1. El Mn Islmic Autora: Jenniffer Barcelos PandoNom del tutor: AlfredoNom del centre: C.E DolmenCurs: 2B Any: 2009-2010

2. ndex1.Introducci2. Metodologia3. Cos del treball 3.1. Histria de lIslam3.1.1. Mahoma3.1.2. La seva revelaci3.1.3. LHgira3.1.4. Jihad (Guerra Santa)3.1.5. Els matrimonis de Mahoma3.1.6. La mort de Mahoma3.1.7. Els successors de Mahoma 3.1.7.1. Abu Bakr (632-634) 3.1.7.2. mar ibn Al Jattab (634-644) 3.1.7.3. Uthman ibn Affan (644-656) 3.1.7.4. Al ibn Abi-Tlib (656-661) 3.1.7.5. Dinastia Omeia (661-750) 3.1.7.6. Dinastia Abbssida (750-1258)3.1.8. La Fitna 3.1.8.1. rabs contra amirites (1008-1009) 3.1.8.2. Amirites contra berbers (1009-1013)3.1.9. Segona Fitna 3.1.9.1. La batalla del Karbala 3.1.9.2. La batalla dal-Harra 3.1.9.3. El califat dal-Zubayr 3.1.9.4. Setge de la Meca del 691-692 3. 3.2. Preceptes bsics 3.2.1. Etimologia i significat de la paraula Islam 3.2.2. Qu s lIslam? 3.2.3. Els Pilars de lIslam3.2.3.1. La professi de fe (Xahada)3.2.3.2. La pregria ritual (Salat)3.2.3.3. Lalmoina (Zakat)3.2.3.4. El dejuni durant el mes de Ramad (Sawm)3.2.3.5. El peregrinatge 3.2.4. Aqida 3.2.5. Xara 3.2.6. Llibres Sagrats Islmics3.2.6.1. LAlcor3.2.6.1.1. Estructura3.2.6.1.2. Doctrines3.2.6.1.2.1. Du3.2.6.1.2.2. Lunivers3.2.6.1.2.3. Lhome3.2.6.1.2.4. Satans, el pecat i el penediment3.2.6.1.2.5. Els Profetes3.2.6.1.2.6. Escatologia3.2.6.1.2.7. Lajuda als necessitats3.2.6.1.2.8. Els no-creients3.2.6.1.2.9. Les dones3.2.6.1.3. LAlcor i la vida religiosa dels musulmans3.2.6.1.3.1. El significat3.2.6.1.3.2. La recitaci3.2.6.1.3.3. LAlcor i la vida social i poltica 4. 3.2.6.1.4. Les traduccions de lAlcor 3.2.6.2. Hadit 3.2.6.2.1. Classificaci dels hadits 3.2.6.3. Fiqh3.2.7. El calendari musulm3.3. Les diferents branques de lIslam3.3.1. Sunnisme3.3.2. Xiisme 3.3.2.1. LImamat 3.3.2.2. Lesoterisme 3.3.2.3. El clergat3.3.3. Sufisme3.3.4. Kharigisme3.3.5. Ahmadiyya3.4. El criticisme a LIslam3.4.1. Islamofbia4.Conclusi 5. 1. IntroducciEl tema escollit s lIslam. La religi monoteista amb ms fidels del mn. Triat perqu voleminformar-nos sobre aquesta doctrina, contrastant la seva cultura i creences amb les religions icultures occidentals , i aix verificant si la discriminaci generalitzada que pateix per part del pasosoccidentals ,tant per part de gent religiosa com gent no-religioses, sn certes o falses. Peraconseguir aix ens hem fixat en les diferents branques de lIslam , optant com a hiptesilobservaci de les diferents maneres de practicar la seva fe.Primerament comencem explicant lhistria de la religi, quan va sorgir, les seves conseqncies iles seves prctiques bsiques.Ms concretament , aquest treball es fixa en les diferents tipus dadoraci del seu nic Dumusulm. Explicant les diferencies de prctiques, dhbits, de creences, de llibres sagrats, etc...entre aquestes divisions religioses.A continuaci ens centrem en el criticisme que rep aquesta doctrina religiosa, aportant finalment lanostra opini personal.2. MetodologiaPer comprovar la nostra hiptesi hem seguir una srie de passos: per comenar hem fet una recercadinformaci a Internet.El primer contacte que vam tenir amb aquesta doctrina islmica va ser amb una visita que vam fer aun centre islmic , anomenat Centre Islmic Catal , que es troba en Clot. Aquesta visita va ser demolt profit quant a lapropament i lenteniment de lIslam. Ens van rebre amb molta amabilitat,compartint la seva creena, responent les nostres preguntes, aclarint les nostres dubtes, fins i tot enshan donat llibres per ms informaci i finalment una traducci de lAlcor.Amb tota aquesta informaci ens hem centrat ms en la demostraci de nostra hiptesi, escollintlinformaci ms important, significativa i rellevant quant a la demostraci daquesta. Aix a travsde fonts informtiques i llibres aconseguits.En relaci a lelaboraci del treball ens hem reunit varies vegades a casa dalguna de nosaltres o ales biblioteques.I seguint aquest mtode hem aconseguit realitzar aquesta recerca sobre el mn islmic. 6. 3. Cos del treball3.1. Lhistoria del IslamAl segle VI, la Pennsula Arbiga estava habitada per beduins nmades dedicats a la ramaderia i perrabs que vivien del comer en les ciutats.Per altra banda, la ciutat mes important era la Meca, on es trobava una pedra negra anomenadaKaaba. La religi daquests habitants era politeista, es a dir, adoraven nombroses divinitats i altresobjectes.Al segle VII va sorgir una nova doctrina anomenada Islam,concretament es va originar a Hidjaz,unaregi nord occidental de la pennsula i particularment en la Meca y Yathrib, posteriorment conegudacom la Meca. Al comenament daquest segle Mahoma va rebre diverses revelacions de Deu,entreels anys 610-632, amb lencrrec de predicar a la humanitat aquest nova religi.3.1.1. MahomaMahoma va nixer a la Meca, a la provncia dHagaz (Arbia), vers lany 570.La Meca sens descriu com una ciutat mercantil formada al voltant dun santuari anomenat laKaaba. Era un ciutat prspera on, tanmateix, la riquesa la monopolitzaven els membres deloligarquia mercantil.El seu pare, Abd Allah ja havia mort quan ell va nixer, mentre que la seva mare, Amina, membredel clan de Zura, va morir quan Mahoma noms tenia sis anys; aleshores sen va fer crrec el seuavi Abd al-Muttlib el qual, per, va morir al cap de dos anys. Finalment, va quedar sota la tuteladel seu oncle Abu Tlib, a qui va acompanyar en viatges comercials cap a Sria.Lavi de Mahoma era el cap del prestigis clan dels hxim, molt influent a la Meca, membre de latribu dels quraix; ara b, com que segons els costums dels rabs, els menors dedat no tenien dret aheretar, Mahoma no va poder rebre res del patrimoni dels seus pares i dels seus avis; per aix, foupobre i per poder guanyar-se la vida va haver danar fent diferents oficis , entre els quals el depastor encara que la seva situaci social no va millorar fins que, va comenar a treballar al serveiduna vdua rica anomenada Khadija bint Khuwylid, pertanyent al clan dAssad, que es dedicavaals negocis. Mahoma va treballar per a ella com a viatjant comercial, fins que va acabar casant-shiel 595; en aquell moment ell tenia vint-i-quatre anys i ella trenta-nou. Del matrimoni de Mahomaamb Khadija van nixer dos fills, que moriren joves, i quatre filles, de les quals la ms coneguda sFtima az-Zahra.Per ltim, cal destacar que, durant tots els anys que va estar casat amb Khadija, morta el 619,Mahoma va mantenir-se mongam.3.1.2. La seva revelaci 7. Aproximadament als 24 anys, Mahoma va conixer les doctrines cristianes i jueves i va arribar a laconclusi de que lidolatria era una cosa absurda.Lany 612, quan ja tenia quaranta anys, al mont Hira, prop de la Meca, Mahoma va experimentarlaparici sobrenatural duna veu que afirmava parlar-li en nom de Du; aquesta veu era la delarcngel Gabriel.Mahoma es va sentir aterroritzat arran daquesta experincia i trob consol en Khadija. Com que nova rebre cap ms revelaci Mahoma va creure que potser estava posset pels dimonis.Per, tres anys ms tard, larcngel Gabriel va aparixer-se de nou a Mahoma i li va dir que ell erael darrer profeta de Du. Atemorit, Mahoma va demanar-li a Khadija que li taps el cap per aix nopatir visions terrorfiques, aleshores, la veu li va dir que havia de fugir del politeisme que, finsaleshores, practicaven els rabs.Les experincies daquest tipus van continuar repetint-se; les veus celestials sempre insistien enlexistncia dun nic Du i en la missi de Mahoma com a profeta.Finalment, Mahoma va convncer-se dassumir la condici denviat de Du, i es consider ellmateix com al successor dels profetes enviats anteriorment als jueus (Abraham, Moiss, Jess).A partir del 613, Mahoma va comenar a predicar pblicament el contingut daquestes revelacions.Els seus seguidors en conservaren el record oralment fins que, vers lany 650, ja mort Mahoma, lesposaren per escrit en el llibre que denominaren lAlcor.Aviat, Mahoma va reunir un grup de seguidors que el reconeixien com a profeta i que suniren enles seves pregries, les quals culminaren en un acte de prostraci en qu els fidels tocaren a terraamb el front en senyal de reconeixement de la Majestat de Du, fet que esdevingu un acte centralen ladoraci musulmana.Entre els molts deus que adoraven a la Meca, s a dir, els santuari de la Kaaba, All era la divinitatsuperior.Mahoma afirmava que All era lnic du existent i, a ms, identificava All amb el du nic de latradici jueva i cristiana.Mahoma atribua la prosperitat de la Meca a la voluntat dAll, per tant els habitants de la Mecahavien de demostrar-se agrats, sent generosos en la seva riquesa i defugint lavarcia.Molts dels seus seguidors eren fills i germans dels homes ms rics de la Meca, per exclosos delsnegocis lucratius.A la Meca aviat va sorgir un moviment doposici; per una banda, els politeistes consideraven unablasfmia afirmar que lnic du s All; per altra en la seva predic, Mahoma criticava la manerade viure dels rics comerciants, els quals intentaren atraurel tot oferint-li una part dels seus negociso la possibilitat de contraure matrimoni dins dels clans de loligarquia mercantil, ofertes queMahoma va rebutjar.Vers el 615, es va posar en marxa un moviment doposici dirigit per Abu Jahl, que sospitava queMahoma uss el seu missatge religis per prendre el poder a la Meca, i va comenar la persecuci 8. contra els musulmans.El 616, Abu Jahl va decretar el boicot contra el clan de Hasim, perqu aquests protegien a Mahomai els seus seguidors, aquest boicot es va mantenir-se durant 3 anys. El 619, van morir tant Khadijacom Abu Tlib, loncle de Mahona, i aleshores, Abu Lahab, el nou cap dels clans de Hasim, varetirar la protecci del clan a Mahoma, el qual va intentar refugiar-se a al-Taf, un poble a la rodaliade la Meca, per hi va ser rebutjat. Desprs dhaver aconseguit la protecci dun altre clan,Mahoma va tornar a la Meca.3.1.3 LHgiraMahoma va demanar als seus seguidors de la Meca que es dirigissin a Medina en petits grups;segons sexplica, a la Meca van conspirar per assassinar Mahoma abans que pogus fugir, peraquest va aconseguir esmunyir-se secretament i arrib a Medina el setembre del 622.Aquesta fugida, a la ciutat rival de la Meca, s all que la tradici musulmana anomena lHgira,paraula que es tradueix per emigraci tot i que el seu significat principal s el de trencament dellaos de parentiu. Aquest fet marca linici del calendari musulm. En lIslam , es compten els anysa partir del primer dia de lany rab en qu sesdevingu lHgira, que, en el cmput cristi,correspon al 16 de juliol del 622.LHgira va ser feta amb lacompanyament de 150 fidels amb lesperana de trobar un lloc onaquesta nova religi fos acceptada.A Medina Mahoma va seguir predicant i va comptar amb un for suport popular. Alli va formar unanova comunitat,anomenada umma, amb els fidels de la seva religi basada en els principis defraternitat, igualtat, ajuda mtua i solidaritat. Els habitants van reconixer a Mahoma com a profetai legislador, amb aix va obtenir autoritat espiritual, poltica i militar.A Medina, a Mahoma li van donar un camp, on va construir una casa, lloc on els musulmansacudien a pregar-hi; desprs de la mort de Mahoma, aquesta casa es va convertir en la mesquita deMedina.Entre els seguidors de Mahoma, alguns es van dedicar al comer al mercat local, dirigit per clansjueus, i altres amb laprovaci de Mahoma, es van