Versi provisional i en revisi
Lectura en digital collecci TAC - 5
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 2
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Edici: rea de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement Nmero 5 de la Collecci TAC 1a edici, Abril de 2012 Barcelona Equip de redacci: Rosa Fornell i Cervi, Jordi Jubany i Vila, Francina Mart i Cartes, Anna Pujol i Brunet, Vicent Sanz i Arnau. Disseny grfic: Albert Bachiller i Canal URL: http://...
Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-No Comercial-Compartir amb la mateixa llicncia 3.0 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una cpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser
reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que se'n reconegui l'autoria
reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que el seu s no sigui comercial i
utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a una llicncia idntica a aquesta.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 3
ndex
1. INTRODUCCI ............................................................................................................................... 4
2. LA COMPETNCIA LECTORA .......................................................................................................... 6
3. PROCESSOS I ELEMENTS QUE INTERVENEN EN LA COMPRENSI LECTORA ........................................ 7
3.1.- LES ESTRATGIES DE LECTURA .................................................................................................................. 8 3.2.- LA IMPLICACI EN LA LECTURA: LA MOTIVACI I LACTITUD ......................................................................... 10
4.- LA LECTURA DIGITAL ....................................................................................................................... 11
4.1. SEMBLANCES I DIFERNCIES AMB LA LECTURA IMPRESA .............................................................................. 11 4.2. ALGUNES CARACTERSTIQUES ................................................................................................................. 15 4.3 GNERES ............................................................................................................................................. 16
5. ENSENYAR A LLEGIR: MOLT MS QUE ENSENYAR A DESCODIFICAR .................................................. 18
5.1 ESTRATGIES DE COMPRENSI LECTORA .................................................................................................... 18 5.2 ESTRATGIES ESPECFIQUES PER A LA COMPRENSI LECTORA DIGITAL .............................................................. 21
1. Traar un pla de cerca ................................................................................................................... 23 2. Utilitzar paraules clau escaients .................................................................................................... 25 3. Estratgies per navegar................................................................................................................. 27 4. Avaluar la credibilitat de la informaci trobada ........................................................................... 28
6. LA COMPRENSI LECTORA DIGITAL A LES PROVES PISA ................................................................... 36
6.1. PROVES ERA (ELECTRONIC READING ASSESSMENT) .................................................................................. 36 6.2 DESCRIPCI DE LES PROVES ERA 2009 .................................................................................................... 38 6.3. EXEMPLES .......................................................................................................................................... 40
7. PROPOSTES DACTIVITATS DIDCTIQUES ......................................................................................... 43
1. FORMULAR OBJECTIUS ...................................................................................................................... 45 1.1. Definir el propsit ....................................................................................................................... 45 1.2. Definir el tema ............................................................................................................................ 47 1.3. Ampliar per concretar el tema ................................................................................................... 51
2. MOTORS DE CERCA ............................................................................................................................. 54 2.1.- Anlisi del tema ......................................................................................................................... 54 2.2 Estrnyer i ampliar la cerca ......................................................................................................... 57 2.3 Segur que tinc sort! ..................................................................................................................... 60
3. PARAULES CLAU ................................................................................................................................. 64 3.1 Identificar paraules clau .............................................................................................................. 64
4. AVALUAR WEBS .................................................................................................................................. 67 4.1 On sc? ........................................................................................................................................ 67 4.1. On sc? ....................................................................................................................................... 68 4.2. A la recerca de lautor ................................................................................................................ 71 4.3. Fitxa danlisi de credibilitat ...................................................................................................... 75 4.3. Fitxa danlisi de credibilitat ...................................................................................................... 76 4.4. Audincia, propsit i cobertura .................................................................................................. 79 4.5. Com valoro lobjectivitat? ........................................................................................................... 83 4.6. Com valoro lautenticitat? .......................................................................................................... 86
BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................................... 89
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 4
Introducci
Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han comportat, entre molts
altres canvis significatius, formes de lectura diferents de les tradicionals. Una
diversitat creixent de suports sha introdut a les nostres prctiques lectores
quotidianes: ordinadors, tauletes tctils, llibres electrnics, mbils Pantalles
interactives, en definitiva. La lectura de textos impresos conviu amb la de textos
en format digital. Sha passat en poc temps del text illustrat a la realitat
multimdia. Disposem de textos
electrnics i de missatges multimodals
que inclouen els audiovisuals i augmenten
la interacci social amb els mateixos
autors i daltres lectors.
Aix, avui, llegir s ms divers i, alhora,
ms complex. El lector desenvolupa una
posici ms activa. Davant de textos amb
hiperenllaos, ha de prendre decisions i
aplicar estratgies diverses per copsar la
informaci i avaluar-ne en molts casos la credibilitat.
Les diferncies entre la lectura digital i la impresa es fan ms evidents si es
tenen en compte alguns aspectes dels textos com sn el seu accs, la forma
com shi integra la informaci o com se navalua la qualitat i la credibilitat. Llegir
en lnia s ms difcil que llegir en suport imprs. El que facilita la xarxa s
accedir a moltes dades de manera immediata per en complica, sovint, la
integraci i la comprensi global.
Aquest nous entorns de lectura fan, doncs, indispensable que l'escola tingui en
compte els textos digitals a l'hora de dissenyar activitats d'ensenyament-
aprenentatge de la comprensi lectora en els diferents nivells educatius. Com a
mostra d'aquest repte nou, les proves PISA ja van incorporar el 2009 una prova
especfica de comprensi lectora de formats digitals la prova ERA Electronic
Reading Assessment- que es tornar a repetir en les properes edicions. En
aquest document en trobareu una descripci, alguns exemples, aix com els
aspectes que s'avaluen.
Lobjectiu de la publicaci que teniu en pantalla -o en paper- s doble: d'una
banda, partint dels coneixements actuals sobre el procs de comprensi lectora
en general, es proposa mostrar els elements especfics i diferents sobre la
La lectura digital va unida
a noves prctiques
culturals, que requereixen
noves competncies.
Jos Antonio Milln
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 5
comprensi de textos en format digital. D'altra banda, des dun vessant
eminentment prctic, pretn oferir recursos al professorat de totes les rees per
aplicar a laula algunes estratgies de lectura digital centrades en la cerca
dinformaci: traar un pla de cerca, utilitzar les paraules clau escaients,
navegar sense perdre el rumb o avaluar la credibilitat de la informaci trobada.
A la segona part de la publicaci hi trobareu un recull de propostes didctiques
en forma de fitxes per al professorat i lalumnat.
El Pla Nacional Impuls de la lectura: 100% lectors, de la Generalitat de
Catalunya, estableix com a objectiu estratgic la millora de l'xit escolar de tot
l'alumnat potenciant la lectura sistemtica en totes les rees i matries del
currculum al llarg de l'escolaritat bsica per augmentar la competncia
comunicativa i lingstica. Es fa indispensable aprofitar tamb recursos i
estratgies que ofereixen les Tecnologies per a lAprenentatge i el Coneixement
per ajudar a assolir aquests objectius.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 6
1. La competncia lectora
Les definicions de la competncia lectora shan modificat amb els anys, al
mateix temps que shan produt canvis socials, econmics i culturals. El
concepte de laprenentatge, i especialment de laprenentatge permanent, ha
ampliat la percepci que la competncia lectora sigui una habilitat que
sadquireix durant els primers anys
descolaritzaci.
La competncia lectora sentn com
un seguit de coneixements, habilitats i
estratgies que cada individu
construeix al llarg de la seva vida, en
contextos diversos, mitjanant la
interacci amb lentorn i amb les
comunitats on participa.
En la seva declaraci sobre
lalfabetisme/competncia i la
tecnologia, lAssociaci Internacional
de Lectura declarava ja el 2001 que
les definicions tradicionals de lectura,
escriptura i visualitzaci, aix com les
definicions tradicionals de millors
prctiques dinstrucci derivades duna llarga tradici de llibres i daltres
mitjans impresos- ser insuficient (Coiro, J 2003).
Un lector competent de la generaci que ha crescut amb Internet ha de
dominar el que sanomenen competncies en informaci: a ms de comprendre
i saber utilitzar la informaci per a la seva vida, el lector avui ha de saber
buscar-la, trobar-la i valorar-la, de manera autnoma i dinmica, ats que els
sistemes dinformaci van canviant.1
1 Cassany (2012) p.15
La competncia lectora
consisteix en comprendre i
emprar els textos escrits i a
reflexionar-hi i implicar-shi
per assolir els objectius propis,
desenvolupar el coneixement i
el potencial de cadasc i
participar a la societat.
OCDE. Competncia lectora: marc conceptual
per a l'avaluaci PISA 2009
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 7
3. Processos i elements que intervenen en la comprensi lectora
Segons Sol (1992) i daltres autors, es pot definir lacte de llegir com a un
procs dinteracci entre el lector i el text mitjanant el qual el lector intenta
obtenir una informaci pertinent per als objectius que guien la seva lectura.
Aix implica un lector actiu, que processa i examina el text i lexistncia dun
objectiu que gui la lectura. s a dir, sempre llegim per a alguna cosa: buscar
informaci, gaudir, seguir unes instruccions per a realitzar una activitat
determinada, etc.
Mentre construeix el significat, el lector utilitza diversos processos, habilitats i
estratgies per tal de promoure, controlar i mantenir la comprensi.
