nas155.indd 1nas155.indd 1 04/12/2015 21:03:0504/12/2015 21:03:05

-2- Desembre 2015 El de Cardedeu

EditorialEl NAS de Cardedeudel grup ULL a l’ull,scpOfi cines: Sant Ramon, 23 08440 CARDEDEU Tel 93 871 34 79 elnasdecardedeu@gmail.com www.elnasdecardedeu.cat Cif: J-61507943

Direcció: Núria Aymerich Xavier Navarro

Col·laboradors: Miquel Comas Clàudia Serra Maria Valdívia Paula Pedrero Lorena Velasco

Columnes d’opinió: Francesc Barbachano Sussanna Cabiscol Marc Fonoll Jordi Geronès Montel Toni Giménez Antoni Giner i Arbusà Josep Jallé Jordi Nadal Quim Om Miquel Pujadas Kathy Raymond

Ve de lluny Toni Giménez

Fotografi a: Xavier NavarroPublicitat: ULL a l’ull scpGestió administrativa Laura MañasDisseny i maquetació: Núria Aymerich Alex Fonoll

Impressió: Impremta Indugraf Offset SADipòsit legal: B-7847-2002

Aquest periòdic no es responsabilitza de les opinions dels seus columnistes.

Els habituals

El Nas de Cardedeu és gratuït i el podeu trobar a partir del dia 10 de cada mes (aprox.) També us el podeu descarregar des de la nostra web: elnasdecardedeu.cat

PUNTS DE DISTRIBUCIÓ

Cicles RuaixAv. Rei En Jaume, 22Quiosc del CentreCtra de Cànoves, 4Quiosc de l’EstalviPl. Joan Alsina

Es distribueixen 1.500 exemplars dels quals un 70% es deixen en aquests punts i la resta, es reparteixen per als establiments i comerços de la vila

Quiosc de Poble SecCtra. Dosrius, 128Redacció de El NASC/ Sant Ramon, 23

A veure com se’n surten!

El Govern ha fet públic el PAM, el Pla d’actuació municipal. Per a no deixar molts dubtes de què han canviat moltes coses i que es va cap a una aposta concreta

Està molt bé que el Govern expliqui les seves intencions durant aquests propers quatre anys. I més quan és un Govern amb dos partits que han de posar-se d’acord, encaixar dos programes. Es veu clarament el toc que hi posa la CUP en moltes de les propostes, un partit que no té por que el món se li posi en contra com ja ha demostrat en les negociacions amb Junts pel Sí per a investir un President.

El tema del personal de la Casa sembla que a l’actual Govern no li acaba d’agradar com funciona tot plegat i vol capgirar-ho, i diu que vol posar a cada tècnic en el lloc més adequat després d’estudiar les tasques que fa. La CUP i ERC van presentar, juntament amb tota la resta de l’oposició quan hi eren, una moció en contra de la privatització de l’Escola d’Adults. I no només hauran de privatitzar l’Escola d’Adults si la volen mantenir, sinó que el personal de joventut està en les mateixes condicions, o es privatitza el servei o els seus treballadors, ara autònoms, van al carrer. A veure com se’n surten!

Es vol pacifi car i bicicletar el centre i volts de les escoles, a la vegada que es diu que es vol apostar pel comerç local, però si no es toca de peus a terra i es té en compte l’aparcament, és incompatible, perquè davant de qualsevol gran superfície que està a cinc o deu minuts de Cardedeu es pot deixar el cotxe amb tranquil•litat. A veure com se’n surten!

Convertir la Tèxtil Rase en un lloc de molt ús i dedicat a la cultura i les entitats. Arreglar-lo i fer-lo segur, complint normatives, costa molts diners. I que sigui prou polivalent perquè hi càpiga tothom, tasca complicada. A veure com se’n surten!

I una a una, tot un seguit de propostes que el que no diuen és amb quins diners les duran a terme. I, senyors, sense diners tot és una muntanya d’intencions. Ja direu si bones o no, però intencions.

A veure com se’n surten!

De Bàbia a PernambucoXavier Navarro pàg. 04

La segona veuKathy Raymond pàg. 06

E-mocionsJosep Jallé pàg. 10

Aquí y ahoraFrancesc Barbachano pàg. 12

El govern de tu a tu pàg. 14

La veu dels polítics pàg. 16

Avaluacions pàg. 17

La foto pàg. 17

La bústia pàg. 17

Una columna mésMiquel Pujadas pàg. 18

Ple municipal pàg. 18

Darrera el taulell pàg. 20

Especial regals pàg. 28

Incívics pàg. 31

Fa 10 anys pàg. 31

XQ pàg. 31

Ve de llunyToni Giménez pàg. 31

Resum metereològicMiquel Comas pàg. 32

Els ciutadans més petits pàg. 32

nas155.indd 2nas155.indd 2 04/12/2015 21:03:0704/12/2015 21:03:07

Desembre 2015El de Cardedeu -3-

El Govern presenta el Pla d’Actuació Municipal per aquest mandatEls acords a què han arribat ERC i la CUP es veuen refl ectits en aquest document en què s’exposen les prioritats: adequar la Tèxtil Rase, pacifi car el centre, carrils bici que recorrin el municipi... pàgina 6

La Guia de Cardedeu

També la podeuconsultar des de

www.laguiadecardedeu.cat

Segueix-nos!A la web: www.elnasdecardedeu.catAl Facebook: elnasdecardedeuAl twitter: @elnasdecardedeu

Per estar al dia del que passa a Cardedeu

Míriam Nogueras es presenta de número 4 a les llistes de Democràcia i Llibertat a les properes eleccions del 20D p. 4

Reunió per parlar sobre l’acolliment de refugiats p. 10

L’Associació de veïns del Centre de la Vila celebra 20 anys p. 11

Marta Cordomí a El Govern de tu a tu p. 14

S’aprova l’ordenança d’habitatges buits p. 18

La Isabel de SINK a “Darrera del taulell” p. 20

Lluc Castells guanya el premi Butaca. p. 26

Modernisme i un entorn verd, uns dels valors a potenciar

nas155.indd 3nas155.indd 3 04/12/2015 21:03:0704/12/2015 21:03:07

-4- Desembre 2015 El de Cardedeu

De Bàbia a Pernambuco

Per Xavier NavarroEns perdem!

La victòria independentista del 27S s’està convertint en fum, i donant la raó al Josémari. La metròpoli no ha de fer res, els catalans solets s’esbatussaran i

perdran les seves energies en lluites internes.No es tracta de buscar culpables, sinó d’entendre

als qui no pensen igual. El clàssic eix dreta-esquerra i sobiranista-espanyol durant molt de temps ha donat més protagonisme a l’antagonisme CiU i PP per una banda i PSC, ERC ICV per l’altra. En el moment en què la societat percep que molts dels problemes socials i econòmics venen per la manca d’autonomia, comença un desplaçament, que amb el rebuig de l’Estatut ja dóna més importància a la necessitat de poder decidir aquí.

En el moment que CiU, encapçalada per Mas, aposta pel sobiranisme, és quan la força independentista, identifi cada en ERC fi ns llavors, es duplica, i la resposta espanyola fa que s’engruixeixi encara més. Apareixen CUP i Ciutadans, cada una a una banda del nou eix.

Llavors entra en joc el perfi l del votant de cada partit, un perfi l que no és únic, però que estereotipat queda que en el bàndol espanyolista hi ha els hereus del franquisme, PP, a qui la Transició els ha semblat cedir i l’Estat de les Autonomies un desastre, i gent més jove, que aspira a transformar la societat amb retocs, Ciudadanos, o de cap a peus, Podemos.

Ventall espanyol: dreta: PP, centre: Ciudadanos i esquerra: Podemos. El PSOE vol un lloc de centre esquerra, que a Espanya es veu com el vot útil contra el PP, però a Catalunya queda com sucursalista, el PSC ha perdut la C ja fa temps i ha deixat de ser la força que es contraposava a CiU.

I en la part independentista hi ha Junts pel Si, que ajunta als de tota la vida: ERC, i la nova Convergència, que un cop s’ha desfet d’Unió, aspira a organitzar un Estat propi, on les decisions es prenguin aquí i els recursos també es puguin distribuir segons les nostres necessitats. JxS és gent que en gran mesura ha participat de la Transició i té la cultura del pacte molt desenvolupada. També hi ha la CUP, d’un perfi l més jove, que no és conscient del que ha costat arribar fi ns on som, no ha conegut el franquisme i desitja un canvi total. “Ho volem tot”. I posa al davant l’eix esquerra-dreta a l’independentisme.

Els antics PC-IVC ara CSQP en el llimb.Així, si ho sumem tot, surt que Independentisme

primer: 62. Esquerra primer:21 Espanya primer 52.Fre de mà posat!

Míriam Nogueras, regidora de CDC a Cardedeu, ocuparà el quart lloc de la llista de “Democràcia i llibertat”, la coalició formada per CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament, per a les eleccions estatals del 20 de desembre.

La llista de Democràcia i llibertat, per Barcelona, a les eleccions del 20D està encapçalada per Francesc Oms i com a número quatre, amb moltes possibilitats de sortir, Míriam Nogueras, la regidora de CDC a Cardedeu.

Míriam Nogueras: “Si no t’hi poses no passa res i res canvia”La regidora cardedeuenca es presenta de número 4 per “Democràcia i llibertat” a les properes eleccions del 20D

La Míriam va néixer a Dosrius fa 36 anys. Té una empresa, amb socis, que es dedica a fi latures en el Maresme i té un postgrau en Màrqueting Digital i Comerç Electrònic. És regidora a Cardedeu des del maig passat.

El seu ascens meteòric en política i presència mediàtica li representa fòbies i fi lies i sobretot genera curiositat.

Quant temps fa que estàs en política?

Fa ara nou mesos. Vaig parlar amb gent d’ERC i CiU i em vaig decidir per aquests últims, però no milito. La meva activitat política va començar fa quatre anys, amb la Plataforma No vull pagar el peatge. Vaig conèixer al Robert Garrigós, un dels membres més actius, i no vaig anar a Brussel•les però em vaig implicar en la marxa. Arran d’això en Josep Casadellà i d’altres ens vam plantar i ens van crivellar a multes. Tot això em va canviar la vida i vaig veure que s’ha de fer front al que sembla injust.

Xavier Navarro

continua a la pàgina següent

nas155.indd 4nas155.indd 4 04/12/2015 21:03:0704/12/2015 21:03:07

Desembre 2015El de Cardedeu -5-

Vaig conèixer gent, a Rull, a Jiménez, el director d’Abertis... sempre ens atenen bé, però no ens fan gens de cas.

Jo en aquella època em vaig enfadar molt amb CiU, però a mesura que vaig coneixent les coses veig que si no t’hi poses, no passa res. Has d’estar a dins si vols canviar coses.

I creus que has aconseguit canvis?

Sí, en qüestions de mobilitat digne, que no vol dir no pagar, però no sangrar a la gent d’aquesta manera. I en més àmbits que en el de l’autopista, perquè allò em va obrir portes, com per entrar en el Cercle Català de Negocis.

Com va anar això?

Vaig anar a ajudar, a donar consells en la meva especialitat de màrqueting, i vaig seguir anant a reunions, ningú em deia que no hi anés (riu) i ara estic en el Comitè executiu. Mira!, el 14 de febrer del 2013 Foment anava a fer un acte contra el Procés i a CCN es plantejava com boicotejar-lo. Jo anava apareixent a les Juntes i un dia Ramon Carner em va proposar formar-ne part i vaig acceptar.

I la teva relació amb Cardedeu?

Fins als 16 anys visc a Dosrius, després a Mataró, fi ns als 21 a Madrid i ara fa uns 7 o 8, just abans de casar-me, vinc a Cardedeu d’on és el meu home. Vull col•laborar en la vida del poble i aquí estic.

La teva presència a les tertúlies de la Sexta et crea enemics, i fi ns i tot t’han amenaçat

Sí, però no ha de preocupar. Fa un any que estava a la tertúlia de BTV, hi vaig començar a anar per el CCN i després ja en campanya, per Junts pel Si. Van haver denúncies per part de TV3 dient que a les tertúlies espanyoles es parlava molt de Catalunya però sense independentistes i la 4 i la Sexta van convidar tertulians d’aquí i hi vaig anar. Hi vaig des del setembre.

I creuen de veritat el que diuen?

Al principi em sentia fatal, però després vaig veure que hi ha molt de teatre, és una campanya totalment premeditada i jo dic el que penso. Un cop no hi ha les càmeres fi ns i tot et pregunten com van les coses.

Si estem en procés d’independitzar-nos, quin sentit té anar al Congrés d’Espanya?

Hi ha molt d’interès. S’ha de negociar la independència, no podem sortir amb una mà al davant l’altra al darrera. Hi ha un deute a negociar, però també uns actius i gent com en Miquel Puig, economista, polítics i empresaris hi tenim molt a

parlar. A més s’ha de fer didàctica per Espanya. Fa dues setmanes vaig veure el resultat del discurs que es ven allà, del perfi l que ens posen als catalans, quan vaig conèixer gent que tenia por de venir a Catalunya per si els pegaven si els sentien parlar en castellà! Molts no compren coses de Catalunya i és habitual veure en supermercats cartells especifi cant que no es tracta d’un producte català.

Deixaràs la regidoria si vas a Madrid?

No, si ho puc compaginar. Quan em vaig presentar era per governar, les coses no van anar com volíem i hem quedat a l’oposició, on hi ha menys feina, tot i que n’hi ha.

El meu marit també va molt sovint a passar dies a Madrid, per la feina, i coincidiríem alguns dies, sort de les iaies!

Com veus el Procés?

S’ha d’investir a Mas abans de les eleccions del 20N, ha de ser la cara visible i tenim pressa.

I el futur de Convergència?

El Consell Nacional es farà a primers d’any, hi haurà canvis i m’agradaria ser-ne partícip.

Sort!

Dilluns 16 de novembre, a les 19.30 hores,

l’Ajuntament va convocar una concentració

a la plaça Sant Joan en solidaritat i dol per

les víctimes dels atemptats de París del

divendres anterior. Es va llegir el següent

comunicat i es va fer un minut de silenci.

“L'Ajuntament de Cardedeu condemna

enèrgicament els execrables atacs terroristes

Concentració de rebuig pels atacs terroristes de París i en solidaritat amb les víctimes

que van posar fi a la vida de més

de 120 persones aquest divendres

a la nit a París i es solidaritza

amb les famílies de les víctimes.

Aquests actes ens demostren, una

vegada més, que la barbàrie no

només no té ni creença religiosa ni

nacionalitat, sinó que no compta

amb cap justifi cació possible.

Redacció

Des del nostre municipi, i com a ciutadans i ciutadanes

europees, volem respondre amb indignació i fermesa a les morts

de París, com cal respondre a la violència de la llarga llista de

confl ictes arreu del món. També, avui amb més força, volem

reclamar una vida digna per a tothom i exigir polítiques exteriors

responsables als estats. Ara més que mai, Europa ha de saber

respondre a aquest crim atroç amb serenitat, sense deixar-se endur

per discursos islamòfobs, racistes i xenòfobs que no responen

als valors fundacionals de solidaritat i drets humans; i en cap

cas restringir els drets de totes aquelles persones que en aquests

moments busquen acollida a Europa, moltes de les quals, fugen

de la mateixa crueltat.”

ve de la pàgina anterior

nas155.indd 5nas155.indd 5 04/12/2015 21:03:0804/12/2015 21:03:08

-6- Desembre 2015 El de Cardedeu

Segona veu

Per Kathy Raymond

El millor regal

Ja estem en plena campanya de Nadal comprovant com de rentable per a alguns és el nostre hàbit d’expressar l’afecte amb regals. Però clar, el consum benefi cia l’economia; a més, què

seria el Nadal sense regals?Però regalar què? Ens perdem entre coses

i més coses, tot sabent que el millor regal no està entre elles. Com regalar felicitat? On es compra? Ens reconfortem pensant que un regal és un símbol d’afecte, i aquest, almenys, sí dóna felicitat.

Hi ha, però, una felicitat sèriament oblidada que sí podem regalar i ho hauríem de fer urgentment: la que ve d’entendre el món i saber com hi encaixem, saber què som com a éssers humans, què hem fet entre tots i què som capaços de fer des del coneixement i no des de la ignorància o una fe mal entesa. Podem regalar cultura. No només la cultura del 21% IVA (que també) sinó aquella mil•lenària que es pot perdre en una sola generació, la que forma persones que no es deixin portar pels seus instints, que no vegin l’altre com a una amenaça, que se sentin unides amb la resta dels éssers humans, que sàpiguen refl exionar i fomentar la vida en lloc de destruir-la. Podem educar: no tan sols acumular informació sinó educar en com interpretar -la.

Cultura, per als nostres i per a aquells nens de “cada nen una joguina”. Al fi nal què els hi ensenyen aquelles joguines – que progressar és tenir-ne moltes més? Regalar les eines per a millorar-se, regalar el coneixement d’un mateix i dels altres a través de les arts i la literatura per a sentir-se part de la gran família que viu a casa nostra, la Terra. La cultura ben entesa porta a estimar, a respectar: ingredients bàsics de la tan desitjada felicitat. Què ha originat la fam i la guerra actuals si no un estat generalitzat de desnutrició cultural, agreujat per l’efecte tòxic d’una educació en la competència i el materialisme? Regalem felicitat als nostres, a la resta de la humanitat i al planeta: regalem cultura.

