EFECTIVITAT DE LA PUNCIÓ SECA DAVANT PUNTS GALLET … Garcia Campo… · El trapezi és un múscul...

EFECTIVITAT DE LA PUNCIÓ SECA DAVANT PUNTS

GALLET SITUATS AL TRAPEZI.

REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA.

Nom: David Garcia Campos

Estudis de fisioteràpia

Tutor: Xavier Sala Garcia

Treball Final de Grau

Curs: 2017/2018

ÍNDEX

1. RESUM .......................................................................................................... 1

1.1. ABSTRACT ......................................................................................................... 2

2. INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 3

2.1. CLASSIFICACIÓ DELS PUNTS GALLET ..................................................... 3

2.2. SÍMPTOMES ...................................................................................................... 4

2.3. ANATOMIA I FUNCIONS DEL TRAPEZI ...................................................... 5

2.4. QUADRE CLÍNIC ............................................................................................... 6

2.5. FACTORS D’APARICIÓ DE PUNTS GALLET AGUTS I CRÒNICS ......... 7

2.6. PREVALENÇA ................................................................................................... 8

2.7. GRUPS PREVALENTS ..................................................................................... 9

2.8. EINES DE MESURA ......................................................................................... 9

2.9. EINES DE TRACTAMENT ............................................................................. 11

2.9.1. PUNCIÓ SECA ......................................................................................... 11

2.9.2. TÈCNICA DE COMPRESSIÓ ISQUÈMICA ......................................... 12

2.9.3. TÈCNICA MUSCULAR ENERGÈTICA (MET) ..................................... 13

2.9.4. LÀSER ........................................................................................................ 13

2.9.5. TÈCNICA DE JONES (STRAIN-COUNTERSTRAIN) ........................ 13

2.9.6. TENS .......................................................................................................... 14

2.9.7. ULTRASÒ .................................................................................................. 14

2.9.8. ESTIRAMENT DEL TRAPEZI ................................................................ 14

2.9.9. SUPERFICIAL HEAT (HOT PACK) ....................................................... 14

2.9.10. MASSATGE TRANSVERS ................................................................... 14

2.10. JUSTIFICACIÓ ............................................................................................... 15

3. OBJECTIUS ................................................................................................. 15

3.1. OBJECTIU GENERAL .................................................................................... 15

3.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS ............................................................................. 16

4. METODOLOGIA .......................................................................................... 16

4.1. PARAULES CLAU ........................................................................................... 16

4.2. CRITERIS D’INCLUSIÓ .................................................................................. 16

4.3. CRITERIS D’EXCLUSIÓ ................................................................................. 16

4.4. BASE DE DADES UTILITZADES ................................................................. 17

4.5. DIAGRAMA DE FLUX ..................................................................................... 18

4.6. NIVELL D’EVIDÈNCIA DELS ASSAJOS CLÍNICS .................................... 19

5. RESULTATS ................................................................................................ 19

5.1. TAULA D’ASSAJOS CLÍNICS ....................................................................... 19

5.2. ASSAJOS CLÍNICS ......................................................................................... 23

5.2.1. Cerezo-Téllez E. et al. (2016): ................................................................ 23

5.2.2. Segura-Ortí E. et al. (2016): .................................................................... 26

5.2.3. Yeganeh Lari A. et al. (2016): ................................................................. 29

5.2.4. Ziaeifar M. et al. (2016): ........................................................................... 32

5.2.5. D. Pecos-Martín et al. (2015): ................................................................. 35

5.2.6. Llamas-Ramos, R. et al. (2014): ............................................................ 38

5.2.7. Mejuto-Vázquez MJ. et al. (2014): ......................................................... 41

5.2.8. M. Ziaeifar et al. (2014): ........................................................................... 44

5.2.9. Rayegani SM. et al. (2014): .................................................................... 46

5.2.10. Ilbuldu E. et al. (2004): ........................................................................... 49

6. DOMINÀNCIES ............................................................................................ 53

6.1. Dominàncies de població d’estudi: ................................................................ 53

6.2. Dominàncies per qualitat d’estudi: ................................................................ 56

6.3. Dominàncies respecte el tractament: ........................................................... 57

6.4. Dominàncies per cada variabilitat clínica: .................................................... 58

6.4.1. VARIABLE: DOLOR ................................................................................. 59

6.4.2. VARIABLE: LLINDAR DE DOLOR A LA PRESSIÓ (PPT) ................ 60

6.4.3. VARIABLE: RANG DE MOVIMENT (ROM) ......................................... 62

6.4.4. VARIABLE: FUNCIONALITAT ............................................................... 66

7. DISCUSSIÓ.................................................................................................. 69

8. CONCLUSIONS ........................................................................................... 74

9. LIMITACIONS DE LA REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA ..................................... 75

10. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 77

1

1. RESUM

Introducció: La síndrome de dolor miofascial està associada a zones híper

irritables situades en el múscul anomenades punts gallet. Aquests tenen

una prevalença de vida d’un 85% en tota la població, i un dels músculs que

presenta més presència d’ells és el trapezi. Una de les tècniques més

utilitzades per tractar aquesta patologia és la punció seca.

Objectiu principal: Determinar l’efectivitat de la punció seca en el

tractament dels punts gallet situats al trapezi.

Metodologia: Es va realitzar una cerca on es van identificar diferents

articles, que van haver de passar els següents criteris d’inclusió: assajos

clínics, rang d’edat d’entre 18 i 70 anys dels participants, publicats entre

2004-2017, punció seca com a tractament i els punts gallet situats en el

trapezi. Els criteris d’exclusió van ser: fibromiàlgia, inferiors a 4/10 escala

PEDro i mostra inferior a 15 participants.

Resultats: Deu assajos clínics es van incloure en la revisió bibliogràfica. Es

va mesurar: dolor, llindar de dolor a la pressió (PPT), rang de moviment

(ROM) i funcionalitat. Els resultats van suggerir que la punció seca és

efectiva a curt termini davant: dolor, PPT, ROM i funcionalitat. També van

suggerir efectes immediats en el ROM. I finalment, la punció seca

majoritàriament no presentava més efectivitat respecte altres tractament.

Discussió: Es va poder afirmar l’efectivitat de la punció seca a curt termini

davant el dolor i el PPT, però no hi havia suficient evidència per confirmar

els seus efectes respecte el ROM i la funcionalitat.

Conclusions: En base a aquesta revisió bibliogràfica, es recomana la

punció seca per tractar punts gallet situats al trapezi, degut a la seva

efectivitat a curt termini, en paràmetres com el dolor i el PPT. Tot i això, es

necessiten estudis de major evidència científica i d’un major període de

seguiment.

Paraules clau: Myofascial Pain Syndromes; Neck pain; Trapezius; Dry

needling; Effectiveness; Trigger points.

2

1.1. ABSTRACT

Background: Myofascial pain syndrome is associated with hyperirritable

zones in muscle called trigger points. The myofascial trigger points have got

a lifetime prevalence of up to 85% in the general population, and trapezius is

one of the muscles that present more of them. Dry needling is one of the

most used techniques to treat this pathology.

Objective: This bibliographic review aimed to determine the effectiveness of

dry needling in the treatment of myofascial trigger points in trapezius

muscle.

Methods: A search was performed and different articles were identified and

were screened for the following inclusion criteria: randomized controlled trial,

age range of the participants 18-70 years, published between 2004 and

2017, dry needling intervention group and trigger points in trapezius muscle.

The exclusion criteria were: fibromyalgia, lower than 4/10 on the PEDro

scale and a sample size lower than 15 participants.

Results: Ten randomized controlled trials were included in this bibliographic

review. Were measured pain, pressure pain threshold (PPT), range of

motion (ROM) and functionality. The results suggest that dry needling is

effective in the short term for pain, PPT, ROM and functionality. Also

suggest immediate effects for the ROM. Dry needling didn’t present mostly

more effective than other treatments.

Discussion: It was possible to affirm the dry needling effectiveness in the

short term for pain relief and PPT, but there wasn’t enough evidence to

confirm its effect on the ROM and functionality.

Conclusions: On the basis of this bibliographic review, dry needling is

recommended in the treatment of myofascial trigger points in trapezius

muscle, because of its effectiveness in the short term for parameters such

as pain and PPT. Despite this we need articles of high scientific evidence

and a longer follow-up period.

Keywords: Myofascial Pain Syndromes; Neck pain; Trapezius; Dry

needling; Effectiveness; Trigger points.

3

2. INTRODUCCIÓ

El dolor d’origen musculoesquelètic és un problema comú en la societat actual,

i és un tema difícil de portar per la dificultat de diagnosi que comporta (1). Els

músculs tenen un paper molt important degut a la seva funcionalitat i anatomia

(2). Un dels possibles diagnòstics és que es presenti una síndrome de dolor

miofascial. Tot i això, s’ha de tenir present que certes vegades els exàmens

físics ens poden portar a diagnòstics erronis, que venen donats per una baixa

fiabilitat de l’examen (1). Els dolors produïts per la síndrome son causats pels

anomenats punts gallet (3). El punt gallet el podem definir com a zona de la

musculatura híper irritable, sensible, sobreexcitable, que es troba dins d’un

conjunt de fibres musculars escurçades, que formen la banda tensa, i que

normalment es pot percebre com una zona engrossida. Aquesta zona és

dolorosa al rebre diferents estímuls mecànics. Els símptomes causats poden

ser locals o regionals, però tot i això, els símptomes llunyans a la part del cos

on es pateix l’estímul, són poc freqüents de percebre (2,4).

2.1. CLASSIFICACIÓ DELS PUNTS GALLET

Podem trobar diferents tipus de punts gallet: actius, latents, primaris,

secundaris o satèl·lit, clau, associats i d’inserció (5).

Els dos tipus principals de punts gallet són: Actius o latents. Els punts gallet

latents es diferencien dels actius ja que no produeixen dolor espontani, i el

dolor local i referit no el rep com a familiar el pacient (6). Els símptomes dels

punts gallet latents únicament es produeixen per una compressió de la zona

sensible, i en canvi, els actius produeixen dolor a causa d’estirament,

compressió o moviment (4).

Els punts gallet primaris, són aquells que s’han activat a causa de

sobrecàrregues o ús repetitiu del múscul, és a dir, per causes primàries, i no a

causa d’un altre punt gallet. En canvi els punts gallet secundaris o satèl·lit, són

aquells que s’han desenvolupat en un múscul antagonista o sinèrgic, al múscul

que presenta un punt gallet clau. És a dir, els punts gallet secundaris sorgeixen

degut a un altre punt gallet (5).

4

Finalment, també trobem els punts gallet clau i els punts gallet d’inserció. Els

punts gallet clau són aquells que activen els punts gallet satèl·lit (secundaris), i

es poden identificar ja que la inactivació d’un punt gallet clau, produeix

simultàniament una inactivació del punt gallet satèl·lit. D’altra banda, el punt

gallet d’inserció, l’identifiquem en zones d’unió múscul-tendinoses o en la unió

del múscul a l’ós, i es presenta degut a tensions de la banda tensa (5).

2.2. SÍMPTOMES

Els símptomes generalment desapareixen, però la reactivació ocasional dels

punts gallet pot portar a una seqüencia d’episodis d’aquest dolor durant anys.

Els pacients amb punts gallet actius, sovint es queixen d’un mal localitzat o

regional, i d’un dolor subcutani, que pot ser tant a la zona muscular com

articular. És difícil trobar pacients que es queixin d’un dolor cutani i

perfectament localitzat. Sovint aquest dolor es refereix amb un patró propi del

múscul afectat, i a distància del punt gallet causant. En certs casos, els

pacients no refereixen cap tipus de dolor, però són totalment conscients de

l’entumiment o parestèsia que produeix el punt gallet (5,7).

Els símptomes típics de la síndrome de dolor miofascial els podríem resumir en

dos:

- Un dolor apagat, pressionant i arrossegador.

- Un dolor profund que es percep generalment a la musculatura, i a vegades

en parts òssies i articulars. Aquest dolor és el menys freqüent (2).

La probabilitat de desenvolupar punts gallet actius augmenta segons l’edat i

l’activitat de la vida diària, és a dir, hi ha més probabilitat durant els anys més

actius (edat mitjana). Mentre van passant els anys, l’activitat disminueix i hi ha

més probabilitat de desenvolupar punts gallet latents, que causen certa rigidesa

i moviment limitat. S’ha descobert que els treballadors que realitzen treballs

musculars cada dia, tenen menys probabilitat de desenvolupar punts gallet

actius, que els treballadors sedentaris que realitzen activitat física vigorosa però

de forma intermitent (5).

5

A part dels símptomes parlats anteriorment, els pacients poden presentar

trastorns importants de les funcions autonòmiques i motores. Aquests trastorns

funcionals autonòmics poden ser els següents: transpiració anormal, excés de

salivació, persistència de llagrimeig i activitats psicomotores. En quant als

trastorns propioceptius, els pacients poden patir desequilibris, marejos i

percepció de pes alterada. Finalment, també es poden apreciar les següents

alteracions musculars: espasmes musculars, debilitat i pèrdua de coordinació

(5,7).

D’altra banda, un dels problemes que poden ocasionar els punts gallet, és el

trastorn del son. El dolor i els trastorns sensorials produïts per els punts gallet,

poden provocar una alteració important del son, i com a conseqüència

augmentar la sensibilitat del dolor l’endemà. La posició de dormir és important,

ja que els punts gallet actius es tornen més dolorosos en posicions escurçades

del múscul i en posicions que comprimeixin el punt gallet. Per tant, la posició de

dormir es torna un aspecte fonamental per no patir alteracions del son (8).

2.3. ANATOMIA I FUNCIONS DEL TRAPEZI

El trapezi és un múscul superficial situat a la part posterior del tronc cobrint la

zona del clatell i part superior del dors, que connecta l’escàpula i la clavícula

amb el tronc. És un múscul ample amb forma triangular, que presenta tres

divisions segons les fibres: trapezi superior (fibres superiors), trapezi mig (fibres

mitges) i trapezi inferior (fibres inferiors) (9,10).

El trapezi té un origen molt extens, que va des del crani i les vèrtebres C1 a

T12, el múscul s’uneix a les vèrtebres de C1 a C7 per mitjà del lligament nucal.

Concretament el trapezi s’origina a: línia nucal superior, protuberància occipital

externa, vora medial del lligament nucal (C1 fins a C7), apòfisis espinoses de

C7 a T12, i lligaments supraespinosos i interespinosos implicats. Seguidament

el múscul va en direcció lateral a inserir sobre les diferents estructures: vora

superior de l’espina de l’escàpula, acromi i vora posterior del terç lateral de la

clavícula (10).

Les tres parts del trapezi presenten diferent direccionalitat de les fibres.

6

Les fibres del trapezi superior sorgeixen de la línia nucal superior,

protuberància occipital externa i lligament nucal (C1 fins a C6), i van en direcció

infralateral a inserir-se a la vora posterior del terç lateral de la clavícula (5).

Les fibres del trapezi mig tenen una direccionalitat de medial a lateral i gairebé

són horitzontals. S’originen a les apòfisis espinoses i lligaments interespinosos

de les vèrtebres C6 a T3, i segueixen una trajectòria lateral fins a inserir-se al

marge medial de l’acromi i al llavi superior de l’espina de l’escàpula (5).

Les fibres del trapezi inferior tenen una direccionalitat obliqua de forma

ascendent en sentit lateral. S’originen a les apòfisis espinoses i lligaments

interespinosos de T4 a T12, i es dirigeixen a la part medial de l’escàpula (5).

Les funcions més importants del trapezi són d’elevació de l’espatlla (trapezi

superior), adducció de les escàpules (trapezi mig) i depressió de les escàpules

(trapezi inferior). Desprès trobem unes funcions més secundàries, que es

produeixen tenint l’espatlla com a punt fix. En aquesta situació el múscul

realitza les funcions d’inclinació homolateral del cap i rotació contra lateral

(9,10).

Tot i ser aquestes les funcions principals de les diferents porcions del trapezi,

sorgeix activació en més d’una de les porcions en algunes d’aquestes funcions

determinades (5).

La innervació del trapezi es porta a terme per mitjà del nervi accessori (nervi

cranial XI) i les branques anteriors dels nervis cervicals de C2 a C4. Junts,

proporcionen la innervació motora i sensitiva del trapezi (5,10).

2.4. QUADRE CLÍNIC

Els punts gallet, segons la seva situació poden donar uns patrons de dolor

referit característics. Els punts gallet situats a les fibres superiors del trapezi

poden causar dolor referit en les següents zones: cara posterior i lateral de la

part superior del coll, zona del temporal i angle de la mandíbula. Menys

freqüentment poden donar un dolor a la zona occipital i rarament un dolor a la

zona dels molars inferiors. Els punts gallet situats a les fibres mitges del trapezi

poden causar sobretot un dolor referit en la següent zona: apòfisis espinoses

7

de les vèrtebres C7 fins T3. Finalment, els punts gallet situats a les fibres

inferiors del trapezi poden causar dolor referit en les següent zones: columna

cervical posterior, zona superior a l’escàpula, acròmion i zona de la mastoides

(5,11).

A part del dolor referit que poden causar els punts gallet del trapezi, també

poden produir altres símptomes característics: cefalea, migranyes, marejos,

problemes al aixecar els braços i desordres temporal mandibulars (5,11).

2.5. FACTORS D’APARICIÓ DE PUNTS GALLET AGUTS I CRÒNICS

Hi ha dos tipus de punts gallet segons la duració, que són els aguts i els

crònics. Els factors que poden repercutir en l’aparició dels punts gallet aguts

són:

- Traumatisme brusc sobre la musculatura: es pot donar a causa d’un cop

produït durant la realització d’esport, caigudes, pressions excessives...

- Per la tensió que es genera en un moment d’estirament muscular,

generalment en el moment excèntric: es pot donar al realitzar l’extensió

ràpida de la musculatura al aixecar càrregues pesades, interrupcions

sobtades quan hi ha moviment...

- Trencament parcial o total (generalment produït en el moment excèntric):

pot succeir al realitzar esport sense escalfar d’una manera adequada.

- Esquinç o dislocació de les articulacions.

- Augment de les contraccions isomètriques: es pot donar aquesta situació al

portar càrrega sobre les espatlles, com per exemple una motxilla.

- Escurçament de la musculatura: es produeix en posicions mantingudes,

com pot ser la sedestació, en la que alguns músculs estan en posició

escurçada (2).

En definitiva, els punts gallet sorgeixen principalment per sobrecàrregues

musculars, lesions, petits traumatismes repetitius o per males postures

adoptades durant la vida quotidiana (5).

D’altre banda, els factors principals que poden donar lloc a punts gallet crònics

són:

8

- La tensió crònica, l’activitat repetitiva de la musculatura d’un costat

específic, l’exigència muscular sobre un múscul, trastorns funcionals,

postura incorrecta i irritació o pinçament dels nervis perifèrics.

- Factors psicogènics: com poden ser la depressió, l’ansietat i l’estrès.

