D.R.1 Lectura en Digital_TAC_5

Versi provisional i en revisi

Lectura en digital collecci TAC - 5


Lectura en digital 2

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Edici: rea de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement Nmero 5 de la Collecci TAC 1a edici, Abril de 2012 Barcelona Equip de redacci: Rosa Fornell i Cervi, Jordi Jubany i Vila, Francina Mart i Cartes, Anna Pujol i Brunet, Vicent Sanz i Arnau. Disseny grfic: Albert Bachiller i Canal URL: http://...

Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-No Comercial-Compartir amb la mateixa llicncia 3.0 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una cpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser

reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que se'n reconegui l'autoria

reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que el seu s no sigui comercial i

utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a una llicncia idntica a aquesta.



ndex

1. INTRODUCCI ............................................................................................................................... 4

2. LA COMPETNCIA LECTORA .......................................................................................................... 6

3. PROCESSOS I ELEMENTS QUE INTERVENEN EN LA COMPRENSI LECTORA ........................................ 7

3.1.- LES ESTRATGIES DE LECTURA .................................................................................................................. 8 3.2.- LA IMPLICACI EN LA LECTURA: LA MOTIVACI I LACTITUD ......................................................................... 10

4.- LA LECTURA DIGITAL ....................................................................................................................... 11

4.1. SEMBLANCES I DIFERNCIES AMB LA LECTURA IMPRESA .............................................................................. 11 4.2. ALGUNES CARACTERSTIQUES ................................................................................................................. 15 4.3 GNERES ............................................................................................................................................. 16

5. ENSENYAR A LLEGIR: MOLT MS QUE ENSENYAR A DESCODIFICAR .................................................. 18

5.1 ESTRATGIES DE COMPRENSI LECTORA .................................................................................................... 18 5.2 ESTRATGIES ESPECFIQUES PER A LA COMPRENSI LECTORA DIGITAL .............................................................. 21

1. Traar un pla de cerca ................................................................................................................... 23 2. Utilitzar paraules clau escaients .................................................................................................... 25 3. Estratgies per navegar................................................................................................................. 27 4. Avaluar la credibilitat de la informaci trobada ........................................................................... 28

6. LA COMPRENSI LECTORA DIGITAL A LES PROVES PISA ................................................................... 36

6.1. PROVES ERA (ELECTRONIC READING ASSESSMENT) .................................................................................. 36 6.2 DESCRIPCI DE LES PROVES ERA 2009 .................................................................................................... 38 6.3. EXEMPLES .......................................................................................................................................... 40

7. PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES ......................................................................................... 43

1. FORMULAR OBJECTIUS ...................................................................................................................... 45 1.1. Definir el propsit ....................................................................................................................... 45 1.2. Definir el tema ............................................................................................................................ 47 1.3. Ampliar per concretar el tema ................................................................................................... 51

2. MOTORS DE CERCA ............................................................................................................................. 54 2.1.- Anlisi del tema ......................................................................................................................... 54 2.2 Estrnyer i ampliar la cerca ......................................................................................................... 57 2.3 Segur que tinc sort! ..................................................................................................................... 60

3. PARAULES CLAU ................................................................................................................................. 64 3.1 Identificar paraules clau .............................................................................................................. 64

4. AVALUAR WEBS .................................................................................................................................. 67 4.1 On sc? ........................................................................................................................................ 67 4.1. On sc? ....................................................................................................................................... 68 4.2. A la recerca de lautor ................................................................................................................ 71 4.3. Fitxa danlisi de credibilitat ...................................................................................................... 75 4.3. Fitxa danlisi de credibilitat ...................................................................................................... 76 4.4. Audincia, propsit i cobertura .................................................................................................. 79 4.5. Com valoro lobjectivitat? ........................................................................................................... 83 4.6. Com valoro lautenticitat? .......................................................................................................... 86

BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................................... 89



Introducci

Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han comportat, entre molts

altres canvis significatius, formes de lectura diferents de les tradicionals. Una

diversitat creixent de suports sha introdut a les nostres prctiques lectores

quotidianes: ordinadors, tauletes tctils, llibres electrnics, mbils Pantalles

interactives, en definitiva. La lectura de textos impresos conviu amb la de textos

en format digital. Sha passat en poc temps del text illustrat a la realitat

multimdia. Disposem de textos

electrnics i de missatges multimodals

que inclouen els audiovisuals i augmenten

la interacci social amb els mateixos

autors i daltres lectors.

Aix, avui, llegir s ms divers i, alhora,

ms complex. El lector desenvolupa una

posici ms activa. Davant de textos amb

hiperenllaos, ha de prendre decisions i

aplicar estratgies diverses per copsar la

informaci i avaluar-ne en molts casos la credibilitat.

Les diferncies entre la lectura digital i la impresa es fan ms evidents si es

tenen en compte alguns aspectes dels textos com sn el seu accs, la forma

com shi integra la informaci o com se navalua la qualitat i la credibilitat. Llegir

en lnia s ms difcil que llegir en suport imprs. El que facilita la xarxa s

accedir a moltes dades de manera immediata per en complica, sovint, la

integraci i la comprensi global.

Aquest nous entorns de lectura fan, doncs, indispensable que l'escola tingui en

compte els textos digitals a l'hora de dissenyar activitats d'ensenyament-

aprenentatge de la comprensi lectora en els diferents nivells educatius. Com a

mostra d'aquest repte nou, les proves PISA ja van incorporar el 2009 una prova

especfica de comprensi lectora de formats digitals la prova ERA Electronic

Reading Assessment- que es tornar a repetir en les properes edicions. En

aquest document en trobareu una descripci, alguns exemples, aix com els

aspectes que s'avaluen.

Lobjectiu de la publicaci que teniu en pantalla -o en paper- s doble: d'una

banda, partint dels coneixements actuals sobre el procs de comprensi lectora

en general, es proposa mostrar els elements especfics i diferents sobre la

La lectura digital va unida

a noves prctiques

culturals, que requereixen

noves competncies.

Jos Antonio Milln



comprensi de textos en format digital. D'altra banda, des dun vessant

eminentment prctic, pretn oferir recursos al professorat de totes les rees per

aplicar a laula algunes estratgies de lectura digital centrades en la cerca

dinformaci: traar un pla de cerca, utilitzar les paraules clau escaients,

navegar sense perdre el rumb o avaluar la credibilitat de la informaci trobada.

A la segona part de la publicaci hi trobareu un recull de propostes didctiques

en forma de fitxes per al professorat i lalumnat.

El Pla Nacional Impuls de la lectura: 100% lectors, de la Generalitat de

Catalunya, estableix com a objectiu estratgic la millora de l'xit escolar de tot

l'alumnat potenciant la lectura sistemtica en totes les rees i matries del

currculum al llarg de l'escolaritat bsica per augmentar la competncia

comunicativa i lingstica. Es fa indispensable aprofitar tamb recursos i

estratgies que ofereixen les Tecnologies per a lAprenentatge i el Coneixement

per ajudar a assolir aquests objectius.



1. La competncia lectora

Les definicions de la competncia lectora shan modificat amb els anys, al

mateix temps que shan produt canvis socials, econmics i culturals. El

concepte de laprenentatge, i especialment de laprenentatge permanent, ha

ampliat la percepci que la competncia lectora sigui una habilitat que

sadquireix durant els primers anys

descolaritzaci.

La competncia lectora sentn com

un seguit de coneixements, habilitats i

estratgies que cada individu

construeix al llarg de la seva vida, en

contextos diversos, mitjanant la

interacci amb lentorn i amb les

comunitats on participa.

En la seva declaraci sobre

lalfabetisme/competncia i la

tecnologia, lAssociaci Internacional

de Lectura declarava ja el 2001 que

les definicions tradicionals de lectura,

escriptura i visualitzaci, aix com les

definicions tradicionals de millors

prctiques dinstrucci derivades duna llarga tradici de llibres i daltres

mitjans impresos- ser insuficient (Coiro, J 2003).

Un lector competent de la generaci que ha crescut amb Internet ha de

dominar el que sanomenen competncies en informaci: a ms de comprendre

i saber utilitzar la informaci per a la seva vida, el lector avui ha de saber

buscar-la, trobar-la i valorar-la, de manera autnoma i dinmica, ats que els

sistemes dinformaci van canviant.1

1 Cassany (2012) p.15

La competncia lectora

consisteix en comprendre i

emprar els textos escrits i a

reflexionar-hi i implicar-shi

per assolir els objectius propis,

desenvolupar el coneixement i

el potencial de cadasc i

participar a la societat.

OCDE. Competncia lectora: marc conceptual

per a l'avaluaci PISA 2009



3. Processos i elements que intervenen en la comprensi lectora

Segons Sol (1992) i daltres autors, es pot definir lacte de llegir com a un

procs dinteracci entre el lector i el text mitjanant el qual el lector intenta

obtenir una informaci pertinent per als objectius que guien la seva lectura.

Aix implica un lector actiu, que processa i examina el text i lexistncia dun

objectiu que gui la lectura. s a dir, sempre llegim per a alguna cosa: buscar

informaci, gaudir, seguir unes instruccions per a realitzar una activitat

determinada, etc.

Mentre construeix el significat, el lector utilitza diversos processos, habilitats i

estratgies per tal de promoure, controlar i mantenir la comprensi.

