El patró narratiu-Joan Bellès

8/9/2019 El patr narratiu-Joan Bells

1/11

Didctica

Auto r Joan [email protected]

El patr narratiu: l'habilitat de narrar

Saber narrar s una habilitat que no est lligada necessriament a l 'activitat literria,sin que abasta la comunicaci en general. Aquest article s el tercer d'una srie desis sobre els patrons discursius, que en aquesta mateixa secci presenta el Gabinetde Didctica de la Direcci General de Poltica Lingstica. Tracta del patr narratiucom a forma d'organitzaci textual i ofereix uns suggeriments didctics que facilitena l'aula el desenvolupament de l'habilitat de narrar.

34

L'arr ibada de l'home a la lluna, el casamen t de la cosina, l'assassinat de la venadel cinqu pis, la invasi de l'Iraq, la compra d'u n no u ordinador, les vacances dela sogra, l'estrena de l'pera Faust, el nai xement de la nt a, el desm embrament deCata lunya . .. I milers de fets o esdeveniments que veiem succeir-se; i milers demilion s de fets qu e han succet; i la srieinfin ita de fets que s'esdevindran.Amb tot aquest material dispon ible, Duno podria bastir un a narraci, i, en canvi,amb una part m nima d 'aquest material,pot fer-ho un nen de cinc anys . Posat abanda el problema del codi i el cana l, unsser que concebi el mn en la seva totalita t, sense cap limitaci ni divisi que respongui a les nocions d 'espai i de temps,sense les idees de successi i de causaefecte, etc., no pot construir un relat narratiu . En canvi , qualsevol infant, la primeravegada, posem per cas, que ha arribat delparvulari amb un a mossegad a o amb unull de vellut, en explicar els fets davan t elspares, ha elaborat una seqncia qu e respon al patr narratiu. Condicionat per laprpia finitud, que no li permet d'abastarsin un nombre limitat de fet s, i dotat deles categories men ta ls d 'espai i de temps(en el sentit ms puramen t kanti) inherents a la naturalesa humana, comena aexercitar l'habilitat de narrar. Els pares, oel destinatari del relat, actuen espo ntniament com a incitadors i com a mestres delnovell narrador.'En efecte, l' infant sap, o aprn en aquellmoment , que ha d'explicar qu ha passat,qu e ha de dir com han comenat els fets,amb quin ordre s'ha n desenvolupat, qui nes persones hi han intervingut i com s'haacabat tot plegat. s possible que l'espon tan i mestre de na rrativa l'obligui a situar-seal punt de partida, a no ometre cap baulaessencial, a prescindir de detalls secundaris, i, a ms, li faci veure algunes poss-

bles contradiccions . Amb aix, l'aprenentde narrador in terioritza no sols les pautesbsiques d'u n patr sin tamb que el seurelat ha de ser creble, s a dir, ha de serverdic, o, com a mnim, ha de ser coheren t perqu sigui versemblant, qualitat sinherents al patr na rratiu.El verb narrar, aix com la resta de motsde la mateixa famlia lexical, no s de registre popular. Fora dels mbits literaris, lagent fa servir cor rentment el verb explicar.Aquest verb serveix tamb sovin t com asin ni m de descriure, si b descriure i elsseus derivats han tingut un mica ms defortuna . Tanma teix , la nostra gen t sol direxplica r com s X per designar una descripci, i, sobre to t, sol dir explicar qu hapassat per designar una narraci.Aquesta breu observaci, que ja palesaun a diferncia de referents en tre la narraci i la descripci, insinua un a estretarelaci entre el patr narr atiu i el patrdescriptiu, alhora que suggereix el carctermixt de l'anomena t patr explicatiu, nopro totpic, doncs, segons els criteris adoptats en la tipologia textual Tipotext?

Caracteritzaci del patr narratiuNarrar s, essencialment, explicar qu hapassat, o qu passa o qu passar. Aquestacte lingstic de comunicaci no s exclusiu de cap gnere: el podem trobar en un acrn ica periodstica, en l'exposici de fetsen un judici , en un diari de viatge, enun a carta, en un llibre d' histria, en un aconversa informal , en un conte, en un anovel-la, etc. Tampoc no s privatiu de captipus d'int ercanvi com unicatiu: tant es potdon ar en un in tercanvi individu al, com enun de social , com en un d' instit ucional.Sigui qu in sigui el gnere al qual pertanyel discurs i sigui quin sigui el tipus d'intercanvi comunicatiu, diem qu e hi ha una