Sespera que aquests processos i estratgies es modifiquin segons el context i
lobjectiu, ja que el lector interactua amb textos en suports i formats diversos.2
3.1.- Processos cognitius
2 Consell dAvaluaci del Sistema Educatiu (2008)
EL LECTOR
Genera el significat a partir dels seus objectius, dels coneixements previs, de les seves destreses i de les instruccions que el text li proporciona.
TEXTOS Mitjanant la seva estructura, marcadors, estils, etc. proporcionen al lector instruccions per a la interpretaci.
SITUACIONS DE LECTURA Determinen la forma en qu el lector posa en marxa les seves destreses i estratgies per a construir significat.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 8
Les teories sobre la comprensi lectora basades en la cognici destaquen la
natura interactiva de la lectura i lessncia constructiva de la comprensi en
suport imprs (Bruner 1990; Dole et. al. 1991) i en grau encara ms alt, en
suport digital (Fastrez, 2001; Leu 2007).
El lector genera el significat del text mitjanant els seus coneixements previs i
un ventall de situacions que sovint es deriven de qestions socials i culturals.
La competncia lectora inclou competncies cognitives, que van des de la
descodificaci simple fins al coneixement de vocabulari i gramtica, i tamb
destructures lingstiques i textuals ms complexes fins al coneixement del
mn.
3.1.- Les estratgies de lectura
La competncia lectora tamb inclou competncies metacognitives que es
poden definir com la conscincia i lhabilitat demprar una varietat destratgies
adequades a lhora de
processar textos. Sovint un
lector expert no s conscient
del procs que segueix per
entendre un text, per, a banda
de descodificar-lo, utilitza
estratgies com rellegir el
context de la frase, examinar
les premisses en qu es basen
les seves prediccions i daltres
que ajuden i reforcen la
comprensi. Diversos estudis
han trobat una correlaci
significativa entre la
metacognici i la competncia
lectora. Es creu que lensenyament formal o explcit daquestes estratgies
comporta una millora de la comprensi del text i de ls de la informaci3.
3 Consell dAvaluaci del Sistema Educatiu (2008)
Aquestes estratgies es poden,
ensenyar i treballar de forma
sistemtica a laula de manera
que les activitats de comprensi
lectora es reforcin mitjanant
tasques diversificades i no
nicament a travs de la resposta
a preguntes de comprensi
lectora.
Isabel Sol
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 9
Alguns exemples destratgies de lectura poden ser:
- Generar preguntes sobre el text del tipus qu, per qu, quan, on...
- Marcar de diversa manera la informaci ms significativa del text i resumir-la
posteriorment.
- Identificar les idees principals, fer un control freqent de la comprensi i
autocomprovaci.
- Activar i aportar coneixements previs rellevants, de naturalesa diversa
(temtics, culturals, ideolgics, lingstics i textuals), per a lobjectiu o els
objectius proposats.
Estratgies per a la lectura de textos digitals
En aquest tipus de lectura no hi ha cap seqncia lectora obligada,
normalitzada, sin que el lector s alhora el constructor del text, a partir dels
textos, fragments o documents preexistents. La lectura de textos digitals
demana, doncs, el domini destratgies diverses i diferents de les que es
necessiten en suport analgic.
Estratgies, habilitats o destreses de lectura digital. (Cassany 2006)
- Informtiques: obrir i tancar finestres, navegar per la xarxa,
trobar dades en un hipertext... - De navegaci: fer cerques, recuperar informaci, avaluar-la... - Verbals: registres i gneres discursius, coneixements daltres
idiomes... - Visuals i auditives: s de formats mltiples per a la presentaci
de la informaci (imatge, udio, vdeo, infografia...)
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 10
Processos de lectura comprensiva a Internet (Fainholc, 2004)
- Recuperar i centrar-se en la informaci explcitament establerta - Fer inferncies directes i clares - Integrar idees i informaci - Examinar i avaluar el contingut, el llenguatge i els elements que
apareguin a la pantalla
3.2.- La implicaci en la lectura: la motivaci i lactitud
La majoria dels models actuals de rendiment o adquisici lectora consideren que elements no-cognitius com la motivaci i lactitud sn factors clau per als resultats de competncia lectora. El context educatiu s de cabdal importncia, doncs, en la implicaci en la lectura i, per tant, des del centre es pot fomentar aquest inters amb actuacions com :
Selecci de materials de lectura relacionats amb els interessos personals de lalumnat o amb lexperincia immediata.
Suport a lautonomia de lalumnat, deixant en les seves mans la tria del text a llegir.
Estructuraci del dileg sobre un text en debats oberts, en lloc de la interacci unvoca docent-alumne a lhora de verificar la comprensi lectora.
Oferta doportunitats diversificades per practicar la lectura.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 11
4.- La lectura digital
4.1. Semblances i diferncies amb la lectura impresa
No es llegeix de la mateixa manera segons el suport, imprs o digital, en paper
o en pantalla. Hi ha afinitats i diferncies considerables que vnen donades,
fonamentalment, per la manera com
shi estructuren i entrellacen els
textos, cosa que condiciona la
demanda cognitiva de qui llegeix.
Mentre el text imprs s un text fix
amb uns lmits definits, el digital
queda marcat per la qualitat
d'hipertext. Es tracta d'un text o textos
amb eines i caracterstiques de
navegaci que fan possible, i fins i tot
requereixen, una lectura no
seqencial. Cada lector es construeix un text a mida a partir de la informaci
que troba en els enllaos que segueix. En el suport digital, generalment noms
shi veu una petita part del text i sovint es desconeix lextensi total del text
disponible.
Les eines i caracterstiques de navegaci tenen un paper molt important en el
suport digital. Els lectors competents de textos digitals han destar familiaritzats
amb ls daquests dispositius. A ms, una bona part dactivitats de lectura
digital impliquen ls duna gran quantitat de textos, de vegades triats a partir
dun conjunt prcticament infinit. Els lectors han destar familiaritzats amb les
eines de recuperaci, indexaci i navegaci pels enllaos entre els textos. El
men i l'enlla sn les eines de navegaci ms comunes que permeten generar
documents multipgina amb una estructura en xarxa.
Ms enll de les diferncies
superficials, la lectura ha
guanyat dificultat: s ms fcil
accedir a la informaci, per s
ms difcil saber-li donar
significat.
Daniel Cassany
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 12
Seguint el Marc conceptual per a lavaluaci de la competncia lectora a PISA
2009, a continuaci es presenten uns quadres que resumeixen les
caracterstiques dels diferents tipus de textos segons tres factors de
classificaci: el suport, el format i la tipologia.
Classificaci segons el suport
textos impresos
textos digitals
textos fixos amb lmits definits
textos dinmics amb lmits difusos
la disposici del text imprs fomenta que el lector el llegeixi tot seguint una seqncia determinada
hipertextos que requereixen una lectura no seqencial
en paper, en forma de fulls, fullets, revistes i llibres
cada lector es construeix un text a mida a partir de la informaci que troba en els enllaos que segueix
FACTORS DE CLASSIFICACI DELS TEXTOS
Segons el FORMAT
continus
discontinus
mixtos
mltiples
Segons la TIPOLOGIA
descriptius
narratius
expositius
argumentatius
instructius
Segons el SUPORT
impresos
digitals
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 13
Classificaci segons el format
continus
discontinus
mixtos
mltiples
es componen de frases que sorganitzen en pargrafs
de manera grfica o visual, lorganitzaci es produeix per la separaci de parts del text en pargrafs
els marcadors discursius tamb donen informaci sobre lorganitzaci textual
els textos electrnics continus solen ser ms breus que els textos impresos continus, per les limitacions de la pantalla i la lectura fragmentada, ja que els textos llargs resulten poc atractius per als
lectors en lnia.
sorganitzen en format de matriu, que es basa en la combinaci de llistes
exemples: taules, grfics, diagrames, anuncis, programes, catlegs, ndexs, formularis.
compostos de textos continus i discontinus, que es complementen mtuament
el text mixt en suport imprs s un format que es troba freqentment en revistes, llibres de referncia i informes. Per comunicar la informaci, es fan servir diverses presentacions
els web sn generalment textos mixtos, ja que combinen llistes, pargrafs, prosa i grfics.
creats de manera independent i amb sentit independent. Es juxtaposen i poden ser complementaris, o fins i tot contradir-se
Sutilitzen per a un mateix propsit de lectura, tot comparant-los i contrastant-los
Per exemple: cercar informaci en webs diferents per organitzar un viatge
Pel que fa al format, hi ha textos continus i discontinus tant en suport imprs
com digital. En aquest darrer suport hi predominen, aix no obstant, els textos
de format mixt i mltiple. Igualment, la combinaci d'objectes no textuals amb el
text t una presncia molt ms significativa en suport digital. Els blocs sn un
exemple de text continu en suport digital, sol tractar-se de textos breus per les
limitacions de pantalla i sen sol fer una lectura fragmentada. En canvi, les
pgines web creades sn generalment textos mixtos que combinen llistes,
pargrafs i grfics, esquemes o audiovisuals. Els formularis en lnia, missatges
de correu electrnic i frums tamb combinen textos continus i discontinus.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 14
Classificaci segons la tipologia textual
descriptius
narratius
expositius
argumentatius
instructius
Definici
la informaci fa referncia a les propietats dobjectes de lespai
la informaci fa referncia a les propietats dels objectes en el pla temporal
ofereix una explicaci de com els elements es relacionen entre ells en un tot significatiu
presenta proposicions com la relaci entre els conceptes o amb daltres proposicions
dna indicacions sobre qu fer
Responen a responen a la pregunta qu
responen a la pregunta quan o en quina seqncia
respon a les preguntes que comencen amb com
respon a les preguntes que comencen amb per qu
presenten indicacions per seguir determinats comportaments, per realitzar una determinada tasca
Textos
descripcions impressionistes: informaci presentada des del punt de vista subjectiu descripcions tcniques: informaci presentada des del punt de vista de lobservaci objectiva de lespai. Sovint, utilitzen formats discontinus de text, com ara diagrames i illustracions
relats: presenten canvis des del punt de vista de la selecci subjectiva i lmfasi i un registre dels fets des del punt de vista de les impressions subjectives en el pla temporal. informes: presenten canvis des del punt de vista dun marc de situaci objectiu, amb un registre daccions i esdeveniments que poden ser verificats per altres. notcies: permeten que el lector es formi la seva prpia opini sobre fets i esdeveniments, sense que linflueixin les referncies del periodista a les seves prpies opinions.