A mitjans de novembre, el Govern de coalició ERC-CUP ha presentat el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per a tot el Mandat, fi ns el 2019.

El PAM permet que tota l'estructura municipal tingui clar quins són els objectius prioritaris i quines són les accions a realitzar per tal d’assolir-los. Gràcies a aquesta priorització tots els departaments coneixen quines són les fi tes que s'hauran d'haver assolit l'any 2019.

En la seva elaboració hi han pres part tots els regidors i regidores del govern municipal, així com tots els departaments i responsables municipals, i han establert conjuntament què és el que es comprometen a fer durant aquest període.

Pel Govern, aquest PAM, vol ser un document viu, que vagi concretant calendaris, pressupostos i responsabilitats en cadascuna de les actuacions previstes. Un document que millori els objectius del govern amb les revisions i propostes de la ciutadania de Cardedeu, que ha de tenir espais per redefi nir-lo.

Detalla força el què, malgrat no incideixi tant en el com, però concreta moltes coses, i algunes les calenderitza:

S’ha de tendir a la gestió directa De molts serveis, aigua, recollida de residus, neteja

d’edifi cis. Revisar les concessions i valorar si rescatant-les s’hi guanya. Implantar la gestió electrònica i fer-la fàcil i transparent.

Reorientar les FiresLa de Sant Isidre cap a l’agroecologia, la del Nadal i el

Torró impulsant parades d’artesania amb oferta de torrons i productes de pastisseria singulars de Cardedeu, amb la marca Borrego i crear una nova Fira orientada a difusió de patrimoni de Cardedeu, oferint un aparador per al comerç i la restauració local amb “toc modernista” aprofi tant les “Escenes d’estiueig”. Promoció de motors econòmics característics: món cultural i associatiu i

Potenciar l’agroecologia Amb la creació d’ un segell “Fet a Cardedeu”. Promoure

un mercat ecològic setmanal que alternés Poble Sec, zona del Pilar el Centre i el Pompeu Fabra...

Dinamitzar el comerç urbà, els espais comercials i els polígons. Revitalitzar els Mercats de Cardedeu i

fer zona de vianants part del Centre, plaça Sant Joan, c/ Dr. Klein i part baixa

de la carretera de Cànoves.En l’àmbit organitzatiu es vol defi nir l’organigrama amb

caràcter funcional amb adequació persona/lloc de treball amb optimització i millora dels recursos humans i del treball

El Govern presenta el Pla d'Actuació MunicipalAmb aquest document s’estableixen totes les prioritats que durant el mandat pretén portar a terme ERC i CUP de comú acord

i coordinació de les àrees, entre elles i amb Secretaria i Intervenció.

Cap a la reforma horàriaEl canvi horari és recomanable per una qüestió de

conciliació, coresponsabilitat i, fi ns i tot, salut pública. Donar valor al patrimoni natural, cultural i

de passat històric. Mesures per la màxima protecció de l’espai arqueològic

del Pla de les Parets. Unir els parcs del Pinetons i Pompeu Fabra i posar una guingueta com a punt d’informació, potenciant l'activitat didàctica de la Riera de Vallforners. El Museu ha de ser centre d’acollida al visitant.

ParticipacióPosar mitjans per a la implicació dels ciutadans

en les decisions col•lectives i la recollida de les seves aportacions.

Cal fer revisió del planejament urbanístic (POUM), concretar els espais defi nitius de la Tèxtil Rase, com a equipament cultural, dissenyar un espai pacifi cat per la zona de Can Serra, al voltant de l’escola Mil•lenari, les places Amat i Can Serra i el Centre Cultural. La millora dels parcs dels Pinetons i del Pompeu Fabra. També es vol fer participativa la revisió de l’Ordenança municipal reguladora de la convivència ciutadana.

Fer pressupostos participatius és un dels grans objectius: implementació progressiva

de la defi nició dels pressupostos municipals de manera participativa, prioritzant les actuacions sectorials a emprendre. D’inici amb la reserva d’una partida participativa per al 2016, a l’àmbit de Joventut i augmentar-ho en els venidors.

Obertura dels Plens, i modificació del ROM per assolir la màxima

transparència, simplifi cació, i accés i participació de la ciutadania.

Ple suport al camí cap a la República Catalana

amb la màxima col•laboració amb les entitats sobiranistes i participar en l’assemblea municipalista i de regidors dels Països Catalans. Desobediència, si escau, per a la recuperació de la sobirania nacional i ruptura amb l’Estat.

Cardedeu, poble acollidoramb un Pla d’Acollida, com a eina d’inclusió social

i cultural. Activitats de benvinguda per a nous vilatans, amb la implicació de voluntaris particulars i entitats, que puguin explicar la vila per al seu coneixement directe.

Redacció

continua a la pàgina següent

nas155.indd 6nas155.indd 6 04/12/2015 21:03:0804/12/2015 21:03:08

Desembre 2015El de Cardedeu -7-

Vetllar pel respecte urbanístic amb l’entorn del municipi i potenciar el patrimoni rural així com el patrimoni arbrat i boscós. Promoure i fomentar el Transport Públic i col•lectiu com a model de mobilitat sostenible. Estalvi i l'efi ciència energètica i foment de l'energia verda. Avançar cap al Residu Zero.

El valor de l’entorn de Cardedeugenerar la previsió urbanística d’un “cinturó verd”

que preservi la zona rural i boscosa com a valor especial al voltant de la vila, així com els torrents i la riera de Vallforners.

A Cardedeu en Bici i a Peu Implantació de la peatonalització al centre,

establiment dels “camins escolars” per a facilitar el "bus a peu" Establir zones d’aparcament segur per a bicicletes.

Promoure l’autogestió. Tant juvenil com a la gent gran. Juvenil: Apropar les polítiques juvenils i el Casal

de la Fusteria a tot el col•lectiu de jovent de Cardedeu. S’ha de licitar el servei del Casal de Joves la Fusteria de forma integral, prioritzant empreses de l'economia social i cooperativa. Incloure augment de jornada de Dinamitzadora Juvenil per intervenir en Instituts. Creació de la fi gura del “dinamitzador comunitari”, a mode d’educador de carrer,

Per la gent gran s’ha de facilitar l’envelliment actiu i participatiu. Oferir un ventall d’activitats i propostes de lleure de qualitat, preferiblement autogestionades i destinades a la població de gent.

Apropar la Policiapotenciar el servei de proximitat de la Policia de

Cardedeu com un element de cohesió i assistència a la ciutadania. Creació d’una unitat de policia mediambiental amb tasques pilot.

Emergència Social. S’ha de tractar des d’una perspectiva emancipadora i no

només assistencialista, entenent els Drets Socials de manera transversal i donant prioritat a la igualtat d’oportunitats implicant-se activament a favor de la igualtat entre dones i homes.

Les polítiques d’habitatge han de promoure serveis que garanteixin l’atenció a

les persones i a les seves necessitats bàsiques en matèria d’habitatge. Cal conèixer el parc d’habitatges existent per mantenir-lo i detectar els habitatges buits. Foment de la cessió d’habitatges buits de propietaris privats per tal d’incrementar l’oferta de lloguer de renda assequible, amb especial èmfasi en la incorporació d’habitatges buits de Cardedeu i incentivar la promoció d’habitatges protegits, amb fórmules de col•laboració.

L’Educació al llarg de la vidaoferir, potenciar i coordinar ofertes educatives i espais,

per garantir un servei universal i on tothom hi pugui tenir

èxit: infants, joves i adults; revisant en aquest sentit els serveis municipals.

Garantir la qualitat de la salut amb el desenvolupament de polítiques públiques per

mantenir i millorar la salut de la població, generant cultura pel que fa a la salut.

La plena igualtat de gènere i l’alliberament sexual seran prioritats en

les polítiques que s’impulsin des de l’Ajuntament, amb una planifi cació que intervingui a tots els nivells de la vida diària de la ciutadania.

Foment de l’economia social i cooperativaprioritzant el treball amb banca i fi nances ètiques.L’associacionisme ha de tenir fàcil les tasques burocràtiques per a les

seves activitats i s’ha de potenciar l’enfortiment del teixit associatiu i els col•lectius estables.

Defi nir des del Consell de Cooperació les estratègies, els països i els sectors prioritaris en

matèria de cooperació i solidaritat.La Gestió i adequació dels equipaments ha de dur a un ús dels espais per a un major

aprofi tament col•lectiu i co-responsable de l’espai comú.

Ja fa uns quants cursos una professora d’El Sui va voler apropar la realitat de la gent gran que viu en residències al grup de joves del projecte singular Praxis. L’experiència va resultar ser molt positiva i, allò que va començar com una visita puntual un matí, ha esdevingut una col•laboració de tot el curs entre el nostre institut i les residències Maranatha i Rumy.

El professorat del centre col•labora amb els responsables de totes dues residències en la detecció de les necessitats dels nostres avis, de manera que s’estructuren una sèrie de visites de l’alumnat de 3r d’ESO per prendre-hi part. Tot plegat es fa lligat amb continguts curriculars de les matèries de cultura i valors ètics, llengua, educació

Els alumnes d’El Sui s’apropen a la gent granA través del projecte d’aprenentatge-servei: “Nosaltres i els nostres avis”

Crònica facilitada per l’IES El Sui

física i del pla d’acció tutorial del centre. De manera que els continguts teòrics dels llibres i manuals prenen vida en la pràctica real del dia a dia.

Així doncs, la relació no es queda només en visites als centres sinó que els avis i àvies participen d’algunes de les activitats que portem a terme al llarg del curs, com la cantata i la representació teatral que prepara cada any el grup de teatre de l’institut i enguany també a la representació que l’alumnat de la USEE farà per als nens i nenes de P4 de les escoles de Cardedeu.

L’objectiu bàsic de tot el projecte és principalment establir una relació intergeneracional que sigui enriquidora per a tothom. D’aquesta manera ajudem a la integració social i dins de la nostra comunitat de Cardedeu dels avis i àvies que viuen en residències, i fem més conscients de la seva tasca integradora i social al nostre alumnat.

Dimecres 4 de novembre vam fer la primera de les visites que es duran a terme quinzenalment fi ns al mes de maig. Uns 100 alumnes de 3r dedicaran 10 hores a compartir temps i experiències. Tota la comunitat educativa estem molt emocionats amb el projecte que any rere any es fa més

gran i que ens ensenya quantes coses podem aprendre els uns dels altres i com en són els joves, de solidaris i participatius.

Ens prenem la llicència d’acabar amb unes paraules del catedràtic emèrit de Pedagogia de la UAB, Jaume Serramona “Des de les institucions escolars, des dels organismes responsables del sistema educatiu, cal tenir ben present els temps que corren i incorporar als avis en les propostes que es facin respecte a l’educació; la seva aportació i complicitat resulta avui en molts casos imprescindible i en molts altres necessària.”

foto: El Sui

ve de la pàgina anterior

Es pot consultar el document complet al web municipal, a l'apartat "Pla d'Actuació

Municipal" de la pestanya "Ajuntament".

nas155.indd 7nas155.indd 7 04/12/2015 21:03:0804/12/2015 21:03:08

-8- Desembre 2015 El de Cardedeu

La Llei 16/2012, del 27 de desembre de 2012 va adoptar diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les fi nances públiques. Una d'aquestes va ser la regularització dels valors cadastrals de tots els municipis de l'Estat.

A m b a q u e s t s p r o c e s s o s d e regularització es vol assegurar que les dades del cadastre estan actualitzades i per això es revisaran tots els immobles i les seves alteracions, ampliacions, rehabilitacions, etc. per veure si figuren a l'actual cadastre i fer les modificacions pertinents. Aquesta tasca de regularització implicarà observar immobles, construccions

L’Ajuntament comença a revisar els immobles per actualitzar el cadastreAquesta mesura permetrà gestionar millor els impostos

esportives o lúdiques, divisions horitzontals, verifi car que no hi ha errors en el creuament de bases de dades, i fer fotografi es de les parcel•les.

A Cardedeu aquests treballs de camp s’efectuaran fi ns a fi nals d’any mitjançant personal de la companyia Segipsa, medi propi instrumental de la Direcció General del Cadastre. El personal que realitza aquesta tasca actua degudament identificat i en cap cas entrarà a les fi nques ni ha de suposar molèsties de cap mena als veïns.

En un període de 3 o 4 mesos es disposarà del resultat de les inspeccions i de les primeres

propostes. Llavors s’obrirà un període per a que es confirmin i validin les modif icacions que s'hagin detectat, prèvia comunicació als propietaris per tal que puguin plantejar al•legacions, si s’escau.

P e r l ’ A j u n t a m e n t , tenir un padró cadastral degudament actualitzat és una qüestió necessària, i permetrà gestionar millor els impostos municipals que prenen el valor cadastral dels immobles com a base. A més, en la mesura que tots els valors cadastrals s e g u e i x e n u n c r i t e r i uniforme de valoració, regularitzar les alteracions no declarades ens acostarà a una fi scalitat municipal més justa, en benefi ci de tots.

Redacció

El darrer cap de setmana de novembre es va fer el “Gran Recapte”, una recollida d’aliments a la sortida de les grans superfícies per acumular-los en el “Banc d’aliments”, i d’allà distribuir-los a persones necessitades.

En el cas de Cardedeu, Càritas és l’entitat que fa d’enllaç entre el Banc, els Serveis socials i les persones a qui es lliuraran aquests ajuts.

En el Vallès Oriental es van recollir un total de 255.000 quilos, una mica menys que

El Gran Recapte reuneix més de 13 tones d’aliments a CardedeuA tota la comarca s’ha recollit menys que l’any passat, a excepció d’aquí, on s’ha mantingut.

l’any anterior, i a Cardedeu van ser 13.500, una xifra molt similar a l’aconseguida l’any passat.

125 voluntaris es van distribuir entre els 6 punts de recollida: Mercadona, Carrefour, Sorli Discau, Consum, Bon Àrea i el Dia i es van encarregar d’anar disposant en contenidors els aliments que la gent els anava donant, i després es l l iuraven a l Banc d’aliments. Principalment van ser llet, oli, conserves, l legum cuita, pasta i arròs.

Redacció

El 3 de novembre, un equip del Síndic de Greuges va estar a l'edifi ci Sant Corneli, on van ser 22 les persones que van anar a presentar les seves queixes o consultes.

El paper d’aquesta oficina és recollir i donar empara als ciutadans que se senten desprotegits davant l’Administració o les grans companyies. S’havia de demanar cita prèvia i de les 22 visites, 9 eren per queixes, dues d’elles sobre l’Ajuntament de Cardedeu i 13 consultes. Els temes: consum (electricitat, gas, telèfon i aigua) serveis socials, ensenyament, tributs, medi ambient i justícia.

L’ofi cina del Síndic de Greuges rep 22 visitesDues d’elles van ser queixes sobre l’AjuntamentRedacció

Dissabte 7 de novembre cinc elaboradors van portar el seu producte al Casino Popular, on es va poder dinar, porc rostit i hi va haver actuacions musicals des de les 7 de la tarda fi ns ben entrada la nit.

L’ocasió va servir per conèixer la cervesa de proximitat que amb fermentadores petites i casolanes, aconsegueixen bon resultats que permet constituir-se en petites empreses que a poc a poc van agafant nom i estil.

El Casino celebra la 2ª Fira de la Cervesa Artesana

Redacció

nas155.indd 8nas155.indd 8 04/12/2015 21:03:0904/12/2015 21:03:09

Desembre 2015El de Cardedeu -9-

Dijous 12 de novembre, la Fundació Viver de Bell-lloc va lliurar en el Centre Cultural els Premis Compromís. L’objectiu és agrair a totes aquelles entitats i persones que han col•laborat amb el seu projecte.

A l’acte van acudir rellevants personatges de l’àmbit de la responsabilitat social com en Jordi

L’Ajuntament rep el premi a l’Administració Compromesa La Fundació Viver de Bell-lloc fa un reconeixement a totes aquelles entitats i persones que han col·laborat amb el seu projecte

Farré, director general de Geek-Group, i el professor de l’escola de negocis EADA, Lluís Torras.

Un vídeo explicatiu del projecte va encarregar-se d’obrir la jornada. Varem poder observar com el projecte va partir de l’aprofi tament de terres abandonades per a crear conreu de productes ecològics.

El Regidor de Granollers, Josep Majoral, va afi rmar que ara per ara el projecte ofereix servei a més de 200 administracions. Per altra banda, el director de la fundació, Manel Palou, també va intervenir al•legant la feina dels polítics i la col•laboració dels ajuntaments.

En Jordi Farré, director general de Geek-Group i precandidat a la presidència del Futbol Club Barcelona (FCB) va explicar que la seva recerca per l’activisme va sorgir a causa de la discapacitat del seu germà. Aquest fet el va impulsar a iniciar un projecte solidari, la creació de la seva empresa, considerada una de les que acull a més gent discapacitada.

A continuació, en Lluís Torras, va insistir en la necessitat d’una obligació moral, la creació de bones tasques, i en les avantatges que aporta ser socialment responsable.

Alguns dels premis atorgats van ser el Premi al Mitjà de Comunicació Compromès, el va guanyar el diari El 9 Nou, per haver divulgat més de 300 notícies sobre integració social i del Viver, el Premi al Compromís i Fidelitat va ser atorgat a l’Ajuntament de Granollers, per ser el primer client del projecte des de 1991, i el Premi a l’Administració Compromesa va ser concedit a l’Ajuntament de Cardedeu, per la col•laboració estreta durant anys.