2/11

narraci, o una seqncia narrativa sempre que h i podem reconixer els elementsconstitutius de l patr narratiu: un narrador, un narratari, un entramat d 'esdevenimen ts, en qu intervenen o sn concernits un s personatges, i una intencionalitat.Tot aix, plasmat amb unsde terminats element s lingstics que configuren el patr iel diferencien dels altres.Si b to t saquests elements estan estretament lligatsels uns amb els altres , s possible de fer un a dissecci metodolgica i parlar-ne separadament . Direm, doncs, quatrecoses de cadascun.El narradorEl pape r del narrador, les classes de narrador, la seva identificaci o no amb l'enunciador o amb l'autor del tex t, etc. snaspectes que han esta t mp liament exposats en l'es tudi de la narratstca, entesacom a an li si dels textos narra tius ano menats "de ficci. Nosaltres adoptaremun pun t de vista ms ampli i partiremms aviat dels textos de no-ficci, ja qu eaquests ha n estat la base sobre la quals'h a elaborat la tipologia Tipotext . D'altrabanda, considerem que aquest enfocamentpo t ser ms produc tiu de cara a la projecci didctica, ats que tothom ha estat,s o ser en a lgun moment un narrador,encara qu e no escrigui mai cap conte nicap novel-la. L'hab ilita t de narrar concerneix, don cs, tota persona que pugui fer sdel llenguatge.El narrador s, per tant, l'autntic artfexno so ls de la forma externa que dna alseu text , sin de la global itat de l'ac te decomunicaci que es produeix en una narraci , ja qu e s ell qui recrea mentalmentel context, s ell qui crea mentalment un aimatge determinada del destinatari , s ellqui elabora una trama a partir d 'uns fetsque, en pr incipi, sn una massa amorfa,una co nstel-laci atomitzada d 'esdeveniments, s ell qui fixa la intencionalita t dela seva trama o n 'estableix les prioritatsquan aquesta t intencionalitats m ltiples.s en virtut del context que ell mateixha afaionat mentalment, i de la intenciona lit at que el guia , que el narrador fa,de manera conscient o inconscient , unatria dels fets, els jerarquitza i construeix latrama.El narratariEl narra tar, o destinatari de la narraci ,s par t essencial del context comunicatiui influeix decisivament en la confecci del

relat en la mesura que s en la ment delnarrador i aquest sap o in tueix qu s elque coneix dels fets narrats i qu s el qu eespera sentir. s evident que els resultatsseran mo lt diferen ts segons qu e es tractid' un narratari nic o d 'u n narratari un iversal, per par lar de pol s extrems. Reprene nt l'exemple del nen qu e ha d'explicarla baralla que ha tingut amb un companyal'escola, la trama podr sser diferent qu anho exp liqui al mestre o qu an ho expliquials pares, entre altres coses perqu sap qu coneixen o poden conixer l'u n i els altressobre els fets i, per tan t, quines poss ibilitats hi ha que sigui cregut o sigui desmenti t. Aix po t sembla r menys important enels textos de ficci, per h i continua essen ttamb vlid. Aix, l'escriptor no actuar dela mateixa maner a si pensa en uns lectorsd'edat infantil, en adolescen ts o en adults.Per ta l d 'exemplificar el rol del na rratarien un text de ficci, recordem que elscr tics solen coincidir a afirmar que lanovel-la L'ngel rebel fou escrita per LlorenVillalonga pensant en un narratari n ic,Baltasar Porcel. Per als qu i ens hi acos temcom a in trusos , molts dels fets nar ra ts idels lligams que l'a utor estableix en tre elsfets serie n incomprensibles si no sabssimque, en principi, es tracta d' una obra 1II1il lSlectoris.La trama d 'esdevenimentsAquest s l'e lement que ms ha ocupatl'a tenci dels narratlegs, qu e ja han ditgaireb tot el que es po t dir. Aix no obstan t, ens hi referirem tamb, encara qu esigui breument, i esme nt aren, si ms no ata ll de recordatori, els aspectes qu e considerem ms importan ts.En primer llo c, el patr narratiu no potaplicar-se sin a un s esdeveniments, serveix per respo ndre la pregunta qu hapassat?, Per un enfilall d'esdevenimentsno constitueix un relat narratiu, cal organitzar-los en un a trama. En segon lloc,no hi ha narrac i sense personatges, i,almenys un d 'ells, ha de ser un personatgefix. Per aix assenyalem com un a de lessubfuncions del pa tr na rra tiu l'atribucid' unes accio ns a un s persona tges. En tercer lloc, la trama narrativa ha de tenir un escaracters tiques determinades: ha d 'estar ancorada en el tem ps i en l'espai, ha de par ti r d 'u na situaci inicial, hi ha d' haver un a comp licaci de lasituaci ,

35


3/11

36

ha de progressar ca p a una situaci final, ha de concloure de manera que constitueixi un tot on cadascun dels elementsesdevingui significatiu amb vista a la con clusi . Tanmateix, hi pot haver narracionsfragmen tades, que resten obertes o senseresoluci .s eviden t que, com qua lsevol text, eltext amb patr narratiu haur de complirles condicions de coherncia, cohesi iadequaci, que en alguns casos s'acompliran mitjanant un s elemen ts lingsticscaracterstics, si b no exclusius, del patrnarratiu (ms endavant enumerem els elements lingstics ms freqents d'aquestpatr).Ats que el pat r narratiu s essencialment dinmic i que la trama narrativa hade ten ir un desenvolupamen t teleolgic,ordenat a un fi, la coherncia exigir un aatenci especial a la progressi temtica ia la successi lgica dels fets.' La cohesiquedar assegurada amb l's adequat delsconnectors temporals, causals, consecutius, etc., la sino nmia lxica o textual, elselements anafrics i catafrics, i sobretot,la correcta correlaci dels temps verbals.L'adequaci ser correcta si la trama delsfets ha esta t teixida i presentada d'acordamb la naturalesa de l'intercanvi comunicatiu.Alguns narratlegs han insistit en el factor in ters com a element essencial d'unanarraci. Linters pot ser una qualitat queha de tenir una narraci perqu atreguilectors o aud itors per no compta entre elstrets que configuren el patr narratiu . Probablement aquests autors pensen sobretoten els relats de ficci i se situen en el plade l'xit de la recepci, si b s cert quel'inters pot ser tamb important en deter