Sespera que aquests processos i estratgies es modifiquin segons el context i

lobjectiu, ja que el lector interactua amb textos en suports i formats diversos.2

3.1.- Processos cognitius

2 Consell dAvaluaci del Sistema Educatiu (2008)

EL LECTOR

Genera el significat a partir dels seus objectius, dels coneixements previs, de les seves destreses i de les instruccions que el text li proporciona.

TEXTOS Mitjanant la seva estructura, marcadors, estils, etc. proporcionen al lector instruccions per a la interpretaci.

SITUACIONS DE LECTURA Determinen la forma en qu el lector posa en marxa les seves destreses i estratgies per a construir significat.



Les teories sobre la comprensi lectora basades en la cognici destaquen la

natura interactiva de la lectura i lessncia constructiva de la comprensi en

suport imprs (Bruner 1990; Dole et. al. 1991) i en grau encara ms alt, en

suport digital (Fastrez, 2001; Leu 2007).

El lector genera el significat del text mitjanant els seus coneixements previs i

un ventall de situacions que sovint es deriven de qestions socials i culturals.

La competncia lectora inclou competncies cognitives, que van des de la

descodificaci simple fins al coneixement de vocabulari i gramtica, i tamb

destructures lingstiques i textuals ms complexes fins al coneixement del

mn.

3.1.- Les estratgies de lectura

La competncia lectora tamb inclou competncies metacognitives que es

poden definir com la conscincia i lhabilitat demprar una varietat destratgies

adequades a lhora de

processar textos. Sovint un

lector expert no s conscient

del procs que segueix per

entendre un text, per, a banda

de descodificar-lo, utilitza

estratgies com rellegir el

context de la frase, examinar

les premisses en qu es basen

les seves prediccions i daltres

que ajuden i reforcen la

comprensi. Diversos estudis

han trobat una correlaci

significativa entre la

metacognici i la competncia

lectora. Es creu que lensenyament formal o explcit daquestes estratgies

comporta una millora de la comprensi del text i de ls de la informaci3.

3 Consell dAvaluaci del Sistema Educatiu (2008)

Aquestes estratgies es poden,

ensenyar i treballar de forma

sistemtica a laula de manera

que les activitats de comprensi

lectora es reforcin mitjanant

tasques diversificades i no

nicament a travs de la resposta

a preguntes de comprensi

lectora.

Isabel Sol



Alguns exemples destratgies de lectura poden ser:

- Generar preguntes sobre el text del tipus qu, per qu, quan, on...

- Marcar de diversa manera la informaci ms significativa del text i resumir-la

posteriorment.

- Identificar les idees principals, fer un control freqent de la comprensi i

autocomprovaci.

- Activar i aportar coneixements previs rellevants, de naturalesa diversa

(temtics, culturals, ideolgics, lingstics i textuals), per a lobjectiu o els

objectius proposats.

Estratgies per a la lectura de textos digitals

En aquest tipus de lectura no hi ha cap seqncia lectora obligada,

normalitzada, sin que el lector s alhora el constructor del text, a partir dels

textos, fragments o documents preexistents. La lectura de textos digitals

demana, doncs, el domini destratgies diverses i diferents de les que es

necessiten en suport analgic.

Estratgies, habilitats o destreses de lectura digital. (Cassany 2006)

- Informtiques: obrir i tancar finestres, navegar per la xarxa,

trobar dades en un hipertext... - De navegaci: fer cerques, recuperar informaci, avaluar-la... - Verbals: registres i gneres discursius, coneixements daltres

idiomes... - Visuals i auditives: s de formats mltiples per a la presentaci

de la informaci (imatge, udio, vdeo, infografia...)



Processos de lectura comprensiva a Internet (Fainholc, 2004)

- Recuperar i centrar-se en la informaci explcitament establerta - Fer inferncies directes i clares - Integrar idees i informaci - Examinar i avaluar el contingut, el llenguatge i els elements que

apareguin a la pantalla

3.2.- La implicaci en la lectura: la motivaci i lactitud

La majoria dels models actuals de rendiment o adquisici lectora consideren que elements no-cognitius com la motivaci i lactitud sn factors clau per als resultats de competncia lectora. El context educatiu s de cabdal importncia, doncs, en la implicaci en la lectura i, per tant, des del centre es pot fomentar aquest inters amb actuacions com :

Selecci de materials de lectura relacionats amb els interessos personals de lalumnat o amb lexperincia immediata.

Suport a lautonomia de lalumnat, deixant en les seves mans la tria del text a llegir.

Estructuraci del dileg sobre un text en debats oberts, en lloc de la interacci unvoca docent-alumne a lhora de verificar la comprensi lectora.

Oferta doportunitats diversificades per practicar la lectura.



4.- La lectura digital

4.1. Semblances i diferncies amb la lectura impresa

No es llegeix de la mateixa manera segons el suport, imprs o digital, en paper

o en pantalla. Hi ha afinitats i diferncies considerables que vnen donades,

fonamentalment, per la manera com

shi estructuren i entrellacen els

textos, cosa que condiciona la

demanda cognitiva de qui llegeix.

Mentre el text imprs s un text fix

amb uns lmits definits, el digital

queda marcat per la qualitat

d'hipertext. Es tracta d'un text o textos

amb eines i caracterstiques de

navegaci que fan possible, i fins i tot

requereixen, una lectura no

seqencial. Cada lector es construeix un text a mida a partir de la informaci

que troba en els enllaos que segueix. En el suport digital, generalment noms

shi veu una petita part del text i sovint es desconeix lextensi total del text

disponible.

Les eines i caracterstiques de navegaci tenen un paper molt important en el

suport digital. Els lectors competents de textos digitals han destar familiaritzats

amb ls daquests dispositius. A ms, una bona part dactivitats de lectura

digital impliquen ls duna gran quantitat de textos, de vegades triats a partir

dun conjunt prcticament infinit. Els lectors han destar familiaritzats amb les

eines de recuperaci, indexaci i navegaci pels enllaos entre els textos. El

men i l'enlla sn les eines de navegaci ms comunes que permeten generar

documents multipgina amb una estructura en xarxa.

Ms enll de les diferncies

superficials, la lectura ha

guanyat dificultat: s ms fcil

accedir a la informaci, per s

ms difcil saber-li donar

significat.

Daniel Cassany



Seguint el Marc conceptual per a lavaluaci de la competncia lectora a PISA

2009, a continuaci es presenten uns quadres que resumeixen les

caracterstiques dels diferents tipus de textos segons tres factors de

classificaci: el suport, el format i la tipologia.

Classificaci segons el suport

textos impresos

textos digitals

textos fixos amb lmits definits

textos dinmics amb lmits difusos

la disposici del text imprs fomenta que el lector el llegeixi tot seguint una seqncia determinada

hipertextos que requereixen una lectura no seqencial

en paper, en forma de fulls, fullets, revistes i llibres

cada lector es construeix un text a mida a partir de la informaci que troba en els enllaos que segueix

FACTORS DE CLASSIFICACI DELS TEXTOS

Segons el FORMAT

continus

discontinus

mixtos

mltiples

Segons la TIPOLOGIA

descriptius

narratius

expositius

argumentatius

instructius

Segons el SUPORT

impresos

digitals



Classificaci segons el format

continus

discontinus

mixtos

mltiples

es componen de frases que sorganitzen en pargrafs

de manera grfica o visual, lorganitzaci es produeix per la separaci de parts del text en pargrafs

els marcadors discursius tamb donen informaci sobre lorganitzaci textual

els textos electrnics continus solen ser ms breus que els textos impresos continus, per les limitacions de la pantalla i la lectura fragmentada, ja que els textos llargs resulten poc atractius per als

lectors en lnia.

sorganitzen en format de matriu, que es basa en la combinaci de llistes

exemples: taules, grfics, diagrames, anuncis, programes, catlegs, ndexs, formularis.

compostos de textos continus i discontinus, que es complementen mtuament

el text mixt en suport imprs s un format que es troba freqentment en revistes, llibres de referncia i informes. Per comunicar la informaci, es fan servir diverses presentacions

els web sn generalment textos mixtos, ja que combinen llistes, pargrafs, prosa i grfics.

creats de manera independent i amb sentit independent. Es juxtaposen i poden ser complementaris, o fins i tot contradir-se

Sutilitzen per a un mateix propsit de lectura, tot comparant-los i contrastant-los

Per exemple: cercar informaci en webs diferents per organitzar un viatge

Pel que fa al format, hi ha textos continus i discontinus tant en suport imprs

com digital. En aquest darrer suport hi predominen, aix no obstant, els textos

de format mixt i mltiple. Igualment, la combinaci d'objectes no textuals amb el

text t una presncia molt ms significativa en suport digital. Els blocs sn un

exemple de text continu en suport digital, sol tractar-se de textos breus per les

limitacions de pantalla i sen sol fer una lectura fragmentada. En canvi, les

pgines web creades sn generalment textos mixtos que combinen llistes,

pargrafs i grfics, esquemes o audiovisuals. Els formularis en lnia, missatges

de correu electrnic i frums tamb combinen textos continus i discontinus.



