El Guernica

Pablo Picasso

La catàstrofe que tingué lloc a la vil·labasca de Guernica, va tenir un ressòmundial, fins i tot el diari Times parlàde l'Operació Rügen (bombardeig deGuernica)

Context històric:

El 26 d'abril de 1937 la vil·la basca de Guernica fou l'objectiu d'un cruel bombardeig de l'aviació alemanya. El fet s'emmarca a la Guerra Civil Espanyola (el govern republicà contra elGeneral Franco), Stalin va recolzar a la República, mentre que Franco rebia el suport delsitalians de Mussolini i l'aviació alemanya. L'aviació de Hitler bombardejà Guernica sensepermís de Franco (en concret els Junkers de la Luftwaffe). Les raons del bombardeig nopodien ser ni estratègiques ni militars (no disposaven de dipòsits d'armes ni cuartells), sinoque la veritable raó va ser provar en foc real els nous avions i el seu armament teninten compte que la Segona Guerra Mundial ja era quasi imminent.Franco va fer unes declaracions en les quals va afirmar que l'atac a vil·la de Guernica va serun atac de les forces republicanes per tal de culpar als nacionalistes de Franco.L'atac va ser una notícia present a tot el món, no només per la crudent masacre que es vaproduir, sino perquè era la primera vegada que s'atacava desde l'aire. En poc temps, ciutatsangleses, alemanyes i japoneses serien testimonis d'aquells atacs i serien borrades del mapa.Aquest atemptat produiria més de 300 morts.Cap dir que les forces alemnyes utilitzaren 31 bombarders i 26 caçabombarders: 23Bombarders Ju-52, 1 bombarder Do-17, 4 bombarders He-111, 10 caçabombardersHe-51, 6 caçabombarders Me-109, 3 bombarders S.M.81 i 10 caçabombarders CR-32.

Documentació general:

Autor: Pablo Picasso(1881-1973)

Títol: El Guernica

Cronologia: 1937

Localització: MuseoNacional Centro deArte Reina Sofia

(Madrid)Estil: Cubista,

expressionista i surrealista

Dimensions: 3,51 m x 7,82 m

Suport: Tela

Catalogació: Anàlisi material:

Tècnica: Oli

L'autor: Pablo Picasso

Nascut a Màlaga el 25-X-1881. Amb 8 anys va fer la seva primera obra. En aquesta època signava amb el sobrenom de Ruiz Blasco.Al 1891 el seu pare trobà feina a La Corunya i va marxar a viure allà on es matriculà a l'Escola Provincial de Belles Arts. Al 1895 marxaren a Barcelona on Picasso aprovà els exàmens d'ingrés a l'Escola de la Llotja saltant-se els primers cursos. A l'hivern del 1895 acabà el primer llenç, la Primera Comunió.

Al 1897, pintà el llenç Ciència i Caritat a l'exposició deBelles Arts de Madrid. Al setembre marxà a l'Acadèmia

San Fernando on no aguantà massa temps per l'atmos-fera intel·lectual de la capital. En aquest període creà

la revista juvenil Arte Joven. A la seva estança a lacapital aprofità per visitar el Museu del Prado per

conèixer amb més profunditat l'obra d'El Greco.A partir de 1898, Picasso començà a signar les obres

com Pablo Ruíz Picasso (posteriorment com Pablo R. Picasso).Al 1898 tornà a Barcelona malalt d'escarlatina a l'

Horta de Sant Joan on muntà el primer estudi de pinturajuntament amb un amic seu, Manuel Pallarès.

Al febrer del 1899 començà a freqüentar la tavernaEls Quatre Gats. Aquí va entrar en contacte ambCarles Casagemas, Jaume Sabartés i Ramon Casas.També entrà en contacte amb el moviment anarquista ila situació desastrosa després de la Guerra de Cubaes mostrà a obres com El presoner o El mitingAnarquista.En aquesta època també mostrà les seves obresa la Sala Parés del Carrer Petritxol.

A l'any 1900, Picasso va anar a París on va conèixer a autors com Cézzane,... Durant una estada a París, el seu amic Carles

Casagemas es suïcidà per amor.Al 1902 se'n lliurà del servei militar pagant.

Durant la 1ª Guerra Mundial, conegué a Olga Koklova(1918) més tard, a Marie Thérèse Walter amb qui

tingué una filla (1935), Maya.Picasso, políticament, era pacifista i comunista i

membre del PCF fins morir. Durant la Guerra Civil vafer nombrosos actes a favor de la Segona República.

Al 1963 inaugurà el Museu Picasso del qual la ReialAcadèmia Catala de Belles Arts el declarà membre

honorífic (1970). Morí a Mougins el 8-IV-1973.

Etapes en l'obra de Picasso:APRENENTATGE:

De ben petit ja dominava el dibuix i la pintura, va fer obres a Barcelona, sobretot pels Quatre Gats. Amb 23 anys estava a París pintant.

