Dr. PERE A. SALVÀ TOMÀS Universitat de les Illes Balears

EL PROCÉS IMMIGRATORI A LES ILLES BALEARS: CARACTERÍSTIQUES GEODEMOGRÀFIQUES I

IMPACTES SOCIOTERRITORIALS

Dr. PERE A. SALVÀ TOMÀSUniversitat de les Illes Balears

I JORNADES PER A PROFESSIONALS DE L’ACOLLIDA PER PERSONES NOUVINGUDES “LA LLENGUA CATALANA I LA CULTURA COM A

ELEMENTS D’INTEGRACIÓ”Inca, 27 i 28 de novembre de 2009

EL PROCÉS IMMIGRATORI A LES ILLES BALEARS: CARACTERÍSTIQUES GEODEMOGRÀFIQUES I IMPACTES

SOCIOTERRITORIALS

• La mobilitat humana s’ha convertit en un dels principals fenòmens dels darrers decennis.

• La mobilitat humana que es registra en el segle XXI te un significat que supera la importància del seu impacto quantitatiu.

• L’actual percepció d’aquest fenomen indica que ens trobam front a una revolució transnacional que està reestructurant la societat contemporània a escala planetària.

• Les Illes Balears s’han convertit des del enlairament del turisme de masses en un territori d'acolliment d’immigrants, procés que en els darrers 15 anys està marcat pel increment cada vegada més significatiu de nous vinguts d’origen estranger.


SOCIOTERRITORIALS

– El fenomen migratori de les Illes Balears implica el pas de l’emigració a la immigració com a conseqüència del desenvolupament del turisme de masses a les Balears.

– La nova situació sociodemogràfica implica tot un seguit de conseqüències de les que resulta una societat de composició complexa que sembla que tendeix cap una situació de fragmentació demogràfica.

• Recentment destaca la consolidació des dels anys 90 del passat segle XX de nous models migratoris en els que cada vegada és més important la presència d’immigrants estrangers. I d’ells els que tenen com a motivació per migrar a les causes econòmiques.

• En el cas dels migrants estrangers s’ha passat d’un model migratori de “Nova Florida”, de consum, a un nou model de “Nova Califòrnia”, de producció i consum.


SOCIOTERRITORIALS• Sobre aquesta mobilitat ha influït fins aleshores l’efecte cridada

basat, en el període de bonança econòmica, en la potencialitat del mercat laboral de les Illes Balears, factor que ha incidit tant sobre un corrent migratori procedent de països en desenvolupament com dels països més desenvolupats de l’Europa industrialitzada.

• Als esmentats fluxos de caràcter econòmic i social cal afegir altres tipologies de migrants que basades en l’atracció del Nord i Oest d’Europa pels suds (La fascinació del sud) impliquen el sorgiment d’una immigració residencial no laboral.

• El model migratori tipus “Nova Florida”, es basa en un model residencial compost per residents d’edats grans. Integrat bàsicament per retirats amb la motivació de la recerca d’espais residencials amb motivacions d’oci i descans. Es un model migratori residencial basat en el consum i no en la producció. En gran part representen la Migració Internacional de Retirats (MIR). Aquests residents estrangers temporals o permanents són difícils de classificar: turistes de llarga estada o immigrants de luxe?.


SOCIOTERRITORIALS

• El model migratori actual tipus“Nova Califòrnia”, representa la incidència sobre la mobilitat humana d’un territori caracteritzat fins recentment per un espai d’alt creixement econòmic i increment de l’ocupació així com un alt dinamisme a les inversions. Aquests factors, incidents en el consum, els serveis complementaris i la construcció, provoquen una alta demanda d’ocupacions qualificades tant a nivell de tècnics com executius i d’empresaris al mateix temps que conformen a les Illes com un territori amb importants dèficits de ma d’obra per a ocupacions menys qualificades. Es un model basat en la producció.


SOCIOTERRITORIALS

LA IMMIGRACIÓ A LES ILLES BALEARS• Las Illes Balears registraren segons el Padró Municipal de Població del 1

de gener del 2009 una població de 1.094.972 habitants . • La distribució per illes en el 2008 fou:

– Mallorca: 846.210 habitants.– Menorca: 92.434 habitants.– Eivissa: 125.053 habitants.– Formentera: 9.147 habitants.

