,Dídac.Totaixòeraperferporalagent,perfer-losobeir,

perquèesresignessin…—Aquè?—Amoltescoses.Elsquierenmoltpobres,perexemple,quen’hihaguésdemolt

rics.Araaixòjanocal.Aquellmónhadesaparegutivivimenunaltreon,perara,nohipothaverinjustícia.¿Noetsemblaquevallapenadeviuresensesupersticionspernoexposar-nosatransmetre-lesalsnostresfills?¿T’agradariaqueellshicreguessin,eneldiable?

EnDídacgairebénis’hipensà:—No;ésclarqueno.

(5) I, a despit de la resposta, aquella conversa va fer comprendre a l’Alba queaquellsllibrespodienconstituirunperill.Quinafamatdepoderod’immortalitatdelfuturnohipodiapouarelselementsd’unaaltradoctrinasobrenatural?

Peròesvadirquenoteniadretdedestruir-los,queperalshomesavenirserientambéunafontdeconeixementsdellursavantpassats.Defet,noteniadretdedestruirres,puixque,sihofeia,cauriaenaquellacategoriadefanàtics,sovintal·ludidapelseupare,quecremaventotallòqueelsdesagradavaicontrariavallursopinions;unagent que no creia prou en ellamateixa per respectar, a l’hora de combatre-les, lesideesdelsaltres.

Conservariaelsllibres,doncs.Ivaalegrar-sed’havertingutunparecomelseu,quehaviaestatalapresóperquèella,avui,poguésdecidircomdecidia.

(6)Iaquellaconversatambévatenirlavirtutdefer-liveurequearaenDídacjaeraprougranperevitar-lievasivesorespostespocsatisfactòriesquanesreferien,niquefosrarament,atemesqueunadiferènciad’educaciófeiaconflictius.Enllocdedefugir, doncs, va cercar ara les ocasions d’anar fins al fons del seu pensament isovint,mentre traginavenllibresos’ocupavenend’altres tasquesd’unautilitatmésimmediata, es lliuraven a petites discussions sobre problemes transcendentals, desegur,pensaval’Albaambunamicad’ironia,exposatsd’unamanerataningènuaquehaurienfetriureunapersonaveramentinstruïda.


Opotsernierendiscussions,alcapdavall;peraenDídac,aquellmónquecreiaentot allò que no creia la noia, resultavamés reculat que per a ella i, d’altra banda,potser no havia tingut temps de marcar-lo del tot. I també hi havia aquells anysd’entremig, tan aqueferats, viscuts enunmón inhabitual, i precisament amb l’Albapertotacompanyia.Unanoia,persifospoc,mésgranqueelliquesemprel’haviatractatambamor,comunagermanadeprimeriaracomunaamantqueelfeiasentir-sehomepotserabansd’hora…

Defet,vaadonar-sedeseguidal’Alba, liagradavaqueliparléscomliparlava.Als seus anys, i amb l’amor de la noia, el seumón eramassa immediat i concretperquèvolguésentenebrir-lo.

(7)Iambelpasdeltemps,elventredel’Albavacomençaraperdreaquellallisoradolescent i una corba lleu confirmà lamaternitat futura.EnDídac se’nva adonarfinsitotabansqueella,unmatíqueelpalpavaamblasevamàfoscaidigué:

—Jaesnota,Alba.Lavaferaixecarpermirar-ladeperfilitornàarecórreraquellespaiqueconeixia

tantomésambeltactequeamblavista,irefermà:—Sí,esnota.Aradeuràanarmésdepressa,oi?—Empensoquesí.Ellvaabraçar-laperlesanques,hireposàelcap,ilanoiavaamoixar-lilagalta.—Semblaqueestàscontent…—Oh, sí! No em pensava pas que em fes tanta il·lusió haver-te prenyat!

T’imagines,Alba?Alsdotzeanys…—Gairebétretze,Dídac.—Peròencaranoelstenia.Eracomsihiposésunpuntd’orgull.

(8)Il’Alba,quejahaviaseleccionatprèviamentunsquantstextos,vaposar-seaestudiarginecologiaiobstetríciapertald’estarbenpreparadaalmomentdelpart,queseriacapadarreriesdeprimavera.TambéenDídacvadecidirquen’estudiariai,sibédeboncomençamenthofeiamésqueresperunsentitdeldeure,despréss’hivaanarafeccionant, fascinat, sobretot, pels processos de germinació, de transformació i decreixença del fetus. Quedava meravellat quan llegia que fins al cap de cinc o sissetmanesdelaimpregnaciónoesdecideixelsexedelescriatures,elqualfinsllavorssempreésfemení.Defilenagulla,vaanarpreocupant-seperqüestionsdegenèticai,ambgrandivertimentdel’Alba,aviatvacomençaraespecularsobregensdominantsigensrescissius.Undiavadir-li:

—Jovoldriaquefosd’uncolorcomelquetenstual’estiu,quanenstocatantelsol; d’un bru ben fosc, sense arribar a negre. Però les probabilitats són que, siguiblanca;alcapdavall,jonoméstincunameitatd’herèncianegra,iquisapsijanoerabarrejada!¿Noensapsres,tu,delmeupare?


—No.LaMargaridaendeviahaverparlatalsdecasa,vulldiralamare,peròjoeramassajovenetaperquème’ndiguessinres.

—Llàstima.Ivatornarasubmergir-seenl’estudideleslleisdeMendel.

(9)Ialcapdetresmesos,quanlapanxajaseliarrodoniafrancament,l’Alba,quefinsaleshoress’haviatrobatsemprebé,començàatenirnàuseesivòmits,sobretotdebonmatí,quanesllevava,perònil’unnil’altrenoesvanenquimerar,perquèeraunacosaprevistai,segonselstextos,forçageneralitzada.

Nolaprivavaaixò,d’altrabanda,dedurunavidaactiva,recomanadapelstractatsque llegien, i continuava sortint, per tant, ambenDídac i ajudant-lo en la tascaderecollirllibres,sibéaras’hopreniaambméscalma,pernofatigar-seindegudament.De totamanera, ellmiravade substituir-laenmoltescosesque fins llavors semprehaviafetlanoia,comeraelmenjar,puixquealgunesolorslirepugnaven.Comelladeia:

—M’estictornantllepafils.

(10) I després vapassar per una etapademelangia i de llàgrimes.Sense causaaparent,elsullsselihumitejaveni,sibéprocuravacontenir-se,devegadestenialesgransploraneres.EnDídacassistiaaaqueststrasbalsosindefens,sensesaberquèfernicomdistreure-la.Iméseldesconcertava,encara,queevoqués,comfeiaacops,lasevamare, laqual,somiquejava, lihauriafetcompanyiaidonatconsell.Estavatandesemparada…

—Emtensami,Alba.Enaquellsmoments,però,lapresènciadelnoinolieradecapconsoliell,quese

sentia rebutjat, s’entristiaprouperquè lesparaules li faltessin.Mut,haviad’esperarqueesdesfogués.

(11)Ihihaviad’altresdies,encanvi,queesdespertavatotallangorosaitendra,devoradaperunasensualitatabsorbent,comsi totaellafosunazonaerògenasensesolucionsdecontinuïtatquevibravaambunafebresostingudaivoluptuosa.Llavorsl’abraçavail’ompliadebesades.

En Dídac s’enquimerava una mica davant d’aquells ulls que brillaven comenlluernats per una claror interior i d’aquell desfici que, a la fi, se li encomanavaperquèl’Alba,ambunfillitotalventre,eracadadiamésimésbella,ielll’estimava.I en aquells moments l’amor es convertia en una flama roent que l’Alba, senseproposar-s’ho, perunanecessitat instintivad’expressar-se, alimentava ambels seusxiuxiueigs,ambelsseussospirsdefemellaqueesrealitzaenunavocaciódelacarn.