- Nutrició inadequada: els nutrients més importants per a les persones que

pateixen la síndrome de dolor miofascial són les vitamines solubles en

aigua B1, B6, B12, àcid fòlic, vitamina C i certs elements, com poden ser el

calci, ferro i potassi.

- Alteracions del son, que poden causar un estrès continu (2,5).

2.6. PREVALENÇA

Els punts gallet tenen una prevalença de vida d’un 85% en tota la població. Una

revisió sistemàtica mostra que la prevalença de punts gallet actius en el trapezi

superior és de 35%-40% entre els subjectes amb dolor al coll i un 0% de punts

gallet actius en subjectes asimptomàtics. En canvi la dels punts gallet latents és

de 25%-30% en subjectes amb dolor al coll i un 40%-50% en subjectes sans.

Sent els actius més freqüents en persones que tenen símptomes, i els latents

en persones asimptomàtiques (6).

En un altre estudi, s’ha reclutat a 224 participants que tenen un dolor crònic no

específic de coll. S’ha avaluat la prevalença dels punts gallet actius i latents, i

s’ha obtingut que el trapezi és el múscul més prevalent, estan els punts gallet

actius presents en un 93,75% del total de participants i els latents en un

12,96% dels participants. En quant als punts gallet actius, s’ha observat que

freqüentment han estat localitzats en la porció del trapezi superior, a prop de

les fibres horitzontals. També trobem altres músculs que mostren una alta

prevalença, com són els elevadors de l’escàpula (82,14% actius i 8,93%

latents), els multífids (77,68% actius i 9,38% latents) i els esplenis (62,5%

actius i 6,7% latents) (12).

Per últim, també s’ha observat en un estudi de 72 participants amb dolor no

traumàtic d’espatlla, que els dos músculs amb més prevalença de punts gallet

actius han estat: l’infraespinós (77%) i el trapezi superior (58%). D’altra banda,

9

els músculs amb major prevalença de punts gallet latents han estat: el rodó

major (49%), el trapezi superior (38%) i el deltoides anterior (38%) (13).

2.7. GRUPS PREVALENTS

Hi ha una franja d’edat en particular, que mostra més prevalença de punts

gallet actius en comparació amb altres edats. Aquesta franja d’edat va des dels

30 fins els 49 anys, i això es deu particularment al moment de vida, és a dir, en

aquella franja d’edat les demandes físiques són majors que en altres edats (2).

D’altra banda s’ha observat que les dones mostren més prevalença respecte

els homes en quant al dolor de coll (14).

2.8. EINES DE MESURA

S’han utilitzat diverses eines de mesura:

- Algòmetre, és un mètode de quantificació que serveix per mesurar el llindar

de dolor a la pressió (PPT). L’algòmetre registra la força que s’aplica sobre

uns teixits determinats per mitjà d’una placa de goma. La força resultant

registrada, serà la quantitat de pressió que causa dolor, és a dir, el llindar de

dolor. Hi ha dos tipus de d’algòmetres, un mecànic i l’altre que és elèctric

(7,15).

- Visual analogue scale (VAS), és una escala que mesura la quantitat de

dolor experimentat pel subjecte. L’escala va des del 0, que representa

l’absència de dolor, fins el 10, que representa el màxim dolor. Aquesta eina

de mesura es fiable i sovint és utilitzada per valorar aquest dolor subjectiu

del pacient (16).

- Neck pain questionnaire (NPQ), ens serveix per esbrinar com afecta aquest

dolor de coll en les diferents activitats quotidianes. El percentatge que ens

dona com a resultat és sobre el nivell de funcionalitat, anant de menys (0%)

a més discapacitat (100%). És un qüestionari que consta de 9 seccions, on

cada secció és una activitat de la vida diària que es pot veure afectada pel

dolor de coll. Cada secció presenta una pregunta amb cinc possibles

respostes, i un número que pertany a la dificultat per realitzar aquella

activitat o el dolor. Cada secció té una puntuació del 0 al 4, on el 4 significa

10

una major discapacitat. Per acabar, es calcula el percentatge resultant per

mitjà d’una divisió efectuada entre la puntuació del pacient i la puntuació

màxima (17).

- Disability of Arm, Shoulder and Hand Questionnaire (DASH), és un

qüestionari que ens serveix per avaluar la discapacitat en pacients amb

lesions al braç, espatlla i mà. El DASH consisteix en 30 elements, on cada

element es puntua de l’1 al 5, i amb la suma resultant es pot treure una

puntuació que va del 0 fins a 100, sent 100 la màxima discapacitat (18).

- Deluxe Cervical Range of Motion (CROM) model 12-1156, és una eina de

mesura que ens permet avaluar els paràmetres de flexió, extensió,

inclinació i rotació, és a dir, mesura el rang de moviment (ROM) (19).

- MOS 36- Item Short-Form Health Survey (SF-36), és un qüestionari format

per 36 ítems que ens permet valorar l’estat de salut. El qüestionari està

compost per 8 conceptes de salut valorats, que són els següents:

limitacions en activitats físiques a causa de problemes de salut, limitacions

en activitats socials a causa de problemes físics o psicològics, limitacions en

activitats habituals a causa de problemes físics, percepció de dolor físic,

salut mental, limitació en activitats habituals per problemes emocionals,

sensació de vitalitat i percepcions generals de salut (20).

- Numeric Pain Scale (NPS), és una eina de mesura que es utilitzada per

valorar la intensitat de dolor que percep el pacient (PI). Concretament és

una escala que va del 0 fins el 10, on el 0 representa absència de dolor i el

10 representa un dolor inimaginable (21).

- Neck Disability Index (NDI), és una eina de mesura que ens serveix per

avaluar la discapacitat percebuda pel propi subjecte com a conseqüència

del dolor de coll. Consisteix en un qüestionari compost per 10 ítems els

quals són valorats del 0 al 5 i la màxima puntuació possible per tant és de

50. Com més gran sigui la puntuació voldrà dir que més discapacitat

presenta el subjecte (22).

- Dinamòmetre, és una eina de mesura que ens serveix per avaluar la força

muscular màxima en diverses direccions de moviment (ex: flexió,

extensió..). Aquest aparell és més precís que la prova de força muscular

realitzada manualment (23,24).

11

- Nottingham Health Profile, és una eina de mesura que ens serveix per

avaluar l’impacte de la patologia sobre l’estat de salut de la persona,

avaluant la seva funcionalitat (25).

2.9. EINES DE TRACTAMENT

2.9.1. PUNCIÓ SECA

La punció seca és un mètode terapèutic invasiu practicat a tot el món, en el

qual s’utilitzen unes agulles caracteritzades pel seu petit diàmetre, que són

introduïdes per la pell travessant un seguit de teixits del cos humà fins arribar al

punt gallet corresponent (profunda) o no (superficial). Aquestes agulles no

introdueixen cap tipus de fàrmac (5). Les agulles, com he mencionat abans,

són d’un petit diàmetre i tenen una forma filiforme, que ajuda a realitzar una

interacció entre l’agulla i el teixit conjuntiu que es vol treballar (26).

Hi ha dos tipus de punció seca depenent de la profunditat en la qual s’insereix

l’agulla:

- Punció seca superficial: consisteix en introduir l’agulla en els teixits

subcutanis situats justament per sobre del punt gallet a tractar, a pocs

mil·límetres de profunditat, depenent de la zona a la que estigui el punt

gallet (27).

- Punció seca profunda: consisteix en introduir l’agulla penetrant el punt gallet

i produint una destrucció d’aquest. Habitualment al introduir l’agulla en el

punt gallet es produeix una resposta de contracció local en la zona on està

situat el punt gallet (2).

Hi ha certes contraindicacions absolutes per realitzar aquesta tècnica

terapèutica:

- Pacients amb por o fòbia a les agulles.

- Pacients que no poden donar el seu consentiment.

- Punció de llocs que puguin incrementar el risc d’infecció de la zona (26,28).

12

Un cop descartades les contraindicacions absolutes, s’ha de tenir en compte

altres aspectes més enfocats a les característiques del pacient. Aquests

aspectes els podem anomenar contraindicacions relatives, i poden ser:

- Tendència del pacient a patir hemorràgies o hematomes.

- Sistema immunitari susceptible.

- Presència de malaltia vascular.

- Presència de diabetis.

- Embaràs.

- Nens, que necessiten el consentiment firmat atorgat pels pares o tutors

legals.

- Pacients més fràgils de lo normal.

- Pacients amb epilèpsia.

- Pacients amb problemes de tipus psicològic.

- Pacients amb al·lèrgies (27,28).

Finalment, s’ha de tenir en compte que la punció seca és una tècnica invasiva i

que per tant, hi ha riscos associats depenent de la zona anatòmica a tractar.

Les estructures anatòmiques que comporten més riscos són la pleura, els

vasos sanguinis, els nervis, els òrgans i les articulacions (27).

2.9.2. TÈCNICA DE COMPRESSIÓ ISQUÈMICA

Consisteix en l’aplicació d’una pressió progressiva per part del fisioterapeuta

sobre el punt gallet corresponent, aplicada amb el polze i tenint en compte en

tot moment el dolor del pacient, el qual ens indicarà el moment adequat per

augmentar la pressió exercida (29). Aquesta tècnica de tractament és

aconsellable realitzar-la en posició d’estirament del múscul i en relaxació, ja

que la posició d’allargament del múscul, és la més efectiva per realitzar aquesta

tècnica (5). D’altra banda, és una tècnica d’una durada d’uns 90 segons

(29,30).

La pressió que aplica el terapeuta ha de ser tolerable, ja que sinó el pacient pot

activar la musculatura, i en definitiva, perdre l’efectivitat de la tècnica (31).

D’altra banda, aquesta pressió realitzada pel terapeuta, s’augmenta en el

moment que el pacient percep que el dolor ha disminuït, fins a un 50%

13

(subjectivament) respecte el dolor que percebia anteriorment per la pressió. El

terapeuta, en aquell moment, incrementa la pressió i tracta de tornar a arribar al

seu dolor inicial, però sempre dintre de la seva tolerància (5).

2.9.3. TÈCNICA MUSCULAR ENERGÈTICA (MET)

És una tècnica que utilitza la combinació de períodes de contracció, períodes

de relaxació i respiració, per arribar a un fi terapèutic. També és una tècnica

que és pot aplicar amb una multitud de varietats, per fer ús del poder intrínsec

del múscul per obtenir els efectes desitjats. D’altra banda, aquesta tècnica

involucra activament al pacient en el procés, és a dir, el pacient no és un

receptor passiu en aquest procediment, sinó que es fa càrrec de la seva

recuperació. El pacient durant aquesta tècnica ha d’estar atent a cada pas del

tractament, realitzant contraccions, relaxant-se en el moment oportú i realitzant

respiracions.

Les MET tenen una amplia aplicació. Es poden aplicar per problemes d’hipertò

muscular, rigidesa muscular, disfuncions articulars i adherències de les

càpsules articulars (32).

2.9.4. LÀSER

És una tècnica que consisteix en aplicar a l’organisme energia de l’espectre

electromagnètic per facilitar la seva activitat bioquímica. Aquesta energia és

produïda per un aparell, que produeix una llum d’unes determinades

característiques, i aquesta quantitat d’energia lluminosa està controlada,

perquè la rebi el pacient de forma mesurada i precisa (33).

2.9.5. TÈCNICA DE JONES (STRAIN-COUNTERSTRAIN)

Es col·loca el trapezi superior seleccionat en una posició escurçada durant 90

segons i la columna cervical en una inclinació homolateral i rotació contra

lateral d’on està situat el punt gallet. Una vegada el pacient no percep dolor a la

palpació del punt gallet, es realitza aquella posició de forma passiva i

mantinguda durant 90 segons (34).

14

2.9.6. TENS

És un mètode no invasiu utilitzat sovint en la pràctica de la fisioteràpia. És un

aparell que genera polsos elèctrics sobre el sistema nerviós sensitiu. S’apliquen

aquestes corrents elèctriques amb certes interrupcions o espais d’aplicació de

corrent, on aquestes ones elèctriques són d’una freqüència mitja. Aquesta eina

de tractament té un objectiu analgèsic (33).

2.9.7. ULTRASÒ

És un mètode no invasiu, utilitzat sovint en la pràctica de la fisioteràpia.

L’ultrasò consisteix en un seguit d’ones sonores d’altra freqüència, que van des

de 800.000 a 3.000.000 de Hz, que són generades per un capçal vibratori que

s’aplica sobre la pell, i a partir d’aquí penetra en el organisme. Aquesta energia

aplicada sobre la pell, és una energia cinètica o mecànica, que seguidament es

transforma en una diferent a l’interior del cos. A l’hora d’aplicar l’ultrasò, és

necessari utilitzar una substància gelatinosa que millorarà la conducció de les

ones. S’utilitza aquesta substància ja que l’aire no és un bon conductor

d’ultrasons (33).

2.9.8. ESTIRAMENT DEL TRAPEZI

Consisteix en realitzar un allargament de la musculatura on es presenta el punt

gallet que es vol tractar (5).

2.9.9. SUPERFICIAL HEAT (HOT PACK)

Consisteix en l’aplicació d’un paquet que es troba a una temperatura elevada

sobre la zona que es vol tractar (35).

2.9.10. MASSATGE TRANSVERS

Es tracta d’una tècnica de massatge profunda o molt profunda, que s’aplica de

forma precisa sobre la lesió, a la profunditat que estigui aquesta. El massatge

es realitza en una direcció perpendicular a les fibres o estructures del teixit

15

danyat. Es realitza amb un dit o un parell de dits, però aquests no buscaran un

lliscament sobre la pell, sinó que els dits i la pell formin una unitat per

aconseguir la fricció sobre l’estructura lesionada.

L’objectiu principal d’aquest massatge és aconseguir un efecte analgèsic sobre

l’estructura danyada, i en cas de lesions musculars, accelerar la cicatrització

(36).

2.10. JUSTIFICACIÓ

La síndrome de dolor miofascial és una de les patologies més comunes arreu

del món, tenint una prevalença de vida d’un 85% en la població general. Un

dels músculs amb més presència de punts gallet és el trapezi, sobretot el

superior. Una de les tècniques de tractament més utilitzada a l’actualitat davant

aquesta patologia és la punció seca. Per això aquest treball està enfocat en

obtenir dades sobre l’efectivitat de la punció seca, comparant-la o no amb altres

tractaments, per esbrinar si és una eina de tractament que produeix beneficis

importants a l’hora de tractar la síndrome de dolor miofascial. L’etiologia

d’aquesta patologia és poc precisa, ja que no hi ha una causa concreta que la

produeixi, però tot i això, hi ha molts factors que poden predisposar a l’aparició

d’aquesta patologia, i sobretot perpetuar-la. Apart, la síndrome de dolor

miofascial, pot provocar indirectament situacions de malestar importants, com

pot ser l’insomni, i causar limitacions funcionals que poden repercutir en les

activitats de la vida diària, fent-les més dificultoses de lo normal. Per tant, els

fisioterapeutes han de ser resolutius i ser coneixedors de les tècniques més

adequades per rehabilitar satisfactòriament la patologia, intentant evitar

recaigudes a llarg termini. El fet d’obtenir més evidència científica sobre la

temàtica, ens pot portar a una resolució més efectiva de molts casos de la

síndrome de dolor miofascial.

3. OBJECTIUS

3.1. OBJECTIU GENERAL

- Determinar l’efectivitat de la punció seca en el tractament dels punts gallet

situats al trapezi.

16

3.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Analitzar l’efectivitat de la punció seca en el tractament dels punts gallet

situats al trapezi en relació al dolor subjectiu del pacient.


situats al trapezi en relació al llindar de dolor a la pressió.


situats al trapezi en relació al rang de moviment.


situats al trapezi en relació a la funcionalitat dels subjectes.

4. METODOLOGIA

4.1. PARAULES CLAU

Myofascial Pain Syndromes (MESH); Neck pain; Trapezius; Dry needling;

Effectiveness; Trigger points.

4.2. CRITERIS D’INCLUSIÓ

- Articles d’estudi sobre la síndrome de dolor miofascial.

- Articles on la mostra inclou pacients d’entre 18 i 70 anys.

- Articles que inclouen com a tractament la punció seca a punts gallet del

trapezi.

- Articles publicats entre 2004-2017

- Articles que són assajos clínics.

4.3. CRITERIS D’EXCLUSIÓ

- Articles on els pacients pateixin de fibromiàlgia.

- Articles amb un nivell d’evidència més baix de 4/10 en l’escala de PEDro.

- Articles amb una mostra inferior a 15 pacients.

17

4.4. BASE DE DADES UTILITZADES

Les bases de dades utilitzades en aquest treball per realitzar la cerca dels

articles han estat:

- Pubmed.

- PEDro.

Aquestes dos bases de dades, han estat utilitzades degut a la gran quantitat

d’articles que presenten a l’hora de cercar. Pubmed és la base de dades de la

biblioteca nacional de salut de EEUU. És la base de dades de referència i a

més presenta l’opció de seleccionar una sèrie de filtres per realitzar una cerca

més precisa i més acotada, enfocada al nostre interès científic. PEDro és la

base de dades creada per l’escola pública de salut de la universitat de Sydney i

que està a càrrec de la investigació de neurociència d’Austràlia. També

presenta diversos filtres per poder acotar la cerca enfocada al nostre interès

científic. En aquest cas no s’ha utilitzat cap filtre, però per realitzar cerques més

precises i específiques, pot ser d’utilitat.

En primer lloc, s’ha realitzat una primera cerca en la base de dades Pubmed,

on s’ha introduït les següents paraules per iniciar la cerca: Myofascial trigger

point AND Trapezius AND dry needling. Aquesta cerca ens ha portat a un

nombre inicial de 35 articles. Seguidament s’ha realitzat una segona cerca, que

aquest cop ha estat realitzada en la base de dades de PEDro, on s’ha introduït

les següents paraules per obtenir resultats: Effects of dry needling trigger point

trapezius. En aquest cas, ens ha portat a un nombre de 9 articles del nostre

interès. I finalment, l’aplicació Mendeley, que és un gestor de referències

bibliogràfiques gratuït i una xarxa social acadèmica, ens ha portat a 1 article

del nostre interès per mitjà dels seus suggeriments d’articles. Per tant el

nombre total d’articles en un principi ha estat de 45 articles entre les dos

cerques realitzades i l’article suggerit per Mendeley. Seguidament s’ha eliminat

7 d’ells per estar duplicats, per tant realment s’han analitzat 38 articles totals.

Després s’han exclòs 21 articles al llegir el títol o resum, i dels 17 articles

restants s’han exclòs 7 per no complir els criteris d’inclusió o exclusió. Per tant,

el nombre final d’articles utilitzats per realitzar aquest treball ha estat de 10.

18

4.5. DIAGRAMA DE FLUX

19

4.6. NIVELL D’EVIDÈNCIA DELS ASSAJOS CLÍNICS

Cerezo-Téllez

E. et al. (2016)

Segura-Ortí E. et al.

(2016)

Yeganeh Lari A. et al.

