Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

Un moment de la manifestació a Berga. Hi havien persones de totes les edats.

Abusos de poder imentides dels mossosd�esquadra a BergaLa seva brutalitat fou contestadaamb una massiva manifestació

La patronal de TorcidosIbéricos S.A., instal·lada aCastellbell i el Vilar i a Puig-Reig, amb 198 treballadores itreballadors, ha tornat a pre-sentar un expedient de regu-lació de treball (el famós ERE)que pretén fer fora 78 person-es, el que representa el 40% dela plantilla. D'aquestes 78 per-sones, 67 ho son de la fabricade Castellbell i el Vilar, lesaltres 11 ho son de la de Puig-reig.Sembla ser que dimarts 14 de

desembre l�empresa plantejauna última oferta d�expedientde regulació en el que s�aco-miaden entre 45 i 48 llocs detreball que és votada a favorper prop d�un 62% dels tre-balladors.Així doncs es segueix ladinàmica del moment. El senti-ment de classe sembla que jano existeix i que l�únic que valés el tots contra tots, aixídoncs no és d�extranyar queels obrers firmin l�acomiada-ment dels seus companys.

Torcidos Ibéricos,desfilant pobles /pàg 17

BerguedàLa desaparició d'un monòlitfeixista /pàg 7

38 anys després, un monòlit quesaludava la visita de Franco a Bergas'ha convertit en un homenatge a lesvíctimes dels feixismes

BagesL�Ajuntament de Sallent iAgustín Rueda /pàg 6La resolució del ple del passat dia 18de juny en el qual s�aprovava posar elnom de Agustín Rueda al pavelló li vagran a l�equip de govern

Los autonomos no somosempresarios /pàg 17Article on reflexiona el porque elautor como autonomo tiene quepagar a la cámara de comercia eindústria de Manresa.

WWW.berguedallibertari.org/pesolnegre/index.html

6000 exemplarsII època núm. 19

Desembre-gener 2004-2005

GRATIS

nadal, consumisme iprecarietat

NOVA SECCIÓ:

A l�aguait!!...amb ells abusos de poder

/pàg 3-5

/pàg 8

Des de la llegada de los Mossosd'Esquadra a nuestras comarcasque se han venido repitiendo losabusos de poder. Sin embargo la

injustificada y indiscriminada carga que protagonizaron la madrugada del 6 de noviem-bre por las calles de Berga ha sido simplemente escandalosa. Tan escandalosa como lamanera de tratar la noticia que han tenido los medios de comunicación. Se ha vuelto acomprobar: no existen medios independientes. Frente a esta situación queda confir-mada la necesidad de crear y mantener nuestros propios medios de comunicación,independientes de cualquier poder i dónde el librepensamiento permita decir las cosassin rodeos. Los medios han dado únicamente, o mayoritariamente, la versión de losmossos i en este sentido nos vemos obligados a desmentir una información publicadaen El Triangle dónde citando fuentes policiales afirmaban que El Pèsol Negre era por-tavoz de una determinada asociación de Berga. Eso es rotundamente falso, El PèsolNegre es una publicación autónoma, independiente de toda asociación o colectivo -también de los aparentemente afines-, ya que el Pèsol sólo representa a las personasque en cada momento forman parte de él o colaboran de algún modo. Mil personas semanifestaron contra los mossos. De todos modos es necesario no perderles de vista yaque los abusos no han finalizado: la semana siguiente a la manifestación detuvieron ados personas acusadas falsamente i que, casualmente, estaban al frente de la mani-festación y, "casualmente" también, eran dos de las personas que la semana anteriorhabían denunciado los golpes recibidos en la carga policial. Todavía en Berga cabe des-tacar la acción de los compañeros del Bloque Rural de Ofensiva Cultural Antifascista(BROCA): 38 años después, un monolito que saludaba la visita de Franco en Berga seha convertido en un homenaje a las víctimas del los fascismos.

Hablando de personas y instituciones que no tienen inconveniente en ser fascistas odemócratas en función de las circunstancias, hay que hablar de los empresarios deManresa que hicieron una cena con los príncipes. ¿Con qué dinero se pago? Por cierto,parece que costó mucho que los mossos no pegasen "más de la cuenta" a los mani-festantes contrarios a los representantes del negocio familiar de los Borbones: lamonarquía. La visita supuso entre otras cosas, controles en viviendas, cortes de circu-lación y violencia policial en pro de la seguridad de los príncipes y la burguesía man-resana.

En lo que respecta al ámbito laboral hay que denunciar el más que posible cierre de lafábrica de Mitasa en Castellar de N'hug, y el expediente de regulación de empleo pre-sentado por Torcidos Ibéricos que dejará en la calle a 67 trabajador@s en Castellbell y11 en Puigreig. La crisis del textil que dicen unos, o la avaricia de los que quieren ganarmás a costa de despedir trabajador@s y trasladar la empresa a países dónde no existeningún tipo de derecho laboral, que decimos otros.

En éste número nos llena de alegría poderos ofrecer una nueva sección titulada"Atención con los abusos de poder" que nos dará consejos básicos sobre jurídica anti-represiva, laboral y otros aspectos sobre sus leyes: al menos que cumplan sus propiasnormas. Por lo que se refiere al dossier central lo hemos dedicado a la Navidad y sucontenido: consumo irresponsable, clericalismo oscuro y precariedad laboral.

Para acabar hay que destacar, cómo ya anunciábamos en el número anterior, que elpabellón municipal de deportes de Sallent lleva el nombre de Agustín Rueda. Pero cómoque no podía ser todo tan justo el Ayuntamiento de Sallent, incumpliendo su compro-miso, se limitó a poner en la pared del pabellón una pequeña placa. Además, el boni-to mural que hay en Sallent en recuerdo de éste luchador libertario ha sido objeto deun ataque fascista al ser parcialmente tapado con pintura. El mural se arreglará y lo quees más importante: nunca olvidaremos ni al compañero Agustín ni sus ideales. ¡Saludy anarquía!

Des de l'arribada dels Mossos d'Esquadra a lesnostres comarques que s'han repetit els abusosde poder. Tanmateix la injustificada i indiscrimi-nada càrrega que van protagonitzar la matinadadel 6 de novembre als carrers de Berga ha estat simplement escandalosa. Tantescandalosa com el tractament de la notícia que n'han fet els diferents mitjansde comunicació. S'ha tornat a comprovar: no hi ha mitjans independents. Davantd'aquesta situació queda confirmada la necessitat de crear i mantenir els nos-tres propis mitjans de comunicació, independents respecte els diferents podersi on el lliurepensament permeti dir les coses sense embuts. Els mitjans handonat únicament, o majoritàriament, la versió dels mossos i en aquest sentit ensveiem obligats a desmentir una informació publicada a El Triangle on citantfonts policíaques afirmaven que El Pèsol Negre era portaveu d'una determinadaassociació de Berga. Això és rotundament fals, El Pèsol Negre és una publicacióautònoma, independent de tota associació o col·lectiu -també dels aparentmentafins-, ja que el Pèsol només representa les persones que a cada moment en for-men part o hi col·laboren. Mil persones van manifestar-se en contra dels mos-sos. Cal però, que no els perdem de vista ja que els abusos no s'aturen: la set-mana següent a la manifestació van detenir dues persones acusades falsamenti que, casualment, estaven al capdavant de la manifestació i, "casualment"també, eren dues de les persones que la setmana anterior van denunciar elscops rebuts a la càrrega policial. Encara a Berga, cal destacar l'acció dels com-panys de la Bloc Rural d'Ofensiva Cultural Antifeixista (BROCA): 38 anys després,un monòlit que saludava la visita de Franco a Berga s'ha convertit en un home-natge a les víctimes del feixismes.

Parlant de persones i institucions que no tenen inconvenient en ser feixistes odemòcrates en funció de com bufa el vent, cal parlar dels empresaris deManresa que han fet un bon àpat amb els prínceps. Amb quins cales s'ha pagatel tiberi? Per cert, sembla que va costar molt que els mossos no piquessin "mésdel compte" els manifestants contraris als representats del negoci familiar delsBorbons; la monarquia. La visita va suposar entre altres coses controls a habi-tatges, talls de circulació i violència policíaca en pro de la seguretat dels prín-ceps i la burgesia manresana.

Pel que fa a l'àmbit laboral cal denunciar el més que possible tancament de lafàbrica de Mitasa a Castellar de N'Hug, i l'expedient de regulació de treball pre-sentat per Torcidos Ibéricos que acomiadarà 67 treballadors a Castellbell i 11 aPuigreig. La crisi del tèxtil que diuen uns, o l'avarícia dels que volen guanyarmés a costa d'acomiadar treballadors i traslladar l'empresa o països on no exis-teix cap tipus de dret laboral, que diem altres.

En aquest número ens omple d'alegria poder-vos oferir una nova secció titulada"A l'aguait amb els abusos de poder" que ens donarà consells bàsics sobre jurí-dica antirepressiva, laboral i altres aspectes sobre les seves lleis: almenys quecompleixin les seves normes. Pel que fa al dossier central, l'hem dedicat al Nadali el seu contingut: consum irresponsable, clericalisme obscur i precarietat labo-ral.