dedicar a assaltar caravanes de mercaders de laMeca que es dirigien cap a Sria; Mahoma va dirigir tres daquests assalts el 623, per fracassavenper un trador que avisava als mercaders de la Meca. Finalment, el gener del 624, un petit escamotva ser enviat cap a lest, amb ordres de dirigir-se a Nakhlah, a atac, dut a terme contrariant elscostums religiosos sobre seguretat, va fer que a la Meca sadonessin del perill que representavaMahoma.Moltes tribus bedunes suniren a Mahoma noms pel bot resultant dels atacs a les caravanes delsmercaders.Malgrat tots els intents que feu per aconseguir-ho, els jueus no volgueren acceptar la doctrina deMahoma.Desprs de la victria de Nakhlah, Mahoma va canviar la seva poltica respecte als jueus; va deixarde fer-los concessions per intentar que li reconeguessin com a profeta i va prendre mesures com araordenar als fidels musulmans que deixessin de pregar mirant cap a Jerusalem, i que comencessin a 9. pregar en direcci a la Meca, com desde llavors a estat el ritu musulm.Pel mar del 624, Mahoma va dirigir un escamot de tres-cents quinze homes per assaltar un altrerica caravana de la Meca; dirigida per Abu Sufian, el cap del clan dels Umaiah; provocant que AbuJahl, el cap del clan Makhzum, volgus posar fi al bandidatge de Mahoma i la seva banda, reunintvuit-cents homens per atacant-lo, cosa que va donar lloc a la batalla de Badr (15 de mar del 624).Com que en aquesta batalla noms vam morir catorze musulmans entre els quaranta cinc que vahaver, Mahoma ho va interpretar com una confirmaci divina de la seva condici de profeta.Desprs daquesta victria, a Medina van haver una srie de assessinats de persones que havienexpressat el seu desacord amb Mahoma; va ser aleshores quan Mahoma va expulsar de la ciutat elclan jueu que controlava el mercat de Medina.Els anys 630 es va presentar a la Meca amb 10.000 homes amb qui va derivar i destruir el dols queenvoltava la Kaaba, creant la anomenada Guerra Santa.Daquesta manera es va apoderar de la ciutat i va aconseguir que totes les tribus arbiguesadoptessin l islamisme, com a religi oficial.Una vegada conquerida la Meca i sotmesa al domini de lIslam Mahoma aconsegueix ampliar laseva base militar cosa que permet unificar polticament els rabs. Aquesta unificaci marca linicide lexpansionisme arbic.3.1.4. Jihad (Guerra Santa)La Jihad s la realitzaci duna lluita en favor del B. Aquesta lluita pot ser interior (Gran jihad) oexterior (Petit jihad), s a dir, que pot anar des de la superaci personal de totes les temptacions finsal martiri, passant per altres formes, violentes o no, deradicar el "mal" de la societat.El fet que aquest "esfor" arribi a incloure la violncia fa que sovint es tradueixi gihad com aGuerra Santa. Aquesta traducci noms s correcta dins de contextos propagandstics, on el governo grup armat vulgui emprar la religi com a mtode de mobilitzaci. Els 1interpreten, que enlactual context poltico-religis del mn, lIslam ha de lluitar violentament contra les forces del"mal", i prendre el poder de la societat, per a regir-la segons els seus principis fonamentals.Altres grups, en general, rebutgen aquesta anlisi i es limiten a les seves variants pacfiques:predicant el b i lluitant contra les temptacions.La mort en la Guerra Santa supona el paradis, i qui sobreviva, riquesas.Certs corrents religiosos inclouen el jihad en els pilars daquesta doctrina, les obligacions que totmusulm ha de seguir si vol obtenir la salvaci.3.1.5. Els matrimonis de MahomaEnfortit en la seva condici dautcrata per la victria de Badr, Mahoma va afirmar la seva posicimitjanant una poltica matrimonial: va casar les seves filles Ftima amb Al Ibn Abi-Tlib ( futurcalifa) i Umm-Kulthum amb Uthman ibn Affan, que en el futur tamb esdevindria califa. Mahomamateix va casar-se amb Hafsa bint mar, filla dmar, lanterior marit de la qual havia estat un delssoldats musulmans morts a Badr, i amb xa bint Abi-Bakr, filla dAbu-Bakr, qui a la mort deMahoma, esdevindria califa; en el moment de celebrar-se el matrimoni, xa noms tenia sis anys i 10. el matrimoni va ser consumat tres anys ms tard, quan ella tenia nou anys; aquesta edat infantildxa en el moment de consumar el seu matrimoni amb Mahoma, qui ja deuria tenir cinquanta-tresanys, ens ve demostrada per alguns hadits.Al llarg de la seva vida Mahoma va arribar a tenir fins a setze esposes. LIslam noms permet alshomes tenir quatre dones per Mahoma va explicar que en les seves revelacions Du lautoritzava aell especialment superar el nombre de quatre esposes; a ms de les seves setze esposes, Mahoma vatenir dues concubines-esclaves i va gaudir dels favor de quatre dones que se li lliuraren en acte dedevoci.La setena esposa de Mahoma va ser Zaynab, que en un principi estava casada amb Zad, fill adoptiudel profeta; per com Mahoma sen va enamorar i desprs daconseguir que sen divorcis, ell shiva casar; aquest fet va causar escndol entre els rabs; Mahoma va resoldre la situaci revelant unmissatge de Du autoritzant el casament del Profeta amb Zaynab.Maria la Copta fou un regal que el governador dEgipte va fer a Mahoma; ara b, Maria va refusarconvertir-se a lIslam i va romandre fidel al cristianisme, la seva religi; per aix, Mahoma no shiva casar i es va limitar a tenir-la com a concubina-esclava.En diferents ocasions, Mahoma aconsejava als homes musulmans casar-se amb dones atractives jafos per la seva riquesa, bellesa o per la possibilitat de convertir-se a lIslam.Den de lHgira, la Meca havia estat el principal nucli dels enemics de Mahoma; ara b,lobjectiu del Profeta no era pas anihilar aquesta ciutat sin guanyar-la per a lIslam; ell compreniaque els mercaders de la Meca podien proporcionar-li lestructura administrativa necessria per alestat musulm que estava bastint; a ms, lexistncia del santuari de la Kaaba donava a la Meca lacondici de ciutat santa, capital religiosa dels rabs.Pel mar del 628, Mahoma va tenir el somni dacudir al pelegrinatge anual a la Meca; a la Meca novolien permetre de cap manera que Mahoma hi entrs; per aix, el Profeta va aturar-se a al-Hudaybiyah, al lmit del territori sagrat de la Meca, on desprs duns dies de negociacions, vaacordar-se permetre als musulmans fer el pelegrinatge a la Meca el 629.Segons sembla, el creixement de lIslam anava afirmant el poder de Mahoma; a la Meca, cadavegada ms gent emigrava a Medina per fer-se musulmans; per altra banda, malgrat que lacord aqu shavia arribat amb Mahoma havia aminorat els seus atacs contra caravanes comercials de laMeca, aquesta ciutat continuava en declivi; poc desprs del tractat d al-Hudaybiyah, Mahoma vacasar-se amb Umm Habibiah, una filla dAbu Sufian i amb la vdua dun musulm mort a Etipia;segurament, aleshores Abu Sufian va comenar a negociar una rendici pacfica de la Meca;possiblement durant la peregrinaci del mar del 629, Mahoma va reconciliar-se amb el seu oncleal-Abbas, un dels dirigents de la Meca, i va casar-se amb Maimunah, cunyada dal-Abbas.Pel novembre del 629, aliats de la Meca van atacar aliats de Mahoma, per la qual cosa el Profeta vaconsiderar trencat el pacte d al-Hudaybiyah. Pel gener del 630, Mahoma va marxar sobre la Mecaamb un exrcit de deu mil homes.La ciutat va rendir-se sense resistncia, Mahoma va entrar-hi en triomf i a la Meca molta gent es vaconvertir a lIslam. Mentre Mahoma era a la Meca resolent qestions poltiques i administratives,van ser destruts tots els dols de la Kaaba, la qual cosa, deixava de ser un santuari pag per 11. esdevenir el centre mundial del culte musulm. Per tal dafavorir els ms pobres dels seusseguidors, Mahoma va exigir diners als rics comerciants de la Meca.Dena de l Hgira, Mahoma havia fet tractes amb tribus nmades dArbia; seguramente, alprincipi aquests tractes eren simplemente pactes de no agressi; ara b, segons va anar creixent elpoder militar de Mahoma, el Profeta va posar la conversi a lIslam com a condici a aquelles tribusque volguessin establir-hi acords daliana per obtener-ne protecci contre daltres tribus.Mentre encara era a la Meca, Mahoma a avisar de latac duna srie de tributs hostils i va sortir dela ciutat per combatre-les. La batalla va tenir lloc a Hunayn; els enemics foren venuts i les sevespropietats capturades i repartides com a bot; Mahoma autoritz els seus soldats a demanar rescatper les dones i les criaturas dels venuts.Desprs de la batalla dHunayn, Mahoma era el cabdill militar ms fort dArbia; per aix, moltestribus enviaren representants a Medina per demanar laliana amb Mahoma. Desprs de la derrotade lImperi Persa en la guerra que enfrontava amb lImperi Bizant, esdevinguda durant els anys627 i 628, al Iemen i en alguns llocs del Golf Prsic, grups que havien demanat ajuda als persescontra els romans cercaren lajuda de Mahoma.3.1.6.La mort de MahomaDesprs duna curta malaltia, Mahoma va morir el 88 de 632 en la ciutat de Medina a ledat de 63anys. A la data de la mort de Mahoma, havia unificat tota la Pennsula Arbica i expandit la religiislmica en aquesta regi.Desprs de la seva mort, es fix el text definitiu de lAlcor. El llibre, venerat com a cpia terrenaldel Llibre Etern, consta de 114 sures o captols; el seu contingut s molt ms que inspirat: fou dictata Mahoma, paraula a paraula, per lngel Gabriel.Els rabs que escoltaven lAlcor, destinat a ser recitat ms que llegit individualment (la paraularab alcor significa precisament recitaci), quedaven fascinats per la intensa espiritualitat i labellesa literria que desprenien les seves sures. Els experts afirmen que s un llibre de difciltraducci ja que en aquestes no es pot apreciar la riquesa extraordinria i la fora seductora daquesttext rab.Tamb desprs de la mort de Mahoma es fu la redacci de la Sunna (que vol dir comportamenttradicional), una recopilaci de dites, pautes de conducta i altres ensenyaments del profeta. LAlcori la Sunna constitueixen la llei islmica o Xara, paraula que significa cam, via: s la norma que shade seguir per aconseguir la salvaci.3.1.7. Els succesors de Mahoma3.1.7.1 Abu BakrAbu- Bakr ibn Abi Quhata ibn Amir, del clan dels Taym del tribu de Quraysh era conegut com as-Siddiq, va nixer en la Meca lany 570 i va morir el 23 dAgost lany 634.Era fill dAbu Kuhafa ben Amir del clan taym de la tribu kuraix, i dUmm al-Khayr bint Sakhr. Vatenir quatre esposes: Kutayla bint Abd al-Uzza dels amir; Umm Rumnan bint Amir dels kinana(mare d1); Asma bint Umays dels khatam; Habiba bint Kharidja dels harith. Els dos primersmatrimonis van ser probablement simultanis i els altres dos poltics. Era un petit comerciant i selconsiderava expert en genealogies de les tribus rabs.Va ser un dels primers conversos a lIslam i un dels principals seguidors de Mahoma. Tenia uncarcter recte, energtic i era independent del mn, per aquest motiu el mn ho detestava. Lesdesgracies li van perseguir en tot moment i van posar a prova la seva sinceritat.Durant la vida del Profeta va actuar com el seu amic i confident, esdevenint el seu gendre, paredAysha. Va ser escollit per Mahoma per acompanyar-lo a la seva emigraci a Medina. Va participaren totes les expedicions iniciades per Mahoma.Quan el profeta va caure malalt va designar a Ab Bakr perqu dirigs loraci en el seu lloc, la qualcosa va ser interpretat a la mort de Mahoma com desig que Ab Bakr fos el seu successor. Aix, en632 es va convertir