Retrato de la Tía Pepa(1896)

La Espera (Margot)(1901)

El final del número(1900-1901)

ÈPOCA BLAVA:És el seu primer estil personal, hi predominen el colorblau i sobretot el pessimisme, la tristesa, la marginació i lasimplicitat.

Busto de Muchacha(1903)

Desamparados(1903)

ÈPOCA ROSA:Enriqueix els colors, més optimista, combina roses i tocsblavosos. Pren temes més alegres i comença a formar-se

en el cubisme.

Acróbata y el joven arlequín(1905) ÈPOCA CUBISTA:

Influències de l'art ibèric i negre, també de Cézanne. Passàpel cubisme analític, sintètic i hermètic.

Las señoritas de la calleAvignón (1907)

ÈPOCA CLÀSSICA:

Després de la I Guerra Mundial, viatjà a Itàlia, noabandonà el cubisme. Les obres representatives sónaquelles en les que surten mares, fills,... recerca continuadai colors lluminosos.

Retrato de Olga en un sillón(1917) LES METAMORFOSIS:

Canvi d'estils i temàtiques, fase surrealista, representacióinèdita de la realitat, canvia les anatomies (línies corbes,anguloses,...) Ús d'un nou llenguatge que expressa les angoixesde l'època i també fets concrets. Gran simbolisme.

Las Meninas(1957)

El Guernica(1937)

1

2

3

45

6

7

8

9

Anàlisi formal. Descripció:

1 Toro amb morro agressiu, la llengua un punxó.Es mostra pletòric i amb molta vitalitat.

2

Mare amb fills als braços, mostra una expressió de dolor, comsi cridés, el nen que té sobre els seus braços és el seu fill i

és mort.

3

Podem veure una mà sobre el terra que té una espasatrencada, el que ens dona a suposar que el soldat que l'

empunyava és mort.

4

Cavall que està ferit i té un costat obert pel que semblaque té una llança clavada. Gran part del cos està recorreguda

per agulles clavades. Té els ulls sortits pel dolor, mostra uncrit de dolor i la seva llengua és un punxó. No s'aguanta

sobre les seves potes, només la dreta s'aferma i té un to diferent de color blanc il·luminat pel llum d'oli.

5 Mostra una dona amb una gran expressió de dolor alcremar-se dins d'un edifici en flames.

6

Bombeta que sembla encesa.

7

El colom (símbol de pau) mostra una expressió de dolor, el pic obert, i en l'obra només veiem la línia centre.

8

Es veu una dona que ha estat assassinada o ferida queestà arrossegant-se pel terra.

9

A causa de l'aire, la porta s'ha obert i apareix una dona que a la mà duu un llum d'oli que il·lumina el caball i que tracta de curar-li les

ferides i ademés dissol la tenebra de l'escena. Aquest element és ben bé metafòric i dona a veure que la llum, passi el que passi sempre

romandrà.

Anàlisi formal. Elements plàstics:

En El Guernica, els colors predominants són el blanc i el negre i en certes ocasions, també, elgris, element que dona cert dinamisme cromàtic a l'escena. Encara que no hi ha colors vius,

Trobem que sí s'usen certes gammes dins dels colors blanc i negre que mostren més vivacitat.En aquesta obra es nota una falta de volum. L'escena mostra més dramatisme gràcies a les

expressions que mostren les figures que composen l'obra.És una obra que té un eix de simetria que es mostra a la paret blanca, la paret que està

il·luminada.

Anàlisi formal. Composició:Eix de simetria

Línies de la bombeta

Línies del llum d'oli

Línies de la boca cridantde la dona amb fill mort

Triangle format per ladona que es crema

Predomini de la composició triangular, té tres escenes clarament separades, formant com una mena de “tríptic“. Els triangles que trobem són: la llum del quinqué, la llum de la bombeta del sostre, la dona que es crema i les de la dona cridant amb el fill mort. Distribució de l'espai: És una obra que pot semblar angoixant per a la distribució de les figures, ja que totes estan arreplegades en el primer pla.

Obra orientada cap al costat esquerre, ja que segons es veu totes les miradeses troben orientades cap aquest costat. Sembla com si totes les obres fugissin i es mostren,en alternança, corbes, rectes, blancs, negres, espais oberts, membres tallats i de méselements que donen a veure un gran dinamisme.Les imatges són tractades de manera cubista, però molt deformades per tal de mostrarmillor, com sempre es busca, l'expressió dels sentiments de tots els components de l'obra.Aquesta obra per tant es pot situar dins del cubisme, l'expressionisme i, sobretot, elsurrealisme.

Anàlisi formal. Esquelet estructural:

A

B

C

A

En aquesta primera escena observem quatre elements:1r: Dona amb nen mort.2n: Toro.3r: Colom.4t: Braç.

A la segona escena trobem tres elements destacats:1r: Bombeta de llum serrada.

2n: Cavall ferit.3r: Soldat mort amb espasa trencada.

B

C

A la darrera escena podem observar cinc elementsdestacats:1r: Porta oberta.2n: Dona amb llum d'oli a la mà.3r: Dona embarassada i arrossegant-se.4t: Dona cremant-se i cridant amb les mans enlaire.5è: Al fons, una casa cremant-se.

