RUTA 2 Annex- EL RECINTE EMMURALLAT DE LA TALLADA

Els fragments de muralla, les torres, el

visibles del passat que ens permetran imaginar

emmurallat de la Tallada en

aprendrem un munt de coses del nost

Nivell educatiu de l'activitat:

Educació primària

Educació secundària

Descripció de l'activitat:

medieval del municipi. Descobrirem els tresors que s'amaguen a les parets de

les cases, als carrers, a les

Durada de l'activitat: Una jornada escolar.

Primària: matí i tarda. Secundària: horari intensiu. (Hi ha la possibilitat

d'adaptar l'horari segons les

Dossier: Aquesta activitat està adaptada al nivell educatiu corresponent i

disposa d'un dossier de treball per a cada participant. El d

informació i activitats per fer

d'interès, hi ha a la disposició de qui ho sol·licit

per aprofundir en qualsevol tema.

Observacions: Les sortides

l'exterior i requereixen un desplaçament a peu, per tant, és imprescindible un

bon calçat i roba adequada.

Lloc de sortida i arribada:

Informació i inscripcions:

DOSSIER PEDAGÒGIC

DOSSIER PEDAGÒGIC:

EL RECINTE EMMURALLAT DE LA TALLADA

de muralla, les torres, el pont i les sitges són alguns exemples

visibles del passat que ens permetran imaginar-nos com era el recinte

en l'època medieval. Si seguim l'itinerari guiat,

aprendrem un munt de coses del nostre passat.

Nivell educatiu de l'activitat:

Cicle superior

1r i 2n cicle

Descripció de l'activitat: Aquesta ruta ressegueix les petjades del passat

escobrirem els tresors que s'amaguen a les parets de

a les muralles, a l'església de Santa Maria i

Una jornada escolar.

rimària: matí i tarda. Secundària: horari intensiu. (Hi ha la possibilitat

les necessitats.)

Aquesta activitat està adaptada al nivell educatiu corresponent i

disposa d'un dossier de treball per a cada participant. El dossier conté

per fer abans, durant i després de la visita. Per si és

s, hi ha a la disposició de qui ho sol·liciti bibliografia i material didàctic

per aprofundir en qualsevol tema.

Les sortides es porten a terme, la major part del temps, a

n desplaçament a peu, per tant, és imprescindible un

bon calçat i roba adequada.

Lloc de sortida i arribada: La Tallada d'Empordà

Informació i inscripcions: turisme@latallada.cat

DOSSIER PEDAGÒGIC

1

EL RECINTE EMMURALLAT DE LA TALLADA

són alguns exemples

nos com era el recinte

l'època medieval. Si seguim l'itinerari guiat,

questa ruta ressegueix les petjades del passat

escobrirem els tresors que s'amaguen a les parets de

l'església de Santa Maria i a les sitges.

rimària: matí i tarda. Secundària: horari intensiu. (Hi ha la possibilitat

Aquesta activitat està adaptada al nivell educatiu corresponent i

ossier conté

abans, durant i després de la visita. Per si és

bibliografia i material didàctic

, la major part del temps, a

n desplaçament a peu, per tant, és imprescindible un

Objectius:

• Comprendre i interpretar les manifestacions arquitectòniques de caràcter

religiós i civil.

• Reconèixer en el patrimoni arquitectònic

identificar-los com a característics de la nostra cultura i generar actituds de

confianca i respecte.

• Comprendre quina era la societat estamental de l'

com la vida quotidiana de cada estament social.

• Observar els detalls que s'amaguen en

característiques i conclusions significatives.

• Fomentar l'estima per l'art a partir del coneixement de les seves

manifestacions.

• Conèixer les característiques del

que es troben al llarg del recorregut.

DOSSIER PEDAGÒGIC

Comprendre i interpretar les manifestacions arquitectòniques de caràcter

Reconèixer en el patrimoni arquitectònic, la història i els

los com a característics de la nostra cultura i generar actituds de

Comprendre quina era la societat estamental de l'època

com la vida quotidiana de cada estament social.