• Gran increment de la població entre 1996 i 2009:– Creixement Absolut 334.593 habitants.– Creixement vegetatiu o natural (naixements - defuncions): 37.180 habitants.– Saldo Migratori: 297.413 habitants. Això indica que el 89,89% del creixement

de la població de Balears es deu a l’aportació de la immigració.


SOCIOTERRITORIALS

A l’actualitat el model immigratori de les Balears es pot sintetitzar a través d’un model que es basa en una sèrie de jocs de dualitats de diferent significació econòmica i social:

• Per les direccions dels fluxos: Flux Nord- Sud i Sud- Nord. Rics i pobres. Avui també és important el flux Est - Oest.

• Per les diferents motivacions per a migrar : Fluxos immigratoris residencials i fluxos immigratoris laborals.

• Migrants regularitzats i no regularitzats. La situació és més greu en els “sense papers”. Un indocumentat és un mort civil, persones que no son ciutadans sinó usuaris de serveis.

• Per la tipologia d’ocupacions en les que treballen: Migració qualificada i migració menys qualificada.

• Per la situació front a la població resident en les Illes Balears: situació de complementarietat (migrants que treballen en aquelles ocupacions que rebutgen els residents) – situació de competència.


SOCIOTERRITORIALSEvolució del nombre

d’estrangers en les Illes Balears

Any Nº estrangers

1996 32.102

1998 38.098

1999 45.017

2000 54.729

2001 73.614

2002 99.744

2003 126.505

2004 131.423

2005 156.270

2006 167.751

2007 190.107

2008 223.036

2009 237.359


SOCIOTERRITORIALS

EVOLUCIÓ DEL PES DELS ESTRANGERS SOBRE LA POBLACIÓ TOTAL

Any %estr/pobtotal

1996 4.22

1998 4.78

1999 5.48

2000 6.47

2001 8.37

2002 10.87

2003 13.35

2004 13.76

2005 15.89

2006 16.76

2007 18.45

2008 20.79

2009 21.68


SOCIOTERRITORIALS


SOCIOTERRITORIALS• U.E-27: 122.010 estrangers

(51,40%)• Resta d’Europa: 5.465

estrangers (2,30%)• Magrib: 24.313 estrangers

(10,24%)• Resta d’Àfrica: 9.931

estrangers(4,18%)• Total Àfrica: 34.244

estrangers (14,42%)• América del Norte: 1.028

estrangers (0,43%)• Mèxic, Amèrica Central i el

Carib: 5.225 estrangers (2,20%)

• América del Sud: 61.305 estrangers (25,83%)

• Total América: 28,46%• Àsia: 7.877 estrangers

( 3,32%)


SOCIOTERRITORIALS


SOCIOTERRITORIALS

IMPLICACIONS DE L’IMMIGRACIÓ A LES ILLES BALEARS

DE

MO

GR

ÀF

IQU

ES

Pal·lia la manca de

població. Augment de la natalitat Rejoveniment Amuntegament urbà

Canvi a les seves pautes

demogràfiques, especialment de la fecunditat

EFECTES SOCIO- TERRITORIALS

EFECTES SOBRE ELS MIGRANTS

EC

ON

ÒM

ICS

Aporta mà d’obra. Aporta recursos humans

(migració selectiva). Augmenta la competència

per recursos, subsidi d’atur, assistència social, habitatge, sanitat, educació.

Millora de condicions de vida. Inestabilitat laboral. Precarietat. Vulnerabilitat i desprotecció.

SO

CIA

LS

Problemes de convivència Immigració no reglada. Actes recistes

Adaptació a un nou model d’estil de vida (resocialització).

Indefensió, marginalitat, discriminació.

IDE

NT

ITA

T I

CU

LT

UR

A Actituds xenòfobes. Actituds racistes Enriquiment cultural Tolerància. Universalisme

Desarrelament. Pèrdua d’identitat. Alienació. Vivència a un entorn cultural

més obert (cas de les dones)


SOCIOTERRITORIALS


SOCIOTERRITORIALS

• Incidència sobre les estructures per sexes i edats de les piràmides de població de les Balears.– Balears, un territori d’adults joves.– Una reviscolada de la natalitat amb augment dels naixements.– Un rejoveniment de les edats mitjanes.– Una certa ralantització en el procés de l’envelliment de la població balear.