Interpretació:

Pablo Picasso va fer 45 esbossos dels quals s'han conservat només 30: estudis de composició,esbossos del cavall, del toro, de la mare amb el nen mort i la mà del guerrer amb l'espasa.En aquesta pintura, Picasso va convertir cadascun dels elements en un símbol, alguns amb unainterpretació evident i altres en els que s'ha hagut d'estudiar per experts en l'obra dePicasso.

Una dona que aixeca els braços cap al cel, cridant i amb dolor.Sembla com que surt d'una finestra d'una casa en flamesque s'ha interpretat com la vil·la de Guernica cremadaper les bombes alemanyes, per això l'obra està orientada al'esquerre, perquè tothom vol fugir de les flames de Guernica.

Mostra una dona que s'està arrossegant, també, cap a l'esquerre.Mira cap al llum, que es pot interpretar com un símbol positiu i d'esperança. Sembla embaraçada.

Sembla com si sortís d'una finestra o d'una porta. Revel·lala veritable llum amb el llum d'oli que duu a la mà. Dins delshorrors que mostra l'escena, sembla l'únic element positiu.

La bombeta encesa que només s'il·lumina a sí mateixa, quedona a interpretar que simbolitza la mentida i la “manipulacióde la informació que dugueren a terme els insurrectes“.També ha estat interpretada com una petita bomba queesclata.

El toro és l'únic element de la composició que no mostra ni por,ni dolor, ni impressió; simplement està amb els peus a terra.Hi ha diverses interpretacions per aquesta figura: 1. és laforça del poble que passi el que passi mai serà vençut. 2.Al·legoria de la mort, perquè mentre que totes les figures estanfugint o en moviment, el toro sembla quiet i com girant el capsense por alguna de veure la masacre.

El cavall simbolitza el poble que cau enfront una lluita que no ésseva. Per altres simbolitza el poder de l'Espanya feixista,

perquè es veu superposada i com trepitja els morts.Picasso, malgrat tot, donà la raó a ambdues interpretacions.La llengua en forma de punxó simbolitza un projectil i té una

llança clavada.

El guerrer caigut mostra una espasa trencada i a la mateixa mà,una flor com a símbol d'esperança.Sota el cap del soldat podem veure la ferradura del cavall, quesimbolitza la sort.Aquesta obra es valora sobretot per les contradiccions que hi sónpresents en tot moment: mort-vida, desesperació-esperança,foscor-llum.

El colom, símbol de pau, aquest cop crida desesperat comintentant fugir de tot i tothom.

El nen mort, en els braços de la seva mare desesperada, és una deles víctimes que no podia defendre's. La imatge de la mare cridantés una de les més cruentes de l'obra..Picasso no representa la mort amb terror, pietat o tristesa, sinóque fa com si entrés dins l'obra i sentís el mateix que elspersonatges, fet que els receptors del quadre patim amb la visióde la pintura, com si nosaltres també fóssim víctimes.Aquesta és una imatge que crida a favor de l' antibel·licisme, la vidai la pau.

Va quedar un temps exposat al MOMA de Nova York.L'any 1937, el govern del Front Popular li va encarregar una pintura mural per a ser exposada al Pavelló de l'Exposició Mundial de París.

L'any 1971, els Guerrilleros de Cristo Rey van atemptar contra una exposició de Picasso, laSuite Vollard, que tenia lloc a la Galeria Theo de Madrid, destrossant part dels quadresexpossats i amenaçant part del personal de la sala.També, aquest quadre es va expossar temporalment junt amb els quadres de Manet i de Goya.

“Què es pensen vostès que és un artista? Un imbècil que només té ulls si és pintor o oïda si ésmúsic (...)? També és un ésser viu, que reacciona enfront els trasbalsos de maneres molt diverses“

INFLUÈNCIES: Aquesta obra influencià a les seves obresposteriors en quant la mostra de l'expressió de compromís a favor de la pau i en contra la barbàrie humana. L'ossari, La matança deCorea (amb el model d'una de les obres de Goya anomenada els Afusellaments del 3 de maig i en l'Afusellament de Maximilià deManet).

Models i influències (estil):MODELS: La seva estructura formal recorda la d'un dels frontonsDel Temple de Zeus a Olímpia i l'acumulació de personatges en elcaos present al barroc, i també dels grans quadres històrics delRomanticisme. També models directes, com La matança delsInnocents (Guido Reni).També a obres com Somni i mentida de Franco o La Minotauromàquiaen la qual es veuen el cavall, el colom, el toro i el llum.

La Minotauromaquia(1935)

ColomLlum Toro

Cavall

Afusellaments de la Moncola oAfusellaments del 3 de maig

(Francisco de Goya. 1814)

Afusellament de Maximilià(Édouard Manet. 1867)

És una constant, tant a l'obra de Goya, coma la de Manet i en la de Picasso, les forcesde l'opressió es troben a la dreta, mentreque les o la víctima es troben a l'esquerra.