en la primera persona que va portar el ttol de califa musulm establint el califat 12. Raixidun (els quatre califes ortodoxos), aix ve de "successor del Missatger de Du" ,consideratpels sunnites progenitor legitim de Mahoma. La seva elecci va ser contestada per Ali ibn Abi Talib,primer cunyat de Mahoma, qui va reclamar per a si la successi. Ali va acatar finalment leleccidAb Bakr, per aquesta divergncia donaria lloc anys ms tard a la divisi dels musulmans en tresbranques: sunnites, xites i jariyes.El seu califat, que va durar dos anys i tres mesos (632-634), que va significar la consolidaci ilexpansi de lIslam cap a Sria i Iraq. La seva vida personal consistia en la renuncia a tota lariquesa i pompa.3.1.7.2.Umar Ibn Al-Khattabmar ibn al-Khattab va viure cap als anys 634-644. En la seva joventut, mar socupava de cuidarels camells del seu pare a les planes properes a la Meca. El seu pare era un mercader de la classemitjana, respectat per la seva intelligncia dins la seva tribu, tenia un carcter dur i un convenutpoliteista i solia maltractar a mar. Per quan el seu pare va morir, ell es va convertir en elresponsable darbitrar entre els conflictes de les diferents tribus. mar va ser designat orador,grcies a la seva intelligncia i la seva personalitat sobresortint.Lany 610 Mahoma va comenar a predicar el missatge dAll. Com altra gent de la Meca martamb sopos a lIslam, defensant la religi tradicional politeista, destacant la seva ferma oposici aMahoma i tenint un paper prominent en la persecuci dels musulmans. mar va ser el primer enindicar que Mahoma havia de morir per tal dacabar amb lIslam. Ell creia fermament en la unitatdel Quraix i vei en la nova creena islamista com una causa de divisi i discrdia entre els Quraix.Malgrat daix es converteix a lIslam lany 616. Segons a la tradici sunnita, recollida en la Srah,mar es dirigia a assassinar Mahoma, en el cam es va troba amb un musulm, qui lexplica que laseva germana i el seu cunyat shavien convertit a lIslam. mar retorna a casa seva i es troba amb laseva germana i el seu cunyat recitant. Aquest comena a golpejar salvatgement al seu cunyat i laseva germana; tot veient el que havia fet, demana a la seva germana que li dons el que estavarecitant. Ella li don el paper en el qual hi eren escrits el versos de la sura Ta-Ha. mar es quedatant impressionat per dits versos que accept lIslam, aquest dia es dirig a trobar-se amb Mahoma.Dacord amb la tradici, mar comen a pregar obertament a la Kaaba fet que feu que els capsQuraix, el reprovessin amb ira. Aquest fet, segon la mateixa tradici, permet als musulmansguanyar la confiana suficient per practicar la seva religi obertament. La conversi dmar assentla posici de poder de lIslam a la Meca, va ser desprs dell, que els musulmans pogueren pregarper primer cop obertament.Tots aquests fet atorgaren a mar el ttol de Farooq, s aquell qui marca la diferncia. Lacceptacide lIslam per part dmar va provocar una gran diferncia per lIslam i els musulmans.Lany 622 donada la gran acceptaci que t lIslam a la ciutat de Medina, Mahoma va ordenar alsseus seguidors emigrar cap a la ciutat, fet que aquesta ciutat sigui el nou centre de lIslam.A Medina, mar es va convertir en un dels dos principals assessors de Mahoma, sent-ne laltre AbuBakr. mar acompanyava al profeta en tota ocasi i Mahoma solia tenir en compte els seusconsells.Degut la seva estricta i autocrtica naturalesa, mar no era una figura popular entre els notables deMedina, la decisi de nomenar-lo successor, per part dAbu Bakr va ser posada en entredit perdiferents persones dalt rang. No obstant aix el nomin com a successor.mar era conegut per la seva extraordinria fora de voluntat, intelligncia, astcia poltica,imparcialitat, justcia i de latenci que dispensava a persones pobres i a desafavorits.Va ser el segon califa de lIslam, i primer califa en dur el ttol d Amr al-mumnn (Emir delscreients).Va ser un expert jurista, reconegut pel seu tractament com a iguals entre musulmans i no-musulmans, fet que li va valer el ttol d Al-Faruq (Aquell que distingeix entre el B i el Mal) i a laseva casa com Dar-al-Adal (Casa de la Justcia).Lmar va permetre, per primer cop en 500 anys des de lexpulsi dels jueus de Terra santa, queaquests poguessin practicar la seva religi lliurement i viure a Jerusalem. 13. 3.1.7.3. Uthman ibn AffanUthmn ibn Affn va ser el tercer dels anomenats califas ortodoxos, la primera srie de califas queva governar lImperi 31 entre la mort de Mahoma i la divisi que va donar lloc alcalifato omeya. Vasucceir a 95 i a Omar i va governar entre els anys 644644 i 656656.Segons la tradici, va anar el primer habitant de la Meca a convertir-se a lIslam , desprs deMahoma i els seus familiars directes. Les seves relacions amb el profeta eren excellents, ja que esva casar successivament amb dos de les seves filles, Rukayya i Umm Kulthum. Va ser triat califa enlany 644, a la mort dOmar, i va haver de competir amb la candidatura dAli , primer i yerno deMahoma. El seu mandat va ser polmic: va confiscar en favor del seu clan bona part del bot portatde les conquestes a 313, 33 i Persia. Tamb va fixar per escrit el text del 31, que fins a llavors estransmetia com33, ordenant al mateix temps destruir qualsevol edici escrita feta amb anterioritat.Aix li va implicar lenemistad de molts dels antics companys de Mahoma i sobretot de la terceraesposa daquest,3, filla dAbu Bakr. Va ser assassinat per un germ dAisha lany 656656. li vasucceir el seu rival Ali.3.1.7.4. Al ibn Abi-TlibAbu-l-Hssan Al ibn Abi-Tlib al-Haixim (La Meca 23 doctuber del 598 Kufa 27 HYPERLINK"http://ca.wikipedia.org/wiki/27_de_gener"de gener del 661) va ser un dels primersmusulmans quan noms tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de lIslam (656-659). Elsmusulmans xites el consideren el primer i nic legtimimam. Fou fill dAbu-Tlib i cos del profetaMuhmmad, qui el va educar i adoptar com a fill i el va casar amb la seva filla 3030. Quan l38, Alhauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assassinar el Profeta van entrar acasa seva per matar-lo.Va nixer cap a lany 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar sota laprotecci de Mahoma. El seu parentiu amb el Profeta incloa la condici de cos, fill adoptiu igendre, pel seu casament lany 622 amb 3030, filla de Mahoma i la seva primera muller 30).Va participar a totes les expedicions del Profeta, com a portaestendard i dues vegades com ageneral, a Fadak el 627/628 i al Iemen el 632. Va lluitar a la Batalla de Badr (625), a Khaybar i ala batalla dHunayn (630) de manera destacada. Desprs de la mort del Profeta ja no va tornar alluitar, fins a lesbatalles del Camell i 1 (656 i 657).En ser elegit com a califa Abu-Bakr, va refusar reconixer-lo com a califa durant sis mesos.Tanmateix, desprs en fou conseller, aix com tamb ho fou dUmar ibn al-Khattab sense tenir capcrrec excepte el de lloctinent a Medina durant el viatge dUmar a 3 i Palestina.La revolta d33, 1 i 1 el va obligar a combatre. Els tres caps rebels amb uns centenars dhomes vanmarxar cap a Iraq on esperaven trobar suports i diners. Van ocupar 30, per Al va reunir tropesa Kufa i va avanar cap a Bssora; hi va haver negociacions per finalment va esclatar la batallaconeguda per batalla del Camell (9 del 656) durant la que Talha i Az-Zubayr van ser morts i xaobligada a residir en endavant a Medina.Va intentar fer entrar en ra a Muwiya, que encara no shavia declarat obertament en rebelli, perno el reconeixia. El governador de Sria va exigir el lliurament dels assassins dUthman per taldexercir la venjana establerta a favor dels parents propers per lAlcor sobre aquells que maten aalg injustament, per Al va declarar que la mort dUthman havia estat justa per les sevesarbitrarietats. Aix va produir el trencament, de forma que els dos grups, amb llurs exrcits, es vanconcentrar a la plana de 1 i es van produir lluites parcials per el juny o juliol del 657 es va acordaruna treva; finalment el combat es va produir el 28 HYPERLINK"http://ca.wikipedia.org/wiki/28_de_juliol"de juliol del 657. Muwiya portava la pitjor part, i jahavien mort uns setanta mil homes, quan fou aconsellat perAmr ibn al-As de penjar fulls de lAlcora les llances dels seus soldats, la qual cosa fou considerada com una invitaci a resoldre el conflicteconsultant el llibre sant; la qesti fou sotmesa a arbitratge.El nomenament drbitres va recaure en 3 per part dAl i en Amr ibn al-As per part de Muwiya(agost del 657). Es jutjava si els actes dUthman podien ser considerats arbitraris i per tant la sevamort justa, o no. Un arbitratge encarregat a persones tenia molta oposici perqu alguns versos de 14. lAlcor encarreguen aquesta amena de decisions a Du. Els que es van oposar a larbitratge en elbndol dAl es van dir harurites perqu es van quedar a Harura, prop de Kufa. Al en va convnceruna part per la resta, units a altres opositors de30, es van reagrupar a 1 i forenanomenats khawrij (kharigites).El febrer del 658 shavia danunciar el resultat de larbitratge a un lloc incert entre Iraq i Sria.Sembla que en realitat hi va haver dues reunions, una a 31 (moderna 1) el febrer del 658 i unaposterior a Adhruh, entre 1 i Petra, el gener del 659. El veredicte a la primera trobada no fou fetpblic encara que s que fou comunicat a les dues parts i, pels que sabem dels esdevenimentsposteriors, fou evidentment desfavorable a Al.Aquest va reunir tropes. Va arribar a Al-Anbar i es va dirigir a 1 per tal de destruir primer el focusde rebellia dels kharigites. Mentre Al feia aix Muwiya es va apoderar dEgipte (juliol del 658).Els kharigites exigien a Al que reconegus haver fet un acte dimpietat (kufr) en haver acceptatlarbitratge, per Al va refusar fer-ho; va prometre laman (perd) a aquells que es rendissin i el 17HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/17_de_juliol"de juliol del 658 es va lliurar la batallaque en realitat per la disparitat de les forces en combat fou una massacre, de la que Al desprses va penedir. Entre els kharigites morts hi havia molts creients sincers. Aquest fet va fer augmentarles defeccions que ja shavien iniciat, fins al punt que Al va haver de tornar a Kufa renunciant a lacampanya.A la reuni dAdhruh, el gener del 659, es va fer pblic el veredicte: Uthman havia estat assassinatinjustament. Es suggeria lelecci dun nou califa sense plantejar ni tant sols la continutat dAl.Aleshores els rbitres van proposar descartar per al califat Al i Muwiya i deixar lelecci a unacomissi, ara b, a la prctica, es va donar suport a Muwiya. Aquest va enviar expedicionsa Khurasan i la part oriental de conquestes rabs islmiques, per foren rebutjades; una revolta proomeia, s a dir a favor de Muwiya, a Fars, fou reprimida pel governador, 1, que era fidel a Al(659). El 660 Medina i la Meca foren ocupades pel general omeia 1, que va seguir avanant capal Iemen.Un kharigita de nom 33, en venjana per la matana de Nahrawan, va ferir Al amb una espasaenverinada a la porta duna mesquita a Kufa, residncia del califa, el 25 HYPERLINK"http://ca.wikipedia.org/wiki/25_de_gener"de gener del 661. Al va sobreviure a latac dos dies msi va morir als 62 o 63 anys. Fou enterrat en un lloc secret que, en temps dHarun ar-Raixid, fouidentificat com un llogaret proper a Kufa on va sorgir un