DOSSIER DE PREMSA MINIPUT 2010

Miniput 2010 16a mostra de TV de Qualitat 4/ 12/ 10 al CCCB

1

1


2

2

PRESENTACIÓ. TELEVISIÓ DE QUALITAT EN TEMPS TRONATS La crisis econòmica ha provocat una recessió cultural important, molts són els

projectes que han caigut pel camí, el MINIPUT, però, resisteix i celebra la seva 16ª edició portant als estudiants, interessats i professionals del món de l’audiovisual en

general i de la televisió en concret, els programes de televisió més arriscats,

innovadors i controvertits d’arreu del món.

Sembla ser que aquest mes a Barcelona és el mes de la televisió”, d’una “altra”

televisió. Al MACBA (Esteu a punt per a la televisió?) i al Centre Ars Santa Mònica

(TV/Arts/TV) podem veure dues exposicions dedicades a les interseccions i diàlegs que hi ha hagut entre la televisió i artistes, filòsofs i activistes dels mitjans de

comunicació, herència de la “media revolution” dels anys seixanta. Al MINIPUT es

podran veure els formats i programes més interessants que s’han passat a L’INPUT (International Public Television Conference), així com una mostra d’allò que acaba

marcant tendència, i d’allò que revoluciona el camp de la televisió tradicional anant per

les vies del compromís amb les nostres pròpies realitats i l’experimentació de nous formats.

Agraïm de nou el suport de les institucions que segueixen confiant en la mostra com

un espai de projecció, debat i reflexió del paper que juga la televisió en les nostres vides i com aquesta assumeix el compromís de fer veure als ciutadans l’època i cultura

que els ha tocat viure. La televisió ha arribat a unes quotes insostenibles del que

Umberto Eco anomenava “neotelevisió”: una televisió que enlloc de presentar-se com una finestra oberta al món, es presenta com una finestra tancada en sí mateixa, una

televisió que tenyeix totes les seves imatges d’espectacle. El MINIPUT, en canvi,

reivindica una televisió al servei del ciutadà, entén que aquesta és un instrument que serveix de trampolí a la realitat en les seves múltiples dimensions i detalls, amb totes

les seves innovacions i també amb les herències del passat, sovint mal digerit. Cal

creure de nou, però, en el poder i eficàcia dels mitjans, i el MINIPUT en dóna proba

amb la selecció dels programes que fa. En una època en què el mateix ciutadà ha esdevingut consumidor i productor alhora de imatges i notícies, cal reivindicar el que

deia Jello Biafra, activista i membre dels Dead Kennedys: “Don’t hate the media,

become the media”.

Enguany l’escenari tornarà a ser l’Auditori del CCCB en una jornada maratoniana (de

9.30 a 22.30h) on s’oferirà un esmorzar gratuït. D’aquesta manera, tots els

professionals i interessats de les diferents comarques podran assistir a la trobada i

intercanviar experiències amb professionals d’arreu de manera intensiva.

Barcelona serà, de nou, l’únic escenari del nostre país on es presenten programes i es

faciliten debats i trobades entre professionals i estudiosos de la televisió pública de qualitat d’arreu. De moment, el seguiment del MINIPUT es pot fer a través de la nova web: www.miniput.cat

PRESENTACIÓ/ PROGRAMA/ NOVA WEB / OBJECTIU (Input, Miniput, Arxiu

Input)/ DESCRIPCIÓ DE L'ENTITAT ORGANITZADORA DE L'ACTIVITAT/ DIRECCIÓ

I COMITÈ ORGANITZADOR/ ON TINDRÀ LLOC L’ACTIVITAT/ A QUI VA DIRIGIDA

L'ACTIVITAT/


3

3

2. PROGRAMA 9.30h Presentació de l’acte 9.45h The operation surgery life, Anglaterra, 30’, 2009, TV-específic, Channel 4 sessió especial. Presenta: Antònia Folguera Durant quatre nits consecutives, els millors cirurgians realitzen intervencions quirúrgiques en un plató davant de l’audiència i en directe a través de Channel 4. Mentre intervenen un cervell en un pacient despert, una operació a cor obert i més, els cirurgians contesten les preguntes de l’audiència en directe