minats textos de no-ficci, com la narraci periodstica," potser perqu avui t tanten compte l'xit de la recepci. En teoria ,per, un text de no-ficci pot sser con strut segons tot s els cnons del pat r narratiu sense que l'inters, pres en el sentitgenric i vulgar del terme, hi t ingui grancosa a veure. S que pot haver-hi alguninters en sentit ms especfic, com, enuna investigaci policial, descobrir a travsdel relat dels testimonis algun indici quemeni a establir la veritat dels fets; per elrelat, en conjunt, pot ser la cosa ms avorrida, mancat completament d 'inters en elsentit genric.Al costat de l'inters, tamb es podriaesmentar la credibilitat, per un cop ms

es fa pals que una cosa s parlar de les narracions i de les qualitats que solen tenir, oque se li solen exigir, i un a altra s parlardel patr narratiu.La intendonali ta t de l narradorEl fet de na rrar pot ser fruit d'una iniciativaautnoma del narrador o pot ser indu t demanera heternoma. Aix condicionar demanera directa la intencion alitat del narrador i, consegentment, la confecci dela trama narrativa. Mit janant el seu relatel narrador pot informar, desfogar-se, distreure, establir la veritat d 'uns fets, enr edar, commoure, consolar, const ru ir un aobra d'art i un llarg etctera. Tornant al'exemple del nen que explica la baralla, smolt probable que construeixi una tramadiferent segons que pretengui justificar-se,donar la culpa a un altre o fer-se l'heroidavant els companys. Wayne C. Boothrememora aquell pensament de]ames, quehi ha 5.000.000 de maneres de narrar unahistria, condicionades per l'objectiu quees con sideri. Tornarem a referir-nos a laintencionalitat del na rrador en parlar deles fun cions relacionades amb el patr narratiu.

Diferncia entre el patr narratiu i eldescriptiuPotser la caracter itzaci que acabem defer del patr na rra tiu ja s suficient perdiferenciar-lo de qu alsevol altre patr; respecte al patr descriptiu concretament, ladistinci s prou clara per a qu i hagi llegit l'article de Maria Grau que forma partd'aquesta mateixa srie." Tanmateix, elsnombrosos punts de contac te que hi haen tre els dos pa trons -com el fet qu e tot sdos serveixen per explicar, l'un objectes,l'altr e accio ns- , que en tot s dos hi ha unpredom ini de la funci referencial, que elpatr descript iu est sovin t in serit dintredel na rratiu o que en molts textos apareixen juxtaposades seqncies descriptivesi seqncies na rratives, ens han indut aexposar de manera ms explcita i ms sistematitzada les diferncies en tre els dospatrons .Segon s Charaudeau (1992), en qui enshem basat fonamenta lment respecte aaquest punt, el patr narratiu i el patrdescriptiu presenten diferncies clares perla visi del mn que ofereixen l'un i l'altre,pels rols que assumeix l'enunciador i pelsprincipis d'organitzaci del discurs.


4/11

La visi del mnEl patr descript iu presen ta un mn integrat per elements esttics, reals i inamovibles: un mn que ens s mos trat. Elsob jectes del mn (en el sentit ms amplidel mot) sn organitzats en forma taxonmica, de manera aut noma, juxtaposadai discontnua, sense que tinguin necessriament lligams en tre ells. Apareixen comuna srie oberta, que, en principi, no tcomenament ni fi.El patr narratiu ofereix construccions

parcials del mn , una successi fini ta d'accions o d'in teraccions dels ssers humansentre ells o amb la naturalesa, unes accionsque depenen les un es de les altres i queesdevenen un encadenament prog ressiu.El mn apareix com un contnuum d'accions successives organitzat en sries quetenen un comenament i un final.El rol de l'enunciadorEl subjecte descriptor actua com a observador dels objectes del mn, que els coneix,que en veu els deta lls, que sap identificar,anomenar i enumerar-ne les propietats. Laseva missi primordial s mostrar.El narrador estableix relacions entre unes

accions de les quals s testimoni, sigui perqu les ha viscudes com a prpies, siguiperqu les ha observades, sigui perqu n 'h aestat informat. Ell s l'au tor d'una tram a ies fa garant de la seva versemblana (en elstextos de ficci) o de la seva veritat (en elstextos de no-ficci).Els prindpis d 'organitzad de l d is-cursEl discurs construt segons el patr descriptiu s ms lliure quant a la manerad'iniciar-se," pot acabar sobtadamen t i norequereix un ord re determinat. La sried'elemen ts descrits no pot sser resumida,per es pot allargar o escurar a voluntatde l'enunciador, ja que els lmi ts no li snimposats per la trama interna de la descripci sin n icament pel factor externde l'adequaci (els llindars de llegibilitat).Els principis de la lgica (principi d 'identitat, principi de no-co ntradicci i principide tercer excls, o de disjunci ) afectenprimordialment el pla semntic.El discurs construt segons el patr nar

ratiu ha d'obeir a un desenvolupamentlgic de l'acci, amb un punt de partida,una complicaci i un punt d'arr ibada, elmoment del qual no s sempre a mercdel narrador, sin que resta imposat per lacomplexitat que assoleixi la trama un copiniciada. Els principis de la lgica afecten

tant el pla semntic com el pla sintctic,ats que els factors cronolgic i espacial formen part essencial de la trama narrativa.

