dossier de premsa 2008 - vilafranca.cat · dossier de premsa 2008 10-11, 17-18, 24-25 de maig ...
15
dossier de premsa 2008 10-11, 17-18, 24-25 de maig www.festacj.org coordina participen Organitzacions nacionals:
Transcript of dossier de premsa 2008 - vilafranca.cat · dossier de premsa 2008 10-11, 17-18, 24-25 de maig ...
dossier de premsa 2008 10-11, 17-18, 24-25 de maig
www.festacj.orgcoordina participen
Organitzacions nacionals:
presentació85 localitats d'arreu de Catalunya celebren laFesta del Comerç Just i la Banca ÈticaLa Festa del Comerç Just i la Banca Ètica és una activitat lúdica i educativa queté lloc un cop l’any. Vol potenciar el coneixement dels valors i les propostes delComerç Just i les finances ètiques entre la població catalana, com un model deconsum més responsable. I ho fa mitjançant accions de caràcter festiu idivulgatiu. Durant la festa es pot gaudir d'exposicions, espais de degustació deproductes, actuacions infantils i musicals, contacontes, jocs, etc. La Festa del Comerç Just se celebra d'ençà l'any 2000 a la ciutat de Barcelona,però l’èxit de convocatòria, any rere any, ha fet possible estendre la Festa a totala població catalana, organitzant-la a més ciutats i municipis d'arreu deCatalunya.
Aquest any 2008, hi participen 85 poblacions, incloent les ciutats de Barcelona,Girona, Tarragona i Lleida: Aiguamúrcia, Alcarràs, Alcover, Alió, Almenar, ArenysDe Mar, Arenys De Munt, Artés, Avinyó, Badalona, Banyoles, Barcelona-Sarrià,Begur, Brafim, Cabra Del Camp, Calders, Calella, Callús, Cambrils, Capellades,Cassa De La Selva, Castellbisbal, Castellcir, Castelldefels, Castellgalí, Castellserà,Castellterçol, Centelles, Cervera, Corbins, El Prat Del Llobregat, Esplugues,Fulleda, Granollers, Hospitalet de L'infant, Igualada, Ivars d'Urgell, La Riba,Lloret de Mar, Manlleu, Manresa, Mataró, Moià, Molins De Rei, Mollerussa,Navarcles, Nulles, Palamos, Plà De Santa Maria, Puigpelat, Puig-Reig, Quart,Reus, Rodonyà, Roses, Sabadell, Sant Feliu de Guixols, Sant Joan de lesAbadesses, Santa Margarida de Montbui, Sitges, Solsona, Sant Boi, Sant Cugat,St. Joan De Vilatorrada, Sant Quirze del Vallès, Sant Vicenç de Castellet, SantJoan Despí, Santa Coloma de Gramanet, Súria, Terrassa, Tona, Tossa de Mar,Vallmoll, Valls, El Vendrell, Vic, Vilabella, Vilafranca del Penedés, Vilanova i laGeltrú, Vila-Rodona.
L'any passat la festa va comptar amb 60.000 visitants, 10.000 dels quals vanser a Barcelona. Més de 1.100 persones voluntàries ho van fer possible.
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
Pregó de la festaEl director gerent del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, hadeclarat:“Si els preus dels aliments segueixen pujant al mateix ritme, lesconseqüències seran terribles i imprevisibles".
Segons la ONU, “la idea convertida en doctrina en els anys noranta segons laqual l’obertura dels mercats alimentaris i la seva liberalització millorarien la lluitacontra la fam, ha produït beneficis molt injustos” i proposa un gir en aquestapolítica, protegint els mercats locals.
La producció d’aliments al món ha augmentat però la distribució és desigual. Elspaïsos del Sud s’han empobrit i han vist com els productors del Nord estantenvaint els seus mercats amb productes a un preu moltes vegades més baix delque costa produir-los. A més, veuen com perden la seva sobirania alimentària,perquè ja només depenen dels mercats externs i els preus els decideixen lesgrans empreses, amb les quals ells no poden competir.
