El Francolí - Agost 2012

EL FRANCOLÍ AGOST 20121

NÚM. 311 AGOST 2012 5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

XxxxxxX

Agrupament Escolta l’Estornell“Marxem de Camp d’Estiu Conjunt”

REPORTATGE:


LA NOSTRA PORTADA

La festa que la Junta de la Germandat de la Sma. Trinitat havia preparat amb tantail·lusió fou tot un èxit, gràcies a la col·laboració dels voluntaris que es van des·viure perquè no faltés cap assistència. Fins i tot un autocar adaptat per a perso·nes amb mobilitat reduïda i amb els res·ponsables de fer l’acompanyament i aju·da, va portar tots els que ho van necessi·tar des de l’Espluga a l’Ermita. Foto portada: Pep Torres

SUMARI4. BÚSTIA Contesta al Vell rondinaire.5. EDITORIAL Independència o mort?6. REFLEXIONS Potser sí... De paraigües i Isidres.7. Pensaments digitals - Tocar l’Àfrica. Des de la finestreta, El valor de quatre rals. Des de la finestreta, qui dia passa, any em-

peny.8. Un punt de vista molt personal, convèncer,

cridar o dir, però cada cosa pel seu nom.9. Un cop d’ull, Banderes. BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de

saber de Josep Roig i Rosell?10. ACTUALITAT L’ajuntament estudiarà la vi-

abilitat del Pla d’Entorn davant la retalla-da de l’aportació del Govern.

La Cooperativa Comarcal de Consum Pani-ficadora celebrà la seva assemblea de for-ma extraordinària.

11. Es reprèn l’adequació del Micvé de la Ruta Templera amb l’objectiu d’estrenar-lo per la Festa Major.

L’Ajuntament de l’Espluga atura el procés de canvi de fanals per manca de pressu-post.

Els conductors espluguins beneeixen els seus vehicles coincidint amb la festa de Sant Cristòfol.

12. Gran èxit de participació a la 7a. Edició de la Setmana de la Joventut.

13. L’associació de veïns de la Urbanització Carreras viu la seva festa del barri.

Les institucions forestals i l’Ajuntament de l’Espluga posen en marxa l’espai ambien-tal del Garber.

14. Dos podis de Gerard Barrabeig al circuït de Paul Ricard a la European F3 Open.

El Govern replanteja el conveni per l’Ins-titut Vell, l’Ajuntament ho accepta però de moment no en farà res.

15. El Celler Cooperatiu de l’Espluga protago-nista a l’Exposició “Cellers” al CaixaFòrum de Barcelona.

Joan Òdena es presenta a la reelecció de Jutge de Pau en procés per renovar el càrrec.

Apareix una estelada gegant pintada al Coll Roig el mateix dia que l’Ajuntament anun-cia que en penjarà una al Casal.

16. L’Espluga posa el nom de “Blat”al fill dels gegants Gorg i Spluc en l’inici de la Festa Major amb “El Despertar dels Gegants”.

L’Espluga estrena el primer element de la Ruta Templera i Hospitalera, el micvé jueu.

L’Ajuntament atura les obres de construc-ció d’un supermercat a l’Espluga perquè no tenia permís d’obres ni projecte.

L’Ajuntament de l’Espluga deixa de repar-tit el programa de la Festa Major per les cases per estalviar 4.000 euros.

L’Ajuntament de l’Espluga penja una este-lada al Casal.

Apareixen pinades espanyolistes i nazis da-munt de l’Estelada del Coll Roig de l’Espluga.

18. L’Espluga viu intensament la seva Festa Ma-jor amb novetats i una elevada participa-ció popular tot i les retallades

19. ENTITATS Auvënguen organitza la II Nit al Bosc i recupera la Font de l’Aigüeta.

20. El Faistiu 2012 baixa el teló21. El Grallers de l’Espluga ofereixen les Mati-

nades més matineres de la seva història Tot i el canvi de data la resistència de ci-

clomotors es celebra amb èxit a l’Espluga de Francolí.

22. Bona acollida de públic en la segona edi-ció del Riubombori.

Els Telotistes omplen de públic l’Auditori en les dies sessions de l’espectacle dels seus 15 anys.

23. CASAL Sopar de fi de curs de la “dansa mo-derna”

Exposició dels treballs de patchwork24. L’ENTREVISTA Ramon Tarès Pons “Tecni-

coartistamístico”27. MUSEU DE LA VIDA RURAL28. POLÍTICAMENT PARLANT, Informació

d’actualitat30. JOVES ESCRIPTORS Adéu a l’escola i a l’ins-

titut31. El meu diari secret32. Fem marxar la crisi33. ELS ESPORTS Mohamed Benhmabarka gua-

nya la 35a Cursa de l’Espluga seguit d’Albert Caballero i Abderramán Ait Bouychamne

34. Adrià Vilà brillant campió de Catalunya, l’alleta espluguí es va penjar l’or en els 5000 mts.

Adrià Vilà assoleix un brillant 4art lloc als campionats d’Espanya de Toledo

35. Finalitza el primer torn d’aiguagim La Quinta Roda guanya la dinal del 20è

Torneig de Futbol Sala de l’Espluga36. MITOLOGIA CONTEMPORÀNIA Fer el ver-

mut (III)38. TASTEM DEMOGRAFIA39. CUINA I GASTRONOMIA Crema freda de

carbassa, amb encenalls de pernil i rosti-llons de pa

Conill amb farigola i pebrots escalivats

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de FrancolíPlaça Montserrrat Canals, 1Telf: 977 87 03 59 D.L.B.·6349/83.Fax 977 87 10 12E·mail: [email protected]: M. Dolors Civit CañellasDirector: Jordi Torre BergadàRedactor en cap: Eva Bonet VidalSecretària: Maria Montserrat i Duatis Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Ferran Civit i Martí, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Jo·sep Duran Gili, Francesc Duch Campodarbe, Xavier Lozano Bosch, Ramon Amigó i Carulla, Juanjo Mo·ya, Laia Solé Butet i Museu de la Vida Rural.Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ba·llester, Toni Morlans i Perejoan i Enric Merca·dé i Pàmies.Col·laboradors: Josep M. Vallès i Martí, An·toni Sàbat, Joan Antoni Delgado, Jordi Ami·gó i Vilalta, l’Espluga FM Ràdio, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Magda Buldó, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià

Composició: Enric Mercadé PàmiesImpressió: APRODISCA

Taller TILMAR· MontblancTel. 977 86 12 61 · [email protected]

Els articles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

Revista editada amb la col·laboració de:

MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ CATALANADE LA PREMSA COMARCAL


El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades a la bústia de la revista· encara que es publiquin amb pseudònim· han de portar les dades personals dels seus autors. Així mateix, cal que

siguin escrites a màquina, a doble espai i per una sola cara. El Francolí es reserva el dret de resumir·les o escurçar·les. Tanmateix, tindran preferència les que no superin les quinze línies d’extensió en un foli din·a4 o similar format.

Busti@Hi ha coses que m’indignen. Coses que passen al nostre poble i que, no sé per quin motiu, callem i no protestem. És com si sempre haguéssim de dir “Amen” a tot el que algú decideix per por de portar la contrària i conseqüentment, posar·te a algú en contra. Doncs bé, després de rumiar·ho durant un temps, he arribat a la conclusió que si hi ha una cosa que no m’agrada és millor que protesti i l’expressi, abans que ca·llar i no estar d’acord amb mi matei·xa. L’estiu passat, un grup de senyo·res de l’Espluga, van fer arribar a l’Ajun·tament una carta signada per més de setanta persones, sol.licitant que la senyora Celina Aldonate, metgessa i alhora monitora d’aeròbic del Casal de l’Espluga, pogués dur a terme les clas·ses d’aiguagim a la piscina municipal del nostre poble, ja que fins aquell mo·ment, les classes que es donaven no

eren atractives i quasi bé no hi havia assistència. Suposo que l’Ajuntament, en veure’s pressionat per la quantitat de gent que signava la carta, va deci·dir tirar endavant la sol.licitud i con·tractar els seus serveis. L’any passat aquestes classes van tenir més assis·tència que en els darrers quatre anys junts i això no es deu a la divina pro·vidència, es deu a la feina ben feta que, durant tot l’any demostra, donant classes a grups d’edats molt variades i a la professionalitat, exigència, rigo·rositat i amabilitat que la Sra. Celina Aldonate té envers les seves alumnes, tant d’aeròbic com d’aiguagim. Sí que és cert que l’any passat, un grup molt reduït de persones es van queixar de la quantitat de gent que hi havia a les classes que es feien (ja és ben irònic tot plegat!!), tot sigui dit de pas, que aquestes persones que es van queixar eren o bé la dona i filles d’algú vin·culat amb l’ajuntament o bé “amics” d’algun regidor, o bé el mateix regidor, també de l’ajuntament. Cal que se sà·piga que la Sra. Celina Aldonate, da·vant d’aquesta afluència de gent, va decidir fer dos torns per donar més espai i més atenció a tots els seus alumnes. Totes les altres setanta per·sones que no es van queixar, que no·més van tenir paraules d’elogi per la monitora, pel que sembla no tenen veu en aquest poble, doncs enguany, com a premi per la feina ben feta, han pres·cindit dels seus serveis i han contrac· tat una altra persona. És injust que s’actuï d’aquesta manera per, segura·ment, problemes personals. Nosaltres som el poble, i el poble vol que se l’es·colti. No volem un ajuntament que fa·ci i desfaci a la seva voluntat per “ami·guismes” o “enemistats” o digueu·li com vulgueu, perquè per això no se’ls ha votat. Se’ls ha votat perquè ens es·coltin i no ho fan. I hi ha una altra co·sa que també m’indigna: crec que el

que els fa falta és una bona educació. Sabem del cert que la Sra. Celina els hi va demanar a principis de juny, mit·jançant un correu electrònic a la regi·dora pertinent, si aquest any s’hi comp·tava amb els seus serveis, ja que s’ha·via d’organitzar les classes que altres ajuntaments SÍ que compten amb els seus serveis. I és molt trist, que s’ha·gi d’assabentar pel carrer que aquest any no comptáven amb ella. Això no està bé!! No és el primer cas que és dóna, que amb la gent del poble, que encara que no han nascut aquí, han fet molt més pel poble que molta gent de “tota la vida”, no tenen cap mena de consideració a l’hora de prescindir dels seus serveis. No és que s’hagin de “casar” amb ningú, evidentment que no, però dir les coses a la cara i en el moment que cal és de primer de pri·mària i crec que tots els regidors ja són prou “granadets” per saber que així no es fan les coses. Estan molt mal acos·tumats a que el poble no es queixi, pe·rò crec que fins aquí hem arribat. Vull deixar clar, que la persona que ha subs·tituït a la Sra. Celina, em consta que és una gran professional i que ho fa molt bé. No tinc cap interès a posar·me en contra de la senyoreta Èrika ja que aquesta història no va amb ella, va amb qui pren la decisió d’apartar·ne una i posar·ne una altre sense cap jus·tificació. I si algú cregués que és un problema de pressupost (cosa que no m’estranyaria gens que aquesta fos l’ex·cusa), vull que la gent sàpiga que a l’Ajuntament no li va costar ni un cèn·tim, ja que cada persona que va assis·tir a les classes, les va pagar. L’Ajunta·ment no va subvencionar cap ni un dels euros que costava inscriure’s en aquesta activitat, al contrari, en va treure un benefici que mai fins aquell moment n’havia tingut!!. Perdoneu, però algú ho havia de dir. n

ESTHER CATALÀ

Per què diuen que escolten el poble, quan en realitat es fan els sords?


i ha una característica del ser humà i de la seva manera de viure i relacionar·se amb el seu entorn, que tot sovint passa desapercebuda tot i que tenim una bona pila de dites i frases fetes que hi fan referència. Anem a esmentar·ne algunes; “tot torna”, “volta el món i torna al born”, “tot és cíclic”, “l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra”, i un llarg etcètera d’expressions(que ben segur trobareu només de pensar una mica) , que miren de definir un fet tan real com la nostra existència ma·teixa. Ens referim al fenomen que fa que d’alguna manera, malgrat que anem avançant amb el pas del temps, tendim a un cert moviment cíclic que, en l’ascensió tècnica, so·cial, econòmica, tecnològica, vital al capdavall, fa que hi hagi certes coses que s’entes·

ten en tornar tossudament. Amb aquesta crisi persistent que ens corseca, podem observar com això esdevé en molts dels àmbits del

nostre dia a dia quotidià. Ho fa d’una manera molt subtil, silenciosa però inexorable. En podem veure exem·ples en tot el que fem durant les nostres activitats diàries. Estem canviant els nostres hàbits consumistes, fent·los cada dia més restrictius. Recorrem a la gent que tenim al voltant amb més facilitat per qualsevol co·sa. Mantenim millor les nostres coses i pensem en reutilitzar estris que fa només uns anys hauríem llençat sense pensar·ho pel sol fet de tenir una petita avaria o simplement per pensar que era vell o poc modern. Un exemple clar d’això són els oficis que ja gairebé es donaven per extingits i que estan retornant, oficis com el de sabater (ara la gent tornem a arreglar les sabates quan es fan velles).

La gent es mira els preus de les coses i això és motiu de converses de sobretaula (cosa que feia anys que no passava). L’ús de transport públic està augmentant en detriment del cotxe, igual que ho fa la bicicleta o anar a peu quan les distàncies ho permeten. Ens inventem eines per saber què gastem i com ho fem i així tenir un major control de la despesa domèstica, etc.

Els nostres grans, amb una experiència vital més dilatada, observen que en algunes coses, sembla que es·tiguem tornant a un ritme de vida més habitual fa força anys enrere, quan els temps eren més difícils fins i tot del que ho són ara.

També s’ha despertat el compromís ideològic en persones que semblava que n’havien desertat, com els més joves. Les ideologies estan esdevenint més pragmàtiques que ideològiques i sembla que tornen a pren·dre valor conceptes com la tolerància, la resistència, la capacitat de canvi, l’ecologia, la consciència de grup,la imaginació, la generositat... Són valors que en la tendència que portava la nostra societat, anaven quedant arraconats.

Això forma part del camí que hem seguit els éssers humans des que ens podem anomenar així i ara, com en molts altres processos de crisi, entesa com a canvi profund, sembla que s’accentua i que seguirà així du·rant un bon temps... si més no, fins que el cicle que ens mana les vides ho cregui convenient abans de tor·nar a prendre embranzida amunt. L’única cosa que hi podem fer, és valorar si tot plegat és bo o do·lent, si això ens porta pel bon camí o ens n’aparta. Cadascú tindrà una opinió, tots ho veurem des de la nostra perspectiva particular, i al capdavall, l’úni·ca cosa que hi podem fer, es viure·ho i treure’n el màxim de bo que siguem capaços de treure. n

Redacció

El canvi continu

H


gost és un mes del grup dels mitjans de l’any ( juny i juli·ol el precedeixen ). Molt so·vint és el més calorós, i pre·

cisament enguany n’hem tingut la prova . Aprofitant aquesta circums·tància ha esdevingut el mes majori·tariament destinat a vacances. Els seus trenta·un dies platges i munta·nyes s’omplen d’estiuejants. A Itàlia, les vacances d’estiu prenen el nom de “ferragosto”. Alguns a l’agost «fan l’agost« , indicació de les suposades possibilitats econòmiques d’aquest mes. El nom li ve de l’emperador Oc·tavi August, el qual, completant l’obra

Tassa i mitjaJOSEP VALLVERDÚ

potser sí…

Ade Juli Cèsar, que havia instaurat el mes de Juliol, del seu nom Julius, afegí al calendari romà un altre mes,Augustus , agost. Què vol dir que instauraren mesos? Doncs que se’ls inventaren, perquè no existien. El ca·lendari romà tradicicional divivia l’any en deu mesos de trenta dies i comen·çava a nivell de l’actual tercer, el març, que prenia el nom del déu Mart. Amb deu mesos de trenta dies l’any antic era de tres·cents dies , però els astrònoms ja s’adonaven que aquell càlcul no s’adeia a la realitat de la durada de l’any.Faltaven seixanta i un xic més de dies per arrodonir·lo. I els dos eximis romans van trobar la solució, introduir a l’any de deu me·sos dos mesos més, i en el lloc del quinctilis ( perquè era el cinquè co·mençant pel març ) s’hi va posar el Julius o juliol. August, fet empera·dor, introduí l’altre mes de trenta di·es, substituint amb el seu nom el sex·tilis anterior. Però després es van fer ajustaments per acabar donant als dos mesos, a cadascun, trenta·un di·es. L’any no feia exactament tres·cents seixanta·cinc dies i això s’acon·seguí amb càlculs posteriors.