Per acabar cal destacar, com ja anunciàvem al número anterior, que el pavellómunicipal d'esports de Sallent porta el nom d'Agustín Rueda. Però no podia sertot tan just i l'Ajuntament de Sallent incomplint el seu compromís, es va limitara posar a la paret del pavelló una petita placa. A més, el bonic mural que hi haa Sallent en record d'aquest lluitador llibertari a estat objecte d'un atac feixistaen ser parcialment tapat amb pintura. El mural s'arranjarà i el que és més impor-tant: mai oblidarem ni al company Agustín ni els seus ideals. Salut i anarquia!

CatalàCastellano

I recorda...

Directori

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació nientitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, sola-ment a qui en forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lectiu nomésintentem assumir l'editorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos sónresponsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.Tancament d'aquesta edició: 14/12/04

En aquest Pèsol Negre han participat: Roger, Milicianu, Zaplig, Gbx, Pep i tu,Amics d�Agustín Rueda, Barrikada, Emiliano, BROCA, Assemblea contra les presons,Àgria, Àngel Guixé, R.A.G.E., Cirne, Farriols, El Único, El Republicano Federal, Hiram

Gascoigne, M, CNT de Monistrol de Montserrat, Blanka

Per contactar amb nosaltres:

pesolnegre@berguedallibertari.org

Atenció: La premsa anarquista pot erradicar la ignorància i la submissió al poder.Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribarels vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica: alliberga@hotmail.com i ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu

difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org (Portal lliber-

tari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4

baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@berguedallibertari.org *GIRONEL-

LA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es Coordinadora

antirepressiva de Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció). Na Bastardes (centre social okupat): c/ Bastardes núm. 13, Manresa. *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm.

35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça postal: Federico Beltrán, St. Pere núm. 7, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: pavongeme@hotmail.com *NAVARCLES: Casal Carrasclet:

http://navarcles.noodles.cc/casal/index.htm L'Escletxa (Portal Llibertari de Navarcles): http://navarcles.tk *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica: amicsarueda@wanadoo.es,

CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu polític):

c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com

ANTECEDENTSFent memòriaes dels primers númerosd'aquesta publicació larepressió policíaca alBerguedà ha estat una

constant en les seves pàgines.Per desgràcia hem tingut episo-dis de tota mena: abusos d'auto-ritat, pallisses indiscriminades,intimidacions, i perquè no dir-houn assassinat en tota regla(veure núm. 14). En total delsdivuit números del Pèsol Negreque han vist la llum nou tenienarticles sobre les habituals pràc-tiques d'aquest cos de policia.Així, farts de repressió, una partdel jovent de Berga organitzà jael gener del 2003 una jornadade rebuig a aquesta situacióinsostenible. Foren més de centpersones les que es manifesta-ren pels carrers de Berga darre-ra la pancarta "prou repressiópolicíaca al Berguedà. Estem far-tes de mossos d'esquadra (A)".Com no, la manifestació com-portà les respectives represàlies(tot i que fou pacífica en totmoment). Persones que van serconsiderades per la policia coma instigadors o organitzadorsforen blanc de seguiments des-carats, arribant a "acompanyar-los" amb un cotxe secreta diària-ment al seu corresponent lloc detreball. També en la jornada espresentà un dossier on es reco-llien tots els articles publicatsaquí que feien referència a larepressió al berguedà.

Tot i l'èxit de la jornada la situa-ció al carrer continuà mes omenys de la mateixa manera. Els articles referents al temaseguien apareixent a la publica-ció i al carrer es seguia (i essegueix encara) respirant unambient de repressió i d'odi capals que dia a dia ens fan la vidaimpossible. Perquè els abusosdels mossos són constants con-tra la població i més concreta-ment contra el jovent. Molts denosaltres estem farts que no enspuguem passejar tranquil·lamentpel carrer sense patir perquèaquests individus et registrin,t'intimidin i molts cops et detin-guin sense haver fet res. Perquèno estem parlant aquí de denún-cies de tortures contra els mos-sos, no estem parlant dels jovesTorà o de la denúncia d'amnistiainternacional presentada contrael cos de mossos d'esquadrapels seus tractes als immigrants.Estem parlant del que ens afectamés directament i immediata-ment a la nostra comarca.

Però si els seus antecedents jasón escandalosos amb la darre-ra actuació s'han superat

àmpliament. La càrrega indiscri-minada contra tothom que estrobava a la ronda moreta la nitdel 6 al 7 de novembre ha posatles coses al seu lloc i ha deixatclar de quin pal van aquests sen-yors (i mai millor dit). Perquè noentrarem a discutir si hi ha dro-gues als carrers de Berga, ni latemàtica del soroll, com han fetels mitjans locals per ocultarl'abús de poder dels mossos.Discutirem i explicarem els fetstal com ens els han fet veure lesvíctimes i han corroborats dese-nes de testimonis. Fent doncsperiodisme veritablement inde-pendent.

ELS FETSAgressions FísiquesDurant la nit de dissabte a diu-menge del 6 de novembre comtots sabem tingué lloc a Bergaun fort desplegament del cos demossos d'esquadra suposada-ment en busca de drogues. Elresultat fou dos detinguts: un

acusat de tinència de drogues iun altre acusat d'agressió a l'au-toritat. Els mossos visitaren ja aquarts de deu del vespre el barla Granja situat a la plaçaMaragall on van detenir la pri-mera persona suposadamentamb més de 80 pastilles d'èxta-si (algunes fonts ens han infor-mat que no eren de la personadetinguda), passant llavors pelbar la Plaça on es van presentaramb actituds molts prepotents,registrant un parell de cotxes iarribant a agredir físicament aun noi sense cap motiu (es vaemportar una bufetada). Peròaixò només seria el comença-ment d'una caça de bruixes.

Fou cap a quarts de tres quandos cotxes patrulla i una furgo-neta arribaren davant el barmusical el cau i començaren afer fora la gent que es trobavatranquil·lament al carrer. Laseva actitud segons testimonispresencials dels fets va ser en

tot moment molts prepotent.Molts joves van intentar anar adialogar amb els agent per saberel perquè de tot plegat i aquestssimplement no contestaven o hofeien de mol males maneresal·legant que els veïns s'havienqueixat i que "allà no hi podienestar". Així el jovent optà peranar direcció a la discoteca laGeneral, quedar-se dins del baro marxar cap a una altre banda.Fou el grup que es dirigí cap a lageneral el que va patir la ira dela policia autonòmica. Un joveque anava més avançat que elsaltres fou retingut per un grupde mossos a l'altura del carrerPompeu Fabra després de queels insultés recriminant-los laseva actitud prepotent. Els mos-sos optaren per identificar-lo i alveure que aquest oposavaresistència verbal l'empenyerenfortament cap a la paret, just alcostat de la botiga Cinc sentits.Finalment el jove s'identificàmoments després de que arri-

bessin els seus companys proce-dents de El Cau. Els joves vanintentar dialogar amb els mos-sos, demanant el perquè de laretenció del seu company i quesi podien fer el favor de deixar-lo lliure. Fou llavors quan uncordó de 5 o 6 mossos els barràel pas. Es van succeir les discus-sions entre els joves que esvolien emportar el seu companyi els agent de "l'ordre". Compodem llegir en les denúnciespresentades posteriorment unjove rebé una bufetada sensecap motiu. Els seus companysen veure tal abús d'autoritat exi-giren el número d'identificaciódels agents que no duien visible(fet totalment il·legal).

Seguidament els mossos d'es-quadra tragueren les sevesporres i començaren a colpejar aabsolutament tothom que estroba al carrer en aquellmoment, començant així unacàrrega policíaca que arribà finaben bé davant la General.Segons fonts dels mossos d'es-quadra el jove retingut darrerael cordó policial hauria agredit aun mossos agafant-lo del coll itirant-lo al terra però segonsmés d'una desena de joves pres-ents afirmen que aquesta agres-sió no va existir. És doncs d'a-questa manera com els mossosintenten justificar tal abús. Tot iaixí foren molts els joves quereberen cops i empentes del cosque en segons ells ens ha deprotegir. A part dels que en unprincipi van estar discutint ambels mossos també van rebre totsels que simplement estaven pas-sejant tranquil·lament entre eltram comprès entre el carrerPompeu Fabra i la telefònica.

Com podem llegir en un comu-nicat de denúncia dels fets i comens han pogut constatar fontsfiables, una noia que estavaasseguda amb un atac de nervisen el moment de la càrrega enun portal just al costat de laGeneral, va estar apunt de rebreun cop de porra al mig de la carasi no hagués estat perquè unaltre mosso d'esquadra hoimpedí. Aquest cop de porraacabà, desviat, trencant el vidredel portal.