Aquestes grans empreses provoquen encara més desigualtats pel seu afanyd’abaratir costos que comporta la utilització de sistemes poc respectuosos amb elmedi ambient i amb la qualitat de vida de les persones treballadores.
Aquestes són algunes de les conseqüències d’un sistema que té el consum com amotor de desenvolupament i el creixement continuat i sense límits com aparadigma. Aquest model escanya dia rere dia el nostre planeta, i engreixal’escletxa entre rics i pobres. Si tots els habitants del planeta adoptessin unshàbits de consum semblats al dels països rics, necessitaríem 3 planetes perpoder viure.
Com a ciutadanes i ciutadans, a nivell col·lectiu podem canviar aquesta situacióparticipant en campanyes que trenquin amb les polítiques neoliberals impulsadesper l’organització mundial del comerç i el banc mundial.
A nivell individual, podem ser coherents en la recerca d’un món més igualitari imés just, i us proposem consumir menys i amb més criteri, consumint allòque realment necessitem; escollint els productes de comerç just i ecològics,rebutjant aquells que no compleixen amb l’ètica social, o exigint canvis en laforma de produir-los. Les nostres decisions individuals tindran efectes positius anivell global.
Per tot això us convidem a participar activament en aquesta novena edició de laFesta del Comerç Just i la Festa de la Banca Ètica, ja què l’estalvi i la inversió sóntambé formes de consum. Les finances ètiques, al igual que el comerç just, ensdemostren que una economia alternativa, justa i equitativa, és possible. Ensdemostren que, amb el nostre consum, podem lluitar per una societat mésigualitària i compromesa.
Així doncs, us donem la benvinguda a la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica2008.
Bona Festa!
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
La importància del Comerç Just
El Comerç Just és una forma alternativa de comerç que busca aconseguirunes relacions comercials més equitatives entre els països enriquits delNord i els països empobrits del Sud del planeta.
A molts dels països del Sud els ingressos de milions de famílies depenen del'exportació de matèries primeres (cotó, cafè, cacau, te...). Però els preus elsmarquen les grans multinacionals que dirigeixen i controlen el comerç mundial.El criteri pel qual es regeixen és obtenir el màxim benefici econòmic a curttermini. La creixent marginació de famílies camperoles i petits productors,l'explotació laboral, l'esgotament dels recursos naturals, la contaminació i lapèrdua de la diversitat biològica són algunes de les conseqüències d'aquestfuncionament.
El Comerç Just promou una relació comercial diferent que garanteix un nivell devida digna per a les famílies del Sud, té en compte valors ètics imediambientals, enfront dels criteris exclusivament econòmics delcomerç tradicional i es basa en els següents principis:
Preu just que cobreix el cost de producció dels articles. Retribució digna pel treball. Respecte pels drets humans i laborals. Eradicació de l’explotació infantil. Beneficis socials per a les comunitats productores. Respecte del medi ambient. Igualtat de gènere.
Desequilibris en el comerç internacional El cafè és el principal producte d'exportació per a molts països del Sud, elsquals només es queden entre el 10 i el 13% dels ingressos generats mentre laresta se'n va als països del Nord. El cafè és cultivat, majoritàriament, per petitsproductors, obligats a vendre'l a preus molt baixos marcats pels intermediaris iles multinacionals de transformació i comercialització, com Nestlé, Sara Lee,Procter&Gamble...
El cacau es comercialitza a les Borses de Londres i Nova York i els especuladorsaccentuen les fluctuacions dels preus. Aquestes fluctuacions no donen temps alspagesos a regular el seu esforç, és a dir, plantant més o menys. Per al pagès, lesdecisions d'avuí es cobren o es perden l'any següent. El preu a la Borsa canviamés de 10 vegades en el mateix temps. Sis corporacions europees inordamericanes acaparen el 80% de la venda per al consum final: Mars, Nestlé,Cadbury Schweppes, Hershey, Ferrero i Kraft.
