EL MON MEDIEVAL 3

4 EL MÓN MEDIEVAL

Comitè assessorJ

Arqueòloga i fi lòloga

editors

director financerinternet

disseny

JM Reyes

artRosmi Duaso fotografia

3 343 343 343

3 343 34

Número 3

Personatge Personatge

27 www.monmedieval.cat

Des de ben aviat, Jaume I ja va haver d’afrontar múltiples perills que amenaça

ven la corona i a ell mateix. Contràriament a allò que es podria pensar de qui va conquerir València, Mallorca i Múrcia, el Rei no va tenir gairebé mai una posició de força que li permetés imposar plenament les seves idees. Al contrari, en tot moment va haver de fer equilibris per conservar el poder i mantenir a ratlla els nobles i, fins i

tot, els seus propis fills. La seva política vacil·lant –sobretot en els darrers mo

especialment en àmbits com la pròpia successió i l’organització territorial, fou un reflex de la complexitat del moment històric que li va tocar viure.Per començar, la seva pròpia concepció ja fou, si més no, curiosa –almenys, com l’explica ell mateix al Llibre dels Fets, la seva autobiografia i la primera de les quatre

que el seu pare, Pere el Catòlic, rebutja

va la seva muller, Maria de Mont

peller. Així, s ’exp l ica

que li

van haver de parar una trampa perquè tingués descendència: a primers de maig de 1207 li van fer saber al rei Pere, que es trobava a la ciutat occitana, que l’esperava en un palau una dama per la qual ell s’interessava. Es tractava, en realitat, de Maria, però a les fosques el rei no se’n va adornar. Una bona colla de prohoms de la ciutat, religiosos i, fins i tot, dos notaris eren amagats a l’habitació per donar fe de l’engendrament del primogènit.

El naixement de Jaume tingué lloc al Palau dels Tornamira de Montpeller, el 2 de febrer de 1208. El nom de Jaume, el decidí la seva mare, segons conta la crònica, posant un ciri a cada un dels dotze Apòstols; aquell que es consumís més tard donaria nom al primogènit de la corona. Òbviament, fou el dedicat a Jaume, el que cremà més esto

s’havia d’anomenar en principi i com, de fet, consta en sengles (i fallits) contractes

Jaume Iel Conqueridor

(1A PART

26 EL MÓN MEDIEVAL

LLIBRE DELS FETS (1229), LA FIGURA DE JAUME I (MONTPELLER, 2

MALLORCA I VALÈNCIA, COMTE DE BARCELONA I D’URGELL I SENYOR

LLEGENDA; UNA FIGURA CONTROVERTIDA I, SOVINT, CONTRADICTÒRIA

SEU NAIXEMENT, ENCARAI SENTIMENT IDENTITARI DIAMETRALMENT OPOSATS.

JAUME I EN UNA PINTURA CONSERVADA AL PALAU DE LA GENERALITAT VALENCIANA.

Dret i Institucions

36 EL MÓN MEDIEVAL

Dret i Institucions


La feudalitat és el resultat d’un procés temporal, fruit del conjunt de

als que integraven el teixit social que es va formar en el món franc durant l’Edat Mitjana, de les que podem mencionar el vassallatge, el benefici i el feu.En dissoldre’s l’Imperi Carolingi neix una nova societat amb peculiaritats i estructura propis, amb uns trets que caracteritzen una època històrica que reposa sobre el fet polític i jurídic del jurament no de fidelitat, sinó de vassallatge, i sobre

la institució de la investidura.Malgrat tot, hi ha dues institucions que convé no confondre: la senyoria i el feu. Aquesta confusió s’ha pro

duït sovint perquè en algunes èpoques van coincidir en una mateixa demarcació territorial el caràcter senyorial i la relació feudatària. Hi ha extenses zones de l’Europa central, per exemple, en les quals ambdós fenòmens es produïen conjuntament, i en aquests casos és difícil trobar una senyoria que no tingués característiques de feudalitat. En els regnes peninsulars, tot i que va existir la relació entre les senyories i el pacte de

mes lliures, en què una part

Orígens Medievalsde l’ORGANITZACIÓ

POLÍTICA a ANDORRA

MITJANA VAN ESTAR UNITS SOTA LA DENOMINADA MARCA HISPÀNICA; PERÒ

AFIRMANT LA SEVA PRÒPIA PERSONALITAT, TANT MATEIX EL PERÍODE EN QUÈ VAN ESTAR UNIFICATS SOTA LA MONARQUIA DELS FRANCS VA DEIXAR

FEUDAL PROPI DE L’ÈPOCA EN QUE ES VA ANAR GESTANT.