Val a dir que quan va començarla càrrega policíaca fou en elmoment que detingueren eljove. Just quan començaren lescorredisses una furgoneta arribàràpidament des del Cau i s'em-portà el jove cap a la comissaria.Mols joves, que també sostenenque no va existir cap agressióper part del jove detingut tambéafirmen que la càrrega policíacafou una tàctica per emportar-sesense problemes el noi detingut.Segons hem sabut, van ser tres

Crònica d�uns abusos de poder

D

BergaBarrikada, Pep i tu i GbX

Manifestació realitzada el gener del 2003 també contra la repressió al Berguedà

La manifestació encara havia de sortir de la plaça Sant Pere i ja podem apreciar el volum degent que va anar augmentant al llarg de la marxa

les denuncies presentadescontra els mossos peragressions.

Tot i així els agredits vanser molts més, doncsalguns dels denunciantshan assenyalat que quanvan presentar-se a l'hospi-tal Sant Bernabé per seratesos van poder veurecom hi havia molts altresnois agredits. És destaca-ble que alguns joves quevan ser acompanyats per laGuàrdia Urbana que els hoaconsellà. També cal des-tacar que allà es van trobaramb els Mossos que veientque s'havien passat i ambvista a les possibles denún-cies que els podien posar,van anar a fer-se partesmèdics. En aquest punts'ha de dir d'una banda queels mossos en cap momenthavien rebut cap agressió id'això hi ha múltiples testimo-nis, també cal assenyalar la totalmanca d'ètica professional delmetge que va acceptar de ferpartes de lesions als agents queno tenien res.

Un detingutEl jove detingut estarà reclòs a lacomissaria de Berga fins eldilluns 8 de novembre a les15'30 h. I serà acusat d'agressióa la autoritat entre d'altrescàrrecs de menor importància.

MobilitzacionsEl mateix diumenge dia 7, jacorrien diversos correus electrò-nics convocant mobilitzacionsper al dissabte següent.Concretament hi havia tres con-vocatòries que, arrel d'una

assemblea dels afectats celebra-da el dilluns al vespre, es vanunificar en una sola convocatò-ria pel dissabte 13 a les 19hores a la plaça de sant Pere. Elmateix diumenge es va contac-tar amb un advocat per prendremesures legals contra l'abús depoder dels mossos.

Dilluns, va ser un dia de grantensió ja que els mossos haviendetingut una persona, acusadaen fals, i no el deixaven anar. Nova ser fins a les 15'30 hores queel van deixar anar, una detencióque a part de ser arbitraria, jaque com confirmen molts testi-monis en cap moment hi vahaver cap agressió cap alsagents, va ser innecessariamentllarga. El motiu: la voluntat

repressora i perversa delsagents i la seva innata incom-petència. L'excusa: el jutjat deBerga diumenge es tancat. La

jornada va ser tensa itotes les informa-cions referides a ladetenció van ser pen-jades al moment a lapàgina www.bergue-dallibertari.org queva esdevenir unaeina pràctica perestar al corrent deltema.

Durant la setmana esvan fer i penjar car-tells convocant lamanifestació, es vanrepartir octavetesinformant del quehavia passat i es vanfer les pancartes quedurant la manifesta-ció es van exhibir.

D i j o u svan serpresen-t a d e s

tres denuncies contra els mos-sos d'esquadra per agressions,lesions i abús d'autoritat.Divendres es presentaven tresqueixes al síndic de greuges. Elmateix dijous l'associacióCatalana Pro Drets Humans s'in-teressava per l'abús comès perla policia autonòmica a Berga.

Durant la setmana, també es vainiciar una campanya de difusióde la mani de dissabte i unacampanya d'informació que con-trarestés les maniobres delsmossos que a partir de dimartsvan començar a mentir a travésdels mitjans de comunicació.Molta d'aquesta tasca es va fer atraves de correus electrònics,mòbils, cartes als diaris...Tambédes del dilluns es va demanar al'Ajuntament de Berga que esposiciones davant el que haviapassat i el silenci encara dura.

Dissabte, poc abans de la mani-festació, es van veure tres por-queres dels mossos passar perla Ronda Moreta, tanmateixdurant la manifestació vandemostrar ser una miquetamés intel·ligents que el dis-sabte anterior i no van fer actede presència. Minuts abans deles set de la tarda la plaça desant Pere ja era bastant plena idurant els deu minutssegüents es va anar emple-nant. Aleshores es va llegir elmanifest amb un megàfon i lamanifestació va començar.Mentre es llegia el manifest imentre començava el camícarrer major avall va anar arri-bant més gent. Calculem quehi va arribar haver gairebé mil

persones, potser vuit-centes.Tanmateix el més important vaser que hi havia gent de tottipus, joves, vells, nens, paresde família, etcètera. La manifes-tació va tenir un èxit sense pre-cedents i va posar de manifestel notori rebuig que hi ha aBerga als mossos d'esquadra i ala manera que fins ara han tin-gut de fer les coses: incom-petència, incapacitat manifestad'assumir i limitar-se a les sevesfuncions, prepotència, xuleria,abusos de poder, violència,etcètera.

Agressions mediàtiquesL'agressió mediàtica vacomençar dimarts 9 de novem-bre a Regió7, on es va publicar -probablement a petició delsMossos- una inversemblanthistòria del tot allunyada delque havia passat el dissabte a lanit i que pretenia justificar, ambmés pena que glòria, l'actuaciódels Mossos. Cal assenyalarcom els mossos s'afanyen a jus-tificar-se, tancant files i ocultantde manera corporativa el mani-fest abús d'autoritat que s'haviaexercit. També cal assenyalar lapenosa manca d'ètica professio-nal de Regió 7 que, com un gosserveix a l'amo, va publicar elque els mossos van voler senseexercir de periodistes i investi-gar o contrastar la informacióamb altres fonts. Dimecres 8 denovembre apareixia una carta aldirector a Regió7 denunciantsense embuts el que havia suc-ceït. L'endemà dijous el diari dela Catalunya Central publicava laconvocatòria de la manifestaciói en explicar molt breument elsmotius de la manifestació. Eldissabte una altra nota enaquest diari recordava la mani-festació convocada per aquell

mateix dissab-te. Diumenge14 Regió 7publicava unarticle que mal-grat ser moltbreu, explicavaels fets i lamanifestac ióamb molt mésrigor, fent ser-vir vàries fonts,en definitivafent una micade periodisme.El mateix dia elPeriódico deC a t a l u n y apublicava unanota tant breucom mal escritaque va ser reba-tuda amb unacarta al directorpublicada en elmateix rotatiuel 22 denovembre. Lap u b l i c a c i óq u i n z e n a lL'Accent infor-mava breument

Aquí tenim les tres denúncies presentades amb els res-pectius parts mèdics

de l'agressió de la policia en laseva edició del 16 de novembrei al setmanari Contra-Infos del17 de novembre publicava unanoticia que explicava els fetsmés àmpliament i la completavala setmana del 24. Dissabte 20 aRegió 7 es publicava una altracarta al director denunciant elsfets i l'actitud dels políticslocals. Cal dir que es van arribara enviar moltes cartes al direc-tor, de les quals van ser publica-des ven poques, per part de tes-timonis dels fets per tal de con-trarestar les mentides que elsmossos van fer publicar als mit-jans no independents. El setma-nari El Triangle treia la notíciaen portada i explicava els fets al'interior. La gent del Trianglevan fer un article fent servirmajoritàriament les fonts delsmossos i el manifest de les vícti-mes de les agressions. L'articledel Triangle deixa bastant quedesitjar en quant a que no fagaire investigació ni contrasta lafont que més fa servir: els mos-sos d'esquadra. L'únic bo de l'ar-ticle és que en donar moltacanxa als mossos, i fer-los-hipreguntes, acaben retratant-seells mateixos: arriben a afirmarque van picar la gent perquèestan farts que els insultin(aquest intent de justificació del'abús d'autoritat potser ésdenunciable i en tot cas ensexplica amb quin tipus de per-sones estem tractant). Encara eldissabte 4 de desembre a Regió7 apareixia una carta al directordenunciant l'acció de la policiaautonòmica i sobretot la incapa-citat política demostrada pelspolítics locals. El mateix dia eldiari contrarestava la carta ambun veritable pamflet propa-gandístic al seu infumable set-manari anomenat �Presència�,on se'ns explicava de maneratotalment acrítica i devota "undia de mosso. Una jornada poli-cial viscuda des de dintre ambels Mossos d'esquadra". La cam-panya de neteja d'imatge perfec-tament preparada pels mossostornava a comptar amb la prem-sa titella, disposada a fer propa-ganda, gratuïta?

