Retornem el dinamisme a Barcelona:

100 iniciatives Pla d’Actuació Municipal per a un context de crisi

Barcelona, 03 d’abril de 2012

Grup Municipal Socialista (GMS)

00 Context: Retornem el dinamisme

El Grup Municipal Socialista (GMS) presentarà al Govern de Xavier Trias el que vol ser un

PAM alternatiu, les Bases d’un Pla d’Actuació Municipal per a un context de

crisi: 100 iniciatives per retornar el dinamisme a la ciutat. Aquest document de

caràcter preliminar, fixa una sèrie de línies i objectius a més d’enunciar els titulars d’alguns projectes concrets.

El Govern de CiU ha presentat les bases per a la formulació del Programa d’Actuació

Municipal (2012-2015). La crítica principal és que no dibuixa un full de ruta clar i

coherent adaptat als reptes de la Barcelona d’avui. És un document sense ànima i costa molt deduir-ne les orientacions definitives que el govern anirà prenent en el futur. És, en bona mesura, l’expressió escrita del que s’observa en la quotidianitat d’aquests darrers mesos: un govern que administra però no governa.

La manca de projecte urbà, d’un marc compartit pel conjunt de regidors i

regidores de l’equip de govern i l’absència de lideratge, es tradueixen en un document de bases del Programa d’Actuació Municipal desdibuixat, incapaç de fixar prioritats, objectius concrets i projectes estructurants.

El Grup Municipal Socialista (GMS) no es queda en la crítica, sinó que proposa un projecte global, una articulació jerarquitzada d’actuacions i propostes.

No és un Pla d’actuació definitiu, però situa els elements que han de permetre generar un debat polític i ciutadà al voltant de les necessitats i prioritats de la ciutat. Una versió preliminar del que hauria d’acabar sent el Pla d’Actuació Municipal pel període 2012-2015

Barcelona i la sortida de la crisi

L’aposta pel desenvolupament s’ha de fer recuperant l’esperit barceloní, el d’una ciutat que es rebel·la en contra la injustícia i que fa de l’equilibri i el dinamisme social i cultural la seva bandera.

Les estratègies per afrontar el present han de ser diferents, però en canvi els valors sobre els que continuar fent ciutat són els mateixos que presidien l’inici del segle XX, l’esclat democràtic de finals dels setanta, o el consens olímpic dels noranta: una ciutat que mira i vol estar oberta al món, que usa la creativitat com a matèria primera i que no oblida mai les necessitats dels barcelonins i les barcelonines.

Avui la sortida de la crisi, el combat contra l’atur i el manteniment de la cohesió social a la ciutat són objectius compartits, però la diferència rau en les maneres d’abordar aquesta situació i en les línies i estratègies a desplegar.

Partint d’aquests elements, les bases pel PAM del Grup Municipal Socialista s’articulen en tres apartats que recullen les principals accions a desenvolupar, així com un arbre d’objectius i projectes per a cada districte de la ciutat.

01 Barcelona, capital de l’educació i la cultura

El canvi que avui Barcelona ha d’encarar es troba en els intangibles: en la

capacitat de produir coneixement, en l’habilitat per transformar-lo en activitat econòmica, en les competències i habilitats de la ciutadania, en el capital social i el conjunt d’iniciatives de caràcter comunitari, en tot allò exigible a una ciutat que vol situar-se en el context global amb veu pròpia. És des d’aquesta perspectiva que el projecte educatiu i cultural pren una rellevància que fins ara no ha tingut.

Un projecte cultural en un sentit molt ampli: de la recerca científica a les

arts o el patrimoni, del coneixement a la creativitat, del 22@ als equipaments culturals o del Parc de Recerca Biomèdica al Liceu. La inversió en cultura és l’aposta més segura per a la Barcelona del futur i per trobar els camins de sortida a la crisi econòmica. Barcelona és la capital de Catalunya i de la cultura catalana. Aprofitar i intensificar aquesta capitalitat significa convertir-la en un espai de producció de coneixement, en un laboratori urbà.

L’educació és l’altra cara de la moneda, és la garantia que tots els ciutadans

i ciutadanes puguin disposar de l’instrumental bàsic per viure i desenvolupar el seu projecte vital en una societat complexa, on el coneixement i la creativitat en són els elements distintius.

La qualitat del sistema educatiu i la qualitat educadora de Barcelona són la millor inversió per garantir l’equitat en una capital cultural i,

alhora, la millor aposta per disposar del talent necessari per a què el projecte no s’aturi. Barcelona disposa d’una gran tradició pedagògica en la que l’Ajuntament de Barcelona n’ha estat un dels seu principals actors. Cal aprofitar-la i fer-la créixer, de l’escola bressol a la universitat i de les institucions educatives formals al paper educador de tot agent ciutadà. És indispensable un compromís de tothom per a la qualitat educativa de Barcelona.