• Augment dels matrimonis mixts on al menys un del dos conjugues és estranger . Representen el 33,50% del total dels matrimonis i el 7,84% del total d’Espanya.

• L’aportació de fills de mares estrangeres arriba al 33,50% del total dels naixements de Balears en el 2009, el que representa el 3,91% del total d’Espanya.

• Important evolució dels pesos. En el 1996 el seu pes era del 6,58%. • El 38,39% dels fills de mare estrangera correspon a mares originàries

d’Amèrica Llatina, el 30,33% a mares europees i el 26,15% a mares africanes.

INCIDÈNCIA TERRITORIAL DE L’IMPACTE CULTURAL DE LA IMMIGRACIÓ A LES BALEARS


SOCIOTERRITORIALS

– Fluctuacions del nombre d’afiliats a la Seguretat Social paral·leles a la intensitat de la temporada turística:

• Gener 2009... 62.221 afiliats a la S.S.• Febrer 2009... 63.219 afiliats a la S.S.• Març 2009... 65.2951 afiliats a la S.S.• Abril 2009... 70.889 afiliats a la S.S.• Maig 2009... 81.689 afiliats a la S.S.• Juny 2009... 88.343 afiliats a la S.S.• Juliol 2009... 91352 afiliats a la S.S.• Agost 2009... afiliats a la S.S.• Setembre 2009..86.450 afiliats a la S.S.

– Incidència de la crisis econòmica mundial i de les Illes Balears.


SOCIOTERRITORIALS

IMPLICACIONS SOBRE LA DEMANDA DE SERVEIS BÀSICS (educació, salut, habitatge).

• El increment de l’arribada de nous immigrants ha implicat un important increment del alumnat d’origen estranger. D’un índex de l’ordre del 1,57 por cent s’ha passat a un percentatge que s’aproxima al 14 por cent d’alumnes estrangers sobre el total d'alumnes que cursen l'ensenyança no universitària a les Illes Balears.

• En el curs 2007-2008 es superaren els 21.000 alumnes estrangers de cent vint-i-dues nacionalitats diferents, el que implica el tenir que abordar un panorama educatiu plural i diversificat (alumnes de 82 llengües maternes)

• Per nacionalitats continuen ocupant el primer lloc en número els alumnes d’origen marroquí que representaven el 17, 61% del total dels estrangers.


SOCIOTERRITORIALSEVOLUCIÓ DEL ALUMNAT ESTRANGER I EL SEU PES EN L’EDUCACIÓ NO UNIVERSITÀRIA. ILLES BALEARS. 1996-2006

CURS ALUMNES ESTRANGERS

ALUMNES ESTRANGERS/

TOTAL ALUMNES (%)

1996-1997 2.206 1.571997-1998 2.947 2.091998-1999 3.497 2.491999-2000 4.446 3.182000-2001 5.756 4.072001-2002 8.278 5.822002-2003 13.064 9.002003-2004 17.121 11.642004-2005 19.014 12.922005-2006 13,102006-2007 20.670 13.852007-2008 21.694 13.29


SOCIOTERRITORIALS

• Eren seguits per ordre d’importància pels originaris d’Equador (13,72%), Argentina (9,89%), Colòmbia (7,91%), Alemanya (7,37%) i el Regne Unit (6,10%). Completen el TOP-10 els originaris d’Uruguai, Bolívia, Romania i Bulgària.

• La importància del nombre de residents estrangers es tradueix en un incremento del nombre d’usuaris de la sanitat pública de les Illes Balears. De les 154.226 targes sanitàries individuals (TSI) tramitades pel IBSALUT de les Baleares a l’any 2006 es passen a 179.507 TSI en el 2007 i 199.152 targes a 31-12-2008 (59.635 a estrangers procedents de la U.E. i 139.519 extracomunitaris), de les que unes 50.000 TSI corresponien a estrangers sense recursos.


SOCIOTERRITORIALS• Aquest fet és un dels indicadors de pressió que exerceix el fenomen immigratori

com usuari dels serveis públics de salut. Els recursos humans del sistema publico de salut de Balears no han augmentat conforme al increment de l’arribada de nous immigrants que utilitzen els seus serveis. Això deriva cap situacions d'estrès i pressió a nivell d'infermeria i professionals de la salut.