santuari que va donar origen a la ciutatde Najaf o An-Najaf.Al gaudeix de gran popularitat en el mn musulm, especialment entre els xites, que el considerenel primer imam. El seu mausoleu, objecte de gran veneraci en els pelegrinatges xites, es troba a laciutat de Najaf.3.1.7.5. Dinastia OmeiaVan ser un llinatge 3que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i desprsa 3, amb capital a 32.Els quatre primers califes no van seguir una lnia successria predefinida, i aquesta etapa sconeguda com lpoca dels primers califes. Es caracteritza per una rpida expansi de signeanrquic, i dels primers intents de centralitzaci. La victria de Muawiya, del clan dels omeies,suposa la seva aclamaci com a califa i fundador de la dinastia omeia, que suposa la total prdua depoder par part de les elits de Medina i la Meca, i el canvi de capital de limperi, que passa a Damasc.Lexrcit de 3 passa a ser el responsable del control de limperi.Es trenca la lnia de califes 1 i lestricta observaci de l30, per la qual cosa els omeies sn rebutjatscom a califes legtims per una part del sunnisme. El xiisme, bviament, noms reconeix a 330. Lafidelitat religiosa s substituda per lobedincia monrquica (mulk).Amb lajut de les tropes sries, 30 acab amb lanarquia inherent als sistemes dorganitzaci tribal,posant les bases dun autntic Estat musulm. Per aconseguir aix, shagu denfrontar a nombrosesrevoltes, continuaci de la guerra civil iniciada en temps d330. Una vegada superada, es reprengulexpansi de limperi, arribant a assetjar Constantinoble lany 668. Es conquereixen Rodes (672)i Creta (674), al temps que es crea una base naval a la 30, des don entre 674 i 680, any en qu va 15. morir Muwiya, es llenaren atacs anuals contra la capital de limperi bizant.Per el seu rgim encara era precari, i larribada al poder del seu fill Yazid I va desencadenar novesrevoltes. La xita, liderada per3, fill menor dAl, fou reprimida fcilment, i Hussayn morta Karbala per loctubre de 680. Ms gran fou la revolta quraixita, liderada per 27, nt dAbu-Bakras-Siddiq, i de caire tradicionalista. Aquesta coincid amb la mort de Yazid (683) i, quaranta diesdesprs, del seu successor 30 (684), cosa que convert la revolta en una autntica amenaa pel rgimomeia.La pau obtinguda per la famlia marwan desprs de la segona guerra civil fu molt frgil. Tot i lasolidesa de laparell administratiu creat, les revoltes eren constants. Ja no per governadors que esvolguessin independitzar, i cada vegada menys pels afers dels immigrants rabs, sin ms aviatsobre qestions com lexpansionisme i el militarisme del rgim.Lestabilitat de limperi depenia de lexrcit de Sria, vist per les altres provncies com a una forahostil, mentre que els ingressos del31 ho feien dun insostenible expansionisme, ja que licorresponia una cinquena part del bot. Aquest 1 era utilitzat, a ms, com a una eina per reduirlamenaa de revoltes militars, ja que els mantenia ocupats, redua la seva quantitat i suposava unafont dingressos extraordinria per a ells.Per a mesura que passaven els anys les conquestes es feien ms difcils i inestables. A ms,comen a aparixer un fort procs d331 i 331 entre els cossos militars rabs i la poblaci indgena.Els militars sentien aix un creixent inters per lagricultura i el 37, tamb un cert sentimentnacionalista i lestabliment de famlies. Per aquest motiu, les campanyes de conquesta cada vegadaeren menys populars, tot i que necessries per mantenir el sistema econmic establert.El creixement de la poblaci a les ciutats fou mpliament superior al del comer i la 3, i els sistemesde 381 que alleugerien la situaci temporalment tornaren insostenibles. Si a aix se li suma unadisminuci dingressos per la reducci dels botins de guerra, la situaci torna explosiva.El fet que els crrecs dimportncia es reservessin a la famlia marwan i als seus protegits vasuposar laparici duna classe privilegiada, que defensava els seus interessos de forma agressiva.Tant aix com el procs dassimilaci i oposici a la guerra, foren especialment importantsal Khurasan, des don part la 33301.Conscients daquests problemes, sota els regnats de 30 i 31, sinici un procs de reforma. Primer designe moderat, i desprs de carcter radical, sorprenentment similar a les grans revolucionseuropees dels darrers dos segles, amb la diferncia que aquesta fou dirigida des de dalt, i per tant notingu continutat.Sota el govern de Sulayman, es canvien a ladministraci els elements conservadors per altres dereformistes. Les campanyes militars es centraren en consolidar els seus dominis, obrint-se a militarsno-rabs, amb lexcepci de les importants campanyes contra l3, arribant aassetjar Constantinoble (716), campanya durant la qual mor lany 717. Aix supos un fort cop pera lexercit de 3, del qual depenia lestabilitat de limperi.Larribada al poder dmar II suposa una radicalitzaci extrema de les poltiques de reforma. Elnomenament daquest com a successor, per part de Sulayman, anava en contra de les prefernciesmostrades pel seu pare Abd-al-Mlik i la major part de la famlia 30. Per aix, noms sacceptlexecuci del testament sota condici que Yazid II fos el segent successor. Els partidaris dmar IIacceptaren, amb lesperana dun llarg govern per part daquest.Per el fet s que mar II mor lany 720, deixant darrera seu un legat de reformes a mig executar.Atur totes les poltiques expansionistes, gran part dels privilegis de la famlia omeia i establ laigualtat entre tots els musulmans, fossin o no rabs. Pretenia establir el seu poder sota una ideologiaislamista, en comptes de fer-ho sobre el poder militar arabo-siri. Es restablia, per tant, el conceptedumma. El seu govern es caracteritza per un major centralisme, per alhora per la reducci de laimportncia del poder militar.Yazid II, durant el seu breu regnat (720724), anull totes les directives dmar II.Lexpansionisme i el domini rab tornaren a ser moneda com. El succe el seu germ 30, quegrcies a la seva habilitat poltica aconsegu la continutat de limperi duran dues dcades. La sevamort lany 743 supos prcticament el final de la dinastia omeia. Els esforos dAl-Walid II (743 16. 744), Yazid III (744), Ibrahim (744) i Marwan II (744750), arribant a acceptar algunes poltiquesdmar II, no aconseguiren aturar la revoluci.3.1.7.6. Dinastia 33301.Foren una dinastia de califes que governava polticament i religiosament el 33301 des del 750 finsal 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumitpel 30 30 de Turquia.El llinatge Abbssida te un origen com amb els omeies: Qurayx Abd-Manaf, pare dAbd-Xams(ancestre dels omeies) i d 30, que fou pare d330, que a la seva vegada va tenir tresfills: 303, 2731 i 303. Abd-Allah fou el pare de Mahoma.Els omeies, que noms descendien indirectament del profeta, trobaren gran dificultat en fer-serespectar pels rabs de la pennsula arbiga i de les regions orientals; fou necessria la ferotgeenergia dAl-Hadjdjadj per assegurar la supremacia dels usurpadors i impedir que els descendentsd330 arribessin al poder aprofitant la simpatia general de qu era objecte. Cap a la fi de lpocaomeia el poder sel disputaven dos grups 3: el moderat dirigit pels descendents dAl i la seva fillaFatima, i lextremista, dirigit pels descendents del mateix Al i Hanafiyya, que reberen el nomdhaiximites en allusi a Hixim ibn Abd-Manaf, vesabi de Mahoma. Els descendents dAl-Abbses declararen decidits protectors dels alides i desprs prengueren peu en la divisi daquest partitper a presentar en lloc secundari un dels seus membres com hereu del califat.El fundador del llinatge s 303, oncle de Mahoma, el fill del qual fou 27301, que va tenir un fillanomenat 3271, que sintitul imam i que va deixar quatre fills (Muhmmad, Abd-Allah, Issa iSulayman). El fill gran, 31, secretament reconegut com imam a la mort d1 pass a ser el cap delpartit dels haiximites o 1 a la mort del seu pare el 716 i comen immediatament un proselitismeque tingu especial ress entre les classes humils, proletries, i heterodoxes de limperi i, molt enconcret, entre les minories religioses de la zona oriental de Prsia, al 30, onels mazdaistes i budistes es convertiren a lIslam per donar suport, armes en m, la predicaci dundels principals activistes haiximites: el persa Abu Muslim. Muhammad ibn Al ibn Abd Allah foupare d301, i dAs-Saffah i 30, els dos primers califes abbssides.Els abbssides, que havien adoptat el color negre per barrets vestits, i enarborant lestendard negreque les profecies escatolgiques de lpoca atribuen al Messies, saixecaren, i les seves forces,sortint de 30, venceren a lexrcit omeia i creuaren l3 el 749. Lavan victoris dels revoltats nofou tallat ni per lempresonament ni la mort d301 pel califa Marwan II. Immediatament es pos enfront de llurs partidaris el seu germ 30, i les tropes governamentals manades pel califa en personaforen venudes definitivament en la 1 el 750, prop de la ciutat de Mosul i Abu-l-Abbs,anomenat Saffh o Essafah (el sanguinari) fou reconegut com califa a Kufa el 750, apoderant-se delcalifat. Marwan fug a Egipte, per all fou empresonat i executat, i es condemn a una mortignominiosa a ms de 60 individus de la famlia reial. Aconsegu escapolir-se daquesta persecuciun nt d30 anomenat 30 (servidor del piets), el qual, desprs de portar una vida errantper Ifriquiya, desembarc al 3, llavors provncia de limperi rab, on fou molt ben acollit i proclamatemir, continuant en aquest pas la dinastia omniada, que regn prop de tres segles (756-1031).La victria dels abbssides sobre els omeia es va fonamentar en el descontenament entre elsciutadans musulmans no rabs, que eren tractats com a ciutadans de segona. La instauraci de ladinastia es va fonametar en el principi que tots els musulmans son iguals davant la llei. Els no rabsque accediren a alts crrecs de ladministraci, per privilegis dels rabs es mantinguerenintangibles, absents dimpostos, i la poltica segu les directrius de la dinastia anterior.Els 37 califes abbssides regnaren fins el 1258. Els seus dominiss restaren reduts als d3, desprs dela emancipaci dels musulmans dEspanya sota els omniades, i dfrica sota els aghabites, poctemps desprs. Fomentaren la civilitzaci en aquest continent, sent lpoca de major esplendor elregnat dHarun al-Rashid, nt de lanomenat Al-Mansur, al qual les llegendes presenten com unsobir model, molt amant de la literatura i de les arts. Fou just i benigne, salvat en alguns casos,restant el seu regnat en la memria de les nacions mahometanes com ledat dor de llur dominaci.As-Saffah fou succet pel seu germ Abu-Jfar, anomenat pels occidentals 30 el Victoris, desdel 753 a 774 en referncia a qu, per evitar que es revoltssin i acabar rpidament amb els omeies, 17. convid a tots ells a un gran tiberi i els feu degollar, servint desprs la taula per a celebrar la festa.Al-Mansur fou un dels sobirans ms cruels, per tamb un dels ms grans que han existit. Consolidla dinastia, perseguint llurs enemics, especialment els lides, agreujats per lapartament en qu elstenia, i fomentant entre els perses i els rabs les tendncies nacionalistes extremes, procur unir elsmoderats, traslladant la capital de Kufa a Bagdad, fundada el 762 i situada en la zona frontereradambds pobles, des de la qual poca fou la seu dels califes. Aquesta tendncia del seu governsencarn tamb en la intelligent famlia de ministres 30 orinda de la 