(12)Itambéhihaviadiesqueesllevavad’allòmésmalhumoradaihotrobavatotmalament i li feia crits i el mirava amb una expressió hostil, com si fos culpabled’algunacosa,inoméshofosell.Eracapaçdequedar-sehoressenceresenunracó


de la roulotte, irritada i alhora tan quieta que en Dídac, temerós d’una explosió,preferiadesaparèixerdiscretament.

Era com si en la seva persona hi hagués tres Albes diferents que s’anavensucceintsenseordreid’unamaneratanimprevisiblequeelcaptenimentdelavetllanoeracapgarantiadelcaptenimentdel’endemà.

Peròellhoacceptavasensefer-lirecriminacions,comsiunasaviesaquenoveniad’ell,sinódelaraça,l’haguéspreparatatotsaquellscanvis.Ellatornariaaésserlaque havia estat i aquella era, simplement, la penyora que pagaven pel fill quementrestantanavamadurant.

(13)Ivaanarpassantivavenirlaprimavera.Aral’Albajaestavadesismesosicada dia es mirava les cames per si se li inflaven. Sabia que en un món normals’hauriahagutdeferanalitzarl’orinai,ara,ellamateixahohauriafetsihaguéstrobatunllibreambunadescripciósuficientdelatècnicaquecaliaemprar,peròelstextosdequedisposavennoméshial·ludiensensedetalls.Per sort,nomésse li inflavaelventre; els pits encara no havien sofert cap canvi, la qual cosa no deixava depreocupar-launamica,perquèlisemblavaque,ahoresd’ara,jaelshauriahagutdetenirmésgrossos.Alguncop,doncs,esqueixava:

—Aveuresiemfaltaràlallet…

(14)Iatalldeprevisió,persiesconfirmavenaquellsmalsaveranys,enDídacvadedicarmolteshoresimoltsesforçosalarecercadebiberonsidepotsdelletquenos’haguessinbufat,senyal,aquesta,queelproductes’haviafetmalbé.

No va cometre l’error d’acudir aBarcelona, sinó que se les va emprendre pelspoblesdelsencontornson,gràciesalamodèstiad’unabonapartdelsedificis,eramésfàcilde trobarbotiguespocenrunades, sibéels anys transcorregutshavien fetques’enfonsessinsostresiparetsque,deprimer,devienhaverresistit.

Cercavaenestablimentsdequeviuresienfarmàciesialcapdepropd’unmesjahavia reunit una cinquantena de pots, la concentració dels quals caldria rebaixar, imitjadotzenadebiberons,unnombremésquesuficient,vadecidirl’Alba,percobrirtotelperíodedelactància.

(15)I,alhora,tambécercavaespèculumsicuretespersielpartpresentavaalgunacomplicacióicaliaintervenir,Algunsllibresd’obstetríciaadvertiendelapossibilitatque, de vegades, restés un fragment de placenta a l’interior i de la necessitat denetejar-lade seguidaper tal d’evitar hemorràgiesquepodien ésser fatals.Tot això,encaraquesemblésprousenzill,preocupavaforçaenDídac;noveiacom,sensecapmenadepràctica,se’npodiasortirsenselesionaralgunòrgandelanoia.Comentava:

—Éstandelicat,totaixò…Ellaeltranquil·litzava:—Hosemblamésquenohoés,jahoveuràs.Onohoveuràs,perquèdesegurque

totaniràbé.Peralesdones,parirésunacosanatural.


Peròelnoinon’estavatanconvençut.Ésadir,podiaéssernatural,peròelsllibresenumeravenunaquantitattangrossadepossiblespeguesquen’hihaviaperesfereir-sededebò.

(16)Iaral’Albajanol’acompanyavaenlessevessortidesperpordeperjudicarla criatura amb el trontolleig continuat del vehicle, atès que, un cop als pobles,semprecirculavensobrerunesinohihavia,comquidiu,unpamdeterrenypla.Esquedavaacasa,onperentretenir-se,siestavaanimada,recomençàunavegadaméselconreudel’hort.Sabia,detotamanera,quedifícilmenthiesquerariacapverdura.Elsinsectes i lesauserenmassaabundantsperquèservísde resperseguirelsprimers iposar espantaocells per tal de foragitar les segones. I, al cap d’unes quantesprovatures, també es va convèncer que era inútil de combatre-les amb l’esferamortífera; ben cert que queien a dotzenes, però al cap de dos minuts els arbrestornavenaestar-neplens.Nohihaviadubteque,demoment,havienheretatlaterra.

(17)Iunbondiavanadonar-sequedesdefeiamesos,defetdesquesabienqueestavaprenyada,quenoparlavengairebéderesmésquede lacriatura ide totallòque es relacionava amb la seva propera naixença. I és que per a ells, com va dirl’Alba,eraunesdevenimenthistòricanivellpersonalianivellcol·lectiu.I,sobretot,hihaviaallò,queestavensols,mancatsde totaassistènciaprofessional;eranaturalquese’nfessinuncastelltotihavervolgutaquellembaràsiaquellfill.Ireflexionava:

—Ambelsaltresquevindrandesprés,seràdiferent;jaenshihauremacostumat.D’altrabanda,estavacontentad’haverquedatprenyadaalmomentquehiquedà,

perquèaralacriaturanaixeriadecaraal’estiu,ambcincosismesosdebontempsalseudavant.Enlescondicionsenquèvivien,aixòeraimportant.

(18)I,deseguidaqueelsdiesforenunamicacàlids,vanbaixaralaplatja,onunmatí en Dídac va dur la barqueta amb el Benaura, si bé el remolcador el tornàseguidament almoll, on durant tot l’hivern havia acudit de tant en tant per tal demantenir-loenbonestat;undiaoaltretornarienanavegar.

Vaescollirun racó relativament abrigat i, comhavia fet llavorsde la tempesta,quan costejaven la península italiana, va clavar unes quantes estaques en la sorra,aquest cop ben profundes i sòlides, perquè lesmarees no s’emportessin lamenudaembarcació.

Liagradavaderemarunaestona,senseallunyar-segaire,peròl’Alba,enelseuestat, més s’estimava de quedar-se a la platja i només en dies particularmenttranquils,quanquasinohihaviaonadesoerenmoltmanses,entravaal’aigua,queallíerapocprofunda.

Nua, sense ni un simple bikini, a ellamateixa li era difícil de reconèixer-se enaquellamassa de carn que, bo i conservant un tors delicat i gràcil, s’escampava, al’abdomen,enunembalumque,segonsella,lidonavaunaspectegrotesc.

PeròenDídac,quenoeradelmateixparer,lideia:


—Amim’agrades.Ilihoprovava.

(19)Ivasernogairedesprésdecomençaraferaquellessortidesalaplatjaquetotsdosobservarencomelspitsse liomplien;vaseruna transformacióque tinguéllocquasid’undiaal’altreiquedeseguidas’accentuà.Aviatelsvatenirtaninflatsquelifeienmaliundia,entocar-se’ls,finsse’nvadesprendreunagotadellet.EnDídacreiaenpensarenaquellacaparamenttanlaboriósdepotsidebiberons,idigué:

—Entindràperdonaripervendre,elpetit!Iella,quetanthaviapatit,araeslamentava:—Emquedarécomunadida…

(20)Idurantaquestsdarrerstempsnotansolslihavienpassattoteslesmolèstiesfísiques de mesos enrera, sinó que ja no tenia, tampoc, aquells canvis bruscosd’humorqueladuiendelploralaira.Confessava,unamicaestranyada,quemainos’haviatrobattanbé,iundiaafegígairebéseriosamentqueestarprenyadaliprovava.