Observar els detalls que s'amaguen en els edificis antics i extreure'n

característiques i conclusions significatives.

per l'art a partir del coneixement de les seves

Conèixer les característiques del romànic català a partir dels exemples

del recorregut.

DOSSIER PEDAGÒGIC

2

Comprendre i interpretar les manifestacions arquitectòniques de caràcter

els símbols,

los com a característics de la nostra cultura i generar actituds de

poca medieval, així

ntics i extreure'n

per l'art a partir del coneixement de les seves

a partir dels exemples

Fitxa dels continguts de l'activitat:

L'activitat transcorre al llarg d'un recorregut a peu.

A cada punt es duu a terme una activitat concreta relacionada amb el lloc de la

parada que s'explica al dossier de l'alumne.

1. Presentació de l'activitat

Sortida des del Punt d'Informació de

caminant al nucli antic de

2. L'església: Característiques de l'esglé

3. El castell: Els senyors del castell

4. La muralla i les torres

entre les diferents torres segons l'època. Activitat 4.

5. La muralla i el fossat

6. Les sitges: Ús i sistema de construcció de les sitges. Activitat 6.

7. Recull de conclusions de l'activitat i cloenda.

DOSSIER PEDAGÒGIC

Fitxa dels continguts de l'activitat:

L'activitat transcorre al llarg d'un recorregut a peu.

A cada punt es duu a terme una activitat concreta relacionada amb el lloc de la

s'explica al dossier de l'alumne.

Presentació de l'activitat. Explicació de la ruta i del dossier.

Sortida des del Punt d'Informació de la Tallada (Empordanet)

al nucli antic de la Tallada.

: Característiques de l'església romànica. Activitats 1 i 2.

Els senyors del castell: documentació. Ús i situació. Act. 3.

La muralla i les torres: Recorregut. Funció. Situació. Diferenciació

entre les diferents torres segons l'època. Activitat 4.

La muralla i el fossat: Activitat 5.

: Ús i sistema de construcció de les sitges. Activitat 6.

Recull de conclusions de l'activitat i cloenda.

DOSSIER PEDAGÒGIC

3

A cada punt es duu a terme una activitat concreta relacionada amb el lloc de la

. Explicació de la ruta i del dossier.

a Tallada (Empordanet) fins a arribar

sia romànica. Activitats 1 i 2.

. Ús i situació. Act. 3.

ecorregut. Funció. Situació. Diferenciació

: Ús i sistema de construcció de les sitges. Activitat 6.

DOSSIER D'ACTIVITATS DE L'ALUMNE/A

EL NUCLI ANTIC DE LA TALLADA D'EMPORDÀ

Nom:

1. Completa la fitxa artística de l'

d'Empordà (segles XII-XIII

FITXA ARTÍSTICA:

• Nom de l'edifici:

• Cronologia:

• Localització:

• Estil:

• Materials de construcció:

• Funció:

• Estat de conservació:

*Sabies que l'església de l

capella del castell? Així en les

1280, hi figura la Capella Castri de Talliata

Castri de la Tallada.

2. Dibuixa l'església de la Tallada i situa al dibuix els següents elements

arquitectònics:

-En el frontis:

1.Portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà lli

calcària, de color gris clar, per tal que destaqués del conjunt de l

2.Finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó, de vessants molt

pronunciats.

3.Campanar de cadireta, de dos arcs sobre pilastres rectangulars.

L'aparell és de carreus grans, de conglomerat, molt ben escairats, que formen

filades regulars.

-En els murs laterals de la nau:

DOSSIER PEDAGÒGIC

DOSSIER D'ACTIVITATS DE L'ALUMNE/A

EL NUCLI ANTIC DE LA TALLADA D'EMPORDÀ

Completa la fitxa artística de l'església de Santa Maria de

XIII).

Materials de construcció:

Estat de conservació:

la Tallada no apareix com a parròqui

Així en les Rationes Decimarum Hispaniae

Capella Castri de Talliata i encara el 1691 també

Dibuixa l'església de la Tallada i situa al dibuix els següents elements

1.Portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà lli

calcària, de color gris clar, per tal que destaqués del conjunt de l

2.Finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó, de vessants molt

3.Campanar de cadireta, de dos arcs sobre pilastres rectangulars.

