Per que Ramon Llull es el patro delsinformatics?

Ve Congres Jubilats per MallorcaMonestir de La Real, Palma

Llorenc Valverde

14 de novembre de 2014

Per que?

• De l’Ars Magna a la Intel·ligencia Artificial

• Alberti (mestre de Leonardo)

• Leibniz

• Descartes

• Babbage, Boole, De Morgan

La visio, 1263

La missio

1. Convertir els infidels (musulmans, jueus i gentils)

2. Escriure el millor llibre del mon contra els errors delsinfidels

3. Convencer el Papa, els reis i els cavallers que havien de fundarmonestirs on els missioners poguessin aprendre les llenguesdels infidels que s’havien de convertir.

El primer pelegrinatge, 1263-1273

• Per tal de preparar-se per a aquests objectius va a diversosindrets (Llenguadoc, Galıcia ...)

• Havia d’acabar a Parıs, pero Ramon de Penyafort, aBarcelona, el convenc que torni a Mallorca per a iniciar unaetapa de formacio al Monestir de La Real i al Convent de SantDomingo. Va durar 9 anys.

• El 1273 se’n va al Puig de Randa, on comenca una vidadedicada a la reflexio i a la contemplacio.

• Possiblement tambe va anar a Montpeller a estudiar ciencies.Llatı, Filosofia, Teologia i Dret

• A Randa rep la ”il·luminacio” que li mostra com ha de ser elmillor llibre contra els errors dels infidels.

Una expedicio (personal) a Les Timbes

Una expedicio (personal) a Les Timbes(amb sherpas)

L’esclau que li ensenya Logica

El metode escolastic

• Metode formalitzat de debat dissenyat per a descobrir iestablir veritats de la teologia i de les ciencies

• Regles fixes, molt estrictes, entre les quals no hi tenia unpaper menor la dependencia dels escrits tradicionals de lesautoritats reconegudes.

• Les disputes eren un dels pilars fonamentals del sistemaeducatiu escolastic.

• Sovint les disputes acabaven amb raonaments circulars oincontestables segons la seva natura

La disputa de l’aseAnselm Turmeda

• Fra Anselm Turmeda (1355-1423)

• Reconegut tant en aquesta part del mon com a l’arab

• Cobles per la Divisio del Regne de Mallorques

• Trajectoria diametralment oposada a la de Ramon Llull.

• La disputa de l’ase, 1417.

• Nomes ens ha arribat una traduccio francesa d’una versio arab(Inquisicio)

La disputa de Barcelona

• Organitzada per Ramon de Penyafort, davant el Rei En JaumeI (20-24 de juliol del 1263)

• Jueus vs. cristians

• Del costat jueu: Bonastruc ca Porta. Del costat cristia: PauCristia

• No va guanyar ningu (la qual cosa vol dir, pam endavant, pamenrere, que va guanyar en Bonastruc)

• Malgrat haver demanat i aconseguit del Rei en Jaume llibertatd’expressio, Bonastruc va acabar pagant cara la sevaintervencio.

• Va tenir un gran resso

• Ramon Llull va quedar fortament impressionat per la comesa,sobre tot, per l’empat tecnic: Hi havia d’haver manerad’aconseguir demostrar que la cristiana era la vertadera.

L’Ars MagnaEl millor llibre contra els errors dels infidels

• Disputar per autoritat no ha repos

• En va fer diferents versions, cercant cada vegadasimplificacions que la fessin mes entenedora.

• La primera versio es del 1274: L’Art abreujada de trobarveritat.

• L’objectiu primigeni: demostrar que la fe cristiana era la unicavertadera.

• Inclou tecniques de notacio simbolica i de diagramescombinatoris

• La ultima versio data del 1308: Ars Magna generalis etultima

L’Ars Magna

• Conjunt de tecniques complexes, ideades pel Beat, dirigides ainterpretar la realitat, trobar la veritat i demostrar-la.

• La figura 4 permetia, per simples manipulacionsmecaniques, generar de forma combinatoria una cadenadeductiva de veritats que havia de ser, posteriorment,explorada i validada.

• En la cerca de la representacio simbolica dels principis basics,descobreix que pot arribar a una representacio universal que noserveixi nomes per convertir infidels, sino per a totes les areesdel saber del segle XIII (teologia, ciencies naturals i humanes)

L’Arbre de la Ciencia

L’Ars Magna

• Dit altrament, descobreix que el que te entre les mans es unmetode, que pot ser aplicat a diverses disciplines.

• Medecina• Astronomia• Geometria

• Fet i fet, Descartes, amb el seu metode, fa el mateix mes dequatre-cents anys despres: primer, la metodologia, despresl’aplica a diverses disciplines, entre elles la geometria.

• Sembla que Descartes no l’esmenta per por de la Inquisicio.Va dubtar de publicar el Discurs per por que no li passes elmateix que a Galileu.

Figura plena

La quadratura del cercle, segons Llull

L’Ars Magna

• ”Les ments humanes son mes donades a les opinions que a lesciencies”

• Encara que cada ciencia pugui tenir principis diferents de lesaltres, cal buscar ”una ciencia general amb els seus principisgenerals” que continguin els de totes.

• Aixı, recolzant-s’hi, l’intel·lecte huma podria ”bandejar totesles opinions erronies”.