Les subvencions per al cotó als Estats Units han fet baixar de manera forçadaels preus internacionals per sota del cost real de producció. Amb aquestes ajudesles grans companyies nord-americanes controlen el 40% del mercat. Pel que faal teixit, els inversors del nord busquen mà d'obra barata i dòcil, sovint sensedret a sindicació, legislacions mediambientals laxes o inexistents, fiscalitatsreduïdes... i demanant comandes amb terminis curtíssims que han empitjorat lescondicions laborals dels treballadors i treballadores d'aquest sector.
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
Europa genera cada any un excedent de sucre que exporta als països mésdesfavorits a un preu que està per sota dels costos dels productors locals,gràcies a un sistema de subsidis que perverteixen la regulació del mercat(dumping).
Deu grans empreses controlen el 70% del mercat mundial del sucre: BritishSugar, Süctzucker, Danisco, Eridania Beghin i Cargill. En vuit països, una solacompanyia controla el 100% de la seva producció: Àustria, Irlanda, Portugal,Regne Unit, Dinamarca, Grècia, Suècia i Noruega. A Espanya, una sola empresacontrola el 80%, Azúcar Ebro S.A.
El Comerç Just a CatalunyaEntre el 2000 i el 2005, les vendes de productes de Comerç Just a Catalunya hancrescut, en mitjana anual, un notable 25,9%: des dels poc més de 1.300.000euros del primer any fins als més de 3.750.000 euros del darrer.
Però el creixement que ha experimentat el Comerç Just a Catalunya en elsdarrers anys, ha estat tant del volum de vendes de productes com del seuconeixement entre la població catalana. El 35% de les vendes de Comerç Just aEspanya es fa a Catalunya, molt per davant de Madrid (20,3%), Galícia (15,5%)o Andalusia (9,3%). A l’Estat espanyol ens gastem en Comerç Just uns 350 eurosper cada 1.000 habitants, més del doble en el cas de Catalunya, una xifrasignificativa però encara llunyana respecte als països que encapçalen les vendesa la Unió Europea.
coneixement del comerç justper part de la població catalana
Coneixes o has sentit a parlar del comerç just?
Enquesta Comerç Just de l'Ajuntament de Barcelona. Juny 07.
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
La Banca ÈticaLa Banca Ètica és una alternativa als bancs convencionals que respon aaquestes preguntes. És una altra forma d’estalviar i invertir que combina elsbeneficis socials amb els beneficis econòmics. Comptes d’estalvi, fonsd’inversió o dipòsits a termini que pretenen l’ús ètic dels diners i aposten perempreses responsables socialment i ambiental.
Per què cal una banca ètica?1. Per reinventar les financesL’engranatge financer tradicional té un pes enorme en el sistema econòmicactual, que està creant enormes diferències entre rics i pobres i malmet la salutdel planeta. Amb els recursos de tots, busca beneficis sense valorar lesconseqüències dels negocis que finança i exclou a qui més necessita el crèditperquè preval el patrimoni del sol·licitant per damunt del projecte. A la BancaÈtica, per contra, es combina el benefici social i el financer i es fan treballar elsdiners per a projectes responsables des del punt de vista social i ambiental.2. Per la transparènciaLa Banca Ètica sempre informa en què inverteix i d’on surten els seus números,ja sigui en l’origen dels seus beneficis com en l’última destinació de cada euroinvertit. Això implica un canvi en la relació de les entitats financeres amb elsseus clients. La Banca Ètica els presenta els comptes en una relació d’igual aigual. Totes dues parts tenen drets i deures i ambdues en treuen beneficis.3. Pel criteriLa Banca Ètica no dóna suport a empreses o negocis vinculats a guerres oarmament, que provoquin malalties, que se serveixin de l’explotació laboral oinfantil, malmetin ecosistemes, maltractin animals, donin suport a règimsdictatorials o facin el joc a l’especulació o als paradisos fiscals… Pero sí dónasuport a les empreses i negocis amb calat ètic, que avancin en la igualtatd’oportunitats i de tracte, en la cura del planeta, en la gestió participativa, enl’expansió del Comerç Just i el Consum Responsable…4. Pel benefici de tothomLa beneficiària de la seva activitat és la societat en general, no només els clients.D’una banda, hi ha suport financer a projectes que impliquen millores en el campsocial, polític, cultural o mediambiental. De l’altra, ofereix una alternativa alsistema financer tradicional, donant crèdit als exclosos i ampliant possibilitats aqui es preocupa per a què l’ús últim dels seus diners, no perjudiqui la societat. 