Operation Surgery Live

10.30h Baltazar, Ushka Ice Man, Equador, 22’, 2008, documental presenta José Manuel Pinillo Un documental on el temps glaça al cap damunt d’un dels més grans volcans, el Chimborazo. Baltazar Ushka ha estat treballant al llarg de més de trenta anys allà. Treballa portant gel fora del glacial, que després serà utilitzat per a frescos sucs en el mercat indi de Guaranda. Aquest documental viatja circularment a través del temps, ja que Ushka reprodueix la vida del seu pare, per crear un retrat del darrer “Home de Gel de Chimborazo”. 11.00h Pausa per esmorzar 11.30h Taboo, Suïssa, 52’, 2008, documental, TSN convidada: Orane Burri; presenta Josetxo Cerdan En Thomas, de vint anys, vol acabar amb la seva vida. Decideix filmar els seus darrers mesos. Una herència que dóna a la seva amiga, Orane Burri. Deu anys després del suïcidi de Tomàs, Orane Burri es posa davant aquest material com a cineasta.


4

4

Cartell de Tabou The Breath in Hungary

13.00h The Breath in Hungary, Hongria, 25’, 2009, ficció, Magyar Televizió-MTV convidat: Mark Bodzsar; presenta Pere Gibert Basat en la breu història de Gabor Zoltan, The Breath In, aquest programa de televisió tracta d’un comercial de 40 anys, que sent la pressió de passar la franja dels “quarantes”. Defensant el seu preciós aïllament, decideix tenir unes severes i solitàries sessions matinals de natació. Prepara tot el seu pla de cara als anys que vindran. S’esforça molt, però de cop apareix un home igual a ell a la mateixa piscina. 13.45h Something Blue, Estats Units, 60’, 2009, ficció presenta Paco Escribano Something Blue és un mockumentary que tracta sobre un casament interracial entre la Susan, una dona blanca de classe mitjana, i en Terry, un mosso d’una família de “Polars Americans” amb la pell blava els quals van emigrar d’Amèrica a l’Antàrtida.

Something Blue

15.00h The Erection man, Holanda, 50’, documental, VPRO presenta Gemma Larrègola Com una petita pastilla blava pot canviar el curs de l’evolució sexual? Aquest documental explica la història de la pastilla que va liderar el mercat fa deu anys i va provocar un daltabaix en el món. Aquestes pastilles blaves són conegudes com a Viagra. Impertinent i armat amb una saludable dosis d’humor, el director descobreix una autèntica història sobre la virilitat, l’ansietat i l’estat del nostre modern home diari.