redaccions expositives: exposici simple dels conceptes, construccions mentals o concepcions, des dun punt de vista subjectiu. definicions: expliquen la interrelaci dels termes i dels noms amb els conceptes mentals: expliquen el sentit de les paraules. explicacions: constitueixen una forma dexposici analtica que sutilitza per explicar com es vincula un concepte mental amb paraules o termes. resums: forma dexposici sinttica que sutilitza per explicar i comunicar els textos de manera abreujada. actes: enregistrament dels resultats de reunions o presentacions.
textos persuasius: fan referncia a punts de vista textos opinatius: fan referncia a opinions
Exemples la representaci dun lloc concret en un quadern de viatge, un mapa geogrfic, o la descripci duna caracterstica o procs en un manual tcnic.
la novella, el relat breu, la biografia, la tira cmica i una crnica periodstica sobre un esdeveniment.
Enciclopdia, diccionari, llibre de text
carta al director, un cartell publicitari, una entrada en un frum en lnia o la crtica dun llibre o pellcula en una pgina web.
una recepta, diagrames que mostren el procediment de primers auxilis i un manual ds dun programari digital.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 15
Una altra manera de classificar el text s segons el tipus: descriptiu, narratiu, expositiu, argumentatiu i instructiu. A la darrera versi del Marc conceptual de la competncia lectora sha adms que els textos discontinus (i els elements dels textos mixtos i mltiples) tamb tenen una finalitat descriptiva, narrativa, expositiva, argumentativa o instructiva.
4.2. Algunes caracterstiques
A partir d'aquests parmetres de semblances i diferncies, pot parlar-se de
caracterstiques de la lectura digital que poden concretar-se en aquests punts:
1. Personalitzaci de l'experincia lectora
Els objectius, les condicions i la naturalesa especfiques de les tasques
relacionades amb la lectura digital, com ara la recerca a Internet o el treball
collaboratiu en xarxa, fan que en el dileg entre text i lector, aquest hi ocupi un
lloc preeminent, en el sentit que un mateix text admet diferents experincies
lectores, perqu, de fet, el lector t molt ms control sobre la selecci i la
seqenciaci de la lectura.
2. Hipertextualitat i intertextualitat
L'articulaci i la combinaci de textos diferents en formats diversos per mitj de
l'enlla hipertextual aboquen el lector a una lectura de seqenciaci selectiva
mitjanant la navegaci entre documents diferents. De fet, en l'hipertext no
existeix una guia preestablerta de lectura i s el lector qui en decideix lordre.
En aquest procs, s'estableixen relacions entre textos autnoms que generen
la construcci de significats diferents, determinats pel lector.
3. Connectivitat i ubiqitat
La connectivitat entre xarxes diferents fa possible l'accs a textos, documents i
fonts d'informaci de manera continuada i des d'espais diferents, cosa que
permet una gran ubiqitat de la lectura.
4. Multimodalitat
La lectura de textos en suport digital es produeix en una multiplicitat de
pantalles: lector de llibres digitals, mbil, ordinador, tauleta, consola de
videojocs, sistemes de projecci, PDI... Aquesta multimodalitat incideix en la
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 16
capacitat d'interacci del lector i, doncs, en una expressivitat igualment
multimodal, caracteritzada per la combinaci de text escrit, imatge, audiovisual,
realitat augmentada, codis QR...
5. Accs integrat a recursos
La lectura digital competent es caracteritza per l'accs integrat a recursos de
suport a la comprensi proporcionats per la xarxa: diccionaris, enciclopdies,
cercadors, traductors, sistemes de compartici i difusi de textos.
6. Necessitat de competncia crtica
A partir de la capacitat del lector per determinar la construcci de significats
intertextuals, esdev necessria l'adquisici d'habilitats especfiques per a
l'anlisi crtica del que es llegeix en pantalla. Aix afecta la cerca d'informaci,
la valoraci de l'adequaci, l'autoria, la veracitat i la qualitat dels textos. Una
comprensi lectora competent inclou la detecci dels elements que informen de
la intencionalitat i la ideologia dels textos que es llegeixen, permet d'eludir
l'excs d'informaci i evitar la infoxicaci.
7. Interactivitat
Les possibilitats dinteracci de les eines 2.0 i les xarxes socials permeten que
el procs lector incorpori lescriptura i lintercanvi de qualsevol informaci.
8. Socialitzaci
El format digital facilita la discussi al voltant de diferents aspectes de les
lectures i la collaboraci amb eines 2.0 i les xarxes socials (blocs, frums,
wikis, marcadors, recomanacions)
4.3 Gneres
La classificaci per gneres de la diversitat de tipologia de textos que es pot
llegir a Internet es complica per la poca concreci en la seva definici i pels
canvis continuats en el format. Malgrat tot podem considerar com a grans
apartats, els segents:
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 17
Els gneres digitals, que Cassany4 ha classificat en funci de la coincidncia
temporal dels seus usuaris a la xarxa. Alguns es correspondrien amb els
gneres tradicionals que shan reformulat i es presenten tan diferents que
demanen un canvi en la forma de llegir-los, com sn la correspondncia, el diari
personal o el debat on predominen els textos colloquials, curts i allunyats de la
normativa gramatical.
Els gneres tradicionals en el format imprs, al web, shi han enriquit amb
imatges, hipertextos, icones, vdeos, animaci, i shi ha trencat, en especial, la
lectura lineal; ens referim als gneres potic, dramtic, narratiu i periodstic.
Aquests gneres poden a la vegada formar part de blocs, pgines web o wikis i,
en funci de lentorn on estiguin, tamb requeriran una lectura especfica.
4 Cassany (2011) p.48
GNERES DIGITALS
Asincrnics
Xat
Sincrnics
Jocs de rol Correu Web
Frum
Wiki
Xarxa social Bloc
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 18
5. Ensenyar a llegir: molt ms que ensenyar a descodificar
Tradicionalment sha ents per ensenyar a llegir lensenyament del codi i
lautomatitzaci de la lectura. Es parla de lectura en veu alta, velocitat lectora i
verificaci de la comprensi lectora mitjanant la resposta a preguntes (orals o
per escrit) referides al text que sha llegit
prviament. Aquest procs t lloc
bsicament durant leducaci primria i se
sobreentenia que a leducaci secundria no
calia ensenyar a llegir.
Avui se sap que existeixen un seguit de
destreses cognitivament ms complexes,
habilitats superiors que exigeixen la
utilitzaci de diverses fonts i un grau elevat
dintegraci conceptual. La lectura t
vessants diferents i cal ensenyar a saber
llegir, a llegir per aprendre i aconseguir gust per llegir.
5.1 Estratgies de comprensi lectora
Llegir s una activitat complexa que requereix la realitzaci de moltes
operacions de manera simultnia. Per aquest motiu, laprenent necessita
lacompanyament duna persona ms experta, que li proporcioni les ajudes
necessries per adquirir les estratgies lectores, per, al mateix temps, lacci
educativa ha de planificar com es retiraran les ajudes que es proporcionen a
laprenent perqu cada cop esdevingui ms autnom.
Les estratgies de comprensi lectora no sapliquen mai en la seva totalitat, el
lector competent selecciona aquelles que li resulten necessries per satisfer el
seu propsit en funci de la complexitat del text; el mecanisme de control i
autoregulaci s lencarregat de triar-les, valorar-les, desestimar-les i acceptar-
Sha de deixar de mirar la
lectura com una tcnica
que saprn de cop, en
una etapa educativa, i es
transfereix sense ms ni
ms a qualsevol rea i
contingut.
Isabel Sol
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 19
les. Destratgies de comprensi lectora sen descriuen deu grans grups.5 Que
l alumnat les conegui i pugui arribar a emprar-les dependr en bona part de
situacions de treball collectiu -de llengua oral- en les quals el docent les
expliciti i ajudi lalumnat a formular-se preguntes de tipus diversos:
a) Descodificar amb fludesa:
Reconec la majoria de paraules a primera vista?
Descodifico noms les paraules que desconec?
La meva lectura s prou fluda i no representa cap entrebanc per accedir a la comprensi del text?
b) Identificar, crear, compartir o precisar objectius concrets de lectura:
Qu vull aconseguir llegint aquest text?
Mantinc durant la lectura lobjectiu inicial?
Aquest text s el ms adequat per aconseguir el que necessito? Com ho s?
c) Activar i aportar coneixements previs rellevants per a lobjectiu o els
objectius proposats:
Qu en s daquest text (tema)?
Qu en s, de lautor? Nhe llegit alguna cosa? Em va agradar? Hi vaig estar dacord?