Classificaci segons la tipologia textual

descriptius

narratius

expositius

argumentatius

instructius

Definici

la informaci fa referncia a les propietats dobjectes de lespai

la informaci fa referncia a les propietats dels objectes en el pla temporal

ofereix una explicaci de com els elements es relacionen entre ells en un tot significatiu

presenta proposicions com la relaci entre els conceptes o amb daltres proposicions

dna indicacions sobre qu fer

Responen a responen a la pregunta qu

responen a la pregunta quan o en quina seqncia

respon a les preguntes que comencen amb com

respon a les preguntes que comencen amb per qu

presenten indicacions per seguir determinats comportaments, per realitzar una determinada tasca

Textos

descripcions impressionistes: informaci presentada des del punt de vista subjectiu descripcions tcniques: informaci presentada des del punt de vista de lobservaci objectiva de lespai. Sovint, utilitzen formats discontinus de text, com ara diagrames i illustracions

relats: presenten canvis des del punt de vista de la selecci subjectiva i lmfasi i un registre dels fets des del punt de vista de les impressions subjectives en el pla temporal. informes: presenten canvis des del punt de vista dun marc de situaci objectiu, amb un registre daccions i esdeveniments que poden ser verificats per altres. notcies: permeten que el lector es formi la seva prpia opini sobre fets i esdeveniments, sense que linflueixin les referncies del periodista a les seves prpies opinions.

redaccions expositives: exposici simple dels conceptes, construccions mentals o concepcions, des dun punt de vista subjectiu. definicions: expliquen la interrelaci dels termes i dels noms amb els conceptes mentals: expliquen el sentit de les paraules. explicacions: constitueixen una forma dexposici analtica que sutilitza per explicar com es vincula un concepte mental amb paraules o termes. resums: forma dexposici sinttica que sutilitza per explicar i comunicar els textos de manera abreujada. actes: enregistrament dels resultats de reunions o presentacions.

textos persuasius: fan referncia a punts de vista textos opinatius: fan referncia a opinions

Exemples la representaci dun lloc concret en un quadern de viatge, un mapa geogrfic, o la descripci duna caracterstica o procs en un manual tcnic.

la novella, el relat breu, la biografia, la tira cmica i una crnica periodstica sobre un esdeveniment.

Enciclopdia, diccionari, llibre de text

carta al director, un cartell publicitari, una entrada en un frum en lnia o la crtica dun llibre o pellcula en una pgina web.

una recepta, diagrames que mostren el procediment de primers auxilis i un manual ds dun programari digital.



Una altra manera de classificar el text s segons el tipus: descriptiu, narratiu, expositiu, argumentatiu i instructiu. A la darrera versi del Marc conceptual de la competncia lectora sha adms que els textos discontinus (i els elements dels textos mixtos i mltiples) tamb tenen una finalitat descriptiva, narrativa, expositiva, argumentativa o instructiva.

4.2. Algunes caracterstiques

A partir d'aquests parmetres de semblances i diferncies, pot parlar-se de

caracterstiques de la lectura digital que poden concretar-se en aquests punts:

1. Personalitzaci de l'experincia lectora

Els objectius, les condicions i la naturalesa especfiques de les tasques

relacionades amb la lectura digital, com ara la recerca a Internet o el treball

collaboratiu en xarxa, fan que en el dileg entre text i lector, aquest hi ocupi un

lloc preeminent, en el sentit que un mateix text admet diferents experincies

lectores, perqu, de fet, el lector t molt ms control sobre la selecci i la

seqenciaci de la lectura.

2. Hipertextualitat i intertextualitat

L'articulaci i la combinaci de textos diferents en formats diversos per mitj de

l'enlla hipertextual aboquen el lector a una lectura de seqenciaci selectiva

mitjanant la navegaci entre documents diferents. De fet, en l'hipertext no

existeix una guia preestablerta de lectura i s el lector qui en decideix lordre.

En aquest procs, s'estableixen relacions entre textos autnoms que generen

la construcci de significats diferents, determinats pel lector.

3. Connectivitat i ubiqitat

La connectivitat entre xarxes diferents fa possible l'accs a textos, documents i

fonts d'informaci de manera continuada i des d'espais diferents, cosa que

permet una gran ubiqitat de la lectura.

4. Multimodalitat

La lectura de textos en suport digital es produeix en una multiplicitat de

pantalles: lector de llibres digitals, mbil, ordinador, tauleta, consola de

videojocs, sistemes de projecci, PDI... Aquesta multimodalitat incideix en la



capacitat d'interacci del lector i, doncs, en una expressivitat igualment

multimodal, caracteritzada per la combinaci de text escrit, imatge, audiovisual,

realitat augmentada, codis QR...

5. Accs integrat a recursos

La lectura digital competent es caracteritza per l'accs integrat a recursos de

suport a la comprensi proporcionats per la xarxa: diccionaris, enciclopdies,

cercadors, traductors, sistemes de compartici i difusi de textos.

6. Necessitat de competncia crtica

A partir de la capacitat del lector per determinar la construcci de significats

intertextuals, esdev necessria l'adquisici d'habilitats especfiques per a

l'anlisi crtica del que es llegeix en pantalla. Aix afecta la cerca d'informaci,

la valoraci de l'adequaci, l'autoria, la veracitat i la qualitat dels textos. Una

comprensi lectora competent inclou la detecci dels elements que informen de

la intencionalitat i la ideologia dels textos que es llegeixen, permet d'eludir

l'excs d'informaci i evitar la infoxicaci.

7. Interactivitat

Les possibilitats dinteracci de les eines 2.0 i les xarxes socials permeten que

el procs lector incorpori lescriptura i lintercanvi de qualsevol informaci.

8. Socialitzaci

El format digital facilita la discussi al voltant de diferents aspectes de les

lectures i la collaboraci amb eines 2.0 i les xarxes socials (blocs, frums,

wikis, marcadors, recomanacions)

4.3 Gneres

La classificaci per gneres de la diversitat de tipologia de textos que es pot

llegir a Internet es complica per la poca concreci en la seva definici i pels

canvis continuats en el format. Malgrat tot podem considerar com a grans

apartats, els segents:



Els gneres digitals, que Cassany4 ha classificat en funci de la coincidncia

temporal dels seus usuaris a la xarxa. Alguns es correspondrien amb els

gneres tradicionals que shan reformulat i es presenten tan diferents que

demanen un canvi en la forma de llegir-los, com sn la correspondncia, el diari

personal o el debat on predominen els textos colloquials, curts i allunyats de la

normativa gramatical.

Els gneres tradicionals en el format imprs, al web, shi han enriquit amb

imatges, hipertextos, icones, vdeos, animaci, i shi ha trencat, en especial, la

lectura lineal; ens referim als gneres potic, dramtic, narratiu i periodstic.

Aquests gneres poden a la vegada formar part de blocs, pgines web o wikis i,

en funci de lentorn on estiguin, tamb requeriran una lectura especfica.

4 Cassany (2011) p.48

GNERES DIGITALS

Asincrnics

Xat

Sincrnics

Jocs de rol Correu Web

Frum

Wiki

Xarxa social Bloc



5. Ensenyar a llegir: molt ms que ensenyar a descodificar

Tradicionalment sha ents per ensenyar a llegir lensenyament del codi i

lautomatitzaci de la lectura. Es parla de lectura en veu alta, velocitat lectora i

verificaci de la comprensi lectora mitjanant la resposta a preguntes (orals o

per escrit) referides al text que sha llegit

prviament. Aquest procs t lloc

bsicament durant leducaci primria i se

sobreentenia que a leducaci secundria no

calia ensenyar a llegir.

Avui se sap que existeixen un seguit de

destreses cognitivament ms complexes,

habilitats superiors que exigeixen la

utilitzaci de diverses fonts i un grau elevat

dintegraci conceptual. La lectura t

vessants diferents i cal ensenyar a saber

llegir, a llegir per aprendre i aconseguir gust per llegir.

5.1 Estratgies de comprensi lectora

Llegir s una activitat complexa que requereix la realitzaci de moltes

operacions de manera simultnia. Per aquest motiu, laprenent necessita

lacompanyament duna persona ms experta, que li proporcioni les ajudes

necessries per adquirir les estratgies lectores, per, al mateix temps, lacci

educativa ha de planificar com es retiraran les ajudes que es proporcionen a

laprenent perqu cada cop esdevingui ms autnom.

Les estratgies de comprensi lectora no sapliquen mai en la seva totalitat, el

lector competent selecciona aquelles que li resulten necessries per satisfer el

seu propsit en funci de la complexitat del text; el mecanisme de control i

autoregulaci s lencarregat de triar-les, valorar-les, desestimar-les i acceptar-

Sha de deixar de mirar la

lectura com una tcnica

que saprn de cop, en

una etapa educativa, i es

transfereix sense ms ni

ms a qualsevol rea i

contingut.

Isabel Sol



les. Destratgies de comprensi lectora sen descriuen deu grans grups.5 Que

l alumnat les conegui i pugui arribar a emprar-les dependr en bona part de

situacions de treball collectiu -de llengua oral- en les quals el docent les

expliciti i ajudi lalumnat a formular-se preguntes de tipus diversos:

a) Descodificar amb fludesa:

Reconec la majoria de paraules a primera vista?

Descodifico noms les paraules que desconec?

La meva lectura s prou fluda i no representa cap entrebanc per accedir a la comprensi del text?

b) Identificar, crear, compartir o precisar objectius concrets de lectura:

Qu vull aconseguir llegint aquest text?

Mantinc durant la lectura lobjectiu inicial?