Aquest repàs fins ara feiareferència als mitjans escrits,tanmateix val la pena destacarla tasca feta des de Canal 4.Aquest mitjà va començar atractar el tema amb molta pro-fessionalitat, contrastant la ver-sió dels mossos amb la de lesseves víctimes. Aquesta televi-sió va cobrir la manifestació i enva informar de manera bastantcorrecte. Tanmateix i no sabemsi per pressió de la policiaautonòmica això va canviar. I alprograma la Roca que porta elsocialista Jordi Simón es vaorganitzar una tertúlia total-ment tendenciosa amb l'objectede criminalitzar les víctimes dela violència dels mossos. Latertúlia contava amb la presèn-

cia del regidor de governaciól'Òscar Fernández que es pot dirsense faltar a la veritat que vafer el papanates, el cap delsmossos Marc Fornas (el rei delcinisme), la Roser Farràs presi-denta de l'associació de veïnsdel casc antic (no sabem si el

càrrec és vitalici) que no es perduna tot i que no pintava res enl'afer (cuándo el diablo no sabeque hacer mata moscas con elrabo) i com a víctima dels fets ivíctima de la tertúlia el cantau-tor berguedà Manolito. La tertú-lia com hem dit va consistir enfer demagògia, no parlar delsabusos d'autoritat ocorreguts idesviar el tema a qüestions tantcomplexes com l'oci juvenil. Ésdestacable la partici-pació inestimabled'un entranyable sen-yor que trucava desd'un xalet delsPedregals aportantllum a la qüestió: totho havien organitzatels anarquistes, síaquells que al 36 cre-maven convents i ésclar va aportar unasolució: més mà dura;malgrat tractar-se deltestimoni d'un feixistas'ha de dirque la sevain te rvenc iós'ha d'agrairja que vaposar la notade color ihumor negreal programa.Pitjor va serl ' ent rev is taque la setma-na següentvan fer al capdels mossos amb l'únic objecteque s'esplaiés justificant la sevatasca (Oh! Que bons són elsmossos!), només hagués millo-rat el programa una fel·lació

per part del presentador. Unintent de tornar la imatge que lagent tenia dels mossos abansque aquest cos s'implantés acasa nostra i comences a pertor-bar la pau social amb la sevaincompetència, falta d'ofici quedirien alguns, xuleria i els seus

abusos.

Detencions i assetjamentLa matinada del diumenge 13,després de la manifestació, unapatrulla de Mossos d'Esquadrava ser increpada mentre patru-llava per la Ronda Moreta, iaquests van respondre, en acti-tud provocadora, retenint i iden-tificant un noi, malgrat les quei-xes i la oposició d'un nombrós

grup de joves que es trobaven aprop. Aquest incident, que nova anar a més, va ser utilitzatcom a excusa per començar unarevenja particular per part dels

Mossos d'Esquadra. Per aquestsfets, el dimarts següent, un joveva ser detingut de forma irregu-lar per delictes varis contra l'au-toritat: els mossos el van anar abuscar a casa seva i després dedir-li que volien parlar amb ell,el van emmanillar i el van portar

cap a comissaria. El dia següent,altres dues persones van sercitades telefònicament per talque anessin a declarar (pràcticadel tot irregular). Una d'aques-tes persones va accedir-hi, sotala pressió que en cas contrari, elseu company no seria alliberat.Un cop allà, la seva declaració vaser manipulada i tergiversadade forma que van passar-lointencionadament de testimoni

a acusat. Resulta sospitósel fet que dues d'aquestestres persones represalia-des havien denunciat el cospolicial per les agressionsrebudes la setmana abansal mateix carrer. Els acusatsvan ser només testimonisdels fets, com tantes altrespersones. De fet l'acusacióno es sosté per enlloc, peròels mossos s'han afanyat abuscar un titella disposat adir el que ells volen quedigui (tot i que sigui fals i

fins i tot surrealis-ta), és tracta d'undels porters de LaGeneral anomenatSergio GarciaLeon. Aquestspràctiques d'es-carni individualit-zat, així com lesmentides delsMossos a la prem-sa i a la televisiólocal, van generaruna indignació

encara més gran que va provo-car la convocatòria urgent d'unaaltre concentració davant del'Ajuntament, en què es denun-ciava també l'actitud còmplice

d'aquesta institució. Així que eldissabte 20, una vuitantena depersones es van concentrar a laPlaça de Sant Pere en contra delsfets que s'estaven produint.

QUI SÓN ELS RESPONSABLES?

Els mossos que van agredirdiverses persones, que no ana-ven identificats i que anaven enel furgó policial amb matrículaCME-9097. El seu cap MarcFornas, cap de l'àrea bàsica poli-cial del Berguedà i ex subcap delgrup d'escortes dels Mossosd'esquadra, per ser el responsa-ble de l'acció i per actuar corpo-rativament. L'alcalde de Berga,Ramon Camps Roca, que estavaal corrent de l'acció i que amb elseu silenci l'ha donat per bona.El regidor Òscar Fernández-PolaGarrido que amb la seva estupi-desa i la seva mala gestió haaconseguit crear un problemasocial d'ordre o desordre púbic,d'abús d'autoritat i de convivèn-cia on no n'hi havia cap. Tots elspolítics de l'Ajuntament deBerga per girar l'esquena als ciu-tadans, al miler de manifestants,amb el seu silenci còmplice. Elsmitjans que actuen amb unasubmissió al poder que fa venirganes de vomitar. Els dos o tresveïns jubilats que com que notenen feina es dediquen a trucarals mossos per solucionar l'in-somni que de vegades els hiprovoquen els seus nets.

Cal dir també que tot aquestafer és simplement un cas fla-grant d'abús d'autoritat i deviolència injustificada exercidapels mossos d'esquadra deBerga. Que la resta de conside-racions són ganes de marejar laperdiu. També cal denunciar lavoluntat de criminalitzar aljovent i la voluntat dels mossosd'esquadra de polititzar el seuabús d'autoritat en assenyalarcom a promotors de la manifes-tació (que en cap cas va estarpolititzada) algunes associa-cions de la ciutat que res tenena veure ni amb l'abús d'autoritatdels mossos ni amb les con-seqüències que ha comportat.Tot plegat ha servit per saberqui es qui (per si algú encaratenia dubtes): la policia, els polí-tics, els mitjans de comunicació,la gent que és solidària i la queno ho és, etcètera. Perquè sem-pre estarem lluitant contra elsabusos de poder amb totes lesnostres forces. No necessitemcap mosso. Soletes estemmillor. Prou violència, fora mos-sos. Ni Mossos ni polítics. Viscal'autogestió i la solidaritat revo-lucionària!

5

Exeptuant alguna exepció la premsa burgesa va fer ressò únicament de la versió policíaca

www.berguedallibertari.org

Per més informació:

ELS RESPONSABLES-Ramon Camps-Marc Fornas-Òscar Fernández Pola

Relat d'un menyspreul col·lectiu AMICSD'AGUSTÍN RUEDA voldirigir-se a les autori-tats municipals y al

poble de Sallent. Volem deixarclares algunes coses entorn alpavelló municipal AgutínRueda.

En principi volem felicitar alsmembres govern municipalque, en el plé celebrat el dia 18de juny de 2004 va aprovardonar el nom d'Agustín Ruedaal nostre pavelló d'esportsmunicipal. Va ser la culminaciód'una reivindicació gairebéhistòrica i els hi donem since-rament les gràcies. De tot cor.Fins aquí, tot bé.

A finals d'agost ens vam posaren contacte amb la regidorad'esports, Lluisa Parcerisas(PSC) regidora d'esports iensenyament per posar enmarxa el compliment de l'a-cord i determinar la data delnomenament oficial doncs,nosaltres volíem fer un acte decelebració. Un acte senzill iemotiu. Des de bon principisens van donar excuses ja que,segons la regidora, no tenienla "parrilla" del calendari d'acti-vitats esportives a celebrar enel pavelló, Ens vam adonar enel transcurs dels dies d'unafalta d'interès per part de laregidora. Van passar les setma-nes i, davant la nostra insistèn-cia, sens comunica que propo-sem nosaltres mateixos unesdates. Així ho fem i vam deci-dir proposar la data de 31 d'oc-tubre de 2004, data que va seraprovada. Faltava més d'unmes.

AMICS D'AGUSTÍN RUEDA vaproposar que, apart de la reto-lació que hi figuraria a la partsuperior de la porta d'entradaal pavelló amb el nou nomcomplert del mateix, s'hi posesuna placa amb una frase quedefinia la forma de concebrel'esport que tenia l'Agustín.Una frase sense cap sentit polí-tic i que va escriure ell mateixen un dels nombrosos escritsque ens va deixar. Deia així:

EL DEPORTE NOS SIRVE PARAMANTENERNOS EN BUENAFORMA FÍSICA, DESARROLLARLOS REFLEJOS Y FOMENTAR ELCOMPAÑERISMO; DONDETODOS JUEGAN Y LO DEMENOS ES EL RESULTADOAgustín Rueda SierraSallent 14-11-1952, prision deCarabanchel 14-3-1978

Al final, la placa no s'ha posat

ni sens ha donat cap explica-ció!!.