L’Alcalde, Enric Oliver va atribuir el premi , en part, a l’antic govern de Cardedeu i va al•ludir que “aquest projecte és una qüestió que una vegada vius, enamora”. Al fi nalitzar el lliurament es va realitzar un sorteig d’una cistella de productes de La Tavella, que va guanyar l’empresa PRYCSA. A l’acabar l’acte, es va oferir una degustació dels seus productes a la Sala Sarau.

Maria Valdívia

foto

: M

V

Van ser varis els actes que van tenir lloc el 25 de novembre, diada contra la violència masclista, que també va tenir protagonisme en el Ple Municipal del dia 26.

Per una banda la regidoria d’Igualtat, de l’Ajuntament va fer un Manifest del que destaquem:

“volem reconèixer la tasca del moviment feminista, una tasca que sempre ha anat molt per davant de les institucions. Per fortuna, Cardedeu és un municipi on aquest moviment feminista, amb col•lectius com Adona't i altres iniciatives, han mantingut viva l’herència de tantes dones que han lluitat per la igualtat i l’eradicació de les violències.” ”En els últims cinc anys l'Estat espanyol ha disminuït un 31,6% la despesa per a prevenció de la violència masclista i mesures per aconseguir la igualtat, i han mantingut aquesta dinàmica també els governs autonòmics” ”Ja són

Es celebra la diada contra la violència masclistaDiversos actes van conscienciar de la necessitat d’atenció especial aquests casos amb la voluntat de fer-la desaparèixer

34 les dones assassinades als Països Catalans aquest any” “és un feminicidi! Aquestes morts són només la punta del iceberg de les violències masclistes que pateixen les dones. Trobem violències quotidianes en l'assetjament verbal i físic en l'espai públic, micromasclimes en les relacions de parella amb control i pressió psicològica, la pressió estètica de la publicitat i dels mitjans de comunicació, les diferències salarials i la precarització dels sectors laborals feminitzats, les càrregues desiguals en la cura i tasques domèstiques o la infantilització de les dones per a decidir sobre el seu propi cos”.

”A Cardedeu, en un any, el Servei Integral d'Atenció a la Dona i Serveis Socials han abordat prop de quaranta-cinc casos on s'han exercit diferents tipus de violència vers les dones i infants” “Cal establir pràctiques de deconstrucció del paradigma patriarcal i dels discursos masclistes, així com la renuncia per part dels homes del seus privilegis per raó de gènere i passar al compromís vers la igualtat real” “prevenció, especialment en

les persones més joves i per això ens calen polítiques que abordin la problemàtica al centres educatius. I per últim, ens comprometem a posar en marxa un Pla d'Igualtat municipal que ens permeti fer una diagnosi acurada de la problemàtica i una posterior intervenció amb els recursos necessaris”.

”El 25 de novembre i la resta de l'any: ens volem vives, i amb vides dignes!”

A més d’aquest manifest, el sociòleg i activista Jokin Azpiazu va parlar d'homes i feminisme a la Biblioteca. Ho va organitzar la regidoria d’Igualtat, i la xerrada "Homes i feminismes, del privilegi al compromís" va omplir la sala d’actes. Amat Molero i Borràs, cardedeuenc, educador socials i membre d'Ulleres per Esquerrans, va introduir la xerrada explicant el seu punt de vista i la seva vivència com a home quan s'ha interrogat vers el seu paper en el feminisme i la lluita per la igualtat. Amat va repassar com el patriarcat ens afecta a homes i dones i va il•lustrar-ho amb alguns exemples quotidians.

Redacció

Jokin Azpiazu Carballo, s o c i ò l e g i a c t i v i s t a d e moviments socials del País Basc, especialitzat en temes de gènere i feminisme, va parlar de les seves investigacions en aquesta temàtica i algunes de les seves conclusions. Jokin viu a Ermua, un lloc on el moviment feminista és molt potent històricament i un dels primers municipis que va posar en marxa un Pla d'Igualtat. Ell defensa que els homes hem de prendre consciència dels nostres privilegis i que si volem renunciar-hi això provocarà una inevitable incomoditat. Sense aquesta incomoditat no hi ha canvi social possible.

També davant l’Església es va fer una perfomance on es van aplegar dones i homes vestits de negre i es va recordar la quantitat de dones mortes.

nas155.indd 9nas155.indd 9 04/12/2015 21:03:0904/12/2015 21:03:09

-10- Desembre 2015 El de Cardedeu

e-mocions

Per Josep Jallé

S e g u i n t i n d i c a c i o n s d e l a Generalitat de Catalunya, Cardedeu està elaborant un inventari de recursos físics i materials per posar a disposició. Per a això el 5 de novembre es va fer una reunió a la Tèxtil Rase per tal que entitats, col•lectius i persones a títol individual treballin plegats fent propostes per oferir una millor acollida, elaborar un pla d'acollida digne i cooperar i preparar l'arribada d'aquestes persones

Unes 80 persones van assistir a la convocatòria de les regidories de Participació Ciutadana, Immigració i Acció Social. Els regidors Laia Muñoz i Hug Lucchetti van estar acompanyats de Francesc Mateu, membre de la Plataforma Stop Mare Mortum i director d'Oxfam-Intermon a Catalunya. . L'acte va començar amb la introducció del regidor de Participació, Hug Lucchetti, qui va explicar que Cardedeu forma part de la Xarxa de Municipis Acollidors, com va acordar el Ple municipal de setembre. Després va parlar Mateo, mentre presentava imatges que han impactat i han fet que hi hagi consciència.

Per què venen? Fugen, però dels 10.000.000 de sirians que han fugit 6.000.000 ho han fet sortint de les fronteres, per tant són refugiats, però dins les fronteres tenen la qualifi cació de desplaçats, amb uns drets diferents,

No sols estan venint sirians, hi ha eritreus, afganesos... la major part fugen del confl icte bèl•lic però també en hi ha que ho fan de la precarietat econòmica i les sequeres, que deixen sense alimentació a la gent.

Les guerres, pel general, venen per accions de governs que juguen al Risk, com ha admès fa poc Blair. Mateo parla de les empreses multinacionals

Trobada a la Textil Rase per organitzar l'acollida de refugiats a CardedeuTot i que fi ns d’aquí a uns mesos no s’espera l’arribada de cap d’ells, el municipi es prepara

que van a llocs, com Serra Leone, a canvi de no pagar impostos ni respectar uns drets laborals que a altres llocs no podrien saltar-se.

L’acolliment dels qui fugen de la guerra o per tema econòmic ha de ser diferent. S’ha d’assegurar el seu trànsit fi ns arribar als llocs d’acollida, on poden demanar l’estatut de refugiat, que es dóna si la seva vida córrer perill en el lloc d’origen. Els països la “concedeixen”. A Catalunya hi ha ara 28 places i 1500 demandes de refugiat. Totalment insufi cient. Mentre es tramita, que dura un any com a mínim, queden desprotegits, perquè se li dóna menjar durant sis mesos, i queden a càrrec d’ONGs. Per aquest novembre s’esperen 55 eritreus i per desembre uns 800. Van a Madrid i allà es distribueixen.

Espanya té un cupo acceptat de 15.000 persones, s’ha de tenir en compte que la immigració es competència de cada estat, no de la Unió Europea i com a Unió es vol donar diners a Turquia perquè no pastin més enllà.

A l’acollir s’ha de preveure que han de poder tornar quan vulguin al seu país. Acaba dient que “la nostra dignitat està lligada a que tothom tingui un mínim de dignitat”.

S’obre un torn programes electorals sobre la immigració.

També es destaca que sols Europa acull refugiats, i altres països com Xina, EEUU o Rússia, que tenen interessos allà i en són responsables també del que passa allà, se’n desentenen.

Laia Muñoz diu que hi ha poca informació sobre quanta gent vindrà. Hi ha un Centre Operatiu d’acollida a nivell de la Generalitat, amb 6 comissions i

que calen recursos, habitatges, traductors, feina per als qui arriben, per a que puguin normalitzar la vida l’abans possible...

Es parla de la xenofòbia que es pot crear, quan hi ha desnonaments aquí i es busca lloc i feina per als refugiats.

A Cardedeu no s’espera gent abans d’un parell de mesos, com a molt aviat, perquè primer seran ubicats a Barcelona, Manresa i Tiana, on estaran entre 1 i 6 mesos i després aniran als municipis d’acollida amb documentació i un guia d’acollida.

Es reparteix entre els presents uns full on es pot especificar el que s’ofereix, cal assessorament jurídic, habitatge, feina, traductors... el que és preferible són medis econòmics, hi ha un número de compte, que permeten comprar el que cal en el lloc necessari sense haver de transportar roba i estris d’un lloc a d’altres.

A Cardedeu s’ha rebut, de moment, l’oferiment d’un habitatge per una família.

Entre el públic hi ha qui demana fer boicot a les multinacionals que promouen aquestes guerres i que al menys es faci a nivell municipal. També es parla dels qui han vingut en pastera, estan ja entre nosaltres i per l’Estat no existeixen i no tenen drets.

L’Ajuntament té una regidoria d’Immigració, que porta Laia Muñoz, però aquesta no té cap tècnic assignat.

Redacció

farmàcia de guàrdia?

laguiadecardedeu.cat

i trobaràs també les adreces i telèfons de tots els comerços i

establiments

Predisposició a l’alcaldia

A q u e s t e s a l ç a d e s del procés per engegar l a t r a j e c t ò r i a c a p a

l’autosufi ciència de Catalunya, com a Estat propi, les demores per a formar govern son tant bèsties que sembla impossible que ens estigui passant tot plegat als decidits, no als indecisos o contraris. Ho deixo aquí.

Altre aspecte és el del consistori municipal on no tenim massa constància de canvis que suggereixin evolucions en les demandes veïnals. Concretament al barri de Can Montells on l’alcalde, amablement, ens va atendre fa poques setmanes. Caldrà un temps més d’espera per a constatar si la bona disposició en la trobada es tradueix en mesures que tingui a veure amb les propostes aportades. Si més no la trobada va refl ectir altre esperit de conversa, de facilitar, en forma més oberta, la possibilitat d’expressar el que vam aportar, documentadament.

Alguns, com a veterans de les coses del municipi, comprenem les limitacions pressupostàries, d’una banda, i d’altre les inèrcies a fer canvis organitzatius o d’impulsar objectius renovadors, en línia amb les demandes socialment canviants. Passa, però, que, quan s’ha reiterat quelcom en diverses ocasions, com l’ordenament dels usos a la pista coberta del Pompeu Fabra o el control dels soroll i horaris de les activitats que s’hi desenvolupen, en temps anteriors sembla que la insensibilitat municipal sigui la tònica. Ens referim al consistori anterior.

Ara tenim les expectatives il•lusionades de que quelcom pot ser possible, malgrat que els mesos passen i les actituds no ho son tot. Cal la acció i comprometre els resultats.

Seguirem confi ant que de les bones paraules i intencions s’esdevingui fets mesurables per al benestar dels que, any rere any, segueixen volent viure amb els nivells de confortabilitat com els habitants d’altres barris.

Bones festes properes i la carta als reis municipals, ja veieu que està impresa.

nas155.indd 10nas155.indd 10 04/12/2015 21:03:0904/12/2015 21:03:09

Desembre 2015El de Cardedeu -11-

5 de juliol del 1995. Data clau: Joan Torruella i Alexandre Codinach convoquen una reunió de veïns al costat de la capella de Sant Corneli, per veure si hi ha alguna manera de coordinar-se per resoldre problemes del Centre. Ja feia dos anys que s’organitzava de manera informal l’Aplec de Sant Corneli, i en el fons, això ja havia creat una relació de veïnatge. D’aquesta reunió va sortir una convocatòria per primers d’octubre amb l’objectiu de constituir l’Associació, que el 22 de desembre ja estava inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat.

En aquests 20 anys s’han fet multitud d’actes puntuals, conferències, exposicions i col•laboracions amb altres entitats per a tota mena d’actes. El llibret que l’Associació ha editat per commemorar-ho, amb portada i text de Víctor Busquet, en fa un molt bon recull.

En el fons, la Junta sempre ha volgut ser discreta, fent una feina que no fa soroll. D’aquest 20è aniversari només es va fer el llibret, es promogué l’actuació al CQK de Lidya Casaprima cantant a Édith Piaf i, fi nalment, es va fer un sopar a la Masia Can Llibre el 13 d’octubre.

Ara ja encaren la 21ª Fira de Nadal i del Turró Artesà, una de les activitats que més caracteritzen la vida social de Cardedeu

20 anys d’Associació de Veïns del Centre de la Vila

Redacció

De dijous 19 al diumenge 22 de novembre, el Tarambana va estar envaït pels amants de la ratafi a, aquest licor que pot ser casolà o industrial, però tant típic de les nostres contrades.

Va començar dijous vespre amb un concert amb Andreu Valor i fi ns diumenge... concurs de fotografi a, de plats cuinats amb aquest licor i per descomptat el concurs d’elaboració de ratafia, mostres que es podien portar al Tarambana fi ns el dia 20.

Divendres es va combinar el concurs de plats cuinats amb ratafia amb recitals poètics dins el PAM, Poesia A Manta Dissabte va ser dia complert. Esmorzar de forquilla, mentre es fa el mercat de productes ecològics Després en Pep Salsetes va destil•lar amb alambic i explicar el seu funcionament, taller de licors a càrrec d'Enrica Renter i Teresa Comas. Pel migdia vermut de Swing, ballable, amb els alumnes del curs de lindy dels dimecres al Tarambana.

Per la tarda lliurament de premis i sopar de taberna, acabant amb un concert per part d’Ayawas.cat

Diumenge pel matí música per canalla amb Apakinampa. Al migdia lliurament de premis de fotografia i pel vespre una actuació teatral, Moleskine, on Violant Llopis va fer un curiós monòleg i que tractem en article apart.

La Festa de la ratafi a arriba amb música i poesiaEl concurs de receptes i plats cuinats amb aquest licor i moltes més activitats que durant quatre dies van delitar un públic fi del a la tradicióRedacció

Darrerament s’està filant prim en temes lingüístics i no ha passat desapercebut que la placa identifi cativa del carrer Doctor Draper hi té una errada ortogràfi ca.

En Miquel Comas ha sortit al pas dels qui senzillament la traurien i posarien una nova destacant la història de com va anar a parar allà.

La placa del carrer Dr. Draper i la seva històriaEl Dr. Llorenç Draper i Franquesa fou un

metge que treballà molts anys a Cardedeu, des del 1893, quan vingué de Vilamajor (era fi ll de Sant Celoni, 1860). L’any 1929, a proposta de la Germandat la Santa Espina, fou nomenat fill adoptiu de la Vila. En la festa de la Germandat, el 4 de maig de 1930, en una festa popular, amb motiu de la jubilació del Sr. Draper,es posà el seu nom al carrer on encara hi ha la placa. Acabada la guerra fou retirada,

com totes les que eren en català, però es conservà i fou posada de nou quan es varen posar les noves plaques, de ceràmica, fetes al Casal de Cultura.

Redacció

nas155.indd 11nas155.indd 11 04/12/2015 21:03:1004/12/2015 21:03:10

-12- Desembre 2015 El de Cardedeu

Aquí, y ahora...

Per Francesc Barbachano

¿Caerá en saco roto?

Un poco enrebessat si que lo és. Que las quejas de un tema de Serveis las

responda, en el Pleno, la regidora de Medi Ambient, no parece demasiado coherente ya que se aparta de la función que tiene encomendada. Según leo, la señora Marta Cordomí es una verdadera experta en la organización de “festes i festasses” de lo cual nada hay que objetar; siempre y cuando, esa festiva actividad, no le impida ser lo sufi cientemente objetiva ante los importantes problemas que le puedan aportar el Medi Ambient o el área de Serveis de la que, al parecer, también es su portavoz.

El exAlcalde Joan Masferrer, ahora, ofi cialmente regidor d’Urbanisme , Espai Públic, i d’Obres i Serveis, parece que le ha pasado el “muerto” de la limpieza de la vía pública a la señora Cordomí, para que sea ella, quien tenga que dar toda clase de explicaciones ante cualquier queja ciudadana, o de la oposición.

Hombre, pues si. Tal como insinúa el grupo GPC, el exRegidor señor Joan Pinós durante su mandato dejó el listón muy alto en todo lo que afectó a las áreas de su responsabilidad; especialmente en lo relacionado con la limpieza de la vía publica. Cardedeu, no es solamente el centro de la localidad, y eso en la pasada legislatura, su responsable, lo tuvo muy en cuenta.

En mi columna del mes de octubre, afi rmaba que algo no habría hecho bien el anterior gobierno, cuando de forma tan desastrosa había perdido las Elecciones, y lo mantengo; pero, hay que dar a Dios y al César, lo que le corresponde: en ese declive, nada tuvo que ver el recordado responsable d’Obres i Serveis.

No encaja señor Alcaldellamar “Vila fl orida”,si la suciedad urbanaobviamente, es desmedida.

Mossos d’Esquadra van detenir el 2 de novembre un home com a presumpte autor d’un delicte de pertinença a grup criminal, 14 robatoris amb força a domicilis i tres robatoris i furts d’ús de vehicle. El detingut, de 27 anys, és de nacionalitat albanesa i veí de Barcelona.