(2016)

Ziaeifar M. et

al. (2016)

Pecos-Martín D. et al.

(2015)

Llamas-Ramos, R. et al. (2014)

Mejuto-Vázquez MJ. et al.

(2014)

Ziaeifar M et al. (2014)

Rayegani SM. et al.

(2014)

Ilbuldu E. et al.

(2004)

1 Sí No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí No

2 Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí

3 No Sí No No No Sí Sí No No No


5 No No No No Sí No No No No Sí

6 No No No No No No No No No No

7 Sí Sí No No Sí Sí Sí No No Sí

8 Sí No No No Sí Sí Sí No No No

9 No No No No Sí Sí No No No No



Total 6/10 6/10 4/10 4/10 8/10 8/10 7/10 4/10 4/10 6/10

5. RESULTATS

5.1. TAULA D’ASSAJOS CLÍNICS

Autor, any i nivell d’evidència

Poblacio d’estudi i mida mostral

Finalitat i variables del estudi

Eines d’Avaluacio Resultats més Significatius o conclusions

Cerezo-Téllez E. et al. (2016)

Assaig clínic aleatoritzat PEDro: 6/10

(37)

-44 participants (edat mitjana: 43.6 ± 15). -Treballadors d’oficina, que passen davant d’un ordinador >4 hores/dia. Dividit en dos grups: -Grup de tractament: 22 participants (punció seca + estiraments passius). -Grup control: 22 participants (estiraments passius).

L’objectiu és determinar l’efectivitat de la punció seca profunda en punts gallet situats al trapezi. Variables: -El llindar de dolor a la pressió (PPT). -La intensitat de dolor (VAS). - Rang de moviment cervical (CROM). -Força muscular (dinamòmetre).

-Algòmetre: per mesurar el llindar de dolor a la pressió (PPT). -Visual Analogue scale (VAS): per avaluar el dolor. -CROM: per avaluar el rang de moviment cervical. -Dinamòmetre: per avaluar la força muscular.

En el grup de tractament ha disminuït significativament el dolor respecte el grup control (P<0,001).

En l’avaluació a final de seguiment, el grup de tractament ha mostrat millores significatives del PPT respecte el grup control (P<0,001).

El grup de tractament ha mostrat més milloria que el grup control, tant als 4 dies desprès del tractament (P<0,05), com a final del seguiment (P<0,05), del ROM.

Articles totals

(n=11)

20

El grup de tractament ha mostrat més milloria de força muscular que el grup control, tant als 4 dies desprès del tractament (P<0,05), com a final del seguiment (P<0,05), .

Segura-Ortí E. et al. (2016)


(38)

-34 participants (edat mitjana: 32.7 ± 10.3), reclutats de Febrer fins Juliol de 2011. Dividit en tres grups: -Grup 1: 12 participants (punció seca) -Grup 2: 10 participants (tècnica strain-counterstrain). -Grup 3: 12 participants (simulació tècnica strain-counterstrain).

L’objectiu és comparar els efectes de la punció seca i la tècnica de “strain-counterstrain” respecte la tècnica de “strain-counterstrain” aplicada de manera simulada (placebo), i també comparar la punció seca respecte la tècnica de “strain-counterstrain” sobre punts gallets situats al trapezi superior. Variables: -Discapacitat del subjecte degut al dolor de coll (NDI). -El llindar de dolor a la pressió (PPT). -La intensitat de dolor (VAS).

-Neck Disability Index (NDI): per avaluar la discapacitat percebuda subjectivament pel pacient. -Algòmetre: per mesurar el llindar de dolor a la pressió (PPT). -Visual Analogue scale (VAS): per avaluar el dolor.

S’ha observat amb el temps un efecte significatiu dels tres grups en les diferents variables al cap de 3 setmanes, respecte els paràmetres inicials:

- VAS (P<0.001). - VAS “elicited pain”

(P<0.001). - PPT (P<0.01). - NDI (P=0.016).

No s’ha observat diferències del grup 1 (punció seca), respecte el grup 3 (simulació SCS).

S’ha observat en el grup 2 (SCS) un augment de la funcionalitat (P<0,05) a les 3 setmanes, respecte grups 1 i 3.

Yeganeh Lari A. et al. (2016)

Assaig clínic aleatoritzat PEDro 4/10

(39)

- 60 participants d’entre 18 i 30 anys. - Tots els participants són dones. - Reclutades de la universitat de ciències de la medicina de Shahid Beheshti. Dividit en tres grups: -Grup 1: 20 participants (punció seca + MET). -Grup 2: 20 participants (MET). -Grup 3: 20 participants (punció seca).

L’objectiu d’aquest estudi és comparar els efectes de la combinació de la punció seca (PS) i la tècnica d’energia muscular (MET) respecte la punció seca i la tècnica d’energia muscular aplicades de forma única, en punts gallet latents situats al trapezi superior. Variables: -El llindar de dolor a la pressió (PPT). -La intensitat de dolor (VAS). - Rang de moviment cervical (ROM)

-Algòmetre: per mesurar el llindar de dolor a la pressió (PPT). -Visual Analogue scale (VAS): per avaluar el dolor. -CROM: per avaluar el rang de moviment cervical.

En tots els grups la millora ha estat major desprès del tractament, respecte abans del tractament (P<0,001), en les variables VAS, PPT i ROM.

El grup 1 (PS+MET), ha presentat una millora significativa respecte el grup 2 i 3 (P<0,05), en les variables VAS, PPT i ROM.

Ziaeifar M. et al. (2016)

Assaig clínic aleatoritzat

-31 participants d’entre 20 i 48 anys. Dividits en dos grups:

L’objectiu és investigar els efectes que produeix la punció seca sobre les variables d’intensitat

-Algòmetre: per mesurar el llindar de dolor a la pressió (PPT).

El grup experimental (PS), ha mostrat una disminució significativa del dolor i PPT (P<0,05) als 2

21

PEDro 4/10

(40)

-Grup experimental: 14 participants (punció seca). -Grup estàndard: 17 participants (compressió isquèmica).

de dolor (NPS) i llindar de dolor a la pressió (PPT), en comparació amb la compressió isquèmica (IC) immediatament i 48 hores després de realitzar el tractament sobre punts gallet situats al trapezi superior. Variables: - El llindar de dolor a la pressió (PPT). - Intensitat de dolor (NPS).

- Escala numèrica de dolor (NPS): utilitzada per analitzar la intensitat de dolor.

dies respecte abans de cada tractament.

El grup estàndard (compressió isquèmica), ha mostrat disminució significativa del dolor i PPT (P<0,05) immediatament i als 2 dies, respecte abans de cada tractament.

El grup experimental (PS), ha mostrat una milloria significativa del PPT (P<0,05) als dos dies de realitzar cada tractament, respecte el grup estàndard.

Pecos-Martín D. et al. (2015)


(41)

-72 participants. -Població estudiantil. Dividits en dos grups: -Grup de tractament: 36 participants (punció seca) -Grup control: 36 participants (punció seca fora del punt gallet)

L’objectiu és avaluar l’efecte de la punció seca, en punts gallet situats en el trapezi inferior i en pacients amb dolor idiopàtic de coll. Variables: -El dolor del pacient (VAS i Northwick questionnaire). -El llindar de dolor a la pressió (PPT). -La funcionalitat (Neck Pain questionnaire).

- Visual Analogue scale (VAS): per avaluar el dolor. - Neck Pain questionnaire (NPQ): per avaluar la funcionalitat. - Algòmetre: per mesurar el llindar de dolor a la pressió (PPT). - Northwick questionnaire: per avaluar la intensitat de dolor.

Interacció significativa de grup-temps per les variables de dolor, NPQ i PPT, en el grup de tractament (PS), comparant paràmetres inicials amb el de immediatament desprès del tractament, 1 setmana i un mes (P<0,001)

Major reducció del dolor de coll del grup tractament (PS) respecte grup control, al cap d’una setmana i un mes (P<0,001).

Nivells més alts de PPT del grup tractament (PS) respecte grup control durant tot el seguiment (P<0,001).

Llamas-Ramos, R. et al. (2014)


(42)

-94 participants (edat mitjana: 31 ± 3 anys). Dividits en dos grups: -Grup 1: 47 participants (punció seca). -Grup 2: 47 participants (teràpia manual).

L’objectiu és comparar els efectes de la punció seca respecte la teràpia manual analitzant el dolor, la funcionalitat, el llindar de dolor a la pressió i el rang de moviment cervical en pacients amb dolor de coll crònic. Variables: - La funcionalitat (Neck Pain questionnaire). - El llindar de dolor a la pressió (PPT). - Intensitat de dolor (NPS). - Rang de moviment

- Algòmetre: per

mesurar el llindar de dolor a la pressió (PPT). - Escala numèrica de dolor (NPS): utilitzada per analitzar la intensitat de dolor. - Neck Pain questionnaire (NPQ): per avaluar la funcionalitat. -CROM: per avaluar el rang de moviment cervical.

Interacció significativa grup-temps en ambdós grups, en les variables de dolor, discapacitat, ROM actiu i PPT, en tots els períodes de seguiment (P<0,001).

Diferències significatives entre els dos grups en els paràmetres de PPT, sent major en tots els períodes de seguiment en el grup de punció seca (P<0,001).

22

cervical (CROM).

Mejuto-Vázquez MJ. et al. (2014)


(43)

-17 participants (Edat mitjana: 25 ± 4 anys). Dividits en dos grups: -Grup de tractament: 9 participants (punció seca). -Grup control: 8 participants (cap tractament).

L’objectiu d’aquest estudi és determinar els efectes de la punció seca en el dolor de coll, la sensibilitat a la pressió i el rang de moviment cervical en pacients amb un dolor mecànic agut en el coll i punts gallet actius en el trapezi superior. Variables: - El llindar de dolor a la pressió (PPT). - Rang de moviment cervical (CROM). - Intensitat de dolor (NPS).

- Algòmetre: per

mesurar el llindar de dolor a la pressió (PPT).

-CROM: per avaluar el rang de moviment cervical. - Escala numèrica de dolor (NPS): utilitzada per analitzar la intensitat de dolor.

Interacció significativa de grup-temps, en quant a les variables de dolor, PPT i ROM, en el grup de tractament (PS), al cap de 10 minuts i 1 setmana desprès del tractament, respecte paràmetres inicials (P<0,05).

Millora significativa del grup de tractament (PS), en les variables de dolor, PPT i ROM, respecte grup control (P<0,02), 10 minuts i 1setmana desprès.



(44)

-33 participants d’entre 20-48 anys. Dividits en dos grups: - Grup experimental: 16 participants (punció seca) - Grup estàndard: 17 participants (tècnica de compressió)

L’objectiu de l’estudi és investigar l’efecte de la punció seca sobre la intensitat de dolor, el llindar de dolor a la pressió i la discapacitat en comparació amb la tècnica de compressió en individus amb punts gallet situats en el trapezi superior. Variables: -El dolor del pacient (VAS). -El llindar de dolor a la pressió (PPT). - Discapacitat de braç,espatlla i mà (DASH).

- Algòmetre: per

mesurar el llindar de dolor a la pressió (PPT). -Visual Analogue scale (VAS): per avaluar el dolor. -Qüestionari DASH: per

avaluar la discapacitat de braç ,espatlla i mà.

Millores significatives en ambdós grups, en les variables de dolor, PPT i DASH, comparant paràmetres abans del tractament respecte desprès. Grup experimental i grup estàndard (P<0,01).

Diferència significativa entre els dos grups en la variable de dolor, desprès de realitzar tractament. El grup experimental (PS) mostra més efectivitat respecte el grup estàndard (P=0,01).

Rayegani SM. et al. (2014)


(45)

-37 participants d’entre 20-50 anys. Dividits en dos grups: -Grup 1: 19 participants (punció seca). -Grup 2: 18 participants (fisioteràpia). -Reclutats en el Centre de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital Tajrish

L’objectiu d’aquest estudi és comparar els efectes de la punció seca respecte la fisioteràpia davant la síndrome de dolor miofascial. Variables: - El llindar de dolor a la pressió (PPT). - L’estat de salut (SF-36) - La intensitat de dolor (VAS)

- MOS 36- Item Short-Form Health Survey(SF-36): per avaluar l’estat de salut. - Algòmetre: per

mesurar el llindar de dolor a la pressió (PPT). - Visual Analogue scale (VAS): per avaluar el dolor.

S’ha observat millores significatives en el grup 2 (fisioteràpia), en les variables de dolor, PPT i SF-36, al cap d’una setmana i un mes, respecte els paràmetres inicials (P<0,05).

S’ha observat millores significatives en el grup 1 (PS), en les variables de dolor i PPT, al cap d’una setmana i un mes, respecte els

23

Shohadaye. paràmetres inicials (P<0,05). Al cap d’un mes també ha tingut resultats significatius en la variable de SF-36, respecte paràmetres inicials (P<0,05)

Ilbuldu E. et al. (2004)


(46)

-60 participants d’entre 18 i 50 anys. Dividits en tres grups: -Grup 1: 20 participants (placebo làser). -Grup 2: 20 participants (punció seca). -Grup 3: 20 participants (làser).

L’objectiu d’aquest estudi és avaluar l’efectivitat del làser en el tractament de la síndrome de dolor miofascial, respecte un grup placebo i la punció seca. Variables: - La intensitat de dolor (VAS) - El llindar de dolor a la pressió (PPT). - Rang de moviment cervical (CROM). - Funcionalitat (Nottingham Health Profile). -Quantitat d’analgèsics.

- Visual Analogue scale (VAS): per avaluar el dolor. - Algòmetre: per

mesurar el llindar de dolor a la pressió (PPT).

-CROM: per avaluar el rang de moviment cervical. -Nottingham Health

Profile: per avaluar la funcionalitat.

S’ha observat diferències significatives en el grup 3 (làser), en les variables de dolor, PPT, analgèsics, ROM (extensió, inclinació dreta i esquerra) i funcionalitat (subgrups de dolor i activitat física), en el post tractament (4setmanes), respecte els altres dos grups (P<0,05).

5.2. ASSAJOS CLÍNICS

5.2.1. Cerezo-Téllez E. et al. (2016):

Assaig clínic aleatoritzat amb una mostra de 44 participants, on els participants

presenten una edat mitjana de 43,6 ± 15 anys, dels quals 36 són dones i 8 són

homes. L’objectiu de l’estudi és determinar l’efectivitat de la punció seca

profunda en punts gallet actius situats al trapezi.

La mostra de 44 participants s’ha dividit en dos grups de forma aleatòria: grup

de tractament i grup control. El grup de tractament ha estat format per 22

participants, que han rebut de tractament la punció seca profunda combinada

amb estiraments passius. En canvi, el grup control ha estat format per 22

participants, que han rebut de tractament només els estiraments passius.

La punció seca profunda ha estat realitzada de la següent forma:

- En el cas de punts gallet al trapezi superior s’ha posat el pacient en decúbit

pro, i en el cas de punts gallet situats al trapezi mig i inferior, s’ha posat el

pacient en decúbit lateral. Seguidament, un cop col·locat el pacient en la

24

posició més adequada, s’ha inserit l’agulla (4cm x 0,32 mm) fins a trobar el punt

gallet. Una vegada trobat, s’ha utilitzat una tècnica d’entrada i sortida de l’agulla

buscant una resposta de contracció local. Desprès de 4 respostes de

contracció local, s’ha retirat l’agulla i s’ha realitzat un estirament del trapezi.

L’estirament passiu ha estat realitzat de la següent forma:

- En el cas de punts gallet al trapezi superior s’ha posat el pacient en decúbit

supí, i en el cas de punts gallet situats al trapezi mig i inferior, s’ha posat el

pacient en decúbit lateral. Durant l’estirament s’ha evitat la provocació de dolor,

s’ha mantingut la tensió durant 4 segons i alliberat la tensió durant 8 segons.

Aquest procediment s’ha repetit 3 vegades.

El període total emprat per realitzar aquest estudi ha estat de 45 dies. S’han

realitzat 5 sessions en total, repartides en 3 setmanes: 2 sessions la primera

setmana, 2 sessions la segona setmana i 1 sessió la tercera setmana.

Les dades s’han recollit:

- Abans de realitzar les diverses sessions de tractament.

- 4 dies desprès de realitzar l’últim tractament (cinquena sessió).

- 2 setmanes desprès de l’anterior recollida de dades.

Els criteris d’inclusió han estat els següents:

- Almenys un punt gallet situat en el múscul trapezi.

- >4 hores/dia davant de l’ordinador.

- Participants de més de 18 anys.

Els criteris d’exclusió han estat els següents:

- Estar sota medicació antiinflamatòria, analgèsica, anticoagulant, relaxant

muscular o antidepressiva, al començament de l’estudi o 1 setmana abans.

- Diagnòstic de fibromiàlgia.

- Contraindicació per a teràpia física conservadora o invasiva (infecció, febre,

hipotiroïdisme, por a les agulles, ferides a l’àrea de punció, al·lèrgia al

metall, càncer o malaltia sistèmica).

25

Respecte la taxa d’abandonaments, l’article no fa referència a cap

abandonament durant l’estudi.

Aquest estudi presenta certes limitacions:

- Diferents terapeutes han realitzat l’estirament passiu.

- Gran nombre de participants, a l’hora de realitzar l’estudi, han tingut

presents més punts gallet situats a altres músculs, que no han estat tractats,

i que han pogut referir dolor al cap i coll.

- La mida de la mostra ha estat petita.

- Els resultats han estat avaluats a curt termini. Falta seguiment a llarg

termini.

- La mostra s’ha compost per participants d’un sol centre, i el reclutament

s’ha realitzat per mitjà de dos mètodes, que podrien donar un biaix de

validesa externa.

Els resultats obtinguts en aquest estudi han estat els següents:

En quant a la variable VAS, en el grup de tractament ha disminuït

significativament desprès de 4 dies d’aplicar el tractament (l’últim) i al final del

seguiment, respecte els paràmetres inicials (P<0,001). En el grup control, ha

disminuït significativament desprès de 4 dies d’aplicar el tractament (l’últim)

(P<0,001), i s’ha mantingut els valors en el seguiment (P<0,001). En el grup de

tractament ha disminuït significativament el dolor respecte el grup control

(P<0,001).

En quant a la variable PPT, ambdós grups presenten un augment significatiu al

cap de 4 dies del tractament (últim tractament), respecte els paràmetres inicials

(P<0,001). I en l’avaluació a final de seguiment, el grup de tractament ha

mostrat millores significatives respecte el grup control (P<0,001).

En quant a la variable CROM, en el grup de tractament hi ha hagut una millora

en la rotació, inclinació i flexió/extensió (P<0.001; P<0.05; P<0.05,

respectivament), en les avaluacions realitzades als 4 dies desprès de l’últim

tractament i a final del seguiment, respecte els paràmetres inicials. En el grup

control s’ha trobat una milloria en la rotació (P<0,05), desprès de 4 dies de

l’últim tractament respecte els paràmetres inicials, però cap millora significativa

26

en els moviments d’inclinació i flexió/extensió. Per últim, el grup de tractament

ha mostrat més milloria que el grup control, tant als 4 dies desprès del

tractament (P<0,05), com a final del seguiment (P<0,05).