Qu en s del context? Don prov aquest text? Qu en s, daquesta font?
d) Planificar i revisar la manera com saborda la lectura dun text:
Com llegir aquest text? Qu em ser ms til fer abans de llegir?
Quin tipus de lectura manir ms b per a la tasca que he de fer?
Maniria b fer un esquema, anotar-me al marge els punts
5 Departament d'Ensenyament. La lectura en un centre educatiu. (Document pendent de publicaci). Estratgies extretes de SERRA, J i OLLER, C (1999)
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 20
interessants...?
e) Establir inferncies, anticipacions, prediccions, hiptesis:
Qu li pot passar al protagonista?
Qu podem explicar daquest tema veient aquests subttols o aquestes illustracions o fotografies?
Com em sembla que sacabar? (en el cas duna narraci).
f) Comprovar la prpia comprensi:
Quin tema tracta aquest pargraf, quines coses es diuen?
Aquest fragment, com es relaciona amb lanterior?
Seria capa dexplicar, per damunt, el que he llegit fins ara?
g) Avaluar la consistncia interna del contingut del text:
T sentit per a mi el que llegeixo?
S qu vol dir?
Com ho far per solucionar els diversos mots o frases que no entenc?
h) Avaluar i integrar la nova informaci i remodelar, si cal les idees
inicials:
El que llegeixo est dacord amb el que jo sabia daquest tema?
He hagut de canviar alguna idea de les que jo tenia a partir del que he llegit?
Estic dacord amb el que llegeixo?
i) Construir el significat global del text: resumir i sintetitzar:
Quina s, o quines sn, les informacions essencials del que he llegit?
La informaci que he pogut comprendre i inferir ha respost al meu objectiu?
He trobat alguna informaci interessant i que no preveia trobar?
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 21
j) Fer una lectura crtica del text:
Qu es proposa lautor? A qui sadrea? Quins posicionaments adopta lautor?
Quin tipus de text llegeixo? Lautor utilitza els recursos convencionals del gnere? A qui cita lautor?
Qu pressuposa lautor que sap el lector? En quins punts estic dacord i en quins en desacord?
5.2 Estratgies especfiques per a la comprensi lectora digital
Per dur a terme una lectura digital eficient, a ms de les estratgies recollides
en lapartat anterior, cal desenvolupar-ne daltres despecfiques per a aquest
entorn. Generalment quan es
llegeix a la xarxa, sarriba a la
informaci a travs dun cercador.
El que es fa habitualment quan se
cerca una informaci a la xarxa s
teclejar les primeres paraules que
vnen al cap, sense haver traat
un pla de cerca. Per aix, s
important destacar la planificaci
de les cerques i el plantejament
dobjectius, com les primeres
estratgies que cal posar en
prctica.
A ms, navegar per la xarxa
sense perdre el rumb s un dels
principals reptes de linternauta.
s per aix que shan dinterpretar
les intencions i els propsits que
hi ha darrere de les pgines que
es visiten i decidir si la informaci trobada ofereix credibilitat. Per aix cal
aplicar estratgies que ajudin a valorar la credibilitat dels webs, a saber on sha
arribat desprs duna cerca, i a analitzar la pgina inicial, entre daltres.
Al contrari del que moltes vegades
sassumeix, molts nadius digitals
no saben moures amb facilitat en un
entorn digital () Abans
dembarcar-se en una ruta concreta,
els alumnes han de saber per qu
estan llegint i qu estan buscant; han
dentendre que de vegades s
necessari consultar ms duna vegada
la mateixa pgina; necessiten, doncs,
discriminar i exercir un pensament
crtic.
Instituto de Evaluacin. PISA- ERA 2009. Informe
espaol. Ministerio de Educacin 2011
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 22
A continuaci es presenten algunes de les estratgies especfiques per a la
lectura digital agrupades en quatre blocs:
1. Traar un pla de cerca 1.a Qu cerco? 1.b Com ho cerco? 1.c Revisar lestratgia de cerca 1.d Redefinir les cerques 2. Utilitzar les paraules clau escaients 2.a Procediment per fer una llista 2.b Paraules truncades 2.c Utilitzar paraules clau i no paraules buides 3. Estratgies per navegar 3.a Algunes estratgies per no perdre el rumb 4. Avaluar la credibilitat de la informaci trobada
4. a Preguntes per valorar la credibilitat dun web 4. b Qui s lautor? 4. c Com puc saber on sc? 4. d Anlisi de la pgina inicial 4. e Endavant i enrere 4. f Com valoro lobjectivitat? 4. g Analitzar laudincia, el propsit i la cobertura 4. h Valorar lautenticitat 4. i Valorar lactualitzaci
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 23
1. Traar un pla de cerca
1.a Qu cerco?
Cal concretar exactament el que es vol trobar, abans de comenar-ho a buscar.
Daquesta manera sobtindran ms bons resultats i duna manera ms rpida i
efica i sevitar perdres en un mar de resultats. Preguntes tils:
Qu necessito? On ho puc trobar? Des don cerco? Qu s rellevant per a mi?
Cal, doncs, planificar la cerca, supervisar-ne el procs i valorar-ne el resultat.
Un quadre daquest tipus (Fuentes, M. 2001) pot ser dutilitat a lalumne per
reflexionar:
PLANIFICAR
Quin s el propsit de la cerca?
Per a qu necessito la informaci?
Quines sn les condicions principals?
Quant de temps tinc per cercar? Quina extensi ha de tenir la informaci? Quin grau de profunditat? Quin tipus de presentaci haur de fer amb la informaci trobada?
Qu necessito saber per iniciar la cerca?
A quines fonts dinformaci pertinents puc tenir accs? Com he dactuar per buscar la informaci en la font escollida? Quin contingut ha de tenir aquesta informaci? De quins instruments de cerca disposo?
SUPERVISAR
Com sabr que busco en la direcci adequada?
Quines indicacions em faran adonar que la recerca est sent
fructfera?
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 24
VALORAR
Com sabr que el que he trobat s el que buscava?
Quins criteris utilitzar per seleccionar la informaci?
1.b Com ho cerco? El quadre segent t per objectiu ajudar l alumnat a treure ms rendiment de la cerca i centrar-se en les pgines que li siguin ms rellevants.6
Accions Consells
1. Apunta paraules, noms distintius, frases, abreviacions i acrnims, associats al tema.
Daquesta manera et centrars en les pgines rellevants.
2. Apunta societats, organitzacions o grups que poden tenir informaci sobre el tema.
Buscals utilitzant una frase entre cometes, per trobar un web que pot contenir enllaos en daltres pgines, diaris, grups de discussi o bases de dades, sobre el tema.
3. Quins altres mots poden aparixer en qualsevol altre document sobre el tema?
Pots ampliar la cerca afegint un AND o precedint cadascuna daquestes paraules amb un +.
4. Alguns dels mots que has apuntat abans formen part de frases, o es presenten normalment units amb daltres mots en un ordre determinat?
Buscals amb una frase entre cometes. Com per exemple: malalties de transmissi sexual, organitzacions no governamentals, energies alternatives, etc.
5. Busca sinnims, termes equivalents i variants ortogrfiques per als mots que has apuntat fins ara.
Pots ampliar la cerca afegint el terme OR o incloent els termes equivalents entre parntesis.
6. Penses que hi ha documents irrellevants o estranys al tema, que poden aparixer en la cerca?
Pots exclourels de la cerca utilitzant [sense espai] abans de cada mot o utilitzant AND NOT.
7. Quins termes ms amplis poden englobar el tema?
Amplia les categories quan busquis bibliografies o bases de dates.
6 Mart, F. (2006)
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 25
1.c Revisar lestratgia de cerca
El bon disseny duna estratgia de cerca permet obtenir uns resultats
millors. Si els resultats obtinguts sn pobres, cal comprovar possibles errors
de sintaxi o de tecleig i dissenyar una nova estratgia de cerca.
Les situacions que cal evitar sn:
un excs de resultats
una manca de resultats
uns resultats inapropiats
1.d Redefinir les cerques
Si no sobt els resultats desitjats a la primera i els volem millorar,
saconsella redefinir la cerca en funci dels resultats que anem obtenint:
Comprovar lortografia dels mots emprats en la cerca.
Si els resultats no sn satisfactoris, cal repetir la cerca buscant altres termes.
Es pot experimentar amb diferents motors de cerca, ja que tots no donen els mateixos resultats.
Es poden utilitzar paraules clau en daltres llenges.
2. Utilitzar paraules clau escaients
Les paraules clau defineixen els conceptes bsics dun tema o matria. Sn
els paraules importants o frases curtes que descriuen el tema que sest
buscant.
2.a Procediment per fer una llista
Escriure una o dues frases sobre el tema a cercar.
Subratllar les paraules que, per si soles, descriguin el tema.
A part, fer una llista amb les paraules subratllades.
Ampliar aquesta llista amb paraules semblants, relacionades o que signifiquin el mateix.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 26
Afegir a la llista ms paraules o frases curtes que descriguin el tema .
Afegir a la llista ms paraules o frases curtes que descriguin subtemes relacionats amb el tema general.
2.b Paraules truncades
s una opci de cerca que consisteix a tallar la paraula per larrel, de manera
que en la cerca apareguin totes les paraules que shi relacionen. En trucar la
paraula samplia la cerca i sobtenen tots els registres que contenen aquesta
arrel.
Ex.: adolesc donar resultats que continguin les paraules adolescncia,
adolescent i adolescents.