5. Per l’oferta de serveisLa Banca Ètica ha de tenir beneficis per funcionar i ofereix els mateixos serveisbàsics que la banca tradicional, tals com comptes corrents i d’estalvi, fonsd’inversió, targetes de crèdit, préstecs... Però hi ha moltes diferències. La BancaÈtica es preocupa dels beneficis socials encara que no tinguin tants beneficiseconòmics. No inverteix en sectors perjudicials per molt rendibles que siguin,s’atreveix en activitats complicades si tenen un alt valor social, les comissionsque cobra als seus clients s’ajusten al cost real... La Banca Ètica no fa caritat,simplement canvia els valors, els objectius del capital i el funcionament intern.
En alguns països europeus les finances ètiques tenen més de 30 anys d’història, iavui existeixen ja més de 30 bancs. L’any 2005 a Europa més de 100.000milions d’euros estaven invertits seguint criteris d’inversió socialmentresponsable. D’aquests només 217 pertanyien a fons domiciliats a Espanya. Enels darrers 5 anys les finances ètiques han crescut molt a Catalunya, i avui
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
podem comptar amb dues entitats de banca ètica, Triodos Bank (Holanda) i elProjecte Fiare. A Catalunya des de fa temps hi ha entitats que ofereixendiferents serveis de finançament ètic. Trobem cooperatives de crèdit queofereixen serveis financers, cooperatives financeres socialment responsables, ifundacions que presten microcrèdits. Aquestes entitats no sempre formen partdel sistema financer convencional. Donen suport principalment a persones iprojectes que difícilment obtindrien un crèdit d’un banc convencional.
El tèxtil, un sector paradigmàticLa globalització comporta més creixement econòmic però la fractura entre païsosrics i pobres no para de créixer alhora que el desenvolupament social es troba enretrocés. Una dada: el 10% de la població mundial acumula el 53,4% delsingressos econòmics del planeta, segons la Conferència de Nacions Unides sobreComerç i Desenvolupament (UNCTAD).Dúmping socialAmb el dúmping social es cerca la reducció de costos per maximitzar beneficis iatreure inversions. Això porta al regateig dels salaris i dels drets laborals. Milionsde treballadors i treballadores paguen la factura cobrant menys del que elscorrespon i patint la precarietat laboral. A més, es creen unes cadenes desubcontractació interminables. Cada anella de la cadena obté beneficisexigint al nivell inferior preus més baixos i terminis de lliurament més curts.Deslocalització i maquilesLa confecció tèxtil és un sector molt volàtil gràcies a la facilitat per produir ivendre una mateixa mercaderia en indrets dispars del planeta. Així, s'hantraslladat empreses a països amb mà d'obra barata i amb legislacionsmediambientals i laborals laxes. En molts casos s'explota a treballadorsi treballadores que sovint ni tan sols tenen el dret de sindicar-se. Això és possibleallà on la misèria obliga que les persones acceptin la feina en qualsevol condició ion s'oprimeix la llibertat d'associació.
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
activitats previstes a la festaVisites convidadesLa Festa comptarà amb la presència de representants de països del Sud, quedonaran a conèixer la situació de les condicions de les treballadores i delstreballadors del sector tèxtil al Sud, així com les activitats que algunestransnacionals espanyoles estan duent a terme allà.