En quant a la variable de força muscular, en el grup de tractament s’ha trobat

un augment en flexió, extensió, rotació dreta i esquerra (P<0,001), i en

inclinació (P<0,05). Aquest augment ha estat en les diferents avaluacions (als 4

dies de l’últim tractament i a final de seguiment), respecte els paràmetres

inicials. En el grup control, s’ha trobat un augment en flexió i rotació esquerra

(P<0,05), comparant resultats de 4 dies desprès de l’últim tractament respecte

els paràmetres basals. Finalment, el grup de tractament ha mostrat més milloria

que el grup control, tant als 4 dies desprès del tractament (P<0,05), com a final

del seguiment (P<0,05).

En conclusió, d’acord amb els resultats de l’article, la punció seca profunda

combinada amb estiraments passius ha obtingut una major millora significativa

en totes les variables (PPT, VAS, CROM i força muscular) respecte els

estiraments passius aplicats de forma única.

5.2.2. Segura-Ortí E. et al. (2016):

Assaig clínic aleatoritzat amb una mostra de 34 participants d’una edat mitjana

de 32.7 ± 10.3. La mostra està formada per 25 dones i 9 homes. L’objectiu

d’aquest estudi és comparar els efectes de la punció seca i la tècnica de

“strain-counterstrain” respecte la tècnica de “strain-counterstrain” aplicada de

manera simulada (placebo), i també comparar la punció seca respecte la

tècnica de “strain-counterstrain” sobre un punt gallet situat al trapezi superior.

La mostra s’ha dividit en 3 grups de forma aleatòria: el Grup 1, Grup 2 i Grup 3.

El Grup 1 ha estat format per 12 participants que han rebut de tractament la

punció seca. El Grup 2 ha estat format per 10 participants que se’ls hi ha

realitzat com a tractament la tècnica “strain-counterstrain”. Finalment el Grup 3,

ha estat format per 12 participants que han rebut de tractament la tècnica

“strain-counterstrain” de forma simulada (placebo).

La punció seca ha estat realitzada de la següent forma:

27

- Una vegada localitzat el punt gallet corresponent, s’ha inserit l’agulla

(0,25mm de diàmetre i 25 mm de longitud) en aquest punt, realitzant una

tècnica d’entrada i sortida, per provocar una resposta de contracció local. La

tècnica ha finalitzat quan ja no s’ha produït la resposta de contracció local.

Al finalitzar, se’ls ha instruït als participants realitzar 8 ABD i encongiments

d’espatlla. També, se’ls hi ha realitzat un estirament passiu de trapezi

superior al acabar el tractament.

La tècnica de “strain-counterstrain” ha estat realitzada de la següent forma:

- S’ha col·locat el pacient en una posició acurtada del múscul trapezi

superior, és a dir, en una inclinació cervical homolateral i una rotació

cervical contra lateral, respecte el punt gallet simptomàtic. Una vegada s’ha

observat que la palpació del punt gallet ja no ha provocat resposta de dolor,

s’ha mantingut aquella posició passivament durant 90 segons.

La tècnica de “strain-counterstrain” de forma simulada, ha estat realitzada de la

següent forma:

- En primer lloc, s’ha col·locat el pacient en decúbit supí. Seguidament, s’ha

localitzat el punt gallet i s’ha realitzat durant 90 segons lleugeres pressions i

moviments digitals que han estat per sota el llindar de dolor.

Tot aquest procediment s’ha dut a terme durant un període de 3 setmanes.

Durant aquestes 3 setmanes, el grup 1 (punció seca) ha realitzat una sessió a

la setmana (3 sessions) i el grup 2 i 3 , ha realitzat dues sessions a la setmana

(6 sessions cada grup).


- Abans d’iniciar el tractament (dades inicials).

- 3 setmanes desprès de l’inici del tractament (post tractament).

El principal criteri d’inclusió, ha estat:

- Presència de punts gallet actius situats al trapezi superior.

D’altra banda, els criteris d’exclusió han estat els següents:

28

- Fibromiàlgia.

- Trastorns de coagulació sanguínia.

- Síndrome de dolor crònic.

- Càncer, al·lèrgies.

- Aversió a les agulles.

- Ús d’anticoagulants.

- Opioides o medicaments antiepilèptics.

- Antecedents de lesions a columna cervical o cirurgia d’espatlla en els últims

3 anys.

- Embaràs.

- Consum diari d’alcohol de més de 27,4 g en homes o 13,7 g en dones.

Respecte la taxa d’abandonament, s’han produït un total de 10

abandonaments. S’han produït 2 abandonaments en el Grup 1 (punció seca),

degut a la falta d’acord amb el grup que els hi ha tocat aleatòriament. En el

Grup 2 també s’han produït 2 abandonaments: un per empitjorament de

símptomes i l’altre per pèrdua de contacte. Finalment, en el Grup 3 s’han

produït 6 abandonaments: 2 per empitjorament de símptomes i 4 per pèrdua de

contacte. Per tant, els resultats són analitzats en 24 participants.

Limitacions trobades en aquest estudi:

- La mostra és molt petita, i per tant no pot mostrar uns resultats del tot reals

sobre els efectes.

- Falta de seguiment a llarg termini.

- Nivell de discapacitat dels participants és lleu, i per tant pot limitar l’efecte

terapèutic real que pot assolir.

- No s’ha pogut prevenir la ingesta de fàrmacs antiinflamatoris i relaxants

musculars durant l’estudi, això ens pot alterar els resultats de llindar de

dolor a la pressió (PPT).

- L’estudi no té en compte els punts gallet situats al trapezi inferior.

- No han estat disponibles les dades de resultats dels diferents

abandonaments.

29

- La tècnica de “strain-counterstrain” pot ser que no s’hagi aplicat de forma

adequada, ja que s’ha realitzat en aquest estudi durant uns 90 segons, i

altres investigadors han utilitzat aquesta tècnica durant 6-7 minuts.

- Estudi d’un únic múscul, quan el dolor també pot venir referit d’altres

músculs.

Els resultats de l’estudi han revelat que els diferents grups d’estudi no han

mostrat diferències significatives entre ells, però si que s’ha observat amb el

temps un efecte positiu en les diferents variables (VAS - P<0.001, VAS “elicited

pain” - P<0.001, PPT- P<0.01 i NDI - P=0.016) al cap de tres setmanes

respecte els paràmetres inicials. També s’ha pogut observar, al cap de tres

setmanes respecte paràmetres inicials, una disminució del nivell de dolor (VAS)

en els tres grups, un augment del llindar de dolor a la pressió (PPT) en els

diferents grups i una significativa disminució de la discapacitat (NDI) en el Grup

2 (“strain-counterstrain”), però en aquest cas cap diferència significativa en els

altres dos grups (1 i 3) respecte la variable de discapacitat.

En conclusió, després de realitzar els diferents tractaments no s’han observat

diferències significatives entre els tres grups, però si que s’ha observat un

efecte positiu després d’un període de temps, en els paràmetres de VAS i PPT

en el grup de punció seca.

5.2.3. Yeganeh Lari A. et al. (2016):

Assaig clínic aleatoritzat amb una mostra de 60 participants de sexe femení,

d’entre 18-30 anys, reclutades de la universitat de ciències de la medicina de

Shahid Beheshti. L’objectiu d’aquest estudi és comparar els efectes de la

combinació de la punció seca (PS) i la tècnica d’energia muscular (MET)

respecte la punció seca i la tècnica d’energia muscular aplicades de forma

única, en punts gallet latents situats al trapezi superior.

La mostra de 60 participants s’ha dividit en tres grups de forma aleatòria: grup

1, grup 2 i grup 3. El grup 1 ha estat format per 20 participants, que han rebut

de tractament la punció seca combinada amb la tècnica energètica muscular. El

grup 2 ha estat format per 20 participants, que han rebut de tractament la

30

tècnica energètica muscular. Per últim, el grup 3, ha estat format per 20

participants, que se’ls hi ha aplicat només la punció seca.


- Amb el pacient en decúbit supí, una vegada localitzat el punt gallet, se li ha

inserit l’agulla (0,25 x 25 mm) en un angle de 30º amb la pell. Una vegada en el

punt gallet, s’ha realitzat repetidament l’extracció de l’agulla del punt gallet i

seguidament la reinserció per penetrar una nova part del punt gallet fent-ho en

diferents angles però sense perdre el punt d’entrada a la pell, amb la finalitat

d’obtenir respostes de contracció local.

La tècnica energètica muscular ha estat realitzada de la següent forma:

-El pacient s’ha col·locat en decúbit supí i el metge ha estabilitzat l’espatlla del

costat afectat amb una mà, mentre la zona de l’orella i mastoide s’ha subjectat

amb la mà contrària. Seguidament el cap i coll s’han doblegat lateralment cap

el costat contra lateral, s’ha flexionat i rotat homo lateralment, col·locant el

pacient just a baix de la seva barrera de restricció del trapezi superior. Llavors

el pacient ha encongit l’espatlla afectada estabilitzant cap a l’orella amb un

esforç sub màxim sense dolor. La contracció isomètrica s’ha mantingut durant

7-10 segons. Durant la fase de relaxació el cap i coll han reduït els graus de

flexió lateral, flexió i rotació per augmentar l’estirament del múscul. Cada

estirament ha durat uns 30 segons i s’ha repetit de 3 a 5 vegades per sessió.

Durant l’estudi s’han realitzat 4 sessions, de les quals únicament en la 4rta no

s’ha realitzat tractament (només recollida de resultats). Per tant, s’ha realitzat 3

sessions de tractament en un període d’una setmana, deixant un marge de dos

dies entre una sessió de tractament i l’altre.


- Abans de cada sessió de tractament (sessió 1, 2 i 3).

- Desprès de cada sessió de tractament (sessió 1, 2 i 3).

- En la 4rta sessió.


31

- Dones d’entre 18-30 anys.

- Presència d’una banda tensa en el trapezi superior.

- Presència d’un nòdul.

- Presència d’almenys un punt sensible situat en una banda tensa, en

resposta a 25 N de pressió.



- Radiculopatia cervical.

- Neuràlgia facial.

- Alteració de la coagulació.

- Càncer.

- Al·lèrgia (incloent les agulles).

- Història d’operació d’espatlla o cervical.

- Història de trombosis venosa profunda.

- Història de miopatia.

- Història d’infiltració en el punt gallet situat en el trapezi.

- Medicació anticoagulant.

- Consum d’aspirina durant els últims 3 dies.

Respecte la taxa d’abandonaments, l’estudi no fa referència a cap



- Els participants de l’estudi, han estat persones joves, i per tant això pot

haver condicionat l’evolució de la patologia.

- L’estudi ha obtingut només resultats a curt termini. Falta seguiment a llarg

termini.

- En l’estudi només han participat dones.

- La mostra ha estat petita.


músculs.

- No hi ha grup control, per tant, no es pot determinar si les millores són pel

pas del temps o per l’aplicació dels diferents tractaments.

32


En quant a la variable VAS, en tots els grups la puntuació ha estat

significativament menor desprès del tractament, respecte abans del tractament

(P<0,001). El grup 1, ha presentat una millora significativa respecte el grup 2 i 3

(P<0,05). I finalment, no s’ha observat diferències significatives del VAS entre

el grup 2 (MET) i el grup 3 (punció seca) (P= 0.994).

En quant a la variable PPT, en tots els grups la puntuació ha estat

significativament major desprès del tractament, respecte abans del tractament


(P<0,05). I finalment, no s’ha observat diferències significatives del PPT entre

el grup 2 (MET) i el grup 3 (punció seca) (P=0.550).

En quant a la variable ROM, en tots els grups la millora ha estat

significativament major desprès del tractament, respecte abans del tractament


(P<0,05). I al igual que les altres dos variables, no s’ha observat diferències

significatives del ROM entre el grup 2 (MET) i el grup 3 (punció seca)

(P=0.964).

En conclusió, d’acord amb els resultats de l’estudi, els 3 tractaments han donat

millores significatives en totes les variables avaluades durant l’estudi. Però el

tractament que ha donat una milloria significativament major respecte els altres

tractaments ha estat el de combinar la punció seca amb la tècnica energètica

muscular (Grup 1).

5.2.4. Ziaeifar M. et al. (2016):

Assaig clínic aleatoritzat amb una mostra de 31 dones d’entre 20 i 48 anys.

L’objectiu d’aquest estudi és investigar els efectes que produeix la punció seca

sobre les variables d’intensitat de dolor (NPS) i llindar de dolor a la pressió

(PPT), en comparació amb la compressió isquèmica (IC) immediatament i 48

hores després de realitzar el tractament sobre punts gallet situats al trapezi

superior.

33

La mostra de 31 dones s’ha dividit en dos grups de forma aleatòria per mitjà

d’una moneda: grup experimental i grup estàndard. El grup experimental ha

estat format per 14 dones, i es realitza la punció seca com a tractament, en

canvi el grup estàndard ha estat format per 17 dones, i es realitza de

tractament la compressió isquèmica.


- En primer lloc, s’ha col·locat el participant en una posició de decúbit pro.

Seguidament s’ha localitzat el punt gallet i s’ha inserit l’agulla (50 x 0,3 mm)

perpendicularment al teixit buscant una resposta de contracció local. S’ha

repetit aquest procediment d’entrada i sortida fins que ha desaparegut

aquesta resposta de contracció local. La velocitat d’inserció no s’ha

controlat.

La compressió isquèmica s’ha realitzat de la següent forma:

- S’ha col·locat el participant en una posició de decúbit pro. Seguidament el

terapeuta li ha realitzat una pressió sobre el punt gallet, fins arribar a l’inici

d’una sensació dolorosa. En aquell moment s’ha mantingut la pressió fins

que el dolor ha disminuït un 50% (subjectivament). En aquell moment s’ha

tornat a augmentar la pressió fins tornar a sentir el dolor. Aquest procés s’ha

repetit durant 90 segons.

El tractament per ambdós grups ha estat realitzat durant una setmana,

composta per 3 sessions que deixen un marge de 48 hores entre una sessió i

l’altre.


- Abans del 1r tractament.

- Immediatament desprès del 1r tractament.

- 48 hores desprès de 1r tractament / Abans del 2n tractament.

- Immediatament desprès del 2n tractament.

- 48 hores desprès del 2n tractament / Abans del 3r tractament.

- Immediatament desprès del 3r tractament.

- 48 hores desprès de 3r tractament.

34

El criteri d’inclusió principal ha estat:

- Presència de punts gallet actius en el trapezi superior.

En canvi, els criteris d’exclusió han estat el següents:

- Historia de la síndrome de fibromiàlgia.

- Lesió per fuetada cervical.

- Cirurgia cervical.

- Fractura cervical.


- Malaltia sistèmica.

- Tuberculosis.

- Mielopatia cervical.

- Esclerosis múltiple.

- Tractament de punts gallet durant l’últim mes abans de l’estudi.

- Contraindicacions de la punció seca: infecció local, embaràs amb amenaça

de perdre el fill, ús d’anticoagulants o ús d’esteroides.

Respecte la taxa d’abandonament, l’estudi no fa referència a cap

abandonament durant el transcurs d’aquest.

D’altra banda, aquest estudi presenta certes limitacions importants a tenir en

compte que són:

- La mida de la mostra, ja que és una mostra petita.

- La participació exclusiva de dones en l’estudi.

- La falta de seguiment a llarg termini.


músculs.



El resultats obtinguts en aquest estudi han estat els següents:

En el cas de la punció seca, s’ha observat una millora significativa en la

variable de dolor 2 dies desprès del 1r tractament respecte abans del 1r

tractament (P=0,000), immediatament desprès del 2n tractament respecte

35

abans del 2n tractament (P=0,01) i 2 dies desprès del 2n tractament respecte

abans del 2n tractament (P=0,000). I en quant a la variable PPT s’ha observat

una millora significativa 2 dies desprès del 1r tractament respecte abans del 1r

tractament (P=0,000) i 2 dies desprès del 3r tractament respecte abans del 3r

tractament (P=0,04).

En el cas de la compressió isquèmica, s’ha observat una millora significativa en

la variable de dolor immediatament desprès del 1r tractament respecte abans

(P=0,000), 2 dies desprès del 1r tractament respecte abans del 1r tractament (P=0,000), immediatament desprès del 2n tractament respecte abans del 2n

tractament (P=0,000), 2 dies desprès del 2n tractament respecte abans del 2n

tractament (P=0,000), immediatament desprès del 3r tractament respecte

abans del 3r tractament (P=0,01) i 2 dies desprès del 3r tractament respecte

abans del 3r tractament (P=0,01). I en quant a la variable PPT s’ha observat

una millora significativa immediatament desprès del 1r tractament respecte

abans del 1r tractament (P=0,000), 2 dies desprès del 1r tractament respecte

abans del 1r tractament (P=0,04), immediatament desprès del 3r tractament

respecte abans del 3r tractament (P=0,000) i 2 dies desprès del 3r tractament

respecte abans del 3r tractament (P=0,04).

Finalment, s’ha trobat que la punció seca és més efectiva que la compressió

isquèmica sobre el llindar de dolor a la pressió (PPT) al cap de 2 dies de

realitzar el tractament.

En conclusió, la punció seca presenta millores davant el dolor (NPS) i el llindar

de dolor a la pressió (PPT) al cap de 2 dies de realitzar el tractament, però no

mostra millores de forma immediata.

5.2.5. D. Pecos-Martín et al. (2015):

Assaig clínic aleatoritzat, amb una mostra de 72 participants estudiants d’entre

18-42 anys, 14 homes i 58 dones, on realització de l’estudi s’ha portat a terme

en una clínica universitària. L’objectiu d’aquest estudi és avaluar l’efecte de la

punció seca, en punts gallet actius situats en el trapezi inferior i en pacients

amb dolor idiopàtic de coll.

36

S’ha dividit la mostra en dos grups: grup de tractament i grup control. El grup de

tractament ha estat format per 36 participants que han rebut la punció seca

com a tractament. El grup control ha estat format per 36 participants que han

rebut la punció seca aplicada fora del punt gallet, realitzant-la a 1,5 cm el punt

gallet.


- Inicialment, el participant s’ha col·locat en una posició de decúbit lateral.

Seguidament s’ha localitzat el punt gallet corresponent i s’ha inserit l’agulla

(0,25 x 25 mm) en una direcció ascendent a través del teixit muscular,

utilitzant la tècnica d’entrada i sortida ràpida. La inserció de l’agulla es va

repetir de 8 a 10 vegades.

La punció seca aplicada fora del punt gallet ha estat realitzada de la següent

forma:

- S’ha utilitzat el mateix procediment mencionat anteriorment, però la inserció

de l’agulla s’ha realitzat a 1,5 cm del punt gallet.

L’estudi ha realitzat un temps de seguiment d’1 mes. Durant aquest mes,

només s’ha realitzat una única sessió en cada grup.


- Abans de realitzar el tractament.

- Immediatament després de realitzar el tractament.