Aquest text s el ms adequat per aconseguir el que necessito? Com ho s?

c) Activar i aportar coneixements previs rellevants per a lobjectiu o els

objectius proposats:

Qu en s daquest text (tema)?

Qu en s, de lautor? Nhe llegit alguna cosa? Em va agradar? Hi vaig estar dacord?

Qu en s del context? Don prov aquest text? Qu en s, daquesta font?

d) Planificar i revisar la manera com saborda la lectura dun text:

Com llegir aquest text? Qu em ser ms til fer abans de llegir?

Quin tipus de lectura manir ms b per a la tasca que he de fer?

Maniria b fer un esquema, anotar-me al marge els punts

5 Departament d'Ensenyament. La lectura en un centre educatiu. (Document pendent de publicaci). Estratgies extretes de SERRA, J i OLLER, C (1999)



interessants...?

e) Establir inferncies, anticipacions, prediccions, hiptesis:

Qu li pot passar al protagonista?

Qu podem explicar daquest tema veient aquests subttols o aquestes illustracions o fotografies?

Com em sembla que sacabar? (en el cas duna narraci).

f) Comprovar la prpia comprensi:

Quin tema tracta aquest pargraf, quines coses es diuen?

Aquest fragment, com es relaciona amb lanterior?

Seria capa dexplicar, per damunt, el que he llegit fins ara?

g) Avaluar la consistncia interna del contingut del text:

T sentit per a mi el que llegeixo?

S qu vol dir?

Com ho far per solucionar els diversos mots o frases que no entenc?

h) Avaluar i integrar la nova informaci i remodelar, si cal les idees

inicials:

El que llegeixo est dacord amb el que jo sabia daquest tema?

He hagut de canviar alguna idea de les que jo tenia a partir del que he llegit?

Estic dacord amb el que llegeixo?

i) Construir el significat global del text: resumir i sintetitzar:

Quina s, o quines sn, les informacions essencials del que he llegit?

La informaci que he pogut comprendre i inferir ha respost al meu objectiu?

He trobat alguna informaci interessant i que no preveia trobar?



j) Fer una lectura crtica del text:

Qu es proposa lautor? A qui sadrea? Quins posicionaments adopta lautor?

Quin tipus de text llegeixo? Lautor utilitza els recursos convencionals del gnere? A qui cita lautor?

Qu pressuposa lautor que sap el lector? En quins punts estic dacord i en quins en desacord?

5.2 Estratgies especfiques per a la comprensi lectora digital

Per dur a terme una lectura digital eficient, a ms de les estratgies recollides

en lapartat anterior, cal desenvolupar-ne daltres despecfiques per a aquest

entorn. Generalment quan es

llegeix a la xarxa, sarriba a la

informaci a travs dun cercador.

El que es fa habitualment quan se

cerca una informaci a la xarxa s

teclejar les primeres paraules que

vnen al cap, sense haver traat

un pla de cerca. Per aix, s

important destacar la planificaci

de les cerques i el plantejament

dobjectius, com les primeres

estratgies que cal posar en

prctica.

A ms, navegar per la xarxa

sense perdre el rumb s un dels

principals reptes de linternauta.

s per aix que shan dinterpretar

les intencions i els propsits que

hi ha darrere de les pgines que

es visiten i decidir si la informaci trobada ofereix credibilitat. Per aix cal

aplicar estratgies que ajudin a valorar la credibilitat dels webs, a saber on sha

arribat desprs duna cerca, i a analitzar la pgina inicial, entre daltres.

Al contrari del que moltes vegades

sassumeix, molts nadius digitals

no saben moures amb facilitat en un

entorn digital () Abans

dembarcar-se en una ruta concreta,

els alumnes han de saber per qu

estan llegint i qu estan buscant; han

dentendre que de vegades s

necessari consultar ms duna vegada

la mateixa pgina; necessiten, doncs,

discriminar i exercir un pensament

crtic.

Instituto de Evaluacin. PISA- ERA 2009. Informe

espaol. Ministerio de Educacin 2011



A continuaci es presenten algunes de les estratgies especfiques per a la

lectura digital agrupades en quatre blocs:

1. Traar un pla de cerca 1.a Qu cerco? 1.b Com ho cerco? 1.c Revisar lestratgia de cerca 1.d Redefinir les cerques 2. Utilitzar les paraules clau escaients 2.a Procediment per fer una llista 2.b Paraules truncades 2.c Utilitzar paraules clau i no paraules buides 3. Estratgies per navegar 3.a Algunes estratgies per no perdre el rumb 4. Avaluar la credibilitat de la informaci trobada

4. a Preguntes per valorar la credibilitat dun web 4. b Qui s lautor? 4. c Com puc saber on sc? 4. d Anlisi de la pgina inicial 4. e Endavant i enrere 4. f Com valoro lobjectivitat? 4. g Analitzar laudincia, el propsit i la cobertura 4. h Valorar lautenticitat 4. i Valorar lactualitzaci



1. Traar un pla de cerca

1.a Qu cerco?

Cal concretar exactament el que es vol trobar, abans de comenar-ho a buscar.

Daquesta manera sobtindran ms bons resultats i duna manera ms rpida i

efica i sevitar perdres en un mar de resultats. Preguntes tils:

Qu necessito? On ho puc trobar? Des don cerco? Qu s rellevant per a mi?

Cal, doncs, planificar la cerca, supervisar-ne el procs i valorar-ne el resultat.

Un quadre daquest tipus (Fuentes, M. 2001) pot ser dutilitat a lalumne per

reflexionar:

PLANIFICAR

Quin s el propsit de la cerca?

Per a qu necessito la informaci?

Quines sn les condicions principals?

Quant de temps tinc per cercar? Quina extensi ha de tenir la informaci? Quin grau de profunditat? Quin tipus de presentaci haur de fer amb la informaci trobada?

Qu necessito saber per iniciar la cerca?

A quines fonts dinformaci pertinents puc tenir accs? Com he dactuar per buscar la informaci en la font escollida? Quin contingut ha de tenir aquesta informaci? De quins instruments de cerca disposo?

SUPERVISAR

Com sabr que busco en la direcci adequada?

Quines indicacions em faran adonar que la recerca est sent

fructfera?



VALORAR

Com sabr que el que he trobat s el que buscava?

Quins criteris utilitzar per seleccionar la informaci?

1.b Com ho cerco? El quadre segent t per objectiu ajudar l alumnat a treure ms rendiment de la cerca i centrar-se en les pgines que li siguin ms rellevants.6

Accions Consells

1. Apunta paraules, noms distintius, frases, abreviacions i acrnims, associats al tema.

Daquesta manera et centrars en les pgines rellevants.

2. Apunta societats, organitzacions o grups que poden tenir informaci sobre el tema.

Buscals utilitzant una frase entre cometes, per trobar un web que pot contenir enllaos en daltres pgines, diaris, grups de discussi o bases de dades, sobre el tema.

3. Quins altres mots poden aparixer en qualsevol altre document sobre el tema?

Pots ampliar la cerca afegint un AND o precedint cadascuna daquestes paraules amb un +.

4. Alguns dels mots que has apuntat abans formen part de frases, o es presenten normalment units amb daltres mots en un ordre determinat?

Buscals amb una frase entre cometes. Com per exemple: malalties de transmissi sexual, organitzacions no governamentals, energies alternatives, etc.

5. Busca sinnims, termes equivalents i variants ortogrfiques per als mots que has apuntat fins ara.

Pots ampliar la cerca afegint el terme OR o incloent els termes equivalents entre parntesis.

6. Penses que hi ha documents irrellevants o estranys al tema, que poden aparixer en la cerca?

Pots exclourels de la cerca utilitzant [sense espai] abans de cada mot o utilitzant AND NOT.

7. Quins termes ms amplis poden englobar el tema?

Amplia les categories quan busquis bibliografies o bases de dates.

6 Mart, F. (2006)



1.c Revisar lestratgia de cerca

El bon disseny duna estratgia de cerca permet obtenir uns resultats

millors. Si els resultats obtinguts sn pobres, cal comprovar possibles errors

de sintaxi o de tecleig i dissenyar una nova estratgia de cerca.

Les situacions que cal evitar sn:

un excs de resultats

una manca de resultats

uns resultats inapropiats

1.d Redefinir les cerques

Si no sobt els resultats desitjats a la primera i els volem millorar,

saconsella redefinir la cerca en funci dels resultats que anem obtenint:

Comprovar lortografia dels mots emprats en la cerca.

Si els resultats no sn satisfactoris, cal repetir la cerca buscant altres termes.

Es pot experimentar amb diferents motors de cerca, ja que tots no donen els mateixos resultats.

Es poden utilitzar paraules clau en daltres llenges.

2. Utilitzar paraules clau escaients

Les paraules clau defineixen els conceptes bsics dun tema o matria. Sn

els paraules importants o frases curtes que descriuen el tema que sest

buscant.

2.a Procediment per fer una llista

Escriure una o dues frases sobre el tema a cercar.

Subratllar les paraules que, per si soles, descriguin el tema.

A part, fer una llista amb les paraules subratllades.

Ampliar aquesta llista amb paraules semblants, relacionades o que signifiquin el mateix.



Afegir a la llista ms paraules o frases curtes que descriguin el tema .

Afegir a la llista ms paraules o frases curtes que descriguin subtemes relacionats amb el tema general.