5

5

The Erection Man The case

16.00h The case, Suècia, 40’, 2009, ficció, SVT presenta Paco Villalonga Sèrie sobre els crims que van tenir lloc a Suècia en els darrers anys, fets dels quals se n’ha parlat molt. El primer programa explica la història de Hagamannen, un violador que va portar el terror a la ciutat de Umea durant molts anys. Malgrat la policia ho va intentar tot, va ser impossible atrapar-lo. El 2006 la seva identitat finalment va ser revelada. Per sorpresa de tothom, aquest brutal assassí va resultar ser un marit estimat i el pare de dues criatures. Tenia un treball ordinari en el qual ningú sospitava que l’home amb el qual treballaven a diari era un monstre. Aquesta ficció segueix els darrers dies abans del seu arrest. 16.50h Trapped!, Brasil, 22’, 2008, ficció, Multishow Channel presenta Joan Rufas L’escriptor brasiler Bruno Mazzeo és l’estrella d’aquesta sèrie còmica que mostra com les situacions més comunes poden esdevenir una trampa sobtada. Una graellada amb els amics, un dia a la platja, les eleccions o fins i tot un funeral, cada petit moment pot transformar-se en un infern. Amb una mirada crítica i humorística, Mazzeo ens mostra les nostres vides diàries amb fina ironia. A l’episodi “Death”, Bruno ha d’anar al funeral d’una tieta llunyana, però el seu paper no serà el que s’esperava. 17.30h I think therefore I am, Finlàndia, 15’, 2009, TV-específic, YLE convidat: Tuula Rajavaara; presenta Ingrid Guardiola Amb una part d’animació, aquest divertit i fresc programa retrata els punts de vista filosòfics dels nens d’una escola. Tots els nens estan interessats en ells mateixos i en la seva relació amb els altres i el món que els envolta. Si jo sóc jo, llavors els altres han de ser els altres. Però com sé que existeixo? 17.50h 24h Berlin-A day in life, Alemanya, 40’, TV-específic, RBB, ARD, ARTE; acompanyat de The Bergen Railway, Noruega, 5’, 2009, documental presenta Miquel Garcia 24h Berlin retrata, de les mans de càmeres professionals i amateurs, un dia sencer a la vida d’una ciutat i els seus habitants. La meitat de les imatges estan planificades, les altres són espontànies. Uns anys després es va emetre per televisió al llarg de 24 hores sense interrupció. Un programa on l’audiència pot dir la seva tot el temps en conjunció amb una web que ofereix participació directa, amb esdeveniments a tot Berlin i un arxiu digital per al futur. The Bergen Railway és un “locomentary”, una idea tan senzilla com boja. Un viatge en temps real per al paisatge norueg retratat des d’un tren que travessa les montanyes entre Bergen i Oslo. I tot a temps real! El programa va durar set hores i quatre minuts, al llarg del qual van passar un milió dos-cents mil televidents.


6

6

24h Berlin-A day in life

The Bergen Railway

18.50h Prison Valley/ La Havana-Miami, França, 20’, 2009, web documental, ARTE presenta Marta Berenguer Prison Valley és un documental cross-media sobre una comunitat que han agafat com a protagonistes reclusos. Amb aquest web documental, l’audiència és portada al cor del negoci de les presons. La Havana-Miami és un altre projecte de web documental. Miami i l’Havana estan emocionalment connectades, mentre que políticament dividides. Dotze persones joves a les dues ciutat expliquen les seves personals històries al llarg de tres mesos a Internet. La web inclou vídeos, imatges, textos, tot enviat pels espectadors.

La Havana-Miami Tu mateix

19.20h Tu mateix, 10’, 2010, XTVL presenta Paco Escribano. Amb la presència dels autors. La família es per sempre. Pot ser una font de problemes, frustracions, pors i prejudicis però moltes vegades també es converteix en l’últim espai de seguretat quan es presenten moments difícils. ¿Què és el que esperem de la nostra família?


7

7

¿En quina mesura la culpem dels nostres defectes? ¿Fins a quin punt arroseguem els seus somnis sense saber-ho? 19.40h L’endemà, pre-estrena TV3, 15’ (fragment), 2010 presenta Paco Escribano. Amb la presència dels autors. L'Endemà és una sèrie documental que intenta explorar, a partir d'històries reals, com ens adaptem als canvis importants de la vida. Al llarg d'aproximadament d'un any, es segueix una persona que viu un moment clau a partir del qual res tornarà a ser com abans. La seva visió immediata, en calent, es complementa amb el testimoni de cinc o sis persones que ja van viure en el passat una situació similar, i que ens en donen una perspectiva més reflexiva. El Miniput presenta una pre-estrena del capítol sobre l'atur, seguint la història de Nathalie Risa, una treballadora de la fàbrica Lear de Roquetes, que va tancar a començaments d'aquest any deixant més de 500 persones al carrer.

L’endemà

20.10h The child, the death and the truth, 53’, Alemanya, 2009, documental, ARD, Das Erste convidada: Esther Schapira; presenta Víctor Carrera Va ser una imatge que va commocionar el món: un pare arraulit en un barril, protegint un noi, intentant en va salvar la seva vida. La tràgica escena va ser filmada per un càmera de France 2. La gent de tot el món va quedar colpida per la mort del noi palestí de dotze anys Muhammed Al-Durah a les mans del seu pare, víctima d’un tiroteig entre soldats palestins i israelians. Però la mateixa imatge va aixecar moltes sospites. Esther Schapira posa en dubte el què realment va passar.