- 1 setmana després de realitzar el tractament.

- 1 mes després de realitzar el tractament.

Els criteris d’inclusió han estat:

- Dolor unilateral de coll.

- Dolor de coll de > 3 mesos.

- Punts gatell actius situats al trapezi inferior.

- El diagnòstic dels diferents punts gallet s’ha basat en els criteris proposats

per Simons, que són 4 i s’han de complir 3 d’ells. Els 4 criteris són:

37

presència de banda tensa, un lloc sensible a la banda tensa, reconeixement

de dolor com a propi i un límit dolorós provocat pel rang de moviment.

D’altra banda els criteris d’exclusió han estat:

- Història de trauma al coll,

- Radiculopatia cervical

- Operació quirúrgica prèvia a zona de coll o espatlla

- Història de cefalea primària

- Tractament de punts d’activació o punció seca al coll durant els 6 mesos

anteriors

- Dèficits cognitius

- Fòbia a les agulles.

Respecte la taxa d’abandonament l’estudi no fa referència a cap

abandonament durant l’estudi, s’ha començat amb 72 participants, i s’ha

finalitzat amb 72.

Les limitacions d’aquest estudi han estat:

- Estudi d’un únic múscul, quan el dolor del coll també pot venir referit d’altres

músculs

- L’estudi no ha avaluat els efectes terapèutics a llarg termini.

- Població és jove, per tant pot mostrar diferències de de resultats a causa de

diferències d’edat.

- S’ha realitzat una única sessió de tractament.

En aquest estudi s’ha observat una interacció significativa entre el grup-temps,

per a la variable d’intensitat de dolor, ja que s’ha reduït significativament a

mesura que ha passat el temps, en el grup de tractament (1 setmana i 1 mes)

(P<0.001). També s’han vist diferències significatives en el dolor, on el grup de

tractament (punció seca) en comparació al grup control, ha obtingut una major

reducció d’aquest a la setmana i al mes (P<0.001). D’altra banda també s’ha

observat una interacció important del grup-temps per a la variable de NPQ, on

s’ha observat en el grup de tractament (punció seca), una disminució del dolor

de coll i un major nivell de funcionalitat, en comparació amb les dades de

referència (P<0.001). També es pot apreciar una important interacció grup-

38

temps en el cas de la variable PPT, on els participants del grup de tractament

(punció seca) han mostrat un augment significatiu (post-tractament, 1 setmana i

1 mes després) (P<0.001). Finalment, en la variable PPT, s’ha observat que el

grup de tractament comparat amb el grup control té valors més elevats durant

tot el període de seguiment (1.2 vegades major immediatament després, 1.4

vegades major una setmana després i 1.4 vegades major un mes després;

P<0.001).

En conclusió, la punció seca sobre el punt gallet a mostrat més efectivitat que

la punció seca realitzada a 1,5 cm del punt gallet. Per tant, la punció seca

aplicada sobre el punt gallet és un mètode efectiu ja que ha mostrat canvis més

significatius en els nivells de VAS, PPT i NPQ.

5.2.6. Llamas-Ramos, R. et al. (2014):

Assaig clínic aleatoritzat amb una mostra de 94 participants, que està formada

per 62 dones i 32 homes. L’objectiu d’aquest estudi ha estat comparar els

efectes de la punció seca respecte la teràpia manual analitzant el dolor, la

funcionalitat, el llindar de dolor a la pressió i el rang de moviment cervical en

pacients amb dolor de coll crònic.

La mostra s’ha dividit en dos grups, un grup 1 i un grup 2. El grup de 1 ha estat

format per 47 participants, i se’ls hi ha realitzat de tractament la punció seca.

En canvi, el grup 2 que també ha estat format per 47 participants, se’ls hi ha

realitzat teràpia manual davant els punts gallet. La teràpia manual, ha constat

de tècniques de compressió, estiraments o massatge transvers.

La punció seca s’ha realitzat de la següent forma:

- En primer lloc, s’ha col·locat el pacient en una posició adequada i s’ha

localitzat el punt gallet. Seguidament s’ha inserit l’agulla (0,3 x 30 mm)

sobre l’àrea del punt gallet uns 10-15 mm fins obtenir una resposta de

contracció local. Una vegada obtinguda la resposta de contracció local, s’ha

utilitzat la tècnica d’entrada i sortida ràpida, a una velocitat de 1Hz durant

25-30 segons.

39

La teràpia manual s’ha realitzat de la següent manera:

- Tècnica de compressió: el terapeuta ha aplicat una pressió sobre el punt

gallet fins a notar un augment de la restricció. En aquest moment, ha

mantingut la pressió fins alliberar aquesta resistència del teixit i s’ha

incrementat novament la pressió fins a notar un altre augment de la

resistència del teixit. Aquest procés s’ha repetit 3 vegades en cada sessió.

- Estirament: el terapeuta ha col·locat dos dits sobre la banda tensa (un per

sobre el punt gallet i l’altre dit per sota). En aquell moment s’ha exercit una

força oposada de lliscament, per realitzar l’estirament. D’altra banda també

s’ha realitzat un estirament convencional del trapezi superior durant 45

segons.

Durant aquest estudi, s’ha realitzat 2 sessions de tractament en ambdós grups.

La segona sessió de tractament s’ha realitzat al cap d’una setmana de realitzar

la primera sessió. I finalment, els participants han tornat al cap d’una setmana i

dos setmanes després de la darrera sessió, per acabar el seguiment.


- Dades de referència prèvies al tractament.

- 1 dia desprès de realitzar la segona sessió de tractament.

- 1 setmana desprès de realitzar la darrera sessió de tractament.

- 2 setmanes desprès de realitzar la darrera sessió de tractament.

El criteri d’inclusió principal ha estat:

- Presència de punts gallet actius situats en el trapezi superior.

En canvi, els criteris d’exclusió han estat els següents:

- Lesió cervical.

- Antecedent de cirurgia cervical.

- Radiculopatia cervical o mielopatia.

- Fibromiàlgia.

- Qualsevol intervenció de teràpia física durant l’any anterior.

- Por a les agulles.

- Contraindicacions per realitzar punció seca.

40

Respecte la taxa d’abandonament, durant l’estudi s’han produït 3

abandonaments, 2 del grup de tractament i 1 del grup control. Els 2

abandonaments del grup de tractament han estat per pèrdua de contacte i

l’abandonament del grup control s’ha produït per un trasllat del participant. Per

tant els resultats finals han estat analitzats respecte 91 participants.

Les limitacions d’aquest estudi han estat les següents:

- Només dos clínics han realitzat les tècniques de teràpia manual i punció

seca.

- Només s’ha centrat en el trapezi superior, deixant de banda altres músculs

que també poden causar dolor de coll.

- S’han recollit dades únicament en un període de 2 setmanes, és a dir, a curt

termini.

- S’han utilitzat les tècniques de manera aïllada, quan en la pràctica real

s’utilitzen aplicacions multimodals.



- Tampoc s’han tingut en compte altre variables que poden ser importants:

depressió, ansietat, estat d’ànim o trastorns del son.

- Només s’han realitzat dues sessions de tractament.

En l’estudi s’ha observat una disminució progressiva similar de la intensitat del

dolor (P<0.001) i discapacitat (P<0.001), respecte paràmetres inicials, en

ambdós grups a mida que ha passat el temps. També s’ha vist una interacció

significativa entre grup i temps respecte el PPT (P<0.001), que en aquest cas hi

ha hagut millores significatives del grup 1 respecte el grup 2, en tots els

períodes de seguiment en quant al PPT. Finalment, també s’ha apreciat un

augment similar del rang de moviment cervical actiu (P<0.001) en els dos

grups, respecte paràmetres inicials, a mida que ha passat el temps.

En conclusió, al realitzar els dos tipus de tractament, els resultats han estat

similars en ambdós grups en quant a les variables de dolor i discapacitat,

durant tot el seguiment realitzat. També s’ha observat una gran millora del

llindar de dolor a la pressió (PPT) en el grup que ha rebut la punció seca (Grup

1), respecte el grup 2.

41

5.2.7. Mejuto-Vázquez MJ. et al. (2014):

Assaig clínic aleatoritzat amb una mostra de 17 participants d’una edat mitjana

de 25 ± 4 anys, amb la presència de 9 dones i 8 homes. L’objectiu d’aquest

estudi és determinar els efectes de la punció seca en el dolor de coll, la

sensibilitat a la pressió i el rang de moviment cervical en pacients amb un dolor

mecànic agut en el coll i punts gallet actius en el trapezi superior.

La mostra de 17 participants s’ha dividit en dos grups de forma aleatòria: grup

tractament i grup control. El grup de tractament ha estat compost per 9

participants, que han rebut de tractament la punció seca. En canvi, el grup

control ha estat format per 8 participants, que no han rebut cap tractament.

La punció seca del grup de tractament ha estat realitzada de la següent forma:

- Amb el pacient en decúbit pro, una vegada localitzat el punt gallet, se li ha

inserit l’agulla (0.3 × 30 mm) fins una profunditat d’aproximadament 10-15

mm, fins arribar al punt gallet. En aquest moment s’ha mogut l’agulla en

diferents direccions fins obtenir la primera resposta de contracció local. Una

vegada desencadenada aquesta resposta, s’ha realitzat moviments de dalt

a baix, fent moviments verticals de 2-3 mm sense realitzar moviments de

rotació, a aproximadament 1 Hz durant uns 25-30 segons.

Intervenció del grup control:

- No han rebut cap tractament, per tant s’ha volgut determinar el curs natural

de la patologia. En aquests pacients se’ls hi ha demanat l’absència de

medicaments o tractaments addicionals durant l’estudi, i realitzar les seves

activitats normals però sense augmentar els seus símptomes.

En el grup de tractament només s’ha realitzat una única sessió de punció seca.

El seguiment de l’estudi ha estat d’una setmana.

Les dades s’han recollit en ambdós grups:

- Abans del tractament (pre-tractament).

- 10 minuts desprès de realitzar el tractament.

- 1 setmana desprès de realitzar el tractament.

42


- Dolor de coll de menys de 7 dies (dolor agut).

- Presència de punts gallet actius al trapezi superior, que reproduïssin el dolor

de coll.


- Antecedent de lesió de fuetada cervical.

- Cirurgia prèvia cervical.

- Radiculopatia cervical o mielopatia.


- Algun tractament de fisioteràpia realitzat en els últims 12 mesos.

- Por a les agulles.

- Signe d’insuficiència vertebrobasilar.

- Inestabilitat lligamentosa de la columna cervical.

- Qualsevol contraindicació pe realitzar la punció seca.


abandonament realitzat durant l’estudi.


- Els participants de l’estudi, han estat persones joves, i per tant això pot

haver condicionat l’evolució de la patologia.

- En aquest estudi, tot i tenir un grup control, pot haver implicat un efecte

placebo.

- L’estudi ha obtingut només resultats a curt termini. Falta seguiment a mig

termini i llarg termini.

- Només s’ha realitzat una sessió de punció seca, per tant, si s’haguessin

realitzat més sessions, potser els resultats canviarien.

- Tots els pacients han estat tractats pel mateix metge.

- Petita mida de la mostra.

- Només s’ha centrat en el trapezi superior, deixant de banda altres músculs

que també poden causar dolor de coll.

43


Interacció significativa de grup-temps, en quant a la variable d’intensitat de

dolor, en el grup de tractament, al cap de 10 minuts i 1 setmana desprès del

tractament, respecte paràmetres inicials (P<0,001).

Millora significativa del grup de tractament, en la variable d’intensitat de dolor,

respecte grup control (P<0,001), 10 minuts i 1setmana desprès.

Interaccions significatives de grup-temps en totes les zones analitzades, en

quant al PPT, en el grup de tractament, al cap de 10 minuts i 1 setmana

desprès, respecte paràmetres inicials:

- C5-6 (P<0,001).

- 2n metacarp (P=0,010).

- Tibial anterior (P=0,009).

Millora significativa del grup de tractament, en la variable PPT, respecte grup

control (P<0,01), 10 minuts i 1setmana desprès.

Interacció significativa de grup-temps, en quant a la variable de rang de

moviment cervical, en el grup de tractament, al cap de 10 minuts i 1 setmana

desprès, respecte paràmetres inicials:

- Flexió lateral cervical (P=0,004).

- Rotació cervical (P=0,009).

- Flexió cervical (P=0,008).

- Extensió cervical (P=0,1).

Desprès de realitzar la punció seca, 8/9 participants, han experimentat dolor en

el trapezi superior, però no un augment de dolor. Aquest dolor post tractament

s’ha resolt espontàniament en 24-36 hores.

En conclusió, una sola sessió de punció seca pot disminuir la intensitat de

dolor, la sensibilitat a la pressió i augmentar el rang de moviment cervical a curt

termini, en persones amb un dolor agut i mecànic en el coll. Les diferències

entre els dos grups han estat significatives en totes les variables, per tant, la

punció seca té un efecte clínicament important.

44

5.2.8. M. Ziaeifar et al. (2014):

Assaig clínic aleatoritzat amb una mostra de 33 participants, sense especificar

el gènere, d’entre 20 a 48 anys. L’objectiu d’aquest estudi és investigar l’efecte

de la punció seca sobre la intensitat de dolor, el llindar de dolor a la pressió i la

discapacitat en comparació amb la tècnica de compressió en individus amb

punts gallet situats en el trapezi superior.

La mostra s’ha dividit en dos grups: grup experimental i grup estàndard. El grup

experimental ha estat format per 16 participants que han rebut com a

tractament la punció seca. El grup estàndard ha estat format per 17 participants

que se’ls hi ha realitzat una tècnica de compressió.

La punció seca s’ha realitzat de la següent forma:

- El participant s’ha col·locat en una posició de decúbit pro. Seguidament s’ha

localitzat el punt gallet i s’ha inserit l’agulla repetidament en el punt gallet

buscant una resposta de contracció local, fins que ja no s’ha produït cap

resposta.

La tècnica de compressió s’ha realitzat de la següent forma:

- S’ha col·locat el participant en una posició de decúbit pro o decúbit supí.

Seguidament el terapeuta li ha realitzat una pressió sobre el punt gallet, fins

arribar a l’inici d’una sensació dolorosa. En aquell moment s’ha mantingut la

pressió fins que el dolor ha disminuït un 50% (subjectivament). En aquell

moment s’ha tornat a augmentar la pressió fins tornar a sentir el dolor.

Aquest procés s’ha repetit durant 90 segons.

El temps de seguiment d’aquest estudi ha estat d’una setmana, realitzant cada

grup 3 sessions durant aquesta.


- Abans i desprès de cada sessió de tractament.

- 2 dies desprès de la tercera sessió de tractament (post tractament).

Els criteris d’inclusió principal ha estat la presència d’un punt gallet actiu en el

trapezi superior, que ha requerit les següents condicions:

45

- Presència d’una banda tensa palpable.

- Zona hipersensible situada a la banda tensa.

- Dolor referit a la compressió.

- Reconeixement del dolor com a propi.

- Dolor d’almenys 30 mm de la VAS.

Els criteris d’exclusió han estat:

- Història de fibromiàlgia

- Cirurgia cervical

- Fractura cervical

- Radiculopatia cervical

- Tractament dels punts gallet durant el més anterior a l’estudi

- Malalties sistemàtiques (reumatisme, tuberculosi, mielopatia cervical i

esclerosis múltiple).

Respecte la taxa d’abandonament, aquest estudi no ha presentat

abandonaments. Per tant els resultats avaluats són sobre els 33 participants.

La limitacions que presenta l’estudi són les següents:

- La mida de la mostra és petita.

- Només s’ha centrat en un múscul, deixant de banda altres músculs que

també poden causar dolor de coll.



En l’estudi, després de realitzar la sessió pertinent s’ha observat que en els dos

grups (grup experimental i grup estàndard) hi ha hagut una disminució

significativa del VAS (P=0.000 i P=0.000, respectivament), un augment

important del PPT (P=0.000 i P=0.001, respectivament) i una millora de les

puntuacions de DASH (P= 0.001 i P=0.006, respectivament), desprès de

realitzar el tractament respecte abans del tractament. També s’ha observat una

diferència significativa entre els dos grups, en la puntuació de VAS, després de

realitzar el tractament, on la punció seca mostra més efectivitat (P=0.01). Però

d’altra banda, no s’han trobat diferències significatives després de realitzar el

46

tractament, entre els dos grups, en les variables de PPT (P=0.08) i DASH

(P=0.34).

En conclusió, els dos tipus de tractament són efectius a l’hora de millorar els

paràmetres de dolor, PPT i DASH. Però com s’ha vist, la punció seca té més

efectivitat que la tècnica de compressió a l’hora de millorar la intensitat de dolor

del pacient.

5.2.9. Rayegani SM. et al. (2014):

Assaig clínic aleatoritzat amb una mostra de 37 participants, sense especificar

el gènere, d’entre 20-50 anys. L’objectiu d’aquest estudi és comparar els

efectes de la punció seca respecte la fisioteràpia davant la síndrome de dolor

miofascial.

La mostra de 37 participants s’ha dividit en dos grups de forma aleatòria: grup 1

i grup 2. El grup 1 ha estat compost per 19 participants, que han rebut de

tractament la punció seca. En canvi, el grup 2 ha estat compost per 18

participants, que han rebut fisioteràpia. La sessió de fisioteràpia ha consistit en:

“hot pack”, TENS, ultrasò i estiraments del trapezi superior.

S’ha instruït als pacients d’ambdós grups, realitzar estiraments del trapezi

superior a casa, 2x10 repeticions de 15 segons al dia. Aquest procediment s’ha

portat a terme durant un mes.


- En primer lloc s’ha localitzat els punts gallet més dolorosos, i seguidament

s’ha procedit a la inserció de l’agulla (0,23 mm). Després de la punció, en

els participants se’ls ha instruït l’aplicació de gel les primeres 24 hores, i

se’ls ha receptat una crema.

La sessió de fisioteràpia ha estat realitzada de la següent forma:

- Superficial heat (hot pack): a una temperatura de 74,5º.

- TENS: mode polsat, duració 100-110 μs, freqüència de 70-80 Hz i en total

25 minuts.

47

- Ultrasò: mode continu, dosis 1.25-1.5 w/cm2 i un total de 5 minuts per cada

costat.

- Estirament del trapezi: realitzat pel terapeuta.

El grup de 1 ha realitzat una sessió de punció seca. En canvi, en el grup 2 s’ha

realitzat 10 sessions seqüencials, realitzant 3 sessions per setmana.


- Abans d’iniciar el tractament.

- 1 setmana desprès de realitzar l’última sessió de tractament.

- 1 mes desprès de realitzar l’última sessió de tractament.


- Dolor present en el trapezi superior, que es pot irradiar al coll, braç i part

superior de l’esquena.

- Dolor que no es limita a un dermatoma o miotoma.

- Un o més punts d’activació localitzats en una banda tensa.

- Al aplicar la compressió del punt gallet, el pacient rep un dolor familiar.

- Símptomes persistents durant almenys 2 mesos.