L'aparell és de carreus grans, de conglomerat, molt ben escairats, que formen

En els murs laterals de la nau:

DOSSIER PEDAGÒGIC

4

DOSSIER D'ACTIVITATS DE L'ALUMNE/A

EL NUCLI ANTIC DE LA TALLADA D'EMPORDÀ

Data:

sglésia de Santa Maria de la Tallada

a Tallada no apareix com a parròquia sinó com a

dels anys 1279 i

i encara el 1691 també Beate Marie

Dibuixa l'església de la Tallada i situa al dibuix els següents elements

1.Portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis (de pedra

calcària, de color gris clar, per tal que destaqués del conjunt de la nau.)

2.Finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó, de vessants molt

3.Campanar de cadireta, de dos arcs sobre pilastres rectangulars.

L'aparell és de carreus grans, de conglomerat, molt ben escairats, que formen

1. Dues capelles a cada costat que s'hi afegiren al segle XVIII i la sagristia a

la banda nord.

-A la part de l'absis:

1. L'absis, semicircular, amb una sola finestra al centre.

2. La torre:

La capçalera és la part fortificada de

segle XVI que destruí la cornisa romànica.

Les espitlleres, algunes per arma de foc.

(La part superior degué estar emmerletada.)

Serví de torre angular (angle N/E

3. El castell de la Tallada.

poder documentar i localitzar, davant de l'església, tres murs que sembla que

formarien part de l'estructura exterior del castell. També, al carrer del Castell,

a prop de les sitges, hi ha unes línies de f

es van trobar i que correspondrien a estances de l'interior del castell.

Les fonts documentals: Com bé saps, una font històrica més

que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els e

que ens donen a conèixer fets del passat.

El primer document que parla del castell de

anys 1053 i 1071:

“Es tracta del jurament que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon

Berenguer I i Almodis per

permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contr

vescomte Ponç Gerau i de Cabrera, vescomte de Girona des del 1050.

Dels segles XI i XII són algunes referències a personatg

d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així

en un document del 1079 hi ha esment a

1111 a Umbertus de Taiata

Feodorum Maior II. Barcelona, 1947).

Al segles XIII i XIV el Castrum de Talliata

d'Empúries i, posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”

DOSSIER PEDAGÒGIC

Dues capelles a cada costat que s'hi afegiren al segle XVIII i la sagristia a

L'absis, semicircular, amb una sola finestra al centre.

La capçalera és la part fortificada de l'església, al seu cim s'hi alçà una torre al

segle XVI que destruí la cornisa romànica.

Les espitlleres, algunes per arma de foc.

(La part superior degué estar emmerletada.)

angle N/E) de les muralles.

da. En la darrera intervenció arqueològica es van

poder documentar i localitzar, davant de l'església, tres murs que sembla que

formarien part de l'estructura exterior del castell. També, al carrer del Castell,

de les sitges, hi ha unes línies de ferro que mostren uns altres murs que

es van trobar i que correspondrien a estances de l'interior del castell.

: Com bé saps, una font històrica més

que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els e

que ens donen a conèixer fets del passat.

El primer document que parla del castell de la Tallada es pot datar entre els

“Es tracta del jurament que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon

Berenguer I i Almodis per ipsa mea forteza que dicunt Talada

permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contr

vescomte Ponç Gerau i de Cabrera, vescomte de Girona des del 1050.

Dels segles XI i XII són algunes referències a personatges que porten el nom

d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així

en un document del 1079 hi ha esment a Umberti Iozberti de Talada

Umbertus de Taiata i el 1128 a Umbertus de Taiada o de

. Barcelona, 1947).

Castrum de Talliata estigué en mans dels comtes

posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”

DOSSIER PEDAGÒGIC

5

Dues capelles a cada costat que s'hi afegiren al segle XVIII i la sagristia a

l'església, al seu cim s'hi alçà una torre al

En la darrera intervenció arqueològica es van

poder documentar i localitzar, davant de l'església, tres murs que sembla que

formarien part de l'estructura exterior del castell. També, al carrer del Castell,

erro que mostren uns altres murs que

es van trobar i que correspondrien a estances de l'interior del castell.