Víctor Manteca ValdelandeDoctor en Història de les Institucions

Els documents més antics sobre els

orígens d’Andorra daten dels últims anys de l’Imperi

Romà

VISTA GENERAL D’ ANDORRA. © DEPARTAMENT DE TURISME DEL GOVERN D’ ANDORRA.

72 EL MÓN MEDIEVAL 73 www.monmedieval.cat

Durant poc més de dos segles, aquesta localitat gironina va viure una gran es

plendor i fou la capital indiscutible d’una àmplia comarca que limitava al nord amb els Pirineus, a l’oest amb el comtat de Cerdanya, al sud amb els d’Ausona i Girona, i a l’est amb el d’Empúries. En el seu territori hi havia poblacions com Ripoll, Camprodon, Olot, Banyoles o Figueres, totes elles de gran importància durant l’Edat Mitjana.Tot aquest important passat històric es pot llegir a la zona a través dels incomptables monuments que queden, però com a resum per als viatgers, ens centrarem en la capital del comtat. La vila de Besalú és actualment un petit municipi de poc menys de 5 Km2, situat en la confluència del Fluvià amb la riera de Capellada. Històricament, també era un nus de camins on s’unien les vies procedents d’Empúries i Banyoles en el seu recorregut cap

a l’interior. Aquest fet, convertides avui les antigues calçades romanes en excel·lents carreteres, fa que Besalú estigui perfectament comunicada i sigui fàcilment accessible

des de Girona o des de qualsevol lloc de la Costa Brava.

El pontAquesta invitació al viatge cultural implica seguir un ritual. Arribarem a Besalú de nit, a l’hora en què la il·luminació

artificial dirigeix tota la nostra atenció cap al costat històric i esborra subtilment tots els afegits posteriors. Buscarem l’entrada est, fet que ens obligarà a abandonar la car

retera que ens porta des de Girona, a l’esquerra, de seguida que veiem la vila. On, majestuós, observarem el pont

r o m à n i c

73 www.monmedieval.cat 72 EL MÓN MEDIEVAL

Besalú

Històricament, també era un nusde camins on s’unien les vies procedents

d’Empúries i Banyoles en el seurecorregut cap a l’interior

EL MATEIX CARLEMANY, EN UN DOCUMENT DATATA 2 D’ABRIL DE 812, ÉS QUI MENCIONA PER PRIMER COP UN COMTE GOVERNADOR DE BESALÚ: ODILÓ. MALGRAT TOT, LA INDEPENDÈNCIA REAL RESPECTE ELS COMTESDE GIRONA ES VA PRODUIR L’ANY 894, QUAN GUIFRÉ EL PILÓS VANOMENAR EL SEU GERMÀ RADULF COMTE DE BESALÚ, INSTITUINT UNADINASTIA QUE VA GOVERNAR FINS EL 1111, MOMENT EN QUÈ EL COMTEBERNAT III VA MORIR SENSE DESCENDÈNCIA. A CAUSA D’UN PACTE DESUCCESSIÓ, TOTS ELS TERRITORIS DEL COMTAT VAN PASSAR AL COMTEDE BARCELONA, RAMON BERENGUER III.

Article i fotos per Hans Alexio, periodista

Viatges Viatges

CAPITELL DE L’ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ.