- Resultats dels exàmens neurològics i sensorials correctes.

Els criteris d’exclusió han estat:


- Lesió del plexe braquial.

- Síndromes de pinçament neural.

Respecte la taxa d’abandonaments, l’estudi fa referència a 9 abandonaments.

Dels 9 abandonaments, 5 d’ells s’han produït en el grup 1 (punció seca) i 4

s’han produït en el grup 2 (fisioteràpia). Els 5 abandonaments observats en el

grup 1 s’han produït per les següents raons: 3 no han respòs a les trucades de

telèfon i 2 per la cerca d’altres tractaments. Els 4 abandonaments observats en

el grup 2 s’han produït per les següents raons: 1 no ha respòs a les trucades de

telèfon i 2 per incapacitat d’assistir a les 10 sessions de tractament. Per tant

s’han analitzat finalment 28 participants.

48


- Una mostra petita.

- Les visites de seguiment no han estat realitzades en el mateix moment en

ambdós grups, degut a les diferents durades de cada tractament. L’última

visita de seguiment s’ha realitzat al cap de 2 mesos en el cas del grup 2

(fisioteràpia) i 1 mes en el cas del grup 1 (punció seca).

- Els participants del grup control han tingut el mateix terapeuta durant les 10

sessions.

- Al realitzar diverses sessions (10 sessions) en el grup 2 respecte una del

grup 1, es pot produir algun efecte placebo.

- Els participants del grup 1 (punció seca), també se’ls hi ha aplicat crema i

gel, en el lloc de realització del procés terapèutic.

- Falta de seguiment a llarg termini.

- Només s’ha centrat en un múscul, deixant de banda altres músculs que

també poden causar dolor de coll.



Els resultats obtinguts al cap d’una setmana de seguiment han estat els

següents:

En el grup 2 s’ha observat una disminució significativa del dolor, durant el

repòs, nit i l’activitat (P<0.05), al cap d’una setmana respecte els paràmetres

inicials. També s’ha vist un augment significatiu del PPT, al cap d’una setmana

respecte els paràmetres inicials. Finalment, l’estudi ha mostrat millores

significatives, al cap d’una setmana respecte els paràmetres inicials, del

funcionament social, del rol per problemes físics i del funcionament físic

(paràmetres del SF-36) (P<0.05).

En el grup 1 (punció seca), també s’ha observat una millora significativa del

dolor en repòs, dolor nocturn, dolor al realitzar una activitat i un augment

significatiu del PPT (P <0.05), al cap d’una setmana respecte els paràmetres

inicials. Però en aquest cas no s’han observat canvis en els paràmetres de SF-

36.

49

Els resultats obtinguts al cap d’un mes de seguiment han estat els següents:

Ambdós grups han obtingut resultats significatius, trobant una disminució del

dolor durant activitat, nit i repòs, respecte els paràmetres inicials. D’altra banda

també ha mostrat un augment del PPT, dolor corporal, funcionament físic,

limitació del rol per causes físiques i funcionament social (SF-36) (P<0.05),

respecte els paràmetres inicials. No s’ha observat diferències significatives

entre els resultats d’ambdós grups (P>0.1).

En conclusió, com s’ha vist, els dos tipus de tractament són efectius per tractar

els punts gallet. Però en aquest cas la punció seca és preferible degut a

l’efecte-temps que te, és a dir, en menys temps la punció seca ha obtingut

resultats molt similars al grup de fisioteràpia.

5.2.10. Ilbuldu E. et al. (2004):

Assaig clínic aleatoritzat amb una mostra de 60 participants, on tots els

participants són dones d’entre 18 i 50 anys. L’objectiu d’aquest estudi és

avaluar l’efectivitat del làser en el tractament de la síndrome de dolor

miofascial, respecte un grup placebo i la punció seca.

La mostra de 60 participants s’ha dividit en tres grups de forma aleatòria: grup

1, grup 2 i grup 3. El grup 1 ha estat format per 20 participants, que han rebut

de tractament el làser aplicat de forma placebo. El grup 2 ha estat format per 20

participants, que han rebut de tractament la punció seca. Per últim, el grup 3,

ha estat format per 20 participants, que se’ls hi ha aplicat de tractament el

làser.

A tots els participants se’ls ha exigit seguir una pauta d’estiraments del trapezi

superior, mig i pectoral, i fer exercici regularment durant el període d’estudi.


- La punció s’ha realitzat sobre el punt gallet del trapezi superior, amb una

agulla 0,25 x 25 mm. S’ha realitzat aquest tractament 1 cop a la setmana,

durant 4 setmanes.

50

El làser ha estat aplicat de la següent forma:

-S’ha utilitzat una longitud d’ona de 632,8 nm, que s’ha aplicat sobre els punts

gallet situats en el trapezi superior, en ambdós costats, 3 vegades a la

setmana. El làser de forma placebo ha estat aplicat de la mateixa forma que el

làser, però sense aplicar el raig.

En aquest estudi s’ha observat un període de tractament de 4 setmanes.

Durant aquestes 4 setmanes, el grup de punció seca ha realitzat 4 sessions, i el

grup de làser i làser placebo, han realitzat 12 sessions.


- Just abans de començar el període de tractament (pre tractament).

- A les 4 setmanes d’iniciar el període (post tractament).

- 6 mesos desprès del tractament.

Els criteris d’inclusió principal ha estat els següent:

- Punts gallet en el trapezi superior.


- Presència de tumor.

- Malaltia infecciosa.

- Artrosis en estadi 3 i 4.

- Embaràs.

- Escoliosi.

- Malaltia pulmonar obstructiva crònica.




- Número de sessions realitzades en el grup 2 (punció seca), és menor

respecte els altres dos grups.

- En l’estudi només han participat dones.

- La mostra ha estat petita.

51

- No s’ha avaluat els resultats just desprès de realitzar cada sessió

tractament sinó al final de totes les sessions, per tant els efectes immediats

de la punció seca poden no ser del tot correctes.

- En aquest estudi s’avalua el dolor local, tenint en compte altres músculs que

puguin donar dolor a la zona del coll. No s’avalua únicament el dolor

generat per punts gallet del trapezi. Això pot comportar una difícil avaluació

del dolor generat pel trapezi.


En quant a la variable VAS, en el post tractament, s’ha observat una disminució

significativa en el grup de làser de l’EVA en repòs (P<0,05) i en l’activitat

(P<0,001), respecte els altres grups, però els tres grups respecte els

paràmetres inicials han mostrat milloria. També s’ha observat que no hi ha

hagut diferències entre grups als 6 mesos (P>0,05).

En quant a la variable PPT, en el post tractament, s’ha observat un augment

significatiu en el grup de làser respecte els altres grups (P<0,001), però s’ha

observat que no hi ha hagut diferències entre grups als 6 mesos (P>0,05).

En quant a la variable d’analgèsics, en el post tractament, s’ha observat menys

presa d’analgèsics en el grup de làser respecte els altres grups (P<0,05), però

no s’ha observat aquest efecte als 6 mesos (P>0,05).

En quant a la variable CROM, en el post tractament, s’ha observat un augment

significatiu en flexió, tant en el grup de làser com en el de punció seca,

respecte paràmetres inicials (P<0,05). En el post tractament, també s’ha

observat un augment significatiu en extensió del grup làser respecte els altres

grups (P<0,001). Però no s’ha observat diferències significatives entre els

grups en aquests dos paràmetre als 6 mesos (P>0,05). En el post tractament,

també s’ha observat un augment significatiu de la inclinació dreta i esquerra del

grup làser respecte els altres grups (P<0,001 i P<0,01, respectivament), però

no s’ha observat aquest efecte als 6 mesos (P>0,05).

En quant a la variable Nottingham Health Profile, en el post tractament, s’ha

observat una diferència significativa en els sub grups de dolor i activitat física

52

en el grup làser respecte els altres grups (P<0,001 i P<0,05,respectivament).

Però als 6 mesos no s’ha observat aquest efecte (P>0,05).

En conclusió, d’acord amb els resultats de l’estudi el làser s’ha observat que

presenta més efectivitat a curt termini respecte els altres dos tractaments. Però

també s’ha observat que a llarg termini els 3 grups en totes les variables

presenten una efectivitat similar. Però en quant a la punció seca, s’ha observat

una disminució en totes les variables a curt termini, sobretot en la variable de

dolor. Però no s’ha observat diferències significatives respecte el làser aplicat

de forma placebo en cap variable.

53

6. DOMINÀNCIES

6.1. Dominàncies de poblacio d’estudi:

Gràfic 1. Participants de les diferents mostres d’estudi.

Gràfic 2. Gènere de les mostres.

0102030405060708090

100

Ce

rezo

-Té

llez

E. e

t al

.(2

01

6)

Segu

ra-O

rtí E

. et

al. (

20

16

)

Yega

neh

Lar

i A. e

t al

.(2

01

6)

Ziae

ifar

M. e

t al

. (2

01

6)

Pe

cos-

Mar

tín

D. e

t al

.(2

01

5)

Llam

as-R

amo

s, R

. et

al.

(20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ez M

J. e

t al

.(2

01

4)

Ziae

ifar

M e

t al

. (2

01

4)

Ray

egan

i SM

. et

al. (

20

14

)

Ilbu

ldu

E. e

t al

. (2

00

4)

Nº participants

0102030405060708090

100

Ce

rezo

-Té

llez

E. e

t al

.(2

01

6)

Segu

ra-O

rtí E

. et

al.

(20

16

)

Yega

neh

Lar

i A. e

t al

.(2

01

6)

Ziae

ifar

M. e

t al

. (2

01

6)

Pe

cos-

Mar

tín

D. e

t al

.(2

01

5)

Llam

as-R

amo

s, R

. et

al.

(20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ez M

J. e

tal

. (2

01

4)

Ziae

ifar

M e

t al

. (2

01

4)

Ray

egan

i SM

. et

al.

(20

14

)

Ilbu

ldu

E. e

t al

. (2

00

4)

Dones

Homes

54

Gràfic 3. Quantitat de grups d’estudi.

Gràfic 4. Ubicació del punt gallet.

70%

30%

Nº Grups de la mostra

2 Grups

3 Grups

80%

10%

10%

Ubicació punt gallet

Trapezi Superior Trapezi Inferior Trapezi

55

Gràfic 5. Tipus de punt gallet.

Gràfic 6. Durada mínima de símptomes, requerits en els criteris d’inclusió dels

diferents estudis.

*L’article de Mejuto-Vázquez MJ. et al. (2014), és l’únic que presenta una

duració de símptomes màxima, que és d’una setmana. Per tant l’estudi està

realitzat en pacients de patologia aguda.

70%

10%

20%

Tipus de punts gallet

Punt Gallet Actiu Punt Gallet latent No es menciona

0

1

2

3

4

5

6

Ce

rezo

-Té

llez

E. e

t al

.(2

01

6)

Segu

ra-O

rtí E

. et

al. (

20

16

)

Yega

neh

Lar

i A. e

t al

. (2

01

6)

Ziae

ifar

M. e

t al

. (2

01

6)

Pe

cos-

Mar

tín

D. e

t al

.(2

01

5)

Llam

as-R

amo

s, R

. et

al.

(20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ez M

J. e

t al

.(2

01

4)

Ziae

ifar

M e

t al

. (2

01

4)

Ray

egan

i SM

. et

al. (

20

14

)

Ilbu

ldu

E. e

t al

. (2

00

4)

Durada mínima de símptomes requerits per l'estudi (mesos)

Durada mínima desímptomes,requerits perl'estudi (mesos)

56

6.2. Dominàncies per qualitat d’estudi:

Gràfic 7. Nivell d’evidència científica, a partir de l’escala de PEDro.

Gràfic 8. Taxa d’abandonaments i mida mostral.

0123456789

Ce

rezo

-Té

llez

E. e

t al

.(2

01

6)

Segu

ra-O

rtí E

. et

al.

(20

16

)

Yega

neh

Lar

i A. e

t al

.(2

01

6)

Ziae

ifar

M. e

t al

. (2

01

6)

Pe

cos-

Mar

tín

D. e

t al

.(2

01

5)

Llam

as-R

amo

s, R

. et

al.

(20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ez M

J. e

tal

. (2

01

4)

Ziae

ifar

M e

t al

. (2

01

4)

Ray

egan

i SM

. et

al.

(20

14

)

Ilbu

ldu

E. e

t al

. (2

00

4)

Escala PEDro

Escala PEDro

0102030405060708090

100

Ce

rezo

-Té

llez

E. e

t al

.(2

01

6)

Segu

ra-O

rtí E

. et

al. (

20

16

)

Yega

neh

Lar

i A. e

t al

.(2

01

6)

Ziae

ifar

M. e

t al

. (2

01

6)

Pe

cos-

Mar

tín

D. e

t al

.(2

01

5)

Llam

as-R

amo

s, R

. et

al.

(20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ez M

J. e

t al

.(2

01

4)

Ziae

ifar

M e

t al

. (2

01

4)

Ray

egan

i SM

. et

al. (

20

14

)

Ilbu

ldu

E. e

t al

. (2

00

4)

Nº d'abandonaments

Nº Participants

57

6.3. Dominàncies respecte el tractament:

Gràfic 9. Temps de seguiment. Temps que hi ha des de la realització de la

primera sessió de tractament, fins l’última avaluació efectuada en els diferents

articles.

Gràfic 10. Número de sessions realitzades en els diferents estudis.

40%

20%

20%

10%

10%

Temps de seguiment

1 setmana 3 setmanes 4 setmanes 6 setmanes 6 mesos

0

2

4

6

8

10

12

14

Ce

rezo

-Té

llez

E. e

t al

. (2

01

6)

Segu

ra-O

rtí E

. et

al. (

20

16

)

Yega

neh

Lar

i A. e

t al

. (2

01

6)

Ziae

ifar

M. e

t al

. (2

01

6)

Pe

cos-

Mar

tín

D. e

t al

. (2

01

5)

Llam

as-R

amo

s, R

. et

al.

(20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ez M

J. e

t al

.(2

01

4)

Ziae

ifar

M e

t al

. (2

01

4)

Ray

egan

i SM

. et

al. (

20

14

)

Ilbu

ldu

E. e

t al

. (2

00

4)

Nº Sessions Punció seca

Nº Sessions 2n Grup

Nº Sessions 3r Grup

58

Gràfic 11. Nº d'estudis en els que s'utilitzen els diferents tractaments, que són

comparats amb la punció seca.

6.4. Dominàncies per cada variabilitat clínica:

Gràfic 12. Nº d’articles que utilitzen les diferents eines de mesura.

0

1

2

3

4

5

6

Tècn

ica

ene

rgèt

ica

mu

scu

lar

(MET

)

Tècn

ica

stra

in-

cou

nte

rstr

ain

(SC

S)

Pla

ceb

o d

e la

tècn

ica

SCS

Alt

res

tècn

iqu

es

de

terà

pia

man

ual

Pu

nci

ó s

eca

fo

rad

el p

un

t ga

llet

Alt

res

tècn

iqu

es

de

fisi

ote

ràp

ia

Làse

r

Pla

ceb

o d

el l

àse

r

Nº d'estudis en els que s'utilitzen els diferents tractaments, que són comparats

amb la punció seca

0123456789

10

NP

S

VA

S

Alg

òm

etr

e (P

PT)

Din

amò

me

tre

ND

I

No

ttin

gham

Hea

lth

Pro

file

SF-3

6

CR

OM

NP

Q

DA

SH

No

rth

wic

kq

ues

tio

nn

aire

Eines de mesura

Nº articles

59

6.4.1. VARIABLE: DOLOR

Gràfic 13. Resultats de la variable de dolor en el grup de punció seca.

Gràfic 14. Resultats de la variable de dolor de tots els grups dels diferents

estudis.

*Comentari del gràfic 13 i 14: en l’article Segura-Ortí E. et al. (2016), apareixen

dos variables de dolor (VAS i VAS “elicited”). En el gràfic, només s’ha

representat el paràmetre VAS. En l’article Rayegani SM. et al. (2014),

apareixen tres variables de dolor (dolor en repòs, dolor a la nit i dolor durant

l’activitat). En aquest cas només s’ha representat el dolor en repòs.

0123456789

Ce

rezo

-Té

llez

E. e

t al

.(2

01

6)

Segu

ra-O

rtí E

. et

al.

(20

16

)

Yega

neh

Lar

i A. e

t al

.(2

01

6)

Ziae

ifar

M. e

t al

.(2

01

6)

Pe

cos-

Mar

tín

D. e

t al

.(2

01

5)

Llam

as-R

amo

s, R

. et

al. (

20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ez M

J.et

al.

(20

14

)

Ziae

ifar

M e

t al

.(2

01

4)

Ray

egan

i SM

. et

al.

(20

14

)

Ilbu

ldu

E. e

t al

. (2

00

4)

EVA inicial -Grup Puncióseca

EVA final -Grup puncióseca

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Ce

rezo

-Té

llez

E. e

t al

. (2

01

6)

Segu

ra-O

rtí E

. et

al. (

20

16

)

Yega

neh

Lar

i A. e

t al

. (2

01

6)

Ziae

ifar

M. e

t al

. (2

01

6)

Pe

cos-

Mar

tín

D. e

t al

.(2

01

5)

Llam

as-R

amo

s, R

. et

al.

(20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ez M

J. e

t al

.(2

01

4)

Ziae

ifar

M e

t al

. (2

01

4)

Ray

egan

i SM

. et

al. (

20

14

)

Ilbu

ldu

E. e

t al

. (2

00

4)

EVA inicial -Grup PunciósecaEVA final -Grup punciósecaEVA inicial -Grup 2

EVA final -Grup 2

EVA inicial -Grup 3

EVA final -Grup 3

60

6.4.2. VARIABLE: LLINDAR DE DOLOR A LA PRESSIÓ (PPT)

Gràfic 15. Resultats de la variable de llindar de dolor a la pressió del grup de

punció seca.

0

5

10

15

20

25

30

35

40C

ere

zo-T

élle

z E.

et

al. (

20

16

)

Segu

ra-O

rtí E

. et

al. (

20

16

)

Yega

neh

Lar

i A. e

t al

. (2

01

6)

Ziae

ifar

M. e

t al

. (2

01

6)

Pe

cos-

Mar

tín

D. e

t al

. (2

01

5)

Llam

as-R

amo

s, R

. et

al.

(20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ez M

J. e

t al

.(2

01

4)

Ziae

ifar

M e

t al

. (2

01

4)

Ray

egan

i SM

. et

al. (

20

14

)

Ilbu

ldu

E. e

t al

. (2

00

4)

PPT inicial -Grup Puncióseca

PPT final -Grup Puncióseca

61

Gràfic 16. Resultats de la variable de llindar de dolor a la pressió de tots els

grups dels diferents estudis.

*Comentari del gràfic 15 i 16: En els gràfics tots els articles s’han expressat en

Kg/cm2, excepte Pecos-Martín D. et al. (2015), que s’ha expressat en KPa.