: Com bé saps, una font històrica més, a part de la

que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els escrits

a Tallada es pot datar entre els

“Es tracta del jurament que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon

ipsa mea forteza que dicunt Talada. Els comtes li

permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contra el

vescomte Ponç Gerau i de Cabrera, vescomte de Girona des del 1050.

es que porten el nom

d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així

Umberti Iozberti de Talada, en un del

o de Tayada. (Liber

estigué en mans dels comtes

posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”

font: Badia i Homs, J.,L'Arquitectura medieval de l'Empordà

*Escull 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer

Tallada o que hi estigueren relacionats

Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,

Joan I d'Empúries, Pere el Ceri

Raocabertí. (Activitat al centre educatiu.)

4. La muralla i les torres:

el perímetre de la muralla medieval de

Comencem el recorregut del recinte fortificat des de l'absis fortificat de

l'església (1a TORRE).

Trobem un fragment de mur atalussat, d'uns 4 m de llarg que es manté només

en 1,5 m d'alçada.

Arribem a una 2a TORRE de planta circular, la més oriental de la muralla,

conservada en una altura de 5 m. El seu mur tenia una amplada de poc més de

2 m. Hi veiem una espitllera per a arma de foc.

Seguim el talús en una llargada d'uns 20 m. Al

façanes posteriors d'algunes cases d'intramurs.

Trobem la 3a TORRE que es conserva en uns 6 m d'alçada. S'hi troben 2

espitlleres per a arma de foc. Aquesta torre és cilíndrica. Té una petita porta

adovellada d'arc de mig punt

El llenç de muralla que des d'aquesta torr

visible actualment.

La TORRE (4a) cilíndrica que trobem

indica el traçat de la fortificació. Es conserva en un

només hi manca la part superior original que devia estar emmerletada. Hi ha

una porta rectangular i una segetera allargada. El seu aparell de carreus de

pedra sorrenca perfectament escairats i allisats evidencia que ens trobem

DOSSIER PEDAGÒGIC

L'Arquitectura medieval de l'Empordà

ll 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer

Tallada o que hi estigueren relacionats i busca la seva biografia: Ramon

Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,

Joan I d'Empúries, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà, Jaume II, Dalmau de

Raocabertí. (Activitat al centre educatiu.)

4. La muralla i les torres: Seguint el recorregut descrit a continuació dibuixa

el perímetre de la muralla medieval de la Tallada amb les seves torres.

regut del recinte fortificat des de l'absis fortificat de

Trobem un fragment de mur atalussat, d'uns 4 m de llarg que es manté només

Arribem a una 2a TORRE de planta circular, la més oriental de la muralla,

conservada en una altura de 5 m. El seu mur tenia una amplada de poc més de

2 m. Hi veiem una espitllera per a arma de foc.

Seguim el talús en una llargada d'uns 20 m. Al seu damunt es

façanes posteriors d'algunes cases d'intramurs.

Trobem la 3a TORRE que es conserva en uns 6 m d'alçada. S'hi troben 2

arma de foc. Aquesta torre és cilíndrica. Té una petita porta

adovellada d'arc de mig punt, una mica enlairada del sòl.

El llenç de muralla que des d'aquesta torre continuava vers ponent no és

La TORRE (4a) cilíndrica que trobem a la part més meridional del recinte ens

indica el traçat de la fortificació. Es conserva en una altura d'uns 12 m,

només hi manca la part superior original que devia estar emmerletada. Hi ha

una porta rectangular i una segetera allargada. El seu aparell de carreus de

pedra sorrenca perfectament escairats i allisats evidencia que ens trobem

DOSSIER PEDAGÒGIC

6

ll 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer el castell de la

i busca la seva biografia: Ramon

Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,

moniós, Martí l'Humà, Jaume II, Dalmau de

Seguint el recorregut descrit a continuació dibuixa

a Tallada amb les seves torres.