• El problema de l'habitatge planteja una important preocupació, especialment pels immigrants extracomunitaris. Es detecten situacions de d'amuntegament provocat per abusos, moltes vegades, dels i entre els immigrants. Sobre tot perquè el 34% paga un lloguer a un company de l’habitatge. Els lloguers alts en relació a les possibilitats d’aquest col·lectiu implica que abundin els “llits calents”.


SOCIOTERRITORIALS


SOCIOTERRITORIALS

DELINQÜÈNCIA I IMMIGRACIÓ. • Pot créixer en la societat de les Illes una percepció social de la immigració com a

causa de la inseguretat i la delinqüència. • Aquesta percepció no s’adreça a tots els immigrants estrangers, sinó que sols fa

referència als originaris del Sud, els més pobres i/o laborals. • Aquesta percepció troba el seu suport en dos fets objectius que coincideixen en

el temps: l’augment de la inseguretat i l’augment del nombre d’immigrants arribats a les Balears.

• És injust, i arriscat, per a la integració i convivència amb i dels nouvinguts, alimentar la percepció indiscriminada i sense matisos de què existeix relació entre immigració, delinqüència i inseguretat.

• El fet de ser immigrants no vol dir ser delinqüents. Ho faran no pel fet de ser immigrants, sinó per ser els més pobres d’entre els pobres.

• En aquesta qüestió, com en qualsevol altra, que fan referència, entre altres, a les persones i a les actituds personals, no tenen cap sentit les generalitzacions.


SOCIOTERRITORIALS

– El que sí es pot afirmar és que màfies i/o grups delinqüents organitzats han aprofitat, i estan aprofitant, la vinguda d’immigrants estrangers a les Illes per entrar-hi i operar-hi delictivament. Pot arribar a què una minoria immigrada indocumentada, duta per la desesperació i la necessitat de sobreviure, o menors, sempre més fàcils d’engrescar o de sotmetre, sigui emprada per les màfies connacionals com a suport d’ alguna activitat delictiva, amb la qual cosa alguns dels que inicialment eren immigrants econòmics poden arribar a cometre faltes o delictes, més o menys greus.

– Els sense papers no són delinqüents. Encara que les lleis vigents els consideren il·legals pel simple fet de no tenir la documentació exigida, cometen com a màxim una infracció administrativa.

• A les Illes Balears el fenomen immigratori incideix sobre una situació de desarrelament amb el ambient tradicional i implica problemàtiques d'identificació i d’integració.


SOCIOTERRITORIALS

• El fenomen turístic incideix sobre les pautes de comportament de la població preexistent i va agregant nous contingents de persones nascudes a fora de les Illes amb efectes socioterritorials:– Implica un desarrelament amb el ambient tradicional, problemes

d'identificació i d’integració.– Implica un contacte entre la població insular i els nous

contingents:• Els nous migrants procedents de la península espanyola• Amb els turistes, procedents de països amb costums i mentalitats

diferents.• Amb els estrangers residents de l’etapa “Nova Florida”.• Amb els estrangers residents de l’etapa “Nova Califòrnia”


SOCIOTERRITORIALS

• En el cas de la immigració peninsular espanyola implica un xoc entre llengua i costums amb una diferenciació entre forasters i illencs. Aquest fet es produeix en un ambient de “Bombolla colonial”. Caràcter privilegiat del castellà que fa impossible assegurar eines per la supervivència cultural.

• En el segon cas, els turistes, implica un fenomen d’efecte exemple pel que s’adopten nous hàbits i comportaments que impliquen un procés de modernització de la societat illenca, però també es cau en una estandardització i aculturació.

• I en el cas dels residents estrangers residencials cal assenyalar que sols els interessa la tranquil·litat i l’absència de problemes per gaudir a la seva darrera etapa del seu cicle de vida. En aquest camp consideren a la llengua com barrera. La preocupació per la llengua, cultura i/o costums del país és generalment molt baixa i/o negativa. Per tant es detecta una total mancança d’interès cap a una aproximació al coneixement de la identitat cultural i de la llengua de les Balears. Sorgiment de mecanismes tipus “gueto” de nacionalitats que contribueixen a reforçar mecanismes d’aïllament. Les Illes com refugi.


