EL FOTOMUNTATGE

Maria Tuset1rB

Índex

• 1- El concepte de fotomuntatge.• 2- Història del fotomuntatge en imatges.• 3- Seán Hillen.• 4- Memòria escrita.

El fotomuntatge• El fotomuntatge és una tècnica

consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. Va ser introduït pels dadaistes com a mitjà artístic en els anys 1920.

• Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc.).

• El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor.

• També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions.

• Aquesta imatge fa servir la fantasia per cridar l’antencio dels consumidors

• Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu.

• Aquesta imatges ens transmet una idea, potser amb un alt component narratiu.

• Recíprocament el seu ús en l'àmbit publicitari va fer que s'explotessin les possibilitats expressives i comunicatives del fotomuntatge i es comencés a teoritzar sobre les capacitats creatives i els efectes de les imatges envers l'espectador.

2- Història del fotomuntatge en imatges

• El judici final, 1506, El Bosch

• The two ways of life 1857 o Oscar Rejlander

• H. P. Robinson, Nor' Easter 1890

• John P. Morrissey Composite Photograph 1896

• Man With the Rubber Head Film Still 1902

Hannah Höch

• Cut With The Kitchen Knife 1919

• Balance 1925

Raoul Hausmann

• Dada Conquers 1920 • ABCD 1924

John Heartfield

• The Spirit of Geneva 1932

• Through Light To Night 1933

Hannah Höch

• Burst Unity 1955 • Grotesque 1963

Peter Kennard

• Telephone Tapping 1980

• Protect and Survive 1981

• Untitled 1982 • Defended To Death 1982

Sean Hillen

• An Unfortunate and Impossible Explosion of the core of the THORP reactor, viewed from The Taj Mahal of Carlingford, IRELANTIS 1994

• The Oracle at O'Connell St Bridge, Dublin, IRELANTIS 1995

• Sun, Sand and Cement in Temple Bar, IRELANTIS 1997

• The Lia Fáil of Waterford, IRELANTIS 1997

3-SEÁN HILLEN

• Hillen es va criar a Newry, Comtat de Down, Irlanda del Nord. Va estudiar en el Col·legi d'Art de Belfast. El 1982, va viatjar a Londres per continuar els seus estudis al London College of Printing, i després a la Slade School of Fine Art.

Els primers treballs

Hillen va viatjar d'anada i tornada entre Irlanda i Anglaterra durant diversos anys on va

fotografiar escenes relacionades amb el conflicte a Irlanda del Nord. Més tard es va utilitzar aquestes fotografies en photomontage work. Amb el temps, va començar a fer fotografies amb el fotomuntatge com la seva prioritat.

Al 2011 la Biblioteca Nacional d'Irlanda Arxiu Fotogràfic va adquirir aquestes fotografies c.700 de Hillen. Aquestes imatges van ser exhibides en 2012 a l'Arxiu Fotogràfic i 17.000 persones van assistir.

Més tard els seus treballs sobre Irlanda del Nord van ser publicats, que van aparèixer a les portades de Creative Camera i la Reial Diari fotogràfic.

Irelantis

• El 1993, Hillen tornar a Irlanda. Entre 1994 i 1997, va crear un nou cos de treball titulat

Irelantis. La sèrie Irelantis és una col·lecció de collages bisturí-i-cola. Aquests són un híbrid estrany dels postcardvisuals quotidianes, barrejat amb un altre món fantàstic.

• La majoria d'aquests collages altament decoratives, mostrant senyals de tot Irlanda, són de la mida d'una targeta postal.

• Hillen s'adapta aquestes imatges nostàlgiques, la juxtaposició dels trets turístics familiars per crear una imatge totalment diferent i complex.

• La sèrie Irelantis celebra l'imaginari d'Irlanda.

Altres obres

Hillen ha treballat en altres mitjans i formes d'art, incloent l'escultura, el vídeo, la il·lustració, el rendiment, l'escenari i el disseny gràfic.

Les seves activitats posteriors inclouen la sèrie de fotos com l'actual sense títol Broken Projecte Paraigües, que consta de centenars de fotos de paraigües trencats al voltant de Dublín.

El 2007 va guanyar juntament amb l'arquitecte paisatgista Desmond Fitzgerald el concurs de disseny d'una bomba d'Omagh com a un memorial a la bomba d'Omagh.

Influències • Aquestes obres estan en part influenciades per les famoses targetes postals d'imatge de John

Hinde.• A més de John Hinde, Hillen ha estat influenciat per molts altres artistes, entre ells el gran

artista fotomuntatge John Heartfield. • Aquesta influència es pot veure especialment en muntatges més polítics de Hillen dels

problemes a Irlanda del Nord.

John Hinde

John Heartfield

4- Memòria escrita

1- Perqué has triat aquest autor?. Qué és el que més t’ha interessat o t’ha atret?

• He decidit fer aquest autor perquè va ser el primer en cridar-me l'atenció al veure els seus fotomuntatges. Després, al llegir en que es basava la seva manera de fer-los, la idea em va venir ràpid al cap. El seu fotomuntatge es basa en la nostàlgia del seu país, Irlanda, llavors jo vaig pensar que fer un fotomuntatge del que jo trobava a faltar seria una bona idea, la qual em va motivar i vaig creure que podia quedar un fotomuntatge molt interessant, maco i especial per a mi.

2- Descripció de la teva imatge: elements connotatius i denotatius. Intencions simbóliques i estètiques.

• El meu fotomuntatge es basa en la malencolia tal com feia en Seàn Hillen. Jo vull reflexar la meva melancolia quan penso amb els anys que vaig estar vivint allà. El meu fotomuntatges tindrà com a base la bandera d'Itàlia, vaig estar pensat de fer-la en tons grisos per ressaltar la meva tristor, però al final l’he feta en color però amb una textura gastada, vintage, amb això he volgut expressar que si que tinc tristor però recordar aquells moments em fa somriure, llavors els hi poso color perquè no son tristos, totalment el contrari. A sobre té una sèrie de monuments, els mes reconeguts, utilitzant la gamma de tons grisos, ja que ressaltarà més els sentiment que intento expressar. Per ressaltar el tema he col•locat una cara d'una persona amb un núvol que agafa tot el fotomuntatge fent veure que penso en allò.

3- Descripció del procediment tècnic emprat.

• El mètode que he emprat ha sigut el mètode tradicional que utilitzava ell en els seus principis. Abans d'haver obtingut una idea clara del que volia fer em vaig plantejar fer la base del meu fotomuntatge retallant cartolines de colors per fer la bandera d'Itàlia però no expressava melancolia. Però vaig emprar aquest mateix mètode per retallar les fotografies dels monuments. Aquestes les he retallat directament amb la seva forma tal com ell te en els seus, sense paisatges.

• El procediment utilitzat seria tal com deia ell: bisturí-i-cola.

4- Proposta d’autoavaluació: Has acconseguit el que pretenies?

• Des del meu punt de vista si que he aconseguit el meu propòsit. Jo el que pretenia amb el meu fotomuntatge era expressar la meva melancolia que tinc d’aquell país on vaig viure durant set anys, ressaltant els seus monuments mes característics i simbòlics. Jo espero haver donat a entendre aquest sentiment ja que les tonalitats que he utilitzat expressen colors tristos.

• També he desfruitat molt fent el meu fotomuntatge perquè he pogut recordar vells moments i estava molt motivada a l’hora de portar-lo terme.

• En conclusió, crec que si que aconseguit el que pretenia amb la creació del meu fotomuntatge.