2.c Utilitzar paraules clau i no paraules buides
La divisi clssica de les paraules en classes inclou el nom, ladjectiu, el verb,
ladverbi, la preposici, larticle, el pronom, la conjunci i la interjecci. Les tres
primeres classes sn les paraules considerades plenes perqu sn les que
aporten ms significat a la frase o sentncia a qu pertanyen, s a dir, diem
que sn paraules plenes de significat, i les anomenem paraules clau. Les
classes restants tenen un significat molt feble o prcticament nul, ja que fan
denllaos, de connectors o de referents daltres paraules, per aix les
anomenem paraules buides, perqu no tenen gaireb significat.
Les paraules buides tamb sanomenen de vegades mots daturada (de
langls stopwords) ja que sn les que dificulten la feina dels motors de cerca,
perqu alenteixen lobtenci de resultats, ja que la base de dades no les indexa
i el programa informtic no les reconeix.
Quan es fa una cerca amb paraules clau s millor utilitzar noms, adjectius o
verbs, per sobretot els primers perqu sn la classe de mots que estrenyeran
ms lobtenci de resultats, i aix sobtenen resultats millors.
Es pot consultar la llista de mots daturada dalguns cercadors, per evitar-los
podeu buscar aquests mots daturada en disset llenges a:
http://www.ranks.nl/stopwords/.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 27
3. Estratgies per navegar
En la lectura sobre suport imprs, cada lector traa el seu pla de lectura i tira
endavant i enrere segons els seus propsits (rellegeix, torna a lndex, mira les
illustracions, etc). A la lectura digital, i sobretot a Internet, la manca de linealitat
encara es fa ms palesa: se substitueixen les seqncies fixes i lineals per
altres seqncies de navegaci que tria lusuari. Per aix apareixen diferents
tipus de lectura (Fainholc, 2004):
1. Simultnia: en obrir i llegir ms duna pantalla alhora
2. Seqencial: en llegir les pantalles simultniament
3. Relacional: en buscar una informaci molt especfica
4. Idiosincrtica: a la demanda del lector
3.a Algunes estratgies per no perdre el rumb
Prendre notes en qualsevol suport (llibreta, bloc de notes digital, processador de textos, etc.)
Prendre notes accessries, marginals de comentari, referides a daltres cerques.
Anotar els mots de cerca
Copiar les pgines visitades que es considerin interessants
Incorporar les pgines interessants a la llista de marcadors, si es creu que seran dutilitat ms endavant
Ordenar els marcadors en carpetes
Afegir a la llista daltres adreces, pgines i fonts
Guardar les notes a part per recordar-les i tenir-les a punt, si s necessari
Un dels perills de la navegaci s lanomenada sobrecrrega cognitiva que
descriu el fet de trobar-se perdut enmig duna gran quantitat dinformaci que
no es pot processar i que desborda. Per evitar-la, cal tenir present les
estratgies segents:
- Invertir el temps i lesfor necessaris
- Planificar la navegaci i seguir el pla traat
- Organitzar prviament els continguts en xarxes conceptuals
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 28
- No establir falses relacions entre el contingut, quan hi hagi molta informaci
desordenada, cosa que provoca la distracci i la desorientaci
- Establir nexes significatius
- Superar els nexes segmentats
4. Avaluar la credibilitat de la informaci trobada
La credibilitat s la qualitat de versemblana que els usuaris perceben en una
pgina web. Es tracta de creure per part de lusuari que la informaci daquella
pgina s de fiar. Els judicis de credibilitat, per, no sn un tret exclusiu
dInternet, sin que tamb sen fan quan es llegeix la premsa o es busca una
informaci en una enciclopdia. Aquests judicis es basen en inferncies
indirectes sobre la reputaci, lhonestedat i la integritat de la font. Sn molt
importants les experincies prvies amb la font dinformaci i les
recomanacions daltres persones de confiana.
A continuaci es presenten una llista de preguntes i daspectes que cal tenir en
compte per part de lusuari per valorar la credibilitat dun web.
4. a Preguntes per valorar la credibilitat dun web
Autoria
Qui s lautor? Qui ns el responsable? Es tracta duna instituci, duna empresa o duna pgina personal? Alguna instituci o empresa sen fa responsable?
Correcci
Es pot verificar la informaci amb una altra font? Hi ha bibliografia?
Objectivitat
Quin s el punt de vista de lautor? Hi ha alguna afirmaci sobre el propsit o la filosofia de la pgina? T com a objectiu vendre o promocionar un producte? On porten els vincles proposats? Hi ha alguna cosa implcita, s a dir, no dita explcitament?
Cobertura
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 29
Quins temes es tracten? Es tracten amb profunditat o superficialment?
Actualitzaci
Cal que lltima versi de la pgina sigui recent? Hi ha vincles trencats?
4. b Qui s lautor?
Saber qui s lautor o qui t la responsabilitat duna pgina donar moltes
pistes sobre la seva credibilitat i sobre la qualitat de la informaci que shi
trobar, s una de les primeres preguntes que cal formular a lhora davaluar-la.
Si a la pgina hi consta el nom dalguna persona cal preguntar-se:
Queda clar qui s lautor del document?
Lautor s mencionat de manera positiva per un altre autor o per alg
altre considerat com una autoritat?
Sarriba a aquest autor a partir de vincles en alguna altra pgina web
confiable?
El document ofereix informaci biogrfica sobre lautor, sobre la seva
pertinena a una instituci, sobre la seva professi i formaci?
Es pot buscar informaci sobre lautor d'aquest lloc web en algun altre
lloc?
Si la pgina no t la signatura de cap persona es pot qestionar:
Qui s el responsable del web? s una instituci acadmica (escola,
universitat)? Una empresa? Un particular?
Hi ha informaci sobre lorganitzaci que la signa? S'indica la seu social,
ladrea, el telfon, el correu electrnic?
Quin s el propsit de la font dinformaci: informar, instruir, persuadir,
vendre? s rellevant, aix?
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 30
Quina s la finalitat daquesta instituci?
Hi ha publicitat en el web? Qu venen? Es tracta dempreses
conegudes?
Hi consta el nom dalgun patrocinador? Pot influir en la perspectiva del
web? Com?
4. c Com puc saber on sc?
De vegades a travs dels cercadors no se sap a quin espai web sha arribat.
Per verificar la credibilitat de la informaci que sest utilitzant s molt important
que es conegui la ubicaci. Per aix, cal analitzar la URL:
1. Quina mena de domini s? Cal fixar-se qu hi ha desprs del primer punt: edu, .gov, .org, .net, com
2. Qui publica la pgina? Es tracta dun museu, duna universitat, duna empresa o dun web privat?
3. Hi ha el nom dalg que sen faci responsable?
4. Des de la pgina inicial es pot veure qui patrocina el web i com sha seleccionat la informaci. (http: i la primera/)
5. Es pot tallar la URL per cada / per arribar a la pgina principal.
4. d Anlisi de la pgina inicial
Moltes vegades quan sarriba a una pgina no se sap de quin web depn. En
aquests casos pot ser dutilitat anar fins a la pgina dinici i fixar-se en els
aspectes segents:
Buscar la informaci inclosa on diu sobre aquesta pgina, qui som, etc.
Buscar un nom, una organitzaci...
Localitzar ladrea de correu electrnic o ladrea postal, on diu contactar,
escriure...
Fixar-se en els vincles que proposa.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 31
4. e Endavant i enrere
Una altra manera de saber ms sobre un web s veure quins vincles proposa i
quins webs la tenen com a vincle.
Enrere
Utilitza un cercador per cercar la URL o lautor.
Apareix en alguna llista de favorits? De qui? s fiable aquesta llista?
El web ha guanyat algun premi?
Endavant
Visita els vincles que proposa el web.
Porten a llocs dinters? Porten a llocs que et mereixen credibilitat, o al
contrari?
4. f Com valoro lobjectivitat?
Determinar si una publicaci impresa s objectiva dependr del tema, de la
disciplina i de les caracterstiques de la informaci. Aix s difcil de valorar a
Internet, on una pgina ha pogut ser publicada amb un propsit especial sense
que quedi clar a simple vista. Alguns indicadors que mostren l'existncia, o no,
de lobjectivitat o de biaixos en un lloc o pgina web, sn els segents:
Mostres danuncis i publicitat.
Influncies dorganitzacions o persones que denoten preferncia o
parcialitat en la informaci.
Llocs comercials que tenen com a finalitat vendre un producte.
Llocs que pertanyen a entitats educatives o no governamentals que
presenten informaci que coincideix amb els propsits de les entitats.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 32
Per acabar de valorar lobjectivitat dun lloc web, ens podem formular aquestes
preguntes:
Hi ha la presentaci duns fets o es dna una opini?
Shi reflecteix algun punt de vista? Com?
Hi ha representades diferents perspectives del tema?
4. g Analitzar laudincia, el propsit i la cobertura
s important analitzar aquests tres factors per conixer el web. Laudincia, s
a dir, el pblic a qui es dirigeix la informaci, est lligada al propsit o a la
intenci de la publicaci i en determina la cobertura, s a dir labast que t
aquesta informaci. Per analitzar aquests tres aspectes dun web, es poden
formular les preguntes segents:
Audincia
A quin pblic es dirigeix aquesta web?
Quins factors ho expliciten?
Propsit
Quin propsit t?
Saconsegueix el propsit que es marca?
Com saconsegueix aquest propsit?
T a veure amb lobjectivitat de la informaci?
Cobertura
Quin camp informatiu cobreix?
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 33
Quina s lamplitud i la profunditat de la informaci?