Inside Nature’s Giants: Whale The child, the death and the truth

21.25h Inside Nature’s Giants: Whale, Anglaterra, 48’, 2009, TV-específic, Channel 4 presenta Mati Delgado L’equip dissecciona una balena encallada en la costa de Irlanda. L’anatomista de balenes Joy Reidenberg vola de Nova York per evitar que l’animal exploti i quedin totes les restes disseminades a la platja. El científic veterinari Mark Evans l’ajuda a investigar per què va morir i explora la seva extraordinària anatomia.


8

8

2. NOVA WEB: WWW.MINIPUT.CAT El MINIPUT ha reunit per primera vegada en una sola web tot el material de les 16 edicions de la mostra: 1994-2010. A la web, a part de informació sobre les edicions anuals, es pot trobar una mediabase amb fragments de tots els programes que s’han anat emetent a la mostra, així com els vídeos de producció pròpia. La mediabase està encara en fase de desenvolupament.

A dalt: pàgina d’entrada del MINIPUT. A baix: media base.


9

9

3. OBJECTIUS DEL MINIPUT I L’INPUT EL MINIPUT El MINIPUT és una mostra de la televisió de qualitat més innovadora de l'any i se celebra Barcelona cada mes de novembre/desembre des de fa 16 anys i està organitzat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra, el Departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola a Catalunya, la l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), la Xarxa de Televisions Locals i la Universitat de Lleida. Degut a la crisis enguany la Universitat Ramon Llull i la Universitat Rovira i Virgili han passat a formar part d’una forma provisional dels col laboradors, juntament amb el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El MINIPUT s’organitza seguint el model de l’INPUT. Cada edició del MINIPUT consta d’una jornada de projeccions amb debat; es tracta d’una selecció dels programes més destacats de l’INPUT, organitzats segons uns trets o peculiaritats específiques en l’esperit de les inquietuds que guien i orienten cadascuna de les sessions de la celebració de la conferència INPUT. És perquè és tan escassa la possibilitat de parlar dels programes de televisió que el MINIPUT de Barcelona (com el que es fan a altres parts del món), es converteix en un lloc a preservar, un dels pocs espais per fer créixer la consciència de millora i de risc. INPUT L’INPUT, acrònim d’International Public Television, és una conferència internacional sobre televisions públiques que se celebra un cop a l’any des de fa 30 anys i que reuneix professionals (directors, productors, guionistes, programadors...) i estudiosos de tot el món vinculats al món de la televisió. A cada trobada anual es presenten més de mil programes dels gairebé 50 països membres d’Input. Els coordinadors nacionals seleccionen cada any els programes més apropiats per a INPUT que s’han emès al seu país durant l’any anterior. Durant el mes de febrer a Itàlia es fa la selecció definitiva. Se n’encarreguen els shopstewards, persones escollides per la junta que han participat en la conferència en anys anteriors. Els shopstewards condueixen els debats i organitzen els programes en sessions temàtiques. Durant els cinc dies en els quals es projecten aquests programes, es debaten qüestions relatives a la programació de les televisions públiques, però no es reparteixen premis, ni es fomenta cap tipus de competició. INPUT permet contrastar les diferents opinions, problemes comuns i punts de vista de professionals i investigadors de tot el món per estudiar l’evolució de les tendències de la televisió pública internacional. L’INPUT és, fonamentalment, una trobada de programme-makers (realitzadors, productors, directors, programadors, guionistes), més que no pas una reunió d’executius o de directius de les cadenes. La conferència té lloc a finals de maig o principis de juny, enguany concretament s'ha celebrat el maig a Budapest. Hi ha tres sessions simultànies al matí i a la tarda. Després de cada programa hi ha un col loqui amb el seu realitzador o productor i s’obre un debat entorn el tema de la sessió. Un cop acabada la jornada, el debat acostuma a continuar en petits grups fora de les sales de visionat. Durant