—Iqueésunabonasort,perquèm’hipassarétotalavida.—Tota lavidapotserno,Alba.Nomésenpodràs tenir finsalsquaranta i tants,

segonshellegit.—Ietsemblapoc?Aracompta…Afill,diguemcadaanyimig,enpodemtenir

unavintena.Quèhidius?EnDídacvariure.—Doncsdicquequantinguemelsdarrers,elsprimersjahaurancomençatpelseu

compte…

(21)Iquanvaentraraldarrermes,vanferunrepàsdelescosesquenecessitavenielsvasemblarquenoels faltavares.Durant lessevercorreries,enDídacs’haviaprocurat també, i ben espontàniament, sense que la noia li ho hagués de dir, unbressol i tot de peces de roba infantils que, de totamanera, demoment, no seriengaireaprofitables;d’unafarmàciahaviaportatungrancarregamentdegasesidecotófluixenpaquetsondeia«esterilitzat»id’unmagatzemdeferreteriarecollíuncossiiuncubellquel’Albaqualificàderelíquies,perquèerendezenc.

Vasergairebéadarrerahoraquevancaureenunoblit:no tenienpolsde talc!Però no va ser problema; ara en Dídac estava tan familiaritzat amb una extensageografiadefarmàciesque,alcapd’unahorad’haver-se’nanat, ja tornavaambuncaixópledepots.Divertits,vandirqueentindrienbenbéperalscincprimersfills.

(22) I tot just amb sis dies de retard sobre la data prevista per la noia, uncapvespreselivanpresentarelsprimersdolors.Sabienquepodiendurarhores,peròenDídac,quedesdefeiaunasetmanaconservavaunafogueraencesadenitidedianogairellunydelaroulotte,hiafegíungranmanatdellenyasecaihiposàabullirolladarreraollad’aiguaquedesprésvessavaalcubelli,quanvatenir-lople,alcossi.


Va treure fora la farmaciola on guardaven els instrumentsmèdics i, subjectant-losambunestenallespelsextrems,elsesterilitzàdirectamentalfocabansdedeixar-losenunatuelld’aluminienelqualcremàunquartd’ampollad’alcohol.

Quanhova tenir tot llest, va estendreun llençolnet, sense estrenar, entreduespedresescollidesambanterioritatitotseguithiatansàelbressol.Vaobrirunpaquetde gases i un altre de cotó fluix, i se’l veia tan enfeinat que l’Alba, dreta i nua alcostatdelaroulotte,perquènosesabiaestarasseguda,va tenirencaraprouhumorperfer-liobservarquenoméslifaltavaunabatablancapersemblarunmetgeapuntd’obriralgú.

(23)Icomquearajaeratotalmentfosc,elnoivatreureelquinquédelaroulotteiel va col·locar prop de les pedres, car el foc eramassa lluny i la seva resplendormassacapritxosaperil·luminaraquellindretcomellvolia.

Llavorsvatornaralcostatdel’Alba,laqual,totiquenoduianiunfilderoba,estavasuadadedaltabaix;feiaunanitd’allòméscalorosa,senseniunbrid’aire,iaaixòs’afegiaelseumalestar,puixque,encaraqueellafeselvalent,selaveiapatiri,detantentant,escontorsionavasotaeldolorquelilaceravaelventre.

Elnoivaagafar-lilamà,lahipreméivabesar-laalagalta.—Etsemblaquetardaràgaire?

(24)Iencaravatardargairebéunahoraabansque,haventjatrencatlesaigües,lidemanésd’acompanyar-lafinsalespedres,entrelesqualsesvaculivar,sostingudaperell.Haviallegitenuntextescritperuntocòlegquelaposiciómésnaturalperaparireraajupida,amblescuixesbenobertes,iqueaixísolienparirlesdonesfinsalsegle XVI, quan, per comoditat dels metges, van començar a fer-ho ajagudes desobines.Ialeshores,unamicaromànticament,haviapensatdetenir-lofora,sobrelaterra,comunfruitmésd’ella,queelsnodria.

Peròaravaresultarquelespedresenlesqualspensavarepenjar-semésaviat lifeien nosa, demanera que enDídac va haver d’apartar-les i ella s’eixancarràmés,gairebéagenolladaiamblesmansplanesaterra,alseudavant.

(25)Igairebédeseguida,vaferungemecidigué:—Ara!En Dídac, fascinat i amb el cor tan desbocat que li feia mal, assistí a les

convulsionsivaveurecomlavulvaesdilatavacomsifosdegomais’obriaenunarcsalvatgeperdonarpasalcapd’unacriaturaquelliscavafàcilmententrelesparetsquel’expulsaven.

Va allargar lesmans, de pressa,mentre ella tornava a gemegar, i va recollir-laabans que tingués temps de tocar el terra. Era una cosa gelatinosa i repugnant,enganxadapelcordóumbilicalalaplacentainvisible,retingudaal’interior.

L’Albagemegà encara, amb les camesque li tremolaven, i el noi, sensedeixarl’infant,amb l’altramà,oberta,vapressionara totsdoscostatsdelpubis; lamassa


fosca,comsanguinolent,esvadesprendreambunplofilanoia,exhausta,vacauresobreelsgenolls.

(26) IenDídac,quesuava tantcomella igairebéestavamarejatd’angúnia,vaapoderar-sedelestisores,tallàelcordóperfer-lielnusdelllombrígoli,redreçant-se,capgiràlacriaturaivadonar-liunscopetsalesnatges;l’infantplorà.Eraunnen.

EnDídac,comsilitinguésenveja,esclafítambéelplor.

(27)Il’Alba,quelihaviaditquenos’ocupésd’ellafinsdesprésd’haverrentatiempolvoratelpetit,vacontinuarunaestonadequatregrapes,respirantfortiamblavistaalçadacapalnoiielseufill,perògairebénoelsveia,impressionadaencaraperallòqueacabavad’esdevenir-liiquenisospitavaquefospossible.Arasabiaunacosaquemainolihaviaditningú,quemainohaviallegitencaptextespecialitzat:que,almomentdesermare,unadonapotconèixerungranèxtasivoluptuós.Estavaatordidai,alhora,eraintensamentfeliç.

(28) Iquanelldigué,encaraamb laveuennuegada,queeraunmascle, lanoiasomrigué,sensecontestar, ivaanarestirant-sesobreel llençol,onrestàfinsqueenDídacvaajudar-laaincorporar-seiladuguéalaroulotte.Aralescameslifeienfiga,peròsesentiaterriblementbéenaquellcosseuquejanopesavaiques’estiràambungest llangorós quan el noi va haver-la rentada superficialment, només amb aigua.Aleshoresvadir:

—Porta-me’l.En Dídac va sortir a buscar-lo i, quan tornà amb bressol i tot, l’Alba s’havia

adormit.

(29)Il’infant,quesemblavarobustiteniaunacarad’allòmésarrugada,eradelcolorexactequeelnoihaviadesitjat,niblancninegre,sinód’unabrunordesolqueenamorava.

Vaorientar-semoltdepressacapalpitdel’Albai,sensehaverdemorrejargaire,encertàelmugróquevarajar-liquasitotsol,tanplenadelletestavalanoia.

EnDídac, assegut als peus del llit, contemplava lamare i el fill, units en unaabraçada, car elmenut tambéhavia alçat feblement lesmans cap a la sina, i ara lisemblavamésincreïblequedeprimerquejafossintres.