No va acabar aquí tot. Des deel dia que vam acordar de ferels actes no vam parar d'anar itornar de l'ajuntament per par-lar amb la Lluisa, ara amb eltema dels rètols com a objec-tiu, doncs quedava clar que, sinosaltres no insistíem, no ihavia cap voluntat per part dela regidora responsable delpavelló. En la darrera entrevis-ta i, a la pregunta que si s'ha-vien posat d'acord ella i enBenet Vendrell regidor d'urba-nisme i obres publiques per laqüestió del rètols, la seva res-posta va ser que sí, que haviendecidit posar la placa amb lafrase de l'Agustín a l'esquerrade l'entrada del pavelló. Ens vasemblar bé i, a la pregunta deque si el rètol de la part supe-rior de la porta seria del mateixmaterial de l'existent va res-pondre que allò es quedariacom esta, cosa que ens va dei-xar perplexos i al·lucinats. Noenteníem res. NO VA ACORDAREL PLÉ DONAR EL NOMAGUSTÍN RUEDA AL PAVELLO? -vam preguntar. La seva respos-ta va ser que poséssim unainstància!. Vam contestar que:N'hi ha de mes eficaços!!!. Vamcomunicar-li que ens posaríemen contacte amb el regidorBenet per resoldre aquesttema, cosa que vam fer.En la primera entrevista ambell vam veure una actitud moltpositiva de la seva part i teniamolt clar que els acords del pléhavia que complir-los. Però al

matí següent havia canviataquest tarannà. Ja l'havien esti-rat de les orelles i ja no havienganes de fer res, ni tant sols derebren's.

Arribat el dia 31 d'octubre enstrobem col·locada una "pla-queta" amb la que intenten jus-tificar-se. Pel nostre col·lectiu ila gent que estimàveml'Agustín això es un insult i unapressa de pel. Durant l'acte, laúnica representació del governmunicipal son el regidor Beneti la regidora de cultura AnnaGabriel.

Cal a dir que la regidora AnnaGabriel (CUP) es la única repre-sentant municipal que ens hademostrat el seu recolzamenti, des de el primer moment hademostrat fermesa en el com-pliment dels acords del plémunicipal demostrant con-gruència democràtica en elsseus actes, deixant ben clarqui esta per la feina i a qui "el

vestit els hi va gran".Fa mes el que vol que el quepot. Que hi farem!.

Realment no sabem si hainfluït dins de l'equip degovern a l'hora de posar-hivoluntat política la marxa delsenyor Santi Andorrá ex regi-dor d'hisenda i l'arribada del'antic líder local de CIU i avui"passat" a ERC en Jordi Canalper substituir-lo en portar lescontes de l'ajuntament.Aquesta persona es va oposarel seu dia -junt amb la restadels seus "companys" de CIU alfet de que es poses el nomd'Agustín Rueda al pavelló i, nitant sols els hi va passar pelcap el preguntar a les entitatssi els hi semblava bé o no, comara reclamen insistentment iquasi a crits. Quan van tenir eltema sobre la taula, van votaren contra i li van donar "carpe-tazo" i fora.

Nosaltres deixem ben clar quela decisió de donar el nomd'Agustín Rueda es una decisiópolítica i no només es valoraque l'Agustín fos un granesportista, sinó també la tra-jectòria de compromís i de llui-ta que va ser la seva vida.També entenem que l'Agustínno es apreciat de la mateixamanera per a tots els sallen-tins, però, pensem en la quan-titat de noms de "il·lustres"personatges que omplen elsnostres carrers, places i monu-ments del nostre poble quetampoc tenen la mateixa valo-ració per a tothom.

Així doncs, reclamem que,simplement fem honor a laparaula PLURALITAT - que, ditsigui de pas, a molts políticsels hi omple la boca - ja l'hitocava el torn de l'homenatgeal sallentí contemporani ambmes alçada de mires, mesgenerositat i mes gran disposi-ció a canviar aquesta societatinjusta, inhumana i insolidària.

De tota aquesta "moguda" i laresposta per part de l'equip degovern em sortit amb undolent regust de boca, pensà-vem que la foscor s'en anavaamb la sortida dels conver-gents de l'ajuntament i confià-vem amb que un govern d'es-querres portaria claredat itransparència a la gestió muni-cipal. Ara no ho tenim tant clari.... parlant de claredat i trans-parència, estem impacients ensaber el resultat de l'auditoriaque es va posar en marxa ambl'entrada del nou govern i quedeixaria ben clareta la situacióeconòmica del nostre ajunta-ment després de la marxa deCIU.

També cal dir que cap associa-ció ni entitat del poble va rebrel'invitació ni la notificació ofi-cial dels actes del dia 31 d'oc-tubre per part de l'ajuntamentquan, normalment així es fa. Nitant sols han fet una fullainformativa pels diferent llocsd'informació pública. Es greu sitenim en conte que es la realit-zació oficial dels acords del pléde l'ajuntament del dia 18-06-2004. Prenem nota.De totes menes estem segursque som nosaltres els que nohem fet bé les coses. Res enscomplauria més que ensdiguessin a on ens hem equi-vocat.

AMICS D'AGUSTÍN RUEDAseguirà lluitant per que la rotu-lació del PAVELLÓ MUNICIPALD'ESPORTS AGUSTÍN RUEDAsigui digne, rectificar es desavis. Nosaltres ens faremcàrrec dels diners que esnecessitin. No volem que aixórepercuteixi en els impostosdels nostres veïns. Esperemque ningú s'ofengui i, lo queaquí anunciem, ho fem ambl'intenció de que tot millori.

Senyors de l'esquerra, no bus-quin els seus vots en la dreta,ni desil·lusionin els seuvotants. El menyspreu es pagamolt car.

SALUT I ANARQUIA!!

6

E

Realment no sabem si hainfluït dins de l'equip degovern a l'hora de posar-hivoluntat política la marxadel senyor Santi Andorráex regidor d'hisenda i l'ar-ribada de l'antic líder localde CIU i avui "passat" a ERCen Jordi Canal per substi-tuir-lo en portar les contesde l'ajuntament.

SallentAmics d�Agustín Rueda

l dia 1 de juliol de l'any1966, la ciutat de Bergava ser visitada pel dicta-dor feixista Francisco

Franco, personatge macabre iatroç que cometé innumera-bles barbaritats de les qualstots i totes en som conscients.El mateix dia infaust, i per talde recordar la visita d'aquestgrandíssim assassí i tortura-dor, s'erigí un monòlit comme-moratiu en la confluència dedues carreteres berguedanes:la que va de Berga al santuaride Queralt i la de Berga a SantLlorenç de Morunys. Aquestmonument ha estat en aquestacruïlla fins al dia d'avui, davantla passivitat d'ajuntaments,institucions i demés organis-mes públics, als quals no haimportat que aquest monòlitestigui encara en el seu lloc,recordant dia rere dia a lapoblació berguedana els anysde patiments, suplicis, prohibi-cions, tortures i terror quecomportà l'arribada al poderdel feixisme a l'Estat espanyol.A més, cal tenir en compte elcontext en què ens veiemimmersos en l'actualitat d'exaltació constant de símbols

preconstitucionals i de retruc,la remarcable pèrdua de lliber-tats individuals i col·lectives Davant aquestes circumstàn-cies, un grup de joves antifei-xistes del Berguedà hem deci-dit acabar amb aquesta imposi-ció feixista en forma de monu-

ment, que porta tants anysessent consentit per les esfe-res de govern, hereves directesde les mentalitats que ferenconstruir el monòlit. Per tant,reivindicant la memòria històri-ca contra l'oblit imposat a la"transició", hem decidit conver-

tir aquest monument a labarbàrie en un homenatge atotes les dones i els homes quelluitaren per la llibertat, per ladestrucció final del feixisme iper la construcció d'un mónmés just. A partir del 20 de novembre (la

data no és, ni molt menys,casual) esteu tots convidats apassar pel monument enrecord de les víctimes del fei-xisme d'ahir i d'ara, i retre unpetit homenatge a tots els llui-tadors i les lluitadores per lallibertat.

7

LA DROGUERIALA DROGUERIAles diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

E

La desaparició d�un monòlit feixista

C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

PINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: info@ladrogueriamanresa.com EN VENDA (LOCAL I VIVENDA DE 2 PLANTES)

Berga BROCA (Bloc Rural d'OfensivaCultural Antifeixista)

Abans i després del monòlit. Tot rastre de feixisme ha estat esborrat per donar pas a la dignificació històrica.

Homenatge a un fill del pobleurant moltes dècades s'hamantingut un silenci ver-gonyós cap aquells mili-tants populars, homes i

dones pertanyents a movimentssocials, partits polítics, sindicats,etc., membres avançats de la nos-tra societat als que els sectorspopulars devem molt.I devem molt a ells/es la seva llui-ta i els seus sacrificis, ja que,sense ells avui no gaudiríem d'unasèrie de drets i llibertats, llibertatsconquerides a una burgesia quemai ha mirat un altre cosa que elseu propi benefici.