4. h Valorar lautenticitat
On sorigina la informaci que es presenta?
Queden clares les fonts originals?
s una font primria o secundria?
Hi ha una bibliografia que cita els recursos utilitzats?
Hi ha algun copyright?
4. i Valorar lactualitzaci
Hi ha la data de lltima actualitzaci?
La pgina proporciona dates especfiques de la informaci?
Hi ha alguna data?
Sn actuals els vincles i les fonts que se citen?
Lactualitat s molt o poc important per al tema de cerca?
4. j Reconixer la rellevncia i leficcia
La informaci s til i necessria per a lobjectiu inicial?
Cont lamplitud i la profunditat sobre el tema objecte de la cerca que tu
necessites?
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 34
Ser til, aquesta informaci, per al projecte?
La informaci est ben organitzada?
Est presentada duna manera fcil daccedir-hi? Hi ha grfics, titulars, tipus
de lletra...
Shi accedeix amb rapidesa?
4. k Reconixer la visi del mn
Tamb s interessant una aproximaci crtica i valorar les qestions segents:
Quina visi del mn presenta la pgina web?
Qui lha creat? Qui ha perms que aquest text es publiqui i es difongui?
Amb quin propsit ha estat creat? A qui li interessa? A qui beneficia?
Aquesta pgina web afavoreix alg o algunes idees, creences?
Aquesta pgina web pot excloure o marginar alg o algun grup social?
Quines actituds i valors estan implicats en aquest text?
4. l Diferenciaci dels recursos
Segons el tipus dinformaci i la manera en qu sofereix es poden agrupar els
llocs web en tipus diferents:
Llocs institucionals: pertanyen a institucions pbliques (Departaments o
Ministeris del Govern, ajuntaments, etc) i ofereixen informacions o recursos
dinters pblic.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 35
Llocs comercials: els que venen o promocionen algun producte. Qu es
busca en un lloc comercial? Comprar, vendre o rebre ajuda. Una persona
que visita un lloc comercial s un client en potencial.
Llocs per influir en lopini pblica: el propsit s influir en lopini pblica a
favor o en contra duna causa. Normalment sn sota el domini .org. Per
exemple: defensors del medi ambient, o daltres que donen informaci sobre
desastres mundials, que afavoreixen un partit poltic o alguna causa en
particular.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 36
6. La comprensi lectora digital a les proves PISA
El Programa per a lAvaluaci Internacional de lAlumnat promogut per
lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) s
una avaluaci internacional que es desenvolupa de manera conjunta en els
pasos participants cada 3 anys.
A PISA hi participa alumnat de 15 anys, ja que a aquesta edat s quan sacaba
lescolaritzaci obligatria a la majoria de
pasos participants. A cada edici
savaluen les tres rees: la competncia
lectora, la matemtica i la cientfica, per
sen prioritza una.
A PISA 2009 es va avaluar de manera
prioritria la competncia lectora i com a
novetat es va introduir lopci voluntria
de participar en lAvaluaci de la
Comprensi lectora en lnia. A aquestes
proves se les coneix com a proves ERA
(Electronic Reading Assessment).
Les proves ERA es tornaran a passar en
properes edicions de la prova PISA.
6.1. Proves ERA (Electronic Reading Assessment)
Les proves ERA es van dissenyar per valorar la capacitat de lalumnat
daquesta edat per avaluar informaci procedent de diferents fonts i per
navegar per les pgines electrniques de manera autnoma i eficient. Per
enllestir aquestes proves, cada alumne/a treballa de manera individual amb un
Lestudi PISA 2009 davaluaci
de la lectura digital va ser
dissenyat per investigar la
competncia dels alumnes en
tasques que requereixen laccs,
la comprensi, lavaluaci i la
integraci de textos digitals en
una gamma mplia de contextos i
tasques de lectura.
Instituto de Evaluacin. Informe espaol
PISA ERA 2009
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 37
ordinador i contesta una srie de preguntes que impliquen un procs de
navegaci i dhabilitat tecnolgica. Les proves pretenen valorar la capacitat
d'avaluar informaci procedent de diferents fonts i de navegar entre pgines de
manera autnoma i eficient.
En aquesta primera ocasi, un total de 19 pasos dels 65 que van prendre part
en les proves de PISA 2009, van participar voluntriament a les proves ERA.
En tots ells, una submostra de centres i dalumnat, que abans ja havia fet les
proves generals de comprensi lectora en format imprs, va participar en les
proves de comprensi lectora digital.
Aix doncs, la participaci de lalumnat de Catalunya a les proves ERA, amb
una mostra reduda de centres, fa que Catalunya no tingui resultats propis
daquest estudi i els resultats de lalumnat catal sincloguessin en els resultats
globals de la mostra estatal.
Al grfic segent es poden veure els resultats obtinguts per lalumnat de 15
anys de lEstat espanyol que hi va participar. Espanya, amb 475 punts, ocupa el
lloc catorz dels dinou pasos que van participar voluntriament a lestudi. La
puntuaci mitjana dels setze pasos participants de lOCDE va ser de 500
punts.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 38
6.2 Descripci de les Proves ERA 2009
Existeixen diversos models de prova amb tipologies digitals diverses (bloc,
web, frum...). Cada prova planteja a lalumnat 3 o 4 exercicis consistents en la
resposta tancada a unes qestions que llegeix a la pantalla. Per poder
respondre, ha de navegar en lentorn que se li presenta en cada cas. Lentorn
est format per webs simulades, amb enllaos interns i sense sortida a internet.
En la situaci real de desenvolupament de la prova, el sistema reconeix en
cada cas lalumne i desa els itineraris de navegaci per resoldre les qestions
plantejades. Aix tamb es t en compte en la puntuaci, a banda dels encerts.
En cada model de prova, hi ha una diversitat de tasques pantejades
pertanyents a categories diverses amb diferents nivells de dificultat.
Alguns models de prova ERA 2009 sn pblics i es poden trobar, en les
diferents versions lingstiques a ladrea http://erasq.acer.edu.au
En aquest lloc web, es pot veure cada prova tal com es presenta a lalumne,
amb lentorn de navegaci i les preguntes, a ms de la pauta de correcci amb
els tems que savaluen. En el quadre segent es poden trobar els enllaos a la
versi en espanyol7.
Proves pbliques ERA 2009
Nmero de prova Ttol Tipologia
E005 Vull ajudar Bloc
E006 Lolfacte Cerca temtica
E007 El caf dels filsofs Webquesta
E008 El gelat Cerca temtica
E010 Phishing
Web temtica
E012 Buscar feina
Web temtica
E022 Parlem Frum
7 La versi catalana de les proves ERA no est disponible a Internet
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 39
Tot seguit es presenta un buidat de la totalitat daspectes de comprensi lectora
digital que savaluen en les tasques plantejades a les unitats de les proves
2009. Els aspectes estan agrupats seguint un ordre creixent de complexitat.
bviament, en una sola prova no hi surten tots els aspectes, sin una selecci.
Aspectes avaluats:
1. Accedir i obtenir: extreure informaci
Localitzar informaci explcitament enunciada en un bloc.
Localitzar informaci personal explcita en una pgina web.
2. Accedir i recuperar: recuperar informaci
Localitzar una informaci recollida explcitament en el text.
Accedir a la informaci a travs de diferents llocs.
Localitzar diferent informaci que es recull de forma explcita en diversos llocs.
Localitzar una srie de pgines relacionades seguint una srie denllaos.
Localitzar un component important d'una definici recollida explcitament en el text.
Localitzar una definici que es recull directament en un text breu que cont informaci complexa o poc coneguda.
Identificar la referncia dun nmero dins d'una llista.
3. Integrar i interpretar: elaborar una interpretaci
Formar-se una comprensi global.
Identificar la idea principal en una pgina web.
Reconixer en una llista de suggeriments quina s la es fa en un text.
Reconixer la intencionalitat dun lloc web Desenvolupar una interpretaci.
Comparar informaci de diversos llocs d'una web amb criteris establerts en una altra web.
Sintetitzar informaci de dues pgines web.
Reconixer un tema semblant entre un text abstracte complex i un cmic.
Identificar un resultat rellevant de cerca mitjanant el reconeixement del tema principal d'una descripci breu.
Analitzar una llista dopcions utilitzant uns criteris predefinits.
Reconixer la seqncia de publicacions en un frum de discussi.
Comparar dos arguments per reconixer un contrast en un frum de discussi.
Comparar i contrastar quatre textos breus.
4. Reflexionar i avaluar: Reflexionar sobre el contingut dun text i avaluar-lo.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 40
Explicar una elecci basada en una comparaci.
Avaluar la pgina web pel que fa a la credibilitat i a la fiabilitat de la informaci.
Avaluar els resultats d'una cerca en relaci amb la rellevncia, credibilitat o veracitat d'una informaci.
Utilitzar criteris per seleccionar una feina adequada a les necessitats dun estudiant entre un grup de descripcions donades.
Plantejar hiptesis sobre el motiu que ha portat a incloure una condici en un anunci de treball, emprant el coneixement previ i la informaci del text.
Avaluar lautoritat dun text en relaci amb lestatus de lautor o la contundncia de largument en un frum de discussi.
5. Tasques complexes
Elaborar i enviar un missatge de correu electrnic integrant la informaci a qu sha accedit en diversos textos, desprs de reflexionar-hi.
Donar suport a una opini sobre autoritat dun text mitjanant la combinaci de coneixement previ amb la informaci del text.