(30) I l’endemà, quan l’Alba ja volgué llevar-se i reprendre la vida normalperquè, comdeia ella, allòno li havia costat gens i haviaparit ambuna senzillesad’animal,vaagafarunquadernquejateniapreparat,hivaescriureelnomd’enDídacielseu,seguitsdeladatadenaixençasegonselcalendarisotaelqualhavienviscutfinsaldiadelcataclisme,vatraçarunaratllai,unamicamésavall,vaposar«Mar»,illavorss’aturàensentirqueenDídacdeia:

—Posa-lielteunom.


I quan ella vamirar-lo, estranyada, carmai no se li havia acudit d’alterar unanormaquelisemblavanatural,pernohaver-neconegutcapmés,elnoivaexplicar-li:

—Aquestanithihepensatmolt,enaixò.Elsfillshauriendeportarelnomdelamare.

—Hodiusperquètuporteselsdelateva?Noéselmateix.—No,noésperaixò.Ésperquèetstuquil’hadutnoumesosiquil’haparit.Ellavaobjectar-li:—Peròésdetotsdos!—Ésclar.Posa-lielteunomidespréselmeu.AcontinuaciódeMar,doncs,vaescriure«ClarésiCiuró».Ialeshores,perprimer

cop,posàladatadelnoucalendari:TT/5.

(31)Ielventredel’Alba,ques’haviaquedatflàccid,comsilisobréspellpertotscostats,vaanarreprenentlallisord’abansdel’embaràsi,alcapdepoctemps,elcostornava a ésser tan harmoniós que ningú no hauria dit que havia infantat. Hodelataven només els pits,més amples i d’un balanceig reposat i contingut quan esdesplaçavad’unabandaal’altra.EnDídacdeia:

—Ipensarquejo,abans,veiatoteslesmaresvelles!—Erespetit,aleshores.—Deuseraixò.Itampocnolesveiadespullades.Itotd’unapreguntà:—¿Etsemblaqueenshauremdevestir,quansiguimésgrandet?—Perquè?Mésvalfercomara,queensvestimquantenimfred,iprou.—I,perestimar-nos,ensn’amagarem?L’Albareflexionàunssegons,mirantcapalnen.—Noséquèdir-te,Dídac.Jaquetenimocasiódecomençardenou,mésvaldria

fer-hosensehipocresies;ésunactenatural,oi?Però…peròempensoqueemsentiriacohibida.Itu?

—Sí,jotambé.

(32) I ara van substituir altre cop les lectures, i dels llibres de ginecologia id’obstetríciavanpassaralsdepuericultura,però,ésclar,varesultarqueerenescritsperagentquevivienenunacivilitzacióaradesaparegudaimoltesdelescosesquedeiennoels servien iquasi feien riure.Vanacabarper centrar-seúnicamenten lespartsocapítolsqueesreferienamalaltiesinfantils,sobrelesquals,detotamanera,l’Albajateniaunapreparació.Confiava,però,quenolicaldriaposaracontribuciólasevaciènciaenresdegreu,atèsqueduienunavidasana,al’airelliure,ielperilldelsmiasmesinfecciososprocedentsdelaputrefacciódetantscadàversjafeiatempsquehaviapassat, i elmenutnoassistiriamaiacapescolani jugariaambd’altresnens.Era així, llegia, com abans es transmetien molts gèrmens i s’escampaven algunes


epidèmies.Elperilld’uncontagidepersonaapersonaquedava,doncs,pràcticamentanul·lat.

(33) I, de seguida que els va semblar que ho podien fer, als quinze dies de lanaixençadelpetit,vantornarabaixaralaplatja,desitjososdenoperdre’snigensnimicad’aquellestiuquearacomençava.D’unxalet,enDídacvarecollirunmagnificpara-sol amb unes perllongacions de tela pels costats que permetien de tancar-logairebé com una caseta i el va plantar a frec d’aigua, però després va passar quel’utilitzavenpoc,jaquequanelsabelliaunamicad’ombras’estimavenmésposar-seentreelspins,ontambéenMarsemblavaméscontent,potserperquèesdistreiaquannodormia,quese’nfeiamoltstips,ambelmovimentlleudelesbranquesquelifeiendecobricel.

L’Albaespassavaquasitotal’estonapropseu,vigilantqueunaescletxaentreelbrancamnofesincidirmassasolenelsseusulls,ojugant-hiidonant-lielpitahoresregulars, com recomanaven els textos, però de tant en tant emergia d’aquellapenombraitravessavalasorradrapadaambaquellbikiniquearaestornavaaposar,coquetament, i ell, que l’esperava arran d’onades, l’arrossegava cap al mar ol’abraçava i la feiacaureper rodolarambella i,alguncop,arrencar-liaquellapeçablancaquelanoiaesdeixavaarrabassarrientabansdebesar-loambunaembriaguesaqueelsfeiarecordarelsdiesdeCapri,deTaormina…

(34)Icomques’hisentientanbé,enaquellindret,alcapd’unsquantsdiesvandecidird’instal·lar-s’hifinsalatardor.Vanescollirunxaletapeupla,queeraelmésbenconservat,jaquetotjustteniaunesquantesgoteres,comvanveureelprimerdiaquevaploure,vannetejar-lo,senseoblidarelsdoscadàversquehihavia,perquèfosmés habitable i, dos cops cada setmana, enDídac tornava al campament a buscaraigua,carallínoenteniendepotable.

En una de les seves sortides pel veïnat va descobrir, a peu de carretera, unsupermercatqueelsproveídemoltescosesdurantaquelltemps,peròaracadavegadatrobavenmés pots bufats o que en obrir-los feienmala olor. S’adonaven que, perabundants que fossin encara els productes alimentaris a llur abast, aquella font deproveïmentsacabariaperesgotar-seielscaldria,pertant,ferunesforçmésseriósquefinsaleshoresdecaraalconreudelaterra.

Demoment, però, comque al capdavall els sobrava fruita, ho ajornaven fins al’altraestació.

(35)Ivaserprecisamentenaquelltemps,quanfeiapocques’havieninstal·latapropdelaplatja,queenDídacesconvertíencaçador.Sovint,ara iadés,hihavienpensat, en la caça, peròmai no havien sabut trobar cap escopeta, ja que de casesd’armer n’hi havia poques i, dues que n’havien vist a Barcelona, eren massaenrunadesperintentard’entrar-hi.


Iara,sensebuscar-la,elnoienvadescobrirunaal’antigaviladeGavà,onlifoupossible d’apoderar-se no tan sols d’un parell d’armes d’aquellamena, sinó d’unabona quantitat de cartutxos de perdigons amb els quals començà per entrenar-secontralesgavinesques’atansavenalaplatjaielsocellsquepoblavenelboscdelaurbanització.

Ell i l’Alba, al capdavall criats en un llogarret de terra endins, pensaven enperdiusiguatlles,queeralamenadecacaqueallíabundava,peròalacostanon’hihavia i sabien, doncs, que si volien caçar-ne els caldria fer expedicions cap al’interior.Tambéhovandeixarperlatardor.

(36) I ara, en dies d’una bonança particular, feien també alguna sortida marenfora, sense allunyar-se gaire.En aquestes ocasions es traslladaven amb el jeep aBarcelona, embarcaven al remolcador i acabaven per fer cap en alguna calaparticularment atractiva, on restaven fins amitja tarda.Alpetit li devia agradar denavegar,jaque,quanerenalamar,mainoplorava.EnDídactrobavaqueerad’allòmésbonicveurel’Albaallíasseguda,alapopa,ambelfillenbraços,sobretotquanlacriatura se li penjava alsmugrons.Mésdequatre cops els fotografiava entre aire iaiguaper talde ferduradora la imatged’aquellamare tan jove,ben just sortidadel’adolescència, greument inclinada sobre el nadó que mamava sense deixar-sedistreurepelclicdelamàquina.