És per això que ens hauríem defelicitar per el reconeixement quel'Ajuntament de Sallent ha fetrecentment a el lluitador socialAgustín Rueda, jove de 25 anys,de classe social molt humil i ambun bagatge de lluites per a lamillora de les condicions de vidad'els joves, els miners, la gentgran...Un reconeixement que es concre-ta en donar-li el seu nom al PavellóMunicipal d'esports del poble.Agustín Rueda va ser detingut perla policia el 1978 degut a la sevaintensa activitat política, sent tras-lladat posteriorment a la presó deCarabanchel, a Madrid. Al cap depoques setmanes es comunica a la

seva família la seva mort. El seucos, amb evidències clares d'haverestat torturat, es portat a totapressa al cementiri de Sallent,sense temps de donar-li un meres-cut homenatge per part de la sevafamília i els seus amics i veïns.Esperem que l'exemple que hadonat l'Ajuntament de Sallent nosigui una excepció i veiem mésgestos com aquests a d'altresajuntaments de la nostraCatalunya del segle XXI. Ells i elleses mereixen un reconeixement deles nostres institucions mes pròxi-mes, perquè, en el cor dels treba-lladors i treballadores que els vanconèixer, sempre hi seran.

DManresaEmiliano

oger fallece después decasi cuatro meses que seperpetró la brutal agre-sión fascista en el barrio

de Gràcia, al comienzo de susfamosas fiestas. Han sido cua-tro meses de sufrimiento porparte de la familia, de sus com-pañer@s y del mismo Roger,debido a las continuas compli-caciones médicas que se fue-ron produciendo, y que acaba-ron con el trágico desenlace.Pero a pesar de lo duro que espensarlo, tod@s l@s que lequerían y le quieren pensamosque, dado el estado en el quese encontraba, cualquier otrodesenlace podría haber sidoigual o más trágico que lamisma muerte.

El agresor, Aitor DávilaCórdoba, estuvo en prisiónaproximadamente una semana,quedando luego en libertadtras el pago de 3000 euros defianza. El apuñalamiento en elcuello fue realizado con unpuño americano dotado de unpunzón soldado, un tipo dearma que ayuda a entender dequé tipo de individuos estamoshablando. Pero según el juez,no existe peligro de reinciden-cia, por lo que decide dejarloen libertad a pesar de que enprimera instancia, la gravedaddel asunto hizo que decretaraprisión incondicional sin fian-za. Los acompañantes del autormaterial de estos hechos, losdemás skins neonazis, fuerondetenidos y puestos en libertadtras declarar ante el juez.

La cuestión es que tras estabrutal agresión, a este indivi-duo se le pensaba juzgar única-mente por lesiones, cuando esla brigada de homicidios quienempezó llevando el caso comoclaro intento de homicidio.Curiosamente, en el conjuntode pruebas e informes, el puñoamericano con el punzón desa-pareció, convirtiéndose en unapequeña navajita de uso legal(longitud inferior a 3 ó 4

dedos), a pesar de que hubotestigos que lo vieron y de queaparece en los primeros infor-mes policiales e incluso en laprensa. Las irregularidades sehan sucedido. Testigos presen-ciales de la agresión y que die-ron todos sus datos a los agen-tes en el lugar y momento de laagresión, no han sido requeri-dos para ningún tipo de inte-rrogatorio o declaración, apesar de que han insistido lla-mando reiteradamente a la bri-gada de homicidios que llevabael caso, pero sin resultados, delo cual se deduce que no lesinteresa saber realmente lo quepasó.

Los skins neonazis denuncia-ron a varios jóvenes por agre-siones, Roger entre ellos porsupuesto. Les reconocieron enfotografías que les presentó la

policía. Pero entre los jóvenesreconocidos (4 ó 5) por losskins, hay varios que no acom-pañaban al agredido esa noche,e incluso uno reside fuera deBarcelona, curiosamente en lamisma ciudad que el skin neo-nazi agresor.

La manipulación del caso sehace cada vez más patente yalarmante. No existió 'batallacampal' entre okupas y skins,como intentaron hacer creermedios y autoridades en unprincipio, sino una agresiónunilateral por parte de los skinsneonazis, algo habitual porotro lado y que a estas alturasa nadie sorprende. No es la pri-mera vez que casos así quedanimpunes o casi impunes, cuan-do detrás de los agresores exis-te apoyo de organizaciones fas-cistas de diferente índole y

relativa importancia y renom-bre, bien conocidas por tod@s(España 2000, DemocraciaNacional...)

Ahora, después del fallecimien-to de Roger, las cosas cambian.Se habla de un nuevo ingresoen prisión preventiva del homi-cida, y de una implicacióndirecta del Ayuntamiento comoacusación particular, cosa quese venía pidiendo desde el prin-cipio por numerosas entidades.

¿Debe morir alguien para quenuestro querido Ayuntamientose decida a mover ficha? ¿SiRoger hubieraquedado

tetrapléJico en una silla de rue-das, pero 'vivo', se habría moja-do?

Debemos intentar por todos losmedios que situaciones así novuelvan a ocurrir, y denunciarpúblicamente la parcialidad porparte de las autoridades com-petentes y de sus fuerzas deseguridad, con claros intentosde minimizar estos casos eintentar ocultar el grave proble-ma social que representan.Debemos decidir cómo perohay que hacerlo. Está en nues-tras manos. Deben desaparecercuanto antes.

MUERTE AL FAS-CISMO !!!

Roger ha muertoManresa

R

8

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Está estirado en la cama de la habitación del hos-pital. Su robusto pecho sube y baja siguiendo elcompás de su respiración. Fuera, un*smuchach*s que se han subido a un containerlleno de piedras le hacen señas con las manos amodo de saludo y le gritan que se despierte yque abra los ojos. Él no los abre. Duerme mien-tras su madre le acaricia dulcemente la mejilla ysu amigo, le cuenta las últimas novedades deldía. 27/08/2004

Decirte que aunque estés ahí, encerrado en tucuerpo, sabemos que estás luchando. Decirteque percibo cada uno de tus movimientos, sien-to tu respiración, tus movimientos en las manos,tus miradas tristes, y tus esfuerzos. Tus grandesesfuerzos por volver a ser quien eras. Decirte que toda nuestra energía, toda, va parati, amigo.Decirte, que sigas luchando, que no abandones,que continúes con aquello que has empezado.28/09/2004

Quién te iba a decir a ti, Roger, que aquellanoche todo dejaría de ser lo mismo. Quién te ibaa decir que te iban a borrar de una puñalada lasonrisa. Que dejarías de poder ser quien eras,que estarías encerrado en ti mismo durantetanto tiempo. Te cogo la mano, fuerte, y te miroa los ojos. Unos ojos que hace días que perma-necen cerrados, quizás ya no te interese la vidaque te espera. Sé que ya no aguantas más, ya hasluchado suficiente. Estás agotado y quieres des-cansar.

Te fuiste, tranquilo, arropa-do por la gente quequieres. Amig*s quedía tras día estuvieroncontigo, y que cono-cieron otra de tusvidas. Te fuiste, unviernes 10 dediciembre, perosiempre, siem-pre seguirás connosotr*s.12/12/2004

Centre d�estudis JosepEster Borràs

Distri de material alternatiu, llibreria i arxiu històricC/ del Balç nº 4 Berga

Ateneu difusor de les idees anarquistes C/ del

Balç 4 baixosesquerre

Berga

c/pi

nsan

ias/

nBe

rga

Amic del Roger

Ara ve nadal...Un any més el 25 de desembre, fum fum fum, ha arribat, fum fum fum, el consumisme extremat.Amb l'excusa de celebrar el naixement de Jesus Superstar (però en el fons ens és igual si és elnaixement d'un rubiales, el dia del pare, de la sogra o de l'esperit sant), preparem els moneders,enllustrem les targetes de crèdit, comptem els talonaris, ens assegurem d'haver cobrat la pagadoble i ens llancem al carrer disposats a adquirir bones dosis de felicitat, tolerància, amor, sol-idaritat... al preu que faci falta.Sí, el nadal està farcit de valors!! Es regala anorèxia en forma de barbies, militarisme en formade tancs i soldats de joguina, experimentació amb animals dins d'ampolles de perfums i maquillat-ges, estereotips de bellesa i higiene en la roba, colònies, desodorants, es regala també dev-astació ambiental en cada plàstic, metall, paper, vidre que formen tota aquesta colla d'objectes

inútils... i un llarg etcètera que nocal que enumerem, perquè en el fonsja les sabem aquestes coses, cadaany ens les repeteixen a la tele,ràdios fins i tot al sermó de missa,que la solidaritat no és consumisme,que l'amor no es compra... i aquí éson entren els consumidors "guais",aquells que consumeixen productesalternatius, ecobionatur, productessolidaris, que fins i tot s'atreveixena fer donacions a ONGs o capel-lans... comprant, així, latranquil·litat de les seves conscièn-cies, però sobretot, sense qües-tionar-se massa el model que ens haportat a aquesta devacle humana iambiental, no fos cas que haguéssimde perdre algun privilegi...Sí, sabem el què consumim, sabemtot el què això provoca, però tot iaixí, cada any triem continuar ambtota aquesta hipocresia, cada anytriem continuar en el mateixesclavatge: 8 hores a la fàbrica, lamina, l'oficina, escombrant carrers,al taller... venent les nostres videsa sous de misèria per comprar-nosl'últim model de cotxe, per comprartots els utensilis fabricats expres-sament amb un temps curt de vidaperquè aviat els puguis tornar aconsumir, o per renovar aquellsobjectes que passen de moda, o quesón de qualitat ja obsoleta, o queno tenen recanvis, per comprartambé la nostra bellesa, per entrardins els clixés socials, per comprar

el nostre estatus social, no fos cas que el veí del 3º-1ª es pensés que som uns pelacanyes i percomprar els valiums, prozacs i aspirines per superar l'estrès, la depressió i els maldecaps quetot això ens ocasiona.I tot això al mòdic preu de vendre dia rera dia les nostres vides a una cursa frenètica de 8hores d'un curro que no té sentit ni ens acabem de creure, de cedir el nostre temps "lliure" agrans centres comercials que ens el gestionen, de delegar les nostres relacions a una xarxa depolítics, psicòlegs, jutges, policies, metges... En resum, a esdevenir un petit engranatge d'unacosa que ni hem triat, ni sabem on ens porta...Hi ha, però, altres formes d'amor i solidaritat, hi ha persones que intenten construir relacionsdiferents, lluitant contra qui ens precaritza les vides, contra qui especula amb les vivendes,contra qui enverina rius, terra, aire, contra qui oprimeix i massacra pobles, contra qui dirigeixmíssils, contra qui empresona la pobresa i la dissidència,... per a mi una solidaritat més real, queno es paga i que la pots excercir cada dia...