Hi ha algunes efemèrides del mes d’agost dignes de recordar, algunes

perquè afecten la nostra història i societat i d’altres perquè tenen abast mundial. Per exemple, ningú negarà que el 6 i el 9 d’agost són per a la humanitat de trist record, car foren les fatídiques dates de les bombes atòmiques dHiroshima i Nagasaki.

El dia l d’agost de 1917, moria En·ric Prat de la Riba, creador i primer president de la Mancomunitat Cata·lana.

El dia 2, però de 1931, se cele·brava el plebiscit sobre l’Estatut d’Au·tonomia que la República creava per a Catalunya. Els vots dels catalans donaren, en l’escrutini del dia 6, el resultat favorable en un 73%.

Anem endarrere: el dia 14 de 1830 debutava la societat coral “La Frater·nidad”, la primera creada per Clavé.

El dia 21 d’agost de 1922 aterra·va a Barcelona el primer avió de la línia regular Madrid –Barcelona. El que després seria pont aeri va co·mençar fa noranta anys. I molt més enrere, l’any 1824, el dia 28 d’agost, era inaugurat oficialment a Barcelo·na el Passeig de Gràcia, que uniria la vila d’aquest nom amb la ciutat, que anava perdent les muralles. En aquell llarg espai hi havia algunes edifica·cions escampades , però en general era un bon tros de terra buida, amb rieres i torrents alternant amb con·reus diversos. El Passeig de Gràcia contribuí poderosament al creixement de la Ciutat Comtal , i encara avui és una admirable via urbana. n

El tema de l’agost

C. Nou, 10 • Tel. 977 871 36543440 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Quatre Cantons • Tel. 977 863 00143400 MONTBLANC

L l i b re r ia

Pa p e re r ia

P re m s a

O b je c te s de re g a l i de c o rac ió

M a te r ia l e sc o l a r i d ’o f ic i n aTravessera de Poblet, 5Tel. i Fax: 977 87 02 1843440 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ


oltats de por, enmig del glaç / de burles i rialles d’albardans / hem dit els mots que són de sang / d’aquest vell poble que

volem salvar”. És dilluns, he pujat al meu cau després de dinar envaït per una malenconia inexplicable, sense mo·tiu aparent, potser la proximitat d’una jubilació anunciada, tot just dues set·manes. Sense ànim per encadenar pa·raules, ni molt menys per vestir·les d’un somriure. He recobert l’estànçia amb laments d’Amàlia Rodrigues, però no m’ha ajudat, massa trist, no era el moment. He parlat amb Espriu i m’he quedat amb la frase de l’inici, amb l’amargura. D’aquest vell poble que vo·lem salvar, diu el poeta. Demà és di·marts de resurrecció nacional i Catalu·nya necessita ressuscitar de la seva le·

Aquest vell pobleJOSEP DURAN

des de la finestreta

Vtargia, aixecar la veu amb què canta un poble lliure, mesurar amb les seves pròpies forces i arrencar les cadenes que el lliguen a l’espoli i l’escarni. “Si-set, que no veus l’estaca on estem lli-gats? / Si no podem desfer-nos-en / mai no podrem caminar! / Si estirem tots, ella caurà / i molt de temps no pot durar / Segur que tomba, tomba, tomba / ben corcada deu ser ja “. Quan·ta raó té en Llach, no sé si serem ca·paços de fer·ho, ni si les hordes reac·cionàries del centralisme ens barraran el pas. Estic fart de maltractaments, de drets monàrquics, de Diputacions per jubilar amics, de cotxes oficials, de Senats on amagar polítics fracassats, d’infraestructures que no arriben, de sous immorals, de comerciar amb la cultura, de sanitat restringida, d’ocul·tar les vergonyes dels bancs, de dema·

nar permís a gent inepta, de pagar im·postos per al manteniment de dropos, de vampirs que reclamen i exigeixen sense pudor, d’estúpida i asfixiant so·lidaritat, d’insults i provocacions des de terres alletades per subsidis nos·tres, de dependre d’un estat en des·composició, de viatjar amb un passa·port que em gela el cor, de parcialitat en l’esport, de ruboritzar·me per ser d’on no vull pertànyer ... “La Llibertat, aquesta dama encadenada que ens es-tà esperant”. És ben segur que aques·tes línies vegin la llum quan la tardor destapa els colors, quan el bosc ves·teix de vermell i ocre, quan els ocells emmudeixen. Que ja no té vigència, però és el que sento ara. El que no sé si aleshores ploraré pel regal de la na·turalesa o, potser, perquè l’estaca no estava prou corcada, encara... n

i el dia s’alça amb els carrers mullats s’aixeca més contenta. Engega la rà·dio i obra la finestra perquè entri a

l’habitació l’olor de terra mullada. Decideix que li ve de gust sortir al carrer i respirar una mica. Va a comprar pa i torna a casa. Llavors esmorza bé, un d’aquells esmorzars que no·més fa a casa i quan té temps (cosa compli·cada). Es posa al dia de com està el món, que segur que és pitjor que ahir, es dutxa i es torna a vestir. Surt i arriba al mercat. És divendres i, tot i haver plogut, hi ha força gent. Passeja i compra el que ha de comprar. Es vaig trobant persones que li pregunten si ja ha tornat i com està, què fa i què farà. Contesta el que sap, que tampoc no és gai·re. Continua comprant però marxa de la pla·ça. Fa una parada a mig carrer per treure di·ners. S’hi trobo més gent, allà. Acaba de com·prar tot el que li feia falta, torna a casa i, després d’asseure’s una estona a l’ordinador, es posa a fer el dinar. Per un dia que té temps, l’han d’aprofitar! Està estona cuinant i quan només li queda vigilar el forn torna a posar

SLAIA TORRES

les notícies per saber alguna cosa més. No hi ha res de nou, però, sempre el mateix. Ar·riba més gent a casa, dinen bé, també. Fa migdiada, intenta posar·se a fer un treball pendent però li diuen per anar a comprar una altra cosa i hi va, així deixa la feina per un altre moment. Es troba algú que feia molt de temps que no veia i es paren a parlar men·tre esperen per pagar. Li torna a fer gràcia.

Arriba a casa, berena, agafa companyia i se’n van a caminar una mica pel terme. Tor·nen i ja hi ha les de sempre que esperen per anar a fer un beure. Ja no van a la piscina, no fa temps i, avui, a més, està tancat. Es passen una estona xerrant, començant a pre·parar alguna cosa per al curs que ve. Sem·bla que vulguin arreglar el món. Es queixem d’unes quantes coses. Ja s’està fent fosc i, com si fossin rellotges, pensen que ja deu ser hora de tornar cap a casa. Agafa cadas·cú el seu camí i, quan arriba ja hi ha algú que ha començat a fer el sopar. L’estona aquesta, la d’abans de sopar, li agrada. En aquell moment tothom és a casa i s’explica coses, què ha vist, què ha passat, què ha dit aquell o aquell altre. Algú crida que el sopar ja està i paren taula. Sopen comentant unes

quantes coses, recullen i sembla que el sofà la cridi. Arriba al sofà, però, i no fan res que valgui la pena a la televisió. Tot i així, li agradi o no, s’hi queda una estona tirant a llarga. Quan es posa al llit, després de llegir una mica, decideix escriure com ha estat el dia. Sap que molts pensarien en un dia nor·mal i avorrit. Demà potser també ho pensa·rà.

Però no ha estat un dia normal. Ha es·tat el dia després de la tornada de les vacan·ces de veritat cap a unes estranyes. Ha es·tat un dia de sortir al carrer després de quin·ze dies de desordre i tranquil·litat alhora i de tot un estiu intens, com cada estiu. El dia d’impàs entre el ple estiu i el final. Demà es començarà a preocupar una mica, segur. I no és que li vingui de gust, és que li ha ar·ribat a les orelles per totes bandes que la cosa no va gaire bé. Li truquen: · Què, ha quedat satisfet amb l’opció de “dia normal” escollida? · Ah, però això no era de vacan·ces? No, si està força bé: temps per tot, tranquil·litat, un altre ritme. Ara bé, no és ben bé el què buscava. Sap què? Continua·ré buscant un “dia normal” que s’ajusti més al que demanàvem! n

un punt de vista molt personalGran oferta de temps lliure


ola! Sóc el legionari romà que muntava guàrdia davant la ca·sa del tribú de Pompeia la nit

d’agost de l’any 79, el primer de l’em·perador Titus Flavi, en què el Vesuvi va jugar·nos la mala passada de col·gar la ciutat sota sis metres de cen·dra. També varen rebre Herculà i Oplontis, on l’historiador Plini el Vell va morir ofegat pels gasos verinosos del volcà.

Aquella nit atziaga l’ordre era ta·xativa: “Passi el que passi, mantén·te al teu lloc”. Així ho vaig complir. I així, ferms i a peu dret vaig entomar el cataclisme que em convertí en pe·druscall. Avui, qui contempla el meu cos petrificat es fa creus que no fu·gís cames ajudeu·me davant la que queia: no coneixen la mala bava del centurió!

La meva ànima de pòrfir t’obser·va, catalanet del segle XXI, i a fe que si tornès a la vida em petrificaria de nou. Et veig tan babau! Fa segles que intentes democratitzar les espanyes, i què en treus? Que no ho veus, ca·rallot, que no volen? Has ofert lle·ialtat, i què t’han tornat? Els lliures

ANDREU MORTA

Cor de pedra

un cop d’ull

Hdiners –molts– i què en reps? Escor·rialles i mania; quan t’indignes en di·uen “algarabia”; allargues la mà i... “puja aquí dalt i balla!”

Espanya és una burocràcia immen·sa que lluu la intolerància, la fatxen·deria i la picaresca mentre branda la bandera del toro: “sostenella i no en·mendalla” és el seu lema des del Cam·peador.

Curulla de caspa i de deliris im·perials, viu ancorada en l’enyor d’un imperi que no va saber conservar; les seves ínfules de nou ric tan sols es reconeixen en la barroca puresa de sang.

Xolla Catalunya i t’arruïna a tu. Quanta suor, quant diàleg de sords, quants diners malgastats! Saps què et costa ser espanyol? Nadons, vídu·es i vells xarucs inclosos?

No t’entenc, noi. El teu Jesús –a ell sí que nosaltres vam passar·lo per la pedra!– et diu: “si reps una bufe·tada, para l’altra galta”.

Però tu, quan segueixes pagant sense engegar al botavant qui et pren pèl i “quartos”, vols dir que no et passes de mesell? Reconeix·ho: ells són més hàbils. I així, entre ensabo·

nades, tripijocs de triler, ensarrona·des... i un clatellot de cavalleria quan els ha convingut, t’engalipen fins convertir·te en estaquirot. I saps per què? Ho fan perquè saben que ento·maràs sense dir ni piu el que et pas·sin per allà on no sona; saben que no faràs pinya ni convertiràs en ro·ca viva el teu individualisme sorrenc.

Ells, en canvi, són pur bloc de ba·salt. Com aquest en que vaig conver·tir·me jo. No els bellugaràs un bri. I mentre xerroteges, ells fan la seva: cada pas endavant, llegua de recula·da i trampa nova; cada dia escanya·da nova.

Et basqueges per un pam d’auto·pista –de peatge, és clar–? Doncs ells se’n fan mil... sense pagar!

Vols “ample de via europeu” pe·rò viatges en combois rònecs i de se·gona mà mentre ells, somni faraònic d’aves inútils, van arrepapats des del no res fins a l’enlloc...

Pegues? Tantes com vulguis: Cons·titucional, atacs a la immersió lin·güística, secessió de les llengües ger·manes... Què faràs, doncs?

On és el teu orgull? On és el teu amor pel teu país? Valores la teva butxaca? Vols ser lliure? O et resig·naràs a viure tan petrificat com jo?

Almenys, a mi, paguen per veu·re’m, tu pagues perquè et menystin·guin. n


BIOGRAFIES ESPLUGUINESQuè hem de saber del Claretià Magí Ferrant i RoigMagí Ferrant i Roig va néixer a la nos·tra vila l’any 1863. En la partida de naixement hi figura el cognom escrit en la forma Farrant, però en compro·var la partida de naixement del seu pa·re hi consta Farran. Posteriorment ell adoptà la forma Ferrant per al seu cog·nom, i és la que figura en tota la seva obra. Ingressà en la congregació dels missioners del Cor de Maria (clareti·ans), on fou ordenat prevere l’any 1888. Molt instruït en ciències naturals i exac·tes, també va ser un bon coneixedor de la literatura catalana. Fou premiat en els Jocs Florals de Saragossa l’any 1902 pel treball Estudio crítico del re·nacimiento de la literatura catalana en el siglo XIX.

Com a pedagog deixà escrites una Gramática pedagógica de la lengua cas·tellana (1906), una Gramàtica gradu·ada de la llengua catalana (1909), una

Aritmética teórico·práctica (1913) i una Geometría teórico·práctica (1913). En l’aspecte religiós és autor del devo·cionari L’àngel custodi, publicat a Bar·celona l’any 1910. L’any 1889 va ser el vicepostulador en l’àmbit de la diòce·si de Barcelona de la causa de beatifi·cació d’Antoni Maria Claret. L’any 1909, durant els fets de la Setmana Tràgica, fou ferit quan sortia del seu convent de Barcelona. Un any després residia a Saragossa. El mes d’abril de 1910 do·nà una conferència pública, en el saló de juntes de la parròquia de Santa An·na de Barcelona, al gremi de profes·sors particulars de Catalunya, amb el títol de “¿Hay, por ventura, maestros?”.

Va morir a Barcelona l’any 1928.Mantingué una forta vinculació amb

l’Espluga. Així, en una de les seves es·tades a la nostra vila, l’any 1904, Jo·sep M. Rendé i Ventosa mantingué una

llarga trobada de tres hores amb ell per parlar de l’oportunitat de crear una Cai·xa Rural d’Estalvis i Préstecs. Magí Fer·rant cità exemples de diverses caixes rurals i afirmà que una caixa rural ben fonamentada i administrada mai no ha·via fracassat. També explicà a Josep Maria Rendé les dificultats que hi hau·ria per a la seva fundació. Diu Rendé: “Sortirem de l’entrevista (amb Magí Ferrant) amb lo decidit propòsit d’en·vestir la implantació (de la Caixa ru·ral), amb prou voluntat per a portar·la a terme i amb lo cor prou valent per afrontar tots los inconvenients que s’havien de presentar”. n

Jordi Roca i ArmengolCentre d’Estudis Locals

Bibliografia: Diccionari d’història eclesi·àstica de Catalunya, volum 2, Editorial Claret, 2000, Barcelona, pàg. 159·160.

iatjo a l’autobús que em porta a Barcelona, el dia de la gran mani·festació per demanar un estat pro·pi per Catalunya.

Miro per la finestra i que m’adono que només sé que estic viatjant per un país que mai s’esfonsa.

Només sé que la vida ens dóna avui una oportunitat, l’oportunitat!!! Només sé que avui serem els ulls de tants, les orelles de tants, els sentiments de tants...

Ells, d’abans, ells, de després! Només sé que avui aquestes paraules inclouen milers de clams, d’abans, de sempre, d’ara, d’avui, però no de demà!

XAVIER LOZANO

L’Oportunitatpensaments digitals

V No caldrà que siguin els anhels d’un demà que ja és aquí; d’un demà que ens ha escollit a nosaltres, tant diversos, tant mesclats, tant diferents dels catalans de sempre per viure el pas decisiu per la cre·ació d’un estat.