regut del recinte fortificat des de l'absis fortificat de

Trobem un fragment de mur atalussat, d'uns 4 m de llarg que es manté només

Arribem a una 2a TORRE de planta circular, la més oriental de la muralla,

conservada en una altura de 5 m. El seu mur tenia una amplada de poc més de

es recolzen les

Trobem la 3a TORRE que es conserva en uns 6 m d'alçada. S'hi troben 2

arma de foc. Aquesta torre és cilíndrica. Té una petita porta

continuava vers ponent no és

la part més meridional del recinte ens

a altura d'uns 12 m, i

només hi manca la part superior original que devia estar emmerletada. Hi ha

una porta rectangular i una segetera allargada. El seu aparell de carreus de

pedra sorrenca perfectament escairats i allisats evidencia que ens trobem

davant la resta més antiga de la fortificació: segles XIII

Tot el tram de fortalesa fet fins ara, és a dir, el tram de llevant, la fortificació de

l'església, les dues torres cilíndriques i els llenços que les unien, està construït

amb carreus força grans, de conglomerat, molt bastament treballats, les

filades no hi són ben seguides i en alguns punts

els espais deixats entre els carreus. Aquest aparell i l'existència d'espitlleres

d'arma de foc ens fa creure que aquest sector

anterior al segle XVI.

La següent TORRE (5a) que trobem és de planta quadrada de 6 m d'altura, té

dues llargues espitlleres rectangulars i allargades a la cara nord. El seu interior

forma part d'una casa. Té un parament de ca

molt més ben esquadrats, que s'afileren amb regularitat. És dels segles XIV

Entre aquesta torre i la que es troba més al nord, són visibles alguns rastres

del talús de la muralla. Els trobes?

L'altra TORRE (6a), també

semblant a l'anterior, té una petita porta d'arc de mig punt, adovellada, que

s'obre en el seu mur de llevant, vers intramurs. Té dues llargues sageteres

rectangulars i allargades a la cara de ponent i una en

aquest punt s'endevina encara el solc de l'antic fossat. És dels segles XIV

parament també de carreus grans, de conglomerat, ben esquadrats, que

s'afileren amb regularitat.

Des d'aquesta torre els murs anaven a parar a la banda

l'església on hem començat el recorregut.

No es pot esbrinar amb seguretat en quins indrets s'obrien els portals de la

muralla.

font: Badia i Homs, J.,

* Cronologia: Ressegueix de diferent color le

part de la muralla.

DOSSIER PEDAGÒGIC

la resta més antiga de la fortificació: segles XIII-XIV.

Tot el tram de fortalesa fet fins ara, és a dir, el tram de llevant, la fortificació de

l'església, les dues torres cilíndriques i els llenços que les unien, està construït

de conglomerat, molt bastament treballats, les

filades no hi són ben seguides i en alguns punts es col·locaren rebles

els espais deixats entre els carreus. Aquest aparell i l'existència d'espitlleres

d'arma de foc ens fa creure que aquest sector de la fortalesa no deu ésser

La següent TORRE (5a) que trobem és de planta quadrada de 6 m d'altura, té

dues llargues espitlleres rectangulars i allargades a la cara nord. El seu interior

forma part d'una casa. Té un parament de carreus grans, de conglomerat, però

molt més ben esquadrats, que s'afileren amb regularitat. És dels segles XIV

Entre aquesta torre i la que es troba més al nord, són visibles alguns rastres

ls trobes?

de planta quadrada i conservada en una altura

semblant a l'anterior, té una petita porta d'arc de mig punt, adovellada, que

s'obre en el seu mur de llevant, vers intramurs. Té dues llargues sageteres

rectangulars i allargades a la cara de ponent i una en els murs nord i sud. En

aquest punt s'endevina encara el solc de l'antic fossat. És dels segles XIV

parament també de carreus grans, de conglomerat, ben esquadrats, que

Des d'aquesta torre els murs anaven a parar a la banda de tramuntana de

l'església on hem començat el recorregut.