38 oriental. Port lImperi aun alt grau de floriment, el qual, una mica pertorbat per les freqents rebellions dels seus enemics,persist encara sota el regnat del seu fill 330 (775-785) i de llurs nts 30 (785-786) i Harun ar-Raixid (786-809).Durant el govern dHarun es notaren algunes senyals de decadncia, qui, des que el 803, mogut sensdubte per la gelosia, ensorr als poderosos barmquides. No va ser un sobir intelligent des delmoment que no pogu reprimir sin de manera incompleta les rebellions, cada vegada majors, i ladivisi testamentaria de limperi entre llurs fills 330 (809-813), en qualitat de califa i sobir delOccident, i 30, en la de governador de les provncies de lOrient, fou el germen de la guerra civil,en la qual sucumb Al-Amn, derrotat per 301, generalssim dAl-Mamun.Al-Mamun restabl lordre i contribu en gran manera al floriment de les cincies, per la qual ra elsrabs (o millor dit els musulmans de totes les nacions que escriuen en rab) han estat elsintermediaris entre la civilitzaci grega i loccidental.El regnat dal-Mamun marca el principi del gran segle dor de les cincies i de les lletres rabs.Segons conten les crniques, una nit se li aparegu en somnis 32 i laconsell que es preocupes delestudi de la cincia grega. Al despertar, el califa volgu fer realitat el somni i comen a cercarmanuscrits dels savis de lantiguitat, que pag a preu dor, i despatx ambaixades a Bizanci amb lafi dadquirir les obres mestres de 33, Aristtil, Arquimedes i tots els savis que coneixia doda. Perimpulsar aquests estudis fund dar al-hikma(casa dels savis), una espcie de bibliotecai scriptorium, en la qual treballaren quasi tots cientfics de nota de lpoca i on el grec, el sirac ilrab eren llenges freqentment utilitzades.nic amo de limperi, Al-Mamun va saber mantenir bones relacions amb els 3 i dolentes sunnites iaix es troba en la base de les discussions teologico-filosofiques que han escindit lIslam. Per elssunnites era qesti de principis admetre que l30, que cont la paraula de Du, s etern i increat, esdir, el Verb de Du existia amb Aquest. Per Al-Mamun, basant-se en el propi Alcor, en lassora43, verset 2/3: Ens hem donat (chaalna- hu) un Alcor rab, sostenia, recolzant aix els 1,partidaris del lliure albir, tot el contrari. I com que estava disposat a fer compartir llurs idees pelsfuncionaris de ladministraci, decid que aquests fossin interrogats vers aquest extrem per la 1, quehavia actuat abans perseguint als heretges i relapses, alliberant al govern dheterodoxes i elsfuncionaris es defensaren jurant en fals (lIslam admet la taqyya o abjuraci, en el cas de qu la vidadels seus fidels estigui en perill) o resistint-se i anant a parar amb llurs ossos a la pres i al turment,com va ocrrer amb el gran jurista Ibn Hanbal. La mort dAl-Mamun marca el principi de la fi delpoca dorada de la dinastiaAl-Mtassim, a causa dels constants aldarulls de Bagdad, trasllad la seva residncia a 1, a la voradel Tigris, i fund els mamelucs, una nombrosa gurdia desclaus. El seu fill 3030 (842-847) feucrixer lodi que per totes parts li tenien a causa de llur gasiveria i de la persecuci dels ortodoxes.al-Mutawkkil (847-861), elevat per la gurdia a la dignitat de califa, tract dassegurar-se elrecolzament de lortodxia, que influa molt sobre el poble, mitjanant laboliment del dogma deMamn i la persecuci dels telegs liberals; per com a sobir fou luxuris i cruel. Intent ampliarles bases del seu poder, per e penes tingu xit malgrat haver derogat el decret d30 sobre lacreaci de l30, pos la 1 al servei del que tradicionalment shavia vingut entenent per ortodxia irefor les mesures discriminatries respecte de cristians i jueus. Llur propi fill 330 es conjurcontra ell, i amb lauxili de la gurdia turca, el feu assassinar, per mor el 862, probablement peremmetzinament. A la seva mort, la ms espantosa anarquia feu osca en lIraq, on un segle de bongovern havia perms que sestructurs una societat capitalista molt evolucionadaA causa de les guerres civils limperi es va anar disgregant. Els esclaus negres zanj es revoltaren 18. el 868 i controlant lIraq meridional, bona part de Prsia i posaren en perill la mateixa capital. Elscrmates, basant-se en les doctrines d31 intentaren el 894 crear un estat en la Badiyat al-Sam, acavall de 3, 30 i el 1. Un impost progressiu sobre la renda tenia dacabar amb digualtat econmicade tots els ciutadans. A lextrem occidental, triomfaven les doctrines 3, que donarien origen alanticalifat fatimitai al 32; a Prsia era la prpia xita, en la seva expressi ms original, la que feiaimpossible el govern des de Bagdad.Els califes que foren succeint-se, elevats, quasi tots ells, al tron per la gurdia: 330 finsel 866, 330 fins el 869, 330 fins el 870, 330 fins el 892, 330 fins el 902, 330 fins el 908, 330 finsel 932, 3030 fins el 934, 30 fins el 940, 330 fins el 944.El procs de disgregaci i descomposici conegu un breu parntesi durant el regnat dAl-Mtamid,que implant lordre a Bagdad i va contenir els crmates i els zanch. Al-Mutadid restabl lautoritata 38 i Egipte per sls seus successors veieren com es restringia la seva zona dinfluncia idautoritat, havent de delegar el poder reial en un Amir al-umara (Prncep dels prnceps), calc delttol califal de Prncep dels Creients.Sorgiren arreu governadors que es feren independents, entregats a una vida de crpules: els 30 alfrica occidental; els 31 a Egipte; els 30 al nord de 3; els30 a Prsia; els 30 a 30; els alides, en lesimmediacions del mar Caspi, mentre que grans porcions de limperi foren per les sectes delsismaelites, krmates i fatimites. En pujar al tron el califa 330, el 944, qued redut el seu govern a laciutat de Bagdad.El cap dels 30, 1, saprofit, el 946, de la feblesa d330 per apoderar-se de Bagdad. El califa foucegat i 330 nomenat com a successor. Sestableix la necessitat de lexistncia del califa per lasupervivncia de lIslam i es fa daquest postulat la pea clau de la doctrina poltica de lEstat. Elcrrec de califa, ombra de Du en la terra, possedor dels poders temporal i espiritual, de conductasempre recta dintre dels lmits de la xaira rest redut a una simple funci decorativa, destinat alegitimar el poder temporal dels que lassolissin, el sollicitessin i sempre i quan llurs interessos nocontraposessin als dels Amir al-umara.El califat abbssida, degu seva la salvaci a la tutela que exerciren els seus propis enemics mentrecontribu a escindir el xiisme i a treure impuls al seu sector extremista representat pels fatimites,que un cop ocuparen Egipte constituint un perill per al Proper Orient veieren neutralitzats llursesforos per les prediques dels xites duodecimams, que creien que el califat pertanyia a 3031, eldotz descendent d330, que havia desaparegut un segle abans, passant a ser limam ocult. Elsfatimites foren incapaos dapoderar-se de les costes del 38, que controlaven des de tempsimmemorial el comer amb 38 i la Xina i procuraren desviar el trfic martim envers el mar Roig,en el seu poder, i aprofitaren lavinentesa de qu el terratrmol de 977 havia destrut el gran portde 1, deixant en la runa als armadors que en ell residien.La decadncia Buwyhida semblava que anava a deixar caure a la dinastia abbssida en mans delsfatimites i durant uns quants anys loraci es realitz en el mateix Bagdad, ocupada pel generalturc al-Basasiri, en nom de lanticalifa dEl Caire. Per fou per poc temps.Les tribus turques de lsia Central havien comenat llur emigraci vers Occident i els 3 menatsper 1, ocuparen Bagdad, restituren en la seva funci legitimadora al califa i feren que satorgus alseu cap el ttol honorfic de 30. Aquest mot, que apareix per primera vegada en aquesta poca ambvalor poltic, implica la idea dostentador efectiu del poder.Els 3, sunnites, ortodoxes, i sense velletats envers el xiisme, al que combateren materialment iesperitualment, salvaren durant ms dun segle la vella dinastia rab, per a la qual sser dcil alsnous amos degu ser relativament fcil. La creaci de les madrasses, embri de les futuresuniversitats, permet formar ideolgicament els quadres de ladministraci i als 3. El xiisme, moltafeblit per lanquilosament del califat fatimita i escindit en infinitat de grups, intent sobreposar-sea la seva desaparici mitjanant la secta dels assassins, assassinar a traci a les ms altes dignitatsde lestat seljcida.A finals del segle XII, 3030 aconsegu que sels restitus el territori de Bagdad com a principatindependent aprofitant les circumstancies internes i externes que se li presentaven: el perill mongolobligava als Jwarizm-Shah perses a preocupar-se de la seva frontera oriental, i els croats atreien les 19. forces dels 3, mentre les querelles internes anullaven el poder dels ltims seljucides, i aix, a partirde 1194, aprofitant el buit de poder creat a lIraq, exerc de fet llurs atribucions temporals.Ocupada Prsia pels mongols, 33, nt de Genguis Khan, amb llurs hosts 1 el 10 HYPERLINK"http://ca.wikipedia.org/wiki/10_de_febrer"de febrer de 1258, i el califa 330, fou executat. Larendici de Bagdad representa un fort cop per lIslam, tant fort com fou per la cristiandat la caigudade Bizanci en mans dels turcs otomans un parell de segles desprs.La liquidaci dels omeies en un tiberi en poca d30 don origen a la primera escissi territorialimportant sorgida en els dominis de lIslam, car 30, aconsegu arribar a Espanya i crear l32 el 756.En les prpies provncies orientals naixia un sentiment nacionalista que contribu fer ms difcil laconvivncia entre rabs i indgenes. Moltes provncies estaven en revoluci constant en mans delsxites o jarixites i en lloc de ser una font dingressos ho eren de despeses, donat lelevat cost de lesforces que havien dassegurar una ficci dautoritat. A partir de linstauraci de la dinastiaabbssida, els intents per sotmetre les provncies rebels es van espaiant i adquireixen conscincia dequ poden organitzar-se al marge de Bagdad, tallant el vincles administratius sempre quemantinguin una ficci unitria i respectin la menci del nom del califa en les pregaries religioses.La independncia de les primeres provncies, constitu un fet greu per no irreparable.Els esclaus negres zanch es revoltaren el 868 controlant lIraq meridional, bona part de Prsia i elscrmates intentaren crear un estat a cavall de 3, 30 i el 1, per al-Mutamid implant lordre aBagdad i va contenir els crmates i els zanch i aconsegu restablir la seva autoritat a Prsia i Egipte.Amb el decliu del govern califal sorgiren per tots cantons, governadors entregats quasi tots a unavida de crpules, que es feren independents: els 30 a lfrica occidental; els31 a Egipte; els 30 alnord de 3; els 30 a Prsia; els 30 a 30; els alides, en les immediacions del mar Caspi, mentre quegrans porcions de limperi foren per les sectes dels ismaelites, crmates i fatimites. En els casos enqu priven les tendncies heterodoxes la separaci poltica s ms radical, per sense unaextraordinria virulncia, car els seus actors no adopten un ttol califal.Durant la 3 els mamelucs es van anar integrant progressivament en lestructura de poder i vanacabar formant part de les intrigues de la cort. El juny de 1249, quan la Setena Croada lideradaper 337 va atacar Egipte i el sult As-Salih Ayyub va morir, el mamelucs van prendre el poder i vancontraatacar. Van derrotar els croats i van fer presoner al rei Llus, pel que van