RAIMON VIDAL DE BESALÚ

Raimon Vidal tot i que era català de Besalú, va escriure les seves obres en provençal. No es tracta de l’únic escriptor que prengué la llengua dels trobadors com a forma d’expressió literària en aquest costat dels Pirineus, sinó més aviat un bon exemple de com això era habitual en bona part de la literatura que s’escrivia a Catalunya durant els segles XII i XIII. A cavall entre els dos territoris, i vinculat també a les corts castellana i aragonesa, així com a les petites però poderoses corts de Provença, l’obra de Vidal de Besalú enllaça a més amb dos vessants interessants de la rica cultura literària d’aquesta regió.En els seus Razos de trobar tenim un dels primers tractats de caràcter poètic i gramatical que es van escriure per corregir els errors dels que cultivaven la poesia trobadoresca, ja que a Itàlia i, sobretot, a Catalunya, es va seguir exercint la mateixa tradició poètica durant decennis malgrat l’esgotament de la civilització occitana. La similitud de l’idioma, l’interès de grups socials amb el poder econòmic i el suport del rei Alfons II van afavorir la integració de la tradició lírica cortès en l’àmbit literari del català –d’aquí la necessitat de disposar d’una gramàtica que ensenyés a manejar correctament la peculiar koiné amb què s’expressava des de finals de segle XI aquesta expressió artística.

Gema Vallín, profesora de Filología Románica

dels Piri

88 EL MÓN MEDIEVAL 89 www.monmedieval.cat

EN APP

P AP

PP P E M P

PP M

P

MALLORCALa capital del regne fugaç

Ciutats amb històriaCiutats amb història

Per José Luis Córdoba

3

Amb la col·laboració de

Generalitat de CatalunyaDepartament de Culturai Mitjancs de Comunicació

5

CUINA

34

45)

3

4

Cartografies Medievals

CrèditsFotografies i material gràfic

EL MÓN MEDIEVAL nº3

33

60 EL MÓN MEDIEVAL

Geografia


Aquesta és aquella Jerusalem que jo vaig fundar enmig dels gentils, havent

posat les seves regions al seu voltant”. Així parla la Bíblia (Llibre d’Ezequiel), en una referència que a l’Edat Mitjana fou tinguda molt en compte a l’hora de representar el món: efectivament, els mapes medievals situen sovint la Ciutat Santa al centre del món. I és que cal tenir en compte la indiscutible importància de Jerusalem en aquesta època, seguida de prop per Roma i Santiago de Compostel·la. Els mapes medievals podien tenir molt de simbòlic i poc de pràctic, i s’ha dit que, en certa mesura, van perdre en veracitat respecte a segles anteriors. Això sí, alguns mapes medievals tenen l’honor de

uades i suggerents belleses cartogràfiques.El cert és que molt abans d’escriure, l’home va aprendre a representar el món. Un món que, segles abans de Crist, ja s’imaginava esfèric, com testimonien aquells primers “mapes”. Així es representa en una taula babilònica del segle VII aC. I així ho van concebre des d’Aristòtil a Plini el Vell. Aquest ens recorda, el segle I dC, que “el món té forma d’un globus perfecte”.Arribada l’Edat Mitjana, la des

CartografiesMedievals

MAPA D’EUROPA. ATLAS MILLER. © M.MOLEIROEDITOR. (WWW.MOLEIRO.COM)

A MIG CAMÍ ENTRE LA GEOGRAFIA I EL SIMBOLIS

ME, ELS MAPES MEDIEVALS SÓN PRECIOSES JOIES

MANUSCRITES I IL·LUMINADES QUE COMBINEN

TOPONÍMIA I RELIGIÓ, I DE VEGADES FAN GALA,

FINS I TOT, D’UNA SUGGERENT IMAGINACIÓ.

Monuments


SITUADA EN UN LLOC ALTERÓS I QUE DOMINA, ENCARA, TOTA LA CIUTAT, LA CATEDRAL DE GIRONA POSEEIX LA NAU GÒTICA MÉS AMPLA DEL MÓN I UN DELS CLAUSTRES ROMÀNICS MÉS BELLS DE CATALUNYA.