No es pot esbrinar amb seguretat en quins indrets s'obrien els portals de la

font: Badia i Homs, J., L'Arquitectura medieval de l'Empordà

* Cronologia: Ressegueix de diferent color les diferents cronologies que formen

DOSSIER PEDAGÒGIC

7

Tot el tram de fortalesa fet fins ara, és a dir, el tram de llevant, la fortificació de

l'església, les dues torres cilíndriques i els llenços que les unien, està construït

de conglomerat, molt bastament treballats, les

col·locaren rebles per cobrir

els espais deixats entre els carreus. Aquest aparell i l'existència d'espitlleres

de la fortalesa no deu ésser

La següent TORRE (5a) que trobem és de planta quadrada de 6 m d'altura, té

dues llargues espitlleres rectangulars i allargades a la cara nord. El seu interior

rreus grans, de conglomerat, però

molt més ben esquadrats, que s'afileren amb regularitat. És dels segles XIV-XV.

Entre aquesta torre i la que es troba més al nord, són visibles alguns rastres

de planta quadrada i conservada en una altura

semblant a l'anterior, té una petita porta d'arc de mig punt, adovellada, que

s'obre en el seu mur de llevant, vers intramurs. Té dues llargues sageteres

els murs nord i sud. En

aquest punt s'endevina encara el solc de l'antic fossat. És dels segles XIV-XV:

parament també de carreus grans, de conglomerat, ben esquadrats, que

de tramuntana de

No es pot esbrinar amb seguretat en quins indrets s'obrien els portals de la

L'Arquitectura medieval de l'Empordà

s diferents cronologies que formen

* Escriu a la graella les característiques de cada una:

Cronologia TORRES (número/planta)

Segles XIII-XIV

Segle XVI-XV

Segle XVI

5. La muralla i el fossat: Llegeix aquest fragment escrit per l'arqueòloga

Almudena García i dibuixa aquesta part de la muralla tal com devia

segons les troballes descrites a continuació:

“La intervenció arqueològica duta a terme el

documentar un tram de la muralla i fossat a la zona del Portalet. En aquest

costat, un cop extreta l'escala de pedra que cobria l'accés al carrer del Castell,

es va localitzar la muralla,

situat a una distància d'1 m de la muralla. Aquest presentava un mur a banda i

banda que revestia el subsòl a mode d'escarpa i contraescarpa vertical. En

aquesta zona el fossat tenia uns 3 m d'amplada i 2

DOSSIER PEDAGÒGIC

* Escriu a la graella les característiques de cada una:

(número/planta) SAGETERES PARAMENT/CARREUS

: Llegeix aquest fragment escrit per l'arqueòloga

Almudena García i dibuixa aquesta part de la muralla tal com devia

segons les troballes descrites a continuació:

La intervenció arqueològica duta a terme el 2013 va permetre

documentar un tram de la muralla i fossat a la zona del Portalet. En aquest

costat, un cop extreta l'escala de pedra que cobria l'accés al carrer del Castell,

amb 1,40 m d'amplada en la seva base

t a una distància d'1 m de la muralla. Aquest presentava un mur a banda i

el subsòl a mode d'escarpa i contraescarpa vertical. En

aquesta zona el fossat tenia uns 3 m d'amplada i 2,20 m de profunditat.

DOSSIER PEDAGÒGIC

8

PARAMENT/CARREUS

: Llegeix aquest fragment escrit per l'arqueòloga

Almudena García i dibuixa aquesta part de la muralla tal com devia ésser

2013 va permetre localitzar i

documentar un tram de la muralla i fossat a la zona del Portalet. En aquest

costat, un cop extreta l'escala de pedra que cobria l'accés al carrer del Castell,

amb 1,40 m d'amplada en la seva base, i el fossat

t a una distància d'1 m de la muralla. Aquest presentava un mur a banda i

el subsòl a mode d'escarpa i contraescarpa vertical. En

20 m de profunditat.

Per sobre del fossat es va loalitz

encara es conservava part de l'arrencament de l'arc del pont i la tàpia que el

segellava. Al centre, i travessant aquesta tàpia, es va documentar una

canalització d'aigua feta de pedra.

6. Les sitges:

*Ens trobem davant la casa coneguda com El Sitjar. Pots imaginar l'or

seu nom?