2.b Paraules truncades

s una opci de cerca que consisteix a tallar la paraula per larrel, de manera

que en la cerca apareguin totes les paraules que shi relacionen. En trucar la

paraula samplia la cerca i sobtenen tots els registres que contenen aquesta

arrel.

Ex.: adolesc donar resultats que continguin les paraules adolescncia,

adolescent i adolescents.

2.c Utilitzar paraules clau i no paraules buides

La divisi clssica de les paraules en classes inclou el nom, ladjectiu, el verb,

ladverbi, la preposici, larticle, el pronom, la conjunci i la interjecci. Les tres

primeres classes sn les paraules considerades plenes perqu sn les que

aporten ms significat a la frase o sentncia a qu pertanyen, s a dir, diem

que sn paraules plenes de significat, i les anomenem paraules clau. Les

classes restants tenen un significat molt feble o prcticament nul, ja que fan

denllaos, de connectors o de referents daltres paraules, per aix les

anomenem paraules buides, perqu no tenen gaireb significat.

Les paraules buides tamb sanomenen de vegades mots daturada (de

langls stopwords) ja que sn les que dificulten la feina dels motors de cerca,

perqu alenteixen lobtenci de resultats, ja que la base de dades no les indexa

i el programa informtic no les reconeix.

Quan es fa una cerca amb paraules clau s millor utilitzar noms, adjectius o

verbs, per sobretot els primers perqu sn la classe de mots que estrenyeran

ms lobtenci de resultats, i aix sobtenen resultats millors.

Es pot consultar la llista de mots daturada dalguns cercadors, per evitar-los

podeu buscar aquests mots daturada en disset llenges a:

http://www.ranks.nl/stopwords/.



3. Estratgies per navegar

En la lectura sobre suport imprs, cada lector traa el seu pla de lectura i tira

endavant i enrere segons els seus propsits (rellegeix, torna a lndex, mira les

illustracions, etc). A la lectura digital, i sobretot a Internet, la manca de linealitat

encara es fa ms palesa: se substitueixen les seqncies fixes i lineals per

altres seqncies de navegaci que tria lusuari. Per aix apareixen diferents

tipus de lectura (Fainholc, 2004):

1. Simultnia: en obrir i llegir ms duna pantalla alhora

2. Seqencial: en llegir les pantalles simultniament

3. Relacional: en buscar una informaci molt especfica

4. Idiosincrtica: a la demanda del lector

3.a Algunes estratgies per no perdre el rumb

Prendre notes en qualsevol suport (llibreta, bloc de notes digital, processador de textos, etc.)

Prendre notes accessries, marginals de comentari, referides a daltres cerques.

Anotar els mots de cerca

Copiar les pgines visitades que es considerin interessants

Incorporar les pgines interessants a la llista de marcadors, si es creu que seran dutilitat ms endavant

Ordenar els marcadors en carpetes

Afegir a la llista daltres adreces, pgines i fonts

Guardar les notes a part per recordar-les i tenir-les a punt, si s necessari

Un dels perills de la navegaci s lanomenada sobrecrrega cognitiva que

descriu el fet de trobar-se perdut enmig duna gran quantitat dinformaci que

no es pot processar i que desborda. Per evitar-la, cal tenir present les

estratgies segents:

- Invertir el temps i lesfor necessaris

- Planificar la navegaci i seguir el pla traat

- Organitzar prviament els continguts en xarxes conceptuals



- No establir falses relacions entre el contingut, quan hi hagi molta informaci

desordenada, cosa que provoca la distracci i la desorientaci

- Establir nexes significatius

- Superar els nexes segmentats

4. Avaluar la credibilitat de la informaci trobada

La credibilitat s la qualitat de versemblana que els usuaris perceben en una

pgina web. Es tracta de creure per part de lusuari que la informaci daquella

pgina s de fiar. Els judicis de credibilitat, per, no sn un tret exclusiu

dInternet, sin que tamb sen fan quan es llegeix la premsa o es busca una

informaci en una enciclopdia. Aquests judicis es basen en inferncies

indirectes sobre la reputaci, lhonestedat i la integritat de la font. Sn molt

importants les experincies prvies amb la font dinformaci i les

recomanacions daltres persones de confiana.

A continuaci es presenten una llista de preguntes i daspectes que cal tenir en

compte per part de lusuari per valorar la credibilitat dun web.

4. a Preguntes per valorar la credibilitat dun web

Autoria

Qui s lautor? Qui ns el responsable? Es tracta duna instituci, duna empresa o duna pgina personal? Alguna instituci o empresa sen fa responsable?

Correcci

Es pot verificar la informaci amb una altra font? Hi ha bibliografia?

Objectivitat

Quin s el punt de vista de lautor? Hi ha alguna afirmaci sobre el propsit o la filosofia de la pgina? T com a objectiu vendre o promocionar un producte? On porten els vincles proposats? Hi ha alguna cosa implcita, s a dir, no dita explcitament?

Cobertura



Quins temes es tracten? Es tracten amb profunditat o superficialment?

Actualitzaci

Cal que lltima versi de la pgina sigui recent? Hi ha vincles trencats?

4. b Qui s lautor?

Saber qui s lautor o qui t la responsabilitat duna pgina donar moltes

pistes sobre la seva credibilitat i sobre la qualitat de la informaci que shi

trobar, s una de les primeres preguntes que cal formular a lhora davaluar-la.

Si a la pgina hi consta el nom dalguna persona cal preguntar-se:

Queda clar qui s lautor del document?

Lautor s mencionat de manera positiva per un altre autor o per alg

altre considerat com una autoritat?

Sarriba a aquest autor a partir de vincles en alguna altra pgina web

confiable?

El document ofereix informaci biogrfica sobre lautor, sobre la seva

pertinena a una instituci, sobre la seva professi i formaci?

Es pot buscar informaci sobre lautor d'aquest lloc web en algun altre

lloc?

Si la pgina no t la signatura de cap persona es pot qestionar:

Qui s el responsable del web? s una instituci acadmica (escola,

universitat)? Una empresa? Un particular?

Hi ha informaci sobre lorganitzaci que la signa? S'indica la seu social,

ladrea, el telfon, el correu electrnic?

Quin s el propsit de la font dinformaci: informar, instruir, persuadir,

vendre? s rellevant, aix?



Quina s la finalitat daquesta instituci?

Hi ha publicitat en el web? Qu venen? Es tracta dempreses

conegudes?

Hi consta el nom dalgun patrocinador? Pot influir en la perspectiva del

web? Com?

4. c Com puc saber on sc?

De vegades a travs dels cercadors no se sap a quin espai web sha arribat.

Per verificar la credibilitat de la informaci que sest utilitzant s molt important

que es conegui la ubicaci. Per aix, cal analitzar la URL:

1. Quina mena de domini s? Cal fixar-se qu hi ha desprs del primer punt: edu, .gov, .org, .net, com

2. Qui publica la pgina? Es tracta dun museu, duna universitat, duna empresa o dun web privat?

3. Hi ha el nom dalg que sen faci responsable?

4. Des de la pgina inicial es pot veure qui patrocina el web i com sha seleccionat la informaci. (http: i la primera/)

5. Es pot tallar la URL per cada / per arribar a la pgina principal.

4. d Anlisi de la pgina inicial

Moltes vegades quan sarriba a una pgina no se sap de quin web depn. En

aquests casos pot ser dutilitat anar fins a la pgina dinici i fixar-se en els

aspectes segents:

Buscar la informaci inclosa on diu sobre aquesta pgina, qui som, etc.

Buscar un nom, una organitzaci...

Localitzar ladrea de correu electrnic o ladrea postal, on diu contactar,

escriure...

Fixar-se en els vincles que proposa.



4. e Endavant i enrere

Una altra manera de saber ms sobre un web s veure quins vincles proposa i

quins webs la tenen com a vincle.

Enrere

Utilitza un cercador per cercar la URL o lautor.

Apareix en alguna llista de favorits? De qui? s fiable aquesta llista?

El web ha guanyat algun premi?

Endavant

Visita els vincles que proposa el web.

Porten a llocs dinters? Porten a llocs que et mereixen credibilitat, o al

contrari?

4. f Com valoro lobjectivitat?

Determinar si una publicaci impresa s objectiva dependr del tema, de la

disciplina i de les caracterstiques de la informaci. Aix s difcil de valorar a

Internet, on una pgina ha pogut ser publicada amb un propsit especial sense

que quedi clar a simple vista. Alguns indicadors que mostren l'existncia, o no,

de lobjectivitat o de biaixos en un lloc o pgina web, sn els segents:

Mostres danuncis i publicitat.

Influncies dorganitzacions o persones que denoten preferncia o

parcialitat en la informaci.

Llocs comercials que tenen com a finalitat vendre un producte.

Llocs que pertanyen a entitats educatives o no governamentals que

presenten informaci que coincideix amb els propsits de les entitats.



Per acabar de valorar lobjectivitat dun lloc web, ens podem formular aquestes

preguntes:

Hi ha la presentaci duns fets o es dna una opini?

Shi reflecteix algun punt de vista? Com?

Hi ha representades diferents perspectives del tema?

4. g Analitzar laudincia, el propsit i la cobertura

s important analitzar aquests tres factors per conixer el web. Laudincia, s

a dir, el pblic a qui es dirigeix la informaci, est lligada al propsit o a la

intenci de la publicaci i en determina la cobertura, s a dir labast que t

aquesta informaci. Per analitzar aquests tres aspectes dun web, es poden

formular les preguntes segents:

Audincia

A quin pblic es dirigeix aquesta web?

