Una filla es queixava al seu pare de les dificultats de tot tipus que havia hagut d’afrontar a la seva vida.

No sabia què fer per tirar endavant i estava a punt de donar-se per vençuda ja que estava cansada de lluitar.

Tenia la sensació de no acabar mai de solucionar les coses.

El seu pare, un prestigiós xef de cuina, se la va endur al restaurant on treballava.

Va agafar tres olles plenes d’aigua i les va posar al foc.

Quan l’aigua de les olles va començar a bullir ...

va col·locar pastanagues a la primera

ous a la segona

i grans de cafè a la tercera.

Les va deixar una bona estona al foc ...

Mentre la filla es preguntava què dimonis estava fent el seu pare.

Passats uns vint minuts el pare va apagar el foc. Va treure les pastanagues i les col·locà en un recipient.

Va treure els ous i els col·locà en un altre plat.

Finalment, abocà el cafè en una tassa.

Va mirar la seva filla i li va dir: "què prefereixes?"

“No sé què dir-te" va respondre.

El pare li va demanar que toqués les pastanagues; ella ho va fer i va notar que estaven toves.

Seguidament li va demanar que trenqués un ou: després de treure-li la closca, observà que estava dur.

Finalment, li demanà que tastés el cafè.

Ella va somriure mentre gaudia del seu exquisit aroma.

Humilment la filla preguntà:

- Què significa això, pare?

Ell li explicà que els tres elements s’havien enfrontat a la mateixa adversitat: aigua bullint, però havien reaccionat de forma diferent.

La pastanaga va començar molt forta i dura; però després de passar per l’aigua bullint ha quedat dèbil, es desfà amb facilitat.

L’ou havia arribat a l’aigua fràgil, la seva closca fina protegia el seu interior líquid; però en sortir de l’aigua el seu interior s’havia endurit.

Els grans de cafè però, eren únics: després d’estar en aigua bullint, havien aconseguit canviar-la.

Quan t’enfrontes a un conflicte, com respons?”

“Com quina de les tres substàncies ets tu, filla?.

Ets com una pastanaga que sembla forta però quan l’adversitat i el dolor arriben, et tornes dèbil i perds tota la teva fortalesa?

O ets com un ou, que comença amb un un cor maleable i un esperit fluïd, però després d’una desgràcia o d’un conflicte et tornes dura i rigida?

Per fora et veus igual però per dins estàs amargada fruit d’un esperit i un cor endurits?

O ets com un gra de cafè?

El cafè canvia l’aigua bullint, l’element que li causa dolor. I és precisament quan l’aigua arriba al seu punt d’ebullició quan el cafè troba el seu millor sabor.

Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor, tu reacciones de forma positiva, sense deixar-te véncer i fas que les coses del teu voltant millorin i que davant de l’adversitat existeixi sempre una llum que il·lumini el teu camí i el de la gent que t’envolta.

Difons amb la teva força i energia positiva “el dolç aroma del cafè“.

I tu, com quin dels tres ets?