*Què creus que és una sitja i per a què devia servir?

Les obres de rehabilitació del

nombroses restes arqueològiques. Una

segles IX al XI, ubicat davant d'aquesta casa i al llarg del

*A la zona de ponent del carrer del Castell també es van localitzar

del segle XIII i una sèrie de forats de pal

Probablement aquests forats funcionaven com a suport d'una estructura tipus

trípode, utilitzada per poder extreure la terra en el moment de la construcció

de les sitges i/o el gra que contenien.

*Quins jaciments arqueològics de l'antiguitat molt coneguts es troben

de la Tallada?

Tant al poblat iber d'Ullastret com a la ciutat romana d'Empúries hi pots veure

sitges. Per què creus que eren tan importants?

*Dibuixa la secció de la sitja descrita a continuació:

*Els arqueòlegs han trobat diferents materials d'època

sitges de quan entraren en desús per la construcció del castell al segle XI.

Què hi van trobar a dins?

Què ens permeten conèixer aquest tipus de troballes?

DOSSIER PEDAGÒGIC

Per sobre del fossat es va loalitzar part del basament d'un pont i al costat nord

conservava part de l'arrencament de l'arc del pont i la tàpia que el

segellava. Al centre, i travessant aquesta tàpia, es va documentar una

canalització d'aigua feta de pedra.”

trobem davant la casa coneguda com El Sitjar. Pots imaginar l'or

*Què creus que és una sitja i per a què devia servir?

Les obres de rehabilitació del nucli antic de la Tallada han posat al descobert

nombroses restes arqueològiques. Una d'elles és un camp de 19 sitges dels

ubicat davant d'aquesta casa i al llarg del carrer del Castell.

*A la zona de ponent del carrer del Castell també es van localitzar

del segle XIII i una sèrie de forats de pal relacionats amb aquestes sitges.

Probablement aquests forats funcionaven com a suport d'una estructura tipus

er extreure la terra en el moment de la construcció

el gra que contenien.

arqueològics de l'antiguitat molt coneguts es troben

ber d'Ullastret com a la ciutat romana d'Empúries hi pots veure

sitges. Per què creus que eren tan importants?

*Dibuixa la secció de la sitja descrita a continuació:

*Els arqueòlegs han trobat diferents materials d'època altmedieval

sitges de quan entraren en desús per la construcció del castell al segle XI.

Què ens permeten conèixer aquest tipus de troballes?

DOSSIER PEDAGÒGIC

9

ar part del basament d'un pont i al costat nord

conservava part de l'arrencament de l'arc del pont i la tàpia que el

segellava. Al centre, i travessant aquesta tàpia, es va documentar una

trobem davant la casa coneguda com El Sitjar. Pots imaginar l'origen del

a Tallada han posat al descobert

un camp de 19 sitges dels

arrer del Castell.

*A la zona de ponent del carrer del Castell també es van localitzar 5 sitges

relacionats amb aquestes sitges.

Probablement aquests forats funcionaven com a suport d'una estructura tipus

er extreure la terra en el moment de la construcció

arqueològics de l'antiguitat molt coneguts es troben a prop

ber d'Ullastret com a la ciutat romana d'Empúries hi pots veure

altmedieval dins les

sitges de quan entraren en desús per la construcció del castell al segle XI.

Activitats al

1. Correspon a l'Activitat 3 del dossier:

Les fonts documentals: Com bé saps, una font històrica més

que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els escrits

que ens donen a conèixer fets del passat.

El primer document que parla del castell de

anys 1053 i 1071:

“Es tracta del jurament que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon

Berenguer I i Almodis per

DOSSIER PEDAGÒGIC

font: Almudena García -

Activitats al centre educatiu:

1. Correspon a l'Activitat 3 del dossier:

: Com bé saps, una font històrica més

que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els escrits

que ens donen a conèixer fets del passat.