02 Barcelona Metropolitana: una estratègia econòmica i d’integració territorial i urbana

La integració territorial, l’estratègia econòmica, la preservació de l’espai públic i la sostenibilitat ambiental s’han de fer des d’aquesta geografia metropolitana. L’absència de l’alè metropolità en la proposta del govern és molt preocupant.

L’urbanisme d’avui ha de pensar-se en termes de quines són les àrees de centralitat metropolitanes, treballant en el Pla Director d’Urbanisme, i

incorporant aquesta dimensió en les grans operacions de ciutat. La Plaça de les Glòries o l’estació de la Sagrera han de fer-se en una estratègia de dimensió metropolitana que permet reequilibrar la ciutat cap a Llevant i on el Pla Besòs n’hauria de ser l’eix principal. Aquesta proposta articula els projectes del municipi dividint Barcelona en tres grans àrees: Ciutat Vella i el Front Marí, la plana amb el gran Eixample i els barris que l’envolten i la zona que limita amb Collserola i les seves derivacions.

I per contrast a la gran Barcelona, pren sentit la Barcelona dels barris. Quan la

ciutat es fa gran, és necessària la dimensió abastable, pren sentit la petita escala, aquella on es desenvolupa la vida quotidiana. El procés de descentralització ha permès acostar el govern local al ciutadà i detectar les necessitats allà on es generen. Donar carta de

naturalesa als 73 barris de la ciutat significa una nova onada d’aquest mateix procés. A

mesura que l’articulació de Barcelona es fa metropolitana, el barri, com a espai de

proximitat i de relacions socials, pren tot el seu sentit.

L’estratègia econòmica també necessita l’alè metropolità. L’Àrea

Metropolitana és la unitat de mesura i de planificació de projectes i iniciatives de futur. Per això té tot el sentit que Barcelona Activa esdevingui una agència de promoció econòmica d’abast metropolità amb capacitat d’unificar els esforços massa dispersos del conjunt d’ajuntaments, i amb la potència suficient per esdevenir interlocutor amb la resta de nivells de l’administració. Al seu costat, el Pla Estratègic Metropolità, és el contrapunt necessari per construir escenaris i línies de treball de llarg recorregut.

Sense espai públic no hi ha ciutat. La preservació de l’espai públic és un

altre àmbit indispensable de la ciutat global.

Finalment, la millor aposta ambiental és continuar reforçant el transport públic per davant del privat. En aquest àmbit cal continuar millorant la xarxa urbana

metropolitana (metro i autobusos) i exigir que les línies de metro previstes s’acabin però, sobretot, cal millorar la mobilitat de la regió on encara les deficiències del transport públic són molt notòries. Les inversions i la millora de la gestió de les rodalies és avui una prioritat.

03 Salari Barcelona, l’aposta pel benestar dels ciutadans

El salari Barcelona, és allò que reben els barcelonins i barcelonines en serveis,

espai públic i prestacions urbanes. El salari Barcelona és ja avui configurat pel

conjunt de serveis, equipaments, accions i estratègies que fan de Barcelona una ciutat on desenvolupar i fer créixer el projecte vital dels ciutadans, amb la seguretat que existeix una xarxa que farà d’amortidor de les dificultats que sorgiran pel camí. Són els intangibles de l’humanisme urbà, que situa a les persones en l’eix central de la vida ciutadana. Tots aquests elements constitueixen aquest salari indirecte, que ha estat la base de la integració social i alhora alimenta el substrat de la nostra competitivitat econòmica.

En aquest àmbit calen dues coses: prioritzar-ho per mantenir la qualitat i la prestació dels serveis, i exigir amb fermesa el compliment de les responsabilitats de les altres administracions públiques implicades. Les bases del PAM presentades pel govern parlen de recuperar la il·lusió de la ciutadania, la millor manera és no ser gasius amb el salari que fins ara Barcelona ha retribuït als seus ciutadans.

Barcelona és una ciutat que acompanya, que cuida, que vetlla per les persones a qui els cal una segona oportunitat. Barcelona és i ha de ser cohesió i equitat, riquesa i redistribució, diversitat cultural i cosmopolitisme, drets i deures.

Avui el salari Barcelona ha d’adreçar-se especialment als col·lectius socials més

vulnerables i contra el creixement de les desigualtats. La distància entre els que més i

els que menys tenen s’ha incrementat un 15% la primera dècada d’aquest segle. L’atur (que continua creixent a Barcelona de manera sostinguda fins arribar a la esgarrifosa xifra de mes de 115.000 aturats, el 20% de la població activa i més del 40% dels joves), és sense dubte l’indicador més dur d’una societat desigual; tenir o no tenir feina ens

aboca a una societat dual. El salari Barcelona en temps de crisi s’ha d’ocupar

principalment d’aquells que no en tenen cap altre de salari facilitant l’equitat en un context cada vegada més desigual.