Quins factors ho expliciten?

Propsit

Quin propsit t?

Saconsegueix el propsit que es marca?

Com saconsegueix aquest propsit?

T a veure amb lobjectivitat de la informaci?

Cobertura

Quin camp informatiu cobreix?



Quina s lamplitud i la profunditat de la informaci?

4. h Valorar lautenticitat

On sorigina la informaci que es presenta?

Queden clares les fonts originals?

s una font primria o secundria?

Hi ha una bibliografia que cita els recursos utilitzats?

Hi ha algun copyright?

4. i Valorar lactualitzaci

Hi ha la data de lltima actualitzaci?

La pgina proporciona dates especfiques de la informaci?

Hi ha alguna data?

Sn actuals els vincles i les fonts que se citen?

Lactualitat s molt o poc important per al tema de cerca?

4. j Reconixer la rellevncia i leficcia

La informaci s til i necessria per a lobjectiu inicial?

Cont lamplitud i la profunditat sobre el tema objecte de la cerca que tu

necessites?



Ser til, aquesta informaci, per al projecte?

La informaci est ben organitzada?

Est presentada duna manera fcil daccedir-hi? Hi ha grfics, titulars, tipus

de lletra...

Shi accedeix amb rapidesa?

4. k Reconixer la visi del mn

Tamb s interessant una aproximaci crtica i valorar les qestions segents:

Quina visi del mn presenta la pgina web?

Qui lha creat? Qui ha perms que aquest text es publiqui i es difongui?

Amb quin propsit ha estat creat? A qui li interessa? A qui beneficia?

Aquesta pgina web afavoreix alg o algunes idees, creences?

Aquesta pgina web pot excloure o marginar alg o algun grup social?

Quines actituds i valors estan implicats en aquest text?

4. l Diferenciaci dels recursos

Segons el tipus dinformaci i la manera en qu sofereix es poden agrupar els

llocs web en tipus diferents:

Llocs institucionals: pertanyen a institucions pbliques (Departaments o

Ministeris del Govern, ajuntaments, etc) i ofereixen informacions o recursos

dinters pblic.



Llocs comercials: els que venen o promocionen algun producte. Qu es

busca en un lloc comercial? Comprar, vendre o rebre ajuda. Una persona

que visita un lloc comercial s un client en potencial.

Llocs per influir en lopini pblica: el propsit s influir en lopini pblica a

favor o en contra duna causa. Normalment sn sota el domini .org. Per

exemple: defensors del medi ambient, o daltres que donen informaci sobre

desastres mundials, que afavoreixen un partit poltic o alguna causa en

particular.



6. La comprensi lectora digital a les proves PISA

El Programa per a lAvaluaci Internacional de lAlumnat promogut per

lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) s

una avaluaci internacional que es desenvolupa de manera conjunta en els

pasos participants cada 3 anys.

A PISA hi participa alumnat de 15 anys, ja que a aquesta edat s quan sacaba

lescolaritzaci obligatria a la majoria de

pasos participants. A cada edici

savaluen les tres rees: la competncia

lectora, la matemtica i la cientfica, per

sen prioritza una.

A PISA 2009 es va avaluar de manera

prioritria la competncia lectora i com a

novetat es va introduir lopci voluntria

de participar en lAvaluaci de la

Comprensi lectora en lnia. A aquestes

proves se les coneix com a proves ERA

(Electronic Reading Assessment).

Les proves ERA es tornaran a passar en

properes edicions de la prova PISA.

6.1. Proves ERA (Electronic Reading Assessment)

Les proves ERA es van dissenyar per valorar la capacitat de lalumnat

daquesta edat per avaluar informaci procedent de diferents fonts i per

navegar per les pgines electrniques de manera autnoma i eficient. Per

enllestir aquestes proves, cada alumne/a treballa de manera individual amb un

Lestudi PISA 2009 davaluaci

de la lectura digital va ser

dissenyat per investigar la

competncia dels alumnes en

tasques que requereixen laccs,

la comprensi, lavaluaci i la

integraci de textos digitals en

una gamma mplia de contextos i

tasques de lectura.

Instituto de Evaluacin. Informe espaol

PISA ERA 2009



ordinador i contesta una srie de preguntes que impliquen un procs de

navegaci i dhabilitat tecnolgica. Les proves pretenen valorar la capacitat

d'avaluar informaci procedent de diferents fonts i de navegar entre pgines de

manera autnoma i eficient.

En aquesta primera ocasi, un total de 19 pasos dels 65 que van prendre part

en les proves de PISA 2009, van participar voluntriament a les proves ERA.

En tots ells, una submostra de centres i dalumnat, que abans ja havia fet les

proves generals de comprensi lectora en format imprs, va participar en les

proves de comprensi lectora digital.

Aix doncs, la participaci de lalumnat de Catalunya a les proves ERA, amb

una mostra reduda de centres, fa que Catalunya no tingui resultats propis

daquest estudi i els resultats de lalumnat catal sincloguessin en els resultats

globals de la mostra estatal.

Al grfic segent es poden veure els resultats obtinguts per lalumnat de 15

anys de lEstat espanyol que hi va participar. Espanya, amb 475 punts, ocupa el

lloc catorz dels dinou pasos que van participar voluntriament a lestudi. La

puntuaci mitjana dels setze pasos participants de lOCDE va ser de 500

punts.



6.2 Descripci de les Proves ERA 2009

Existeixen diversos models de prova amb tipologies digitals diverses (bloc,

web, frum...). Cada prova planteja a lalumnat 3 o 4 exercicis consistents en la

resposta tancada a unes qestions que llegeix a la pantalla. Per poder

respondre, ha de navegar en lentorn que se li presenta en cada cas. Lentorn

est format per webs simulades, amb enllaos interns i sense sortida a internet.

En la situaci real de desenvolupament de la prova, el sistema reconeix en

cada cas lalumne i desa els itineraris de navegaci per resoldre les qestions

plantejades. Aix tamb es t en compte en la puntuaci, a banda dels encerts.

En cada model de prova, hi ha una diversitat de tasques pantejades

pertanyents a categories diverses amb diferents nivells de dificultat.

Alguns models de prova ERA 2009 sn pblics i es poden trobar, en les

diferents versions lingstiques a ladrea http://erasq.acer.edu.au

En aquest lloc web, es pot veure cada prova tal com es presenta a lalumne,

amb lentorn de navegaci i les preguntes, a ms de la pauta de correcci amb

els tems que savaluen. En el quadre segent es poden trobar els enllaos a la

versi en espanyol7.

Proves pbliques ERA 2009

Nmero de prova Ttol Tipologia

E005 Vull ajudar Bloc

E006 Lolfacte Cerca temtica

E007 El caf dels filsofs Webquesta

E008 El gelat Cerca temtica

E010 Phishing

Web temtica

E012 Buscar feina

Web temtica

E022 Parlem Frum

7 La versi catalana de les proves ERA no est disponible a Internet



Tot seguit es presenta un buidat de la totalitat daspectes de comprensi lectora

digital que savaluen en les tasques plantejades a les unitats de les proves

2009. Els aspectes estan agrupats seguint un ordre creixent de complexitat.

bviament, en una sola prova no hi surten tots els aspectes, sin una selecci.

Aspectes avaluats:

1. Accedir i obtenir: extreure informaci

Localitzar informaci explcitament enunciada en un bloc.

Localitzar informaci personal explcita en una pgina web.

2. Accedir i recuperar: recuperar informaci

Localitzar una informaci recollida explcitament en el text.

Accedir a la informaci a travs de diferents llocs.

Localitzar diferent informaci que es recull de forma explcita en diversos llocs.

Localitzar una srie de pgines relacionades seguint una srie denllaos.

Localitzar un component important d'una definici recollida explcitament en el text.

Localitzar una definici que es recull directament en un text breu que cont informaci complexa o poc coneguda.

Identificar la referncia dun nmero dins d'una llista.

3. Integrar i interpretar: elaborar una interpretaci

Formar-se una comprensi global.

Identificar la idea principal en una pgina web.

Reconixer en una llista de suggeriments quina s la es fa en un text.

Reconixer la intencionalitat dun lloc web Desenvolupar una interpretaci.

Comparar informaci de diversos llocs d'una web amb criteris establerts en una altra web.

Sintetitzar informaci de dues pgines web.

Reconixer un tema semblant entre un text abstracte complex i un cmic.

Identificar un resultat rellevant de cerca mitjanant el reconeixement del tema principal d'una descripci breu.

Analitzar una llista dopcions utilitzant uns criteris predefinits.

Reconixer la seqncia de publicacions en un frum de discussi.

Comparar dos arguments per reconixer un contrast en un frum de discussi.

Comparar i contrastar quatre textos breus.

4. Reflexionar i avaluar: Reflexionar sobre el contingut dun text i avaluar-lo.



Explicar una elecci basada en una comparaci.

Avaluar la pgina web pel que fa a la credibilitat i a la fiabilitat de la informaci.

Avaluar els resultats d'una cerca en relaci amb la rellevncia, credibilitat o veracitat d'una informaci.

Utilitzar criteris per seleccionar una feina adequada a les necessitats dun estudiant entre un grup de descripcions donades.

Plantejar hiptesis sobre el motiu que ha portat a incloure una condici en un anunci de treball, emprant el coneixement previ i la informaci del text.