El patro narratiu les funcions delllenguatgeEn el marc del patr narratiu el llenguatgepot acomplir diverses funcions. Hem apuntat marginalment que ens referir em aaquest tema en parlar de la intencionalitatdel na rrador. Hom ha remarcat en diversos papers que, en el pla conceptual, lesfun cion s del llenguatge i les intencion s delparlan t sn coses diverses. Les funcionssn les fina litats que acompleix la llenguaen un con tex t determ inat, que, en teoria,poden ser coincidents o no amb les intencions del parlant; ara b, quan aquest actualitza el codi i h o fa adoptan t un patr discurs iu determinat, s evident que la sevaintencionalitat t un pes decisiu en relaciamb les funcions."No cal dir que el patr narrat iu va estre

tament lligat a la funci referencial, jaque la presentaci d 'uns fets que s'esdevenen en el mn s un constitutiu essenciald'aquest patr . Cal afegir-hi, per, que valligat tamb a la funci psquica. En efecte,la selecci mateixa dels fet na rrats, la visique l'emissor en t, la manera com els relaciona en una trama narrativa i, eventualment, l'emotivitat que pugui abocar-hi,transmeten sens dubte all que l'emissorpen sa o sent." I, si all que pen sa o sent,vol que els destinataris tamb ho pensin oho sentin, hi haur un a funci conativa depensar o de sen ti r. De ms a ms, un textconstrut segons el patr narrat iu pot tenirun a funci poeticoretrica; direm que l'h ade tenir necessriam ent quan l'emissorpretn fer del seu relat una obra d'art. Aixs'esdev sempre en els relats de ficci bastit s amb intenci literria, per no s alials relats de no-ficci, on l'emissor pot produi r tamb un s determinatsefectes estticso cridar l'atenci de manera estratgica perpotenciar l'xit comuncatu.?A ms de les funcions esmentades, con

siderades de rang fonamental, dins el patrnarratiu s'acompleixen tamb un seguitde subfuncions, especialmen t relacionadesamb la funci referencial, com poden ser: representaci d'accions (verbals i no verbals) atribuci d'accions a un s agents caracteritzaci d'accions localitzaci d'accions

37


5/11

38

caracteritzaci de personatges mitjanantla seva actuaci situaci de les accions en el temps asseveraci de fets defensa de la veritat d'uns fets defensa de la causalitat o de la finalitatd 'uns fets performaci i altresCadascuna d 'aquestes subfuncions splasmada lingsticament en el discursmitj anant uns determinats elements d 'ordre gramatica l o semntic.

Els elements lingstics en el patrnarratiuEls continguts gramaticals que es prestenms a ser tinguts en compte en l'elaboracide textos narratius i que, consegentment,solen ser objecte d'anlisi a l 'aula sn elssegents: el substantiu (concret, abstracte, individuatiu) els verbs predi catius, sobretot els verbsd'acci els verbs esdevenimentals els temps verbals (sobretot els temps histrics: perfet, pretrit plusquamperfet i pretrit imperfet) la correlaci de temps i modes verbals enles oracions compostes la correlaci entre els temps propis delpatr narratiu i els dels incisos descriptius les modalitats oracionals (totes, ats queel patr narratiu admet la inclusi de dilegs) les oracions subordinades adverbials les oracions subordinades de relatiu,sobretot les especificatives l'estil directe i l'estil indirecte l'adverbi i els sintagmes adverbials (especialment els de temps i de lloc) els pronoms amb valor anafric els sinnims, els antnims i els hipernims les conjuncions temporals, causals, consecutives i condicionals

El patr narratiu la modalitzacidels enunciatsEl patr nar ra tiu ha estat qualificat en elTipotex com un patr no marcat. Aix novol dir qu e l'enunciador o narrador no

pugui emprar al llarg del relat qualsevoldels procedimen ts de modalitzaci ;'? voldir simplement que la modalitzaci no spart essencial del patr, com ho s, perexemple, de l patr expressiu.Com qu e no hi ha cap text que , en ungrau o un altre , no estigui modalitzat, sembla pertinent de veure en quins aspectes lamodalitzaci sol afectar ms un text construt segons el patr narratiu. El tema sllarg i complex, i, si volgussim tractar-loaqu amb profunditat, depassaria els lmitsi la finalitat d 'aquest article. Ens limitarem , doncs, a esbossa r unes quantes ideessobre la manera com la modalitzaci esrelaciona especialment amb la intencionalitat de l'emissor i com afecta la trama dels

esdeveniments.a) la modalitzaci i la intencionalitatdel nat-radarHem esmen ta t aban s un seguit d 'inten cionalitats que l'emissor es pot proposaramb el seu relat. Pensem, per exemple,que el narrador es proposi com a obje ctiufer palesa la veritat d'uns fets i convncer-ne els altres. No s gen s arriscat d'imagin ar qu e recorrer a un segu it d 'operadors modals d 'ordre alettic, o lgic, qu eindicaran el seu posicionament respecteals enunciats (adverbis o locucions adverbials com evidentment, s segur que, etc. ) oque far un s dete rminat de les diversesmodalitats oracio nals, aquell que considerims efica per al seu propsi t (declarativesque comporten un a defensa de l'enunciat ,interrogatives retriques, etc.), o qu e farnterpel-Iacons al receptor. Aix mateix , seserv ir del procedimen t de tria o prioritzac, sigui escollint aquells sub stantius oaquells verbs qu e resultin ms clars i msexac tes per des ignar els fets, sigui introduint incisos que aclareixin el sen tit deles seves paraules, sigui presentant els fetsen l'ordre qu e li convingu i ms per fercreib le la seva visi. s molt probable queempri tamb el procediment de repeticiper remarcar la seva convicci o per atr eurel'atenci dels recept ors sobre un fet determinat .Pensem , en canvi, com actuaria el nar rador si la seva in tenci fos distreure elsreceptors del seu relat. sevident que jugaria altrament amb les modalitats oracionals , que triaria un lxic que per la sevacrrega semn tica pogus produir hilaritat,que jugaria amb sobreentesos, amb expressions de doble sentit, amb la complicitatdels recep tors, etc.