Les 10 de les 100 iniciatives

1.- Gran pacte de Barcelona per l’Educació. Pacte amb el món educatiu, els

agents socials, culturals i productius de la ciutat per assolir una igualtat real d’oportunitats per a tots els infants i joves a partir de l’educació.

2.- Potenciar la recerca. Destinar el 5% del PIM a la inversió en projectes de

recerca científica i artística, en aquelles àrees del coneixement on la ciutat és més competitiva. Establir un panel d’experts per a dissenyar i executar les bases d’aquest fons.

3.- Pla d’ensenyaments artístics. És necessari augmentar els percentatge de

població que accedeix a l’ensenyament artístic a la ciutat, ja sigui a través d’ampliar la xarxa d’escoles públiques com arribant a acords amb els centres privats de la ciutat. El pla s’ha de dibuixar a deu anys amb la mateixa ambició que el Pla de biblioteques de Barcelona.

4.- Àrees, eixos i projectes de nova centralitat. Pla Besòs, orientat a la

transformació i potenciació del territori compartit amb els municipis del Barcelonès Nord. Projecte per un funcionament més integrat, eficient i mediambientalment. Plaça de les Glòries, executant la urbanització del parc lineal i facilitant que la nova estació i el seu entorn de Sant Andreu i Sant Martí esdevinguin un nou pol d’atracció per empreses, impulsant estratègies d’ubicació de seus corporatives i tecnològiques, afavorint la posada al dia de les zones industrials (Sagrera, Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, Verneda Industrial )

5- Noves Diagonals Culturals: La plana de Barcelona. La plana de la ciutat és

l’àrea més central i, per tant, més ben connectada i en bona mesura més ben dotada pel que fa a equipaments. Però cal continuar actuant en les àrees en transformació (des de la Marina del Prat Vermell al 22@)o l’aposta per la recuperació de nous eixos. La transformació de Pere IV com a eix cultural del Poblenou n’és un dels més significatius: millora de la urbanització i construcció d’equipaments com la nova sala Beckett o la rehabilitació de Can Ricart i Oliva Artés.

6- El Tramvia per la Diagonal. La connexió dels dos tramvies és una prioritat

per millorar l’eficàcia d’aquest transport i per a la millora de la mobilitat a la ciutat. La connexió més eficaç és a través de la Diagonal com ja van posar de manifest tots els estudis realitzats.

7.- Observatori de l’espai públic. Un dispositiu d’anàlisi i recomanacions

relatives a les noves realitats a l’espai públic. L’espai públic és objecte de noves dinàmiques socials pròpies d’una societat més diversa i sotmesa a fenòmens nous que fan un ús intensiu d’aquest bé urbà. Definir estratègies per a espais específics amb més problemàtica d’ús o analitzar fenòmens nous com les noves formes de vandalisme, són avui una prioritat per adaptar les polítiques públiques a la realitat de la ciutat.

8.- Estratègia 20x25. 20 apostes estratègiques per minvar les desigualtats de 25 barris de la ciutat. Accelerar les palanques de canvi en

aquells barris de la ciutat on es tinguin indicadors persistents de desigualtat i vulnerabilitat social (fracàs escolar, atur, embarassos adolescents, esperança de vida,...). Definir una estratègia global i un acompanyament personal.

9.- Cap Barceloní sense llar. Cal adaptar les polítiques d’habitatge a la nova

situació actual. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica fan que avui la política pública d’habitatge hagi d’anar orientada al lloguer protegit (sigui amb habitatge públic o privat) i a l’augment de l’habitatge per a urgències socials. Cal, a més, un Pla per evitar, sempre que sigui possible, els desnonaments utilitzant totes les fórmules possibles de mediació. Pla per eradicar el barraquisme i l’ infrahabitatge a la ciutat.

10.- Pobresa ZERO a Barcelona. Reforçar la xarxa bàsica dels serveis socials,

així com els convenis amb les entitats per garantir la resposta al creixement de la pobresa a ciutat. Cal un increment interanual com a mínim del 10% en els pressupostos destinats als serveis socials, per assegurar serveis com: les beques menjador, els àpats en companyia, els plans d’inclusió social, la detecció i prevenció de la pobresa infantil. I, alhora, cal apostar per tot l’entramat d’empreses d’economia social que s’esforcen per incorporar persones al mercat de treball amb dificultats per inserir-se al teixit productiu.

Les 5 línies vermelles

1.- El nou model d’escoles bressol

2.- El projecte de Blau@ictinea

3.- La Marina de Luxe al Port Vell

4.- L’augment de les tarifes de transport públic i la disminució del servei

5.- La privatització de la Sanitat i l’aturada de les inversions als equipaments sanitaris de Barcelona (Clínic, Parc de Mar, CAPS i Centres de Salut

Mental).

Podeu consultar el document sencer a http://www.slideshare.net/gmsbarcelona