La història ha format una nova Cata·lunya que entén de diversitat, de visions contraposades, de dretes i d’esquerres, però que avui només entén un missatge, un camí, un futur que ja és present.

Avui nosaltres som la història, i m’es·borrona pensar que allò que sempre ha·via imaginat ara sembla possible. Avui nosaltres som allò que molts han volgut

ser! Doncs la història ens demostra que massa vegades s’ha intentat fer renéixer una Catalunya que de forma natural ha estat sempre un indret pròsper i actiu, ric social, cultural i econòmicament.

Encara que potser sí que mai, com ara, s’havia arribat a aquest nivell de possibi·litats, de desitjos, de suport social, d’evi·dència de que l’estat propi, per Catalu·nya, és l’únic via de futur que ens espe·ra. Potser tornarem a caure però aquest cop, quan ens aixequem, trepitjarem fort sobre una terra que haurà recuperat allò que mai hauria d’haver perdut: la lliber·tat!!! n


L O C A L

Diversos veïns de la Conca afectats per un accident de l’autobús Lleida-Tarragona a VallsDiversos veïns de l’Espluga i d’altres poblacions de la Con·ca de Barberà viatjaven el dijous 2 d’agost a l’autobús Vi·bassa que va bolcar amb 30 passatgers a bord a la N·240, al seu pas per Valls. L’autocar cobria el servei regular en·tre Lleida i Tarragona. En fer l’avançament a un camió, poc abans de dos quarts de dues del migdia, hauria perdut l’equilibri i hauria bolcat provocant deu ferits. Dos dels fe·rits es van traslladar a l’Hospital Pius de Valls, dos més a Joan XXIII de Tarragona i quatre a l’Hospital Sant Joan de Reus. Com a conseqüència de l’accident, es va tallar el tràn·sit en els dos sentits de la marxa des d’aproximadament tres quarts de dues del migdia. Fins a la zona, al quilòme·tre 22,5 de la N·240, s’hi van desplaçar cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat, sis dels Mossos d’Esquadra i en·tre tres i sis unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques, entre els quals un helicòpter. Segons el Departament d’In·terior, però, l’autocar no anava a una velocitat excessiva i el conductor va donar negatiu a la prova d’alcoholèmia. n

Un incendi va calcinar el dimecres 15 d’agost una parada de sembrat situada a tocar de la carretera de Senan, al ter·me de l’Espluga.

El foc es va declarar al migdia i va afectar el munt de palla de la collita d’aquest any.

Diverses dotacions dels Bombers de la Generalitat van participar a l’extinció de l’incendi amb l’objectiu d’evitar que s’estengués per la resta de parades o zones boscoses de la vora. n

Crema una parada de sembrat a la carretera de Senan en ple 15 d’agost

L’autobús bolcat a la N-240. Cedida

Terreny afectat. Xavier L

Tel. i Fax 977 87 04 18Ctra. de Montblanc, 8

43440 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

FÀBRICA DE BEGUDES CARBÒNIQUESL’Ocell Francolí és una fonda de fa quatre dies, l’any 1997, en Rafael Lorca i Dolors Requena van prendre possessió, amb la il·lusió de fer una feina ben feta, i si era possible ser una referència gastronòmica. En la que era l’antiga Fonda Garrell, restaurada i redecorada, fent una cuina tra-dicional amb tocs de cuina de noves tendències premien sempre la qualitat dels productes. Les habitacions, totes amb bany complert i TV, i buscant sempre la comoditat dels nostres clients.

Passeig Cañellas, 2-3Tels. 977 87 12 16 - 977 87 13 45

43440 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ(Tarragona)

www.ocellfrancoli.cominfo@ocellfrancolí.com


L’Ajuntament demana als esplu-guins que estalviïn aigua per tal d’evitar talls

L’Ajuntament de l’Espluga arranja parts del Carrer Bellavista

pitalera pel passat medieval de l’Espluga de Francolí. Fa unes setmanes s’inaugurava el primer element, el micvé jueu, una recreació en forma d’holograma d’un bany sagrat de la religió jueva ubicat a la zona on es podria trobar l’an·tic Call Jueu de la població. Tot plegat s’incorpora al con·junt d’atractius i espais turístics visitables de l’Espluga a l’espera que puguin avançar els treballs de museïtzació de

tot el barri del Capuig i el Cas·tell, on es preveu una ruta cul·tural i històrica per l’Espluga medieval, encara que de mo·ment l’actuació quedarà con·gelada per manca de pressu·post. Entre d’altres espais que s’habilitaran en destaquen el taller del vitraller, un restau·rant jueu o l’obertura de la torre del castell, entre d’al·tres. També faltarà instal·lar les figures de ferro còrtex que es trobaran pel recorregut. n

L ’ A C T U A L I T A TL’Espluga estrena la il·luminació de la muralla medi-eval com a nou atractiu del pobleL’Espluga va estrenar aquest agost la il·luminació ornamen·tal de la muralla medieval del castell de l’Espluga Jussana.

Aquest és un dels elements més ben conservats de l’edi·fici hospitaler que fins ara passava desapercebut entre les façanes de les cases del barri.

D’aquesta manera, a partir d’ara els espluguins i visi·tants podran saber exactament per on transcorria el mur del castell, tant des del vessant nord, que es pot observar quan entres a l’Espluga des del Coll Roig o el Celler, com des del vessant sud, al carrer dels Amet·llers. Precisament el vessant nord és on s’aixecaven les tres torres, una de les quals es con·serva, que han estat el símbol històric de la vila en totes les variants del seu escut. L’estre·na de la il·luminació de la mu·ralla és un pas més en la crea·ció de la Ruta Templera i Hos·

L’Ajuntament de l’Espluga ha demanat un any més que tot·hom sigui molt conscient de l’estalvi d’aigua per tal d’evitar talls més endavant. El regidor de Serveis municipals, Joan Amigó, va explicar que tot i la sequera que estem patint no s’han hagut de fer talls gràcies a l’ interconnexió de dipò·sits, però tot i això la Font Baixa fa uns dies que no raja i per tant indica que en qualsevol moment el Pou de la Biela podria deixar de tirar aigua. Tot i això, Amigó va admetre que el dipòsit de Sant Miquel i el Pou del Garber estan plens, i que de moment ens hem abastit d’aigua fent servir el Pou de la Biela. A més, va afegir que si tothom hi posa de la se·va part, aconseguirem no haver de fer talls, tal com va pas·sar l’estiu del 2011. n

Durant els darrers dies del mes d’agost l’Ajuntament de l’Es·pluga va estar arranjant parts del Carrer Bellavista molt mal·meses pel pas dels anys. En molts casos el quitrà estava en·fonsat o fins i tot tret, i durant aquests mesos s’hi ha estat treballant. El Carrer Bellavista és un dels carrers que dona pas al recent estrenat parc del Freginal i a més, està inclòs dins del pla de Llei de Barris. Per altra banda, al ple del mes d’agost, Espluguins Indepen·dents va preguntar per l’estat del pas elevat que s’ha de col·locar a la carretera de les Masies. El regidor de serveis municipals, Joan Amigó, va explicar que, tal i com s’ha dit altres vegades, la carretera de les Masies pertany a la Diputació i tot i que les obres estan dins el pla de carreteres per tal d’iniciar·se, la Diputació no les ordena començar. n

Nova il·luminació de la muralla. Albert Griñó

Les disset fonts han deixat de rajar. Xavier Lozano Carrer Bellavista. Cedida


L ’ A C T U A L I T A TEl passat 23 d’agost va finalitzar el segon i últim torn d’Ai·guagim d’aquest estiu. Aquest servei l’ofereix l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí estiu rere estiu, apropant així la pràctica esportiva en el medi aquàtic a tota la població. Una quarantena de persones, majoritàriament dones, i de totes les edats han participat aquest estiu en aquesta ac·tivitat, que s’ha dut a terme els dimarts i els dijous de set a vuit de la tarda. L’aiguagim consisteix en fer activitat fí·sica amb música i a dins l’aigua, medi que permet dismi·nuir el pes i l’impacte sobre les articulacions. Es realitza principalment un treball cardiovascular, el qual es comple·menta amb treball de força, ritme, flexibilitat, agilitat i co·ordinació. Aquesta modalitat permet la pràctica d’exercici físic per mitjà de sessions molt actives, i apropa la pràcti·ca esportiva a totes les edats. La professora d’aquest any,

Finalitza el curs d’Aiguagim de l’Espluga

Grup de participants al curs i professora. Cedida

Un dels camins del terme. Cedida Benzinera de l’Espluga amb llargues cues. Cedida

Èrika Soriano, i l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí agra·eixen la participació i animen a tothom a provar·ho en pro·peres edicions. n

S’inicien les obres d’arranjament de camins del terme de l’Espluga

Llargues cues a les benzineres de la Conca un dia abans de la pujada de l’IVAUn any més, l’Ajuntament de l’Espluga va iniciar a finals

d’agost les obres d’arranjament dels camins del terme de l’Espluga. El regidor d’agricultura, Josep Maria Poca, ha explicat que aquest any començaran pels camins del Peu del Bosc que són els que estan més malmesos. Aquest ini·ci de les reparacions de camins, cada any, acostuma a co·incidir amb l’inici de la verema. n

Les benzineres de la Conca de Barberà, durant tot l’últim dia d’agost, van tenir llargues cues de cotxes que volien omplir el seu dipòsit abans de la pujada de l’IVA. Són molts els conquencs que aquell divendres van decidir anar a les benzineres de la seva població per tal d’evitar aquest augment de l’impost que ha passat del 18% al 21% en el cas de la benzina. Molts testimonis han explicat que van arribar a fer cues de vint minuts per tal de poder omplir el dipòsit del seu cotxe. n


Final de curs puntaires “Els quatre gats”

L ’ A C T U A L I T A TE N T I T A T S

L’Agrupament Escolta l’Estornell viu el Camp d’Estiu més nombrós de la seva històriaL’Agrupament Escolta l’Estornell va viure aquest mes d’agost el Camp d’Estiu amb més participació de la història de l’en·titat, que porta més de 35 anys de trajectòria. Un centenar d’infants i joves des de 6 anys fins més enllà dels 30 van participar del 4 al 12 d’agost al campament conjunt de to·tes les branques de l’Agrupament que es va fer a Borredà (Berguedà). Les activitats van ser dirigides per un equip de més d’una vintena de caps, caps de suport, monitors en pràc·tiques i intendents que van fer possible que durant 9 dies, 75 infants i joves d’entre 6 i 17 anys, gaudissin d’una expe·riència que els fes créixer com a persones ja sigui per la di·versió i el joc o per l’aprenentatge de valors i responsabili·tats. L’Agrupament Escolta l’Estornell celebra un camp d’es·tiu conjunt cada tres anys, i per això aquest va ser el pri·mer que va incorporar la branca de Castors i Llúdrigues cre·ada l’any passat pels nens i nenes de 6 a 8 anys. Això, i el fet que la resta de branques de Llops i Daines, Ràngers i No·ies guia i Pioners i Caravel·les passin un dels moments amb més afluència de nois i noies escoltes, va convertir aquest Camp d’Estiu en el més nombrós dels que s’han organitzat des de l’Espluga. Actualment l’Agrupament Escolta l’Estor·nell rep infants i joves també procedents de diverses pobla·cions de la Conca de Barberà.L’economia medieval, com a eix d’animacióPer ensenyar als més petits el valor de l’esforç, el treball i de les dificultats per aconseguir qualsevol objectiu, el Camp

d’Estiu de l’Agrupament Escolta l’Estornell es va basar en l’economia medieval com a eix d’animació de totes les acti·vitats. Durant els 9 dies del campament tots els participants van haver d’intercanviar qualsevol producte o servei amb llenties seques convertides en ‘rals’, fet que va donar valor a qualsevol cosa. Per aconseguir aquests ‘rals’ els nois i no·ies van haver de fer volar la seva imaginació i fomentar la seva emprenedoria.A més, el Camp d’Estiu va servir als infants per conèixer les diferències de classes que en l’economia medieval dividien la societat i comparar·ho amb la situació actual. Tot plegat es va barrejar amb estones d’emoció, tensió, sorpreses i di·versió. n

AGRUPAMENT L’ESTORNELL

Els infants i joves participants al Camp d’Estiu. Enric Mercadé

Les Puntaires de l’Espluga. Cedida

En moltes activitats del nostre temps al parlar d’un “final de curs”, s’inter·preta amb un seguit de connotacions o sentiments personals , sovint allibe·radors de tasques de responsabilitat , ja siguin d’estudi, treball o d’altres. En una afició com la nostra que combina: treball, constància, paciència i projec·ció artística i social, no es pot parlar de final de curs literalment,ja que en el dia a dia estiuenc , la música rela·xant dels boixets continua sonant i abraçant amb harmonia la pau de les nostres llars. Els nostres treballs ja siguin: puntes, polseres, mocadors, ventalls, flors…

són la condensació d’hores i més ho·res de temps viscut amb una dedica·ció amorosa pel treball, l’art i el destí final del producte elaborat.Posant de relleu el goig per la bellesa i el record inesborrable i agraït per les mestres. Us convidem a gaudir·ne. Enguany les puntaires hem celebrat la festa de final de curs amb un sopar al restaurant “L’Ocell Francolí”, on vàrem gaudir d’uns plats molt ben elaborats, bon ambient, i la cloenda amb regals per a les profesores a més d’ una sa·marreta vermella amb el logotip estam·pat, per a cada una de les puntaires.

Aquest vistós obsequi l’hem pogut llu·ir a cada una de les trobades que han tingut lloc aquest estiu: Valls, Solive·lla, Vimbodí i Lilla. n

PUNTAIRES


jar·hi una imatge que ha estat una donació per part dels germans Cots Palau. També s’han arranjat els marges i el ter·ra de l’espai per tal d’habilitar·lo com a espai de repòs amb la inclusió de bancs de pedra per seure·hi. Aquesta obra s’en·llestirà en el decurs de l’any. L’altre arranjament efectuat aquesta temporada ha estat la recuperació de l’antic accés a l’ermita i transformació en aparcament. S’ha netejat la vegetació espontània que havia crescut a l’es·planada i també s’han recuperat unes escales per tal de con·nectar el nou aparcament amb l’accés a la zona de l’ermita. Una altra intervenció prioritària ha estat la instal·lació de baranes de protecció a la zona d’aparcament aixoplugada per plàtans. En aquest lloc el risc de caiguda pel barranc era un dels problemes que més preocupava a la gent. Els lava·bos són una altra millora d’enguany. S’ha procedit a l’ender·roc dels antics lavabos, que havien quedat obsolets, i s’ha iniciat l’obra dels nous que seran accessibles per a discapa·citats físics. Les obres dels lavabos aniran completant·se a

L’Espluga FM Ràdio celebra la segona Màsterclass de pretemporada per formar tot el seu equip

L’Espluga FM Ràdio finalitza la temporada 28

Bona part de l’equip de l’Espluga FM Ràdio va participar els dies 27 i 28 d’agost a la segona Màsterclass de pretempo·rada de l’emissora municipal de l’Espluga de Francolí. Una vintena de nois i noies, locutors, tècnics, col·laboradors i responsables dels departaments de la ràdio es van trobar durant dos dies a l’Alberg Jaume I de la població per pre·parar la nova temporada 2012·2013 que va començar el dia 1 de setembre. La Màsterclass, estrenada l’any passat com a mètode per fomentar el coneixement entre tot l’equip de l’EFMR, va ser·vir també perquè tots els participants aprenguin noves fun·cions dins la dimàmica de l’emissora amb tallers que van servir per millorar les tècniques de redacció de notícies, la locució o la correcció lingüística. Enguany a més, es van

L’Espluga FM Ràdio va donar per aca·bada la temporada 28, coincidint amb el final de l’activitat social i cultural a l’Espluga, que cada any culmina amb la Festa Major. L’emissora municipal va acomiadar tots els programes que s’emetien des del setembre per iniciar una pausa estival que es va extendre