6/11

Afegim-hi encara que, segons quina siguila intencionalitat del narrador, empraruns determinats recursos prosdics o grfics, com el to de la veu, els canvis de velocitat d'elocuci, les pauses, etc. en un relatoral, o el subratllat , les cometes, el tip us delletra , etc. en un relat escrit.b) lamodalitzaci i la construccide la tramanarrativaLa trama narrativa, ja ho hem remarcat,s responsabilitat exclusiva del narrador, iportar, don cs, les seves marques. Primerde tot, el narrador activar el procedimentde tria o prioritzaci: haur de fer unaselecci dels fets que consideri rellevantsen funci de la seva int encionalitat i enfunci dels narratar s.!' A ms, haur dedecidir l'ordre en qu vol desgranar elsfets, priorit zant-ne un s per damunt d 'unsaltres . Si el relat s escrit, i, doncs, amb mspossibilitats d'elaboraci, s probable queal llarg de l'enunciaci elimini elements,n'incorpori d 'altres, o en modifiqui l'ordre.No hi ha tram a narrativa sense perso

natges . El narrador n 's automticamentun , probablement el protagon ista, si narraen primera persona. Si b el narrador potintentar presentar-los d 'una manera absolutame nt neutra, sense qualitats ni defectes de cap ordr e (cosa que ja s, tanmateix, una manera de modalitzar), el msnormal s que els doni un perfil singular.Aix afectar, en primer lloc, la manerade designar-los, mitjanant un a tria determinada dels substantius. No s el mateixdir en Pere, la Maria, el dspota, l'angelet,la mala puta, etc. En segon lloc, afectarmolt especialment la man era de qualifi car-los, mitjanant una tria d'adjectius quecomportin valoraci . Per molts narratlegs, aquesta modalitzaci (encara que noho diguin aix) s indispensable, ja que hiha d'haver contrast entre els diferents personatges. En el fons , si ms no de manerainconscient, en la ment dels receptors , i,doncs, del narrador, funciona l'esquemade bons i dolents (o d'empatia positiva inegativa). Aix, en un judici, un testimonireclamat per la defensa i un altre reclamatper l'acusaci, desprs de jurar to ts dosdir la veritat, i amb voluntat sincera d'atenir -se als fets, cadascun presentar els personatges del seu relat de manera que suscitin uns sentiments determinats amb vistaa obtenir la declaraci de culpabilitat od'innocncia de l'acusat.La man era de connectar els fets entre

ells podr comportar tamb trets modalitzadors segon s que el narrador estab leixientre ells relacions de causalitat estricta ,de condici, de fortuta t, de simp le coinci dncia en l'espai o en el temps, etc. Aixes materialitzar fonamentalment en l'sdels connectors i dels adve rbis (perqu, des-prs que, mentre, 110 pas abans, 110 obstantaix, si ms ilO, al/ mateix, casualment, etc.,emprats amb un senti t marcat).Correspondrien conjuntame nt alainten

cionalitat del narrador i la construcci dela trama na rrativa aquells trets modalitzadors que afecten la designaci mateixa delsfets i la seva qualificaci, tant en l'aspectelgic com en l'aspecte valorati u. Pel quefa a la designaci dels fets, la modalitzaciconsistir fonamentalment en la tria delsverbs per designar les accions dels personatges , aix com dels adverbi s i els adjectius que denotin quantificaci o qua lificaci. Aix, no s el mateix dir que el pareva avisar la filla, o que la va esbroncar, oque la va humiiar profundament, perquaquesta tria pot condicionar (i alhora justificar) que desprs la filla muds de con ducta i fos ms feli, o se n'ans de casa,o se sucids, i aix afecta directament laconstrucci de la trama nar rativa. Pel quefa a la qualificaci dels fets, els principalsprocediments de modalitzaci seran la triad'adjectius i adverbis valoratius i la introducci d'operadors lgics que ind iquen elposicionament del narrador respecte a laveritat, el grau de certesa o la credibilitatque atribueix als seus enunciats . Afectatamb la manera de cons truir la trama l'sque el narrador fa de les diverses modalitats oracionals.

L'habilitat de narrar

Les consideracions que hem fet al llarg deles pgines anteriors sobre el patr narratiu no pretenen aportar gran cosa al plateric de la narratologia. La intenci haestat ms aviat resumir o aplegar amb vistaa la didctica aquells elements essencialsque puguin ajudar a consolidar i enriquirl'habili tat de narrar. Qui la posseeix i sabrconstruir un relat ordenat, coherent, apteper fer conixer la veritat dels fets, perestablir la connexi que hi ha entre ells,capa de satisfer les necessitats de l'emissorsegons la seva intencionalitat i alhora lesnecessita ts del receptor, segons que aquestesperi ser informat , dstreure 's o fruir d 'unaobra d'art.

39


7/11

Com en qualsevol aprenentatge, eldomini del patr narratiu ha de comenarper l'observaci i la imitaci, que sol comportar l'anlisi i l'aplicaci dels trets observats. Aix solen fer-ho la majoria delsmanuals."No s pas per menysteniment d'aquestaprctica, sin per raons d'espai,que, en voleresbossar una pro jecci didctica, renunciema suggerir uns exercicis d'anlisi de textosnarratius i passem directament a proposarla construcci d'un text seguint el patrnarratiu a partir d'un seguit de fets donats.