Nadal: consumisme i precarietat

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació973 37 01 89Plaça Major, 6

25716 GósolLleida

En estas fechas en las que todo es ``Paz, Amor y Felicidad´´ nos encontramos

con el mismo problema que nos afecta durante todo el año: La Precariedad

Laboral pero agravado por un consumismo desenfrenado que repercute muy

negativamente en nuestras maltrechas economias.

Nos encontramos con los contratos basura, en los cuales la duracion de los

mismos es unicamente durante las fiestas, donde los mas afectados somos los

jovenes, tanto estudiantes como trabajadores pues nos vemos obligados a

trabajar por unos salarios ridículos y paupérrimos y como consecuéncia

directa de estos abusos se potencia la riqueza de unos pocos y la

precariedad del resto. Actualmente la llamada ``clase media´´ se está

extinguiendo. Cabe destacar la presión a la que nos vemos sometidos por

parte de l@s empresari@s dada la incesante demanda producida por el consumo

desenfrenado que produce el mercado Navideño y el miedo del/la trabajador/a

a exigir el cumplimiento de sus derechos mas básicos por temor al ``despido

libre´´ el cual, por desgrácia, es vigente en

este país. Se ha llegado a la

situación en la que l@s empresari@s abusan

de nosotros, l@s trabajadores/as,

hasta llegar al extremo de tratarnos como

simples objetos de ``usar y

tirar´´. Si no ponemos una solucion ya, l@s

trabajadores/as seremos tratados

como simples pañuelos, o peor aún,

como condones usados y tirados en

cualquier lado. Puede que esto suene

comico pero no lo es en absoluto.

Mientras el ``señor´´ Borbon nos encandile

con su mensaje de paz e igualdad,

nosotr@s estaremos celebrando la Navidad,

la ``Feliz Navidad´´. ¿ Realmente

hay algo que celebrar? ¿el estado de bienes-

tar en el que supuestamente

vivimos nos permite celebrar algo? ¡NO!

Actualmente la situacion de much@s

trabajadores/as es de Precariedad. Las ame-

nazas, por parte de l@s

empresari@s, de emigrar hacia paises en vias

de desarrollo (donde la mano de

obra es mucho mas barata y ofrece al empre-

sari@ un mayor margen de

beneficios) están a la orden del dia. Quien

no se ha encontrado al intentar

reclamar su dignidad como obrer@ con la

conocida amenaza : ``Si no te gusta

ya sabes donde está la puerta, que detras

tuyo hay 20 más que trabajaran por

la mitad que tu´´.

¿Como es posible que una minoria (formada

por empresarios y politicos)

puedan manejar nuestras vidas como si

nosotr@s fuesemos titeres? muy

sencillo ellos son pocos pero estan muy organizados ( G-8 , Constitucion

Europea , CEOE , APEC ... ). En canvio la clase obrera está desorganizada y

engañada, mientras tengamos familia, coche, casa y televisión, para que nos

vamos a molestar verdad?. Es hay donde está el error, la única fuerza de que

disponemos para cambiar esta situacion está en la fuerza de la unión y

organización contra la patronal. ¡Es hora de cambiar!

Desde la CNT os informamos que estamos llevando acabo una campaña contra la

precariedad laboral, esta se ha llamado: ``¿Precariedad Laboral? Terrorismo

Patronal. Las principales acciones son el reparto de octavillas (rellenables por el

reverso) para facilitar la posibilidad de hacernos llegar

los datos de todas las empresas que actualmente están incumpliendo con la

legislacion vigente, ya sea pagando salarios por debajo del convenio,

obligando a l@s trabajadores/as a firmar bajas voluntarias sin fecha, a

hacer horas extras no retribuidas o no entregando al trabajador/a los

elementos de seguridad que garantizen la integridad física de éste para así

poder nosotros realizar la correspondiente denúncia y/o Acción Directa

necesaria para acabar con la actual situación de precariedad.

Recuerda trabajador/a tu puedes ser la siguiente víctima, pues el problema

de un trabajador/a es el de tod@s.

Salud y anarcosindicalismo

CNT-AIT

Feliz precariedad

El Nadal fa pudor a consum, explotació

labora i, també, a sagristia, a sotana ràn-

cia i criminal.

Si be de vegades sembla que l'església

catòlica te menys incidència social que

abans, segueix sent un poder polític,

econòmic i moral de primer ordre. L'Estat

lluny de ser laic, finança en part aquesta

associació amb ànim de lucre que tant de

mal ha fet. A part el patrimoni econòmic de

l'església és enorme, fruit de tants i tants

anys robant. Cal destacar que l'església i

l'Estat han anat de la mà o fins i tot s'han

confós durant molts períodes de la

història. De fet només cal sentir els bisbes

escopir bestieses quan el govern insinua

algun possible canvi en el finançament de

l'església o en els drets civils dels homo-

sexuals o en el simple ús dels preser-

vatius. L'església és doncs present en les

més altres instàncies del poder econòmic i

polític i a més per desgracia encara té

certa incidència social, més fruit de la

nostra deixadesa que res més. La gent

bateja els fills, els fa fer la comunió o es

casa, ja no per obligació sinó per una

fatal costum relacionada ara amb el con-

sum (per un mòdic preu et cases en una

capelleta romànica d'allò més mona). En

tota aquesta explicació m'he saltat el geno-

cidi a Amèrica, Espanya i tants altres llocs

que amb la creu i l'espasa han protago-

nitzat els negres corbs de l'església. Les

bestieses que han arribat a fer són inimag-

inables. Molt d'aquest mal l'han fet gràcies

a tenir durant molts segles el control

dels grans moments en la vida de les per-

sones i sobretot el de l'educació dels

infants. Per això han anat reproduint

injustícies, rols de gènere, complexes,

pors, criminalitzant tot allò maco de la

vida, reprimint, etcètera. I això ho podem

veure en nosaltres mateixes, fins i tot en

les persones que no hem tingut una edu-

cació directament religiosa.

Una opció atea coherent és passar de la

religió, restar-ne totalment al marge.

Tanmateix per les persones que ens consid-

erem més aviat antiteus i contraris a l'es-

glésia i que estem batejats en contra de la

nostra voluntat, l'apostasia és una bona

solució. És en primer lloc una qüestió per-

sonal, de coherència: no vull constar com

a catòlic. També però és una qüestió

econòmica, no vull constar com un soci

més d'aquesta institució, ja que l'excusa

que els batejats són socis, és un recurs

més per mantenir una situació privilegiada

alhora de rebre diners públics. De fet que

els ateus i antiteus constem com catòlics

és una irregularitat que només beneficia

als capellanots. De fet, l'apostasia també

és una solució pels creients, pels cristians

que honestament no volen saber res de la

institució religiosa ja que aquesta fa just

el contrari del que predica; per aquest

creients que no necessiten ni intermediaris

ni papers en la seva fe o creences.

Consells per qui vulgui apostatar:

1. Primer de tot anar a buscar la fe

de baptisme a la rectoria on vau ser bate-

jades (solen tenir uns

horaris d'atenció una mica

reduïts). Us demanaran si

es per casar-vos, ja que hi

ha dos tipus de document,

dieu que no i ja està. No

cal donar explicacions de

res.

2. Un cop amb el docu-

ment el fotocopieu i l'en-

vieu, junt amb la carta que

reproduïm a sota deguda-

ment complimentada, al

Bisbat al qual pertanyi la

parròquia on us van bate-

jar. (L'adreça del bisbat de

Solsona és: Pl. Palau, 1

25280, Solsona)

3. Atenció: cal enviar

la carta certificada i amb

"acuse de recibo" ja que sinó

els molt malparits fan com

si no l'haguessin rebuda.

4. Passat un mes rebreu una carta

dient-vos que ja han comunicat al rector

de la parròquia on vau ser batejats que

anoti al llibre de baptismes el vostre

explícit rebuig a la fe catòlica. Aleshores

el que cal fer és anar -carta en mà- a com-

provar que efectivament ho hagin fet, ja

que sinó és molt possible que no ho hagin

fet.