10

10

la conferència, els shopstewards presenten les sessions i dirigeixen els debats. A més, hi ha un servei de visionat a la carta, que permet visionar individualment els programes que es desitgi. Els programes que es projecten són aquells més adients per a induir a la reflexió, pel seu plantejament innovador o experimental, perquè proposen un nou format televisiu, perquè fan ús de les noves tecnologies o perquè han generat polèmica en el seu país d’origen. L’INPUT és una ocasió per al mercat occidental de conèixer la producció televisiva de països amb una difusió limitada, com ara determinades àrees del tercer món, dels països àrabs, etc. A cada país hi ha un coordinador nacional que gestiona la relació amb les televisions públiques i els productors independents, i que vetlla perquè no passin desapercebuts programes que poden resultar interessants per a la conferència. Cada país té una quota de programes que pot presentar a la selecció, establerta en funció de la població i del nombre de receptors de televisió. Determinades regions, per la idiosincràsia de la seva producció i per la importància de la televisió pública en el seu espai audiovisual, presenten més quantitat d’obres. Tradicionalment, les trobades d’INPUT s’han celebrat alternativament a Europa i a Nord-Amèrica (EUA i Canadà), però en els últims anys la conferència s’ha obert molt a d’altres països: la presència de programes i de delegats llatinoamericans s’ha incrementat notablement i, actualment, la conferència s’està obrint a l’Àsia (el Japó, la Xina, Taiwan), als països centreuropeus, a l’antiga Unió Soviètica i també als països africans. Un aspecte fonamental d’INPUT és que funciona sense recursos propis: tant els membres de la junta com els coordinadors nacionals i els shopstewards treballen voluntàriament i sense remuneració. Cada any, una televisió, una universitat o algun organisme de l’administració regional o estatal ofereix la seu i el finançament de la conferència. Malgrat l’aparent precarietat del sistema, INPUT fa més de 30 anys que funciona i està ben consolidat. Les darreres conferències s’han celebrat a Budapest (Hongria, 2010), Varsòvia (Polònia, 2009), Johannesbourg (Sud Àfrica, 2008), Lugano (Suïssa, 2007), Tapiei (Taiwan, 2006), Los Angeles (EEUU, 2005), Barcelona (Espanya, 2004), Aarhus (Dinamarca, 2003), Rotterdam (2002), Cape Town (Sud-Àfrica, 2001), Halifax (Canadà, 2000), Fort Worth (Texas, 1999), Stuttgart (Alemanya, 1998), Nantes (França, 1997), Guadalajara (Mèxic, 1996), Sant Sebastià (Espanya, 1995), Montreal (Canada, 1994), Bristol (Gran Bretanya, 1993), Baltimore (EUA, 1992). Una junta internacional dirigeix la conferència: en decideix la seu entre les diverses candidatures, supervisa l’organització, escull els membres del comitè de selecció de programes i marca la línia d’evolució. El professor Jordi Balló forma part d’aquesta junta internacional com a Co-opted Member de l’International Board1. A més de la junta internacional que dirigeix la conferència, a cada país hi ha un coordinador nacional. Els shopstewards, escollits per la junta entre les persones que han participat en la conferència en anys anteriors, seleccionen els programes i condueixen els debats. L'ARXIU INPUT La Universitat Pompeu Fabra està estretament relacionada amb INPUT des de l’any 1994, ja que va signar un acord amb el Board per crear l’arxiu de la conferència, que està dipositat a la Biblioteca de la UPF i que forma part dels recursos que els