SOCIOTERRITORIALS

• El “mite de paradís” no informa de la identitat cultural de Balears. Quan el migrant surt del seu territori sols pensa en augmentar la qualitat de vida, interpretada en la seva parcial vessant econòmica.

• El paper del fenomen de cridada implica una immigració desarrelada amb un sentiment de provisionalitat que incideix en una desestructuració social. Es converteix en ma d’obra externa considerada com “quist” social. No es fa imprescindible el coneixement de la llengua i la cultura.

• Sols s’integra si es té garantida la mobilitat social ascendent millorant eles seves condicions de vida.

• Si es consoliden els laborals presenten una actitud més oberta cap a una aproximació al coneixement de la cultura i els costums de les Illes especialment amb els seus fills que són integrats en el sistema educatiu insular.


SOCIOTERRITORIALS

A MODUS DE CONCLUSIÓ/REFLEXIÓ• La rapidesa dels canvis soferts implica una sensació de desestructuració

social, especialment des de la consolidació des dels anys 90’s de nous models migratoris en els que cada vegada són més importants els migrants estrangers.

• Cal destacar que es tracta de persones sanes i emprenedores que resten la seva energia a les zones d’origen per agregar-la a les d’acolliment, el que implica una contribució positiva al nostre territori.

• Les distintes onades migratòries han implicat impactes culturals diferenciats segons els orígens de la immigració.

• Desorientació de la societat civil i de les institucions públiques a l’hora de donar resposta als reptes que planteja el fenomen migratori.


SOCIOTERRITORIALS• Manquen estratègies d’actuació per a superar la situació d’inferioritat

de la llengua i cultura de les Illes, aspectes que afecten a una més alta conscienciació tant dels nascuts a les Balears com dels que venen de fora.

• El Diagnòstic de la trajectòria i característiques actuals de la immigració a les Illes Balears implica la necessitat d’una reformulació d’estratègies respecte al nou factor de la diversitat cultural, tenint en compte que la immigració presenta tipologies i motivacions diferenciades entre els migrants de tipus laboral i els migrants residencials.

• Aquestes circumstàncies impliquen la necessitat de dissenyar estratègies específiques per les diferents tipologies migratòries que conformen l’actual model de migració de les Illes Balears.

• Per tant la immigració es presenta com un dels reptes de futur que tendrà que afrontar la societat de les Illes Balears a nivell de col·lectiu i/o a través dels seus representants socials, polítics i econòmics.


SOCIOTERRITORIALS

BIBLIOGRAFIA• ALBERTÍ HUGUET,Pere; BONNÍN CORTÈS, Carmel; SALVÀ TOMÀS, Pere

(coordinador);SPINOLA LÓPEZ, María Angustias (2004).”La immigració d’estrangers a les Illes Balears”. Palma, Sa Nostra, 263 pp..

• AMENGUAL,Catalina, ANTICH, Francesc, SALVA,Pere; SERRA, Sebastià; TARABINI-CASTELLANI,Aina; VANRELL, Maria Magdalena (2001)“La immigració a les Balears (2000-2001).Estudis sobre història,geografía humana i realitat social”. Palma, Lleonard Muntaner Editor-GADESO, 136 pp.

• CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL (2002) “Els migrants extracomunitaris a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears”. Palma, Govern de les Illes Balears, 80 pp.

• CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL (2002) “Pla Integral d’Atenció a la Immigració de les Illes Balears”. Palma, Govern de les Illes Balears,70 pp.


SOCIOTERRITORIALS

• CONSELLERIA D’ECONOMIA, COMERÇ I INDÚSTRIA (2000)”Població estrangera resident a les Illes Balears. Característiques demogràfiques 1962-1998”. Palma, Govern de les Illes Balears,135 pp.

• RODRIGUEZ,V., SALVÀ,P., AND WILLIAMS ,A.M. (2001) “Northern Europeans and the Mediterranean: a new California or a new Florida”. In KING (R), DE MAS (P) AND MANSVELT BECK (J) eds.., Geography, Environment and Development in the Mediterranean. Brighton, Sussex Academic Press, Brighton, pp.176-195.

