La primera notícia documental del’existència d’un barri jueu a Barcelonadata del segle xi, quan s’esmenta uncarrer que solebat ire ad callem judai-cum. La paraula call significava «carrerpetit» o «carreró»; més tard, va passara designar el conjunt de carrers on vi-vien els jueus. La comunitat de jueusrebé el nom d’aljama. El Call ocupà gai-rebé tot el quadrant nord-oest del’antiga colònia romana de Barcino. Latrama urbana d’aquest sector és hereva,en part, de l’urbanisme romà. Tot sem-bla indicar que alguns carrers, com elde Sant Sever, el de Sant Domènec o elde Sant Honorat, són pervivènciesd’antics carrers romans.La comunitat jueva de Barcelona va te-nir un paper important, i elscomtes/reis confiaren a jueus càrrecspúblics com el de batlle, recaptadord’impostos o ambaixador. A més a més,els jueus van contribuir a l’expansiócomercial de la ciutat. Després del’assalt al Call l’any 1391, el barri s’obría nous habitants i el municipi intervin-gué en la nova urbanització. Es recons-truïren alguns edificis, però els canvisvan ser lents. No fou fins al segle xvi

que s’aixecaren noves construccions.Cap de les sinagogues del Call Major esconvertí en església, tal com va passaren moltes ciutats; aquesta circumstàn-cia únicament es va donar a la sinagogadel Call Menor.

La primera noticia documental de la exis-tencia de un barrio judío en Barcelonadata del siglo xi, cuando se cita una calleque solebat ire ad callem judaicum. Lapalabra call significaba «calle pequeña»o «callejón»; más tarde, pasó a designarel conjunto de calles en las que vivíanlos judíos. La comunidad de judíos recibióel nombre de aljama. El Call ocupó casitodo el cuadrante noroeste de la antiguacolonia romana de Barcino. La trama ur-bana de este sector es herencia, en parte,del urbanismo romano. Todo pareceapuntar a que algunas calles, como lasde Sant Sever, Sant Domènec o Sant Ho-norat, son pervivencias de antiguas callesromanas.La comunidad judía de Barcelona tuvoun papel destacado; los condes/reyesconfiaron a los judíos cargos públicoscomo el de batlle (baile), recaudador deimpuestos o embajador. Además, los ju-díos contribuyeron a la expansión comer-cial de la ciudad. Tras el asalto al Call en1391, el barrio se abrió a nuevos habitan-tes y el municipio intervino en la nuevaurbanización. Se reconstruyeron algunosedificios, pero los cambios fueron lentos.Hasta el siglo xvi no se alzaron nuevasconstrucciones. Ninguna de las sinago-gas del Call Major se convirtió en iglesia,tal como pasó en muchas otras ciudades;esta circunstancia únicamente se dio enla sinagoga del Call Menor.

The first documentary record of a Jewishquarter in Barcelona dates from the 11thcentury, mentioning a street that solebatire ad callem judaicum (“which used tolead to the Call of the Jews”). The word callmeant “little street” or “alley” and in timeit came to designate the whole set of streetsinhabited by the Jews. The Jewish commu-nity was called the aljama. The Call occu-pied almost the entire north-west sector ofthe old Roman colony of Barcino. Indeed,the urban fabric of this sector is, in part,the successor to the original Roman layoutand everything seems to indicate that somestreets, such as those of Sant Sever, SantDomènec and Sant Honorat, are directcarry-overs from ancient Roman times.Barcelona’s Jewish community played animportant role in the life of the city andthe count-kings entrusted Jews with keypublic offices such as those of bailiff, tax-collector or ambassador. Moreover, theJews contributed to the city’s commercialexpansion. After the assault on the Call in1391, the quarter opened up to new in-habitants and the municipality took partin the renewed urban development. Someconstructions were rebuilt but changeswere slow in taking place and new build-ings did not come to be erected until the16th century. None of the synagogues ofthe Greater Call became churches, contraryto what happened in many other cities,with such a transformation occurring hereonly at the synagogue of the Minor Call.