• Avui ja es sabut que intentar assolir aquest objectiu de laciencia general es una ingenuıtat.

• Pero va significar una tasca filosofica extraordinaria, a la qualLlull va consagrar tota la seva vida i obra -inclosa la literaria-de tal manera que les seves novel·les i poesies buscavenaproximar els possibles lectors a l’Ars.

L’Ars MagnaEl millor llibre contra els errors dels infidels

• Els elements que composen el sistema formal per trobar laveritat de l’Ars Magna so els habituals, es a dir:

• Un alfabet• Unes definicions,• Unes regles

• A mes, conte unes figures que son una singularitat del sistemade Llull, ates que es una forma grafica de representar lesrelacions entre els diversos elements: el Beat devia tenir moltclar que la seva societat era encara molt mes visual quetextual.

• Les ultimes versions de l’alfabet l’integren nou sımbols, leslletres de la B a la K, que representen sis categories deconceptes, d’acord amb la taula:

L’Ars Magna

Les figures de l’Ars

• L’Ars Magna introdueix estudis sistematics de combinacionsbinaries i ternaries de diversos conceptes d’una o mescategories.

• Es una caracterıstica essencial del model de Llull: va treballarmes amb comparacions que amb deduccions sil·logıstiques.

• Ho fa a traves d’una serie de figures que relacionen aquestsconceptes:

• La primera, la figura A, mostra les qualitats propies iapropiades dels subjectes.

• La segona, la figura T, es l’instrument de la intel·ligencia pertreballar amb la primera figura, ja que ajuda a distingir icomparar els principis

• La tercera esta destinada a significar com cada principi s’aplicaals altres; conte les parelles de lletres de l’alfabet de l’Ars

La Figura 4

• La figura 4 de l’Ars Magna presenta un dispositiu mecanic perfer calculs logics.

• Es el precedent singular d’altres dispositius mecanics quevaren ser introduıts segles despres.

• El seu objectiu es permetre ”visualitzar com moltes raons iconclusions es poden trobar aplicant cada una d’aquestesraons a una conclusio”, la qual cosa ajuda a evitarincompatibilitats o contradiccions d’acord amb els significats.

La Figura 4

• Segons explica Llull, en aquesta maquina, ”el segon cerclemostra com trobar una premissa menor de la conclusio. Aixı,per exemple, si C esta al mig de B i D, aixo voldria dir quetotes dues participen de la grandesa. Analogament, lacontrarietat en D entre B i E no permet la bondat ni el poderd’associacio. Per tant, una premissa menor contraria odissociativa condueix a una conclusio negativa”.

• Es a dir, aquest dispositiu estava pensat per determinar lespossibles premisses menors que enllacen els altres dos termes.Per exemple si fixem B en el disc interior i D en el discexterior, girant el disc central a totes les posicions possibles,podem examinar quines serveixen com a terme mig.

La Figura 4

• En terminologia mes actual, si hem de provar que ”Tots els Bson D”, el dispositiu ens permet analitzar si hi ha un termemig -C per exemple-, que dugui de B a D a traves de ”Totsels B son C” i ”Tots els C son D”.

• En definitiva, movent convenientment els discs centrals, hompot arribar a considerar totes les combinacions possibles i feraixı comparacions i analisis sistematiques.

Zairja

Nicolau Eimeric, l’inquisidor, 1366

A La Sorbona

A La Sorbona

A Tunis, convertint infidels

Characteristica UniversalisLeibniz, Segle XVII

Leibniz i la seva Characteristica Universalis

• El que no tenia res d’ingenu era intentar formalitzar elraonament logic.

• Una visio generalment acceptada avui i fou Gottfried Leibniz(1646-1716) qui, quatre-cents anys mes tard -vers el 1678-, vainterpretar aquest somni de Llull tot dient que, en el futur, elslogics podrien resoldre les seves disputes prenent plomes icalculadores i dient ”Calculemus!”.

• Leibniz, a Characteristica Universalis, fou capac d’explicarla idea basica de Llull en termes mes simples i atraients i varefinar les tecniques combinatories del Beat.

Leibniz i la seva Characteristica Universalis

• La Characteristica de Leibniz, tambe representada per mitjade discs, volia ser un llenguatge universal que havia de servirper a la deduccio i el descobriment en ciencia i filosofia.

• Era perfecte per representar conjuntament les idees i per a lamecanitzacio del raonament filosofic, uns objectius que tambebuscava Ramon Llull amb l’Ars Magna.

• A mes, tampoc no es va conformar a dissenyar procedimentsabstractes, sino que tambe va esmercar esforcos a construirdispositius mecanics per al calcul, de tal manera que vaesdevenir el constructor d’una de les primeres calculadoresmecaniques.

Maquines i errors

• Ramon Llull va materialitzar en un metode universal pertrobar la veritat.

• Un metode que requeria d’una representacio simbolica, que vadesenvolupar

• A mes, el va dur a construir un dispositiu mecanic queajudava de forma efectiva a la cerca de la veritat.

• El dispositiu, la figura 4, es simple, ja que nomes son tresdiscs concentrics.

• Pero aquest dispositiu simple representa l’inici d’unsomni, que encara la humanitat no ha abandonat avui,com es aconseguir maquines que emulin les capacitatsde raonament del cervell huma.

Per si voleu mes detalls

Tambe en ebook (i en castella)