La primera activitat que proposem t

un carcter previ a totes les que puguinvenir desprs. Lesaltres sn simples suggeriments, amb carcter alternatiu, i podenservir de guia al docent per proposar altresactivi tat s amb diverses finalitats especfiques i segons les caracterstiques de l'aula.Creiem que fra bo que, o b entre tots ob a crrec de cadasc, es fessin almenysdues activitats diferents per poder comparar els resultat s.

Totes les activitats suggeridesversen sobreuns fets que poden donar peu a construirtextos amb el patr narratiu. Els donem acontinuaci, ordenats cronolgicament:

40

En Pere arriba a Al Qamishli, a l 'ext rem orien tal de Sria, un dissabte a latarda.En Peredemana informaci sobre hotels a l'Isam, un kurd militant que arre-

gla i ven peces de vestir.En Pere pren allotjament a l'hotel Semramis.En Pere, ja alliberat de la maleta, aprofita la tarda per visitar la ciutat.En Pere sopa per poc ms de mig euro al mateix carrer de l 'hotel .A la matinada, en Pele es desperta amb la sensibilitat alterada en tota la part

esquerra del cos.En Pere demana a l'Isam informaci sobre hospitals i metges de la ciutat.L'Isam deixa la botiga i acompanya en Pere a la consulta del doctor Nur-ed

Din.El doctor Nur-ed-Dln examina en Pere i li diu que pot haver tingut una

petita trombosi cerebral. Demana un escner.L'Isam acompanya ea Pele a fer-se un escner.Eldoctor Nnr-ed-Dn troba l'escner molt satisfactori, per vol que en Pere

sigui reconegut per un metge internista i l'envia al doctor Faysal.L'Isam acompanya en Pere al consultori del doctor Faysal i, un cop l'ha pre

sentat, se'n toma a la bo ga.Eldoctor Faysal ordena que el pacient estigui dos dies en observaci en un

hospital.En Pere, acompanyat d'un ajudant del doctor Faysal, recull la maleta a l 'ho

tel i passa a informar l 'Isam del resultat de la visita.En Pere ingressa a la clnea privada del doctor Faysal, on s assistit immedia

tament per les infermeres Muna i Aixa.El doctor Faysal visita a la clnica el nou pacient, en presncia de l'Isam.

Ordena que aquell dia nems prengui lquids i l'endem comenci a prendreslids. Prescriu unes pastilles.

L'Isam va a la farmcia a comprar les pastilles ordenades pel doctor Faysal iles porta immediatameBt a la clnica.

Cap al tard, nsam visi:t:a en Pere i li porta sucs de fruita.Al vespre l 'Isam toma a la clnica amb ms sucs, acompanyat d'un cos,tamb kurd.L'Isam porta l'esmorzar a en Pere, i una tovallola perqu es pugui eixugar si

es vol rentar la cara.Almigdia, al doctor Fay.sal ordena a un auxiliar que vagi a comprar menjar

per a en Pere. Ser, diu, un present d'hospitalitat.


8/11

L'Isamacudeix tamb aquell migdia, disposat a anar a comprar el que calgui.L'Isam porta el sopar a en Pere. El doctor Faysal diu a en Pere que, si to t

continua b, l'endem el donar d'alta.L'lsam porta tamb avui l 'esmorzar a en Pere i li recomana que, si el donen

d'alta, el passi a veure a la botiga.En Pere surt de l'hospital a mig mat i va a la bot iga de l'Isam.En Pere i l 'lsam xerren i prenen te to t esperant l'hora de sortida de l'autobs

d'Al Qamishli cap a Deir-ez-Zor.En Pere i l 'Isam s'acomiaden abans de pujar al taxi per anar a l'estaci d'au

tobusos.Aix que el taxi arrenca, es torna a aturar i hi puja un home. s un policia

secret.El policia parla amb el taxista i aquest li diu que va a l'estaci d'autobusos.El policia parla pel mbil i, poc desprs, baixa del taxi.

Activitat 1:Ordenar els fets presentats en la llista anterior.L'exercici es pot fer de manera col-lect va i oralment. Alfinal es podr obser

var que en l'ordenaci, a ms dels indicadors cronolgics, hom s'ha guiat percriteris pragmtics que activen l'esquemamental de causa-efecte entre uns fetsi uns altres. Aix, si hom es fa fer un escner, s perqu ho ha ordenat prviament un metge; si un viatger ja es passeja sense la maleta sol ser perqu l'hadeixada a l'hotel on s'allotja, etc.Activitat 2:Escriure el relat de l'estada a Al Qamishli que en Pere fa a la seva famfliaen tornar del viatge.En funci dels destinataris, pot prescindir d'aquells aspectes que creu que

no els interessen o remarcar, fins i to t afegint-hi detalls, aquells que intueixque els poden preocupar. Per exemple quins serveis oferia i quins no oferial'hospital d'aquella ciutat. Alfinal de l'exercici l'autor ha de fer constar qu hasuprimit, qu hi ha afegit i quins sn els temps verbals que ha emprat.Activitat 3:La policia secreta segu tots els passos d'en Pere mentre f01:1 a AlQamishli.

Escriure l'informe que elpolida encarregat de vigilar-lo escrivper als seussuperiors.El policia narrador pot optar per fer un relat neutre dels fets o pot tenir la

intencionalitat de fer mrits als ulls dels superiors i demostrar la seva eficcia ila seva sagacitat. Alfinal de l'exercici, l'autor ha d'esmentar quins dels fets dela llista no hi han estat inclosos perqu el policia no podia saber-los, o quinshi ha pogut afegir (com el nom dels carrers per on en Pele ha passat). Aixmateix esmentar la manera, o diferents maneres, de designar els personatgesque el policia no coneix, o la manera de qualificar personatges, llocs, objectes,etc. (per exemple, com qualifica el restaurant on en Pere sop per mig euro),sempre en funci de la intencionalitat del narrador.Activitat 4:En Pere, que s un bon tros fatxenda, explica als amics la seva estada a AlQamishli.