L’equip de l’EFMR a la Màsterclass. Cedida

L ’ A C T U A L I T A T

durant tot el mes d’agost. Mentrestant, l’EFMR va seguir emetent la ràdiofór·mula musical estiuenca pel 107.4 FM i esplugafmradio.cat, i també els con·sells publicitats i els butlletins infor·matius de COMRàdio. Les notícies més importants de l’actualitat local i co·marcal es van poder consultar a través

d’Internet. L’1 de setembre es va es·trenar la temporada amb una progra·mació especial coincidint amb la Fes·ta de la Verema de la DO Conca de Bar·berà i a partir del dilluns 3 de setem·bre es va reprendre la programació ha·bitual amb les novetats de la 29a. tem·porada. n

L’ESPLUGA FM RÀDIO

Obres de millora a l’ErmitaDesprés de les obres de millora de l’any passat, la German·dat de la Santíssima Trinitat i la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel van signar un conveni de col·laboració per tal de facilitar i millorar la cooperació entre ambdues parts. Uns dels punts del conveni és el compromís de realitzar un Pro·grama de Millores Acordades per als entorns de l’Ermita de la Santíssima Trinitat. En el document també s’hi ha sumat el PNIN de Poblet, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, l’Ar·quebisbat de Tarragona i els actuals ermitans. La coordina·ció del pla és a càrrec del jove arquitecte espluguí Josep M. Vidal. Totes les parts implicades han volgut sumar idees, energies i recursos i canalitzar·los per acordar tot un seguit de millores a desenvolupar durant els pròxims anys. Cada mi·llora té en compte el seu cost i la seva prioritat, així és més fàcil establir quines es faran abans per motius de seguretat i cost. Un cop concretades les millores, es van escollir qui·nes es desenvoluparien aquest 2012. Per una banda tenim la font natural de la Trini, que s’ha arranjat per tal d’allot·

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

fer diversos tallers d’imatge i vídeo per tal d’aprofundir en les tècniques que reclama el món d’Internet i les xarxes socials on l’Espluga FM Ràdio s’ha guanyat un lloc.. n



®

Fàbrica de galetesDegustació i venda directa - Obert també dissabtes i diumenges

YURIT, S.A. • Ctra. d’Artesa, 14 • Tel. 977 86 07 99 - Fax 977 86 29 81 • Apt. Correus, 84 • 43400 MONTBLANC (Tarragona) • [email protected]

Vistes del nou mirador. Cedida

ra que es disposi de finançament per a fer·ho. A més, la font de Sant Josep, una de les intervencions de l’any passat, s’ha completat amb la col·locació d’una creu a la cúspide de la cúpula dissenyada i realitzada pel col·laborador d’obra de Vila, Jaume Vernet. Continuant amb les activitats anuals de la Germandat de la Santíssima Trinitat, el diumenge dia 26 d’agost, es va celebrar l’Assemblea anual ordinària a l’Audi·tori Carulla Font del Casal. En acabar, es va passar un video on es pot contemplar els treballs d’obra de Vila, que s’han fet aquest any als entorns de l’ermita de La Santíssima Tri·nitat. A continuació, es va fer un dinar a l’Hostal del Sen·glar espléndidament elaborat. I és que aquest estiu no hem parat, la Germandat, va participar molt activament al dinar popular que l’Ajuntament de l’Espluga organitza a l’ermita el dilluns de la Festa Major, dia del cós, i facilita a tots els as·sistents el parament de les taules, el vi i un concert de mú·sica popular catalana. D’aquesta manera la Germandat es va sumar a la Festa, con·vidant els socis mes grans de l’entitat a passar un dia de lleure a l’ermita i preparant per a ells un dinar especial que van elaborar davant de tots els assistents, i després els ho varen servir a les taules. El dinar va consistir en: Pica pica i “sangria”, amanida·entremès, paelles d’arròs amb peix i marisc, pastís gelat, begudes, cafè i licors. Un autocar adap·tat per persones amb mobilitat reduïda i amb els responsa·bles de fer l’acompanyament i ajuda, va portar tots els que ho varen necessitar des de l’Espluga a l’ermita. Un cop arri·bats al destí varen poder visitar la capella, passejar per l’en·torn, veure les millores que s’estan fent, parlar amb cone·guts que feia temps no havien vist i participar visual i ver·balment en l’elaboració del dinar dedicat a ells, molt espe·cialmente de les 3 esplèndides paelles per a 50 persones ca·dascuna. Abans i després del dinar els geganters Albert i Ge·rard, varen fer ballar els gegants Miquel i Trinitat, fent aplau·dir a tots als assistents, per la gràcia i perseverança que els caracteritza. La festa que la junta havia estat preparant amb tanta il·lusió, va ser tot un èxit gràcies a la col·laboració de tots els voluntaris que en tot moment es van desviure perquè als més grans de l’entitat no els faltés cap assistèn·cia, gaudissin d’un bon dinar i passessin un dia inoblidable. Aquests fets ens demostren que molt sovint pot fer més qui vol que qui pot. n

Fent el dinar. Cedida


C. Sortetes, 32 Tel. 977 87 17 01 • 650 474 896

43440 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍC. Lluís Carulla i Canals, 63

Tel. i Fax: 977 87 12 9543440 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Material escolar Fotocòpies Premsa i revistes Servei d'impremta Enquadernacions Jocs didàcticsMaterial d'oficina Plastificacions Regals

Tot tipus de material d'ofimàtica

LLIBRERIA - PAPERERIA

C. Lluís Carulla, 54Tel. 977 87 02 53

43440 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ


Els diables de l’Espluga a Llodio. Cedida

Els Diables de l’Espluga exporten el seu foc i espectacle al País BascEl Diables de l’Espluga van protagonitzar aquests dies diverses actuacions al País Basc, on van exportar els seus espectacles de foc i els tradicionals correfocs com el que, coincidint amb el 15 d’agost, van fer a la Festa Major de Llodio. La sortida va aplegar una quarantena de diables de l’Espluga que es van sumar a la iniciativa de portar fins les terres basques la cultura popular es·pluguina. Les actuacions es combinaven també amb es·tones de turisme i diversió per la zona, i per això alguns dels diables, van aprofitar per allargar l’estada durant tot el cap de setmana. n

GRUP DE DIABLES

El turisme del vi amb VI SMARTEl dia 31 d’agost en motiu dels actes de la Festa de la Verema vam presentar al Museu de la Vida Rural un projecte molt in·teressant que uneix el món del vi amb les tecnologies mòbils: Vi Smart. Es tracta d’una aplicació per a Smartphones que in·icialment ha sortit al mercat dels iPhones. Com vam dir a la presentació, Vi Smart és un projecte perquè volem donar con·tinuïtat a l’aplicació i la volem ampliar, per això s’està treba·llant per introduir nous elements i perquè d’aquí a poc temps també es pugui desenvolupar per a Android. Potser alguns us preguntareu: i què tenen a veure els telèfons mòbils amb el vi? Doncs, amb les noves tecnologies 3.0 es poden fer virgue·ries, i els Smartphones (mòbils intel.ligents) són un ordena·dor a la butxaca dels humans. Vi Smart està desenvolupat pen·sant en el turista que busca cultura catalana, així amb el mò·bil a la mà i amb només un “click” pot trobar la informació necessària per passar una jornada agradable tot tastant vins, coneguent cellers i alhora indrets de Catalunya.El desenvolupador de l’aplicació, el senyor Joan Ramon Es·puny, defineix l’aplicació com una peça que faltava per com·pletar un puzzle, així unim cellers (viticultors), visitants (tu·ristes) i especialistes (enòlgs, somiliers). Tenim 3 pilars que poden promoure, potenciar, fomentar la cultura del vi català a través de Vi Smart. A més a més, explica el senyor Espuny: · “per exeriència pròpia, després d’assistir a un tast de vins o

a una fira marxes cap a casa i ja no te’n recordes de quins vins has provat, de manera que quan necessites un vi per una ce·lebració o ets a un restaurant no saps quin vi triar”; amb Vi Smart això ja no passarà. Us explicaré en que consisteix Vi Smart: de moment els usuaris d’aquests dispositius hi podeu trobar una agenda·calendari d’esdeveniments relacionats amb el vi (fires, tasts, visites, excursions,...) que es celebren o s’or·ganitzen arreu de Catalunya. També hi trobareu un mapa de geolocalització dels cellers i una llista ordenada per proximi·tat. Podeu enregistrar·vos i guardar·vos vins que us agradin. I tot això ho podeu compartir amb les xarxes socials face·book, twitter i e·mail. A més a més Vi Smart està configurat en 5 idiomes, pensant en els turistes tant d’aquí com de l’es·tranger. El desenvolupador, senyor Espuny, està desenvolu·pant un nou element que serà una eina per enòlegs i somili·ers durant els tasts de vins. Per acabar, volem fer una crida, ja que per tal de que Vi Smart sigui útil per a tots (usuaris i cellers) és important que ens doneu a conèixer tots aquells actes, esdeveniments, activitats,... i els inclourem al calen·dari. També estem oberts a suggeriments i volem conèixer la vostra opinió sobre el projecte. Podeu contactar amb nosal·tres a: [email protected]. Esperem que Vi Smart sigui útil, funcional i divertit. n

Núria Giné Rosell


Festa del soci del Casal de l’Espluga

Bolo a Prat de Comte

Els dies 24 i 25 d’agost el Casal de l’Espluga celebrà la festa del soci en el seu 47è. aniversari de l’entitat.Així doncs, el divendres 24 d’agost, a les 10 del vespre, al teatre del Casal, vam gau·dir de l’actuació de Joan Pe·ra, amb el seu espectacle CAPRI que, amb uns diver·tits monòlegs ens va fer re·viure les històries de l’hu·morista Joan Capri. El tea·tre es veié molt concorre·gut, amb més de 400 per·sones, i el públic assistent s’ho va passar d’allò més bé. El dissabte, 25 d’agost, els infants van poder participar tota la tarda en els jocs d’aigua instal·lats a la piscina mu·nicipal, a càrrec de MEDIR·FLASH, per gentilesa del Casal. Així la mainada va participar d’aquest aniversari amb una activitat divertida i estiuenca, pròpia dels petits, que obtingué molt bona acceptació. El mateix dissabte 25 d’agost, a les 8 del vespre, als jardins

El 23 d’agost, el grup de teatre del Ca·sal Tratea Teatre, vam anar a represen·tar l’ obra “La maleta russa” a Prat del Comte, amb motiu de la Festa Major del poble. Val a dir que la sala on es va re·presentar l’obra de teatre, estava plena de gom a gom, i malgrat la calor que va fer, la representació va ser tot un èxit.Cal dir que ens vam sentir molt acollits

de l’Hostal del Senglar, hi hagué un berenar·sopar al qual assistiren més de 200 persones, entre socis i acompa·nyants. Aquest constà de pa amb to·màquet, acompanyat de truites, vari·etat d’embotits i de postres un origi·nal gelat, tot servit pels membres de la junta de l’entitat i preparat per l’Hos·tal del Senglar. El bon ambient que es respirava a l’aire lliure i el fet que el

per la gent de Prat del Comte, que ens van invitar al sopar i al dinar, aquest úl·tim vam dir que no, així vam tenir temps de descansar després de muntar el deco·rat i vam poder fer els exercicis de con·centració. Aquest és el primer “bolo” que fem amb “La maleta russa”, a partir d’aquest octubre, però, el grup tenim va·ris compromisos.

C A S A Lbon temps acompanyà tota la nit, van ser claus perquè el sopar fos un èxit.A continuació es van fer di·versos sorteigs com sopars a l’Hostal del Senglar i al Bar, entrades per al teatre, subs·cripcions a la revista El Fran·colí, i com a regal més im·portant, un viatge per a 2 persones a Extremadura. El fi de festa el posà el duet “SMART VOICES”, que oferí diversos temes musicals de sempre, aconseguint que el públic assistent gaudís d’un vespre ben animat.

El Casal agraeix l’assistència dels so·cis i acompanyants que van participar dels actes, la qual cosa ens anima a continuar realitzant aquestes activi·tats i moltes d’altres, i també manifes·ta especialment l’agraïment als col·laboradors: Hostal del Senglar, l’Ajun·tament de la vila i el Bar del Casal. n

La junta directiva del Casal

Ens podeu seguir al facebook de Tratea Teatre. n

La junta directiva del Casal

Jocs aquàtics. Eva Bonet

Laura Romero Olivé

HORES CONVINGUDESSERVEI A DOMICILI

C. Milmanda, 3, baixos 2a. • Tels. 977 870 890 • 661 768 05143440 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ (Tarragona)

[email protected]

PODÒLOGA - Col. Núm. 1175

JUNTA DEL CASAL

TRATEA TEATRE


C A S A LNou cicle de la Formació PermanentAmb les activitats de tardor encetem el 104è. cicle de la nostra secció, i comp·tem amb un programa que esperem si·gui del vostre grat.• Setembre, 20: CENT ANYS DEL NOSTRE CELLER. Per Jordi Roca i Armen·gol, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.

• Setembre, 27: UN CEL DE PLOM. LA VIDA DE NEUS CATALÀ. A càrrec de Carme Martí, escriptora

• Octubre, 4: LA RIQUESA DELS BOS-COS DE POBLET. Per Xavi Buqueras, tècnic del Paratge Natural de Poblet.

• Octubre, 11: WUKRO, LA CIUTAT DELS ORFES. Per Àngel Pujol i Gorné, presi·dent de la Fundació Centre d’Iniciati·ves Solidàries Ángel Olaran.

• Octubre, 18: QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Per Montse Bosch Saumell, llicenciada en Filosofia i professora.

• Octubre, 25: CASTANYADA. Com cada any, ens reunirem.

• Novembre, 8: ELS TRIBUTS MÉS PRO-PERS: ELS LOCALS Per Francesc An·dreu Sánchez, llicenciat en Dret.

• Novembre, 15: EL MAL D’ESQUENA I LA SEVA PREVENCIÓ A càrrec de Lau·ra Martínez Vidal, fisioterapeuta i os·teòpata.

• Novembre, 20: TEATRE. CAMPANES DE BODA, PER LA CUBANA (Dimarts) Sor·tirem a les 4 de la tarda de la plaça del Casal.

• Novembre, 29: PETITS CONSELLS PER A LA GENT GRAN. Pels Mossos d’Es·quadra de Montblanc. De 5 a 6 de la tarda.

• Desembre, 13: BIRMÀNIA, EL REGNE DEL SOMRIURE ETERN. ILLES SECRE-TES DEL MAR D’ANDAMÁN Per Jordi Llorens Estapé, viatger i fotògraf. n

La Junta

Totes les activitats començaran a les 6 de la tarda, amb alguna excepció.

Al cicle de conferències de la Forma-ció Permanent han col·laborat les se-güents entitats: Diputació de Tarrago-na, Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones, Ajuntament i Casal de l'Espluga i Consell Comarcal de la Con-ca de Barberà.

FORMACIÓ PERMANENT


MUSEU DE LA VIDA RURALActes d’estiu

onalismes i els corrents de l’època, i en va destacar el do·mini de la tècnica, que li permetia expressar la seva perso·nalitat, tant quan volia ser irònica, com en la seva versió càustica o en els retrats de realisme més agosarat. La visi·ta guiada va permetre parlar d’altres objectes que comple·menten la mostra, com l’estufa del taller del pintor, la pa·leta amb els darrers colors, fotografies, gravats i documen·tació molt diversa. L’acte més rellevant de l’agost va ser el concert de Jordi Savall, celebrat gràcies a la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla i el Museu de la Vida Rural amb el Monestir de Poblet.