(37) I el noi aprofitava aquestes sortides per visitar els pobles prop dels qualsdesembarcaven,sin’hihaviaalgun,quegairebésemprehieraenaquellacostaonlesviles quasi es tocaven, i va ser així que una tarda va fer cap a la platja amb unagallina.Non’havientornataveurecapdesquedeixarenlacomarcanadiua,peròend’altresllocsendevienhaverquedatalgunsexemplars,iaraentenialaprova.

L’havia sentida escatainar abans de veure-la i va estar a punt d’escapar-se-li, opotserseliescapà,defet,perquèlabestiola,enfugir,elvaduraunaltreindretonn’hihaviapotserunadotzena;vapoderacorralar-neuna,aquellaounaaltra,enunpetitterrenymaltancatperunaparetquedeviahaverestatunhort,alcostatmateixd’una casa baixa, en la qual l’aviram devia dormir perquè era ple de cagarades.L’Albalipreguntà:

—Nohasvistcapgall?Nos’hihaviafixat,peròcaliasuposarquesí,quehiera;sensegalls,ahoresd’ara

nohi hauria gallines.Laque ells envandir la generacióde la catàstrofe nopodiahaverviscuttantsanys.

(38)Ialcapdedosdies,desprésd’haverpreparatunamenadegàbiaprovisional,van tornar al poblet amb una xarxa de pescador i tots tres, perquè no podien pasdeixar el nen, van fer cap a l’hortet. Aquest cop, però, les gallines, que estavenescampades, no es van deixar agafar i, per no acabar d’espantar-les, van decidird’enretirar-seid’esperaralanit,quanellesserienajóc.


Pràcticamentalesfosques,vanaconseguird’enredar-netresamblaxarxai,quanlesvantenirsegures,eslliurarenaunescorcollqueelsproporcionàvuitous.

Desprésvanveurequeerenanimalsjoves,iquenototstreserengallines;entreelleshihaviaungallagressiuiindignatqueelsplantavacaracomunpinxo.

(39)Ivan tenir-lesa lagàbiaprovisionalmentren’anavenabuscarunademésgranquetempsenrerahavienvistenunamasiadepropdelcampament.Eradefustesllistades,ideviahaverestatdecoloms,peròhicabienbenbéunadotzenadegallines.Oblidats momentàniament de la platja, van reclavar els llistons que fluixejaven os’havien desprès i, amitja altura, van fixar unes altres fustes perquè l’aviram s’hipoguésenfilar.

Mentrestant, el gall, nerviós, no parava demuntar les gallines i, comque ellesponien,esvanprometrejaunaniuadadepollets,siésquel’unaol’altradecidiendeposar-selloques.

(40) I ara van tornar a quedar-se al campament per tal de tenir-ne bona cura isalvartotselsous,querecollien.Peròalcapd’unasetmana,l’Albavapensarque,sifinsaleshoreshavienanatnaixentpolletssense l’ajutdeningú,potservaliamésnotocar-losideixar-hototal’instintdelesgallines.

I hova encertar, puixquegairebéde seguida, quan l’aviramva estar unamicaaclimatat a la gàbia, una d’elles començà a mostrar-se una mica estranya, comneguitosa, ialcapdetresdiesjacovavaquatreous.Lanoia,comquinofares,vaesmunyir-li’ntresméssotaelcul.Estavatanenfebrada,lapobrabestiola,quearaniesvamoure.

Com que no podrien tenir tants animals a la gàbia aquella, on estarien massaestrets ni que fos gran, enDídac, renunciant gairebé definitivament a la platja, vaacudir a la ferreteria que ja coneixia, en va treure uns quants rotlles de filferro i,desprésd’haverescollitellloc,acontinuaciódel’hort,vanclavarestaquespertaldeferuntancat.

Amblaintencióquelesgallinestinguessinunindretonaixoplugar-se,vandecidirquelagàbiadecolomslaposariendins,careraunagàbiaambsostre.

(41) I totsaquests treballs,queperaellsnoerensenzills, se’lsvanendur tantsdiesque,pocdesprésd’haveracabat,javannéixerelspollets.Nomésvafallar-losunou,quepotsernoestavafecundat.Iaravacomençarlafeinadedebò.

L’Albasabiaque,alpoble,elsdonavensegonetpastat,peròellsnoentenienielsvacaldre,doncs,trinxarblatdemoroambunespedresibarrejar-lo,ambaigua,ambsèmolesdelesquehavienrecollittempsenrera.

Ienveureques’homenjavenidespréscomençavenadonarpetitscopsdebecenelterra,vanvolerferunaprovai,undia,vandeixarlaportadeltancatoberta.

Totvaanartalcoms’hoimaginaven;lallocavasortir,ambelspolletsdesplegatsalseudarrerai,fosperaixò,fosperquèelsanimalsadultsjas’havienavesataaquell


ambient, cap d’ells no intentà de fugir. El gall ni arribà a separar-se més de dosmetresdelcorral;aparentment,haviadescobertunniudecucsdelqualseguidamentvahaverd’expulsarl’altragallina,queelshidisputava.

(42)Iaracadamatinadaelsdespertavaelcantdelgall,queeramoltescandalós.Elprimerdiaqueaixòs’esdevinguéesvan redreçarenel llit amb la impressió,deseguidadissipada,quesortiend’unmalson iqueerenalpoble,al llitdecasa.Feiatantsanysquenoensentiencap,degall!Potserperaixò,alcapd’unaestona,vanposar-seaparlardelavidad’abans,aBenaura;oenparlà,mésaviat,lanoia,perquèenDídacesvaquedaraviatsilenciósidesprés,quanellavafer-li-horemarcar,digué:

—Pensavaquesinohaguéspassattotaixò,noserieslamevadona.Ésclarquealeshoressuposoquenom’hauriaimportat,peròara,enpensar-hi…

—Notornariesenrera,doncs,sipodies?—Nohosé,Alba,nohosé.Jaséqueésmoltgros,aixòquedic,però…no,nohi

tornaria.Vamirar-se-lagairebétímidament.—Etdeusemblarquesócunmonstre,oi?—No,Dídac…O,sidecas,hosomtotsdos.

(43)Ivaserl’endemàpassatd’aquestprimerdespertar-sealcantdelgallqueenDídac va descobrir i va poder entrar en una casa on havien venut eines agrícoleslleugeres,sobretotd’hortolàidejardineriaivatrobar-hiunagranquantitatdesobresambllavorsdeflors,dellegumsid’espècies.Elsvaanarrecollinttotsidespréstornàalesroulottesambeljeeptancarregatquefinsenduiaentrelescames.

L’Alba es quedà meravellada i durant una colla de dies no van fer més queclassificar-lesillegirlesinstruccions,impresesacadabosseta.Deiaquans’haviendeplantar,sivoliensolonoenvolien,sis’havienderegargaireiquinsadobselserenconvenients. I encaraquede llavors, a cada sobre,n’hihaviapoques, entre tots entenienprouperplantarduesvegadesl’extensiód’aquellapeçaqueanomenavenhort.Aranomésfaltavaquenohaguessinperdutelpoderdegerminar,vellescomeren.