El primer document que parla del castell de la Tallada es pot datar entre els

que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon

Berenguer I i Almodis per ipsa mea forteza que dicunt Talada

DOSSIER PEDAGÒGIC

10

Arqueolític Terra-sub, SL

: Com bé saps, una font històrica més, a part de la

que ens permet l'arqueologia, són les fonts documentals, és a dir, els escrits

a Tallada es pot datar entre els

que Bonfill, fill de Joceleda, fa als comtes Ramon

ipsa mea forteza que dicunt Talada. Els comtes li

permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contr

vescomte Ponç Gerau i de Cabrera, vescomte de G

Dels segles XI i XII són algunes referències a personatges que porten el nom

d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així

en un document del 1079 hi ha esment a

1111 a Umbertus de Taiata

Feodorum Maior II. Barcelona, 1947).

Al segles XIII i XIV el Castrum de Talliata

d'Empúries i, posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”

font: Badia i Homs, J., L'Arquitectura medieval de l'Empordà

*Escull 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer el

Tallada o que hi estigueren relacionats

Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,

Joan I d'Empúries, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà, Jaume II, Dalmau de

Raocabertí.

1. Busca 3 imatges de cada:

- arquitectura romànica religiosa (esglésies i monestirs)

- arquitura romànica civil (castells, muralles, hospitals, albergs, case

2. Busca la data de consagració de 5 esglésies romàniques de la zona on

vius i compara-les.

3. Descriu com imagines el dia

durant el segle XII.

4. En grup, dibuixa i retalla amb cartró reciclat les peces d'un arc de mig

punt i construeix-lo sobre una superfície plana.

DOSSIER PEDAGÒGIC

permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contr

vescomte Ponç Gerau i de Cabrera, vescomte de Girona des del 1050.

Dels segles XI i XII són algunes referències a personatges que porten el nom

d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així

en un document del 1079 hi ha esment a Umberti Iozberti de Talada

Umbertus de Taiata i el 1128 a Umbertus de Taiada o de

. Barcelona, 1947).

Castrum de Talliata estigué en mans dels comtes

posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”

L'Arquitectura medieval de l'Empordà

*Escull 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer el

o que hi estigueren relacionats i busca la seva biografia: Ramon

Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,

Joan I d'Empúries, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà, Jaume II, Dalmau de

Busca 3 imatges de cada:

arquitectura romànica religiosa (esglésies i monestirs)

arquitura romànica civil (castells, muralles, hospitals, albergs, case

Busca la data de consagració de 5 esglésies romàniques de la zona on

Descriu com imagines el dia a dia d'un noi/a de la teva edat al teu poble

ibuixa i retalla amb cartró reciclat les peces d'un arc de mig

lo sobre una superfície plana.

DOSSIER PEDAGÒGIC

11

permeteren obrar al voltant d'aquesta fortalesa i guerrejar des d'ella contra el

irona des del 1050.

Dels segles XI i XII són algunes referències a personatges que porten el nom

d'aquest lloc, els quals hem de considerar lligats al senyoriu de la població. Així

Umberti Iozberti de Talada, en un del

o de Tayada. (Liber

estigué en mans dels comtes

posteriorment, formà part de la Corona de Catalunya i Aragó.”

*Escull 3 noms de comtes, senyors i reis als quals va pertànyer el castell de la

i busca la seva biografia: Ramon

Berenguer I, Almodis, Ponç Guerau de Cabrera, Hug V, Ponç Hug IV, Malgaulí,

Joan I d'Empúries, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà, Jaume II, Dalmau de

arquitura romànica civil (castells, muralles, hospitals, albergs, cases...)

Busca la data de consagració de 5 esglésies romàniques de la zona on

a dia d'un noi/a de la teva edat al teu poble

ibuixa i retalla amb cartró reciclat les peces d'un arc de mig

5. Busca imatges de les sitges del poblat

romana d'Empúries i omple la graella:

Jaciment

Sitges ibers

Sitges romanes

Sitges visigòtiques/ altmedievals de la Tallada

DOSSIER PEDAGÒGIC

Busca imatges de les sitges del poblat iber d'Ullastret i de la

romana d'Empúries i omple la graella:

Jaciment Cronologia Característiques

DOSSIER PEDAGÒGIC

12

ber d'Ullastret i de la ciutat

Característiques