El 15 d’agost, Jordi Savall va actuar amb la formació Hespèrion XXI a l’església abacial del monestir davant d’un auditori de cinc·centes cinquanta persones. Van interpre·tar música popular europea dels segles XVI i XVII, a cavall entre el Renaixement i el Barroc. Danses italianes, italia·nes i espanyoles, cançons angleses elisabetines, música francesa i alemanya i també de l’antic regne de Nàpols. Pe·ces que van ser creades per ser tocades en festes i balls. Entre els temes que van tocar hi havia obres de Luigi Ros·si, John Dowland, Samuel Scheidt o Antonio de Cabezón, l’anomenat Bach espanyol. El concert va commemorar el 40è aniversari de la Convenció sobre el patrimoni mundi·al, natural i cultural de la UNESCO. n

Després de les inauguracions de les exposicions del MVR en el marc de la Festa Major, el mes d’agost va ser el moment de poder gaudir·ne amb calma. El 10 d’agost, Josep Cam·prubí, comissari de l’exposició “Imitador del foc. Bartomeu Rosselló·Pòrcel i la Residència d’Estudiants de Catalunya (1930·1938)”, va oferir una interessant visita comentada de l’exposició.

Camprubí va repassar la curta però intensa vida del po·eta mallorquí, que va morir als 24 anys deixant una bona quantitat de versos per a la història de la literatura cata·lana. Un apassionat Camprubí va delectar els assistents amb la seva xerrada, explicant en detall el recorregut vital i li·terari del poeta, comentant algunes anècdotes més perso·nals, llegint amb entusiasme alguns dels poemes i expres·sant la seva interpretació. La visita comentada per l’expo·sició “Calsina i els oficis” va anar a càrrec de Ramon Calsi·na fill. Admirador i bon coneixedor de l’obra del seu pare, Calsina va contextualitzar i parlar tant de la seva vida com de l’obra.

L’exposició és una àmplia retrospectiva de la relació d’aquest pintor barceloní amb els oficis, tant amb els al·tres com amb el seu propi, que serveix, de passada, com a homenatge a la carrera d’aquest artista. Calsina va parlar de l’estil personalíssim de l’artista, allunyat dels convenci·

Visita comentada de Josep Camprubí. MVR Concert de Jordi Savall al Monestir de Poblet. MVR


El dia 12 d’agost cap a dos quarts de vuit del vespre, entre autobusos, cot·xes i furgonetes arribàvem a la plaça del Casal 99 persones que veníem d’uns dies especials, que potser és la millor paraula per definir totes les sensaci·ons que hi vam viu·re tant petits com grans. Sí, definitivament es pot dir que cada camp d’estiu és es·pecial i cadascuna de les persones que hi participa el viu a la seva manera. Així, doncs, és una mica complicat es·criure una cosa que satisfaci a tothom i amb la qual tots ens puguem sentir plenament identi·ficats. Per això hem cregut que des del nostre punt de vista us podem expli·car què és i com funciona un camp d’estiu dels del nostre agrupament i algunes de les coses més interessants que van passar durant els deu dies d’agost d’enguany que vam ser a Bor·redà (el Bergadà). Però és clar que com que només podíem aportar la nostra visió i en un campament conjunt hi participa molta més gent, doncs vam pensar que hi inclouríem una reflexió d’algun nen o d’alguna nena i una al·tra de les persones que ens van venir a donar un cop de mà a la cuina, amb la logística i, més o menys, amb el que fes falta. Per això, al final de tot hi trobareu un escrit de la Marina Pujadas, que és una daina de tercer any i també un del Xa·vier Lozano, que va venir com a inten·

dent després de molts anys de no tor·nar al cau. D’aquesta manera tothom es podrà fer una idea més clara de què signifiquen uns campaments per a to·tes les persones que hi anem.

La preparacióEn realitat, un camp d’estiu conjunt, que l’única cosa que té d’especial és que el fem tots els membres de l’agru·pament junts, és a dir, totes les edats alhora, comença a principi de curs. Ens explicarem. A l’Estornell acostumem a fer un camp d’estiu conjunt cada tres anys, ja que d’aquesta manera tots els nens i les nenes de l’agrupament po·den gaudir d’un campament d’aques·tes característiques durant un dels tres anys que passen a cada branca. Doncs bé, a principi de curs, el que vam fer va ser decidir si realment totes les bran·ques i tots els caps teníem ganes d’em·brancar·nos en un projecte d’aquestes magnituds, comptant ja llavors, que seríem molts més que en l’últim. Però bé, després de consensuar·ho, com a caps vam decidir que sí, que ho tirà·vem endavant. Un cop decidit això,

vam reprendre el fil cap a finals del mes de febrer, quan vam haver de comen·çar a buscar un terreny d’acampada que tingués les condicions necessàries per poder·hi anar amb tanta gent. Després

de força dies de recerca, per Set·mana Santa anà·vem a veure el terreny “Camp de Cavalls” a Borre·dà, a uns quinze quilòmetres de Berga. Un cop de·cidit el lloc i co·mençat el procés d’inscripcions, la f e i na e s v a tranquil·litzar fins a finals de juny. Un mes abans de marxar

ho havíem de tenir tot llest i tot el que es demana per marxar no és poc! Per·misos, activitats, dinàmiques i eixos que omplin tots els dies que hi passa·ràs, material que et permeti fer·ho tot amb més comoditat, taules, cadires, dutxes, menjar i moltes altres coses. Els dies en què s’ha d’enllestir el dos·sier són especialment intensos, són dies de no parar, d’intercanviar correus i correus, de repartir·se feina i de que·dar tarda sí, tarda també. Així va ser el mes de juliol, amb cadascun de nos·altres encarregat d’allò que havia es·collit. El dia abans que ens firmessin el permís, aquell dia va ser, bàsica·ment, de nervis. Són moltes les hores de feina que hi dediquem perquè tot estigui ben plantejat i organitzat, per·què després, quan siguem allà, no ens passin gaires coses per alt i ho tin·guem tot cobert. Ara bé, encara que

Tots els participants al Camp d’Estiu. Cedida

AGRUPAMENT ESCOLTA L’ESTORNELL“Marxem de camp d’estiu conjunt”

TEXT: LAIA TORRES GARRELL · FOTOGRAFIES: ENRIC MERCADÉ


doni la sensació de munts i munts de feina i que hi hagi un cert nerviosis·me imperant durant uns dies, la satis·facció quan et diuen que tot està cor·recte i que pots marxar és immensa. És llavors quan ja veus que tot allò que està només escrit començarà a pren·dre forma en molt poc temps. Només queden els últims retocs, comprar, fer alguna manualitat, recollir el material necessari, carregar cotxes i furgonetes i marxar, per fi, que és l’objectiu de tot plegat.

El camp d’estiuI així, després de tota aquesta prepa·ració, va arribar el dissabte 4 d’agost. Ben aviat, al matí, la plaça del Casal es va omplir de nens i nenes que esta·ven impacients per agafar l’autobús, de caps que recollíem targetes, recep·tes i tots els “per·si·de·cas” d’uns pa·res que, en general, podem assegurar que estaven més nerviosos que els seus fills. Però bé, un cop fet el recompte i amb tothom col·locat entre autobús i cotxes, vam agafar la carretera que ens portaria a Borredà. Els Castors i les Llú·drigues, que són els més petits de l’agrupament (de 6 a 8 anys) van ser els únics que no van marxar amb tots els altres, sinó que per adequar·se a

l’edat i la llargada que ha de tenir un camp d’estiu per a ells, van venir el dia 7 d’agost i es van reunir amb tots els altres. Els que sí que eren a l’auto·bús el dia 4 eren una trentena llarga de Llops i Daines, gairebé 20 Ràngers i Noies Guia i una quinzena de Pioners i Caravel·les, que són els més grans de l’agrupament. A tots ells els acompa·nyàvem 15 caps, 4 monitors de pràc·tiques i 5 intendents. En un camp d’estiu conjunt, totes les persones que hi som parem la taula, mengem, recollim i rentem plats a la mateixa hora. Per això, durant la pre·

paració, els caps ens encarreguem de buscar unes persones, els intendents, que durant els campaments són les en·carregades de fer el menjar, d’anar a comprar i de moltes altres coses rela·cionades amb l’organització i la logís·tica per tal que els caps quedem una mica alliberats d’aquestes feines i pu·guem dedicar més temps a les activi·tats i a estar amb els nens i les nenes. Això no treu, però, que els intendents també formin part de tot el grup i, per tant, en la mesura del possible també participen dels jocs, les activitats i la vida del campament igual que la res·ta.

L’eixDesprés d’un viatge mogudet i d’un pri·mer dia de muntatge del campament, a la nit un rei misteriós ens feia que estàvem en plena edat mitjana i a un poblat que pertanyia als seus dominis. Uns van resultar ser nobles i adinerats, els altres bruixes i els bruixots que ho podien arreglar tot amb unes quantes pocions i la resta de persones forma·ven part del poble, eren pobres i no tenien gaires aspiracions de deixar·ho de ser. Així començava una història que ens faria reflexionar a tots al llarg dels campaments sobre els drets i l’or·

“En un camp d’es-tiu conjunt, totes les persones que hi som parem la taula, mengem,

recollim i rentem plats a la mateixa

hora.“


Horari de visita i venda:Dilluns a divendres: matí de 8h a 13h i tarda de 15’30h a 18 hDissabte, diumenge i festius: matí de 10h a 14h

Tels. 977 87 01 05 i 977 87 17 11Fax 977 87 10 26 - C. Josep Maria Rendé, 5

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Celler de l’Espluga de Francolí

AGRÍCOLA I SECCIÓ DECRÈDIT ESPLUGA, S.C.C.L.

denació de la societat a l’edat mitja·na. L’economia medieval va ser l’eix de tot el camp d’estiu. Els mercats diaris per tal que el poble pogués vendre co·ses i guanyar els diners necessaris per poder viure, la recollida d’impostos per part del compte, que consistia en una part de la collita dels pagesos, etc. S’havia de pagar gairebé per tot, fins per menjar. També hi va haver dies es·tranys, com per exemple quan ens vam despertar amb unes taques que les brui·xes i els bruixots van determinar que eren la pesta. Ara bé, amb uns quants rals (una moneda curiosa en forma de llenties) tot es podia arreglar. Després de rebre moltes cartes del rei, de fer mans i mànigues per aconseguir rals, de demanar préstecs i de viure talment com si fóssim a l’edat mitjana, la his·tòria va acabar amb una revolució. El poble i els nobles, tots junts, vam des·terrar el rei i vam proclamar·nos inde·

pendents amb la comtessa al cap·davant. Per cele·brar·ho, vam orga·nitzar un gran tor·neig medieval amb proves com ara el llançament de sa·bates, les curses de carretons o el llançament de fer·radures de cavall. La veritat és que durant tots aquests dies vam passar moments en què semblava que fóssim ben bé a l’edat mitjana. Tots, des dels Castors i les Llúdrigues fins als intendents ens vam involucrar en la història, hi vam po·sar molta motivació i ens ho vam fer divertit i a mida, amb paradetes, cer·caviles, prestamistes, joglars, gent de

l’església i bandolers que ajudaven els pobres. La història, doncs, era el que anava unint un dia rere l’altre i el que donava sentit a les activitats que fè·iem.En un camp d’estiu conjunt hi ha temps per fer coses amb tot l’agrupament però també hi ha temps per branques, per poder estar amb aquelles persones amb qui has compartit les tardes dels dis·sabtes de tot un curs. Per resumir·ho, del dia 5 al dia 7 d’agost, totes o gai·rebé totes les activitats que vam fer van ser per branques. Els Llops i Dai·nes van anar de ruta dos dies: van pu·jar a Borredà una mica més tard del que estava previst a causa de la pluja i hi van fer nit. L’endemà es van acos·tar, per recomanació del rei, a l’ermi·ta de Sant Sadurní de Rotgers i van tornar per un altre camí. Els Ràngers i les Noies Guia van fer un raid, que con·sisteix a fer grups (2 en el seu cas) i fer una ruta per dos camins diferents Explicant una activitat. Enric Mercadé

Els R/NG durant la ruta. Gemma Bergadà


per arribar al mateix lloc. Tot i la plu·ja, van caminar força, van poder·la completar i van passar per llocs com ara Sant Jaume de Frontanyà, el mu·nicipi més petit de Catalunya. Els Pio·ners i les Caravel·les, per la seva ban·da, se’n van anar cap a Berga, on van fer·hi un recorregut guiat i un taller sobre país amb el Francesc Rivera (Ti·tot) i també van visitar el Santuari de Queralt. El dia 7 al vespre, però, ens vam tornar a trobar tots al campament i vam donar la benvinguda als Castors i les Llúdrigues, que van tenir tot el dia per a ells per acomodar·se i instal·lar·se amb tranquil·litat. Les seves ca·res al vespre, en veure tanta gent, eren ben curioses. S’ha de dir que ells tam·bé van marxar un dia del campament per poder descansar una mica del rit·me que marca el fet de ser tanta gent i d’haver·se de coordinar tots plegats.Durant els dies restants, a part de les activitats de l’eix que hem explicat més amunt, també vam fer tallers per fer bosses, pals de pluja, vestuari, polse·res i més polseres, jocs de diversos ti·pus (de cooperació, competitius, de confiança, etc.) i amb molts objectius diferents, gimcanes, tallers de reflexió, contes, representacions, baixades al riu i anades a la piscina, jocs de nit, vetllades i estones de cançons i gui·tarra, entre d’altres.

La PromesaA part de totes les activitats que es duen a terme en un camp d’estiu i que ja hem anat explicant, n’hi ha una que pren una rellevància especial: la Pro·mesa. La Promesa és un compromís que fa (i es fa) cada persona i que pot re·lacionar·se amb molts aspectes dife·rents de la seva vida al cau i fora de l’agrupament. Per posar un exemple, el treball de la promesa dels Llops i les Daines de l’Estornell consistia en un dossier que els presentava un viatge. Cada dia es feia una estona de treball d’aquest dossier i se’ls plantejaven re·flexions, jocs i dinàmiques relaciona·des amb un dels següents àmbits: la família, els amics, el cau, el poble, etc., que representaven cadascuna de les

parades del viatge. L’objectiu final era que cada nen reflexionés sobre el seu paper i la seva manera d’actuar en aquests entorns i, una vegada comple·tat això, es marqués un objectiu més pensant en alguna mancança que ha·gués trobat en ell mateix. Un cop fe·tes les promeses, el dia escollit, des·prés de sopar, es fa la celebració. Ca·dascuna de les persones que l’ha fet, la llegeix davant de l’altra branca i, d’aquesta manera, es compromet da·vant dels altres a dur·ho a terme, cosa que permet estrènyer les relacions en·tre els nens i les nenes de la branca, marcar·se un objectiu personal i com·partir·lo amb la resta del grup. Cal dir que aquest tre·ball no és una obli·gació. Es planteja a les persones que estan a la branca per segon any i ca·dascú pot escollir si vol fer·la o no, tenint en compte també, que s’hi ha de sentir preparat. Enguany, pe r exemple, només la van fer la branca de Llops i Daines i la de Pioners i

Caravel·les, que la van treballar adap·tada a les seves necessitats i deman·des. Les nits de celebració de la Pro·mesa són nits especials per als nens i les nenes però també ho són per als caps, que podem veure el fruit d’un treball que no ha sortit només del dos·sier del camp d’estiu, sinó que és el resultat de la feina continuada al llarg de tots els dissabtes de cau.

Projectes i festesÉs possible que l’última cosa que val·gui la pena destacar d’aquest camp d’estiu en concret sigui que s’hi van dur a terme dos projectes de curs, el dels Ràngers i les Noies Guia i el dels Llops i les Daines. El primer consistia en el raid que van fer com a ruta i el segon en una festa sorpresa de final del camp d’estiu amb totes les perso·nes que hi havíem participat. El que s’acostuma a dir “pedagogia del pro·jecte” dins de l’escoltisme consisteix, bàsicament, en un procés per escollir i dur a terme, sempre entre tots i per consens, una activitat determinada amb uns objectius clars. Al cau qual·sevol cosa s’intenta treballar com un projecte però a final del segon trimes·tre hi ha el projecte de curs de cada branca per separat, que és el més im·portant. El procés és el següent: en primer lloc es fa una descoberta per activar la imaginació i les diverses mo·tivacions, en segon lloc es fa una plu·

“La Promesa és un compromís que fa (i es fa) cada

persona i que pot relacionar-se amb

molts aspectes diferents de la seva vida al cau

i fora de l’agrupament”

Durant el muntatge de les tendes. Helena Rivero


ja d’idees de manera individual, normal·ment; en tercer lloc es fa la tria del pro·jecte final; en quart, la planificació de to·tes les tasques tant pel que fa a temps com a comissions i re·cursos humans; en cinquè lloc es realit·za el projecte i, final·ment hi ha el Gran Boom (la celebració del final) i la posterior revisió. El pro·jecte és una de les activitats més im·portants de les que es fan durant el curs i requereix implicació de totes les persones que formen la branca. Pel que fa als dos que es van dur a terme du·rant el camp d’estiu, tots els vam va·lorar positivament, ja que van sortir com estava previst.