Escriure el relat dels fets en fund de les caracterstiques del narrador.- - - ~41


9/11

Al final de l'exercici l'autor ha d'esmentar tots els trets modalitzadors quehi ha int rodut com a marques personals que el narrador ha deixat en el seutext.

Activitat 5:Proposem, finalment, una activitat que permeti combinar factors diversos.Fent servir els fets esmentats, escriure un relat literari (en el senti t en qu

solem emprar vulgarment aquest mot) .L'autor de l'exercici pot comenar la narraci per all on vulgui i combinar

els fets com li plagui. Mantenint les caracterstiques del patr narratiu, hi potinserir seqncies que segueixen el patr descriptiu. Pot descriure, per exemple, els personatges, l 'hotel, la sala d'espera del doctor Nur-ed-Dn, la botigade l'Isam, el restaurant on en Pere sop, etc . Al final de l'exercici, l 'autor had'assenyalar (pot fer-ho simplement subratllant-los) els elements descriptiusque hi ha introdut. Ha d'assenyalar tamb els elements ms clarament modalitzadors del seu relat i els temps verbals emprats, fixant-se sobretot en la correlaci de temps entre els elements narratius i els elements descriptius.

Siguin quines siguin les activitats triades per treballar a l 'aula el patr narratiu mitjanant la producci d'un text (no necessriament les insinuades enaquest article), convindria fer una avaluaci del resultat tenint en compte elsaspectes segents: Determinaci del tipus d'intercanvi en qu cal classificar el text i valoracide l'adequaci del text a la situaci comunicativa. El rol assumit pel narrador, la seva intencionalitat, el seu grau de presnciaen el tex t (posicionament d 'ordre pragmtic) i la seva implicaci amb elsenunciats (mitjanant l 's de les diferents modalitats oracionals i dels operadors modals). Elperfil del destinatari, que ha d'anar lligat al tipus d'intercanvi comunicatiu i ha de condicionar la trama narrativa. Elements de presncia del destinatari en el tex t. Anlisi de la trama narrativa: plantejament, complicaci i desenlla; personatge principal i personatges secundaris, recursos per designar-los i caracteritzar-los; encadenament lgic dels predicats (relacions semntiques); coherncia i cohesi de la narraci, sobretot pel que fa a la progressi temtica i a l'sdels elements lingstics que asseguren aquestes dues qualitats. Funcions comunicatives que ms destaquen en el text que s 'ha elaborat. Grau de modalitzaci del text, aplegant els elements modalitzadors detectatsen els punts anteriors i els altres que s'hagin pogut observar.

42

Realitat i ficci

Potser hauria estat lgic acabar l'articleamb l'aparta t d'activitats, per hem volgut deixar per al final unes reflexions addicionals sobre el tema, pensant que, arribatsa aquest punt, el lector sintonitzar potsermillor amb un seguit de qestions que planen al llarg de les pgines anteriors.

Ja hem avanat que el patr narratiu potser aplicat tan t a textos de ficci com a tex-

tos de no -ficci. Tanmateix, a la llum deles idees exposades i desprs d'h aver practicat algunes activitats sobre el patr narratiu , s legtim de preguntar-se quins sndintre d'aq uest pat r els lmits entre la ficci i la no-ficci. De fet, to ta narraci esmou en tre la realita t i la ficci, o s unabarreja d'ambds elements, fins al puntque la lnia que separa un relat de ficcid 'un de no-ficci pot ser tan tnue que potesdevenir prcticament imperceptible.Pere


10/11

Ca lders havia declarat ms d 'una vegadaqu e mol ts de ls fets que integraven els seuscontes, elements co nside rats fantstics iga ireb in crebles per al lector, els haviaviscu ts personalmen t. Noms es tractavade saber-los veure amb un pri sm a determinat.Pot ser la d ivisi s convenciona l, en elsen ti t definit en el Tipotext: un text serco ns idera t de no -ficci quan els participa n ts en l'acte comunicatiu actue n sobre-entenent qu e els referen ts i el context deltext sn rea ls. s important de remarcarque els participants han de convenir a considerar com a reals no sols els referentssin tamb el context, que inclou un tipusdet erminat d 'in tercanvi comunicatiu . Aix,els fet s en umerats ms amunt com a referen ts amb vista a unes activitats d idctiques pode n ser reals o no ; s evident que ,si sn ficti cis i tant el qui n 'ha confegitun rela t com el qui l'h a llegit o sen ti tho sobreentenen aix, el text ser considerat de ficci. Per, perqu el rela t puguiser cons iderat com a no-ficci, cal qu e sesobreente ngui que sn rea ls no so ls elsfets, sin tam b la tram a que el na rradorha con st rut amb aquests fets . Noms aix,i en ca ra pot ser amb altres sobreentesos, espod r assigna r al relat el valor de veritat.Aix s especialmen t importan t quan de laveritat del relat en depenen un segui t deco nseqncies per a la vida prctica .De fet , narrars sempre in terpretar.Com-po rta sempre l'acte mental de considerarqu e un s fet s dete rminats estan co nnectatsentre si amb relacion s de causa-efecte. Ams, de to ts els fets que s'esdevenen simultniament o qu e han succet abans, el narrador selecciona, de manera conscient oin conscient, nom s aquells q ue consi derarellevants en relaci amb la trama que estconstruint amb una in tencionalitat determinada, d 'acord amb el props it comunicatiu de la seva narraci .Sn realita t o ficci els fets que l'a u to rd'aquest article ha proposat com a base pertreballar el patr narratiu?Suposant que fossin rea ls, fins a quinpun t la tri a que ha fet po t reflecti r b larea li tat global de la qu al formen pa rt ?Amb qu ina certesa podem dir que sntextos de ficci o de no -ficci els relats quehem suposat qu e fan el fill, o el qu i sigui ,davan t la famlia , l'agent de po licia, l'am icdavant els am ics, i el literat?Sn texto s de ficci o de no-ficci elsrelats qu e els alumnes hauran fet com aactivitat de class e segons els diferents sup -