Així ens acompanyaran:
Aboubkr Elkhamlichi, representant de l'Associació de Dones Obreres delTèxtil Attawassoul del Marroc.Nascut al 1948 a Targuist, a la regió marroquina d’Alhucemas, Elkhamlichi vaestudiar enginyeria agrònoma a València i va ser contractat pel ministerid'Agricultura del seu país. Més tard el van condemnar a 20 anys de presó perles seves "idees polítiques", especifica. Va sortir-ne al 1991, sis anys després,"gràcies a la pressió dels grups pro Drets Humans", recorda. Després de serresponsable sindical de la Unió Marroquina del Treball, al 2000 va fundar juntamb un grup d'obreres l'Associació de Dones Obreres del Tèxtil Attawassoul,"que no és un sindicat", puntualitza.
Zahra Salam, treballadora d'una empresa tèxtil de Tànger.
L'Aboubkr Elkhamlichi i la Zahra Salam ens acompanyaran a Barcelona (dissabte 10i diumenge 11); a Girona i Lloret de Mar (dilluns 12); a Manresa (dimecres 14); i aLleida i Mollerussa (dijous 15).
Activitats destacadesTot i que les accions tenen un caire lúdic, tenen sobretot un component educatiui de sensibilització, en tant que estan relacionades amb la problemàtica delcomerç internacional injust i les desigualtats que provoca.
Obra de teatre “No et consumeixis”Es tracta d'una obra a càrrec de la companyia Xucrut Teatre i el Cric(Centre de Recerca i Informació en Consum) que fa reflexionar sobresobre el temps i el consum amb molt bon humor. Tres personatgesproposen tres maneres de fer, de menjar, de dormir, de comprar,d’estimar, de relacionar-se, de moure’s. Una obra de teatre que a travésde diàlegs àgils i desenfadats planteja tres maneres de viure per acabarpreguntant si és el temps el que ens consumeix.Diumenge, 18:30h. a pl. catalunya
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
Projecció dels documentals “Black Gold” i “China Blue”“Black Gold”, documental d'una hora de durada que s'acaba d'estrenar alscinemes, se centra en el tema del cafè, les transnacionals i el paper delComerç Just a Kenya. D'altra banda, “China Blue” ens parla de lescondicions laborals d'un grup de treballadores del tèxtil a la Xina. Dissabte, 19:00 i 20.00 h. pl. catalunyaI tu, què saps del comerç just?Concurs espectacle, a càrrec de la companyia Planet Impro, inspirat enl'obra de teatre Zapping del Teatre Neu de Barcelona.Dissabte, 19:00 pl. Catalunya
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
agenda a barcelona plaça catalunya
Actuacions
DISSABTE 10 DE MAIG18.30h – Inauguració de la Festa del ComerçJust i la Banca Ètica 2008 a càrrec de CarmeBalagué.19.00h - Concurs espectacle ‘I tu, què saps delComerç Just?’, per la Companyia Planeta Impro.20.00h - Jil al-Ghourba donarà curs als seusritmes melòdics marroquins, que serviran peracomiadar el primer dia de la Festa.
DIUMENGE 11 DE MAIG12.00h - Espectacle infantil ‘La fàbrica de Tires’,que ens explica la història d'un nen, en Marcel, quetreballa en una fàbrica tèxtil d'un país empobrit.Cia Passabarret.17.00h - Batucada a càrrec del grup She-band,que ens posarà a to per a una tarda plenad'actuacions.17.30h - Clowns. Els estudiants de clown deMerche Ochoa, de l'Acadèmia el Timbal - Estudisescènics, ens han preparat un número per fer-nosreflexionar entre rialles sobre el Comerç Just.18.30h - ‘No et consumeixis’, obra a càrrec dela Cia Xucrut Teatre que ens farà reflexionarsobre el temps i el consum amb molt bon humor.20.00h - Indian-Punjabi-Group delectaràtothom amb les seves ‘Danses TradicionalsHindús (Bhangra)’, que tancaran la Festa delComerç Just i la Banca Ètica.20.30h - Cloenda de la Festa del Comerç Just i laBanca Ètica.