6.3. Exemples
A tall dexemple, es presenta una selecci daspectes que savaluen a travs de la captura duna de les pantalles dalgunes de les proves
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 41
. Exemple 1: Vull ajudar (E005) Exercici 1 1. Accedir i obtenir: extreure informaci
Localitzar informaci explcitament enunciada en un bloc.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 42
Exemple 2: Lolfacte (E006) Exercici 1 3. Integrar i interpretar: elaborar una interpretaci
Formar-se una comprensi global. Identificar la idea principal en una pgina web.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 43
7. Propostes dactivitats didctiques 8
A continuaci es recullen propostes dactivitats per practicar algunes de les
estratgies necessries per fer una lectura digital eficient: elaborar un pla de
cerca, saber quin s lobjectiu que es pretn, treure el mxim profit dels motors
de cerca, saber utilitzar les paraules clau adequades, navegar sense perdre el
rumb i avaluar la credibilitat de la informaci que trobem.
Lobjectiu daquestes activitats s donar estratgies sistemtiques perqu
lestudiant les assimili i shabitu a utilitzar-les duna manera autnoma. Aquesta
proposta dactivitats, a ms dun seguit de propostes dactivitats puntuals per
aplicar a laula, pot ser tamb un model per adaptar a les necessitats de cada
aula, en funci del tema estudiat i de les habilitats i del nivell dels estudiants.
Perqu aquestes activitats siguin efectives, es recomana que estiguin
emmarcades en unes activitats a laula que tinguin un context de recerca i
dinvestigaci.
Aix, laplicaci i lexercitaci daquestes estratgies s important perqu, un
cop assolides desprs dun perode dentrenament, els nois i noies puguin usar-
les duna manera autnoma i automtica. Es tracta, en definitiva, de crear un
hbits de cerca i captura de la informaci: en un primer moment sutilitzaran
duna manera conscient i ms pautada, per un cop assimilats, sutilitzaran
duna manera inconscient, per experta i autnoma.
1. FORMULAR OBJECTIUS
Definir el propsit Definir el tema Ampliar per concretar el tema
2. MOTORS DE CERCA Anlisi del tema Estrnyer i ampliar la cerca Segur que tinc sort!
8 Mart, F.(2006): Llegir, pensar i clicar. Proposta per llegir crticament a Internet.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 44
3. PARAULES CLAU Identificar paraules clau
4. AVALUAR WEBS
On sc? A la recerca de lautor Fitxa danlisi de credibilitat Audincia, propsit i cobertura Com valoro lobjectivitat? Com valoro lautenticitat?
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 45
Fitxa per al professorat
1.FORMULAR OBJECTIUS
1.1.Definir el propsit
Descripci
Planificar la cerca dinformaci a Internet en funci de ls que ha de tenir la informaci trobada.
Objectius
Conscienciar:
De la importncia de la planificaci en la cerca a Internet.
Que no es busca de la mateixa manera per a propsits diferents.
Com es fa?
Es pot fer individual, en parelles o en grup.
Com la puc adaptar?
Aplicant les diferents propostes de cerca a cerques reals que sorgeixin a classe.
Fent fer una llista de cerques reals que hagin efectuat els alumnes i omplir la graella, fent-los reflexionar i comparar, tal com ho van fer en aquell moment i tal com ho farien ara.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 46
Fitxa per a lalumnat
1.FORMULAR OBJECTIUS
1.1.Definir el propsit
Objectiu de la prctica
Aprendre a definir el propsit, tot simplificant alguns dels aspectes presentats en la graella de lestratgia 1 i centrant-nos en la planificaci de la cerca, en funci de ls de la informaci trobada.
Qestions a tenir en compte
Aquesta prctica s una simulaci on et donem diferents exemples de situacions de cerca a Internet amb qu et podries trobar. Has de posar-te en situaci i respondre les preguntes tot completant la graella segent. Tingues en compte que a ms de la informaci recollida a Internet pots recrrer a daltres fonts. La pregunta clau que thas de fer s: Per a qu necessito la informaci?
Com ho pots fer
Imaginat les situacions que et presentem i respon les preguntes segents, pensant com planificaries cadascuna daquestes cerques en funci de ls que li vulguis donar a la informaci i en funci de les caracterstiques de la informaci que trobars.
RESULTATS
Buscar les obres ms importants de Jules Verne
Fer una recerca sobre els arbres de la teva comarca
Buscar la crtica dun llibre per recomanar als companys de classe
Fer un treball sobre els teu grup de msica preferit
Qu haur de fer amb la informaci trobada?
Quina extensi ha de tenir la informaci trobada?
Quin contingut ha de tenir la informaci trobada?
Quin grau de profunditat ha de tenir la informaci trobada?
CONCLUSIONS Explica de tres a cinc lnies el que has aprs amb aquesta prctica. Pensa en altres situacions de cerca a Internet que ja hagis fet
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 47
Fitxa per al professorat
1.FORMULAR OBJECTIUS
1.2. Definir el tema
Descripci
Definir i concretar un tema per fer una cerca dinformaci a partir dun tema molt general.
Objectius
Ensenyar a especificar un tema de cerca.
Prendre conscincia que abans de buscar informaci sobre un tema cal definir-ne els lmits.
Com es fa?
Es pot fer individual, en parelles o en grup.
Com la puc adaptar?
Un cop acabada lactivitat es poden comparar els resultats dels diferents grups de treball i debatre les dificultats amb qu shan trobat per dur-la a terme.
Es poden comparar els resultats obtinguts en els diferents grups.
Cada grup pot provar de millorar els resultats dels altres grups, tornant a fer lactivitat amb el punt de partida dels altres.
Com la puc avaluar?
Es pot fer una avaluaci entre els diferents grups. Valorant els resultats del altres grups, mitjanant una graella en qu sanalitzi el grau de concreci i el grau de possibilitat de dura a terme la pregunta que es proposen.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 48
Fitxa per a lalumnat
1.FORMULAR OBJECTIUS
1.2. Definir el tema
Objectiu de la prctica
Aprendre a definir el tema de cerca que ens proposem de manera que quedi concretat al mxim tot definint-ne els lmits.
Qestions a tenir en compte . Has de treballar en la cerca dinformaci sobre un dels dos temes que et proposem:
a. El racisme b. La violncia de gnere
Tots dos sn temes molt generals, per que has de concretar, situant-los en un context proper i definint els lmits perqu el treball sigui factible. Cada alumne de la classe es fixar en un aspecte ms concret del tema. La intenci s que cada persona (o grup) aporti a cada tema un aspecte diferent, per donar-li diferents punts de vista. Tingues en compte que cada tema pot tractar subtemes diferents del mateix tema. s a dir, no cal que feu un treball exhaustiu sobre el tema, que ho englobi tot, ni heu de recollir tot el que sha dit sobre aquest tema sin centrar-vos laspecte que ms us interessi en aquest moment. Aix, per exemple, si el tema triat s el del racisme el treball, es pot centrar en lorigen del terme i del concepte. Una altra opci s centrar-lo en el nazisme i en els camps dextermini durant la segona guerra mundial. Una altra centrar-vos en un pas com Sudfrica, o buscar exemples de racisme que es donin a la vostra poblaci en aquests moments.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 49
1.2.- Fitxa per a lalumnat-2
Com ho pots fer
Perqu texercitis en la concreci dels temes et proposem que tinguis en compte els passos segents:
a. Tria un tema b. Concreta el tema de la manera ms especfica possible. c. Formulal en forma de pregunta. d. Identifica els conceptes ms importants. Subratllals a la pregunta anterior: e. Fes una llista de preguntes ms especfiques.
Abans de comenar, com ajuda, pots veure lexemple segent:
1. Tema triat: El bullyng
2. Volem definir qu sentn per bullyng, per qu es produeix, com es pot evitar i comentar
algun cas que shagi donat recentment i que hagi aparegut en els mitjans dinformaci.
3. Qu s el bullyng, quines sn les seves causes i quines les solucions per evitar-lo? Quins casos reals shan donat recentment?
4. Qu s el bullyng, quines sn les seves causes i quines les solucions per evitar-lo?
Quins casos reals shan donat recentment?
5. Llista de preguntes: On es produeix el bullyng? Per qu es produeix? Quins individus intervenen? Com sn els individus que el pateixen? Com sn els individus que el fomenten? Es pot evitar? Com? Qu sha de fer quan hi ha un cas de bullyng a lescola? Qu no sha de fer quan hi ha un cas de bullyng a lescola? Qui pot ajudar a solucionar aquest problema?
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 50
1.2.- Fitxa per a lalumnat - 3
RESULTATS Tema triat
Concreta el tema
Formulal en forma de pregunta
Subratlla els conceptes ms importants de la pregunta anterior.
Fes una llista de preguntes ms especfiques.
CONCLUSIONS Explica breument el que has aprs amb aquesta prctica (de tres a cinc lnies).
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 51
Fitxa per al professorat
1. FORMULAR OBJECTIUS
1.3. Ampliar per concretar el tema
Descripci
Definir i concretar un tema per fer una recerca dinformaci a partir dun tema molt general.
Objectius
Ensenyar a especificar un tema de recerca.
Prendre conscincia que abans de buscar informaci sobre un tema cal definir-ne els lmits.
Com es fa?
Abans cal haver fet laplicaci O2. Es pot fer individual, en parelles o en grup.
Com la puc adaptar?
Un cop acabada lactivitat es poden comparar els resultats dels diferents grups de treball i debatre les dificultats amb qu shan trobar per dur-la a terme.