La investigació va començar la matinada de l’1 d’octubre quan dos lladres van entrar en una casa de Sant Andreu de Llavaneres i van sostreure el cotxe mentre el propietari dormia. Dies després, els delinqüents van abandonar el vehicle a Cardedeu en advertir la presència policial.

Un cotxe trobat a Cardedeu porta als Mossos a desmantellar un grup criminal Estaven especialitzats en robar en domicilis mentre els habitants dormien

Els agents van trobar-hi a l’interior eines utilitzades per cometre robatoris amb força en domicilis: un mall de grans dimensions i diversos tornavisos i potes de cabra. Així mateix, diversos testimonis van veure els sospitosos i van descriure’ls als Mossos.

E l m o d u s o p e r a n d i consistia en forçar portes i finestres per accedir als habitatges i robar els objectes valuosos mentre els inquilins dormien. També sostreien cotxes per desplaçar-se als diversos domicilis en què volien delinquir, per exemple, la nit del 16 d’octubre van

entrar en quatre cases de diferents poblacions.

E l s M o s s o s d ’ E s q u a d r a van localitzar un dels vehicles robats i gràcies a la descripció dels lladres proporcionada per diverses víctimes i testimonis van identificar-los. Els agents van detenir a Barcelona un dels membres del grup al qual se li imputen 14 robatoris en cases i tres robatoris de vehicles.

E l d e t i n g u t v a p a s s a r a disposició judicial i el jutge va decretar-ne la llibertat amb càrrecs.

La investigació continua oberta i no es descarten més detencions.

Redacció

Dimecres 18 de novembre, dos gossos de raça catalogada com a perillosa, van sortir d’un domicili situat al carrer Canigó, i van saltar al jardí d’un veí, on van atacar a la gossa de la casa, malferint-la.

El propietari de l’animal la va portar immediatament al veterinari, on ja no es va poder fer res per la seva vida. Quan va tornar a casa, va trobar-se als amos dels gossos atacants, que viuen en una casa

Els Mossos detenen a dues persones per amenaçar a un veí que protestava perquè li havien mort el gos

ocupada, i els va retreure el succeït.

Després d’una discussió amb una dona i dos homes, un d’ells va treure una pistola i el va amenaçar apuntant-lo, davant la seva dona i alguns menors

La família va avisar als Mossos, que van acabar detenint un home i una dona, als qui es va trobar una pistola simulada. Els testimonis diuen

que no es correspon amb la que havien vist anteriorment, ja que la que van lliurar a la policia era visiblement de plàstic.

E l s f e t s h a n e s t a t denunciats i han esperonat a l’associació de veïns a demanar solució als problemes, que diuen són constants, generats pels ocupants d’aquesta casa del carrer Canigó.

Redacció

nas155.indd 12nas155.indd 12 04/12/2015 21:03:1004/12/2015 21:03:10

Desembre 2015El de Cardedeu -13-

La primera setmana de novembre van començar les actuacions encaminades a recuperar els desperfectes ocasionats per l’episodi de fortes ventades del 9 de desembre de 2014, un cop solucionats els més greus en els dies posteriors. L’Ajuntament ha rebut una subvenció de 66.235,75 euros de la Diputació de Barcelona, dels quals 18.308,74 euros es dedicaran a la retirada d’arbres, gestió de la llenya i neteja els espais afectats, així com també a reparar desperfectes d’equipaments municipals (vidres trencats i plaques solars de les escoles), i 47.926,99 euros a la reposició i reparació de voreres malmeses.

Així, s’han retirat una cinquantena d’acàcies de la vorera nord de l’avinguda de les Corts Catalanes i del perímetre del parterre de la part superior del carrer, que malmetien les voreres i les feien

Comencen les actuacions per recuperar els desperfectes de la ventada de fa un anyLa Diputació ha subvencionat amb 66000 euros les feines per a la retirada d’arbres, plantació de noves espècies i tapar escocells

inaccessibles al pas de vianants, que havien de circular per la calçada. A canvi, es plantaran una trentena de sòfores combinades amb alzines en aquest parterre, cosa que permetrà fer accessibles les voreres i que els arbres estiguin més còmodes i endreçats. També es retiraran alguns fanals sense globus d’aquest espai.

La vorera que envolta e l parterre s’enderrocarà i es refarà sencera a fi nals d’aquest mes de novembre. En la vorera nord de Corts Catalanes es taparan els escocells dels arbres retirats.

L’Ajuntament té la intenció de mantenir la quantitat d’arbres malgrat les tales assumides per diversos motius, amb la qual cosa es tindrà en compte el nombre d’arbres no substituïts per a properes plantacions.

Redacció

nas155.indd 13nas155.indd 13 04/12/2015 21:03:1004/12/2015 21:03:10

-14- Desembre 2015 El de Cardedeu

Nom complet: Marta Cordomí FornsUn color: Vermell Colla Joves Xiquets de VallsUn lloc: El centre de Cardedeu per Festa MajorUn personatge de còmic: En MilúUn personatge històric: Totes les dones de darrera que han sigut les imprescindibles per fer grans coses.Cardedeu en un títol: Tot està per fer i tot és possibleParaula que més repeteix durant l’entrevista: Canvi social.Un tret característic: Sembla estar sempre de bon humor

La Marta Cordomí va néixer a Cardedeu el 19 d'agost de 1983. Ja la vàrem entrevistar l’anterior mandat quan era la cap de llista de la CUP i estava a l’oposició. Aquest cop hem quedat a la Fonda Galícia, al seu barri, on ens han acollit amablement i ens han servit unes torrades de pa amb tomàquet i pernil per esmorzar mentre anem parlant.

Regidora de Medi Ambient, Cultura, Gent Gran i forma part de la Comissió de Comunicació. A més és Tinent d’Alcalde de l’àrea Desenvolupament Comunitari. Sé que no podrem parlar de tot i que ens quedaran moltes coses per dir, però ella ho porta tot concentrat a dins del mòbil, així que no es descuidarà de res.

Com arribes a ser regidora de Medi Ambient?Quan vam fer la reunió de pactes no vam parlar fi ns al

fi nal de qui faria què, i quan ho vam fer, va ser per aptituds. De seguida va sortir que jo portaria la regidoria de Cultura, però també la de Medi Ambient perquè el tema de residus, mobilitat, manteniment espais verds... són temes dels que tinc una sensibilitat especial. He estat a la plataforma de Vilalba, sempre m’ha preocupat la defensa del territori. Tota l’àrea estava decantada cap a en Joan Masferrer però així, que no fos ell sol, que l’àrea no fos unipersonal, es va rebre molt bé.

Què comporta aquesta regidoria?Totes aquelles polítiques que tenen a veure amb la qualitat

de l’entorn, l’espai públic, l’entorn verd, però també les que estan relacionades amb les polítiques de mobilitat, la gestió

Marta Cordomí: “Treballo a la feina de la meva vida, no com un ferro roent, sinó com “guauuu!”, quantes coses per fer! quantes coses per treballar! i per fer un canvi social en què tothom surti guanyant”Regidora per la CUP de Medi Ambient, Cultura, Gent Gran i forma part de la Comissió de Comunicació. A més és Tinent d’Alcalde de l’àrea Desenvolupament Comunitari

Núria Aymerich

dels residus, l’arbrat, manteniment de camins rurals, educació ambiental, el BUC, la neteja de la riera...

Quan arribes, quin és el punt feble d’aquesta regidoria?

Em va donar la impressió de venir d’una època de molta fredor. Que consti que és una percepció absolutament meva. Semblava que tothom funcionés molt a toc de pitu, que es tingués poca confi ança en l’equip.

Mira, així que vaig entrar, s’anava a posar en marxa la campanya per posar l’herbicida als arbres. El nivell d’exigència era tan alt, que sí o sí calia posar-s’hi ja.

No som aquí per fer les feines de sempre o per seguir igual, sinó per millorar, per provocar canvis socials fi ns i tot. I si un canvi social ha de ser retirar l’herbicida per una qüestió de salut pública, doncs es fa. Potser costarà més diners, però serà sense el perjudici de la toxicitat de l’herbicida. El canvi és que volem neteja però volem també salut. No volem la neteja a qualsevol preu. Com a govern, la nostra prioritat no és la neteja perfecta dels espais, sinó altres coses que també han de millorar, cal mirar en conjunt.

I quin és el punt fort?He fl ipat molt amb la gent fantàstica

que hi ha treballant a les diferents àrees, és gent molt motivada, que aporten el millor d’elles, tant a nivell individual com col•lectiu. És el principal capital que tenim, la seva experiència i les ganes d’aportar moltes coses.

Algun projecte en aquesta regidoria?

Sempre m’ha preocupat la gestió del residus. Hi ha molt camp per recórrer, i per avançar i evolucionar cap a endavant, passa per separar cada cop millor. Cal conscienciar a les persones, que cadascú prengui la responsabilitat que la pròpia merda és pròpia i que un cop surt de casa, segueix essent problema un personal.

És controvertit perquè a ningú li agrada gestionar els seus residus. Ni és conscient del que suposa. Et diuen “no faig l’esforç perquè després va tot allà mateix”, “no perquè ja pago els meus impostos perquè ho facin”, “no perquè no tinc diners”... No. La responsabilitat dels teus residus, és teva. Dir que “Jo pago els meus impostos” és una perversió. De fet, no estàs pagant prou impostos. A la gent li agrada oblidar-se de la merda que llença però si volem aconseguir una selecció millor en origen, cal posar-se les piles, tothom.

I e l t e m a m o b i l i t a t ? A Cardedeu sempre ha estat un tema controvertit...

Cal recuperar els espais per a les persones, amb seguretat, amb salut... S’ha de pensar i construir. Cert que et pots posar

la gent en contra, però és un canvi social, és un nou model, és una major qualitat de vida. No només es tracta de netejar el carrer, cal assumir canvis que ens portaran millor qualitat.

Si fem zona per a vianants ha d’haver una resposta única. Quan es va fer per a vianants tota la zona de davant l’església.... el govern va rebre amenaces i tot! Avui si pensem en la plaça de l’església, algú voldria tornar a ahir, amb la carretera passant pel davant? Ningú. Avui té vitalitat, és de la gent.

El carrer Dr. Klein cal fer-lo per a vianants. És un eix comercial. Les botigues han de poder estar sense cotxes aturats al davant. Cal coratge i tenir menys por. Diries que els comerços més vitalitzats són els que pots aparcar davant? no. Pensa en tots els municipis en què s’ha fet la zona comercial pels vianants i són un èxit. Clar que cal buscar una zona d’aparcament propera. Però hem de poder accedir a peu. Volem espai públic per encabir gent, no cotxes. No podem aparcar davant de la botiga. Difi cultar l’aparcament, afavoreix la vida social...

Anem a Cultura.En aquesta regidoria hi ha el Centre Cultural, el bar

del costat, la biblioteca, la cessió espais, equipaments, mobiliari i material, l’Institut municipal de cultura...

El que era abans el Patronat de Cultura?Sí. Hi ha l’assemblea i el consell, que col•laboren

amb la regidoria. Ara volem reformular-ho perquè dins de Cultura entren moltes coses, art plàstiques, arts escèniques i els interessos són ben diferents. Així que estem pensant en especialitzar les comissions, que no sigui un calaix de sastre.

Després també tenim el Consorci de Normalització lingüística, volem fer campanyes pel català, treballar conjuntament, fi ns ara no s’havia tingut mai aquesta relació.

El Cinema Esbarjo-Verdi... De fet “Verdi” és només l’etiqueta que ha funcionat, però que cal pagar. Volem millorar el servei: que hi hagi més pel•lícules, que sigui més plural, que també hi hagi programació infantil, documentals... qui sap si haurem de prescindir de l’etiqueta “Verdi”.

El Govern de tu a tu

nas155.indd 14nas155.indd 14 04/12/2015 21:03:1104/12/2015 21:03:11

Desembre 2015El de Cardedeu -15-

Ara que estàs al Govern, com gestionareu la cessió d’espais i material... L’anterior mandat hi va haver moltes protestes pel que es feia pagar...

Jo no visc diferent d’estar a una banda o altra. Les coses són de tots, això ja ens ho van ensenyar a l’escola. És cert que el tema de la cessió d’espais suposa una despesa i una gestió, i em ve de gust transmetre a les entitats què implica realitzar qualsevol activitat que es faci, perquè tothom estigui al cas, que tot comporta compromís i responsabilitat. Però amb el matís que volem que hi hagi molta activitat, que no ens molesta, que ens agradarà que tothom sigui coneixedora i sigui partícip. Que igual que faries a casa teva ho facis aquí.

A mi m’agradaria avançar perquè les entitats ho tinguin fàcil per demanar equipaments i espais, i en tot cas que els privats siguin els que paguin més per aquesta cessió. I caldrà buscar una fórmula perquè pugui gestionar-ho la mateixa entitat, que ho deixi endreçat, net, en condicions.

I el tema de Festa Major?Es va endegar un procés participatiu que no ho era

gens. La festa actualment ja és participativa i segur que hi ha coses que es poden millorar. Per exemple, cal millor coordinació, anar més enllà de l’activitat pròpia que es fa, pensar més enllà i pensar en el conjunt de la població, que ja es pensa, però segur que es pot fer alguna correcció. I serà molt interessant plantejar-ho.

I el projecte de la Regidoria? M’agradaria poder disposar d’un centre neuràlgic

a la Textil Rase i quan abans millor, per donar servei a l’activitat cultural. Més enllà de les entitats que porten un valor afegit brutal, també hi ha una borsa de professionals, d’emprenedors dins l’àmbit cultural, continguts i creativitat. I hi ha un públic, tenim totes les potes que sustenten la cultura, les tenim representades i ens cal donar-li força. Tenim formació, encara que estigui molt dispersa, i serà brutal tenir un centre cultural a la Textil Rase, polivalent, que doni servei a diverses activitats i que sigui referent comarcal.

Ara ja Cardedeu és molt brutal, i no només ho diem nosaltres, sinó també ho diuen els que venen de fora. La singularitat d’aquest poble no es troba a tot arreu. Els resultats que s’assoleixen aquí no el tenen a altres llocs. Així que és un pecat mortal tractar la cultura com “festes i festasses”. Qui diu això no ha entès res. I a més a més, la cultura reporta benefi ci a tots els nivells: educatiu, comercial...

Fixa’t, tenim pavelló i centres esportius faraònics i en canvi cultura, amb tot el contingut i l’hiperactivisme... Necessita un espai adequat i aquest ha de ser la Textil Rase, amb tota la seva polivalència, i amb capacitat d’adaptar-se a la seva proposta... però ha d’existir. Anem a aprofitar l’espai que tenim i repercutirà molt en el conjunt del poble. Cal buscar suport d’altres administracions per fer-lo realitat, com equipament singular i necessari.

Però ho faràs en aquests quatre anys?Sí. Ja hi estem posats! Ara es comencen les

obres per la pell de la bèstia, és a dir, cobrir-la. Després faltarà l’interior. I jo espero que en quatre anys ho tindrem.

Continuem! La regidoria de la Gent Gran.

És la regidoria més simple. Consisteix en donar sortida a les propostes de la gent gran activa. Clar que també organitzem una sortida amb els avis o el lots per a la gent de més de 90 anys. Però bàsicament es tracta de deixar que facin.

Mantenim relació amb les dues entitats, tant el casal de la gent gran, com l’associació de jubilats i la gent gran de la fabrica vella. Mantenim la relació de cooperació, entesa, els donem suport per poder projectar activitats amb aquestes entitats...

I la relació entre la gent gran del casal i de la fàbrica vella?

Hi ha una relació mínima, cadascuna té les seves inquietuds, però comparteixen algunes activitats. Hi ha gent que va als dos casals!

S’ha de centrar en polir el que ja es fa. Hem d’estar perquè sigui oberta a tot el públic de gent gran i donar-ho a conèixer a la gent que encara no hi participa. Hem de promoure les coses que no fan però que des d’una visió pública, podem pensar i oferir, comunicar, promoure... polir-la com a servei públic, aquesta és la nostra responsabilitat.

Jo no m’he d’empescar coses noves, sinó agafar el que hi ha i permetre que pugui ser i el que funciona, que continuï.

I a la comissió de comunicació, aquesta comissió és nova.

Vam creure seria molt millor que poguéssim estar representats dels dos partits. Des de la CUP sempre hem pensat que governar és un projecte col•lectiu, no un alcalde i a sota els regidors, sinó comunicar com a grup.

Per això, com que és molt important comunicar, volíem ser-hi i fer-ho amb quatre mans: la Núria i jo. La regidoria depèn de l’alcalde però la comissió és molt fructífera. Combinem una manera de pensar diferent però complementària. La Núria, per exemple, té una visió més institucional.

A mi m’agrada comunicar, m’apassiona moltíssim, m’agrada ser creativa, informativa, no ser propagandística. Ser informativa és una eina, per fer pedagogia, per fer arribar el que vols a la gent, res és en va, crucial per poder explicar el que fem perquè s’entengui. La població pot entendre les coses si els ho expliques i així responsabilitzar-les i fer-les coparticipar.

Quina relació teniu CUP i ERC?Estem molt bé. Ens oblidem que som dos

partits. Jo amb la gent que treballo, per exemple, amb en Rafael, m’hi entenc molt bé. I amb en Masferrer, em motiva molt treballar-hi. Riem, ens ho passem bé. Podem construir coses molt xules, i estem molt motivats.