sits esmen tats abans?La resposta a aquestes pregunte s i a moltes al tres qu e el tem a pot sugger ir requeriria potser un a altra srie d 'a rticles . Peraix, encara qu e no sigui gaire or todox,sigui'ns perms d 'acabar aquest aix, ambun a srie d 'interrogants.

Bibliografia

ARTIGAS , R. [et al.] (1999). Habilitats comu-nicatives. Una reflexi sobre els usos lings-tics. Vic: Eumo.ARTlGAS , R.; BELLS, J.; G RAU, M. (2002).Com func ione n les funcons? . Llengua is. Revista Tcnica de Pol tica Lingstica,nm . 23.BASSOLS,M.;TORRENT, A. M. (1996). Modelstextuals. Teoria i prctica. Vic: Eumo .BELLS, J. (1991). La progressi temtica,dins ARTlGAS R. [coord.] (1991), A l'entornde lagramtica textual. Com EnsenyarCatalals Adults, supl. nm . 8.CALSAMlGLIA, H. (2000), Est ructo ra y fun-ciones de la na rraci n, Textos, 25.GRAU,M. (200 3). El pa tr descriptiu. L'h abilitat de descriure, Llengua i s . RevistaTcnicadePoltica Lingstica, nm. 27.CHARAUDEAU, P. (1992). Grammaire du senset de l'expression. Pars: Hachet te.CUENCA, M . J. (1996). Comentari de texts.Picanya: Edicions del Bullent.RENKEMA J. (1993). Discourse Studies.Amsterdam/Filadelphia : John Ben jaminsB. V.SULL, E. [ed.] (1985) . Poticade la narraci.3a ed. 1994, Barcelon a: Em p ries.TORRENT, A. M. (1998), La narraci periodstica. Articles, 16.

Notes1. Com assenyala H. Calsamiglia (2000), el mod e

d'organitzaci del discurs al qual els parlantsaccedeixen primer, desprs del dileg, sel relat,tant perqu la majoria dels infants estan acostumats a escoltar conte s com perqu comencendes de molt petits a explicar coses.2. Artigas, R.; BeBs, J.; Grau, M.: Tipotext. Ullatipologia de textos de IlO- ficcibasada el l el paperde

43


11/11

44

l'emissor [En premsa]. Lescondi cions per considerar prototpics o no uns determinats patron ssn exposades detalladament a Artigas, R. [etaJ.I (1999), captol 1 Les arts del discurs pgs.47-48.

3. Sobre la progressi temtica, vegeu Bells, J.(1991).4 Aix ho assenyala A. M. Torrent a La narraciperiodstica, Articles 16 (1998).

S. Vegeu Grau, M. (2003), El patr descriptiu .L'habilitat de descriure", LLENGUA I s nm. 2S.

6. Un text amb patr narratiu tamb pot comenar in medias res, per est subjecte a ms restriccion s. D'altra banda, el pat r descriptiu soltenir tamb unes pautes; aix, la descripci delfsic d'un a persona sol comenar pel cap i seguirun ordre descendent .

7. Vegeu Artigas, R.; Bells, J.; Grau, M. (2002),Com funcionen les funcions?" LLENGUA I snm. 23 (2002).

8. En els 107 textos de no-ficci que han servitde base per a l'elaboraci del Tipotext, hom hadetectat la funci psquica en S6 textos en qupredomina el patr narratiu.

9. En l'an lisi de textos esmentada en la nota anterior han aparegut 4 casos de funci poeticoretrica en textos marcadament narratius. Quanta relacions possibles amb altres funcions, vegeuArtigas, R. [et al.] (2002), cap 2: Saber donarinformaci", apartat 4, pg. 102-126.

10.En la tipologia textual Tipotext es considerenquatre procediments de modalitzaci: posicio-

nament de l'emissor, tria o prioritzaci d'elements lingstics, repetici i transgressi. Cadascun d 'aquests procediments abasta tres plans dela llengua: pragmtic, gramatical i semntic. Ams, es conside ren modalitzadors uns determinat s recursos d'o rdre prosd ic o grfic.ll.Ac pensem ms aviat en la selecci d'uns fetsdonats, en relaci amb els textos de no-ficci.En els textos de ficci la selecci ser entre elsfets imaginats com a possibles, per ser tambuna operaci modalitzadora.

12.Hom pot trobar repertoris de comentari o d'anlisi de text centrats en la tipologia discursiva,entre els quals volem remarcar com a especialment valuosos el de M. Bassols i A. M. Torrent , (1996), Models textuals. Teoria i prctica,Vic: Eumo, i el de M. J. Cuenca, Comentari detexts, Picanya: Edicions del Bullent.

El patró narratiu-Joan Bellès

Documents

Transcript of El patró narratiu-Joan Bellès