1 Veure pàgina web oficial d’INPUT, www.input-tv.org, apartat Board & Shopstewards.


11

11

Estudis de Comunicació Audiovisual i l’Institut Universitari de l’Audiovisual posen a disposició dels estudiosos i investigadors. L’Arxiu, composat actualment per gairebé 1500 programes, s’ha integrat en la dinàmica docent i investigadora de televisió de qualitat de la Universitat. Tanmateix, a la selecció d’algunes de les edicions anteriors a l’any 1994 manquen alguns programes. Actualment s’està treballant per completar l’arxiu. En l'actualitat les televisions dediquen una gran part de la seva activitat a la producció i una mínima a la recerca, en canvi, la dinàmica de les universitats és justament la contrària. Per aquest motiu, la col laboració entre la Universitat Pompeu Fabra i INPUT re-equilibra, en el nostre marc immediat, la interacció entre reflexió i creació necessari en tot procés de producció d’un programa. L’objectiu d’aquesta col lecció és crear una eina de referència per a la televisió. Així com en el camp cinematogràfic hi ha establerta una fluida categorització sobre les obres essencials, en la televisió aquesta classificació és inexistent. No hi ha una visió clara de quins són els programes que han servit per crear l'evolució del llenguatge televisiu. La "Col lecció INPUT" constituirà, en el moment en que estigui establerta, un esquelet essencial per la recerca i l'anàlisi de models televisius. Des del Deganat dels Estudis de Comunicació Audiovisual s’està impulsant el desenvolupament del projecte de creació d’una base de dades en línia dels programes de l’Arxiu INPUT (www.inputarchive.org), projecte que ja es va iniciar l’any passat. 4. DESCRIPCIÓ DE L'ENTITAT ORGANIZADORA DE L'ACTIVITAT El centre responsable de l’organització del MINIPUT són els Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra conjuntament amb el Departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat de Lleida, Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola a Catalunya, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, i la Xarxa de Televisions Locals. A més a més es compta amb la col laboració (en recursos, no a nivell econòmic) de la Universitat Ramon Llull, la Universitat Rovira i Virgili i del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El vincle de la Universitat Pompeu Fabra amb la conferència INPUT es va iniciar ja fa alguns anys, quan es va signar un acord amb el Board de l’INPUT per crear l’Arxiu de la col lecció INPUT, que està dipositat a la Biblioteca de la UPF. Per aquest motiu, pel que fa al MINIPUT, els Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra duen a terme la coordinació i la secretaria de l’esdeveniment amb tot el que comporta: la gestió dels aspectes que atenyen als convidats, al material imprès i digital (disseny i continguts), a la pàgina web, a la regidoria i adaptació de l’espai, la presentació pública, la difusió i, finalment, el control de les inscripcions del MINIPUT. D’altra banda, la presència de programes i de professionals de Televisió de Catalunya a la conferència INPUT ha estat contínua des del primer contacte, l’any 1987. La participació de Televisió de Catalunya en la co-organització del MINIPUT es concreta en una aportació econòmica per sufragar les despeses generades per l'organització i l’assistència dels convidats a les sessions. A més a més, coordinen la roda de premsa i el subtitulat d’alguns dels programes. El Departament de Comunicació Audiovisual I de la Universitat Autònoma de Barcelona ja fa anys que col labora i la participació en l’organització del