Vas anar a viure a Valls. Com ho fas ara?

Jo els últims dos anys tenia feina a la Conca de Barberà i vaig anar a viure a Valls amb la meva parella. Estava a l’oposició així que m’ho muntava per estar mitja setmana aquí i l’altra allà. Llàstima que el transport públic faci pena perquè això em suposava a més unes despeses altes. Era molt cansat. Així que vaig dir que no volia tornar a ser cap de llista, que no m’ho podia permetre. I va sortir en Benet, un ultramegacrac cap de llista. Jo vaig dir que com a molt a munt seria la tercera i que ens ho combinaríem. I sortim quatre! I podem fer govern. I se’m planteja poder fer un projecte d’esquerres i transformador a Cardedeu.

Tinc ganes de viure això! I la meva parella em va animar molt. Al govern pots canviar moltes coses, evidentment m’apassionava més aquesta feina que la que feia. I vaig decidir “abandonar” la meva parella (riu). Ara ens trobem una tarda i el cap de setmana ens veiem, ve ell o vaig jo. És molt dur i estrany. Però són quatre anys, perquè el codi ètic de la CUP no permet més. Així que estaré treballant quatre anys a la feina de la meva vida, no com un ferro roent, sinó com “guauuu!”, quantes coses per fer, quantes coses per treballar i per fer un canvi social en què tothom surti guanyant.

nas155.indd 15nas155.indd 15 04/12/2015 21:03:1204/12/2015 21:03:12

-16- Desembre 2015 El de Cardedeu

La veu dels nostres polítics

Agrupació Local de CiU Agrupació Local PSC Cardedeu

Assemblea CUP Cardedeu cardedeu@cup.cat

Esquerra - Acord Independentista Cardedeuwww.esquerra.cat/cardedeu

Les Fires de Cardedeu

Amb l’arribada del mes de desembre tornen les celebracions familiars, les compres, els àpats amb amics i companys de feina... A Cardedeu, l’encesa

de l’enllumenat de nadal dels carrers i la “Fira del Nadal i del torró artesà” són el tret de sortida d’aquest mes ple de tradicions.

Un any més tenim l’oportunitat de comprar en el comerç i restauració de Cardedeu amb una oferta variada i atractiva. Des de l'ajuntament estem treballant per fomentar el comerç de proximitat i de Km0, creant un eix comercial que sigui zona de passeig i de compra. Un gran espai comercial a l’aire lliure on gaudir del tracte personal i de proximitat de les nostres botigues, un espai per a les persones vianants que contribueixi a fer més agradable l’experiència de passejar, de fer poble i fer comerç.

Des de l’arribada al govern estem treballant per renovar les fi res i mercats. Fins a dia d’avui s’ha fet molt bona feina, tenim la sort de tenir entitats i associacions que treballen de forma incansable i des de fa molts anys per l’organització de fi res al nostre poble.

Amb l’experiència d’aquest recorregut creiem que és el moment d’intentar anar més enllà i buscar l’estratègia diferenciadora que pugui posicionar les nostres fi res respecte la gran oferta que hi ha a tot el territori: fi res de nadal, de productes de la terra, de difusió del patrimoni... Cal trobar aquell tret identitari de les fi res de Cardedeu que la facin diferent a la de qualsevol altre poble de la comarca i que tinguin el màxim d'atractiu possible.

Estem trobant molt bona rebuda per part de les entitats i associacions que treballen per la cultura i la dinamització econòmica del nostre poble. Emprenem un any nou ple de projectes engrescadors, estem a la vostra disposició per a treballar de forma coordinada en el desenvolupament i la promoció local de Cardedeu.

Bones festes i bona entrada d’any!

Per què l'IBI ens agrada tant?

Al ple d'octubre es van discutir les noves ordenances fi scals de Cardedeu i, com és tradició, l'IBI va centrar la major part dels debats i de les

critiques de l'oposició. Que l'IBI sigui polèmic no hauria d'estranyar gaire: un terç dels ingressos dels

ajuntaments depenen d'aquest impost que grava el valor dels habitatges en un país on tres quartes parts de les llars viuen de propietat. Si sempre hi ha una tensió entre la capacitat de fer coses de les administracions i la seva capacitat de recaptar, com no n'hi hauria d'haver en el cas dels Ajuntaments, la possibilitat d'actuar dels quals està estretament lligada a la seva capacitat de gravar un bé que té quasi tothom: una residència. Perquè, sí, la major part de l'IBI prové dels habitatges

Així, si és un impost que grava linialment un bé que tenen quasi totes les famílies, per què l'IBI ens agrada tant?

Doncs, malgrat les seves limitacions, l'IBI ens agrada per –com a mínim– tres motius. El primer, perquè és un impost que enlloc de gravar l'activitat –desincentivant-la– grava el patrimoni. El segon, perquè és un impost que grava un bé que no pot marxar enlloc i per tant resol un dels problemes més greus que tenen els sistemes fi scals les darreres dècades: la competència a la baixa per evitar l'elusió fi scal. Un dels problemes de gravar els rics és precisament la difi cultat de gravar uns actius fi nancers que es belluguen amb facilitat arreu del món, però la majoria de persones que tenen molts actius fi nancers també tenen molts actius immobiliaris i per tant gravant el patrimoni immobiliari podem gravar els rics sense haver d'empaitar les seves riqueses. I tercer, perquè bona part del creixement de les desigualtats s'explica sobretot per l'augment dels preus dels actius immobiliaris: qui més es va enriquir durant la bombolla van ser els bancs i els propietaris que van veure com el preu de les seves cases augmentava.

L'IBI, per tant, és un impost que grava un bé que cal gravar. El repte que tenim ara és trobar fórmules per fer-lo cada cop més progressiu. Els tipus diferenciats que hem introduït enguany van en aquesta línia: pujar el tipus a les fi nques de més valor. De cara a anys futurs haurem de trobar maneres per fer que pagui més qui té més riqueses sumant totes les propietats i trobar sistemes de tarifi cació social perquè pagui menys qui tingui com a única propietat una primera residència.

El temps és allò que passa mentre la Soraya se’ns riu a la cara

Ja fa mig any que Cardedeu té nou govern. De les 8 porcions que té una legislatura, ja ens n’hem menjat una. Sis mesos haurien de donar per molt però només cal haver assistit a un sol ple per veure que han donat per ben poc. Invalidar la Ronda Oest, un acte de pura propaganda. Un pressupost que com el propi govern reconeixia, era el que els hi venia fet del govern anterior. I el PAM.

El PAM és el full de ruta d’un consistori. El que farà a la vila durant la legislatura. Com a tal, ha de ser realista, concret, específi c... ha d’incloure la partida pressupostària que implica cada acció (aproximada, però el més ajustada possible), ha de ser realitzable...

Heu llegit el PAM que ens ha presentat el nou govern? No. Doncs no cal que ho feu. Conceptes bagues, inconcrets, declaracions d’intensions... S’uniran els dos parcs o no? Vés a saber. El centre es peatonalitzarà? Qui sap... I la Tèxtil Rase, què és això de la Fàbrica de Cultura?

Cal una menció especial a la gestió de la poda i la tala dels arbres. La poda s’ha fet a destemps i això, com veurem en els propers temps, malmetrà el nostre arbrat. Aquest any, Cardedeu ha obtingut el distintiu de Vila Florida, bàsicament perquè el jurat va avaluar la nostra vila el març de l’any passat. Però si es segueix maltractant d’aquesta manera els nostres espais verds, de ben segur que perdrem aquest reconeixement.

I un fort aplaudiment als troncs que, un cop tallats els arbres, van quedar estesos de qualsevol manera, durant una bona pila de dies. Descoordinació inadmissible entre regidories.

A nivell nacional, mentrestant, assistim a l’esperpèntica negació reiterada per part de la CUP a permetre que, per fi , tinguem un govern estable que ens porti a la tant desitjada independència. El temps és allò que passa mentre la Soraya se’ns riu a la cara prestant-nos els nostres propis diners, en forma de FLA. I la CUP anar fent assemblees.

Les polítiques importants requereixen consens

En el darrer Ple es va aprovar defi nitivament l’ordenança reguladora sobre verifi cació de pisos buits. Amb aquesta aprovació Cardedeu es dota d’un instrument per conèixer el nombre de pisos desocupats a la vila i en conseqüència intentar la seva mobilització per posar-los a disposició de persones amb problemes d’accés a l’habitatge.

Això que hauria de ser una gran notícia i una fi ta a destacar, tal com ho va fer l’Alcalde en una entrevista concedida al diari El 9Nou, malauradament solament va comptar amb el suport de l’equip de govern. Un tema tan important com l’accés a l’habitatge, hauria de suscitar sinó unanimitat, un recolzament el més ampli possible del conjunt de les forces polítiques que composem el consistori.

Aquest recolzament ampli no ha estat possible perquè des del govern no s’han fet les coses bé, ha mancat diàleg, voluntat d’arribar a acords i una explicació de les polítiques d’habitatge a aplicar. Solament ha existit, en el nostre entendre, durant la major part del procés, una voluntat d’aplicar el que es coneix com “l’aritmètica de les majories” i la idea que l’oposició solament busca difi cultar l’acció de govern. Solament quan s’han adonat que s’havien fet les coses malament, s’ha canviat d’actitud i s’han començat a explicar les coses, tot i que massa tard.

No és la primera vegada que això succeeix, solament recordar que la moció del correllengua, per manca de voluntat d’arribar a acords, solament es va aprovar amb els vots del govern, el recolzament més baix des que aquesta moció es sotmet al Ple de l’Ajuntament.

Des del Grup del PSC, en tot moment hem manifestat la nostra voluntat que les coses es facin de forma correcta i de parlar i arribar a acords en una qüestió tan important com és l’accés a l’habitatge.

Desitgem que amb el nou any que comencem les coses canviïn i des del govern hi hagi més diàleg i voluntat de consensuar les polítiques importants.

Bon Nadal a Tothom.

nas155.indd 16nas155.indd 16 04/12/2015 21:03:1204/12/2015 21:03:12

Desembre 2015El de Cardedeu -17-

La bústia

Aquesta secció és oberta a tothom Podeu enviar les vostres cartes per correu electrònic a elnasdecardedeu@gmail.com, per correu tradicional a c/ Sant Ramon, 23 08440 Cardedeu o

passant per les nostres ofi cines. Només us demanem que sigueu breus i respectuosos.Imprescindible que estiguin signades. Moltes gràcies! (Ens reservem el dret de publicar-les en funció de l’espai disponible.)

KEEP CALM

Acabo de llegir el Manifest de la Regidoria d’Igualtat de Cardedeu. He vist la llum.

Primer paràgraf : l’Ajuntament manifesta el seu rebuig a la violència masclista. És bo saber-ho.

Salto al tercer paràgraf, on l’autor ens recorda que l’Estat i el Govern s’han limitat a fer declaracions d’intensions i lleis sense recursos. Això, aquí a Cardedeu no serà així. Per això, fan aquesta declaració d’intensions i per això tenim una regidoria d’Igualtat sense recursos. Ai, ara m’he embolicat...

Seguim, quart paràgraf : “No ens tremolarà la veu en dir que això és un feminicidi!” El doctor Perogrullo n’estaria orgullós, d’aquesta frase. Jo,

que a un cabró que pega a la seva dona fi ns a matar-la, li deia “cabró assassí”. Doncs no: és un feminicida.

Aclarit el problema, què podem fer-hi? Hem d’acabar amb la estructura capitalista patriarcal. PAM! Jo, que creia que a casa meva ens repartíem les tasques i les responsabilitats amb la meva dona, resulta que en tant que patriarca capitalista, el que estava fent és oprimir-la! He dit “la meva dona”? Volia dir la persona que lliurement ha decidit sobre el seu cos i la seva sexualitat per exercir des de la igualtat el rol femení dins d’una estructura familiar no jerarquitzada. Així s’entén més bé, oi?

Llegeixo el darrer paràgraf, on esperava trobar la solució. I em queda clar: hem d’atacar col•lectivament i individualment el problema, deconstruir el paradigma patriarcal i crear una diagnosi acurada. Per culpa del meu

Per al·lusions, aclariments

Des de la CUP de Cardedeu agraïm aquest espai per poder respondre al text escrit pel grup municipal de GpC. Considerem que l’escrit difon informacions esbiaixades que van més enllà de les legítimes discrepàncies sobre l’acció de govern i que pretén qüestionar que la CUP sigui fi del al seu programa polític i codi ètic.

Primer de tot, en referència a la neteja viària, cal dir que tal i com hem organitzat l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, aquest tema pertany a la regidoria de medi ambient i és per això que la resposta a les dues preguntes de l’oposició al Ple d’octubre les va fer la regidora Marta

Cordomí, responsable de medi ambient.Tant les empreses, com el personal tècnic que

s'encarrega de la neteja viària, com el volum de suggeriments que es van rebent i el seu seguiment, són els mateixos que a l'anterior legislatura. Podem debatre sobre les actuacions que s’estan duent a terme però no existeix cap fonament per a les crítiques a la desatenció de certes àrees.

En la mateixa línia, la regidora de medi ambient va marxar a l’estranger exactament 17 dies del mes de setembre, la majoria dels quals va estar atenent,

a distància, els correus de la feina. Aquests 17 dies formaven part de les vacances que no va fer a l’estiu.

Finalment, la CUP és l’únic partit que ha fet un debat seriós sobre les retribucions dels seus càrrecs electes i tenim un codi ètic amb uns topalls molt clars que totes complim estrictament. Si algunes cobren més que determinats regidors de l’anterior govern és perquè tenen dedicació completa enlloc de parcial, és a dir que dediquen el 100% (i més) de la jornada a la seva tasca de regidores i no tenen cap altra font d’ingressos.

CUP Cardedeu

paradigma mental capitalista hetero-patriarcal, no he entès res del què proposen.

Posem-nos seriosos: a Catalunya moren entre 10 i 20 dones cada any per pallisses dels seus marits. Moltíssimes més reben maltractaments de tot tipus que sovint han de viure en silenci. No hi ha un remei màgic per posar fi aquesta xacra social però sí que, entre tots podem educar en valors de respecte i igualtat a les escoles, a la feina, a casa... És feina i responsabilitat de tots l’estar atents davant de símptomes de possibles víctimes del nostre entorn. Hi ha moltes coses que podem fer per ajudar a les dones maltractades, però és evident que el postureig d’un trist pamfl et, buit de contingut, no és una d’elles.

Jordi Nadal

Avaluacions

EX: Excel·lent NOT: Notable BÉ SUF: Aprovat INS: Insufi cient DEF: Defi cient

A Víctor Busquet, pel treball sobre l’Associació de Veïns del Centre, que s’ha publicat en forma de llibret pel 20è aniversari de l’entitat

Al fet, difícilment es pot fer diferent amb els mitjans que hi ha, que el Gran recapte es faci a la sortida de grans superfícies, promovent la compra allà en detriment del petit comerç.

A qui ha de tenir cura que les rates no campin pels carrers

Als qui s’omplen la boca de defensar i promoure el català i usen constantment paraules i expressions en anglès.

Al polítics que són dogmàtics

Al Govern per fer públic el PAM, que és posar les cartes dalt la taula

La Foto Xavier Navarro

Els Trabucaires, a part de galejar i fer soroll, són coneguts per ser golafres. Però en una recent trobada amb Trabucaires d’Igualada van menjar en un lloc fi , i es van treure les boines i van utilitzar coberts.

nas155.indd 17nas155.indd 17 04/12/2015 21:03:1304/12/2015 21:03:13

-18- Desembre 2015 El de Cardedeu

Ple ordinari del 25 de novembreUna columna més

Per Miquel Pujadas

Tot esperant un patapam

Patapam expressa l’encert d’un cop, d’un tret, d’una acció, d’una decisió. I tant en el Ple del passat

mes de novembre, com en l’ambient polític general que es respira arreu de Catalunya, tothom està una mica a l’espera que hi hagi algun patapam.

De moment, l’Ajuntament ja ha fet el seu PAM (programa d’actuació municipal), i ara esperem faci el patapam amb un bon pressupost que li doni llum verda i executivitat; és a dir, calers. De bones idees i propostes n’està farcit, i entre ERC i la CUP ens han posat la mel a la boca amb “Projectes de poble”, com han anomenat, tan potents com la municipalització d’alguns serveis avui prestats de manera indirecta per empreses privades, o l’antiga fàbrica Tèxtil Rase d’una vegada convertida en Fàbrica de Cultura, o aconseguir el Residu Zero com a objectiu en la gestió dels residus municipals, o avançar de manera decidida cap a un parc públic d’habitatge social i no abandonar a la seva sort veïns amb risc imminent de pèrdua d’habitatge, o facilitar la mobilitat en bici i a peu per un Cardedeu més sostenible, o fer una cosa tan senzilla i pendent com un Ajuntament molt més modern, eficient, participatiu i transparent.