El Call dintrede la ciutatmedievalEl Call dentrode la ciudadmedievalThe Call withinthe medievalcity

El Call Major i el Call Menor de Barcelona al segle XIII,amb indicació de la muralla romana.

El Call Mayor y el Call Menor de Barcelona en el siglo xiii,con indicación de la muralla romana.

The Greater Call and the Minor Call of Barcelona in the13th century, with indication of the Roman wall.

Hipòtesi de Hipótesis de Hypothesis byAlbert Cubeles, Ferran PuigDibuix de Dibujo de Drawn by Albert Cubeles

El Call MajorTot i que la primera notícia documentaldel Call data del segle xi, sabem que coma mínim des del segle ix hi havia jueusa Barcelona. Les fonts documentals ensinformen que vers l’any 850, Amran,director (en hebreu, «gaó») d’una acadè-mia rabínica a Sura (Babilònia), enviauna carta als jueus de Barcelona. D’altrabanda, els primers enterraments del ce-mentiri de Montjuïc, que ha donat noma la muntanya («mont jueu»), datentambé del segle ix.El Call era un espai tancat. Tot i així,els jueus no vivien aïllats. Tenien casesi obradors fora del Call, per exemple ala plaça de Sant Jaume, i parades almercat de la plaça del Blat. També foradel Call, a l’actual carrer Paradís, onhavia estat el temple romà, vivien elsjueus moneders Bonhom, Ennes i Da-vid. A més a més, tenien propietats iterres de conreu al pla de Barcelona,com ara a Magòria (Montjuïc), a lesCorts, al peu de Collserola, entre d’altresindrets. Al segle xii, Abraham Bonas-truch va construir en un terreny delcomte Ramon Berenguer IV uns banysnous que van donar nom al carrer,Vicum Balneorum Novorum (actualcarrer dels Banys Nous).

El Call MenorA l’inici del segle xiii, la població delCall havia crescut considerablement iel barri havia quedat petit. Fora de laciutat emmurallada s’organitzàl’anomenat Call Menor. Es pensa quela urbanització del sector va començarl’any 1257. El rei autoritzà els jueus aobrir i tancar les portes del Call Menorde dia i de nit, segons les seves necessi-tats. Hi havia una porta cap a orient,amb entrada i sortida al carrer que pas-sava per sota el Castell Nou, i una altraporta cap a occident, amb una entradai sortida a la via pública, segons ensdiuen els documents de l’època.L’únic edifici del qual sabem exacta-ment la situació que va ocupar és lasinagoga, ja que l’any 1395 va ser recon-vertida en una església dedicada a laSantíssima Trinitat. Al segle xvi es fun-dà en el mateix indret el convent delsTrinitaris, que va desaparèixer al seglexix. Tot i així, se’n conserva l’església,que es transformà en l’actual parròquiade Sant Jaume.

El Call MajorSi bien la primera noticia documental delCall data del siglo xi, sabemos que enBarcelona hubo judíos como mínimo des-de el siglo ix. Las fuentes documentalesnos informan de que hacia el año 850,Amran, director (en hebreo, «gaón») deuna academia rabínica en Sura (Babilo-nia), envía una carta a los judíos de Bar-celona. Por otro lado, los primeros entie-rros del cementerio de Montjuïc, que hadado nombre a la montaña («monte ju-dío»), datan también del siglo ix.

El Call era un espacio cerrado. A pesar deello, los judíos no vivían aislados. Poseíancasas y obradores fuera del Call, por ejem-plo en la plaza de Sant Jaume, y puestosen el mercado de la plaza del Blat. Tam-bién fuera del Call, en la actual calle Pa-radís, donde había estado el templo ro-mano, vivían los judíos monederosBonhom, Ennes y David. Además, teníanpropiedades y tierras de cultivo en elllano de Barcelona, por ejemplo enMagòria (Montjuïc), Les Corts o al pie deCollserola. En el siglo xii, Abraham Bo-nastruch construyó en un terreno delconde Ramon Berenguer IV unos nuevosbaños que dieron nombre a la calle,Vicum Balneorum Novorum (actual calleBanys Nous).