I tot perquè...I tot ho fem perquè creiem en el camp d’estiu com a culminació de tot un curs, de tots els dissabtes que caps i nens passem al cau però també de la confi·ança que els pares i les mares ens do·nen per poder dur a terme totes aque·

lles coses que ens proposem. Ara per ara potser no ens veiem en cor de tor·nar a fer un camp d’estiu conjunt d’aquí a tres anys, ja que tot el que compor·ta no és poc. Ara bé, el que sí que po·dem fer i és just fer·ho és, des d’aquí, agrair l’esforç desinteressat a totes les persones que hi han posat el seu gra·net de sorra, perquè cadascuna d’elles ha estat imprescindible per poder mar·xar i viure el camp d’estiu com ho hem fet. No els anomenarem a tots perquè la llista seria interminable però tant a les persones que ens han deixat mate·rial, a les que ens van venir a ajudar allà mateix, a les que ens han ajudat durant la preparació, a les famílies que han cregut en la nostra manera de fer i de ser i als nens i les nenes que ens fan passar moments inoblidables, el nostre sincer agraïment. Sentir comen·taris del camp d’estiu pel carrer un cop havíem tornat i que tots fossin posi·tius ens fa sentir totalment satisfets i fa que puguem pensar que hem fet ar·ribar als nens i les nenes tot allò que en el seu moment ens va agradar rebre a nosaltres.

Les paraules del XavierTal com estan les coses, donar valor a l’esforç, al treball, a la dificultat per aconseguir allò que necessitem, pren importància. L’educació dels nostres infants passa ara per un moment deli·cat, ja sigui per com afecta la crisi a aquest sector, o per la manera com ara els nens i nenes, nois i noies, han de ser educats en una societat on després de molts anys cal tornar a donar valor

a les petites coses i adonar·se que no tot és tant fàcil d’acon·seguir. Acabo d’arri·bar d’una d’aquelles experiències de vida que et marquen, un Camp d’Estiu conjunt amb totes les bran·ques de l’Agrupa·ment Escolta l’Estor·nell a Borredà, el més nombrós de la seva trajectòria. Després

de tant de temps, tornar al Cau ha des·pertat en mi desenes d’emocions que m’han fet reviure les sensacions que l’educació escolta m’havia traslladat en la meva etapa d’infant. La meva expe·riència com a monitor, en els últims anys, m’havia regalat moments molt destacats, però ara han estat ells, els nens i nenes, els nois i noies, els que han fet que durant 9 dies la meva vida girés només en un món únic i especi·al, barreja de treball diari, amb poc dormir però amb molt contingut, mes·cla de fantasia i realisme, on s’han bar·rejat desenes d’històries personals, úni·ques, diferents... en un únic sac on tot ha agafat valor. I és que si alguna cosa hem après tots en aquest Camp d’Es·tiu ha estat que per aconseguir algu·na cosa t’has d’esforçar. Un centenar de persones juntes hem fet de les llen·ties seques la nostra única moneda de canvi per aconseguir, durant el Camp d’Estiu, qualsevol servei o producte. Com en els estaments de l’edat mitja·na, des dels més petits fins als més grans hem après que quatre llenties es poden convertir, per art de màgia, en quatre rals del tot valuosos. Això ha despertat de forma inimaginable la il•lusió d’uns infants i joves que han hagut d’esforçar·se física i mentalment per aconseguir qualsevol cosa. El sim·ple fet d’haver d’entregar un ral a cada àpat donava molt més valor a aquell menjar. I aconseguir un ral volia dir treballar prèviament, i en això, la ima·ginació dels nens no té límits. De fet ells, els nens, no tenen límits en res. La convivència durant nou dies amb un Pissarra de la taverna. Xavier Lozano

Els més petits de tots saltant i jugant. Enric Mercadé


centenar de persones d’edats totalment esglaonades, des dels 6 fins més enllà dels 30 anys, ens ha permès a tots sen·tir·nos com a persones completes, con·vertir·nos en éssers útils i vàlids pels que ens envolten. Els més petits s’han fet més grans, i els més grans, ens hem fet petits quan calia. Quan estàs lluny de casa, amb tants pocs recursos, en un entorn estrany, tot agafa més va·lor. Aquesta és l’educació que es me·reixen els nostres infants, la de desco·brir que només hi ha una manera de tirar endavant: esforçant·se i si cal ca·ient tres vegades per aixecar·nos més forts davant d’aquesta societat que no sabem on ens porta. Felicitats a tots els que ho doneu tot de vosaltres ma·teixos per fer créixer els nostres in·fants sense demanar res a canvi. De cada gest, de cada vivència, de cada paraula, de cada abraçada, de cada sor·presa, de cada obsequi, de cada can·çó... en quedarà un record que ells mai oblidaran. Els que ho feu possible no sou pocs, i això que feu és molt gran!!!

Els pensaments de la MarinaAquest ha estatel meu primer camp d’estiu amb l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell. El camp d’estiu a Borredà

ha estat molt bé. Hem fet moltes ac·tivitats, hem fet excursións, també hem fet guerres d’aigua, hem cantat can·çons, hem fet la promesa etc...Dormir en tendes ha estat una experi·ència molt bonica, també em va agra·dar molt l’ambientació medieval del campament. El campament represen·tava un poble medieval amb les seves classes socials (poble, noblesa i brui·xes). Teníem les nostres pròpies mo·nedes que eren llenties i en dèiem rals. Fèiem un mercat on podies guanyar di·ners venent manualitats (collarets, atrapasomnis...) i podies recuperar els diners que havies de pagar per menjar a la taverna, era com en la vida real.Entre els companys m’hi he sentit molt acollida. Els caps m’han ajudat molt i m’han tractat molt bé i també vull dir que els estic molt agraïda per tot el treball que han fet pels nens i nenes del cau. No vull que aquest camp d’es·tiu sigui l’últim.

M.Pujadas

L’agraïment de la MontseAvui, he acompanyat la meva filla; Pau·la, al Camp d’Estiu que fa l’Agrupament l’Estornell de l’Espluga a Borredà. De tornada, m’he promès que escriuria al·

guna cosa bonica per a totes i cadas·cuna de les persones que, amb el seu esforç, han fet i fan possible aquesta estada. I això és que he pensat de dir·los: Grà·cies per ser com sou, per fer possible que gairebé 100 corscreixents sàpiguen què vol dir conviure dins una comuni·tat ètica i cooperativa ja que, sense imposar, els ensenyeu que tothom és important, perquè ningú és millor que ningú: senzillament, som éssers diver·sos i hem d’aprendre a complemen·tar·nos: tothom té quelcom únic per oferir i quelcom únic per demanar. Amb vosaltres, aquests fills nostres cor·creixents, aprenen tantes coses impor·tants!, com per exemple, que hi ha una vida possible sense modes i sense di·ners, que el millor regal és un cistell ple de rialles i d’amistat, que l’autèn·tica sinceritat són les paraules que es diuen, de tu a tu, asseguts en rotlla·na, i, sobretot, que la natura cal cui·dar·la com un tresor únic i irrepetible, perquè, sense ella, no seríem ningú.Gràcies per educar d’aquesta manera tan bella i noble els nostres fills i fi·lles!! No deixeu mai de ser així!!Un petó de mare, Montse Bosch. n

Grup de caps i intendents. Enric Mercadé


Informació d’actualitat Laia Solé

Tot i que durant el mes d’agost la vida política no està tan exaltada com la resta de l’any degut a que és el mes de va·cances dels polítics, sempre hi ha algun que altre movi·ment i més actualment, en el context de crisi en el qual ens trobem.

Va començar l’agost amb venciments de crèdits que van acabar d’asfixiar la tresoreria de la Generalitat.

La Llei d’Estabilitat obliga les administracions a pagar els seus crèdits a la banca per davant qualsevol altra des·pesa, ja siguin nòmines o serveis públics essencials. L’Exe·cutiu d’Artur Mas (CiU) va arribar a finals de juliol a uns compromisos pendents amb els bancs de 424 milions d’eu·ros que esperava que cobrís una línia de liquiditat de l’Ins·titut de Crèdit Oficial (ICO). Però no va ser així, segons van explicar fonts del Govern català, de manera que finalment es van haver d’ajornar els pagaments dels concerts amb es·coles, hospitals i centres assistencials i els seus proveïdors, que eren de prop de 430 milions d’euros.

El dia després de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, en que Catalunya va plantar a Montoro i per tant el conseller d’Economia Andreu Mas·Colell no va pre·sentar·se a la reunió, la direcció del PSOE va proclamar que estava ben fet el que van fer les autonomies governades pels socialistes: Andalusia sortir de la reunió i Astúries i Canàries votar en contra. “El canvi de criteri” sobre la ca·pacitat de deute de les autonomies és el que va indignar fins a l’infinit a les autonomies socialistes en constatar que se’ls exigia més que a les governades pel PP. A més, aquest “nou criteri”, el van conèixer dins de la reunió, sense avís previ va assenyalar Rubalcaba.

El Govern va enviar a Brussel·les el pressupost biennal 2013·2014, que incloïa un ajust global de 102.149.000 d’euros. Ho va fer amb tres dies de retard sobre el termini concedit per la Comissió Europea, que exigia que el pre·sentés abans de finals de juliol a canvi d’ajornar un any l’objectiu de dèficit.

El projecte biennal incorporava les mesures de l’últim ajust aprovat per Mariano Rajoy al juliol, detallant l’impac·te d’algunes d’aquestes que estaven sense quantificar i in·corporava algunes novetats.

En total, suposa un ajust addicional d’uns 37.000 mili·ons sobre els ajustos anunciats per Rajoy a finals de juli·ol. Les novetats més rellevants són la pròrroga de la con·gelació de l’oferta d’ocupació pública fins a 2014 i la pu·jada de l’impost d’hidrocarburs.

Mariano Rajoy s’enfrontava a principis d’agost a una de·cisió clau: demanar o no un nou rescat. Ell sempre li dóna mil voltes a tot fins que decideix i s’allibera. Divendres 3 d’agost, després del cop del dia anterior del Banc Central Europeu (BCE), que clarament l’empenyia a demanar aquest nou rescat, diversos ministres el van veure durant el Con·

sell relaxat, serè. A punt d’iniciar les seves vacances i com si s’hagués tret un pes de sobre. Les arques públiques s’es·talviaran 4,7 milions d’euros en no abonar per primera ve·gada en la democràcia les indemnitzacions que durant 24 mesos cobraven els exministres i exalts càrrecs sortints d’un govern i d’òrgans constitucionals.

Dels 85 càrrecs susceptibles de cobrar el 80% del seu sou base durant dos anys, 55 van respondre i d’aquest bloc 21 van optar per cobrar aquesta paga mensual en lloc d’una altra remuneració que venien cobrant. Una trentena no van respondre acollint també la llei que considerava el silenci com la renúncia a la indemnització compensatòria. És a dir, tots van haver d’optar entre la indemnització o un altre sou que tinguessin o fins i tot la pensió.

Enmig de múltiples anuncis de manifestacions i vagues de fam per part d’una trentena de presos d’ETA, Interior va obrir la porta a la possible excarceració de l’etarra malalt de càncer Iosu Uribetxebarria Bolinaga, ingressat a l’Hos·pital Donostia des de l’1 d’agost, sempre que el reclús col·laborés i se li poguessin practicar proves per determinar l’abast de la malaltia i així verificar si es donaven les con·dicions per alliberar·lo. A part de la vaga de fam, Uribet·xebarria es va negar a que li practiquessin un TAC i una punció de pulmó, el que impedia determinar en un infor·me la seva situació.

Finalment, el Ministeri de l’Interior va concedir, “per ra·ons humanitàries”, el tercer grau penitenciari a Iosu Uri·betxeberria Bolinaga, un dels segrestadors del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara.

No obstant, dies més tard, la fiscalia de l’Audiència Na·cional va donar un nou gir al cas Bolinaga oposant·se a l’excarceració de l’etarra. Per aconseguir·la, li exigia una declaració expressa de repudi de la violència i perdó a les víctimes. El conseller d’Interior, Felip Puig, va assegurar que el Govern català no descarta convocar un referèndum si fracassen les negociacions amb Espanya sobre el pacte


fiscal i va alertar que “o ens sortim per la via del pacte o per la via de la radicalitat democràtica “. Puig es va pro·nunciar així, després que el president de la Generalitat, Ar·tur Mas, fes una crida a la societat catalana perquè doni suport explícitament amb un “clamor” al pacte fiscal, com una qüestió de “país sencer “, més enllà del Govern, dels partits o del Parlament.

El nou magistrat del Tribunal Constitucional Andrés Olle·ro Tassara, exdiputat del PP durant 17 anys i ben conegut pels seus estudis contraris a l’avortament i al matrimoni homosexual, ha heretat les ponències que corresponien a la magistrada sortint Elisa Pérez Vera, entre les quals figu·ra precisament la del recurs del PP contra la llei de termi·nis de l’avortament. Així doncs, queda a les seves mans la redacció de la sentència sobre la llei de l’avortament.

Aquesta situació ha provocat un fort rebuig en diver·sos col·lectius de dones i organitzacions favorables a la interrupció de l’embaràs. Ollero, catedràtic de Filosofia del Dret, exdiputat del PP i membre de l’Opus Dei, s’ha mos·trat obertament crític amb la regulació de l’avortament en diversos escrits, el que obre el debat de si hauria d’abste·nir·se en aquest recurs o fins i tot ser recusat per parciali·tat.

Dues de les tres principals associacions de jutges i ma·gistrats, la moderada Francisco de Vitòria i la progressista Jutges per a la Democràcia consideren que el magistrat del Tribunal Constitucional Andrés Ollero s’hauria d’abstenir en la deliberació del recurs.

El Ministeri d’Ocupació reduirà el nombre d’aturats amb ajuda per costejar la pujada fins a 450 euros de la presta·ció del Pla Prepara. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar que la reforma del pro·grama per aturats que han esgotat altres prestacions no contempla un increment del pressupost destinat fins ara sinó un enduriment de les condicions i exigències per als que cobren la paga. Així doncs, el Consell de Ministres va aprovar la reforma del pla Prepara per als aturats sense in·gressos que limita l’accés a l’ajuda de 400 euros posada en marxa per l’Executiu de Zapatero el febrer de 2011. La pròr·roga d’aquest pla eleva fins a 450 euros mensuals la pres·tació dels beneficiaris amb almenys dos familiars al seu càr·rec (a més de la parella), però “va incloure els pares i els avis en la consideració “de la concessió.

Per tant, el Govern ha establert tres requisits per acce·dir als 400 euros del pla Prepara. En primer lloc, ha de trac·tar·se d’un aturat de llarga durada, és a dir, que hagi pas·sat 12 dels últims 18 mesos sense feina. En segon lloc, els seus ingressos, així com els de tots els membres de la se·va unitat familiar, no podran superar els 481 euros, el 75% del salari mínim interprofessional, de 600 euros. Finalment, l’aturat ha d’acreditar que ha buscat activament ocupació des que va esgotar la seva prestació fins que va demanar

l’ajuda.Una altra reforma financera. L’Executiu va donar llum a

una nova normativa amb la qual intentar resoldre el desas·tre bancari que ha portat a Espanya a demanar auxili fi·nancer als socis de l’Eurozona per injectar recursos al sec·tor i, com a derivada, la necessitat d’una mena de rescat tou per a l’Estat en si.

Per evitar més fiascos com el de Bankia, de la CAM i al·tres, el Govern preveu que el Banc d’Espanya pugui inter·venir d’urgència entitats que compleixin les normes si per·ceben debilitats, fins i tot quan es cregui que poden tirar endavant sense ajuts públics.