La catedral de Santa María de Girona està situada al nucli central de la ciutat an

tiga, el punt més alt conegut com la Força Vella. Fou construïda sobre les restes

de l’antic temple romà de Gerunda, nom amb qual es coneixia la ciutat de Girona en època romana. Encara s’hi troben restes del traçat d’època romana a les muralles de l’actual plaça de la catedral. Per accedir a la porta principal del temple s’ha de pujar per una escalinata del segle XVII que es divideix en tres trams i té una balustrada de pedra als seus costats.

Una mica d’històriaDes de l’any 516 l’església de Santa María de Girona era la seu dels bisbes de la diòcesi, i segons documents del segle VII, era equiparable a les diòcesis de Toledo i Sevilla.Entre el 715 i el 785, durant la invasió musulmana, va ser ocupada i transformada en mesquita major. Més tard, l’any 785, Girona es va allibe

Carlemany. Durant els segles IX i X, el patrimoni de la catedral es formà inicialment grà

cies a les donacions fetes pels successius reis francs.L’any 1015, la catedral es trobava en estat ruïnós i amb

taurar, el bisbe Pere Roger (fill de Roger I, comte de Car

cassona) va vendre al seu cunyat i a la seva germana, els comtes Ramon Borrell i Ermessenda, l’església de Sant Daniel de Girona. Així es va poder iniciar la construcció d’un nou edifici, d’estil romànic, que s’inaugurà l’any

1038 i del qual se’n conserven la Torre de Carlemany, el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia (avui una capella).

Claustrei campanar romànicEl claustre romànic, obra de l’escultor Arnau Cadell, és del segle XII, i està situat entre la muralla i la façana nord de la catedral. Està format per un quadrilàter irregular, amb un jardí central i les galeries, amb un porxo d’arcades, aguantades per columnes bessones, amb pilars massissos als angles i a diferents punts de cada galeria.Les 74 esveltes columnes, amb els seus frisos i capitells, estan decorades amb

Des de l’any 516 l’església de Santa Maríade Girona era la seu dels bisbes

de la diòcesi

DETALL DE LA FAÇANA, ROSSANA I ESCULTURES.

Monuments

La Catedral de

GIRONAper Gisela López Sanfeliu, historiadora i psicòloga

Número 3

La foto del lector

FOTO: Juan Ramon Dalmau SantosLLOC:Església de Sant Climent de Taüll

Si voleu enviar les vostres fotos perquè surtin publicades, han de ser obligatòriament de contingut medieval dels Països Catalans, ho podeu fer correu (Revista Món Medieval, Diputació 286, pral. 1a, 08009 Barcelona) o per correu electrònic ( [email protected])

EL MÓN MEDIEVAL 6

Personatge

Jaume Iel Conqueridor

(1A PART

26 EL MÓN MEDIEVAL

Personatge


Des de ben aviat,

d’afrontar múltiples perills que amenaça-

ven la corona i a ell mateix. Contràriament a allò que es podria pensar de qui va con-querir València, Mallorca i Múrcia, el Rei no va tenir gai-

-

plenament les seves idees.

va haver de fer equilibris per conservar el poder i mante-nir a ratlla els nobles i, fins i

tot, els seus propis fills. La seva política vacil·lant –so-bretot en els darrers mo-ments de la seva vida-, especialment en àmbits com la pròpia successió i l’organització territo-

la complexitat del mo-ment històric que li va tocar viure.Per començar, la seva

-riosa –almenys, com l’explica ell mateix al Llibre dels Fets, la

primera de les quatre

que el seu pare, Pere -

va la seva muller, Maria de Mont-

s ’exp l ica que li

van haver de parar una tram--

dència: a primers de maig de 1207 li van fer saber al rei Pere, que es trobava a la ciu-tat occitana, que l’espera-va en un palau una dama per la qual ell s’interessava. Es tractava, en realitat, de Ma-ria, però a les fosques el rei no se’n va adornar. Una bona colla de prohoms de la ciu-

notaris eren amagats a l’ha-bitació per donar fe de l’en-gendrament del primogènit.

lloc al Palau dels Tornamira de Montpeller, el 2 de febrer

decidí la seva mare, segons conta la crònica, posant un

-tols; aquell que es consumís

----

s’havia d’anomenar en prin-cipi i com, de fet, consta en sengles (i fallits) contractes