El Call MenorA principios del siglo xiii, la poblacióndel Call había crecido considerablementey el barrio se había quedado pequeño.Fuera de la ciudad amurallada se organi-zó el llamado Call Menor. Se cree que laurbanización del sector comenzó en 1257.El rey autorizó a los judíos a abrir y cerrarlas puertas del Call Menor de día y denoche, según sus necesidades. Había dospuertas, una hacia oriente, con entraday salida a la calle que pasaba bajo el Cas-tell Nou, y otra hacia occidente, con unaentrada y una salida a la vía pública,según narran los documentos de la época.El único edificio cuya situación conoce-mos con exactitud es la sinagoga, ya queen 1395 fue reconvertida en iglesia dedi-cada a la Santísima Trinidad. En el sigloxvi se fundó en el mismo lugar el con-vento de los Trinitarios, que desaparecióen el siglo xix. Aun así, todavía se con-serva la iglesia, que se transformó en laactual parroquia de Sant Jaume.

The Greater CallAlthough the first documented notice ofthe Call dates from the 11th century, it isknown that there were Jews in Barcelonafrom at least the 9th century. Accordingto documentary sources, Amram, the di-rector (“gaon” in Hebrew) of the rabbinicacademy in Sura (Babylonia), sent a letterto the Jews of Barcelona around the year850. Moreover, the first burials in the ce-metery on Montjuïc, which lent this hillits name (“Mount Jew”), also date fromthe 9th century.The Call was an enclosed precinct but,even so, the Jews did not live there in iso-lation. They had houses and workshopsoutside the Call, for example on Plaça deSant Jaume, and stalls at the market ofPlaça del Blat. Also outside the Call, ontoday’s Carrer Paradís (where the Romantemple had once stood) lived the Jewishmoney-lenders Bonhom, Ennes and Da-vid. Likewise, the Jews owned propertiesand fields on the plain of Barcelona atMagòria (Montjuïc) and Les Corts as wellas at the foot of the Collserola mountains,among other places. On land belongingto Count Ramon Berenguer IV, AbrahamBonastruch built some new public bathsin the 12th century which gave the streetwhere they were located its name, VicumBalneorum Novorum, that is to say,today’s Carrer Banys Nous or New BathsStreet.

The Minor CallBy the start of the 13th century, the popu-lation of the Call had increased consid-erably and the quarter had grown small.For this reason, the so-called Minor Callwas built outside the city walls. The urbandevelopment of this area is thought tohave begun in the year 1257. The king au-thorised the Jews to open and close thegates of the Minor Call by day and bynight, according to their needs. There wasone gate in the east, with its entrance andexit at the street which ran beneath thethe fortress Castell Nou, and another gatein the west, with an entrance and exit tothe public way, according to documentsfrom the times.The only building of the Minor Call ofwhich the exact location is known to usis the synagogue, since it was turned intoa church dedicated to the Holy Trinity in1395. A Trinitarian convent was foundedon the same site in the 16th century,although it disappeared three centurieslater. The church, however, has been pre-served, forming today’s parish church ofSant Jaume.

El Call Major i el Call MenorEl Call Mayor y el Call MenorThe Greater Call and the Minor Call

Àrea que ocupava el Call MajorÁrea que ocupaba el Call MayorArea occupied by the Greater Call

Ampliació del Call Major,a partir de mitjan segle XIIIAmpliación del Call Mayor,a partir de mediados del siglo xiii

Expansion of the Greater Call,from the mid-13th century

Àrea que ocupava el Call MenorÁrea que ocupaba el Call MenorArea occupied by the Minor Call

1Muralla romana, parcialment conservadaMuralla romana, parcialmente conservadaRoman wall, preserved in part

NO CONSERVAT:NO CONSERVADO:NOT PRESERVED:

2Banys Nous

3Plaça de la Trinitat

4Sinagoga del Call MenorSynagogue of the Minor Call

5Carrer de la Volta

6Placeta de Sant Domènec

7Placeta del Call

8Placeta de la Font

9Porta pas elevatPuerta paso elevadoGate of the elevated passage

10Porta Sant DomènecPuerta Sant DomènecGate of Sant Domènec

11Porta Sant HonoratPuerta Sant HonoratGate of Sant Honorat

12Castell Nou

Hipòtesi de Hipótesis de Hypothesis byVictòria MoraDibuix de Dibujo de Drawn byVítor Cabral

Carrer de l’Arc de Santa EulàliaCarrer de la Volta del Rem

ei

Carrer de Sant Felip Neri

Carrer d

e Sant Sever

Carrer de Sant Honorat

Carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call

Carrer de Sant Domènec del Call

Carrer de Marlet

Carre

r de l

a Fru

ita

Plaça de Sant Jaume

Carrer de Ferran

Carrer dels Banys Nous

Carrer del Bisbe

ESPAICall

4

2

1

9

11

12

Baixada de Santa Eulàlia

10

Placeta de Manuel Ribé

Carrer d

el Call

Carrer de la Boqueria

Carrer d’en Rauric

Carrer d

e la Ll

eona

5

6

7

8

3

Carrer d’Avinyó

Plaça de Sant JaumePlaça Reial

La RamblaSanta Maria del Pi

El traçat dels carrers medievals del CallMajor ha experimentat pocs canvishistòrics. Excepte en comptades oca-sions, com l’alineació del carrer deSant Honorat per Garriga i Roca o latransformació de la plaça de Sant Jau-me, no va ser inclòs en els plans dereforma del segles xix i xx: l’únic can-vi destacat és la plaça de Manuel Ribé.En l’espai del Call Menor s’han produïtmés canvis: la sinagoga fou reconver-tida en església de la Trinitat i méstard s’amplià a convent. La construcciódel carrer de Ferran en el segle xix

comportà la desaparició de l’últim ves-tigi del Castell Nou i la de la plaça dela Trinitat.Més important ha estat la modificaciódels edificis medievals, transformatsen cases de veïns arran del creixementde la ciutat industrial dins de muralles.

El trazado de las calles medievales delCall Mayor ha experimentado pocos cam-bios históricos. Excepto en contadas oca-siones, como la alineación de la calle deSant Honorat por Garriga i Roca o la trans-formación de la plaza de Sant Jaume, nofue incluido en los planos de reforma delos siglos xix y xx: el único cambio des-tacado es la plaza de Manuel Ribé.En el espacio del Call Menor se han pro-ducido más cambios: la sinagoga fuereconvertida en iglesia de la Trinidady posteriormente ampliada a convento.La construcción de la calle de Ferran enel siglo xix comportó la desaparicióndel último vestigio del Castell Nou yla de la plaza de la Trinitat.Más importante ha sido la modificaciónde los edificios medievales, transforma-dos en casas de vecinos a raíz del creci-miento de la ciudad industrial en el in-terior de las murallas.

The layout of the medieval streets of theGreater Call has undergone few historicalchanges. Except on rare occasions, ashappened with the alignment of Carrerde Sant Honorat by the architect Garrigai Roca or the transformation of Plaça deSant Jaume, the Greater Call was notincluded in the renovation plans of the19th and 20th centuries: the only notablechange occurred at Plaça de Manuel Ribé.The changes have been more numerousin the area of the Minor Call: the syna-gogue was turned into the Church ofLa Trinitat and it was later enlarged tohouse a convent. The construction ofCarrer de Ferran in the 19th century ledto the disappearance of the last vestigeof the fortress Castell Nou and of thesquare called Plaça de la Trinitat.More important was the modificationof the medieval buildings, which becametenement houses as the industrial Barce-lona grew within the city walls.

Fotografia de Fotografía de Photograph by Pere Vivas

El Call enla BarcelonaactualEl Call enla Barcelonaactual

The Callwithin today’sBarcelona