S’ha expressat en KPa ja que fent la conversió a Kg/cm2 quedarien uns

números massa baixos per representar al gràfic. També mencionar que en

l’article Mejuto-Vázquez MJ. et al. (2014), s’ha avaluat el PPT en diferents

zones del cos, però només s’han introduït en el gràfic les dades obtingudes en

la zona de l’articulació C5-6.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Ce

rezo

-Té

llez

E. e

t al

. (2

01

6)

Segu

ra-O

rtí E

. et

al. (

20

16

)

Yega

neh

Lar

i A. e

t al

. (2

01

6)

Ziae

ifar

M. e

t al

. (2

01

6)

Pe

cos-

Mar

tín

D. e

t al

. (2

01

5)

Llam

as-R

amo

s, R

. et

al. (

20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ez M

J. e

t al

. (2

01

4)

Ziae

ifar

M e

t al

. (2

01

4)

Ray

egan

i SM

. et

al. (

20

14

)

Ilbu

ldu

E. e

t al

. (2

00

4)

PPT inicial -Grup Puncióseca

PPT final -Grup Puncióseca

PPT inicial -Grup 2

PPT final -Grup 2

PPT inicial -Grup 3

PPT final -Grup 3

62

6.4.3. VARIABLE: RANG DE MOVIMENT (ROM)

Gràfic 17. Resultats de la variable de rang de moviment a la flexió cervical del

grup de punció seca.

Gràfic 18. Resultats de la variable de rang de moviment a la flexió cervical de

tots els grups dels diferents estudis.

*Comentari del gràfic 17 i 18: en l’estudi Cerezo-Téllez E. et al. (2016), es

mesura el rang de moviment en flexió/extensió, és a dir, de manera conjunta.

Per tant, els resultats representats d’aquest article en els diferents gràfics, són

de flexió/extensió.

0

20

40

60

80

100

120

140

Cerezo-Téllez E.et al. (2016)

Llamas-Ramos,R. et al. (2014)

Mejuto-VázquezMJ. et al. (2014)

Ilbuldu E. et al.(2004)

ROM a la flexió cervical

Graus inicials en flexió -Grup de punció seca

Graus finals en flexió -Grup de punció seca

0

20

40

60

80

100

120





ROM a la flexió cervical Graus inicials en flexió- Grup de punció seca

Graus finals en flexió -Grup de punció seca

Graus inicials en flexió- Grup 2

Graus finals en flexió -Grup 2

Graus inicials en flexió- Grup 3

Graus finals en flexió -Grup 3

63

Gràfic 19. Resultats de la variable de rang de moviment en extensió cervical del

grup de punció seca en els diferents estudis.

Gràfic 20. Resultats de la variable de rang de moviment en extensió cervical de


*Comentari del gràfic 19 i 20: en l’estudi Cerezo-Téllez E. et al. (2016), es

mesura el rang de moviment en flexió/extensió, és a dir, de manera conjunta.

Per tant, els resultats representats d’aquest article en els diferents gràfics, són

de flexió/extensió.

0

20

40

60

80

100

120

140





ROM en extensió cervical

Graus inicials enextensió - Grup depunció seca

Graus finals enextensió - Grup depunció seca

0

20

40

60

80

100

120

Cerezo-Téllez E. etal. (2016)

Llamas-Ramos, R.et al. (2014)



ROM en extensió cervical Graus inicials enextensió - Grupde punció seca

Graus finals enextensió - Grupde punció seca

Graus inicials enextensió - Grup 2

Graus finals enextensió - Grup 2

Graus inicials enextensió - Grup 3

Graus finals enextensió - Grup 3

64

Gràfic 21. Resultats de la variable de rang de moviment en rotació cervical del

grup de punció seca.

Gràfic 22. Resultats de la variable de rang de moviment en rotació cervical de


* Comentari dels gràfics 21 i 22: L’article Cerezo-Téllez E. et al. (2016), ha

mesurat les dos rotacions, en una sola. Per tant, en els gràfics corresponents,

només apareix una rotació, que implica la rotació dreta i esquerra.

0

20

40

60

80

100

120

140





ROM a la rotació cervical

Graus inicials 1rarotació - Gruppunció secaGraus finals 1rarotació - Gruppunció secaGraus inicials 2narotació - Gruppunció secaGraus finals 2narotació - Gruppunció seca

0

20

40

60

80

100

120

140





Graus inicials 1ra rotació -Grup punció secaGraus finals 1ra rotació -Grup punció secaGraus inicials 2na rotació- Grup punció secaGraus finals 2na rotació -Grup punció secaGraus inicials 1ra rotació -Grup 2Graus finals 1ra rotació -Grup 2Graus inicials 2na rotació- Grup 2Graus finals 2na rotació -Grup 2Graus inicials 1ra rotació -Grup 3Graus finals 1ra rotació -Grup 3Graus inicials 2na rotació- Grup 3Graus finals 2na rotació -Grup 3

65

Gràfic 23. Resultats de la variable de rang de moviment en inclinació cervical

del grup de punció seca.

Gràfic 24. Resultats de la variable de rang de moviment en inclinació cervical

de tots els grups dels diferents estudis.

* Comentari dels gràfics 23 i 24: els articles Cerezo-Téllez E. et al. (2016) i

Yeganeh Lari A. et al. (2016), han mesurat les dos inclinacions, en una sola.

Per tant, en els gràfics corresponents, només apareix una inclinació, que

implica la inclinació dreta i esquerra.

0102030405060708090

Ce

rezo

-Té

llez

E.et

al.

(20

16

)

Yega

neh

Lar

i A. e

tal

. (2

01

6)

Llam

as-R

amo

s, R

.et

al.

(20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ezM

J. e

t al

. (2

01

4)

Ilbu

ldu

E. e

t al

.(2

00

4)

ROM a la inclinació cervical

Graus inicials 1rainclinació - Grup punciósecaGraus finals 1rainclinació - Grup punciósecaGraus inicials 2nainclinació - Grup puncióseca

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Ce

rezo

-Té

llez

E. e

t al

. (2

01

6)

Yega

neh

Lar

i A. e

t al

. (2

01

6)

Llam

as-R

amo

s, R

. et

al. (

20

14

)

Me

juto

-Váz

qu

ez M

J. e

t al

.(2

01

4)

Ilbu

ldu

E. e

t al

. (2

00

4)

Graus inicials 1ra inclinació -Grup punció seca

Graus finals 1ra inclinació -Grup punció seca

Graus inicials 2na inclinació- Grup punció seca

Graus finals 2na inclinació -Grup punció seca

Graus inicials 1ra inclinació -Grup 2

Graus finals 1ra inclinació -Grup 2

Graus inicials 2na inclinació- Grup 2

Graus finals 2na inclinació -Grup 2

Graus inicials 1ra inclinació -Grup 3

Graus finals 1ra inclinació -Grup 3

Graus inicials 2na inclinació- Grup 3

Graus finals 2na inclinació -Grup 3

66

6.4.4. VARIABLE: FUNCIONALITAT

Neck Disability Index (NDI)

Gràfic 25. Resultats de la variable de funcionalitat en els diferents grups,

mesurada pel Neck Disability Index (NDI). Segura-Ortí E. et al. (2016), és l’únic

article que utilitza aquesta eina de mesura.

Neck Pain questionnaire (NPQ)


mesurada pel Neck Pain questionnaire (NPQ). Pecos-Martín D. et al. (2015) i

Llamas-Ramos, R. et al. (2014), són els que utilitza aquesta eina de mesura.

0

2

4

6

8

10

12

Puntuació Grup puncióseca

Puntuació Grup 2 Puntuació Grup 3

Segura-Ortí E. et al. (2016)

Puntuació inicial

Puntuació final

0

5

10

15

20

25

Pecos-Martín D. et al. (2015) Llamas-Ramos, R. et al. (2014)

Puntuació inicial - Grup puncióseca

Puntuació final - Grup puncióseca

Puntuació inicial - Grup 2

Puntuació final - Grup 2

67

Disabilities of the arm, shoulder and hand (DASH)


mesurada pel DASH. Ziaeifar M et al. (2014), és l’únic article que utilitza

aquesta eina de mesura.

MOS 36- Item Short-Form Health Survey (SF-36)

Gràfic 28. Resultats de la variable de funcionalitat en el grup de punció seca,

mesurada pel SF-36. Rayegani SM. et al. (2014), és l’únic article que utilitza


0

5

10

15

20

25

30

Puntuació Grup punció seca Puntuació Grup 2


Puntuació inicial

Puntuació final

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Fun

cio

nam

ent

físi

c

Ro

l fís

ic

Do

lor

corp

ora

l

Salu

t ge

ne

ral

Vit

alit

at

Fun

cio

nam

ent

soci

al

Ro

l em

oci

on

al

Salu

t m

en

tal

Rayegani SM. et al. (2014)

Puntuació inicial -Grup punció seca

Puntuació final -Grup punció seca

68


mesurada pel SF-36. Rayegani SM. et al. (2014), és l’únic article que utilitza


Nottingham Health Profile

Gràfic 30. Resultats de la variable de funcionalitat en el grup de punció seca,

mesurada pel Nottingham Health Profile. Ilbuldu E. et al. (2004), és l’únic article

que utilitza aquesta eina de mesura.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Fun

cio

nam

ent

físi

c

Ro

l fís

ic

Do

lor

corp

ora

l

Salu

t ge

ne

ral

Vit

alit

at

Fun

cio

nam

ent

soci

al

Ro

l em

oci

on

al

Salu

t m

en

tal

Rayegani SM. et al. (2014) Puntuació inicial

- Grup puncióseca


Puntuació inicial- Grup 2

Puntuació final -Grup 2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Dolor Activitatfísica

Fatiga Dormir Aïllamentsocial

Reaccióemocional




69


mesurada pel Nottingham Health Profile. Ilbuldu E. et al. (2004), és l’únic article

que utilitza aquesta eina de mesura.

7. DISCUSSIÓ

Aquesta revisió bibliogràfica té com a objectiu general determinar l’efectivitat de

la punció seca en el tractament dels punts gallet situats al trapezi. Deu assajos

clínics que comparen la punció seca amb tractaments placebo, no tractaments

o altres tractaments, han estat inclosos dins d’aquesta revisió bibliogràfica. Sis

dels deu articles (37,38,41–43,46) presenten un nivell d’evidència igual o

superior a 6/10 (escala PEDro), i la resta d’articles (39,40,44,45) es situen a un

nivell igual a 4/10 (escala PEDro) cosa que ofereix certa fiabilitat a l’estudi, tot i

que hagués estat preferible realitzar l’estudi amb articles d’un major nivell

d’evidència. La mitjana de la mostra dels deu articles és de 48,2 participants,

on tots els articles presenten un nombre major de 30 participants en les

respectives mostres, excepte un article (43), que presenta 17 participants. En

tots els estudis, el gènere predominant dels participants és femení, excepte en

dos articles (44,45), que no mencionen el corresponent gènere dels

participants. La mitjana de dones i homes, és de 34,1 i 7,1, respectivament. I

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Dolor Activitatfísica

Fatiga Dormir Aïllamentsocial

Reaccióemocional




Puntuació inicial -Grup 2


Puntuació inicial -Grup 3


70

tres articles (39,40,46), han realitzat l’estudi exclusivament amb participants del

gènere femení. Les eines de mesura més utilitzades en els diferents articles

són el VAS (dolor) i l’algòmetre (PPT), on també són les més utilitzades en una

altre revisió sistemàtica (47).

Un objectiu específic d’aquesta revisió és determinar l’efectivitat de la punció

seca respecte la variable de dolor. Les eines de mesura utilitzades en els

diferents articles per avaluar el dolor, han estat el VAS i el NPS. En dos de deu

articles (39,43) s’ha observat una millora significativa de la variable de dolor

immediatament desprès de realitzar el tractament, nou articles (37,38,40–46)

han presentat una millora significativa de la variable de dolor a curt termini i

finalment, només un d’ells (46), ha avaluat l’efectivitat de la punció seca a llarg

termini, però no ha presentat una millora significativa del dolor. També s’ha

observat en tres articles (41–43), una interacció grup-temps en el grup de

punció seca, respecte el dolor. Amb aquests resultats es pot afirmar que la

punció seca presenta efectivitat davant el dolor a curt termini, seguint la línia

d’altres revisions que han obtingut els mateixos resultats (47–49). Tot i això

s’ha de tenir en compte que la quantitat de sessions de punció seca i el temps

de seguiment, és diferent.

Un segon objectiu específic d’aquesta revisió és determinar l’efectivitat de la

punció seca respecte la variable de llindar de dolor a la pressió (PPT). L’eina de

mesura utilitzada per avaluar aquesta variable ha estat l’algòmetre. En tres de

deu articles (39,41,43) s’ha observat una millora significativa de la variable PPT

immediatament desprès de realitzar el tractament, nou articles (37,38,40–46)

han presentat una millora significativa del PPT a curt termini i finalment, l’article

(46) que ha avaluat aquest paràmetre a llarg termini, no ha obtingut una milloria

significativa al cap de 6 mesos de seguiment. També s’ha observat en tres

articles (41–43), una interacció grup-temps en el grup de punció seca, respecte

la variable PPT. Apreciant aquests resultats, es pot afirmar que la punció seca

presenta efectivitat davant el llindar de dolor a la pressió a curt termini, seguint

la línia d’altres revisions que han obtingut els mateixos resultats a curt termini

(47–49).

71

El tercer objectiu específic d’aquesta revisió bibliogràfica és determinar

l’efectivitat de la punció seca respecte la variable de rang de moviment (ROM).

Aquesta variable l’han valorat cinc de deu articles (37,39,42,43,46), i l’eina de

mesura utilitzada per avaluar aquesta variable ha estat el CROM. En dos dels

cinc articles (39,43) s’ha observat una millora significativa de la variable ROM

immediatament desprès de realitzar el tractament, tres articles dels cinc

(37,42,43) han presentat una millora significativa del ROM a curt termini i

finalment, l’article (46) que ha avaluat aquest paràmetre a llarg termini, no ha

obtingut una milloria significativa al cap de 6 mesos de seguiment. També s’ha

observat en dos articles (42,43), una interacció grup-temps en el grup de

punció seca, respecte la variable ROM. Apreciant aquests resultats, es pot

pensar que la punció seca és efectiva immediatament desprès de realitzar-la i a

curt termini, però seria necessari tenir més articles que avaluessin aquesta

variable, i que tinguessin un nivell d’evidència major a l’escala de PEDro.

Finalment, l’últim objectiu específic de la revisió bibliogràfica és determinar

l’efectivitat de la punció seca respecte la variable de funcionalitat. Aquesta

variable l’han valorat sis (38,41,42,44–46) de deu articles que han utilitzat

diverses eines de mesura: NDI, NPQ, DASH, SF-36 i Nottingham Health

Profile. En cap dels sis articles s’ha observat una millora significativa de la

variable de funcionalitat immediatament desprès de realitzar el tractament,

quatre dels sis articles (41,42,45,46) han presentat una millora significativa de

la funcionalitat a curt termini i finalment, l’article (46) que ha avaluat aquest

paràmetre a llarg termini, no ha obtingut una milloria significativa al cap de 6

mesos de seguiment. També s’ha observat en dos d’aquests articles (41,42),

una interacció grup-temps en el grup de punció seca, respecte la variable de

funcionalitat. A partir d’aquests resultats, es pot pensar que la punció seca

presenta efectivitat a curt termini, però seria necessari tenir més articles que

avaluessin aquesta variable, i que tinguessin un nivell d’evidència major a

l’escala de PEDro. Com ja diu un altre revisió sistemàtica, hi ha insuficient

evidència de la funcionalitat, per poder afirmar l’efectivitat de la punció seca

respecte aquesta variable (48).

Quatre articles (38,41,43,46) han comparat la punció seca respecte un grup de

no tractament, placebo o amb l’aplicació de la mateixa fora del punt gallet. En

72

dos dels quatre articles (41,43), s’ha observat clarament, que hi ha diferències

significatives en totes les variables a favor del grup de punció seca respecte el

grup control. S’ha observat en quant a la variable de dolor, que en un article

(41) ha millorat significativament a curt termini i en l’altre article (43), ha millorat

immediatament i a curt termini també, respecte el grup control. En quant a la

variable PPT, s’ha observat una millora significativa en els dos articles (41)

immediatament i a curt termini, respecte el grup control. Respecte els dos

article restants (38,46), dels quatre mencionats anteriorment, que utilitzen la

punció seca comparada amb el placebo, s’ha pogut observar que el grup de

punció seca no presenta diferències significatives en cap variable, respecte el

grup placebo. En definitiva, els resultats suggereixen que la punció seca és

més efectiva a curt termini que la punció seca realitzada fora del punt gallet i

d’un grup control el qual no se li realitza tractament, però que respecte els

grups placebo no és més efectiva. Tot i això, cal mencionar que els dos grups

placebo, en ambdós articles realitzen més sessions que la punció seca i no és

un placebo de punció seca sinó d’altres tipus de tractament (làser i strain-

counterstrain), per tant això pot comportar resultats erronis. Són necessaris

més articles que comparin la punció seca amb grups placebo, que siguin

realment comparables amb la punció seca, és a dir, que el pacient no percebi

diferències si està en un grup o l’altre, grups de no tractament i grups de

punció seca realitzada fora del punt gallet, per obtenir resultats més fiables.

Vuit articles (37–40,42,44–46) han comparat la punció seca respecte altres

tractaments. En quatre articles (38,39,45,46), el grup que no és punció seca ha

obtingut millors resultats o no hi ha hagut diferències significatives en cap

variable, respecte el grup de punció seca. Respecte els quatre articles restants

(37,40,42,44), s’ha observat en dos d’ells (37,44), una diferència significativa a

curt termini, en la variable de dolor, respecte el grup control. També en tres

d’ells (37,40,42), s’ha observat una diferència significativa a curt termini, en la

variable PPT, de la punció seca respecte el grup control. Respecte la variable

de rang de moviment, només un dels quatre articles (37) presenta una

diferència significativa respecte el grup control, a curt termini. I finalment, cap

d’aquests quatre articles presenta diferències significatives entre grups en la

variable de funcionalitat. En definitiva, no s’ha observat diferències

73

significatives de la punció seca respecte la tècnica de Jones (Strain-

counterstrain), tècnica energètica muscular (MET) i fisioteràpia (hot pack,

TENS, ultrasò i estiraments del trapezi superior). La punció seca s’ha observat

inferior respecte el làser a curt termini en totes les variables, però no hi ha

hagut diferències a llarg termini. I per últim, s’ha observat superior la punció

seca en les variables de dolor i PPT a curt termini respecte la compressió

isquèmica i en la variable PPT a curt termini respecte la teràpia manual (tècnica

de compressió, estiraments i massatge transvers). Una altre revisió sistemàtica

prèvia ha obtingut resultats similars, on observa que la punció seca

majoritàriament no és més efectiva que altres tractaments (50).

Una de les parts importants d’aquesta revisió bibliogràfica és la tècnica de

realització de la punció seca, ja que pot haver influït en l’efectivitat d’aquesta.