obtenir unarecompensa de 250.000 lliures. El comandant mameluc Aybak va ser assassinat pel vice-regentQutuz, que seria el fundador formal del primer soldanat mameluc dEgipte i de la dinastia Bahri.El 1285, quan les tropes mongoles dHleg van saquejar Bagdad i Damasc, van exigir la rendicide El Caire. Qutuz va fer matar els enviats dHulegu i va aconseguir derrotar els mongols a laBatalla de Ain Jalut. Quan el victoris Qutuz va tornar al Caire va ser assassinat pel generalBaibars, que es feu amb el poder.Aquesta dinmica continuaria en els segents segles, ja que el rgim mameluc afavoria les intriguesi els complots: cada sult que obtenia el poder expulsava tots els homes de confiana del seupredecessor i ocupava els crrecs amb gent del seu propi clan, creant constants lluites de poder insies de venjana. Dels quaranta-cinc soldans mamelucs a Egipte, vint-i-dos van accedir al poderper mtodes violents. La durada mitjana del regne dels soldans era de set anys. El soldanat mamelucva continuar fins el 1517, en qu Egipte va ser conquerit per limperi Otom. La instituci delsmamelucs continuaria sota el poder turc, per ja no governaven el soldanat.Al-Mansur pot ser considerat el verdader assentador de la dinastia desprs de desfer-se dels massaidealistes, com Abu Muslim, que no entenia els sacrificis particulars en llor de la majoria, i delsmassa servils que intentaven adorar-lo com encarnaci de Du. Aconsellat per lexbudista Jalid benMarmak, reorganitz ladministraci, fund Bagdad i intent consolidar la seva autoritat reforantels vincles religiosos amb preferncia als racials. En aquest aspecte, la poltica abbssida serconstant i tendir a desfer la situaci establerta en favor dels rabs per Umar, assolit finalmentper Al-Mtassim un segle desprs.Lrab continu sent la llengua oficial de ladministraci, i lestructura administrativa va respondrea la utilitzada pels sassnides en substituici de lesquema llat utilitzat pels governs omeia.Conseqncies menys greus va tenir la seva entrada en lortodxia: era impossible governar a tants 20. milions de sbdits que no compartien les idees extremistes en nom de les quals shavia fet larevoluci, i la domesticaci posterior dels xites, a base domplir-los de prebendes o de liquidar-losa traci.Tots aquests canvis foren introduts mitjanant una hbil propaganda. El califa es preocupdatraure als intellectuals, especialment als poetes, que amb llurs versos de circumstnciesrepresentaren en la societat medieval un paper semblant al dels actuals periodistes; ensemsprocurava que circulessin ancdotes i dites capaces dimpressionar al poble en el sentit queconvenia als seus interessos particulars. Aquesta propaganda, continuada pels seus successors, servper a pintar als amos del poder com un cistell de virtuts quan, ms duna vegada, eren uns hipcritesi llibertins.Al-Mahd acab destructurar els diferents ministeris: el dHisenda, que per subvenir llursnecessitats tingu de recrrer a gavelles extraordinries no previstes en lAlcor i que tend aaugmentar desmesuradament els drets de duana: en certa forma, i en connexi amb aquestdepartament, es trobaven les oficines de les cases civils i militar del califa, que funcionarenespordicament, i les del tribunal de Comtes; a part estaven els ministeris de Comunicacions(correu, coloms missatgers i el telgraf ptic a base de focs, que era capa de transmetre una noticiades dAlexandria a Gibraltar en una nit serena); de lExrcit, dInterior, i un tribunal de Cassaciqu, trasplantat a Espanya, tal vegada constitu el model del Justcia dArag. Igualment se li deulorganitzaci duna oficina destinada a vetllar per la puresa de la fe, que si inicialment es dedic aperseguir als mazdaistes, acab, ja es veur, volent implantar lortodxia tal i com lentenia elgovern i, en aquest aspecte, fou una espcie dInquisici estatal.Harun ar-Raixid, el seu fill i successor (785-809), marca el mxim apogeu de la dinastia: va vncertotes les insurreccions que contra ell salaren i al final del seu regnat es lliur de la influncia delsvisirs barmekes, que des de feia 50 anys administraven limperi. Pel contrari, va haver de suportaro reconixer que les provncies ms llunyanes escapessin de llurs regnes: Marroc, amb Idris I (788),i Tunsia (800), amb Ibrahim I ben al-Aghlab. Si en algun cas, lltim per exemple, laindependncia restava dissimulada mitjanant laparena duna delegaci de funcions (i entre elleslencunyaci, cobrament dimpostos, nomenaments de funcionaris, etctera), no per aix era menysefectiva.Limatge que Orient sha format de lIslam es bassa, fonamentalment, en les noticies qu, ms omenys deformades, ha anat coneixent en el transcrrer dels segles vers limperi abbssida, de la quelapogeu de lIslam coincid amb lpoca inicial.Segons la historiografia tradicional, el seu partit guanyandor reivindicava la superioritat delsindoeuropeus sobre els semites: els perses havien venut als rabs, consagrant aix, una volta ms,la supremacia ria. Aquesta tesi, grata als seguidors de 1, s insostenible.Lenfrontament amb lImperi Bizant tingu, si cal, encara major virulncia. La liquidaci delsomeies en un tiberi don origen a la primera escissi territorial important sorgida en els dominis delIslam, ja que un daquests, Abd al- Rahman lImmigrant, aconsegu arribar a Espanya i crear-neun feu independent (756).La poltica exterior dHarun ar-Raixid no conegu grans xits malgrat la tossudesa que en ella ipos el sobir: el statu quo amb Bizanci no salter i llurs fanfarronades no passaren de ser meresamenaces. Aix, quan Nicforo li neg el tribut, li escriv: En el nom de Du, de part dHarn, Emirdels Creients, a 381, gos rom. He llegit la teva missiva, fill de mare infidel. La resposta no laescoltaran llurs odes: la veuran els teus ulls. Per si la varen veure no va tenir majorsconseqncies, ja que la frontera entre ambds estats es va mantindre prcticament inalterada.Llur successor al- Mutasim (833-342), que havia descobert el valor militar dels turcs de lsiaCentral, feu daquests uns nous pretorians que aviat jugaren a fer i desfer califes, dacord amb elsseus interessos particulars; la fundaci duna nova ciutat, 1, capital de limperi entre 836 i 892, 21. marc lallunyament del sobir respecte al poble de Bagdad: en el successiu, califa i sbdits restaranms i ms allunyats i les prediques extremistes dels xites, en especial de la branca ismaelita,trobaran una gran audincia entre els plebeus.3.1.8. La Fitnas una paraula rab que pot traduir-se com divisi i guerra civil en lmbit de lIslam. La fitna fouuna guerra civil pel tron del 32 que es desencadenat a principis del Segle XI entre els 3, partidarisdel califa Hixem II, els berbers que donaven suport a Sulaiman al-Mustain, i els successorsdAlmansor, que donaven suport al fill daquest, 303.Aquest fet va tenir lloc amb la caiguda del Raixidun i durant lluites de poder en el Califat deDamasc, aixi com a la greu crisi poltica i la guerra cvil que provocaria la caiguda del Califat deCrdova i la creaci dels anomenats taifes. Els taifes van ser fins a trenta-nou petits regnes en ques va dividir el Califat de Crdova desprs del destronament del califa Hixam III de la dinastia delsomeies en 1031.3.1.8.1. rabs contra amirites (1008-1009)Abd al-Rahman ben Muhammad Sanxuelo, hadjib del califa Hixem II, estava poc dotat pelcomandament per va obligar al califa a nomenar-lo com hereu a la corona el novembre del 1008,guanyant-se loposici popular per les seves tendncies berberfiles. A lhivern, contra tota lgica,va decidir sortir en expedici contra el 33, i loposici instigada per Muhammad ben Hisham al-Mahdi, oncle del califa, va organitzar una revolta amb suport del grup conegut com els meruanesoso marwanesos mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels van obligar aHixem II a abdicar proclamant califa a Muhammad ben Hisham al-Mahdi i es van apoderar de 1 afinals del 1008 o principis del 1009.Sanxuelo encara disposava de lexrcit i finalment va decidir retornar a la capital per recuperar elpoder, per de cam les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissarisdel nou califa, que el van matar el 337 del 1009.3.1.8.2. Amirites contra berbers (1009-1013)Els berbers liderats per 3 es van oposar a 303 i els dos pretendents al califat es van dirigira Burgos per demanar suport a 37, que finalment es va decidir per Sulayman a canvi de de la cessiimmediata de territoris a la frontera del Duero (San Esteban, Clunia, Osma i Gorma), i la promesade noves cessions (Castrobon, Meconia i Berlanga) i passant per Madina Salim van derrotar alexrcit de Wadih, governador dAl-Tagr Al-Awsat (marca mitja) a la 1, per continuar en cama Qurtuba. Muhammad va reforar les defenses de la capital i va dirigir-se a lencontre amb unexrcit heterogeni amb molts reclutes sense formaci militar, sent derrotat a la batalla deQantish el 5 del 1009, i els berbers liderats per 3 van entrar a Qurtuba deposant a Muhmmad II al-Mahd, que va fugir a Tulaytula, on va seguir actuant com a Califa.El 1010, Muhmmad II al-Mahd va rebre el suport de Wadih, que va anar a Tulaytula amb unexrcit cristi de deu mil homes reclutat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, Ermengol I,comtedUrgell, i 3. La coalici va derrotar a Sulaiman a la batalla dAqbat al-Bakr i Muhammad II varecuperar Crdova, tot i que Sulaiman al-Mustain va contraatacar a la1, on va morir Ermengol I.Muhammad II fou finalment assassinat pels homes de Wadih, que va reposar a Hixem II, i la ciutats saquejada perqu Hixem no pot pagar als mercenaris catalans. Per evitar que San I Garciareferms la seva aliana amb Sulaiman, Wadih li va concedir importants places fortes, que es vanunir als territoris que el Comtat de Castella havia pres al 33durant la minoria dedad d33.Els amazighs, desprs de sotmetre Jayyan, Malaqa i 4 finalment arriben a Qurtuba i la bloquejen elnovembre de 1010, i Wadih acaba fugint per s interceptat i mort el 1011. La guerra va acabarquan Sulaiman al-Mustain va fer asassinar Hixem II el 1013 al capitular Qurtuba, i va repartir les 22. provncies d3 i el Magrib entre els seus fidels, origen de les futures taifes. Oficialment el califatsegu existint fins a lany 1031, en qu fou abolit, la qual cosa don lloc a la fragmentaci de lestatomeia.3.1.9. Segona FitnaFou un perode de desordre poltic i militar amb una srie de conflictes que aparentment no estavenconnectats directament entre si que van envoltar al mn islmic durant lel govern dels Omeia arrande la mort del califa Muawiyah I. La segona fitna va ser un moment de complexitat en el mnislmic.La revolta va ser vista per molts com un intent de tornar als primers valors de la comunitat islmica,i fou ser ben acollida pels descontents amb lEstat Omeia. Diferents historiadors daten la segonafitna diferent, doncs alguns veuen el final del regnat de Muawiyah I lany 680 com el comenament,mentre que el 683, desprs de la mort del califa Yazid I s citat per altres. El final s data a partirel 685 amb lascensi dAbd al-Malik ibn Marwan o el 692, desprs de la mort dAbd Allah ibn al-Zubayr i el final de la 1. Les dates 683-685 son les ms comunament emprades.3.1.9.1. La batalla del KarbalaLa Batalla de Karbala, lluitada del 9 al 10 HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/10_d%27octubre"doctubre del 680 form part de la 30.El 680 Muawiya I mor a Damasc, amb