Dret i Institucions

3 EL MÓN MEDIEVAL

Orígens Medievalsde l’ORGANITZACIÓ

POLÍTICA a ANDORRA

IBÈRICA DURANT LA CROADA CONTRA EL PODER MUSULMÀ A L’EDAT Ò

ÒPIA PERSONALITAT, TANT MATEIX

Doctor en Història de les Institucions

Dret i Institucions

3

La feudalitat és el resultat d’un procés temporal, fruit del conjunt de

franc durant l’Edat Mitjana, de

vassallatge, el benefici i el feu.

gi neix una nova societat amb

reposa sobre el fet polític i jurídic del jurament no de fideli

Malgrat tot, hi ha dues institucions que convé no con

Aquesta confusió s’ha proritorial el caràcter senyorial

produïen conjuntament, i en aquests casos és difícil trobar una senyoria que no tingués

Els documents més antics sobre els

orígens d’Andorra daten dels últims anys de l’Imperi

Romà

Urbanisme

4 EL MÓN MEDIEVAL

CAP A LA CIUTATMEDIEVAL

4 EL MÓN MEDIEVAL

LES ARQUITECTÒNIQUESDE LA C CHRISTIANA DURANT L’ANTIGUITAT TARDANA

Urbanisme

44

Durant els últims anys

i moltes de les teories que fins fa poc es donaven com a vàlides, avui en dia s’han abandonat. Per exem

cia de les ciutats durant l’antiguitat tardana, que ja no es considera vàlida. Les ciutats

ca, sinó que es van modificar,

una nova configuració.

vi de ciutat romana a ciutat cristiana, gaudim de textos, de l’epigrafia i de l’arqueo

és molt heterogeni, amb la

conclusions. També hem de

com la dificultat d’excavar

saber si la ciutat va tenir con

Ens trobem, doncs, amb un

clàssic de ciutat.

Hi ha una clara influència de

60 EL MÓN MEDIEVAL

CartografiesMedievals


A-

vaig fundar enmig dels gentils, havent

posat les seves regions al seu

(Llibre d’Ezequiel), en una re-

fou tinguda molt en compte a l’hora de representar el món: efectivament, els mapes me-dievals situen sovint la Ciu-tat Santa al centre del món.

la indiscutible importància de

seguida de prop per Roma i Santiago de Compostel·la. Els mapes medievals podien tenir molt de simbòlic i poc de pràctic, i s’ha dit que, en certa mesura, van perdre en veracitat respecte a segles an-

medievals tenen l’honor de -

uades i suggerents belleses

-criure, l’home va aprendre a representar el món. Un món

s’imaginava esfèric, com tes-timonien aquells primers “ma-

una taula babilònica del segle VII aC. I així ho van concebre

globus perfecte”.-

-

EL MÓN MEDIEVAL EL MÓN MEDIEVAL

BesalúEL MATEIX CARLEMANY, EN UN DOCUMENT DATATA 2 D’ABRIL DEQUI MENCIONA PER PRIMER COP UN COMTE DE BESALÚ:ODILÓ. MALGRAT TOT, LA INDEPENDÈNCIA REAL RESPECTE ELS COMTESDE GIRONA ES PRODUIR L’ANY QUAN G EL PILÓSNOMENAR EL SEU GERMÀ R COMTE DE BESALÚ, INSTITUINT UNADINASTIA QUE EL 1111, MOMENT EN QUÈ EL COMTEBERNAT III MORIR SENSE DESCENDÈNCIA. A CAUSA D’UN PACTE DESUCCESSIÓ, TOTS ELS TERRITORIS DEL COMTAT PASSAR AL COMTEDE BARCELONA, RAMON BERENGUER III.

Article i fotos per

Viatges

3

Durant poc més de

ta localitat gironina va viure una gran es

els Pirineus, a l’oest amb el comtat de Cerdanya, al sud amb els d’Ausona i Girona, i

durant l’Edat Mitjana.

gers, ens centrarem en la ca

La vila de Besalú és actual

menys de 5 Km2, situat en la

ment, també era un nus de ca

a l’interior. Aquest fet, convertides avui les antigues cal

vol lloc de la Costa Brava.