(44) I van començar a plantar-ne de seguida d’aquelles que s’adeienmés ambl’estació o que eren de tot temps, i ara, encara que no hi confiessin gaire, perquèestaven escarmentats, van estendre de cap a cap de l’hort una autèntica xarxa decordillsihipenjaren,aintervalsmésomenysregulars,totdecassigallsderobaquel’aire feia moure. Van procurar també de fer una neteja d’ocells a base deperdigonadesi,amoltsd’ells,elspenjarenatalld’advertència,sienvolienfercas,alssobrevivents.Vanferaixímateixunabonaquantitatdeboïcstotal’entornamblaintenciód’encendre’lsquanlesplantessortissin;confiavenquelafumeraajudariaaforagitarelsintrusos.


(45) I quan ho van tenir tot enllestit, com que l’estiu ja s’acabava, van voleraprofitar que el cel continuava net i clar per baixar altre cop a la platja, on elsesperava una sorpresa. A més de llur barca, ben varada, n’hi havia una altrad’encalladaalasorra.Totiquenos’hiveianingú,vanamagar-seimmediatamentdenou entre els pins, on van passar-se unes quantes hores espiant i escoltant. No sesentiacapremorsuspectaniesnotavensenyalsdepersonesestranyes,peròlabarcaabansnohieraicostavadecreurequehaguésfetcapallípercasualitat.

Quanalafiesdecidirenaexaminar-lademésaprop,vasortirnomésenDídacil’Albavaquedar-seoculta,ambunametralletaalesmansil’esferamortíferaentrelapellilacamisaques’haviaposat.Peròningúnointerceptàelpasdelnoinielprivàdemirar-sel’embarcaciópertotscostats.Eravellaidinsnohihaviares,llevatd’unrem;esveiaclaramentquefeiaaiguaielmésadmirableeraquehaguéspogutarribaralaplatja.

Totambtot,pertenir-neelcornet,vanquedar-sefinsquejaerafosc;ningúnoesdeixàveure.

(46)Il’endemàlabarcacontinuavaonera,comsilamareanohaguésestatcapaçd’arrencar-la de la sorra on s’havia incrustat, de manera que ara ja no se’n vanpreocuparmés,itampocnoelsamoïnàque,alcapdequatredies,janohifos;aquellanithaviafetventilesaigües,agitades,devienhaver-se-laendutamarendins,opotseraunaplatjacomlad’onabansl’havientreta.

Avui fresquejava unamica, com si en algun indret hi hagués hagut temporal, inomés van quedar-s’hi fins després demigdia, sense saber, quan se n’anaven, queaquellestiujanohitornarien,caralanitplovisquejàieldiasegüent,encaraquefessol,erapàl·lididetantentantelsnúvolselcobrien.

Laplujaesvarepetiralamatinadadel’endemà,vaespesseir-se,tornàaminvar,illavors,mandrosaipersistent,elsvatenirdosdiesaïllatsalcampament.

(47) I enDídac i l’Alba, que recordaven la inundació anterior i tenien por quepodiarepetir-se,novanvolerqueaquestcopelsagafésd’imprevistivanpreocupar-se, doncs, de carregar al jeep tot de coses que necessitarien si els calia fugir. Novolien quedar-se sense foc, sense llum i pràcticament sense menjar com l’altravegada;arahihaviaelmenutque,sibécreixiafort irobust,noestavaacostumatapassar-nedeverdesidemadures,comells.

Durantaquellsdosdiesi,encara,elsdosdiesquesucceïreneltemporal,sempren’hihaviaund’ellsquevigilavadenitlapossiblepujadadelesaigües,peròaranovan pujar; tot just hi va haver un discret augment del cabal que circulava per lasèquia.L’hort,però,estavatanxopque,demoment,nis’hipodiaentrar.

(48) Ipocdesprés,comque la terras’escrostonava iaixò, segons l’Alba,podiaprivar lesplantesdesortir,vanposar-se totsdosaentrecavar les taules icavallons,


vigilats per les gallines i els galls, puixque en la pollada tambéhi havia ungalletd’allòméseixeritquedeseguida,prouqueesveia,farialacompetènciaalseupare.L’Albavadir:

—D’aquíaunsquantsmesos,elshauremdeseparar.—Perquè?—Semprehaviasentitdirquedosgallsnohipodienestar,enungalliner.EnDídacesvaasseure,ambelcaveguetentrelescames,iesmiràl’aviramcom

sielsveiésperprimercop.Al’Albalivafergràcialasevaexpressió,ipreguntà:—Quèetpassa,ara?Elnoidesviàelsullscapaella,lisomrigué:—Res…Pensavaquetambéamim’agradaserl’únicgall.

(49) I aquell vespre, quan en agafar un llibre li va caure entre lesmans aquellManualdelpilot,quetempsenreraelshaviafetcórreralPrat,vaobrir-lo,eltancàijaanava a desar-lo quan l’obrí de nou, com si alguna cosa li hagués cridat l’atenció.Digué:

—Escolta,Alba…Oiqueambunmotorpodríemfer-noselectricitat?—Ah,nohosé,jo!Perquè?—Vaigdirquehoestudiaria,però…Ésquearasem’haacuditque,sise’npodia

fer,potserensservirienelsmotorsdelsavions;sónméspotentsqueelsdelscotxes.—Sí,suposo…Peròabansd’anaratreure’lsmésvalquellegeixisunamicacom

van,aquestescoses.—Deseguidaqueacabemd’entrecavar,aniréabuscarllibres;séquen’hihaentre

elsquevamtrobaraaquellallibreriatècnica.Noetsemblaquevallapena?—Sí,sempreestariamésbéqueaixòdelgas.Percert,quen’hauràsdeportar,que

jase’nsacabenlesbombones.EnDídacassentí.—Aprofitaréelviatge;hofarédetornada.

(50) Ienllestides jaaquelles feinesde l’hort,queencarase’lsvanemportardosdies,perquèerencansadesperaellsquenoestavenacostumatsatreballarajupits,enDídac, havent esmorzat, va agafar el jeep i s’allunyà cap a Barcelona, d’on espensava que tornaria a l’hora de dinar, si bé l’Alba en dubtava, ja que tenia laimpressió que els llibres aquells d’electricitat estaven molt enterrats rota d’altresvolums.

Peraixònoesvaestranyargensquanaprimereshoresdelatardaencaranoeraacasa.S’haviapassatelmatíjugantambelnen,contentaperquètotentrecavant,eldiaabans,havienvistquealgunesplantesjaestavenapuntdebrotaral’exterior;si totanavabé,aviathauriendeferunaaltraesbandidad’ocellsiencendreelsboïcspertalde protegir-lesmentre erenmés tendres. Fins i tot estava disposada a perdre horesvigilant-les.


Vadinarsola,doncs,donàelpitaenMaridesprésesvaasseureambunllibrealesmansfinsquesentíunlleudoloretalapartdebaixdel’abdomeni,deseguida,algunacosacàlidaihumidaal’entrecuix.Eralaregla;sempreselipresentavaaixí,ara,desquehaviatingutlacriatura.

Novaestranyar-se’n, tampoc,atèsque jasabiaque lesprobabilitatsde tornaraquedarembarassadadurant elsprimersmesosque succeeixenunpart sónescasses,sobretot quan la dona alleta el fill; confiava, de tota manera, quedar-hi abans del’hivern.

Va aixecar-se, escalfà una mica d’aigua, va rentar-se, es col·locà un apòsit i,sobre, es va posar el bikini; només en haver acabat va pensar que, tanmateix, enDídacs’entreteniaforça.

(51)Ialcapdedueshoresmés,quanlallumjaestavamoltbaixa,allòquehaviaestat un pensament tot passant va convertir-se en inquietud, puix que el noicontinuavaabsent.Teniatempsdesobresd’haverfetelquevoliaferi,d’altrabanda,semprequesen’haviad’anartornavaabansdelanit;perexperiènciasabienquenoeracòmodecircularperunmónenrunatalesfosques.