12

12

MINIPUT es centra bàsicament en una aportació que ajuda a pagar les despeses generades per l’organització i l’assistència dels convidats a les diverses sessions. Televisió Espanyola a Catalunya també compta amb la presència de professionals a la conferència INPUT. Des de fa alguns anys, també s’ha iniciat un estret vincle amb el MINIPUT de Barcelona. La participació de Televisió Espanyola a Catalunya en la co-organització del MINIPUT es concreta en una aportació econòmica per sufragar les despeses generades per l'organització i l’assistència dels convidats a les sessions. Enguany es torna a comptar amb la participació de la Universitat Oberta de Catalunya, la Xarxa de Televisions Locals, l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), i la Universitat de Lleida. Totes les institucions co-organitzadores aporten una ajuda per pagar les despeses organitzatives, entre les quals hi ha l’assistència dels convidats, l’elaboració del material de difusió etc. Aquest any comptem amb la col laboració de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Ramon Llull en la difusió de l’activitat. El CCCB també es compta entre els col laboradors de la mostra, facilitant-nos les qüestió tècniques i de logística d’espai. Des dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF, el Departament de Comunicació Audiovisual de la UAB, la Unitat de Comunicació de la URV, la UOC, TVC, TVE, l’ESCAC, la URV, la UdL i la XTVL es decideix el programa de les sessions del MINIPUT. 5. DIRECCIÓ I COMITÈ ORGANITZADOR L'activitat està assessorada per Francesc Escribano (ex-director de TVC), Jordi Balló (professor de la UPF en l'àrea d'ideació i guió i director del Màster en Documental de Creació per la mateixa UPF) i Ingrid Guardiola (professora del grau de Comunicació Audiovisual a la UPF i a la UdG). El professor de contacte és Xavier Pérez (cap del Dept. serà de Comunicació Audiovisual). La coordinació de l'activitat és assumida per Ingrid Guardiola Sànchez. El Miniput també compta amb un important suport de tot l'equip de secretaria de la UPF (Montse Palau i Dolors Ruiz). El comitè organitzador del MINIPUT 2010, però, consta de diverses persones vinculades amb les diverses entitats que col laboren econòmicament amb el Miniput. El comitè organitzador intervé en la selecció i presentació dels programes. Aquest any està integrat per: Francesc Escribano (Minoria Absoluta), Víctor Carrera (TVC), Miquel Garcia (TVC), Montse Abbad (TVE-Catalunya), José Manuel Pinillo (TVE-Catalunya), Ingrid Guardiola (UPF), Jordi Balló (UPF), Xavier Pérez (UPF), Pere Gibert (XTVL), Gemma Larrègola (UAB), Mati Delgado (UAB), ), Antoni Roig (UOC), Imma Tubella (UOC), Quim Capdevila (UdL), Josetxo Cerdan (URV), Jordi Farré (URV), Eulàlia Iglèsias (URV), Fernando de Felipe (URL), Paco Villalonga (URL), Ivan Tubau (URL), Josep Maixenchs (ESCAC), Conxi Porras (ESCAC), Joan Rufas (Minoria Absoluta), Marta Berenguer (independent), Antònia Folguera (independent), Tània Balló (Antàrtida).


13

13

6. ON TINDRÀ LLOC L’ACTIVITAT Fa tres anys que l’activitat es celebra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (www.cccb.org). El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) organitza i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, programa cicles de cinema, cursos, conferències, fomenta la creació a partir de les noves tecnologies i llenguatges, impulsa la investigació artística en àmbits com el multimèdia, potencia la recerca en el format expositiu, exporta les seves produccions a altres centres culturals, museus i entitats d'àmbit nacional i internacional, alhora que genera debat, pensament i reflexió al voltant de la ciutat i l'espai públic com també sobre els temes que vertebren l'actualitat. Així mateix el CCCB recull i posa a l'abast de tothom part del seu patrimoni, la seva memòria i l'arxiu en formats expositius, publicacions, arxius digitals, audiovisuals... És un espai obert a col lectius d'artistes, creadors i programadors independents, i també a diverses entitats amb les quals hem anat creant vincles al llarg dels anys. Gràcies a tots ells, podem garantir una programació multidisciplinària i de qualitat que impulsa la cultura contemporània. El CCCB és un consorci públic creat per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. L'òrgan de gestió que regeix el consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona és el Consell General presidit pel president de la Diputació de Barcelona i amb la vicepresidència de l'alcalde de Barcelona. Josep Ramoneda n'és el director general. Aquest any repetirem escenari degut a l'èxit de l'any anterior. Imatges del CCCB:


14

14

7. A QUI VA DIRIGIDA L’ACTIVITAT Al llarg d’aquests 16 anys de celebració aquesta cita ha esdevingut imprescindible per a tots aquells programadors, creadors, estudiosos i docents que volen reflexionar sobre les vies d’innovació que es produeix a la televisió mundial. Obres fetes per professionals que des de diferents indrets del món aborden amb rigor voluntats similars: fer programes de qualitat, demostrar que la televisió no està negada a la possibilitat d’innovar. En condicions de diferents graus de dificultat, els programes seleccionats han sabut sortejar els obstacles i aconseguir resultats espectaculars. Sotmetre’ls a la crítica dels assistents és una manera de fer-los servir de mirall de les actituds pròpies. Es per això que procurem acompanyar el màxim d’aquests programes amb alguns dels seus creadors.

Miniput 2009

DOSSIER DE PREMSA MINIPUT 2010

Documents

Transcript of DOSSIER DE PREMSA MINIPUT 2010