Avaluar lautoritat dun text en relaci amb lestatus de lautor o la contundncia de largument en un frum de discussi.

5. Tasques complexes

Elaborar i enviar un missatge de correu electrnic integrant la informaci a qu sha accedit en diversos textos, desprs de reflexionar-hi.

Donar suport a una opini sobre autoritat dun text mitjanant la combinaci de coneixement previ amb la informaci del text.

6.3. Exemples

A tall dexemple, es presenta una selecci daspectes que savaluen a travs de la captura duna de les pantalles dalgunes de les proves



. Exemple 1: Vull ajudar (E005) Exercici 1 1. Accedir i obtenir: extreure informaci

Localitzar informaci explcitament enunciada en un bloc.



Exemple 2: Lolfacte (E006) Exercici 1 3. Integrar i interpretar: elaborar una interpretaci

Formar-se una comprensi global. Identificar la idea principal en una pgina web.



7. Propostes dactivitats didctiques 8

A continuaci es recullen propostes dactivitats per practicar algunes de les

estratgies necessries per fer una lectura digital eficient: elaborar un pla de

cerca, saber quin s lobjectiu que es pretn, treure el mxim profit dels motors

de cerca, saber utilitzar les paraules clau adequades, navegar sense perdre el

rumb i avaluar la credibilitat de la informaci que trobem.

Lobjectiu daquestes activitats s donar estratgies sistemtiques perqu

lestudiant les assimili i shabitu a utilitzar-les duna manera autnoma. Aquesta

proposta dactivitats, a ms dun seguit de propostes dactivitats puntuals per

aplicar a laula, pot ser tamb un model per adaptar a les necessitats de cada

aula, en funci del tema estudiat i de les habilitats i del nivell dels estudiants.

Perqu aquestes activitats siguin efectives, es recomana que estiguin

emmarcades en unes activitats a laula que tinguin un context de recerca i

dinvestigaci.

Aix, laplicaci i lexercitaci daquestes estratgies s important perqu, un

cop assolides desprs dun perode dentrenament, els nois i noies puguin usar-

les duna manera autnoma i automtica. Es tracta, en definitiva, de crear un

hbits de cerca i captura de la informaci: en un primer moment sutilitzaran

duna manera conscient i ms pautada, per un cop assimilats, sutilitzaran

duna manera inconscient, per experta i autnoma.

1. FORMULAR OBJECTIUS

Definir el propsit Definir el tema Ampliar per concretar el tema

2. MOTORS DE CERCA Anlisi del tema Estrnyer i ampliar la cerca Segur que tinc sort!

8 Mart, F.(2006): Llegir, pensar i clicar. Proposta per llegir crticament a Internet.



3. PARAULES CLAU Identificar paraules clau

4. AVALUAR WEBS

On sc? A la recerca de lautor Fitxa danlisi de credibilitat Audincia, propsit i cobertura Com valoro lobjectivitat? Com valoro lautenticitat?



Fitxa per al professorat

1.FORMULAR OBJECTIUS

1.1.Definir el propsit

Descripci

Planificar la cerca dinformaci a Internet en funci de ls que ha de tenir la informaci trobada.

Objectius

Conscienciar:

De la importncia de la planificaci en la cerca a Internet.

Que no es busca de la mateixa manera per a propsits diferents.

Com es fa?

Es pot fer individual, en parelles o en grup.

Com la puc adaptar?

Aplicant les diferents propostes de cerca a cerques reals que sorgeixin a classe.

Fent fer una llista de cerques reals que hagin efectuat els alumnes i omplir la graella, fent-los reflexionar i comparar, tal com ho van fer en aquell moment i tal com ho farien ara.



Fitxa per a lalumnat


1.1.Definir el propsit

Objectiu de la prctica

Aprendre a definir el propsit, tot simplificant alguns dels aspectes presentats en la graella de lestratgia 1 i centrant-nos en la planificaci de la cerca, en funci de ls de la informaci trobada.

Qestions a tenir en compte

Aquesta prctica s una simulaci on et donem diferents exemples de situacions de cerca a Internet amb qu et podries trobar. Has de posar-te en situaci i respondre les preguntes tot completant la graella segent. Tingues en compte que a ms de la informaci recollida a Internet pots recrrer a daltres fonts. La pregunta clau que thas de fer s: Per a qu necessito la informaci?

Com ho pots fer

Imaginat les situacions que et presentem i respon les preguntes segents, pensant com planificaries cadascuna daquestes cerques en funci de ls que li vulguis donar a la informaci i en funci de les caracterstiques de la informaci que trobars.

RESULTATS

Buscar les obres ms importants de Jules Verne

Fer una recerca sobre els arbres de la teva comarca

Buscar la crtica dun llibre per recomanar als companys de classe

Fer un treball sobre els teu grup de msica preferit

Qu haur de fer amb la informaci trobada?

Quina extensi ha de tenir la informaci trobada?

Quin contingut ha de tenir la informaci trobada?

Quin grau de profunditat ha de tenir la informaci trobada?

CONCLUSIONS Explica de tres a cinc lnies el que has aprs amb aquesta prctica. Pensa en altres situacions de cerca a Internet que ja hagis fet





1.2. Definir el tema

Descripci

Definir i concretar un tema per fer una cerca dinformaci a partir dun tema molt general.

Objectius

Ensenyar a especificar un tema de cerca.

Prendre conscincia que abans de buscar informaci sobre un tema cal definir-ne els lmits.

Com es fa?

Es pot fer individual, en parelles o en grup.

Com la puc adaptar?

Un cop acabada lactivitat es poden comparar els resultats dels diferents grups de treball i debatre les dificultats amb qu shan trobat per dur-la a terme.

Es poden comparar els resultats obtinguts en els diferents grups.

Cada grup pot provar de millorar els resultats dels altres grups, tornant a fer lactivitat amb el punt de partida dels altres.

Com la puc avaluar?

Es pot fer una avaluaci entre els diferents grups. Valorant els resultats del altres grups, mitjanant una graella en qu sanalitzi el grau de concreci i el grau de possibilitat de dura a terme la pregunta que es proposen.





1.2. Definir el tema


Aprendre a definir el tema de cerca que ens proposem de manera que quedi concretat al mxim tot definint-ne els lmits.

Qestions a tenir en compte . Has de treballar en la cerca dinformaci sobre un dels dos temes que et proposem:

a. El racisme b. La violncia de gnere

Tots dos sn temes molt generals, per que has de concretar, situant-los en un context proper i definint els lmits perqu el treball sigui factible. Cada alumne de la classe es fixar en un aspecte ms concret del tema. La intenci s que cada persona (o grup) aporti a cada tema un aspecte diferent, per donar-li diferents punts de vista. Tingues en compte que cada tema pot tractar subtemes diferents del mateix tema. s a dir, no cal que feu un treball exhaustiu sobre el tema, que ho englobi tot, ni heu de recollir tot el que sha dit sobre aquest tema sin centrar-vos laspecte que ms us interessi en aquest moment. Aix, per exemple, si el tema triat s el del racisme el treball, es pot centrar en lorigen del terme i del concepte. Una altra opci s centrar-lo en el nazisme i en els camps dextermini durant la segona guerra mundial. Una altra centrar-vos en un pas com Sudfrica, o buscar exemples de racisme que es donin a la vostra poblaci en aquests moments.



1.2.- Fitxa per a lalumnat-2

Com ho pots fer

Perqu texercitis en la concreci dels temes et proposem que tinguis en compte els passos segents:

a. Tria un tema b. Concreta el tema de la manera ms especfica possible. c. Formulal en forma de pregunta. d. Identifica els conceptes ms importants. Subratllals a la pregunta anterior: e. Fes una llista de preguntes ms especfiques.

Abans de comenar, com ajuda, pots veure lexemple segent:

1. Tema triat: El bullyng

2. Volem definir qu sentn per bullyng, per qu es produeix, com es pot evitar i comentar

algun cas que shagi donat recentment i que hagi aparegut en els mitjans dinformaci.

3. Qu s el bullyng, quines sn les seves causes i quines les solucions per evitar-lo? Quins casos reals shan donat recentment?

4. Qu s el bullyng, quines sn les seves causes i quines les solucions per evitar-lo?

Quins casos reals shan donat recentment?

5. Llista de preguntes: On es produeix el bullyng? Per qu es produeix? Quins individus intervenen? Com sn els individus que el pateixen? Com sn els individus que el fomenten? Es pot evitar? Com? Qu sha de fer quan hi ha un cas de bullyng a lescola? Qu no sha de fer quan hi ha un cas de bullyng a lescola? Qui pot ajudar a solucionar aquest problema?



1.2.- Fitxa per a lalumnat - 3

RESULTATS Tema triat

Concreta el tema

Formulal en forma de pregunta

Subratlla els conceptes ms importants de la pregunta anterior.

Fes una llista de preguntes ms especfiques.

CONCLUSIONS Explica breument el que has aprs amb aquesta prctica (de tres a cinc lnies).




1. FORMULAR OBJECTIUS

1.3. Ampliar per concretar el tema

Descripci

Definir i concretar un tema per fer una recerca dinformaci a partir dun tema molt general.

Objectius

Ensenyar a especificar un tema de recerca.

Prendre conscincia que abans de buscar informaci sobre un tema cal definir-ne els lmits.