Catalunya va demanar formalment, el passat dilluns 27 d’agost, el rescat al Govern de Mariano Rajoy.

Aclaparat pels greus problemes de tresoreria, l’Executiu d’Artur Mas va aprofitar la seva primera reunió després de les vacances per sol·licitar 5.023.000 d’euros al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). La Generalitat necessitava amb urgència aquesta suma per fer front als venciments dels bancs, l’emissió de deute i la cobertura del dèficit. El Pla d’Ajust aprovat el maig pel Consell de Política Fiscal i Financera obliga la Generalitat, amb una tresoreria al límit, a complir el 1,5% de dèficit.

Francesc Homs, portaveu governamental, va instar a Hi·senda a activar el més aviat possible el fons, si és possible al setembre. “Si no és així, entrarem tots en una situació complicada”, va afirmar. A més, Homs va subratllar que la Generalitat està carregada de raons per reclamar aquesta suma al·legant que es tracta de diners que “paguen els ca·talans amb els seus impostos, que gestiona l’Estat”.

Amb aquesta apreciació, Homs va fer una expressa dis·tinció del que li passa al conjunt d’Espanya quan es dema·na l’empara econòmica d’Europa. La petició formalitzada era un secret a veus des que el conseller d’Economia de la Generalitat, Andreu Mas·Colell, va confessar les seves in·tencions en una entrevista a la BBC el mateix dia que el Parlament català va debatre i aprovar la seva proposta de model de finançament inspirat en el concert econòmic del


HOMENATGES

JOVES ESCRIPTORSUn dia inoblidable 35è. Certamen Literari

Avui és el meu aniversari i la mare m’ha despertat amb una sorpresa, m’ha donat un pastís de “xuxes” i 3 entra·des per anar a veure, aquesta nit, un concert de “La Gi·ra”, a Barcelona. M’he emocionat molt! La meva mare sa·bia que em feia molta il·lusió, feia temps que li demana·va que em portés a veure aquest concert i ella sempre em donava una excusa o una altra.

M’he passat tot el matí als núvols pensant que per fi veuria aquest grup que tant m’agrada. Mira si estava als núvols que quan he sortit al carrer, he relliscat a la vore·ra i m’he fet mal al canell. El meu pare m’ha portat ur·gentment al metge i m’ha dit que me l’havia torçat, però no era res greu. Mentre era a l’hospital i em duien a fer la radiografia, ens hem quedat atrapats a l’ascensor. Per sort no hi hem estat gaire estona.

En acabar de dinar, hem pujat al cotxe per marxar cap a Barcelona. El meu pare sempre diu que als llocs s’hi ha d’anar aviat. Tot anava bé fins que s’ha reventat una ro·da del cotxe. Sort que el meu pare és mecànic i l’ha can·viat en un moment. Començava a pensar que m’havia ai·xecat amb el peu esquerre perquè tot em sortia malament. M’havien passat tantes coses que tenia el pressentiment que encara no havia acabat tot i que alguna altra cosa acabaria passant.

Quan hem arribat a Barcelona ens hem equivocat de carrer i hem fet cap a l’altra punta de Barcelona. M’esta·va posant nerviosa, a veure si al final faríem tard? La me·va mare m’ha tranquil·litzat dient que teníem temps de sobres. Hem preguntat a un policia i ens ha indicat el ca·mí més ràpid per anar al concert. Per fi ens sortia alguna cosa bé!

Ens ha estat molt difícil trobar aparcament, finalment, el meu pare ens ha fet baixar del cotxe a la mare i a mi i

EN RECORD D’EDUARD MAIMONÉ Et recordem darrere de la taula de “la 1.4”, el labora·tori de l’institut, ara el vell. Molt sovint amb camises de quadres, amb aquell somriure per sota del bigoti i la panxeta que tantes bromes ens havia, i ens havies, permès fer·te. Un professor que sabia captar la nostra atenció dins de l’aula, que va saber desvetllar·nos la inquietud per tenir ganes d’aprendre i de millorar sem·pre. Recordem bé que quan encara era l’època dels dis·quets de 3 i mig ens vas engrescar perquè entregués·sim un treball gravat en un cd. I també recordem to·tes les sortides, els viatges, les acampades i les ron·des de pati caminant al voltant de la pista que vam

ell se n’ha anat a buscar un lloc on aparcar. Hem estat ben bé una hora esperant a que tornés el meu pare, però no venia.

Faltava una hora per poder entrar al concert i ell te·nia les entrades i a més a més, no el podíem telefonar perquè la meva mare s’havia endut el mòbil del pare. Qui·na desgràcia! M’hauria de conformar a sentir el concert des del carrer si el meu pare no arribava a temps. No m’ho podia creure, estava davant l’entrada del concert i no po·dia entrar!

Riiiing, riiing…

Uuuuuuuuuuuuhhhhhhhhhh… quina son, per sort tot era un somni!

· Què has somiat Cris????

· Doncs que era el dia del meu aniversari i em passa·ven moltes desgràcies.

· Però avui no en tindràs cap. Deixem el tema i FELI·CITATS CRIS!!!!!!!!!!!!!

· Gràcies, mama.

· Té, filla, un pastís de “xuxes” I tres entrades per anar al concert “La Gira”.

· Oh, noooooo! n

Eulàlia Pons Heras, 11 anystercer premi categoria infants nascuts 2000·2001

compartir, perquè les converses i les estones amb tu sempre tenien un punt de divertides.

En acabar l’institut hi ha coses que a poc a poc es van esborrant. Però hi ha professors que ens continu·eu acompanyant a mesura que ens anem fent grans per·què part del que som ho devem a les hores que ens heu dedicat per ser persones. Tenim un molt bon record de tu i de tot el que vam compartir.

Ens costa escriure sabent que te n’has anat; punts de referència que en apagar·se ens deixen una mica més perduts.

Et trobarem a faltar, Maimo!Un grup d’exalumnes


ENSENYAMENTIES JOAN AMIGÓ

La comunitat educativa de l’INS Joan Amigó sempre ha cregut molt convenient donar la benvinguda a l’alum·nat d’ESO i del cicle formatiu de grau mitjà d’una mane·ra càlida i acollidora, tot i considerant que és molt im·portant que els nois i noies del nostre centre se sentin a gust des dels primers dies de setembre.

Així, pensem que la seva integració inicial marcarà la qualitat de la seva estada entre nosaltres i el seu procés d’aprenentatge al llarg del curs escolar.

Aquest fet ha estat també rellevant per a què els tres primers dies a l’institut siguin també especials quant a les activitats que s’hi desenvolupen i en la metodologia de treball.

Els objectius primordials de la planificació de les ac·tivitats d’aquests primers dies són: · Acollir l’alumnat, donant·los a conèixer l’organització, personal i circumstàncies actuals del centre.

L’Institut Joan Amigó de l’Espluga de Francolí, dóna la benvinguda a l’alumnat de 1r eso, del Cicle Formatiu i les seves famílies.

· Propiciar un coneixement entre els/les alumnes per tre·ballar la cohesió grupal i crear un clima positiu de tre·ball. (base de l’aprenentatge cooperatiu)· Facilitar un apropament entre professorat i alumnat.· Generar expectatives de treball en equip. (els equips ba·se)· Iniciar i apropar algunes tècniques de treball coopera·tiu: pluja d’idees, assignació i alternança de rols, lectura cooperativa....· Reforçar els sentiments d’autoestima a través de l’aco·lliment càlid per part de tota la comunitat educativa (pro·fessorat, PAS) · Conèixer el funcionament del centre i acceptar les nor·mes.Bon inici de curs a tots i totes. n

Gemma Palau. Coordinadora pedagògica

Fitxa de Tast:Viticultura:Ceps conduïts en vas tradicional (ma·cabeu) i en espatllera (chardonnay), conreats de forma esmerada i respec·tuosa amb el medi ambient. Les vi·nyes es troben ubicades al terme mu·nicipal de Montblanc, pròximes a l’er·mita de Santa Anna, en un entorn na·tural de gran atractiu paisatgístic.

Elaboració:Verema manual en caixes mitjançant una acurada i rigorosa selecció a peu de vinya. Ambdues varietats de raïm reben un premsat directe i després un desfangat refrigerat. El macabeu fer·menta en tina d’acer inoxidable de pe·tit volum; i el chardonnay en bóta no·va de roure francès, amb una criança posterior de 6 mesos. Totes dues va·rietats mantenen un llarg contacte amb les mares. El cupatge final està integrat per un 65% de macabeu i un

35% de chardonnay. Producció limi·tada a 1537 ampolles

Nota de tast:Color groc grisenc lleugerament dau·rat, brillant i lluminós. Al nas les frui·tes blanques i les fruites tropicals apa·reixen fusionades i complementades per un subtil toc avainillat del roure. En boca és fresc, voluminós i untuós. Persistent, amb retronasal complex.

Gastronomia:El GATZARA Blanc 2011 maridarà bé amb les pastes, la fideuà i la paella. També amb els plats de peix, marisc i carns blanques.Es recomana una temperatura de ser·vei entorn als 8·10 ºC.Nota: Aquest vi no ha estat sotmès a tractament d’estabilització per fred ni tampoc se li ha afegit cap producte es·tabilitzant. Per aquest motiu, amb el transcurs del temps, podrien aparèixer

petits cristalls que no desmereixen en absolut la seva qualitat.Que l’esforç i la il·lusió dedicats a aquest vi, es converteixin en el vostre gaudi!

GATZARA f. Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta la seva alegria. (Pompeu Fabra, 1932. Diccio·nari General de la Llengua Catalana)[email protected] n

Gatzara Vins


ConstruccionsR. Guasch Vernet s.c.p.

C. Milmanda, 7 - 2n. 2a. • Tel. 87 06 21

...I TAN AMICSPrimer parlem dels alls. Més endavant ho farem de la llu·na. Resulta que una planta tan popular i de poques pre·tensions com és l’all és molt complicada. El seu ús és ma·jorment culinari però també se li atribueixen propietats curatives (antibacterials, antifongals, anticanceroses i alleu·jador de malalties cardiovasculars).

De fet el seu estudi científic només s’ha aclarit major·ment fins fa uns pocs anys. Normalment, quan parlem dels “alls” tenim a la ment els que coneixem per la nostra ex·periència limitada per la geografia, tradició del seu cultiu a cada cultura i l’oferta del nostre mercat particular. Però resulta que hi ha cultivades pel món més de 600 varietats d’alls de diferents colors, grandària, forma, sabor, nombre de grills per cabeça, coentor i durada de la seva resistèn·cia a grillar·se al rebost.

I qui sap quantes més n’hi ha encara en el seu estat sil·vestre. L’estudi del seu ADN, essencial per la classificació de les plantes i dels animals, no s’ha considerat prou fina·litzat fins el 2004.

Fou fet per separat i contemporàniament per la Dra. Gail Volk del Departament d’Agricultura dels EEUU i el Dr. Joac·him Keller de l’Institut de Biologia de les Plantes a Gaters·laben (Alemanya). Prèviament es va haver d’esperar la dis·solució de la Unió Soviètica el 1989 perquè controlava els llocs natius dels alls a les muntanyes del Caucas i a l’Àsia Central. Tot i així els científics occidentals, que es dedica·ren a col·leccionar les plantes en aquella zona, tenien prou restriccions de moviments per qüestions de seguretat mi·litar: només podien viatjar de nit i tenien guàrdies tot el temps mentre anaven pels mercats, de poble en poble, per l’antiga Ruta de la Seda, donant a les diferents varietats els noms dels pobles on les havien adquirit. Aquestes di·ficultats contribuïren a la lentitud dels estudis posteriors degut a que van haver de recollir tot el que podien de mo·ment per poder destriar·ho més tard a les plantades expe·rimentals i al laboratori.. L’ADN de cada varietat dels alls conté la informació particular , els coneixements necessa·

ris, que podríem figuradament dir dicta a cada planta, sen·se fer·li explicacions naturalment, com ho va fer per de·senvolupar·se sota les diverses condicions preferides de l’entorn a les que s’ha quedat adaptada cada varietat. En una informació purament genètica, quasi mecànica, a di·ferència de la informació cultural, creadora d’efectes i ex·plicacions noves que poden fer servir els éssers humans i que fins i tot pot modular la informació genètica que na·turalment també hi entra a la base de la nostra formació.

El sabor i coentor característics dels alls en les seves variacions, i d’altres plantes del Genus Allium, el nom lla·tí per l’all, que abarca també les cebes (“Allium cepa”), scallions, cibulets, porros, etc) està relacionat amb la subs·tància química alicina (sulfat de cisteïna i altres compo·nents relacionats) que produeixen aquestes plantes. Se pu·posa que aquesta substància li serveix a l’all com a defen·sa contra els fongs.

Els alls són plantes que tenen flor (Angiospermes) i per tant es reprodueixen per llavor. Però també es poden re·produir naturalment pel procediment dit reproducció vege·

Els alls i la lluna (I)


...I TAN AMICStativa, és a dir sembrant cada un dels alls de la cabeça.

I a la pràctica no es cultiven de llavors sinó que s’utilitzen els grills d’all individuals de cada cabeça, com es fa de manera similar sem·brant la patata i altres plantes que es poden cultivar per aquest tipus de procediment. El nivell de clas·sificació de plantes i animals més simple és l’”espècie” que es refe·reix a cada planta individual.

El segon nivell és de contingut més ample i ajunta diferents grups d’individus a on aquests grups te·nen algunes propietats en comú i és el “genus” (llatí per gènere). Les plantes i animals s’identifiquen científicament per dos noms en lla·tí, el de “genus” seguit per de l’”espècie”. Els alls són “genus” Allium, amb dos sub·espè·cies: l’Allium Ophioscoron o all de coll fort o dur i l’Allium Sativum o all de coll flonjo. El coll fort es refereix al fet de que aquesta sub·espècie desenvolupa un tronc central des de l’arrel, que no té all però sí que porta la flor i que és el que queda quan en separem tots els grills de la cabeça ma·durada. A l’altra sub·espècie hi manca o està molt atenu·at aquest tronc central. Els alls de coll fort són els alls ori·ginals i per tant de llocs amb hiverns freds, com als llocs on començaren els alls. Els alls de coll flonjo han resultat del cultiu i selecció dels cultivadors a molts llocs i condi·cions diferents de l’original durant molts segles i s’han adaptat per llocs de clima més suau.

Sense entrar en detalls, dintre dels alls de coll fort es distingeixen cins grups de varietats molt diferents: porce·llana, bandes morades, morats de bandes membrades, ban·des morades lluentes i rocambole. Dins els alls de coll flon·jo hi ha tres grups que retenen un tronc central : carxofa i pell de plata. Variacions dins d’aquests 10 grups consti·tueixen els centenars de varietats cultivades com s’ha men·cionat abans.

La Xina és el primer productor d’alls amb més de 13 mi·lions de tones anuals, , que representa gairebé el 80% de la collita mundial. Els EEUU, setena al món, produeix unes 170 mil tones. A l’Estat Espanyol hi ha una producció d’alls un xic més petita. Als EEUU els alls es cultiven a tots els estats tret d’Alaska.

Però la major part es produeix a Gilroy (50 mil habi·tants, a Califòrnia) que s’anuncia com la capital mundial dels alls encara que no ho és. Però s’hi cullen moltes to·nes d’alls i té les fàbriques d’elaboració dels productes dels alls més grans del món. Allí s’hi celebra un Festival de l’All anual, que resulta coincidir amb les dates de la Festa Ma·jor de l’Espluga. Hi ha un concurs de cuina protagonitzat

per l’all i s’hi elabora fins i tot un gelat d’all. La varietat preferida allí dedicada a l’explotació comercial es diu Carxofa.

És el tipus d’all que es troba a la immensa majoria d’hipermercats dels EEUU. En general no és de sa·bor tan fort com el dels alls que es veuen per l’Espluga. Si es busquen, un gran nombre de les altres vari·etats també estan disponibles a preu més car, sobretot les consi·derades gourmet.