També hi ha alguns regidors que esperen els seus respectius patapams. Com en Jordi Abad, de GPC, que diu interposarà un recurs contenciós-administratiu en contra de l’aprovació defi nitiva de l’ordenança municipal reguladora sobre verificació d’habitatges buits; a veure si ell sol aconsegueix tombar una ordenança fonamentada en la Llei 14/2015 de l’impost sobre els habitatges buits, que compta amb tot un seguit d’informes jurídics favorables i que el Ple va aprovar amb 9 vots a favor, 7 abstencions i només el seu vot en contra. O la Míriam Nogueras; que de desconeguda en la vida local cardedeuenca ha passat a fl amant número 2 de la candidatura de CIU en les darreres municipals, i ara es presentarà en el quart lloc per Barcelona a la llista de “Democràcia i Llibertat” en les eleccions al Congrés de Diputats de Madrid. Si a això afegim que també l’hem vista aparèixer com a tertuliana en alguna televisió estatal; tot és possible en aquesta fulgurant carrera política.

I pel final, el millor dels patapams possibles. El patapam que seria un acord entre Junts pel Sí i la CUP que investís un President, o Presidenta, que anomenés un govern que iniciés la desconnexió democràtica de l’estat espanyol i l’avanç d’un procés constituent cap a la proclamació de la república catalana i el nou estat independent català. Un país nou que donés cabuda als anhels de llibertat i justícia social que sempre han remogut les consciències de molts catalans i catalanes, que donés solucions a les persones que més ho necessiten, que donés esperances d’un futur millor. I tan de bo, ara mateix, ens posem dempeus altra vegada i sentim el patapam de tots solemnement i clar.

A l’inici del Ple, l’alcalde Enric Olivé (ERC) diu que no ha estat possible llegir un manifest en comú sobre les víctimes de la violència masclista i al menys es farà un minut de silenci.

Un cop fet aquest amb el Consistori de peu, comença el Ple, amb l’aprovació de l’acta del Ple anterior, per unanimitat.

Aprovats els comptes generalsEl Secretari explica les qüestions procedimentals i després

l’alcalde diu que la Comissió de Comptes la formen tots els regidors, l’han vist i ara sols queda aprovar-ho per Ple. Vol explicar que es tracta d’una avaluació formal de la solvència de l’Entitat. Hi ha un actiu de 43.996.000 i un patrimoni de 24.100.000 euros. De l’anàlisi fi nancer hi ha un equilibri a curt termini, amb 3.000.000 a tresoreria i que s’està pagant amb regularitat, amb terminis acceptables. Existeixen tres operacions de crèdit, dues amb la Diputació i una amb el banc de Sabadell. La resta del deute és de 47% sobre ingressos i per habitant, de 467.93 euros

Diu que de la previsió de despesa que hi havia es va realitzar el 85% i de la previsió d’ingressos es va rebre el 91%. L’impost de plusvàlua és el que provoca més disfuncions, i queda un romanent de 3.500.000.

Jaume Gelada (PP) diu que això és del 2014 i valoren positivament que sobri, però signifi ca que es podien haver baixat impostos, perquè no calia tant. Pensa que aquests comptes no són reals, perquè s’arrosseguen coses dels 2012 i 2013. Opina que s’hauria de fer servir per recuperar crèdits i pagar menys d’interessos, que l’estalvi es podria fer servir per temes socials i inversions.

Jordi Abad (GpC) diu que no hi té res a dir.Ramon Hurtado (PSC) diu que amb el romanent s’actua

com una entitat bancària, tenint calers al banc en lloc de fer-los servir.

Calamanda Vila (CDC) s’alegra de que el deute per habitant no arribi a 500 euros. Votaran a favor, tot i que del romanent no hi ha gaire temps per a fer-ne res.

Olivé diu que tot això és una foto de com estan les coses el desembre del 2014.

Hurtado pregunta a quant temps es paga als proveïdors.Respon la Interventora, dient que després d’un sotrac de

posar-se al dia per canvi de persona i vacances estan en el mes.

Voten a favor 12, ERC CUP i CDC i 5 s’abstenen, PSC, GpC i PP

17979 habitantsOlivé informa que el padró refl exa a 1 de gener del 2015

17979 habitants, dels que 51% són dones i que hi ha 16716 de nacionalitat espanyola i un 6% d’estrangers. Aquesta quantitat de foranis ha baixat respecte a l’any anterior, que era d’un 8,6%, en els dos casos principalment americans i africans.

S’aprova per unanimitat.

S’aprova l’ordenança reguladora de pisos buitsEs va començar amb un minut de silenci per les víctimes de la violència de gènere

Habitatges buitsEl següent punt és la resolució

d’al•legacions i aprovació defi nitiva de l’ordenança municipal reguladora sobre verifi cació d’habitatges buits.

L’exposa Benet Fusté (CUP) que diu que no s’han acceptat al•legacions, que eren de Convergència. Admet que potser va ser impetuós, al principi de legislatura, però l’objecte de l’ordenança no és només perseguir a les entitats fi nanceres, que van fer la bombolla, s’ha d’aconseguir habitatges de renda baixa. Aquestes tenen pisos nous, de renda més alta, i els particulars tenen els habitatges antics, que a canvi d’incentius s’ha de facilitar que els posin a lloguer.

Gelada diu que és un monotema i culebron, com es diria en el mandat anterior. Diu que es van abstenir en l’anterior Ple que es va portar el tema, per no quedar clar que es vagi contra les entitats per aconseguir llogues social, però després es van incloure els particulars i això els preocupa, perquè les entitats són una cosa i entre els particulars hi ha treballadors que poden tenir un parell de pisos i no poden ser tractats igual. Diu que és culebron perquè es retira i presenta per aprovar-lo pel darrera.

Abad diu que amb l ’anterior ordenança estava d’acord però ara no. Diu a Fusté que més que impetuós el que va fer va ser enganyar, presentant coses fora de termini, i com a grup municipal presentarà un contenciós administratiu si s’aprova com es porta ara.

José Quesada (PSC) diu que han parlat abastament l’ordenança i creu que la inexperiència de l’equip de govern ha fet que hi hagi vici de forma. Estan d’acord en fer una ordenança perquè afl orin habitatges buits, però mancava explicar que amés de fer sancions a les entitats bancàries es vol incloure als particulars. No ho veuen bé, perquè es pot guardar un pis per un fi ll, o l’avia, i s’està generalitzant. S’abstindran.

Carme Mallorques (CiU) diu que van fer una al•legació i no hi estan d’acord. Que el que es va aprovar el 30 d’abril estava bé, es va aprovar excepte la CUP i des de llavors s’ha perdut el temps.

Fusté diu a Gelada que parlar de coses públiques està bé i cal dedicar-hi temps. A Abad li diu que és afi cionat als focs d’encenalls, citant contenciosos, li diu que les al•legacions de la CUP fora de termini no es van acceptar. Ja hi ha lleis que diuen que tenir un pis sense fer servir 2 anys és sancionable, i no hi ha distinció entre entitats i particulars. Ja es podia haver fet legalment. Recorda que el 2008 hi havia 433 habitatges buits a Cardedeu, que el 2012 ja superaven els 800 i ara s’està per aquí mateix. Els estàndards europeus són d’un 20% de protecció oficial, aquí, a Cardedeu sols fent un 10% serien 700 pisos, i en

nas155.indd 18nas155.indd 18 04/12/2015 21:03:1304/12/2015 21:03:13

Desembre 2015El de Cardedeu -19-

Ple ordinari del 25 de novembre

hi ha 20. El parc existent està en mans privades. “Ara s’està fent un diagnòstic, es farà informació i esperen que no calguin sancions”.

Vila diu que no es digui que no van fer res, es va parlar amb entitats com el BBVA.

Abad recorda que l’ajuntament té un habitatge buit, del que en va parlar fa uns mesos, en el carrer Astúries i no està en el parc de buits, a vegades ha estat ocupat i potser el tenen en el parc okupa.

Mallorques s’estranya que hi hagi tants habitatges buits.

Fusté diu que és així, i que l’Ajuntament també té les “casetes dels mestres” a Àngel Guimerà, que pensen que podrien ser habitatges. A Abad li diu que el del carrer Astúries no està en un bon lloc, en mig del camp, que no és lloc per fer una inserció social.

Es vota i 9 ho fan a favor, ERC i CUP, 1 en contra GpC i 7 s’abstenen CiU, PSC i PP.

Qüestions contablesOlivé diu que s’hauria d’aprovar una modifi cació,

transferència de crèdit, de suplement de crèdit i crèdit extraordinari en el pressupost municipal de 2015. Diu que no varien les quantitats totals, que abans d’acabar l’any hi ha partides que necessiten diners i d’altres no es gastaran. Bàsicament són referides al clavegueram.

Hurtado diu que hi troba dos números de clavegueram discordants i també pregunta per les beques menjador, on creu hi ha un llistó alt, que es podria baixar perquè hi entri més canalla

Olivé contesta que en el pressupost de l’any que ve ja s’ajustaran mes.

Hi voten a favor 12, ERC, CUP i CiU, la resta, 5, s’absté PSC, GpC i PP

El següent punt és similar, Olivé diu que es tracta de pagar una despesa de 909.708.56 euros, per una feina feta.

Gelada diu que no volen buscar culpables, però que 900.000 euros són molts diners com per traspaperar les factures del 2012-2013 i 14, i no entén que es quedin en un calaix.

Hurtado diu el mateix, és una quantitat que no passa desapercebuda.

La resta no tenen res a dir i Olivé diu que l’import és tant alt perquè es tracta de factures del Consorci, sempre molt altes, i demana a la Interventora que expliqui què és.

Aquesta diu que no es van registrar les factures en el seu moment, no és que estiguessin en un calaix. No hi havia el crèdit pressupostat, es creia que ho recaptava la companyia d’aigües i aquesta ho liquidaria, era la taxa de clavegueram, però no es va fer així.

Vots per aprovar-ho, 12 a favor, ERC, CUP i CiU, i la resta s’absté 5, PSC, GpC i PP.

Després de donar compte dels decrets d’alcaldia i actes de Junta de Govern, tot per escrit, es passa a les informacions, però abans hi ha una certa confusió sobre si s’ha d’aprovar presentar per urgència una moció, en el fons la lectura d’un manifest contra la violència de gènere.

Tots hi voten a favor

Contra la violència de gènereGlòria Pascual (PSC) el llegeix. Un llarg escrit

amb xifres de víctimes i la refl exió de que s’ha de considerar un problema d’Estat, al considerar que és una violència que es genera en veure a la dona com una propietat. Per això es demana tolerància zero en el que genera aquest problema. Cita les lleis que hi ha i el fet que les retallades hagin afeblit les

xarxes que donen suport a les dones i es demana que es prioritzi i s’especialitzi la judicatura que ha de tractar aquests casos. També es demana un Pla Municipal, per la seva proximitat i que la Generalitat hi posi recursos i pressupost per crear un fons per cobrir impagats de pensions.

Gelada diu que el Govern de l’Estat ja té un pla que ja preveu això, però la moció tindrà el seu suport, ja que no té partidisme.

Laia Muñoz, CUP, vol destacar la tasca d’entitats feministes i destaca que l’estat espanyol ha rebaixat un 31% les dotacions per a aquest tema, pel que demostra que no li és prioritari. Insisteix en que la CUP demana pedagogia a les escoles.

Núria Hernandez, ERC, diu que amés d’això hi ha molts nanos que ho pateixen i també han de tenir ajud. Cal eliminar els estereotips del patriarcat: home fort que ha de protegir a la dona dèbil.

S’aprova per unanimitat, “dels presents” especifi ca el Secretari, perquè durant la lectura de la moció Míriam Nogueras. CDC ha marxat.

InformacionsHurtado diu que el 12 de desembre “Cardedeu

respon” recollirà menjar a la plaça de l’Església.Hug Lucchetti, CUP, diu que el 25 de novembre

es van fer actes al Mercat i xerrades i actes referents a la violència de gènere, dels que destaca que en el Casino es va projectar la pel•lícula “Solo te he dicho guapa”.

Núria Hernàndez parla de la Fira de Nadal, exposant el programa.

Marta Cordomí, CUP, diu que el butlletí “La Vila” sortirà el gener, més tard del que voldrien, i el calendari que aniria a la pàgina central el faran apart per a poder-lo repartir abans de Cap d’Any. Sobre Cultura destaca el curs que va fer Pau Llonch. Destaca els espectacles que s’estan fent al CQK i de la projecció d’un documental sobre el tèxtil a l’Esbarjo. Afi rma que les mesures d’estalvi a les escoles han fet que el Granés hagi acumulat 500 euros, i el Mil•lenari més de 2000, pel que tal com diu el programa la meitat és per l’escola, i es farà servir per millores. Sobre Gent Gran s’estan fent treballs referents a alimentació. En Medi Ambient es fan talussos a la Riera, subvencionats en un 80% per l’ACA. També diu que s’estan replantant arbres, sòfores i alzines en lloc de les acàcies que s’han mort.

Muñoz diu que pel 3 de desembre, Dia de les persones discapacitades es faran jornades esportives. També informa que s’ha fet trobades per parlar dels refugiats.

Joan Masferrer ERC diu que s’han fet millores entorn de les escoles, ampliant voreres i placetes.

Precs i preguntesOlivé té una resposta al PSC i PP sobre la

cancel•lació de decrets en el Ple passat i diu que el “sistema” assigna número de decrets prèviament a que es portin a signar, abans que Intervenció o Jurídic diguin si es pot tirar endavant o no. El nou sistema electrònic que s’està fent elimina el problema.

Abad diu que no li responen al que va preguntar. Olivé s’estranya i li diu ho repeteixi.

Abad diu que és sobre les activitats del Casino Popular, sobre els desfibril•ladors... que és una millora, però quants policies els saben fer servir i tenen el carnet del DEA? També diu que hi ha rates, no li consta que ho tinguin en compte. Creu que la neteja en el Centre és bona, on tenen vots, però en els barris no. També demana la reunió pels guarniments de Nadal, que veu es posen pel centre i no s’ha parlat dels altres llocs. Vol saber si és cert el rumor de que el menjador social no seguirà. Ho

vol saber cert, perquè el tema va corrent i la gent està preocupada. Per últim, vol saber si l’Associació del Jubilat ha tornat els diners de les subvencions cobrades incorrectament.

Hurtado vol saber si s’ha acabat l’informe tècnic sobre el Casino i el perquè la gent que va col•laborar en els Casals d’estiu encara no ha cobrat.

Calamanda Vila diu que han fet un escrit, que no té resposta, sobre com es contracten les obres de la Gran Via Catalunya. També volen saber quin ús es farà del romanent i què passa amb el crèdit de 800.000 euros del Banc de Sabadell, així com conèixer què passa amb l’aparcament de Can Mills, que acaba conveni. També saber si el CEM ha concretat la concessió, perquè s’acaben els terminis.

Mallorques parla de modifi cacions del POUM que es van aprovar en Plens del 2014 i no se sap com estan.

RespostesLucchetti diu que el Casal d’estiu de La Fusteria

i el d’Esports han tingut un retard, en un cas per mal plantejament de la contractació, ja que la dinamitzadora està per una ETT i la resta en precari. S’han fet reserves de crèdit per pagar tot el 18 de desembre. La intenció fi nal és licitar el servei a La Fusteria perquè la gent estigui en condicions.

Olivé diu que avui mateix s’ha fet.Laia Muñoz diu que 4 desfi bril•ladors s’han

comprat, i 3 ja estan col•locats , així com els policies estan formats. Ara només falta el del CQK. Sobre les rates en hi ha moltes, no saben si més que fa un temps, però quan es fa una denúncia l’empresa que se’n cuida va en 24 hores per la zona. Sobre el menjador social hi ha un projecte del IES Pla Marcell, que no té paraigües jurídic, que s’està buscant.

Abad diu que s’ha de dir, perquè la gent està preocupada.

Cordomí diu a Abad que la neteja, que veu que el preocupa molt, també li preocupa a ella i les fulles per terra es diuen tardor, i s’intensifi ca la recollida, com cada any.

S’obre una discussió entre Cordomí i Abad sobre si se la creu o si amb el Sr. Pinós, com anterior regidor, tot estava més net i ell estava a tot arreu.

Masferrer respon a Hurtado que sobre el Casino l’expedient va quedar caducat perquè no estava dirigit a ningú, i ni els propietaris ni els que hi ha dins se’n van fer càrrec. Per fer un informe no hi ha permís per entrar, “ni per part dels propietaris ni per part dels senyors que hi ha dins” i des de fora no hi ha cap indici de que faci falta. Sobre el préstec del Banc de Sabadell, no és de 800.000, sinó de 500.000, per fer millores a les escoles o edifi cis municipals. Sobre Can Mills, la propietat va dir, pel maig, que no hi hauria renovació automàtica del conveni, i ara s’està negociant. En quant a les coses del POUM que diu la Sra. Mallorques la del polígon està a Urbanisme i s’espera l’aprovació defi nitiva i en quant a Les Pinedes, Urbanisme vol garantir que es deixa un corredor i la zona està pendent de veure quina densitat de construcció pot tenir, que sembla serà la que permetia el Pla del 1984.

Olivé li diu a Abad que sobre el Casino ja fa dos Plens es va explicar.

Abad respon que vol veure uns expedients, que ha demanat per escrit i Olivé contesta que ja ho solucionaran.

L’alcalde acaba el plenari a les 20.50, anunciant que el proper 22 de desembre se’n farà un d’extraordinari per presentar els pressupostos.

nas155.indd 19nas155.indd 19 04/12/2015 21:03:1304/12/2015 21:03:13

-20- Desembre 2015 El de Cardedeu

Darrera el taulellEn El NAS sempre ens ha interessat l’autònom, el petit o petita empresària, persones que han de tirar

endavant el seu negoci amb il·lusió, enginy, creativitat, iniciativa, amb tots els entrebancs del món, amb el somriure dibuixat al llavis quan entra el client passi el que passi, plenes de paciència, planejant projectes en nits d’insomni... Qui hi ha darrera el taulell? Ho esbrinem?