Com es fa?

Abans cal haver fet laplicaci O2. Es pot fer individual, en parelles o en grup.

Com la puc adaptar?

Un cop acabada lactivitat es poden comparar els resultats dels diferents grups de treball i debatre les dificultats amb qu shan trobar per dur-la a terme.

Es poden comparar els resultats obtinguts en els diferents grups.

Cada grup pot provar de millorar els resultats dels altres grups, tornant a fer lactivitat amb el punt de partida dels altres.

Com la puc avaluar?

Es pot fer una avaluaci entre els diferents grups. Valorant els resultats del altres grups, mitjanant una graella en qu sanalitzi el grau de concreci i el grau de possibilitat de dura a terme la pregunta que es proposen.





1.3.Ampliar per concretar el tema


Aprendre a concretar el tema de recerca que ens proposem tot definint-ne els lmits

Qestions a tenir en compte .

Cal haver assajat laplicaci 1.2.

Suposa que has de treballar en la recerca dinformaci sobre un dels temes que et proposa el professor o professora: 1. El dopatge a lesport. 2. Els incendis forestals. 3. Les aiges termals a Catalunya.

Com ja has vist abans es tracta de temes massa generals i cal concretar-los, situant-los en un context i definint-ne els lmits perqu el treball sigui factible.

Encara que sembli una contradicci, una manera de concretar el tema s ampliar-ne lenunciat.

Formula cadascun daquests temes amb una pregunta, segons els teus interessos i segons les capacitats reals de cerca que tinguis per obtenir informaci a Internet.

Com ho pots fer

Perqu texercitis en la concreci dels temes et proposem que tinguis en compte els passos segents:

1. Concreta el tema de la manera ms especfica possible tot ampliant lenunciat del tema per fer-lo ms concret.

2. Formulal en forma de pregunta. 3. Identifica els conceptes ms importants. Subratllals a la pregunta anterior. 4. Fes una llista de preguntes ms especfiques.



.3.- Fitxa per a lalumnat-2

RESULTATS

Tema

1 2 3 4

Amplia lenunciat per limitar-ne labast

Formulal en forma de pregunta

Subratlla els conceptes ms importants de la pregunta anterior

Fes una llista de preguntes ms especfiques

CONCLUSIONS Explica breument el que has aprs amb aquesta prctica (de tres a cinc lnies).




2. MOTORS DE CERCA

2.1.Anlisi del tema

Descripci

Extreure tota la informaci que ja se sap dun tema abans de comenar la cerca.

Objectius

Fer reflexionar sobre el que ja sabem abans de comenar.

Conscienciar que ens pot ser molt til tota la informaci que ja tenim per afinar millor la cerca.

Aconseguir lhbit de dedicar uns minuts a reflexionar sobre la cerca abans de teclejar les primeres paraules que ens vinguin al cap.

Com es fa?

s preferible fer-la en grup.




2. MOTORS DE CERCA

2.1.Anlisi del tema


Aprendre a analitzar el tema que s objecte de cerca a Internet abans de comenar, utilitzant estratgies diferents per treure a la llum tot el que ja saps sobre el tema a cercar. Si abans de comenar dediques cinc minuts per aprofundir en el tema i treure molta informaci que ja saps, fars una cerca ms efica i et ser ms til, encara que dentrada pensis que no val la pena dedicar-hi aquest temps.


En aquesta prctica et donem tres temes que podrien ser objecte de la teva recerca a Internet, del quals suposa que has de fer un treball duna extensi aproximada de 10 a 15 pgines. Et proposem que per entrenar-te, abans de comenar a buscar en un cercador, i deixar anar les primeres paraules que et vinguin al cap, dediquis uns minuts a veure que saps de cada tema i quines paraules et poden ajudar a trobar informaci. Llegeix les preguntes i els consells que trobars a lestratgia 3.1.

Dedica uns minuts per respondre les preguntes abans de comenar una cerca.

Procura no deixar cap columna en blanc. s important que espremis el cervell i que treguis tot el que ja saps, encara que noms sigui una paraula i que tingui una relaci ms o menys remota.

Com ho pots fer

Imaginat que has de comenar una cerca sobre els tres temes de ms avall. Abans de comenar aquesta cerca esprem el tema, omplint la graella que tens a continuaci, perqu la cerca et resulti ms til i efica. Temes proposats: Els inicis del moviment feminista a Catalunya. Larribada dimmigrants en pasteres durant els darrers anys. La histria de leuro.



2.1.- Fitxa per a lalumnat-2

RESULTATS Tema

1 2 3

Apunta paraules, noms distintius, frases, abreviacions i acrnims, associats al tema.

Apunta societats, organitzacions o grups que poden tenir informaci sobre el tema.

Quins altres mots poden aparixer en qualsevol altre document sobre el tema?

Alguns dels mots que has apuntat abans formen part de frases, o es presenten normalment units amb daltres mots en un ordre determinat?

Busca sinnims, termes equivalents i variants ortogrfiques per als mots que has apuntat fins ara.

CONCLUSIONS

Explica de tres a cinc lnies el que has aprs amb aquesta prctica.




2. MOTORS DE CERCA

2.2 Estrnyer i ampliar la cerca

Descripci

Cercar informaci sobre temes ampliant i estrenyent la cerca: afegint i traient termes en funci dels resultats obtinguts i en funci de la informaci requerida.

Objectius

Exercitar les estratgies de cerca.

Ensenyar a estrnyer i a ampliar les cerques en funci de la informaci requerida.

Com es fa?

Primer individualment.

Desprs, es debaten els resultats en grup.

Com la puc adaptar?

Es pot relacionar amb aplicacions destratgies per ls de paraules clau.

Fent laplicaci per a necessitats de cerques reals a laula.

Canviant els temes proposats per altres temes que els alumnes recordin que han cercat darrerament. En aquest cas, es poden comparar els resultats que van obtenir amb els obtinguts ara.




2. MOTORS DE CERCA

2.2.Estrnyer i ampliar la cerca


Aprendre a obtenir millors resultats de cerca exercitant les estratgies destrnyer i dampliar, s a dir, afegint o traient termes de la finestreta de cerca.


Si obtinc ms resultats dels que sc capa dassimilar he destrnyer la cerca: a ms paraules menys resultats.

Si obtinc pocs resultats, o resultats que no sadiuen a les meves necessitats, he dampliar la cerca: a menys paraules ms resultats.

Dentrada miro les primeres entrades obtingudes i si no trobo el que minteressa, estrenyo la cerca simplement afegint ms paraules a la finestreta de cerca. No sha de tenir por de posar massa paraules, si el cercador ens dna pocs resultats, sempre som a temps dampliar la cerca, traient termes.

Recorda que s important que hagis anotat o subratllat els termes que utilitzars per fer la cerca.

Com ho pots fer

Et proposem uns temes que ja han estat elaborats en forma de pregunta.

Fes la prova amb aquests temes i cerca informaci utilitzant un, dos, tres o quatre termes.

Tria i subratlla els termes que vulguis cercar.

Fes les cerques i anota els resultats que obtinguis en cada cas.

Afegeix o treu termes en les teves cerques.

Compara i comenta els resultats amb els companys



2.2.- Fitxa per a lalumnat-2 RESULTATS a) Tema de la cerca: Com es poden prevenir els incendis forestals? Termes cercats

Resultats

b) Tema de la cerca : Quines mesures preventives sn recomanables pel que fa a la sexualitat en les adolescents? Termes cercats

Resultats

c) Tema de la cerca : Quines sn les caracterstiques de la dieta mediterrnia? Termes cercats

Resultats

CONCLUSIONS

Comparaci dels resultats amb daltres companys.

Explica de tres a cinc lnies el que has aprs amb aquesta prctica.




2. MOTORS DE CERCA

2.3 Segur que tinc sort!

Descripci

Utilitzar lopci del Google Segur que tinc sort i veure les possibilitats que ofereix.

Objectius

Practicar en ls de lopci Segur que tinc sort, per utilitzar-la en els casos que s ms efica.

Com es fa?

En grups.




2. MOTORS DE CERCA

2.3 Segur que tinc sort!


Aprendre a utilitzar lopci Segur que tinc sort! del Google, per treure-li el mxim rendiment.


Aquesta opci no es pot utilitzar indiscriminadament perqu ens porta a una sola pgina.

Lhem dutilitzar quan busquem un lloc web determinat, i no quan el que volem s informaci sobre un tema, de moltes fonts diferents, per poder-la contrastar. Aix, lhem dutilitzar quan busquem una pgina molt concreta. Per exemple:

Una instituci Un organisme Un web concret La pgina oficial dun autor El catleg duna biblioteca Ladrea real o el nmero de telfon duna instituci

Com ho pots fer

Pensa amb altres companys en quins moments us ha estat til ls daquesta opci.

Anoteu en una llista casos concrets en qu creieu que es pugui trobar una informaci determinada que cercareu amb aquesta opci.

Desprs, poseu-ho en prctica i comproveu si realment funciona.

Ompliu la graella seguint lexemple. Com que aquesta opci no funciona sempre segons els nostres desitjos,

comenteu a lltima columna si us ha funcionat o si trobareu millors resultats amb altres opcions.

Recordeu que s important en molts de casos utilitzar les comet

D.R.1 Lectura en Digital_TAC_5

Documents

Transcript of D.R.1 Lectura en Digital_TAC_5