Activitats a la HAIMA
DISSABTE 10 DE MAIG19.00h - Projecció del documental ‘Black Gold’. Eldocumental, d'una hora de durada, se centra en eltema del cafè, les transnacionals i el paper delComerç Just a Kenya.
20.00h - Projecció de documental “China Blue”que ens parla sobre les condicions laborals 'un grupde treballadores del tèxtil a la Xina.
DIUMENGE 11 DE MAIG12.00h - Xerrada a càrrec d’Aboubkr Elkhamlichi,representant de l'Associació de Dones Obreresdel Tèxtil Attawasoul, del Marroc. Acompanyatde la Zahra Salam, una treballadora d'una empresatèxtil de Tànger, ens explicarà les condicions delstreballadors del sector del tèxtil al Marroc així comles activitats que algunes transnacionals espanyolesrealitzen allà.
13.00h i 18.15h - Contacontes ‘Drets humans alcarrer’, a càrrec de Numancia Rojas. Contes per apetits i grans sobre els Drets Humans.lona rgiómepolitana Tarragona·laboradors locals:ajuntaments dels municipis participants
Espais i activitatspermanents
GIMCANA PELS ESPAIS DE LA FESTAVine a jugar als espais dels productes: busca quinsproductes no són de Comerç Just, dibuixa els muralsdel Comerç Just, endinsa't dins de la nostra sopa delletres, retalla on t'agradaria que anessin els dinersdels bancs...
EXPOSICIÓConeix com funcionen els sectors del cafè, el cacau,el cotó, el sucre i les finances ètiques, i descobreixquines són les alternatives a un sistema deproducció i de distribució... que crea cada dia mésdesigualtats!
FIRA DE PROPOSTES I CAMPANYES‘El Bon Cafè’, ‘Juga Net 2008’, ‘Finances Ètiques’,‘Consum Responsable’, Projecte FIARE.
LLIBRERIA SOLIDÀRIA I DE RECURSOSEDUCATIUS ICÀRIA
CAFETERIA SOLIDÀRIA
ANIMACIÓ TEATRAL DE L'AULA DE TEATRE DEMATARÓDiumenge d'11 h a 14 h. Dirigit per la Nave Va.
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
amb el suport de:
Mapa de plaça catalunya a Barcelona
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
agenda a catalunya
organitzadorsOrganitzadors nacionals
La Festa del Comerç Just a Catalunya està organitzada per 4 entitats catalanesreconegudes pel seu treball en la promoció del Comerç Just i les financesètiques:
Coordina Participen
Participants localsMés de 200 entitats locals i comarcals de solidaritat fan possible la festa als mésde 85 municipis on se celebra.A Barcelona – Plaça Catalunya se sumen als organitzadors nacionals, com aparticipants locals:
C ·ol laboradors nacionals
·Col laboradors regionals
·Col laboradors locals i comarcalsAJUNTAMENTS ON ES CELEBRA LA FESTA, BTV, XARXA DE TELEVISIONS LOCALS DE CATALUNYA,TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA.
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
Contactes
Coordinació Festa del Comerç JustBisbe Laguarda, 4Barcelona 08001
Tel.: 93 441 53 35 - (ext.107)[email protected]
Gabinet de PremsaDavid Díaz de Quijano
Marta SolanoTel: 93 441 53 35 (ext. 103) – 661501109
Fax 93 443 20 [email protected]
www.festacj.org
Gabinet de Premsa: David Díaz de Quijano i Marta SolanoT. 93 441 53 35 (ext 103) – 661 501 109
F. 93 443 20 69 Correu-e: [email protected]