el que queda oberta la qesti de la successi al califat,doncs encara no shavia establert que la dignitat de califa hauria de ser hereditria, i tantels omeies com els alides ho buscaven, i de fet, Muawiya abans de morir va proclamar hereu al seufill Yazid.Al-Hssan ibn Al, fill major d330, havia mort uns anys abans, deixant a 3 com a cap dels alides iprobable candidat al ttol de califa per la dignitat que li conferia ser fill de califa i nt de Mahoma.En ser nomenat Yazid com a nou califa a Damasc, aix s contestat en bona part de limperi islmic,especialment pels alides, qui conviden al-Hussayn, que es troba a La Meca, a acudir a Kufa paraliderar una rebelli contra Yazid, al que accedeix. Yazid, assabentat de la rebelli, deman a 1,governador de 30 que mens un exrcit a la trobada dal-Hussayn.Al-Hussayn ibn Al i els 72 guerrers que lacompanyaven foren sorpresos a dos dies de camde Kufa per lavantguarda de lexrcit de 1, duns 1.000 homes comandats per 1, que desprs dunaconversa no els va permetre tornar a Medina, i van haver dacampar a Karbala, sense accs a aigua, iaprop dal-Riyahi.Ubayd-Allah ibn Ziyad va ordenar 1 que talls tot laccs a laigua, i que ataqus immediatament,cosa que va succer el 9 al vespre, per es va donar una treva fins lendem perqu els seguidorsdal-Hussayn pogussin resar tota la nit. Al-Hussayn, durant la nit, va donar perms als seusseguidors per marxar en la foscor, per tots es van quedar, a ms dunir-sels Hurr ibn Yazid i el seufill, penedits, per defensar la famlia de Mahoma, entaulant-se pel mat una batalla desigual que vaacabar el 10 HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/10_d%27octubre"doctubre, i en la que elssupervivents, entre ells al-Hussayn, van ser torturats i assassinats.Es va perdonar la vida al fill menor d3, 1, i a les dones de la 1, que van ser condudes a Damasc pera ser venudes com esclaves. El cos de Hussayn va ser enterrat a Karbala, i el seu cap dut tamb aDamasc per a lliurar-se-la al califa.Aquesta batalla s sovint esmentada com la ruptura definitiva entre els 3 i sunnites, les sectes delIslam, i fins aquest dia sha commemorat cada any pels musulmans xites en el dia de lAixura.3.1.9.2. La batalla dal-HarraLa batalla dal-Harra form part de la 30, i s va lliurar en un desert prop de Medina el 683. Enendavant aquest lloc fou conegut com la Harra per excelncia.Durant el govern de 30, algun alides van refusar de prestar jurament al presumpte hereu Yazid I, i ala mort del califa, el 680, van ratificar la no acceptaci de Yazid, encapalats per 3. Per escapar deles persecucions omeies els alides van fugir a la Meca. Desprs de la mort dal-Hussayn a la batalla 23. de Karbala, Abd-Allah ibn az-Zubayr va comenar a reclutar partidaris, i una tropa encapaladaper 1 fou enviada a Medina per posar fi a lactivitat rebel. Abd-Allah llavors va proclamar ladeposici de Yazid, i el van secundar els Ansar de Medina que van agafar com a capa 2730 deposant al governador omeia, i els quraixites de la ciutat que van agafar com a cap a AbdAllah ben Muti.Yazid I va enviar contra els rebels a 1 amb un exrcit 3 de dotze-mil homes que va derrotar elsmedinesos a la Harra el 27 HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/27_d%27agost"dagost del 683, saquejant la ciutat durant tres dies.Muslim ibn Uqba al-Murbi va morir poc desprs quan es dirigia a assetjar 27 que era a la Meca.El 24 HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/24_de_setembre"de setembre del 683, el noucomandant, 1 va iniciar el setge per als 64 dies els assetjants es van assabentar de la mort de YazidI i van aixecar-lo.3.1.9.3. El califat dal-ZubayrDesprs de la sobtada mort de Yazid I i 30 va esclatar una guerra civil a Sria, i Abd Allah ibn al-Zubayr va aprofitar per proclamar-se Amir al-Muminn el 683, sent reconegut pels opositors alsomeies de Sria, Egipte, Iraq i Arbia. Estava allat a la regi dHedjaz quan els rebels kharigites vanestablir un estat independent al centre dArbia a 684, mentre es van produir altres aixecamentskharigites a lIraq i lIran i els xites es revoltaren a Kufa per venjar la mort d3 i promoure un altredels fills dAli com a candidat a califa.La victria de Marwan I a la batalla de Mardj Rahit, derrotant els rebels qaysites el juliol del 684 ila revolta de 1 a Kufa (685) van posar els partidaris dAbd-Allah ibn az-Zubayr a ladefensiva. 301 es va posar al servei de 1 a 30 i van poder derrotar a Mukhtar a Kufa (687), per defet Mussab a Bssora i a lIraq va actuar com a independent dAbd-Allah. Mentreels kharigites 1 shavien separat dIbn az-Zubayr a la mort de Yazid i shavien establert al 1 oriental isota la direcci de 1 van ocupar la provncia de Bahrein i el 687-688 van passara Hadramaut i Iemen ocupant 3 el 688/689, i el 691 els omeies van recuperar Iraq.3.1.9.4. Setge de la Meca del 691-692Desprs de la victria a la 1, a la riba del 1 el 691, 3 va rebre orde dAbd al-Malik ben Marwan desortir de Kufa i marxar contra Abd Allah ibn al-Zubayr a la Meca per negociar la seva rendici acanvi del perd. Al-Hajjaj va obeir i va avanar sense lluita fins a 1 on va entrar sense oposici,per Ibn al-Zubayr no es va voler rendir i fou assetjat. Ibn Yssuf no volia fer crrer la sang a laciutat santa, per com que el setge sallargava, va demanar perms al califa per conquerir la ciutat iel va obtenir; va rebre reforos i va iniciar un bombardeig de pedres amb catapultes situades a lamuntanya dAbu Kubays, en el qual fins i tot fou bombardejada la Kaba quan els peregrins estrobaven assetjats. Desprs de set mesos de setge la gent dAbd Allah ibn al-Zubayr, uns deu milhomes, fins i tots dos dels seus fills van passar al camp dIbn Yusuf, i ibn al-Zubayr va morir en elscombats a lentorn de la Kaba junt als seus partidaris ms fidels i el seu fill petit loctubre del 692.3.2. Preceptes bsics3.2.1. Etimologia i significat de la paraula IslamLa paraula islam, de larrel s-l-m, deriva del verb rab aslam, que significa literalment, "acceptar,rendir-se o sotmetres". Aix, lislam representa lacceptaci i submissi davant Du. Els fidels hande demostrar la seva submissi venerant-lo, seguint estrictament les seves ordres i abolint elpoliteisme.En lAlcor, la paraula t diversos significats: en alguns versicles (aleia) semfatitza la qualitat delislam com una convicci interna: "Tot aquell a qui Du vulgui guiar, Li eixamplar el pit alislam". Altres versos relacionen la paraula islam i din (tradut normalment com "religi" o "fe"): 24. "Avui He perfeccionat la vostra religi (Din) per a vosaltres, He completat la Meva benediccisobre vosaltres, He aprovat lislam per a la vostra religi". Encara daltres descriuen lislam com unaacci de tornar a Du, ms que noms una afirmaci verbal de fe.3.2.2. Qu s lIslam?s una religi monoteista abrahmica, fundada al segle VII basant-se en lAlcor. Els musulmanscreuen que Du (altrament dit All) va revelar lAlcor al profeta Muhmmad mitjanant un ngel.Muhmmad va recitar aquesta revelaci als seus deixebles, que ms endavant van escriure el textsagrat en paper. Lislam considera Muhmmad lltim profeta, que complementa els ensenyamentsde Jess i Moiss.Lislam no s una religi que noms lliga la persona i la seva conscincia amb Du, s una religisocial que condiciona la persona duna manera total, tant amb les relacions amb Du com amb totala diversitat de relacions socials.La xara o llei islmica impregna tots els aspectes de la vida humana. De cap manera contempla unadivisi en vida religiosa i vida poltica. Dna resposta a totes les qestions que un creient puguiformular-se i, fonamentalment, indica el cam que, si se segueix, garantir la prpia salvaci.Sovint es representa lislam amb una mitja lluna, en oposici a la creu del cristianisme. Aquestsmbol t lorigen a lImperi bizant i ara est present a moltes banderes de pasos musulmans, sovintal costat duna estrella Igualment, el color verd sassocia a aquesta religi.3.2.3. Els Pilars de lIslamEls pilars de lislam sn els deures ineludibles que tots els musulmans han daplicar si volen obtenirla salvaci. Nhi ha cinc que sn els ms notables i respectats, anomenats els cinc pilars.3.2.3.1. La professi de fe (Xahada)La xahada (en rab a-ahda, derivat de ahida, "testificar") s una frase queconstitueix la professi de fe de lislam i s el primer dels anomenats "cinc pilars" en qu esfonamenta aquesta religi. Els musulmans la diuen cada dia en les seves oracions i s igualment lafrmula que hom ha de recitar per a convertir-se a lislam.La frase diu:En rab: Transliteraci: L ilha ill llhu Muhammadur raslu llhi.Traducci: "No hi ha cap divinitat tret de Du i Muhmmad s el profeta de Du".La xahada fa aix referncia a la noci de base de lislam: la unitat i unicitat de Du (tawhid). Pelcreient, doncs, pronunciar-la constitueix un acte de fe essencial: lafirmaci que noms hi ha unasola divinitat implica que tots els actes de la vida li estan sotmesos, i lafirmaci que Muhmmad slnic missatger daquesta divinitat implica la importncia del Profeta en tant que exemple a seguir.Aquesta frmula acompanya els musulmans durant tota llur vida, murmurant-se a lorella dels 25. nounats i ajudant a dir-la als moribunds.La creena sincera en la xahada s suficient per ser considerat musulm. La seva pronunciaci enveu alta i clara davant de dos testimonis, desprs duna abluci, constitueix lnic ritual necessari pera convertir-se a lislam. Tanmateix, dacord amb la doctrina islmica, ella sola no conduir el creienta la salvaci; per a aix s necessari complir amb les obligacions dels altres quatre pilars.Diversos pasos inscriuen la xahada en la seva bandera, com per exemple lArbia Saudita.3.2.3.2. La pregria ritual (Salat)s la pregria o oraci cannica de la religi islmica, i constitueix el segon dels cinc pilars delislam. En principi es feia tres vegades al dia, per es va augmentar a cinc, a unes hores fixesdeterminades per la posici del sol: a laurora, al migdia, a mitja tarda, desprs de la caiguda del soli a la matinada.Les hores de pregria sanuncien de forma pblica per un muetz des del minaret de la mesquita.La pregria es pot fer a qualsevol lloc que no sigui impur, que se sacralitza simblicament amb eltraat duna lnia, normalment amb una catifa.Durant loraci el que resa ha destar orientat cap a la Meca.Desprs de la neteja ritual, anomenada ablucions, el musulm realitza un seguit de movimentscorporals i recita diverses oracions.Els moviments corporals sn un conjunt de quatre postures: drets, inclinats, postrats i asseguts.Aquestes postures es porten a terme en un cicle regular que cada musulm aprn des de nen.Loraci acaba cada vegada de la mateixa manera. Girant-se a la dreta i a lesquerra, cada fideldesitja a la persona que est al seu costat, pau i la benedicci de Du. Aquesta s una manera per laqual els musulmans afirmen que tots sn membres duna mateixa comunitat, i que comparteixen lamateixa fe en un sol Du.3.2.3.3. Lalmoina (Zakat)s una almoina legal estipulada per lislam que es recapta amb finalitats de beneficncia i de culte;cada musulm ha de calcular anualment aquesta suma i donar-la a la gent ms pobra de la sevacomunitat, comenant per la seva famlia (excepte els que ja sn a la seva crrega) i els seus vens.Consisteix en un impost que grava els productes agrcoles, ramaders i del comer, sense tenir encompte els bns immobles i es tracta del tercer dels cinc pilars de lislam.Histricament, als pasos musulmans, era lEstat qui recaptava el zakat i qui el redistribua. Els no-musulmans havien de pagar llavors un altre impost anomenat jizya, una taxa per capita variableimposada a totes les comunitats sotmeses a canvi poder de poder mantenir llur dret de culte idexempci de combatre per als musulmans. 