Peròencara s’hiveia, és clar,demaneraque tampocnoeraper enquimerar-se;d’unminutal’altre,n’estavasegura,sentirialaremordeljeep…Sempresesentiadelluny.

Va sortir a fora, amb el nenque s’havia despertat d’una llarga dormida i es vaasseureenunapedra,sotal’eucaliptus.Peròestavamassaneguitosaperquedar-s’higaireestona i,alcapd’unsminuts,va travessarcapadarrera laroulotte i féuunespassespelcostatdelrec;arajagairebénos’hiveia.

(52)Iquanjanos’hivaveuregens,varetrocediraltrecopcapalaroulotte,vadeixar el nen al bressol i va encendre el quinqué. El va treure fora i, asseguda alcostatdelllum,continuàesperant.

Elpetitl’obligàaaixecar-seiaacudirdenoualaroulotte;estavabenapeixat ibenadormit,peròaraplorava.Livasemblarunsenyaldemalauguriilivacaldreferunesforçperdominarelsnervis.QueenDídacencarano fosallí,novoliadir res.Podiahavertingutunaavaria,comd’altresn’havientingut,idevegadesprougreusperendur-se’lshores.

Isinol’haviapogudarepararalesfosques,potserveniaapeu…

(53) I si venia caminant, l’avaria devia haver-la tinguda molt lluny, perquè amitjanit elnoicontinuavaabsent.Comqueelnennos’havia tornataadormir inos’arriscava, doncs, a espantar-lo, se li acudí d’agafar un màuser i fer uns quantsdispars. Potser ell, que també anava armat, com sempre, no havia tingut aquestaidea…

Disparàduesvegadesiescoltà.Ennosentircapresposta,vadispararpersegoncop, féu una pausa, i ho repetí. La nit, després de cada dispar, semblava més


silenciosa, com si fins i tot les fulles dels arbres s’immobilitzessin porugament.Noméselseucormartellejava.

(54)I tot justhihaviaunasospitadeclarorquanl’Albavaassegurar-sequenoquedavencapfocnicapllumencèsi,deixantelnen,quearatornavaadormir,tancatalaroulotte,engegàeltractori,benarmada,vaemprendrelarutaqueordinàriamentseguien per anar a ciutat. Però no hi va arribar. Abans, com sobtada per unapremonició, va desviar-se cap a l’indret d’on ara, des que havien esgotat les delcamió,esproveïendebombonesdebutà.

Deseguidavaveureeljeep,aturatdavantdelmagatzemiamblaportellaoberta,tal comenDídacdevia haver-la deixada en saltar del vehicle.Ell, però, nohi era.Tampocnohaviacarregat,perquèdinsúnicamentvaveuremitjadotzenade llibressobreelectricitat,deixatsalseientdedavant.

Vagirar-seiesposàacridar-lo.

(55) I en Dídac no contestava ni va trobar-lo al magatzem on va penetraraleshores.Vatornarasortir,doncs, i,esmaperduda iangoixada,miràalseuentorn.Ara,lallumjaeramésintensa,peròellaestavamassadesconcertadaperidentificarcom una cama aquella extremitat on reposà els ulls i que sobresortia d’unamuntegamentdepedres,potseraquarantaocinquantametresd’ons’haviaaturat.

Quan a la fi el cervell captà el missatge de la vista, la noia va fer un salt,disparadapelsnervis,iarrencàacórrercapalmuntd’enderrocs,alqualjavaarribarplorant.

EraenDídac,colgatfinsalsgenolls.Almomentd’entrarenunsbaixos,perunesraonsqueellamainosabria,elsostrelihaviacaigutdamunt.

(56) I frenèticament,amblesmans,vacomençara treure runabo isanglotant icridant-lo.N’hihaviaunagranquantitatialcapd’unaestonalesmansjalisagnaven.Peròellanoesvapermetreniun solminutde repòs finsque, al capd’unahoraodues,opotsermés,perquèhaviaperdutlanociódeltemps,vanemergireltroncielcap. En aquell moment ja sabia que era mort, perquè el cos s’havia enfredorit is’encarcarava,demaneraquenovatenircapsorpresa,peròsíqueaugmentàelseudesconsol en veure que tenia tot el pit enfonsat i la closca badada sota els cabellsblancsdeguix.

Vaabaixarlacarafinsalaseva,gensdesfigurada,carnoméslasolcavaunaferidaprima i llarga, des de l’orella a la base del nas, i descansà al seu damunt senseparaules,peròamoixant-loambelsditsencetatsiquehavienperduteltacte.

(57) I ja era quasi migdia quan va redreçar-se i, amb un esforç que la feiatentinejar,vacarregar-se’lal’espatllaivaportar-loaljeep,onelvaasseuresobreelsllibres,repenjatcontralaportellatancada.


Vaengegarcomunautòmatai,apocapoc,perquèlicostavad’enfocarlavista,vamenarelvehiclemésenllàdelsenrunaments,capalcamíqueduiaalcampament,però abans d’arribar-hi li va caldre aturar-se un parell de vegades, perquè hi haviamomentsquenodistingiares,comsifoscega.

(58)I,enseracasa,elplordelnen,quedeviatenirgana,l’ajudàaasserenar-seunamica.Perònovavolerdonar-li demamar, car estava convençudaque, ambeldisgust,lalletselideviahaverfetagra.Vaalimentar-loambunaculleradetadesucrequeposàdinsd’unmocadorhumitientortolligat,perquèellxuclés,isortíaltrecopafora.

Vaestendreelcadàverd’enDídacsobreunllençol,eldespullà ivarentar-lodedaltabaixambunaesponja,finsquequedànetdeltot,sensenirastredesangnideguix.Vacobrir-loaleshoresambunaltrellençolpertaldedefensar-lodelsinsectesivaescollirunindretentreelsdossàlzers.

Totseguit,vaposar-seacavar.

(59)Icapamitjatarda,vaasseure’saterra,alcostatdelnoi,ivaagafar-liunamàentre lesseves.Durantdueshoresvarestarquieta,únicamentambels llavisqueesmoviensilenciosamentamesuraqueanavarecordant-se, i recordant-li,unahistòriacomunad’esforçid’amor.

Noesvamourefinspropdelaposta,quans’agenollài,abocadaalseudamunt,vabesar-lielsllavisfredsiliescalfàlapellamblessevesdarreresllàgrimes.

(60)I,ambelsdarrersraigsdesol,vacarregar-se’laltravegadaenbraçosi,arasensequelescameslivacil·lessin,vaportar-locapalssàlzersielbaixàalatomba.

L’ànimlidefallíunsegonalmomentd’agafarlapala,peròesvareferielvaanarcobrintfinsquevaestarbencolgat.Amblesmans,vaanivellarlaterra,quequedavaunamicamésaltaionl’endemàplantariaflors.

Jaerafoscquanvadeixar-loitornàalaroulotte.

(61)Ijo,l’Alba,unamarededivuitanys,emvaigmirarenMar,queploravaalbressol,ivaigpensarquetotjustseriaunadonadetrentaquanellenfesdotze.IenelfonsdelmeucorvaigdesitjarferventmentquefostanprecoçcomenDídac,elseupare;sihoera,encarapodriatenirunsquantsfillsdelmeufill…


Ésl’Albalamaredelahumanitatactual?