Aquesta invitació al viatge

al. Arribarem a Besalú de nit,

artificial dirigeix tota la nos

tòric i esborra subtilment tots

obligarà a abandonar la car

jestuós, observarem el pont r o m à n i c

3

Històricament, també era un nusde camins on s’unien les vies procedents

d’Empúries i Banyoles en el seurecorregut cap a l’interior

Viatges

RAIMON VIDAL DE

català de Besalú, va escriu

gué la llengua dels troba

neus, sinó més aviat un bon exemple de com això era habi

durant els segles XII i XIII. A cavall entre els dos territoris, i vinculat també a les corts castellana i aragonesa, així com

En els seus Razos de trobar

ja que a Itàlia i, sobretot, a Catalunya, es va seguir exercint

del rei Alfons II van afavorir la integració de la tradició lí

sitat de disposar d’una gramàtica que ensenyés a manejar koiné

de finals de segle XI aquesta expressió artística.

EL MÓN MEDIEVAL

MALLORCALa capital del regne fugaç

Ciutats amb història

Per José L

PER ENAMORAR SE DE LA CIUTAT, CAL ARRIBAR A L’ILLA EN .EN APROXIMAR SE A LA COSTA, A L’HORABAIXA, EL LA

I ES TROBA AMB UN GRAN ESPECTACLE DE LLUMS IRECONEIXEDORES: LA SEU, EL PALAU DE L’ALMUDAINA, LA LLOTJAI EL CASTELL DE B . UNA LLARGA SUCCESSIÓ DE POSTALS,ARRENCADES DEL PASSAT QUE ENS A UN INOBLIDABLEPASSEIG PER L’EDAT MITJANA. LA HISTÒRIA ESCRITA A LA PEDRA,LA PROMESA CONSOLIDADA DEL REI DE CONSTRUIR UN GRANTEMPLE DEDICAT A LA M , QUE NO ES ALTRE QUE AQUESTAMAJESTUOSACATEDRALGÒTICAQUE ES EN LABADIAAMBEL SEU ESTÈTIC JOC DE , PINACLES I ARCBOTANTS.

Ciutats amb història

SITUADA EN UN LLOC ALTERÓS I QUE DOMINA, ENCARA, TOTA LA CIUTAT, LA CATEDRAL DE GIRONA POSEEIX LA NAU GÒ ÓN I UN DELS

CATALUNYA.

Monuments

La Catedral de

GIRONA

Monuments

La catedral de Santa

situada al nucli central de la ciutat an

tiga, el punt més alt cone

Gerunda, coneixia la ciutat de Girona

catedral. Per accedir a la

s’ha de pujar per una escali

videix en tres trams i té una

costats.

seu dels bisbes de la diòcesi, i segons documents del segle

òcesis de Toledo i Sevilla.

mesquita major. Més tard,

Carlemany. Durant els segles

taurar, el bisbe Pere Roger

cassona) va vendre al seu cunyat i a la seva germana, els comtes Ramon Borrell i Ermessenda, l’església de Sant Daniel de Girona. Així es va

d’un nou edifici, d’estil ro

ven la Torre de Carlemany, el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia (avui

El claustre romànic, obra de l’escultor Arnau Cadell, és del segle XII, i està situ

na nord de la catedral. Està

regular, amb un jardí central

lars massissos als angles i a

leria.Les 74 esveltes columnes,

tells, estan decorades amb

Des de l’any 516 l’església de Santa Maríade Girona era la seu dels bisbes

de la diòcesi

DETALL DE LA , ROSSANA I ESCULTURES.

Subscripció

Puedes enviarnos la suscripción por u

Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________

(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE

Firma

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Subscrigui’s a

Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC [email protected]

TELèFON 93 530 78 36CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA

16

14

15

3

4 9

5

1

2

11

7

6

12

8 13

10

EL MON MEDIEVAL 3

Documents

Transcript of EL MON MEDIEVAL 3