Es poden comparar els resultats obtinguts en els diferents grups.
Cada grup pot provar de millorar els resultats dels altres grups, tornant a fer lactivitat amb el punt de partida dels altres.
Com la puc avaluar?
Es pot fer una avaluaci entre els diferents grups. Valorant els resultats del altres grups, mitjanant una graella en qu sanalitzi el grau de concreci i el grau de possibilitat de dura a terme la pregunta que es proposen.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 52
Fitxa per a lalumnat
1.FORMULAR OBJECTIUS
1.3.Ampliar per concretar el tema
Objectiu de la prctica
Aprendre a concretar el tema de recerca que ens proposem tot definint-ne els lmits
Qestions a tenir en compte .
Cal haver assajat laplicaci 1.2.
Suposa que has de treballar en la recerca dinformaci sobre un dels temes que et proposa el professor o professora: 1. El dopatge a lesport. 2. Els incendis forestals. 3. Les aiges termals a Catalunya.
Com ja has vist abans es tracta de temes massa generals i cal concretar-los, situant-los en un context i definint-ne els lmits perqu el treball sigui factible.
Encara que sembli una contradicci, una manera de concretar el tema s ampliar-ne lenunciat.
Formula cadascun daquests temes amb una pregunta, segons els teus interessos i segons les capacitats reals de cerca que tinguis per obtenir informaci a Internet.
Com ho pots fer
Perqu texercitis en la concreci dels temes et proposem que tinguis en compte els passos segents:
1. Concreta el tema de la manera ms especfica possible tot ampliant lenunciat del tema per fer-lo ms concret.
2. Formulal en forma de pregunta. 3. Identifica els conceptes ms importants. Subratllals a la pregunta anterior. 4. Fes una llista de preguntes ms especfiques.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 53
.3.- Fitxa per a lalumnat-2
RESULTATS
Tema
1 2 3 4
Amplia lenunciat per limitar-ne labast
Formulal en forma de pregunta
Subratlla els conceptes ms importants de la pregunta anterior
Fes una llista de preguntes ms especfiques
CONCLUSIONS Explica breument el que has aprs amb aquesta prctica (de tres a cinc lnies).
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 54
Fitxa per al professorat
2. MOTORS DE CERCA
2.1.Anlisi del tema
Descripci
Extreure tota la informaci que ja se sap dun tema abans de comenar la cerca.
Objectius
Fer reflexionar sobre el que ja sabem abans de comenar.
Conscienciar que ens pot ser molt til tota la informaci que ja tenim per afinar millor la cerca.
Aconseguir lhbit de dedicar uns minuts a reflexionar sobre la cerca abans de teclejar les primeres paraules que ens vinguin al cap.
Com es fa?
s preferible fer-la en grup.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 55
Fitxa per a lalumnat
2. MOTORS DE CERCA
2.1.Anlisi del tema
Objectiu de la prctica
Aprendre a analitzar el tema que s objecte de cerca a Internet abans de comenar, utilitzant estratgies diferents per treure a la llum tot el que ja saps sobre el tema a cercar. Si abans de comenar dediques cinc minuts per aprofundir en el tema i treure molta informaci que ja saps, fars una cerca ms efica i et ser ms til, encara que dentrada pensis que no val la pena dedicar-hi aquest temps.
Qestions a tenir en compte .
En aquesta prctica et donem tres temes que podrien ser objecte de la teva recerca a Internet, del quals suposa que has de fer un treball duna extensi aproximada de 10 a 15 pgines. Et proposem que per entrenar-te, abans de comenar a buscar en un cercador, i deixar anar les primeres paraules que et vinguin al cap, dediquis uns minuts a veure que saps de cada tema i quines paraules et poden ajudar a trobar informaci. Llegeix les preguntes i els consells que trobars a lestratgia 3.1.
Dedica uns minuts per respondre les preguntes abans de comenar una cerca.
Procura no deixar cap columna en blanc. s important que espremis el cervell i que treguis tot el que ja saps, encara que noms sigui una paraula i que tingui una relaci ms o menys remota.
Com ho pots fer
Imaginat que has de comenar una cerca sobre els tres temes de ms avall. Abans de comenar aquesta cerca esprem el tema, omplint la graella que tens a continuaci, perqu la cerca et resulti ms til i efica. Temes proposats: Els inicis del moviment feminista a Catalunya. Larribada dimmigrants en pasteres durant els darrers anys. La histria de leuro.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 56
2.1.- Fitxa per a lalumnat-2
RESULTATS Tema
1 2 3
Apunta paraules, noms distintius, frases, abreviacions i acrnims, associats al tema.
Apunta societats, organitzacions o grups que poden tenir informaci sobre el tema.
Quins altres mots poden aparixer en qualsevol altre document sobre el tema?
Alguns dels mots que has apuntat abans formen part de frases, o es presenten normalment units amb daltres mots en un ordre determinat?
Busca sinnims, termes equivalents i variants ortogrfiques per als mots que has apuntat fins ara.
CONCLUSIONS
Explica de tres a cinc lnies el que has aprs amb aquesta prctica.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 57
Fitxa per al professorat
2. MOTORS DE CERCA
2.2 Estrnyer i ampliar la cerca
Descripci
Cercar informaci sobre temes ampliant i estrenyent la cerca: afegint i traient termes en funci dels resultats obtinguts i en funci de la informaci requerida.
Objectius
Exercitar les estratgies de cerca.
Ensenyar a estrnyer i a ampliar les cerques en funci de la informaci requerida.
Com es fa?
Primer individualment.
Desprs, es debaten els resultats en grup.
Com la puc adaptar?
Es pot relacionar amb aplicacions destratgies per ls de paraules clau.
Fent laplicaci per a necessitats de cerques reals a laula.
Canviant els temes proposats per altres temes que els alumnes recordin que han cercat darrerament. En aquest cas, es poden comparar els resultats que van obtenir amb els obtinguts ara.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 58
Fitxa per a lalumnat
2. MOTORS DE CERCA
2.2.Estrnyer i ampliar la cerca
Objectiu de la prctica
Aprendre a obtenir millors resultats de cerca exercitant les estratgies destrnyer i dampliar, s a dir, afegint o traient termes de la finestreta de cerca.
Qestions a tenir en compte .
Si obtinc ms resultats dels que sc capa dassimilar he destrnyer la cerca: a ms paraules menys resultats.
Si obtinc pocs resultats, o resultats que no sadiuen a les meves necessitats, he dampliar la cerca: a menys paraules ms resultats.
Dentrada miro les primeres entrades obtingudes i si no trobo el que minteressa, estrenyo la cerca simplement afegint ms paraules a la finestreta de cerca. No sha de tenir por de posar massa paraules, si el cercador ens dna pocs resultats, sempre som a temps dampliar la cerca, traient termes.
Recorda que s important que hagis anotat o subratllat els termes que utilitzars per fer la cerca.
Com ho pots fer
Et proposem uns temes que ja han estat elaborats en forma de pregunta.
Fes la prova amb aquests temes i cerca informaci utilitzant un, dos, tres o quatre termes.
Tria i subratlla els termes que vulguis cercar.
Fes les cerques i anota els resultats que obtinguis en cada cas.
Afegeix o treu termes en les teves cerques.
Compara i comenta els resultats amb els companys
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 59
2.2.- Fitxa per a lalumnat-2 RESULTATS a) Tema de la cerca: Com es poden prevenir els incendis forestals? Termes cercats
Resultats
b) Tema de la cerca : Quines mesures preventives sn recomanables pel que fa a la sexualitat en les adolescents? Termes cercats
Resultats
c) Tema de la cerca : Quines sn les caracterstiques de la dieta mediterrnia? Termes cercats
Resultats
CONCLUSIONS
Comparaci dels resultats amb daltres companys.
Explica de tres a cinc lnies el que has aprs amb aquesta prctica.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 60
Fitxa per al professorat
2. MOTORS DE CERCA
2.3 Segur que tinc sort!
Descripci
Utilitzar lopci del Google Segur que tinc sort i veure les possibilitats que ofereix.
Objectius
Practicar en ls de lopci Segur que tinc sort, per utilitzar-la en els casos que s ms efica.
Com es fa?
En grups.
Versi provisional i en revisi
Lectura en digital 61
Fitxa per a lalumnat
2. MOTORS DE CERCA
2.3 Segur que tinc sort!
Objectiu de la prctica
Aprendre a utilitzar lopci Segur que tinc sort! del Google, per treure-li el mxim rendiment.
Qestions a tenir en compte .
Aquesta opci no es pot utilitzar indiscriminadament perqu ens porta a una sola pgina.
Lhem dutilitzar quan busquem un lloc web determinat, i no quan el que volem s informaci sobre un tema, de moltes fonts diferents, per poder-la contrastar. Aix, lhem dutilitzar quan busquem una pgina molt concreta. Per exemple:
Una instituci Un organisme Un web concret La pgina oficial dun autor El catleg duna biblioteca Ladrea real o el nmero de telfon duna instituci
Com ho pots fer
Pensa amb altres companys en quins moments us ha estat til ls daquesta opci.
Anoteu en una llista casos concrets en qu creieu que es pugui trobar una informaci determinada que cercareu amb aquesta opci.
Desprs, poseu-ho en prctica i comproveu si realment funciona.
Ompliu la graella seguint lexemple. Com que aquesta opci no funciona sempre segons els nostres desitjos,
comenteu a lltima columna si us ha funcionat o si trobareu millors resultats amb altres opcions.
Recordeu que s important en molts de casos utilitzar les comet