En 8 articles (37–44) d’aquesta revisió, es pot apreciar que una de les bases de

la tècnica de la punció seca, és provocar una resposta de contracció local. Tot i

això, en alguns d’aquests 8 articles s’ha realitzat la tècnica de forma diferent:

uns articles finalitzant la punció seca quan ha desaparegut la resposta de

contracció local, altres finalitzant al realitzar un determinat nombre d’entrades i

sortides, i finalment, uns altres finalitzant passats uns segons determinats. Els

dos articles restants (45,46), no han explicat com han realitzat la punció seca.

Tal i com mencionen altres revisions realitzades prèviament (48,50), la

realització de la tècnica és important, ja que aspectes com la profunditat

d’inserció, l’angle d’inserció, el número i freqüència de les insercions, poden

influir en l’efectivitat de la punció seca. Però tot i això, s’ha de realitzar més

cerca sobre la influència d’aquests aspectes sobre l’efectivitat de la punció seca

i establir un protocol de consens.

També mencionar altres limitacions dels diferents articles: respecte l’escala

PEDro, els articles seleccionats no presenten gaire evidència científica, havent

4 articles (39,40,44,45) amb un nivell inferior a 5/10 a l’escala PEDro. Els

articles d’aquesta revisió, han fallat majoritàriament en 3 punts concrets de

l’escala PEDro: el cegament dels subjectes, el cegament del terapeuta i l’anàlisi

per “intenció de tractar”. Mencionar que els dos primers punts explicats

anteriorment, són pràcticament impossibles de complir amb aquesta tècnica en

concret, sobretot el cegament del terapeuta. Un dels articles (46), presenta una

74

antiguitat de més de 10 anys. Un altre estudi (43), presenta un nombre mostral

inferior a 20 participants (molt petita la mostra), i que per tant, potser els

resultats no són del tot fiables. Tres estudis (39,40,46), presenten una mostra

on els participants són tots del gènere femení. Un dels articles (39), només

avalua l’efectivitat de la punció seca respecte els punts gallet latents. Hi ha

articles (38,45,46), on es realitza menys sessions de punció seca respecte

l’altre tractament amb la que és comparada, per tant la punció seca podria tenir

una major efectivitat de la que presenta en els resultats dels corresponents

estudis. També es pot observar que tots els articles presenten una limitació

comuna, que és l’absència de control de punts gallet situats en altres músculs,

és a dir, els punts gallet d’altres músculs de la zona cervical poden influir en els

resultats de la variable de dolor, però aquesta limitació és deguda principalment

per el plantejament d’aquesta revisió bibliogràfica en la que s’enfoca

exclusivament al trapezi. D’altre banda, cinc articles no avaluen la variable de

rang de moviment (38,40,41,44,45) i quatre articles no avaluen la variable de

funcionalitat (37,39,40,43). I finalment, una de les limitacions més importants

dels diferents articles, és la falta de seguiment a llarg termini.

Per realitzar futurs assajos clínics, s’haurien de realitzar els estudis amb un

major nombre de participants i la mostra hauria de tenir participants d’ambdós

sexes. La tècnica de punció seca hauria de ser utilitzada d’una mateixa forma

en tots els estudis (la forma més efectiva), i finalment, mencionar que hi ha

manca d’articles que avaluïn l’efectivitat de la punció seca a llarg termini, per

tant s’hauria d’augmentar el període de seguiments en els estudis.

8. CONCLUSIONS

Desprès d’analitzar els resultats obtinguts en els estudis d’aquesta revisió

bibliogràfica, es pot concloure que la punció seca presenta efectivitat sobre els

punts gallet situats al trapezi en les variables de dolor i de llindar de dolor a la

pressió, a curt termini. Respecte les altres dos variables, s’observa que hi ha

efectivitat en la variable de rang de moviment immediatament desprès de

realitzar el tractament i a curt termini, i en la variable de funcionalitat, els

articles mostren efectivitat a curt termini, però tot i això, no es pot afirmar

75

l’efectivitat respecte aquestes dues últimes variables, per la falta d’articles que

les avaluen. D’altra banda, la punció seca no presenta majoritàriament una

major efectivitat respecte altres tractaments. Però si que es presenta superior

en les variables de dolor i PPT a curt termini respecte la compressió isquèmica

i en la variable PPT a curt termini respecte la teràpia manual (tècnica de

compressió, estiraments i massatge transvers)

Les línies futures d’investigació però, haurien d’aportar una major quantitat

d’articles que avaluïn les variables de rang de moviment i funcionalitat, i un

seguiment més llarg, per poder determinar l’efectivitat de la punció seca a llarg

termini.

9. LIMITACIONS DE LA REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA

Una de les principals limitacions d’aquesta revisió bibliogràfica ha estat la falta

d’assajos clínics, que fossin del nostre interès per poder complir els objectius

establerts. Com es pot apreciar per les dates de publicació dels articles

seleccionats, la punció seca és un tractament el qual s’està avaluant la seva

efectivitat actualment, és a dir, fa relativament poc que han aparegut més

quantitat d’articles sobre la punció seca. Com a conseqüència, no s’ha pogut

enfocar la revisió per exemple a: punts gallet latents o actius, rangs d’edat més

determinats... Ja que no hi hauria suficients articles d’interès per realitzar la

revisió. Degut a això la revisió presenta altres limitacions: un rang d’edat

massa ampli (18-70 anys), la revisió no té en compte els punts gallet actius o

latents i tampoc si la patologia és crònica o aguda. D’altra banda, l’evidència

científica valorada a l’escala PEDro dels articles és baixa, ja que el criteri

d’inclusió és de 4/10 a l’escala PEDro. En quant a les variables proposades per

determinar l’efectivitat de la punció seca, s’ha observat que dos d’elles

(funcionalitat i rang de moviment) han estat avaluades en menys articles de lo

esperat. Per tant, no s’ha contat amb suficients articles per determinar

l’efectivitat de la punció seca respecte aquelles dos variables. Tot i això, hauria

d’haver un major consens en les eines de mesura a utilitzar per avaluar la

variable de funcionalitat. També comentar que el fet d’enfocar la revisió

bibliogràfica a un múscul determinat, ha dificultat la tasca d’avaluar la variable

76

de dolor, ja que respecte el dolor en tots els articles no s’ha tingut en compte

els altres músculs que el poden ocasionar. Finalment, els articles no han

presentat seguiment a llarg termini, per tant no s’ha pogut determinar

l’efectivitat de la punció seca passat un determinat temps.

77

10. BIBLIOGRAFIA

1. Lucas N, Macaskill P, Irwig L, Moran R, Bogduk N. Reliability of physical examination for diagnosis of myofascial trigger points: a systematic review of the literature. Clin J Pain. Gener de 2009;25(1):80-9.

2. Irnich D. Myofascial trigger points : comprehensive diagnosis and treatment. Alemanya: Elsevier; 2012.

3. Zhuang X, Tan S, Huang Q. Understanding of myofascial trigger points. Chin Med J (Engl). 2014;127(24):4271-7.

4. Cagnie B, Dewitte V, Barbe T, Timmermans F, Delrue N, Meeus M. Physiologic effects of dry needling. Curr Pain Headache Rep. Agost de 2013;17(8):348

5. Simons DG, Travell JG, Simons L. Myofascial Pain and Dysfunction : The Trigger Point Manual-Upper half of body Vol 1. 2na ed. Estats Units d’Amèrica: Williams & Wilkins; 1999.

6. Lluch E, Nijs J, De Kooning M, Van Dyck D, Vanderstraeten R, Struyf F, et al. Prevalence, Incidence, Localization, and Pathophysiology of Myofascial Trigger Points in Patients With Spinal Pain: A Systematic Literature Review. J Manipulative Physiol Ther. 1 d'octubre de 2015;38(8):587-600.

7. Travell JG, Simons DG. Myofascial pain and dysfunction : the trigger point manual-The lower extremities Vol 2. Estats Units d'Amèrica: Williams & Wilkins; 1983.

8. Moldofsky H: The contribution of sleep-wake physiology to fibromyalgia. Capítol 13. En: Advances in Pain Research and Therapy. Vol. 17: Myofascial Pain and Fibromyalgia. Edited by Fricton JR, Awad EA. Raven Press, Nova York, 1990 (p.227-240).

9. Rouvière H, Delmas A. Anatomía humana : descriptiva, topografica y funcional. Tomo 2 Tronco. 11na ed. Masson: Delmas& Delmas; 2005.

10. Drake RL, Richard L, Vogl W, Mitchell AMW. Gray anatomía para estudiantes. 3ra ed. Espanya: Elsevier Churchill livingstone; 2015.

11. Niel-Asher S. El libro conciso de los puntos gatillo. 2na ed. Espanya: Paidotribo; 2014.

12. Cerézo-Téllez E, Torres-Lacomba M, Mayoral-Del Moral O, Sánchez-Sánchez B, Dommerholt J, Gutiérrez-Ortega C. Prevalence of Myofascial Pain Syndrome in Chronic Non-Specific Neck Pain: A Population-Based Cross-Sectional Descriptive Study. Pain Med. 1 de desembre de 2016;17(12):2369-77.

78

13. Bron C, Dommerholt J, Stegenga B, Wensing M, Oostendorp RAB. High prevalence of shoulder girdle muscles with myofascial trigger points in patients with shoulder pain. BMC Musculoskelet Disord. 28 de juny de 2011;12:139.

14. Fejer R, Kyvik KO, Hartvigsen J. The prevalence of neck pain in the world population: a systematic critical review of the literature. Eur Spine J. Juny de 2006;15(6):834-48.

15. Fischer AA. Pressure algometry over normal muscles. Standard values, validity and reproducibility of pressure threshold. Pain. Juliol de 1987;30(1):115-26.

16. Price DD, Bush FM, Long S, Harkins SW. A comparison of pain measurement characteristics of mechanical visual analogue and simple numerical rating scales. Pain. Febrer de 1994;56(2):217-26.

17. González T, Balsa A, Sáinz de Murieta J, Zamorano E, González I, Martin-Mola E. Spanish version of the Northwick Park Neck Pain Questionnaire: reliability and validity. Clin Exp Rheumatol. Febrer de 2001;19(1):41-6.

18. Huisstede BMA, Feleus A, Bierma-Zeinstra SM, Verhaar JA, Koes BW. Is the Disability of Arm, Shoulder, and Hand Questionnaire (DASH) Also Valid and Responsive in Patients With Neck Complaints. Spine. Febrer de 2009;34(4):E130.

19. Youdas JW, Carey JR, Garrett TR. Reliability of measurements of cervical spine range of motion--comparison of three methods. Phys Ther. Febrer de 1991;71(2):98-104.

20. Ware JE, Sherbourne CD. The MOS 36-item short-form health survey (SF-36). I. Conceptual framework and item selection. Med Care. Juny de 1992;30(6):473-83.

21. Abbaszadeh-Amirdehi M, Ansari NN, Naghdi S, Olyaei G, Nourbakhsh MR. The neurophysiological effects of dry needling in patients with upper trapezius myofascial trigger points: study protocol of a controlled clinical trial. BMJ Open. 28 de maig de 2013;3(5).

22. Carreon LY, Glassman SD, Campbell MJ, Anderson PA. Neck Disability Index, short form-36 physical component summary, and pain scales for neck and arm pain: the minimum clinically important difference and substantial clinical benefit after cervical spine fusion. Spine J Off J North Am Spine Soc. Juny de 2010;10(6):469-74.

23. Huang C, Niu K, Momma H, Kobayashi Y, Guan L, Chujo M, et al. Breakfast consumption frequency is associated with grip strength in a population of healthy Japanese adults. Nutr Metab Cardiovasc Dis NMCD. Juny de 2014;24(6):648-55.

24. Colgrove Y, Sharma N, Kluding P, Potter D, Imming K, VadeHoef J, et al. Effect of Yoga on Motor Function in People with Parkinson’s Disease: A

79

Randomized, Controlled Pilot Study. J Yoga Phys Ther. 2 de maig de 2012;2.

25. Essink-Bot ML, Krabbe PF, Bonsel GJ, Aaronson NK. An empirical comparison of four generic health status measures. The Nottingham Health Profile, the Medical Outcomes Study 36-item Short-Form Health Survey, the COOP/WONCA charts, and the EuroQol instrument. Med Care. Maig de 1997;35(5):522-37.

26. Langevin HM, Churchill DL, Cipolla MJ. Mechanical signaling through connective tissue: a mechanism for the therapeutic effect of acupuncture. FASEB J Off Publ Fed Am Soc Exp Biol. Octubre de 2001;15(12):2275-82.

27. Fernández-De las Peñas C, Dommerholt J. Punción seca de los puntos gatillo. Una estrategia clínica basada en la evidencia. Espanya: Elsevier; 2013.

28. White, A., Cummings, M., Filshie, J. Evidence on the safety of acupuncture. An introduction to Western medical acupuncture. Edimburg: Elsevier Churchill Livingstone; 2008.

29. Gemmell H, Miller P, Nordstrom H. Immediate effect of ischemic compression and trigger point pressure release on neck pain and upper trapezius points: a randomised controlled trial. Clin Chiropr 2008;11:30-6.

30. Fernández-De Las Peñas C, Alonso-Blanco C, et al. The immediate effect of ischemic compression technique and transverse friction massage on tenderness of active and latent myofascial trigger points: a pilot study. Journal of Bodywork and Movement Therapies. 2006. 10 (1), 3-9.

31. Vernon H, Schneider M. Chiropractic management of myofascial trigger points and myofascial pain syndrome: a systematic review of the literature. J Manipulative Physiol Ther. Gener de 2009;32(1):14-24.

32. Chaitow L, Liebenson C. Muscle energy techniques. 2na ed. Churchill Livingstone; 2001.

33. Rodríguez-Martín JM. Electroterapia en fisioterapia. 2na ed. Editorial Médica Panamericana; 2004.

34. Perreault A, Kelln B, Hertel J, Pugh K, Saliba S. Short-Term Effects of Strain Counterstrain in Reducing Pain in Upper Trapezius Tender Points. Athl Train Sports Health Care. 1 de setembre de 2009;1:214-21.

35. Szekeres M, MacDermid JC, Grewal R, Birmingham T. The short-term effects of hot packs vs therapeutic whirlpool on active wrist range of motion for patients with distal radius fracture: A randomized controlled trial. J Hand Ther Off J Am Soc Hand Ther. 8 de setembre de 2017.

36. Gallego JV, Crespo AJ. Masaje Transverso Profundo - Masaje de Cyriax. Madrid: Mandala Ediciones; 1994.

80

37. Cerezo-Téllez E, Torres-Lacomba M, Fuentes-Gallardo I, Mayoral Del Moral O, Rodrigo-Medina B, Gutiérrez Ortega C. Dry needling of the trapezius muscle in office workers with neck pain: a randomized clinical trial. J Man Manip Ther. setembre de 2016;24(4):223-32.

38. Segura-Ortí E, Prades-Vergara S, Manzaneda-Piña L, Valero-Martínez R, Polo-Traverso JA. Trigger point dry needling versus strain-counterstrain technique for upper trapezius myofascial trigger points: a randomised controlled trial. Acupunct Med J Br Med Acupunct Soc. Juny de 2016;34(3):171-7.

39. Yeganeh Lari A, Okhovatian F, Naimi S sadat, Baghban AA. The effect of the combination of dry needling and MET on latent trigger point upper trapezius in females. Man Ther. Febrer de 2016;21:204-9.

40. Ziaeifar M, Arab AM, Nourbakhsh MR. Clinical Effectiveness of Dry Needling Immediately After Application on Myofascial Trigger Point in Upper Trapezius Muscle. J Chiropr Med. Desembre de 2016;15(4):252-8.

41. Pecos-Martín D, Montañez-Aguilera FJ, Gallego-Izquierdo T, Urraca-Gesto A, Gómez-Conesa A, Romero-Franco N, et al. Effectiveness of Dry Needling on the Lower Trapezius in Patients With Mechanical Neck Pain: A Randomized Controlled Trial. Arch Phys Med Rehabil. 1 de maig de 2015;96(5):775-81.

42. Llamas-Ramos R, Pecos-Martín D, Gallego-Izquierdo T, Llamas-Ramos I, Plaza-Manzano G, Ortega-Santiago R, et al. Comparison of the short-term outcomes between trigger point dry needling and trigger point manual therapy for the management of chronic mechanical neck pain: a randomized clinical trial. J Orthop Sports Phys Ther. Novembre de 2014;44(11):852-61.

43. Mejuto-Vázquez MJ, Salom-Moreno J, Ortega-Santiago R, Truyols-Domínguez S, Fernández-de-Las-Peñas C. Short-term changes in neck pain, widespread pressure pain sensitivity, and cervical range of motion after the application of trigger point dry needling in patients with acute mechanical neck pain: a randomized clinical trial. J Orthop Sports Phys Ther. Abril de 2014;44(4):252-60.

44. Ziaeifar M, Arab AM, Karimi N, Nourbakhsh MR. The effect of dry needling on pain, pressure pain threshold and disability in patients with a myofascial trigger point in the upper trapezius muscle. J Bodyw Mov Ther. 1 d'abril de 2014;18(2):298-305.

45. Rayegani SM, Bayat M, Bahrami MH, Raeissadat SA, Kargozar E. Comparison of dry needling and physiotherapy in treatment of myofascial pain syndrome. Clin Rheumatol. Juny de 2014;33(6):859-64.

46. Ilbuldu E, Cakmak A, Disci R, Aydin R. Comparison of laser, dry needling, and placebo laser treatments in myofascial pain syndrome. Photomed Laser Surg. Agost de 2004;22(4):306-11.

81

47. Gattie E, Cleland JA, Snodgrass S. The Effectiveness of Trigger Point Dry Needling for Musculoskeletal Conditions by Physical Therapists: A Systematic Review and Meta-analysis. J Orthop Sports Phys Ther. Març de 2017;47(3):133-49.

48. Antúnez LE, Tejeda JF-H, Cabello MA, Mansilla JR, de la Cruz-Torres B, Ribeiro F, et al. Dry needling in the management of myofascial trigger points: A systematic review of randomized controlled trials. Complement Ther Med. Agost de 2017;33:46-57.

49. Liu L, Huang Q-M, Liu Q-G, Ye G, Bo C-Z, Chen M-J, et al. Effectiveness of dry needling for myofascial trigger points associated with neck and shoulder pain: a systematic review and meta-analysis. Arch Phys Med Rehabil. Maig de 2015;96(5):944-55.

50. Kietrys DM, Palombaro KM, Azzaretto E, Hubler R, Schaller B, Schlussel JM, et al. Effectiveness of dry needling for upper-quarter myofascial pain: a systematic review and meta-analysis. J Orthop Sports Phys Ther. Setembre de 2013;43(9):620-34.

EFECTIVITAT DE LA PUNCIÓ SECA DAVANT PUNTS GALLET … Garcia Campo… · El trapezi és un múscul...

Documents

Transcript of EFECTIVITAT DE LA PUNCIÓ SECA DAVANT PUNTS GALLET … Garcia Campo… · El trapezi és un múscul...