Comalguns lectors jasaben id’altres ignoren,elprimerexemplardelMecanoscritdelsegonorigenfoudescobertarafaquatremildos-centsdivuitanysperuneruditavuipràcticamentoblidat,EliRaures,elqualvaretenir-lo,sensepublicar-lo,finsquealcapdetrenta-quatreanysunasegonacòpiadel’obravacaureenmansd’OlguenDalmasas, un marxant d’antiguitats que, poc abans, l’havia adquirit d’un fonsd’objectesprocedentdelaliquidaciódelsbénsd’unafamíliapagesa.Contraelparergeneral, va voler veure-hi una crònica, diari o memòries d’un dels escassossobreviventsdelagrancatàstrofeque,permotiusaleshoresdesconeguts,haviaestatapuntd’anihilartotalmentlavidahumanadelnostreplaneta.

Raures,queenfer-seaquestasegonatroballajadeviatenircapalsvuitantaanys,sosteniaqueestractavad’unadetantesobresd’allòqueelsanticsendeienciència-ficció, amb l’única particularitat que aquesta ens arribava en forma mecanoscrita;l’autor,argüia,haviaintentatderessuscitarungènerequeenaquellsmomentsjanotenia acceptació. Segons ell, el procediment Brau/Sorfa, de datació, al qual haviasotmès el mecanoscrit (paper, tinta, tipus de lletra) demostrava que el text no eraanterioraTT/1200.

Enelcursdelacontrovèrsiaentreelsdoshomes,Dalmasasvasostenir,a)queladivisió del mecanoscrit en quaderns feia pensar que es tractava de la transposiciód’una obra anterior, probablement manuscrita; en aquest cas, les dades queproporcionavaladatacióBrau/Sorfanoafectavenl’antiguitatdeltext;b)queeltextpreteniafundard’unamaneraprouespecíficaladenominaciócronològicaquearaéslanostra;c)que l’escripturaeramassa ingènuaa totselsnivellsperpertànyeraunprofessional;id)ques’hirecollien,enformaactualhistòrica,totdefetsque,mésomenysdesnaturalitzats,lanostracivilitzacióconservaenformadellegendesomites.

EliRaures,quevadeixarcaurel’argumentdeladatació,potserperquètambévasemblar-lilògicqueaquelladivisiódelscapítolsfesesmentauntextmésvell,escritamàendiferentsquaderns,vasercapaçdecitartotunreguitzelld’obresdeciència-ficció tan ingènues,omés, i s’arronsàd’espatllesdavantdelsaltresdosarguments;l’autor,deia,no teniacapmèritde«fundar»unadatacióque jaexistia, ide laqualnoméspreteniadedonarunaexplicaciófantasiosa,nidecercarunorigenarbitrariaaquellsmitesillegendessobrel’origenquenodrienelnostrefolklore.

Aquestcriteri,potserperquèeltextofeniaalgunstabúsdelanostrasocietatqueencaraavuitenenlasevaforça,vaprevaler.Iésaixícom,sotal’etiquetade«novel·ladeciència-ficció», elMecanoscritdel segonorigen hapassat alsnostresmanuals is’haeditat,aintervalsespaiats,onzevegadesmés.

Peròara,enTT/7138,estemmésbeninformats.Hoestem,concretament,desdel’anydarrer,quanelsgalaxonautesdelnostredarrerprogramaAlfa3vandescobrir


un planeta, ara batejat Vòlvia, totalment desert i en el qual encara queden rastresd’unacivilitzaciódetipushumanoidealtamentevolucionada.Elsnostrescientíficshihantrobatfragmentsdemàquinesquepodriencorrespondreperfectamentalsplatetsvoladors o avions esmentats en el mecanoscrit; i, més important i decisiu, hi hanrecollit unes plaques d’un metall pràcticament indestructible idèntiques a les quetrobem en el nostre text. Igualment important és l’existència, aVòlvia, d’extensosarxiusconservatsenfullsdelmateixmetall,escritssegonsundiguem-nealfabetquenomésconeixiadiversesformesderatllesidepunts.Totaixòésdeldominipúblic.

Encanvi,nohoésqueelsprimersresultats,encaraparcialsisubjectesarevisió,deltreballdedesxiframentaquèeslliurenelsnostreshomesdeciènciasemblaqueassenyalin,entrealtrescoses,dospuntsqueensinteressenparticularmentenrelacióalmecanoscrit:unamaluraepidèmicad’origendesconegut,queelsmetgesdeVòlvianopodiencontrolar,s’anavaestenentuns8.000anysenrerapelplanetaiamenaçavad’exterminar totselsseushabitants,elsquals, iaquestéselsegonpunta remarcar,vanemprendreunaexploracióultragalàcticaambvistesa localitzarunaltreplanetaque reunís unes condicions ambientals semblants al d’ells per tal d’emigrar-hi i, sipodien,salvarlaraça.Isempresegonsaquestainterpretació,quenoésdefinitiva,horepetim, en van trobar tres; un d’ells, no hi ha dubte, era la Terra. Però aquestsplanetes, si més no el nostre, eren habitats i els calia, doncs, netejar-los abansd’instal·lar-s’hi.

Elprocediment,queconfirmalesdadesdelnostretext,ensésproufamiliardesdel conflicte bèl·lic de TT/6028-30, quan per primera vegada un dels contendentsdescobríiutilitzàelsistemaGrac/D,desd’aleshoresprohibit,gràciesalqualanihilàsimultàniamentduesciutats,RomanaiNuclis.ÉsclarqueelshabitantsdeVòlviaelposseïenjaunsquantsmilersd’anysabans,sibénoeldevientenirtanperfeccionat,atès que les vibracions microstructurals que utilitzaren no eren prou potents perdestruirelsedificisdesoca-rel;hoeren,encanvi,perprovocarelconegutcol·lapsecardíacque,aRomanaiaNuclis,novadeixarniunapersonaenvida.D’altrabanda,és sabut que aquestes vibracions únicament poden propagar-se en un medi d’unadensitat més o menys homogènia i, per tant, que no poden comunicar-se, perexemple,del’aireal’aigua.

Elsvolvians,hemdit,volien instal·lar-sea laTerra.Peròno s’hivan instal·lar.Perquè?Araentremenel terrenydelesconjectures.Unadedues:obél’epidèmiaprogressà més de pressa que no havien previst, o bé van preferir, fet i debatut,d’emigraraunaltredelsplanetesquetenienenperspectiva.Siésaixòdarrer,undiaho sabrem; és inevitable que,més tard omés d’hora, els nostres galaxonautes elstrobin.

Totes aquestes dades, ignorades, naturalment, quan l’erudit i el marxantd’antiguitats es discutien, tendeixen a donar al Mecanoscrit del segon origen laprojeccióhistòricaque, ambuna intuïció tan encertada,preteniaOlguenDalmasas.Bencert,mainos’han trobatnielssuposatsquadernsoriginalsni l’armamortífera


arrabassadaaunacriaturaalienaalaTerra,peròaixònoenspotestranyar;noésunargumentcontral’autenticitatdelmecanoscrit.Comtampocnoésunaprovaafavorqueactualmentperduri,encara,elcognomdeClarés.

L’obra, doncs, probablement va ésser escrita per un dels pocs sobrevivents del’atacdelshabitantsdeVòlvia,peraquestaAlbaque,ambelseucompany,vapensardeseguidaasalvarelsarxiusdelsaberhumà,elsllibres,iaassegurarlacontinuïtatdelanostraespècie.Éshora,enssembla,depreguntar-seseriosamentsil’Albanoéslamaredelahumanitatactual.Nosaltresensinclinemperl’afirmativa.Caliaquefosalgúd’aquesttremp.

L’editor


dos supervivents —l’Alba i en Dídac— després d’una ... · Pedrolo, convindrem que el pes...

Documents

Transcript of dos supervivents —l’Alba i en Dídac— després d’una ... · Pedrolo, convindrem que el pes...