• SALVÀ TOMÀS,P (1998). “La Méditerranée, frontière entre le Sud et le Nord: les nouveaux courants de migration de l’Afrique méditerranéenne sur le littoral méditerranéen” in CONSEIL DE L’EUROPE, Conférence Méditerranéenne sur la population, les migrations et le developpement, Strasbourg, 1998, pp. 261-271.


SOCIOTERRITORIALS

• SALVA TOMÀS, P (2001) “Tourism and Retirement Communities in the Balearic Islands (Spain)”. In 2001 AAG Annual Meeting. New York, AAG, 14 pp.

• SALVÀ TOMÀS, P (2002) “ Foreign immigration and tourism development in Spain’s Balearic Islands” IN HALL, (M) WILLIAMS, (A.M), eds..,“Tourism and Migration: News relationships between production and consumption” Dordrecht-London, Kluwer Academic Publishers, 2001, pp. 119-134.

• SALVÀ TOMÀS, Pere (2002) “The complex human mobility flows in the Mediterranean Region: The case of the Balearic Islands as phenomenon typ “New California”. In MONTANARI (Ed) “Human Mobility in a Borderless World”. Roma,Società Geografica Italiana, pp. 243-258.


SOCIOTERRITORIALS

• SALVA TOMAS, P.(2002) “Tourist Development and Foreigner Immigration in Balearic Islands” In REMI: Revue Européenne des Migrations Internationals ,2002 (18) 1. Université de Poitiers, pp.87-101

• SALVÀ TOMÀS, P (2002) “Les Illes Balears: Un espai de cruïlla de fluxos immigratoris”. A Llengua i Ús.nº 24. Barcelona, Departament de Normalització Llingüística- Generalitat de Catalunya, pp.4-11.

• SALVA TOMÀS, Pere A.(2003) “The Mediterranean Region as a crossroad of Intercontinental Human Mobility: The Balearic Islands Case”. En ISHIKAWA,Yoshitaka; MONTANARI, Armando (eds).”The New Geography of Human Mobility. Inequality trends”. Roma, UGI-Home of Geography- Società Geografica Italiana. ISBN 88-88692-09-6. pp.7-19.

• SALVÀ TOMÀS, P (2003) “La inmigración en Baleares: De un fenómeno tipo ”Nueva Florida” a un modelo migratorio de “Nueva California”. A AUBARELL, Gemma (directora) Perpectivas de la inmigración en España. Una aproximación desde el territorio, Barcelona, Icaria Editorial, pp. 129-154.


SOCIOTERRITORIALS

• SALVA TOMÀS, Pere A.(2003) “ El Mediterráneo Occidental. Una encrucijada de gran mobilidad demográfica intercontinental” En AUBARELL, Gemma; ZAPATA, Ricard (eds) “Inmigración i procesos de cambio. Europa i el Mediterráneo en el contexto global”. Barcelona, Icaria-Antrazyt/IE Med. ISBN 84-7426-688-2. pp. 279-303.

• SALVA TOMÀS, Pere A.(2003) “The Mediterranean Region as a crossroad of Intercontinental Human Mobility: The Balearic Isslands Case”. En ISHIKAWA,Yoshitaka; MONTANARI, Armando (eds).”The New Geography of Human Mobility. Inequality trends”. Roma, UGI-Home of Geography- Società Geografica Italiana. ISBN 88-88692-09-6. pp.7-19.

• SALVÀ TOMÀS, Pere A (2005) “Les Illes del turisme de masses com un espai de cridada per a mmigrants d’altres comunitaats autònomes espanyoles”. A SERRA BUSQUETS,S; PONS BOSCH, J (editors) “Història de la immigració de l’Estat Espanyol a les Illes Balears”. Palma, UIB, pp. 31-42.

• SALVÀ TOMÀS, Pere A. (2008) “Impacto económico y social de la inmigración en España”. En “Dimensión educativa, científica y social de la inmigración”. Palma- Alexander Von Humboldt de España-UIB, pp.67-104

Dr. PERE A. SALVÀ TOMÀS Universitat de les Illes Balears

Documents

Transcript of Dr. PERE A. SALVÀ TOMÀS Universitat de les Illes Balears