A la vall del riu Hudson (Nova York) s’ha reviscolat l’antiga tradi·ció del cultiu de l’all, junt amb al·tres productes de l’agricultura, avi·ram i ramaderia locals, amb mires als “mercats de pagesos” locals i sobretot a la demanda de produc·

tes artesanals dels milers de restaurants de la ciutat on també s’han fet molt apreciats els contactes directes en·tre el públic i els pagesos que s’estableixen als “mercats de pagesos”. Es celebren festivals de l’all a vàries locali·tats.

Aquestes explotacions no són de la grandària industri·al de les de Califòrnia i estan en mans de les famílies que les treballen, molt més especialitzades en un nombre limi·tat de productes de qualitat exquisida. Les varietats d’alls cultivades per aquí són semblants al que es troba per Ca·talunya, ja que el clima aquí és més fred que a Califòrnia.

Per cert que els estudis de l’alicina dels alls es conduï·ren a l’Institut Tècnic de Renselaer, a la part nord de la vall del riu Hudson pel Dr. Chester H. Cavallito l’any 1944. A Europa hi ha algunes varietats d’alls que han adquirit pro·tecció Geogràfica d’Origen. Espanya en té una : Las Pedroñe·ras (7000 habitants, a Cuenca) que és una varietat de mo·rats.

Parlant de la lluna hi ha una entranyable creença popu·lar molt antiga a molts llocs que fa atestar vigorosament que els alls s’han de plantar durant el període de lluna ple·na. Es diu que d’altra manera no arribaran a fer·se. O algu·na variació d’aquesta proposició. Sembla que s’impliqui que la lluna en si té una influència determinant en el creixe·ment dels alls. Però no s’hi afegeix una explicació raonada del com i què. Per un costat hi hauria d’haver una explica·ció raonada de tal afirmació com , per exemple per la co·neguda acció de la lluna sobre les marees, hi ha un aexpli·cació basada en l’aplicació de la llei de gravitació, l’atrac·ció gravitacional que la lluna exerceix a la part fluïda de la terra, és a dir les aigües marines i per tant es pot calcular exactament l’horari del vaivé de les marees per cada lloc particular.

D’altra banda, no es tracta de menystenir aquestes cre·


...I TAN AMICSences perquè sabem que dels coneixements i hàbits popu·lars tradicionals de cultures que podríem considerar ben primitives, se n’han tret contribucions molt valuoses, per exemple a la medicina moderna i certament que també han inspirat la literatura i les arts humanes.

Una raó més per avaluar aquestes tradicions és que dins d’una cultura tots estem lligats, els uns als altres, de mol·tes maneres inconcebibles, i alguns d’aquests costums i creences antigues són possiblement al rovell de la nostra xarxa d’identitat personal particularment com a membres d’un veïnatge que de fet, sense ser·ne conscients, és el que fa viure en cadascú de nosaltres una bona part del nostre quefer diari, és part de la nostra identitat personal. Doncs per això fa molts anys que m’he anat preguntant el signi·ficat d’aquest planteig lluna/alls que no quadrava amb els meus coneixements limitats, molt elementals, de botàni·ca. Com a molt afeccionat als alls que sóc, sempre he es·tat recol·lectant tota mena d’informació pertinent a aques·ta afecció meva.

He indagat dels horticultors i dels botànics del Jardí Bo·tànic de Nova York que desestimaren completament la su·posició de que la lluna pintava res a la vida dels alls. En general les instruccions per plantar els alls es limiten a in·dicar que es planten a la tardor perquè necesiten una llar·ga estada soterrada i protegida del sol perquè es formi la cabeça madura.

Aquesta durada representa tot l’hivern. També se’n plan·ten a la primavera a molts llocs per a ser collits com a “alls tendres” com es feia, o encara es fa a València. Hi ha un llaurador particular de la vall del riu Hudson que s’especi·alitza en el cultiu d’alls i els seus productes desapareixen ràpidament del seu taulell al mercat de pagesos més pres·tigiós de la ciutat. A ell també li vaig dirigir la qüestió de la lluna i els alls. M’explicà que al seu equip li porta un pa·rell de setmanes plantar el seu allar.

Normalment ho fan a la primera quinzena d’octube i un xic passat mig octubre. Estava al corrent de la sembra lli·gada a la lluna plena d’alguns costums europeus i simple·ment no hi tenia una opinió a favor o en contra. Però ell fou el que em donà la millor explicació ben raonada del

perquè del temps més oportú per a la sembra dels alls: si es planten massa tard, quan arriba la primera congelació del sol a l’hivern no hi ha hagut prou temps per a la plan·ta de poder desenvolupar un sistema d’arrels prou fort i el sòl la rebutja desplaçant·la cap a fora; si es planta massa aviat, la plantar arriba a brotar massa aviat i les gelades de l’hivern la mataran. És a dir que per la sembra dels alls , el moment de l’any al calendari és un factor molt impor·tant a calcular amb un cert grau de precisió.

Això s’aplica particularment als alls tradicionals de coll fort que es planten a climes més aviat freds. Els alls de coll tou han evolucionat per adaptar·se a climes més templats on el sòl no es congela prou al seu hivern perque sigui un factor determinant. El transcurs regular de les estacions de l’any és dictat per la relació sol/eix inclinat de la terra, i l’energia de la llum del sol que es va repetint i repartint cada any aproximadament igual és el que compta.

La lluna, que en primer lloc no emet llum pròpia , no té res a veure amb les estacions de l’any i a més ni tan sols repeteix la seva posició al firmament cada any, per poder tenir una influència anual consistentment, sinó només ca·da cicle d’uns divuit anys. n Anton Martí

Cabassos i cistells • Objectes de regal

Joguines • Roba interior per a ell i ella

Roba de nadó • Pijames, bates i barnussos

Tovalloles, llençols, tovalles

Carteres i bolsos • Sabates i sabatilles Montserrat Canals, 143440, L’Espluga de Francolí660 917 266 • 648 649 024


RACÓ POÈTICVoltant per aquests mons de Déu ( em refereixo a la nos·tra Catalunya, a Espanya i part de l’estranger), he vist mo·numents, paisatges, costums i també persones molt dife·rents, llocs molt bonics, originals i interessants que val la pena recordar i que he arxivat al meu ordinador que jo en·cara fair servir i que es va inventar fa molts milions d’anys i que tots portem dins el cap, que es diu cervell.

Quin gran invent!!! No cal endollar·lo al corrent elèc·tric, ni teclejar·lo, ni carregar la bateria i penseu que ad·met tanta informació que poc ens podem imaginar: fets, dades històriques, anècdotes i té tanta capacitat com els ordinadors d’última generació. El que passa és que li do·nem poca feina i no l’actualitzem. Perdoneu, amics lectors que us parli d’aquesta manera, ja que sembla que sigui un

filòsof·científic de via estreta.A mi m’ha agradat sempre la poesia i creieu que, “va·

tua listo”, no en tinc ni punyetera idea del que és la filo·sofia ni la ciència, però la fal·lera d’escriure, ja sigui en forma de poesia, rima o versificació, des de jovenet i fins ara, sempre ha estat la meva afició.

Sense sistema ni mètrica i amb un xic de poca gràcia, però sempre he fet treballar algunes estones el meu ordi·nador de cap, que és l’únic que tinc i que sé fer funcionar.

Com podreu llegir a continuació, l’he espremut un poc per fer memòria de llocs, gent i fets passats, com també d’actuals, en lloança i coneixement de la nostra Espluga i que val la pena recordar, perquè hi són i els tenim a flor de nas.

Elogi a L’Espluga de Francolí

POESIA

Si aneu pel món un diai no teniu ben clar el destísense consultar la guia:L’Espluga de Francolí!

Poble rural i agrícolano és ni gran ni petitpodríem comparar·lo a un rolben atractiu i bonic.

Amb alguns monuments artísticsde certa arquitecturacom també de recent construïtsque hi veureu bellesa i cultura.

Una Església romànicaconstruïda el segle dotzeamb un campanar quadratd’un pes de pedra enorme.

L’Hospital, ben conservat,dels templers en temps passatsque després d’estralls i guerresha tingut diferents usats.

La Cova de la Font Major,on hi neix el francolí,natural de construcciópel qui s’hi vulgui instruir;

Habitada per humansdes de fa molts milers d’anys, de pobladors neolíticsamb moltes penes i afanys;

Diuen única cova al mónd’aquest conglomeratpasseu·hi, doneu·hi un tombi veureu que és veritat.

Un portal al seu costatde romànica construcciósón restes de murallatd’aquell temps de població.

La Font Major i Font Baixadringant aigua abundantfresca i clara nit i diaadmiració del visitant i dels de la rodalia

Un celler, bell, modernista,de més recent construcció,Catedral per denominació, d’uns anys ençà s’hi premsal’oliva i oli arbequíamb molta dedicació

“Suqueu pa amb oli,pa amb oli suqueuun traguet de vi del negrei ja m’ho explicareu.”

Als afores del pobleteniu llocs ben veneratsde tradició més que nobleamb culte a la Trinitat

Santuari entre muntanyeson el sol ben poc hi bat

de pas per a visitar·lopassareu per Sant Miquelbeureu aigua de font frescai la Conca albirareu

Tenim llocs fora del termeque aprofitem sense pagar dretcom la Pena, Font del Ferroi també Font dels Boixets.

I no deixem de parlar del venerable Pobletmajestuós Monestirconstruït per Berenguer

Que ningú pot desmentirfou grandesa en poderels del Cister el regentena pesar dels Mendizábalque el deixaren en la cremasense portes ni portals

El Castell de Riudabellacom també el de Milmandaque en temps dels Cerverade Poblet eren comanda.

El Codòs, Mas de Nillet,Mas d’en Xup i alguns altresque no els puc anomenarperquè la memoria em falla.

Però deixant els monumentsi edificis d’importànciatambé recordem recents


DEMOGRAFIADEFUNCIONSFrancisco Salas Julián, de 83 anys, C/Vicenç de Paül, 20, espòs de M. Dolores Toquero Ganzález(5 agost)

Eugènia Morató Barrabeig, de 79 anys, C/ Sant Miquel, 38, esposa de Joan Cantí Cabrol (23 agost)

Jaume Estradé Dolcet, C/Vicenç de Paül, 28, de 85 anys, espòs M. Carmen Trullols Angles (28 agost)

Glòria Tost Mallafré, de 75 anys, domicili a Tarragona (31 agost)

NAIXEMENTJudit Bueso Martínez filla de Ra·mon i Núria (7 agost)

Zakaria Taybi fill de Lahbib i Kari·ma (21 agost)

boscos, singles i muntanyesque hi podem fer passejades.

Tenim personatges varis que per l’Espluga és prestigii són patriotes de casa,alguns de bona memòriaque ja fa temps ens han deixataltres en plena trajectòriabon exemple ens van donant.

Foren de gran vàluael senyor Lluís Carullaamb negocis i culturaque va renovar el pobleamb bellesa i estructura.

Construint el gran Casalamb tot el poble integrat, obra emblemàtica i sociald’exemple i popularitat

El museu de vida ruralamb detall i pulcritudque és un vertader mirallde la vida que hem tinguten fama i flora, que valgran mèrit en el contingut.

Residència per gent gran,modèlica amb atencióque és un exemple important pel poble i la nació.

En Josep Maria Rendépromotor en l’agricultura,cooperativista primeramb saviesa i culturaque en el temps de fil·loxera

la misèria fou molt dura.

Mossèn Ramon Muntanyolasense rancúnia i amb gràciafou rei de la poesiai de l’Espluga en feu glossasense pena ni malícia.

En Josep Vallverdú escriptornovel·lesc i d’infantesacèlebre amb el rovelló,conte amb memòria estesa.

Torres Jordi, l’impulsordel turisme i aristocràciafundador de les Masiesi el Balneari Vil·la Engracia

El previsor Mossèn Serretguardant les restes reialsper tornar·les a Poblet

Monges en valentia:la pionera, Mercè Ferréobra de categoriaportant l’aigua a l’Espluga,amb pegues que no us diré.

De cal Pau Torres, Sor Maria,que es desfeia amb molta curapels amics que ella podia.

Escriptors de gran prestigi:Joan Guasch, Anton Carreras, Roca, Vallès i Mortai més amb bona requesta

Amb ram de pedagogiabon seny i coneixement;

Martí Poch, Mestre Roig,Casanoves i Mallén.En medicina rural.March, Bosqué i Gascón,Josep Bertran, (casa per casa)amb tracte afable a tothom.

Un alcalde malaguanyat:en Ricard Farré i Climentamb actuació i bon nom,del Rifacli fundadoren fama per mig món.

En el teatre i en l’art,al carrer i l’escenari, Muntanyola i Vericati Farré i Gual, bon seminari.

Els Martí del Biel,mestres del ferro forjat, la immensa obra de Poblet, testimoni del seu art.

Demano disculpes breusde tots els qui m’he oblidatque hi han dedicat força tempsamb molt bona voluntat.

Tota la meva admiraciói agraïment de tot corper la bona dedicacióque per l’Espluga amb amorhan sabut revaluarla nostra població.

Per tots agraïment i bon record! n

Isidre Estivill i MartíAgost de 2012

RACÓ POÈTIC


Cuina i gastronomiaEn aquest número, us animem a que proveu aquesta recepta, no cal ser ex·pert en cuina per a fer unes bones an·xoves, nomès cal una mica de paci·encia.

Ingedients per a 6 persones:• Boquerons grans i frescos• Sal marina grossa• Oli d’oliva de verge extra, si és de l’Espluga millor.

Preparació:Els boquerons han de ser grans i

frescos, i que no no estiguin trencats ni fets malbé dels budells. No els ne·tegem, o sigui que no els hi treiem els budells.

Els hi passem una aigua, els es·correm i els col·loquem en un recipi·ent per a congelar·los durant almenys 24 hores, així ens assegurem que el

peix no tingui Anisakis. Passades les hores, ho deixem des·

congelar a poc a poc a la part més freda de la nevera, un cop desconge·lats assequem els boquerons en pa·per de cuina.

1. En un recipient hi posem una capa gruixuda de sal i damunt una capa de boquerons, capiculats, i que no estiguin un a sobre de l’altre:

2. Hi posem una altra capa de sal gros·sa i seguidament una altra de boque·rons capiculats, ho anirem fent així fins a acabar amb una capa de sal. Ho emboliquem amb film transparent.

3. Hi posem pes al damunt, ens ser·viria, per exemple dos briks de llet i ho posem a la part baixa de la neve·ra durant 8 dies.

Un cop passats els dies, traiem els boquerons de la sal, el peix ha que·dat una mica eixut i s’ha d’anar en compte que no es trenquin.

4. Els hi passem una aigua i els as·sequem, amb l’ajuda d’unes tisores traiem els caps, els budells i les cu·es. A mida que els anem traient els anem netejant lleugerament amb aigua fre·da i els anem assecant.

5. Quan tinguem el boqueró net i sec, ho posem en un recipient ben colgat amb oli, ho tapem i ho posem a la nevera i a partir del setè o vuitè dia, ja ens els podem començar a menjar.

Ja veureu que fent·ho així, tindreu unes anxoves més gustoses i de més qualitat que moltes de les que po·

NOTA: Des del número 298, corresponent als mesos de maig·juny, El Francolí compta amb la pàgina de cuina i gastronomia, en principi oberta a restauradors i pastissers que ja han anat fent les seves aportacions, la qual cosa agraïm. Ara voldríem ampliar aquesta oferta a particulars que vulguin fer·nos arribar les seves receptes, ja siguin de primers plats, segons o postres, així aconseguiríem més varietat, de la qual podrien gaudir·ne els lectors de la revista. Els que desitgeu col·laborar, podeu fer·ho enviant les vostres receptes, acompanyades d'una fotografia del plat, amb el nom de l'autor a l'adreça de correu elec·trònic [email protected].

Anxoves casolanes

Imatges de la preparació:

Pas número 1 Pas número 2

Pas número 4 Pas número 5

Pas número 3


Camp d’Estiu a Borredà

El Francolí - Agost 2012

Documents

Transcript of El Francolí - Agost 2012