El món de Joanet

Joanet era un xiquet molt trist, a qui els seus companys i companyes

marginaven per ser cec. Un dia a l´eixir de l´escola, menters plorava, es va

trobar pel camí de tornada a casa un gnom:

- Hola Joanet, per què plores?

Joanet atemorit va contestar:

- Qui ets? Què vols?

- Sóc el teu gnom padrí, vull ajudar-te. Que et passa?

- A la meua classe no accepten la meua diferència, no puc veure res del que ells si...

- Puc solucionar el teu problema si acceptes el meu regal.

El regal que tenia el gnom eren unes ulleres màgiques.

Joanet, al principi, va desconfiar però la veu del gnom li era

familiar i va acceptar el regal.

- D´acord, dóna-me’l.

Joanet es ficà les ulleres i de sobte va ocórrer un fet extraordinari.

- PUC VEURE!

El xiquet estava content perquè podia veure allò que mai havia pogut. Era tanta l´alegria

que no se n´havia donat compte de que el gnom ja no hi era, però el que si va trobar va ser una

clau que havia caigut a terra.

Pensant i pensant d´on podia ser la clau, va recordar una història que li

contava la seua àvia sobre una porta màgica que hi havia amagada a l´últim pis de

sa casa.

- Tal volta la història siga realitat!

El xiquet, que ja podia veure, anà correguent a sa casa i va pujar les escales

buscant la porta màgica. Era la primera vegada que pujava a l´últim pis, ja que,

com no podia veure, tenia por de caure. Va trobar la porta i provà si la clau

entrava en el pany i sorprès va comprovar que si. Li donà una volta i la porta es va obrir.

Amb por, Joanet va entrar i, a la fi, va conèixer al seu gnom padrí.

- Abans t´ha caigut aquesta clau, t´he buscat per tornar-te-la i he pensat que aquestes

ulleres no em fan falta; he comprés la importància d´acceptar-me tal i com sóc i no vull

enganyar-me amb una falsa realitat. Moltes gràcies per donar-me l´oportunitat de

comprovar com és el món i com sóc jo.

Es va donar la volta ja sense veure i va eixir de la casa del gnom per la

porta màgica. Allò que mai no va saber és que la porta va desaparèixer

quan el seu gnom padrí va comprovar que Joanet no necessitava la seua

ajuda per acceptar-se i ser feliç.