A mi m’agrada sentir-me bé per dins. És cert! No sempre ho aconsegueixo, també us ho haig de confessar, però vestir roba interior maca i còmode és importantíssim per sentir-me bé. La Isabel Castells als seus anuncis sempre hi té la frase “Tot allò que necessites per sentir-te bé per dins”. I té molta raó. Entres a la seva botiga i t’imagines vestida per dins amb les peces que hi té exposades.

Sink, per sentir-te més que bé per dinsEl millor de la botiga és la Isabel, perquè en un món ple de números i lletres ella troba el que s’ajusta al que necessites i que a més t’agradi

Ja m’agradaria ser la noia de la foto, però també hi ha una peça maca per a mi.

Com és que vas posar una botiga de moda íntima?

D’una banda els meus avis sempre havien tingut botiga, de comestibles, ben diferent. D’altra a mi m’agrada molt estar de cara al públic i volia tenir botiga. I per últim, la meva àvia havia sigut cotillaire i vam pensar en honor a ella, muntar aquesta.

I el nom? Signifi ca alguna cosa Sink?Volíem un nom que fos igual en català que en

castellà, i va sortir aquest!Com podem estar guapes per dins?No és fàcil! Però ja et dic que estar guapa per

dins és molt important. Hi ha moltes talles, moltes copes, perquè tothom té un cos diferent. Però si et deixes aconsellar, segur que trobem allò que et va bé i et fa sentir bé.

Fa una mica de vergonya deixar-se aconsellar?

No tothom té vergonya i jo sóc molt curosa. Que em deixes entrar a donar un cop d’ull i mirar si s’ajusta bé, si et ve estret d’aquí o massa ampla d’allà? doncs entro i t’ajudo. Que prefereixes que em quedi a fora? cap problema, jo et pregunto i anem fent. També a vegades deixo que s’ho provin al magatzem perquè se sentin més còmodes.

Tantes talles, lletres, copes... un embolic.Cert, perquè cada cos és ben diferent. Cal

l’amplada de l’esquena, la fondària del pit. Quan més alta és la lletra, més petita és l’esquena. Totes les lletres són compatibles.

I sabem la talla que necessitem?En general sí, però també hi ha gent que porta la

talla que no toca, li cau el tirant, li pressiona molt, li

sobra de pit... A vegades és la botiguera la que pot orientar-te en quina talla necessites i de sobte descobreixes que sempre compraves erròniament una talla en concret pensant que era la teva. Nosaltres fem una venda molt personalitzada, tenim una clientela molt fi del i l’acabes coneixent.

Quan compres tu, quin criteri utilitzes?Generalment ve el representant amb mostres i

t’aconsella el que es portarà. T’ensenya els models, colors, t’explica les novetats que hi ha, les millores que s’han introduït, que si els aros més fl exibles, que si el teixit, els colors...

Són homes?Gairebé tots. Diria que només he tingut una dona

representant. I com poden explicar-te quin és més còmode?Si és clar. Et suggereixen en funció del que més venen.

A més, anem a “Show rooms” i això sí que està molt bé perquè coneixes molta gent del ram i s’estableix molt companyersime.

Show rooms?Sí, són trobades professionals en què hi vas i et passen

vídeos, t’ensenyen els models, els pots tocar, t’expliquen les novetats que han introduït, com que ara enlloc de l’aro hi posen silicona perquè no faci mal, o que són antial•lèrgics... Vull dir que en aquestes sessions aprens molt i després això t’ajuda a l’hora d’aconsellar a les clientes.

I també va molt bé perquè parles amb altres botigueres, fas amistat i això després és útil perquè si un dia et falta una talla, la puguis trucar i fer un intercanvi, el que sigui. Està molt bé!

I pels homes?També! Pijames, calçotets i mitjons... Cert que no hi

ha tanta varietat, o és boxer o és slip, però també es van tornant més exigents, que si de cotó, de licra, les costures, que sí per pujar el cul, amb “relleno”...

Qui ve a la teva botiga, homes o dones?Tothom. Cert que potser més dones, però per Nadal qui

ve és l’home a escollir alguna cosa per a elles. Els homes, t’ho haig de dir, són uns compradors fantàstics: no miren

Núria Aymerich

nas155.indd 20nas155.indd 20 04/12/2015 21:03:1304/12/2015 21:03:13

Desembre 2015El de Cardedeu -21-

FITXASinkSant Eloi, 3

08440 CardedeuTel. 93 844 47 89Horaris:De dilluns a dissabte10h a 13.30h i de 17h a 20.15h Dimarts tancat.www.facebook.com/sink.cardedeu

el preu, miren que sigui molt maco, sofi sticat, sexi... i es deixen assessorar.

I com pots assessorar sense saber per qui són?Preguntant esbrines els gustos! Que si ha de ser més

funcional, més esportiu, més sexi, més... cap problema, molt bé. I després, alguna vegada ha tornat la dona a canviar-se’l per un de més còmode. (riem)

Què tens a la teva botiga?Calces, sostens, conjunts, calçotets, pijames, mitges,

mitjons, faixes, bodys, sostens per pròtesis que no són fàcils de trobar, talles especials, sostens d’estómac per a senyores grans...

Pensa, a més, que haig de fer les comandes d’un any per l’altre. Per exemple, ara compraré els pijames de l’hivern que ve. Els vestits de bany ja els vaig comprar al juliol pel proper estiu.

Amb tanta antelació?Ara es treballa sota comanda, els fabricants fan en funció

de les comandes que tenen. Abans quan se t’acabava un camisó trucaves i en demanaves més. Ara et diuen que ja s’ha acabat. Fan en funció del que s’ha demanat. Per això és tan important el representant. I equivocar-te a vegades no depèn de res més que si al fi nal fa fred o no, com ara, que tinc uns pijames que si no arriba el fred, ja em diràs!

També compro al major, vull dir que cada quinze dies baixo a Barcelona a buscar les coses que em fan falta, perquè una clienta m’ho ha demanat, perquè necessito alguna talla...

I la gent compra per internet la roba interior?Mira, potser les copes C, D i E que són les més habituals,

potser. O fi ns i tot van a botigues de grans cadenes. Però si necessites alguna cosa més especial, jo ho tinc tot. I aquí, com et deia abans, et puc ajudar a triar allò que et queda més bé i s’ajusta millor a tu.

Què passa quan acaba la temporada?Vendre rebaixat. I si així tampoc surt, l’any

següent ho segueixes tenint a preu rebaixat perquè és d’una temporada anterior. La gent s’hi fi xa i ho sap que és de l’any anterior.

Tens sempre la porta oberta?Sempre que puc. És la manera que a la gent

no li faci angúnia entrar. Hi ha gent que vol que l’ajudis, d’altra que només vol mirar, escollir per sí mateixes. Entren, miren i potser marxen sense comprar. Cap problema! Jo el que vull és que entrin i mirin què tinc. Per això deixo la porta oberta, perquè no es quedin a l’aparador.

Cardedeu és difícil?Sí, hi ha poc moviment i no sé per què. Hi ha

dies que no hi ha ningú al carrer. Dissabtes a la tarda és terrible. Obrir la botiga un dissabte a la tarda és per afi ció. Si tanques et sap greu perquè aleshores la gent té l’excusa d’anar a fora, però dissabtes a la tarda és molt durillo. I avorrit.

Et sorprèn que hi hagi gent que després de 9 anys encara no et coneguin. Cert que estic en un carrer una mica difícil. A l’hivern em veuen més perquè la llum de fora crida l’atenció, però a l’estiu passo més desapercebuda. Encara sort que fem pinya els botiguers del carrer. Ens ajudem, que si ara vaig a fer un cafè, vigila’m la botiga, que si arriben paquets, que si posa’m un cartell que estic malalta, que si tens canvi... ens ajudem molt.

Malalta? Et pots posar malalta?És molt dur ser autònom. Però m’encanta,

m’agrada molt la feina que faig. Jo treballaria aquí fi ns a la una de la nit. M’agrada molt el tracte amb la gent. S’asseuen aquí en aquesta cadira i m’expliquen la seva vida. Hi ha gent que em ve a fer una visita per explicar-me que han tingut un nét, o et porten codony que han fet... uf, és molt gratifi cant. Em fa feliç.

Avui al migdia, per exemple, portaré dues faixes a una dona que està a casa i que no pot sortir. Li portaré, se les provarà i si li va bé doncs genial i sinó, no passa res. Haig d’ajudar-la.

A l’any faig 10 dies de vacances i alguns ponts. Aquest any n’he fet una mica més perquè ha vingut la meva fi lla que viu a Santa Mònica i he estat per ella.

He vist el teu aparador, molt maco.Uf. Fer l’aparador és molt difícil, la veritat és

que t’ha de venir d’humor. La meva fi lla m’ajuda molt. Costa una mica pensar-lo i que et quedi

bé. Però és cert que la gent s’atura si fas un bon aparador. Jo l’intento fer cada quinze dies, màxim cada mes. Si tens l’aparador molt de temps igual, doncs la gent ja no s’atura.

I aquesta taula de cosir?Era de la meva sogra. És molt maca i sempre

la tinc en algun lloc o altre de la botiga. I aquells mobles me’ls han volgut fi ns i tot comprar. No em compren els pijames i em compren els mobles! (riem)

nas155.indd 21nas155.indd 21 04/12/2015 21:03:1404/12/2015 21:03:14

-22- Desembre 2015 El de Cardedeu

Dissabte 14 de novembre, entre quarts de cinc de la tarda i quart d’onze de la nit se celebra la 2ª Volta vila de Cardedeu, amb cotxes de més de 25 anys, clàssics. El president de la Federació catalana de Clàssics, Salvador Saura, és persona molt vinculada a Cardedeu i per això està molt satisfet de portar els cotxes a la vila

Inicialment es volia fer com a la primera edició, amb sortida i arribada al Pavelló i sopar a la Tèxtil Rase, però no hi ha hagut els permisos pertinents i el sopar es fa al Tarambana i l’arribada i sortida en el Karting.

Se celebra la segona Volta vila de CardedeuEl rally de clàssics amb un recorregut d’uns 200 quilòmetres aplega 37 participants

36 cotxes prenen la sortida. Inicialment eren 37, però un ha estat retirat en grua ja a l’aparcament del Karting, on estava el control de sortida, on anaven sortint minut a minut.

Es fa un recorregut de 197 kms dividit en dues seccions, que surt i acaba al Karting de Cardedeu i hi ha diversos controls, que en una cursa de regularitat, no es tracta de córrer sinó d’acostar-se a la mitjana de 49.9 kms/hora.

Si un vehicle excedeix en un 30% la velocitat promig és exclòs de la prova. S’ha de tenir en compte que per cada minut de retard en l’hora prevista es penalitza amb 10 punts i per cada minut d’avançament en 60.

De Cardedeu es va a Dosrius, després a Llinars, St. Celoni i Hostalrich. D’allà a St. Hilari Sacalm passant per Arbúcies i el Coll de Revell i es torna de St. Hilari per la carretera principal a Arbúcies i des d’allà es repeteix l’itinerari a la inversa, passant de Llinars a Cardedeu sense voltar per Dosrius.

Alguns dels vehicles feien referència als atemptats del dia anterior a París, lluint la bandera francesa amb crespó.

Redacció

L’Escola Les Aigües forma part d’un Projecte Erasmus+ d’àmbit europeu i en el qual hi participem les comunitats educatives de cinc centres de diferents països; a més del centre de Cardedeu hi ha escoles de Bèlgica, França, Itàlia i Grècia.

Des de l’octubre de 2015 fi ns al maig de 2017 es van realitzant trobades en els diferents països per fer el seguiment del projecte. Aquestes trobades són també una oportunitat per fer un intercanvi d’experiències pedagògiques i culturals. Aquest octubre ja s’ha fet la trobada a Messancy (Bèlgica), del 8 al 12 de febrer es farà a Cardedeu i del 9 al 13 de maig serà a Gardonne (França)

L’escola Les Aigües participa del programa europeu Erasmus+L’intercanvi amb les altres escoles que hi participen permet conèixer altres experiències pedagògiques i culturals

i en el curs 2016/17 es faran les trobades de Sermoneta (Itàlia) i Tessalònica (Grècia). L’eix de tot el projecte són els cinc sentits Wake up your European senses

Arran d’aquest esdeveniment, que serà a Cardedeu després de la setmana de Carnaval, i hi vindran aproximadament una quinzena de nois i noies i un altre tant de mestres dels altres països, l’escola té interès en poder mostrar una jornada oberta als cinc sentits on es manifestarà la diversitat de cultura catalana present a les entitats de Cardedeu i de la comarca. Bastoners, Diables, Trabucaires, Geganters, Agrupació Sardanista,... i amb els xics de Granollers. Amb tots ells s’està iniciant converses i l’escola ha creat una “Comissió Erasmus+ de l’Escola Les Aigües”.

Redacció

Repugna i preocupa veure

l’abundància de rates que

pels carrers de la vila sobten

a vianants que poden trobar-

les corrent per les voreres. En

aquest cas, però, la vianant

l’ha trobat al mig de la vorera

morta per, potser, algun

gat.

Les rates, un altre copRedacció

Carrer Esteve Barangé un matí qualsevol.

nas155.indd 22nas155.indd 22 04/12/2015 21:03:1404/12/2015 21:03:14

Desembre 2015El de Cardedeu -23-

El Ministeri d’Eduació ha concedit 90.000€ per a la realització del projecte “Juntos, alcanzando un sueño” en què participen l’Escola Germans Corbella, el Ofra VistaBella de Santa Cruz de Tenerife i el Maestra Caridad Ruiz de Sanlúcar de Barrameda.

Aquest projecte s’emmarca dins del disseny de propostes per la millora de l’aprenentatge de l’alumnat i concretament té com a objectiu compartir les bones pràctiques educatives que porten a terme aquests tres centres seleccionats.

D’aquesta manera, l’escola Germans Corbella aportarà la seva experiència en l’aprenentatge

L’Escola Germans Corbella escollida pel projecte “juntos, alcanzando un sueño”Dotat amb 90.000€ ‘pel MEC, els mestres dels tres centres seleccionats compartiran coneixements i experiències in situ

col·laboratiu, el centre de Tenerife aportarà els seus coneixements en la utilització de les Tecnologies de la Informació i Comunicació i de l’e-learning i per últim, el centre de Sanlúcar, compartirà les seves bones pràctiques en Educació Inclusiva per les quals van guanyar el Premi Marta Mata d’Educació l’any 2010

Gemma Vilaplana, directora de l’escola Germans Corbella explica que els mestres del centre han participat durant quatre cursos amb l’equip d’en Pere Pujolàs de la Universitat de Vic seguint el programa Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar: “La idea és fer un intercanvi

Redacció a tres bandes: cada escola visitant farà una formació a l’escola que acull i a l’hora veurà in situ l’experiència que porta a terme l’escola que es visita. A més a més, cada escola, quan faci d’amfi triona, buscarà una persona reconeguda del seu punt fort, per fer una xerrada sobre el tema”. En el cas de Cardedeu, es comptarà amb la presència ja confi rmada d’en Pere Pujolàs.

Compartir bones pràctiques contribuirà, assegura Vilaplana, a millorar la qualitat de la nostra educació.

nas155.indd 23nas155.indd 23 04/12/2015 21:03:1504/12/2015 21:03:15

-24- Desembre 2015 El de Cardedeu

Dins del projecte Teixidors organitzat per Artescena Social des del 27 de novembre fi ns al 20 de desembre, hi ha una sèrie d’activitats sota el nom “Estirem el fi l”. S’hi apleguen teatre, vídeo, una performance i també una exposició.

Artescena, després d'haver estrenat al març “Soroll de telers” i de desenvolupar el projecte Teixidores, i nosaltres què hi podem fer? amb els alumnes de 4rt de l' IES El Sui, inicia aquest seguit d’activitats passant el vídeo “Filant records” Memòria oral del tèxtil a Cardedeu. Aquest, compta amb l’assessorament històric de Ricard Ginjaume, la col•laboració de diverses entitats i l’experiència de moltes persones que van viure els fets que s’expliquen, tot coordinat per Olga Vinyals. Es va projectar en l’Esbarjo divendres dia 27.

Diumenge 29 es van fer dues representacions al Centre Cultural de “Soroll de telers”, inspirat en el llibre “El silenci dels telers” d’Assumpta Montellà

“Estirem el fi l”, la memòria del passat tèxtil a la vilaEn aquesta ocasió, Artescena i l’IES el Sui treballen conjuntament

Redacció

i en la recerca "Filant Prim" (Memòria oral de les dones treballadores a la indústria tèxtil de Cardedeu 1940-1970) de Maribel Tovar i Mercè Falguera.

El públic, limitat a unes 90 persones per sessió, estava assegut en l’escenari, en forma de ferradura, darrere la taula del director que controlava el taller. Tot porta a refl exionar sobre el paper de la dona, la dignitat en el treball, les situacions d’explotació actuals i el consum responsable.

Pel mes següent hi ha programada una exposició a l a T è x t i l R a s e , q u e s’inaugura el dia 10 i tindrà una performance on també intervindran alumnes de 4rt d’ESO de El Sui. L’exposició estarà oberta fi ns al dia 20.