26. 3.2.3.4. El dejuni durant el mes de Ramad (Sawm)s un dejuni que realitzen els musulmans durant tot el mes de ramad. Es tracta dun dels cinc pilarsde lislam i s obligatori per a tots els fidels pbers (excepte si posa en perill la salut o en certs altrescasos especfics).El ramad s el nov mes del calendari lunar i s el mes en el que comen la revelaci de lAlcor.Des de lalba a la posta del sol, el fidel sha dabstenir de menjar i beure, de fumar i de tenirrelacions sexuals.Aquest dejuni s citat a la segona sura de lAlcor (II, 183-185 i 187), on shi especifica que ha estatinstaurat per a que els creients cultivin la seva pietat. Aix, el sawm sentn com un exerciciespiritual que permet condicionar el qui el practica a una reflexi interior i una devoci envers Du.3.2.3.5. El peregrinatge (Hajj)s el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants la Meca i al seu terme sagrat (al-baladal-haram) durant el mes de dhu-l-hijja. Es tracta del cinqu pilar de lislam i sha defectuar almenysun cop a la vida, tot i que noms s preceptiu per a aquells fidels capacitats que disposin de mitjansper a poder-lo fer.La visita estricta als llocs sants de la Meca sanomena pelegrinatge menor o umra, i t lobjectiuessencial de la visita al temple de la Kaba, la casa de Du, que, per als musulmans, s el centre delmn. El hajj, o gran pelegrinatge, consisteix en complir els rituals en relaci a la Kaba i, a ms,tamb visitar els tres espais sagrats situats a la rodalia de la Meca: Mina, Muzdfila i Arafat, durantels dies que van del 8 al 13 del darrer mes del calendari islmic.Els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritus del tawaf, s a dir, donar set voltes alvoltant de la Kaba i tocar, finalment, la Pedra Negra situada al seu interior. La Kaba, que estmajestuosament coberta de vels de seda negra amb or brodat, es troba al centre duna permanentmultitud de fidels que gira al voltant seu i que recita la frmula ritual de la talbijja.Tamb, en aquest mateix indret, lislam hi situa tant lescenari del sacrifici dAbraham com el lloc onAgar, lesposa dAbraham, i el seu fill Ismael van ser repudiats per Abraham i gaireb van morir deset enmig del rigors clima del desert. Aquest fet don lloc a un altre dels ritus ms importants delumra: el say, que consisteix a fer quatre cops les anades i tornades entre dos punts de la ciutat, elMont al-Safa i el Mont al-Marwah, rememorant les corredisses que va fer Agar responent als precsdaigua del seu fill agonitzant, fins que, finalment, quan va tornar on lesperava Ismael, va trobarque un ngel havia fet brollar una font, la mtica font de Zamzam, que els va salvar la vida.Per tal de complir amb totes aquestes obligacions rituals, el pelegr ha de vestir lihram, un hbitblanc especial, sense plecs ni costures, que el santifica i lobliga a abstenir-se de relacions sexuals,afaitar-se o empolainar-se, mirar-se al mirall, dur cap tipus darma, discutir, mentir o blasfemar,cobrir-se el cap (els homes) o el rostre (les dones), fer-se sang, cercar una ombra, matar cap animalo arrencar cap planta, a fi de respectar al mxim el carcter sagrat de lespai que est visitant.3.2.4. Aqida 27. s un terme utilitzat en lislam equivalent a "credo" o "acte de fe". Tot i que qualsevol sistema devalors religis pot ser considerat un exemple daqida, aquest mot ha adquirit una connotaci precisaa travs de la histria i la teologia musulmanes, referint-se a aquells temes en qu creuenprcticament tots els musulmans.Aix doncs, els articles comuns que constitueixen laqida dels musulmans, coneguts com arkan al-iman o "pilars de la fe", sn:La creena en Du nic.La creena en els Seus ngels.La creena en les Seves Escriptures enviades per Du i particularment en lAlcor.La creena en els Seus profetes i missatgers enviats per Du sense excepcions.La creena en el Dia del Judici i en la Resurrecci.La creena en el Fat o Dest Div.3.2.5. XaraA ms dels pilars bsics daquesta doctrina, la religi islmica estableix altres pautes de conducta i,al mateix temps, mant costums preislmics propis de la terra on es va formar.Es mant la prohibici de menjar carn de porc i la carn danimals que no hagin estat sacrificatsduna manera determinada.Segons alguns corrents jurdics, es prohibeix beure vi i altres begudes alcohliques.Tot i que amb interpretacions variables, existeix una forta reticncia a crear imatges d0homes idssers vius. Du s lnic creador dimatges, fer-ne s voler imitar Du.s la llei cannica de lislam que regula el conjunt dactivitats pbliques i privades de tot fidelmusulm.En el mn islmic, el concepte de "llei" abasta un mbit molt ms ampli que en lOccident modern,ja que implica no solament els aspectes legals, sin tamb els religiosos i morals. La visi islmicade la societat s teocrtica, en el sentit en qu lobjectiu dels musulmans s seguir "la Llei de Du enla Terra". Lideal social musulm es basa en la noci dinterpenetraci de totes les esferes de la vida(espiritual, ritual, poltica i econmica) que formen una unitat indivisible. Aix, el concepte de "lleiislmica" pretn ser una ajuda pels fidels en aquest sentit, tot definint els objectius morals de lacomunitat.La xara es fonamenta en les dues fonts documentals musulmanes, lAlcor i la sunna (basada en elshadits). Com que moltes de les directives presents en aquests texts no sn prou especfiques, per talde convertir-les en una legislaci aplicable lislam utilitza dos mtodes dinterpretaci basats enlesfor de comprensi personal (ijtihad): el consens de la comunitat (ijm) i lanalogia (qiys).Aquestes quatre fonts destudi sanomenen les "arrels de la llei" (ussul al-fiqh) i constitueixen la 28. base de la jurisprudncia islmica (fiqh).Degut als diversos punts de vista engendrats per les diferents interpretacions, durant els dos primerssegles dexistncia de lislam es van desenvolupar nombroses escoles (mdhhabs) de jurisprudncia,de les quals actualment solament en resten actives quatre dins del sunnisme (les escoles xafita,hanafita, malikita i hanbalita, que malgrat llurs diferncies es reconeixen totes com a legtimes) iuna dins del xiisme (la jafarita).3.2.6. Llibres Sagrats Islmics3.2.6.1. LAlcors el llibre sagrat de lislam. Per als musulmans, aquest llibre cont la paraula de Du (All),revelada al profeta Mahoma (Muhmmad) per mitj de lngel Gabriel (Jibril). Es tracta igualmentdel primer llibre escrit en rab.Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les van transcriure en fullesde palmera, trossos de cuir o ossos. A la mort del Profeta, lany 632, es van comenar a reunir elstextos fins a quedar fixats, durant el califat dUthman (644-655), amb la forma que avui presenten:114 captols (sures), cadascun dividit en versicles (aleies).lAlcor tamb s anomenat, entre altres denominacions, furqn (discriminaci entre el b i elmal), dikr (amonestaci), hud (guia) o simplement kitb (llibre).Tota lobra gira al voltant del tawhid o principi de la unitat absoluta de lexistncia, que quedacondensat en la frmula L ilha ill Llhu, "No hi ha ms divinitat que Du", i fins i tot Lilha illhu, "No hi ha ms divinitat que Ell". Aquest s el nucli de la cosmovisi islmica,del que es desprn una concepci holstica de lexistncia com a un tot integrat.3.2.6.1.1. EstructuraLextensi de lAlcor s similar a la del Nou Testament. Per tal de facilitar-ne la recitaci durant elmes sagrat de ramad es divideix en trenta fragments (juz, plural ajz), un per a cada dia.Tanmateix, la divisi principal de lAlcor s en cent catorze captols anomenats sures. Amblexcepci de la primera, una breu pregria que fa dobertura del llibre, totes les altres estanordenades no pas segons el seu contingut sin de la ms llarga a la ms curta. Com que les suresms llargues es refereixen a la part final del missatge de Mahoma, les sures ms antigues sn lesque es troben al final del llibre i les ms noves, al principi.En la versi actual de lAlcor, cadascuna de les sures t un encapalament on hi ha:un ttol, derivat dalguna paraula important a la sura (La vaca, Els poetes), per que no s pas unaindicaci del contingut del captolla bsmala, s a dir, la frmula En el nom de Du, el Clement, el Misericordis; aquesta frmula,per, no apareix pas a la novena surauna indicaci sobre si la sura fou revelada a Medina o a la Meca i sobre el nombre dels seus 29. versicles, que pot anar des de tres fins a dos-cents vuitanta-sisen alguns casos, unes lletres assenyalades, el significat de les quals no sha esbrinat del tot; podriaser que es tracts dabreviatures indicant una determinada collecci de sures o b podria ser quetinguessin un significat esotric.Els versicles de lAlcor sanomenen aleies (en rab aya, plural ayat, que vol dir ell canta) i varienmolt en la seva longitud. Els versicles ms curts acostumen a ser els de les primeres sures, on lestilde la revelaci de Mahoma resulta fora semblant al de la prosa rimada, com entre els rabs alsegle VII. A mesura que els versicles es van fent ms llargs, les rimes esdevenen ms escasses. Hiha tamb un important canvi destil en el llenguatge, les primeres sures estan escrites amb frasescurtes, expressions vives i fora potica; les darreres esdevenen cada vegada ms detallistes,complexes i amb un llenguatge molt prosaic. Aix doncs, resulta difcil determinar si una rimamarca la fi dun vers i hi ha variacions en la numeraci dels versos, com ara les que es donen entreles edicions usades al mn occidental i ledici dEgipte considerada oficial.Generalment, lAlcor apareix com el discurs de Du, que, en moltes ocasions, parla en pluralmajesttic. Quan qui parla s Mahoma, les seves paraules apareixen desprs de la forma imperativadigues, per indicar que el Profeta parla noms per voluntat de Du. A vegades, hi apareixen dilegsen qu Mahoma refuta les objeccions que alg presenta a les seves paraules. Els passatges narratiussn breus, sovint es fa allusi a narracions i personatges dorigen bblic. Lmfasi es posa no pas enla narraci del fet sin en el seu carcter didctic.Les sures no acostumen a ser uniformes en estil i en continguts. El text ms llarg dedicat a undeterminat tema s la sura dotzena, que explica la histria de Josep, amb moltes diferncies respectedel relat de la Bblia, que semblen originar-se en fonts jueves. Per altra banda, les sures ms llargueses divideixen en breus seccions tractant sobre temes diferents; a ms, moltes frases com aratanmateix, Du s misericordis i compassiu; Du s omniscient i savi; molts dells no saben resapareixen al text sense tenir res a veure amb el context immediat, de tal manera que sembleninserides noms per intentar aconseguir la rima desitjada. Per tot aix, lAlcor no fa pas lefecteduna obra planificada sistemticament.3.2.6.1.2. Doctrines3.2.6.1.2.1. DuLAlcor presenta una doctrina rigorosament monoteista: Du s nic, no t cap company ni capigual. El dogma trinitari, s a dir, la idea cristiana que Du s tres persones (Pare, Fill i Esperit Sant)per una nica substncia, s rebutjada duna manera radical perqu, per als musulmans, la creenaen la Santssima