Lluc Castells, de la generació que s’ha fet càrrec del taller Germans Castells de Cardedeu, ha rebut el Premi Butaca a la millor escenografi a.

El premi no el va poder recollir personalment, ho va fer en nom seu Julio Manrique, director de l’espectacle que li ha valgut el guardó: “El curiós incident del gos a mitjanit”.

Els Premis Butaca són els guardons més preuats en el món del teatre català. Van néixer l’any 1995 amb la intenció de crear uns premis que escollissin els espectadors, sense participació d’empreses i interessos professionals.

En Lluc, fi ns ara, ha estat una mica eclipsat pel seu pare i el seu oncle, però ara ja té un nom propi. Nascut el 1975, vint anys més tard ja està diplomat a la Massana en dibuix i les pràctiques no li han faltat.

Lluc Castells guanya el premi Butaca a la millor escenografi aLa família Castells segueix rebent premis i reconeixement

Ha treballat en l’escenografi a d’obres al Teatre lliure, Centre d’arts escèniques l’Alegria, a la Sala Muntaner, al Teatre Romea, a la Sala Becket, la sala Planeta, la sala petita del TNC, la sala Puigcerver del Teatre Lliure, el Lliure de Gràcia, el teatre Zorrilla, al Centre Dramàtic del Vallès... Amb directors com Joan Lluís Bozzo, Xicu Maso, Miquel Gorriz, Xavier Alberti, Xavier Pujolras, Judith Colell, Marta Carrasco, David Selvas, Fernando Bernués, Josep Maria Mestres, Pep Anton Gómez, Joan Anton Sánchez, Albert Boadella, Jordi Puntí, Joan Montanyés, Julio Manrique... precisament amb aquest ha preparat l’escenari que li ha donat el guardó.

Redacció

foto web

nas155.indd 24nas155.indd 24 04/12/2015 21:03:1504/12/2015 21:03:15

Desembre 2015El de Cardedeu -25-

Bon Nadal!!!

NeulesTorróNadalesMassapàEscudellaCavaPessebreTióPastoretsCaganerCanelonsRaïm

La sopa d’Ull patrocinada per:

nas155.indd 25nas155.indd 25 04/12/2015 21:03:1604/12/2015 21:03:16

-26- Desembre 2015 El de Cardedeu

La programació del PAM!, Poesia a manta, ha tornat a omplir els carrers i centres culturals del poble durant aquest mes de novembre,

Lorena Velasco

La 2ª edició del PAM! arriba amb forçaEl concert vermut amb Cesk Freixas o el fi nal de festa amb reconeguts poetes catalans han estat els plats forts del festival

en la segona edició del festival. El PAM!, organitzat per l’Associació Cultural Esquellot, ha aconseguit apropar la poesia, la música i l’art de la paraula al públic cardedeuenc de totes les edats.

El cicle va tenir el seu tret de sortida el dia 5 de novembre, amb un homenatge al poeta Màrius Sampere a l’ajuntament amb la presència de l’alcalde, Enric Olivé. L’endemà va ser el torn dels més petits i la biblioteca va acollir el recital infantil ‘La rateta que escombrava l’escaleta’, un dels actes amb millor acollida l’anterior edició. Enguany l’espectacle va ser la poesia musicada del tradicional conte, amb Martina Escoda.

La setmana següent el CECUCA va acollir un concert de hip hop del grup Ad Versaris, liderat pel cantant Pau Llonch, destacats al panorama català per les seves lletres de denúncia social. Llonch també va

oferir un taller de rap als instituts. Diumenge 15 va tenir lloc un dels actes centrals, el concert vermut del cantautor Cesk Freixas i el poeta Roc Casagran. Celebrat al pati de Vil•la Paquita, l’acte va reunir un públic relaxat disposat a gaudir dels acords de guitarra de Freixes recollits al seu darrer disc, ‘Tocats pel foc’ i les lletres reivindicatives del poeta, dins el poemari ‘L’ombra queixalada’, mentre prenien un aperitiu. Aquella mateixa tarda, va ser el torn de ‘Com elles’, un recorregut per les obres de les millors poetes del S. XX.

El cap de setmana del 21-22 de novembre va ser el tancament del festival, amb el sopar poètic i la competició de poemes ‘Micro obert’, celebrat al Tarambana el divendres nit. L’endemà es va celebrar el recital reivindicatiu ‘Poemes per la llibertat’ i la fi de festa ‘Pim pum pam! Recital fi nal brutal bestial’, va emplaçar-se diumenge al Tarambana. El tancament del PAM! va incloure una competició de recitals amb la presència d’importants poetes del panorama català actual, provinents de les editorials Terrícola, Labreu i Adia.

foto

: LV

Dijous 12 de novembre, a les 19 hores, es va fer l’acte ofi cial d’inici de la 23a edició del Voluntariat per la llengua a la Sala de les Columnes de l’Ajuntament. Organitzat pel Voluntariat per la llengua del Consorci per a la Normalització Lingüística, va comptar amb la presència de l’Agrupació Coral Cardedeuenca, així com de la

20 parelles lingüístiques inicien la 23a edició del Voluntariat per la llengua La presentació del curs es va fer a la Sala de les Columnes de l’Ajuntament

Redacció

regidora de Cultura Marta Cordomí, que va obrir l’acte amb unes paraules de benvinguda.

L’exposició itinerant "10 anys de VxL: un tast!", va ser comentada per la tècnica de l'Ofi cina de Català de Cardedeu, Assumpta Relats

Una vuitantena de persones entre alumnes, aprenents, voluntaris i cantaires van ocupar l a s a l a . 2 0 p a r e l l e s lingüístiques faran servir aquesta eina de cohesió social que, més enllà de formar parelles perquè conversin en català una

hora a la setmana, ofereix tant a voluntaris com aprenents la possibilitat de conèixer la realitat social i cultural.

Al seu torn, Jaume S a l a , p r e s i d e n t d e l'Agrupació Coral, va parlar de la trajectòria de l'entitat, que enguany celebra el centenari i que ha estat en molts moments e l pa l de paller de la cultura de Cardedeu. Després, dirigits per Emilio de la Linde, la Coral va oferir un parell de cançons i es va tenir un record per a l’Ovidi Montllor, en el vintè aniversari de la seva mort. La Coral va interpretar la cançó Als companys i tots junts, cantaires i assistents, van cantar La cançó de les balances

Garcia Egea, el pintor que cada dia regala la vista dels vianants penjant una obra diferent a la seva exposició de la paret de casa seva al carrer Lluís Vives, aquest cop ha exposat a la capella de Sant Corneli.

Nascut a Badalona el 19 d’agost del 1927, ha estat autodidacta en moltes coses, escriu, pinta,

Garcia Egea exposa paisatges a Sant CorneliL’artista cardedeuenc va mostrar el seu treball que ell anomena eclètic

composa música... I està desitjós de mostrar tot el que fa, però reconeix que és difícil, perquè publicar és molt car.

Del 14 al 20 de novembre es van poder veure paisatges, que ell anomena eclèctics, a la Capella. Molts d ’ e l l s a m b u n a tècnica que pocs utilitzen, un cop es posa el llapis dalt l ’espai blanc, no s’aixeca fi ns acabar el dibuix. Després es pot omplir de color.

Redacció

nas155.indd 26nas155.indd 26 04/12/2015 21:03:1704/12/2015 21:03:17

Desembre 2015El de Cardedeu -27-

La setmana del 13 al 22 de novembre va tenir la Ciència com a protagonista. Com cada any, el Museu, va organitzar diferents activitats i aquest cop, s’ha aprofi tat la celebració de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.

Divendres, a les set de la tarda, Guillem Mitjà, enginyer industrial i director d'operacions de l'empresa Neuroelectrics, va fer una xerrada, mostrant com la que intenta portar la neurociència es pot transformar en aplicacions mèdiques relacionades

El Museu celebra 20 anys de Setmana de la CiènciaEnguany els temes centrals han estat la llum i els sòls Redacció amb els equips de lectura i estimulació del cervell. Aquestes

aplicacions poden anar des del control remot d'aparells amb el cervell fi ns al tractament de dolor neuropàtic.

Dissabte i diumenge va ser Joan Conchello, mestre especialista en divulgació científica ,qui va explicar als més petits d'una manera amena i divertida, el món de les matemàtiques, el número PI i una mica d’història de les màquines de calcular, entre d’altres, així com experiments amb fenòmens sorprenents per entendre els conceptes bàsics de la física especialment pensats per poder gaudir-ne en família.

Durant la setmana, el propi Conchello i Carme Barrabés van fer tallers didàctics per als instituts.

També en els centres colars es va donar protagonisme a la Ciència. Concretament a l’Institut El Suí dediquen cada any la tercera setmana de novembre a fer activitats relacionades

amb la ciència des de totes les matèries: castellà, anglès, ciències socials,… des de les quals aprendre ciències. També es va fer un concurs de fotografi a i un mural col•lectiu amb les lletres de “setmana de la ciència”. On cada classe havia de portar paraules relacionades amb la ciència que comencessin amb la lletra que se’ls havia assignat. El mural, amb centenars de paraules, s’ha penjat al passadís de la planta baixa. . L’alumnat de matemàtiques de batxillerat va anar a la universitat de matemàtiques de la UB i van poder assistir a una xerrada sobre nombres aleatoris i participar en un taller. I com la resta de centres els alumnes de 4t d’ESO i de 1r de batxillerat van anar al Museu, a participar del tallers. Però noo van ser les úniques sortides, nn clàssic de la Setmana de la Ciència és la sortida de “Ciència i tecnologia a l’entorn del Tibidabo”. Van acabar amb una conferència a càrrec de José Luís Villanueva Cañas, “Explorant els genòmes de mamífers: lèmurs que hivernen”.

Diumenge 22 de novembre el teatre de proximitat es va colar en la Festa de la ratafi a. Moleskine és una obra de teatre de proximitat que difícilment es podrà veure sencera, perquè simultàniament es representen molts trossos, i només en pots veure un.

Originàriament es va estrenar a Reus, simulant que els espectadors veuen d’estranquis els preparatius del funerals d’algú

Es representa un fragment de Moleskine al TarambanaUna obra de teatre de Jordi Cervera i interpretada per Violant Llopis que l’espectador difícilment podrà veurà sencera

important i per tant no estan a la platea, on hi havia el taüt. En aquella ocasió es va repartir als espectadors, en grups de 5 persones, pels diferents llotges del teatre i a cada una va anar un actor representant un monòleg de 20 minuts, diferent per cada lloc.

A Cardedeu es va dur un d’aquets, Violant Llopis no està a l’escenari i explica una història d’amor i mort. I potser també d’amor i d’odi. I d’odi i mort. I de solitud i desesper. I d’esperança i de traïció. I de rebuig i d’acceptació. I de crisi i d’amargor. És una noia i un cadàver segons el relat de Jordi Cervera.

Calia reserva, i el preu de l’entrada el posava l’espectador.

foto

: Sa

nti J

imén

ez

Redacció Des del 13 de novembre, a L’Estació és allà, s’han exposat obres de petit format de manera col•lectiva.

Ana Gallinal, Ferran Castellnou, Jordi Aligué, Josep Clopés, Josep Massana, Loren Ramos, Lluís Estupiñan, Mercè Bubaré i Pep Fajardo posen a l’abast del públic fotografi a, gravat i escultura en ferro amb preus que oscil•len entre 100 i 300 euros.

40 x 40, títol per una exposició col·lectiva de petit format

Redacció

nas155.indd 27nas155.indd 27 04/12/2015 21:03:1704/12/2015 21:03:17

-28- Desembre 2015 El de Cardedeu

CAT MUSIC

Música, instruments, partitures i complements

ARMENGOL AUTOMOCIÓ

Regala-li una revisió de control per a la seva seguretat, una posada a punt o un canvi d’oli. I ara, al millor preu!

CAN BORDOI

Tenim els millors formatges per a fer un bon regal. Fem lots personalitzats.

CENTRE DE JARDINERIASant Antoni de Vilamajor

Tenim gran assoritment de ponsetiesTestos i plantesArbres de jardíCeràmicaTerres,

nas155.indd 28nas155.indd 28 04/12/2015 21:03:1804/12/2015 21:03:18

Desembre 2015El de Cardedeu -29-

C-MOBIL

Rellotges smartwatches. Mòbils, tablets, accessoris per a totes les operadores. Connexions a internet...

EL TALLER DE JOIERA

Dissenys propis. Un regal per a sempre.

FISIO TERÀPIES

Regala benestar: vals de tractament

EVEN CARS

Regala-li una aventura! Informa’t i reserva el seu moment.

DUAL

Moda juvenil, de dona. Bosses i complements

EL LLAMINER

Llaminadures, galetes, begudes, lots per a festes.

nas155.indd 29nas155.indd 29 04/12/2015 21:03:1804/12/2015 21:03:18

-30- Desembre 2015 El de Cardedeu

SAFSARA 2a mà i Outlet

Mobles TelevisionsElectrodomèstics Objectes decoratiusCalefactors Equips de músicaEtc...

NOU RAPIMARK

Regals personalitzats. També jocs i maunualitat per als més petits. Veure anunci!

RÀPID RIVAS

Comandaments a distància, duplicats de claus i complements per a tenir cura de les vostres sabates. Articles de pell. Paraigües...

LLINARS MOTORS

Regala Seguretat: manteniment del vehicle, canvi de pneumàtics, d’oli... Comprovem els 20 punts de seguretat mínims del vehicle. Un bon regal!

NÒMADA CRAFT

Papers, estris, tisores, taladros i tot el que necessites per fer craft!

El proper mes

Especial Moda

Anuncia’t i et trobaran!

93 871 34 79

nas155.indd 30nas155.indd 30 04/12/2015 21:03:1904/12/2015 21:03:19

Desembre 2015El de Cardedeu -31-

SINK

Tot en moda íntima, moltes idees per regalarRoba interiorPijamesMitjonsEspecialitat en talles grans

TERRA

Bijuteria Cd’s meditacióTeràpies Minerals Llibres de mandales Coixins de llavorsComplements d’homeopatia en imatgesEl benestar sempre és un bon regal: PAC’s de Relax, Teràpies i Equilibri

UEdeDRAC

Jocs de taula:PuzlesComplementsJocs per a totes les edats a partir de 6 mesos.

XQ?

Ve de lluny Per Toni Giménez

Incivics, egoistes i d’altres espècies...

Per què continuen tancades tantes parades al mercat Municipal?Per què no s’elimina el gir dels vehicles cap a Poble Sec a la cruïlla del carrer Girona amb carretera de Dosrius venint de Can Serra, i es fa aquell tram sols direcció est?Per què hi ha tants cartells enganxats per les parets incomplint les ordenances de civisme?Per què estan tan infrautilitzats els polígons industrials de Cardedeu?Per què hi ha tants carrils bici i s’ha de considerar afortunat qui fent servir la bicicleta cada dia, aguanta un trimestre sense que li robin?Per què no es van substituint voreres en carrers que les tenen estretes per fer tot el carrer a un sol nivell?Per què en molts llocs de treball la remuneració va més lligada a l’antiguitat que a la feina efectiva?Per què encara hi ha alguns botiguers que no entenen la utilitat de la zona vermella i l'ocupen ells?

Vés a Can Pistraus!

Can Pistraus era un bordell i casa de joc que hi havia a la muntanya de Montjuïc. L’expressió s’utilitza en el sentit de què et vagis a entretenir una estona i em deixis tranquil.

Vés-te’n a la porra!

La porra era un antic joc de pilota. Engegar algú a la porra era enviar-lo a jugar una estona.

Ens podeu enviar les vostres foto-denúncies per correu electrònic a elnasdecardedeu@gmail.com, per correu tradicional a c/ Sant Ramon, 23

08440 Cardedeu o passant per les nostres ofi cines. Heu d’indicar on heu fet la fotografi a, la data i un petit text explicatiu, i poseu el vostre nom i cognoms.

Moltes gràcies!

Fa 10 anys...• A la Sala de les Columnes es va fer una exposició d’objectes trobats,

els que s’anomenen objectes perduts, dipositats a la Policia: claus, agendes, ulleres, bitlleteres...

• El Casal del Jubilat pateix actes de vandalisme en què es van emportar les piles dels comandaments a distància.

• Roben dos ordinadors al complex de la Piscina coberta.

• L’IES Manel Raspall celebra 25 anys amb diversos actes que acaben amb un sopar de germanor.

• El Ple de desembre aprova un pressupost de 18.123.900 euros pel 2006.

• La Fira de Nadal la inaugura Joan Castaño, president del Consell Comarcal, Montse Cots, alcaldessa i Mercè Jubany, presidenta de l’AV del Centre.

• Joan Amat i Víctor Busquet presenten els seus llibres, respectivament “A Cardedeu, historias desde mi torreón” i “Històries d’amor”.

• La joieria March fa una exposició de joies d’estil modernista.

Efectivament els parcs, Pinetons, Bellavista, La Serreta... no són una mostra de civisme. I un centre educatiu proper a La Serreta vol conscienciar, i ensenyar als infants, de què les coses es poden fer millor

nas155.indd 31nas155.indd 31 04/12/2015 21:03:2004/12/2015 21:03:20

Resum meteorològic

Els ciutadans més petits Els NinsCollint taronges al jardí de l’escola

nas155.indd 32nas155.indd 32 04/12/2015 21:03:2004/12/2015 21:03:20