Model de carta:

DECLARACIÓ D'APOSTASIA

A xxxxxxxxxxxxx bisbe titular de la diòcesi

de xxxxxxxxxxxx

(en el cas de pertànyer a la diòcesi de

Solsona, l'adreceu al seu bisbe: Jaume

Traserra i Cunillera)

Jo, xxxxxxxxxxxx, amb DNI

núm.xxxxxxxxxxxx, major d'edat i resident a

la població de xxxxxx, que segons li cons-

ta va ser batejat el dia xxxxxxx de 19xx a

la parròquia de xxxxxxxxxx, pertanyent a

la diòcesi esmentada, actuant en nom i

interès propi, i trobant-se en ple ús de la

seva lliure i espontània voluntat,

MANIFESTO:

Primer:

- Que no havent trobat en el Dret Canònic

cap procediment establert per a la

tramitació del present escrit, el dirigeixo

al bisbe diocesà per les consideracions

següents:

- Que el cànon 393 del Codi de Dret

Canònic disposa que "El Bisbe diocesà

representa a la diòcesi en tots els negocis

jurídics d'aquesta".

- Que el cànon 383.1 estableix que "Al

exercir la seva funció pastoral, el Bisbe

diocesà ha de mostrar-se sol·lícit amb tots

els fidels que se li confiïn (....), així com

als qui s'hagin apartat de la pràctica de la

religió".

- Que el cànon 369 defineix la diòcesi com

"una porció del poble de Déu, la cura pas-

toral del qual s'encomana al Bisbe amb la

cooperació del presbiteri, de manera que,

unida al seu pastor i congregada per ell

en l'Esperit Sant mitjançant l'Evangeli i

l'Eucaristia, constitueixi una Església par-

ticular, en la qual veritablement està

present i actua l'Església de Crist una,

santa, catòlica i apostòlica".

Segon:

- Que en el seu dia vaig ser batejat en la

fe catòlica com a conseqüència d'una

decisió presa per altres persones sense

que en aquell moment, a causa de la meva

edat, hi hagués cap participació de la meva

pròpia voluntat, i sense que disposés de

llibertat ni consciència suficients per eme-

tre un judici sobre les meves conviccions

personals.

- Que després d'haver meditat durant el

temps suficient sobre el significat de la

meva pertinença a la fe catòlica no trobo

cap pretext per continuar pertanyent a

l'Església Catòlica, entrant la meva

voluntat en contradicció amb l'adscripció a

aquesta institució.

- Que la fidelitat a la pròpia consciència és

un dret constitucional inalienable

reconegut legalment a l'article 16 de la

Constitució Espanyola.

- Que, per tant, rebutjant totalment

la fe cristiana, em considero responsable

d'apostasia, tal i com la defineix el cànon

751 del Codi de Dret Canònic, per la qual

cosa:

SOL·LICITO:

Em sigui reconeguda per l'Església Catòlica

la condició d'apòstata, deixant de comptar-

me entre els seus fidels i de considerar-me

catòlic a tots els efectes -fins i tot els

estadístics-, incloent, si s'escau, l'oportu-

na anotació d'apostasia en el Llibre de

Baptismes i qualsevol altres registres

eclesiàstics. Tanmateix, que em sigui comuni-

cada per escrit la resolució que es pren-

gui sobre la meva petició.

A xxxxxx, xx de xxxx de 2004

Signat:

PODEU TROBAR MÉS INFORMACIÓ A:

Ateus de Catalunya: http://www.ateus.org

Info-apóstata:

http://www.sindominio.net/apostata/

Web internacional sobre l'apostasia:

http://www.apostasie.org

Molt bona web sobre l'apostasia amb una

informació pràctica molt útil i amb molts

enllaços: http://perso.wanadoo.es/estu-

dioateo/apostasia/apostasia.htm#ser

Més sobre apostasia:

http://www.iespana.es/gaiaxxi/nm_apostasia.h

tm

Pep i tu (Berga)

L�apostasia: una possible solució

Església de Berga que es fa servir de garatge. Almenys no serveix per res dolent. Prenguem exemple

Esquerdant el murES PRESONS NOHAN EXISTITSEMPREAvui en dia sembla que

qüestionar la presó siguinomés cosa d'utòpics, bojos iidealistes. Res més lluny de larealitat. Les presons són fruitdels grans tancaments quecomencem a trobar amb l'EstatModern; model de societat quees comença a desenvolupar aEuropa a partir del segle XVII ique desembocarà en les socie-tats capitalistes actuals. Abansd'aquesta època, i actualmenten societats no capitalistes tro-bem altres sistemes de càstigque no passen per la presó.Antigament podem trobarexemples com la humiliaciópública, la flagel·lació i fins itot s'arribava a l'extrem de l'e-xecució (també publica). Decap manera no volem justificarel càstig, la justícia sempre hasigut injusta, abans no anavena la presó però cremaven vivesa persones sospitoses de serheretges o de realitzar pràcti-ques de bruixeria (com conei-xement de plantes medicinals,etc.), simplement constatemque històricament hi ha hagutaltres maneres de castigar.En altres societats infinits sónels exemples. Un cas particularés el de les comunitats indíge-nes de Chiapas (Mèxic) vincula-des entorn de l'EZLN, les qualss'han autorganitzat un sistemapropi de justícia. En les comu-nitats zapatistes quan perexemple una persona roba auna altra el càstig que se liaplica és la de treballar per lafamília a la que ha robat, con-sideren que si es tanca algú ala presó en surt tothom perju-dicat, en canvi de la sevamanera com a mínim es recom-pensa a la persona afectada. Encas d'assassinat actuen de lamateixa manera: la personaque ha perdut un membre haperdut també dos braços tre-balladors i que alimenten, elsquals seran substituïts pels del'assassí. Aquest és un exem-

ple, n'hi ha molts d'altres, decom gestiona els seus conflic-tes una societat determinada,però aquí no es vol valorar nientrar en el debat "d'alternati-ves a la presó".Amb l'origen del capitalismecomença la visió retributiva dela pena: existeix una relació

mercantilista evidenciada en elfet que s'ha de PAGAR unapena. En principi el valor decanvi d'aquesta relació és eltemps (una condemna concre-ta es salda amb cert tempsd'aïllament i tancament), peròcada vegada més el valor decanvi és el diner: qui té dinersper pagar una alta fiança eslliura de la presó, qui no els tés'hi queda. Aquest fet s'eviden-cia estrepitosament en l'actua-litat amb l'aparició de les PenesMulta, un tipus de pena que esmesura amb diners, commuta-bles per qui no els tingui, perdies de presó. Per exemple unapena multa de 500 euros potsuposar per qui no pugui o vul-gui pagar 83 dies de presó(cada dia pot costar uns siseuros, però dependrà del tipus

de condemna i/o del poderadquisitiu de la persona con-demnada, variant dels 2 finsals 300 euros/dia). Així doncs,i com comprovarem més enda-vant, està "privada de llibertat"aquella persona que no es potpagar aquesta apreciada "lliber-tat".

P R E V E N C I Ó ,R E E D U C A C I Ó ,REHABILITACIÓ!!??Avui en dia però la presó exis-teix, i sembla fins i tot per lamajoria de gent insubstituïble.Ara i aquí volem qüestionar, nique sigui amb traces generals,aquesta institució totalitària.Quina és la funció de la presó?Segons la llei penitenciària, lafinalitat fonamental de les"mesures privatives de llibertat"d'acord amb l'actual constitucióés la "prevenció especial entesacom a reeducació i rehabilita-ció". Ens trobem doncs davantde tres paraules claus: preven-ció, reeducació i rehabilitació.Anem per la primera: segons lallei el fet que existeixin les pre-sons hauria d'inhibir el delicte.

Teòricament qui pensa en rea-litzar un acte que està definitcom a delicte per les lleis s'atu-raria en el moment en quèpensa que podria anar a lapresó. Però les dades diuen quedes de que existeixen aquestesinstitucions totalitàries el nom-bre de persones preses no haparat d'augmentar, per tant: depreveure i evitar... ben poc.Tampoc haurà canviat el seuentorn econòmic i social, pertant segurament s'haurà de"buscar la vida" per sobreviureen la selva del capitalisme, fetque el pot conduir de nou alcàstig de l'aïllament.

Un altre dels objectius oficialsde la presó és el de reeducar. Laprimera pregunta està impresaen la pròpia paraula reeducar(?)... si a molts presos els hilimiten fins i tot el correu de lli-bres i revistes! Educar hauria devoler dir donar les einesnecessàries per poder desenvo-lupar-se lliurement en unasocietat determinada. Però enla societat on vivim l'escola, launiversitat,...també la presó, alquè tendeixen és a domesticar,a infantilitzar-nos de maneraque no siguem prou autosufi-cients per decidir per nosaltresmateixes el destí de les nostresvides, a sotmetre'ns sota unesnormes que hem de complir,unes normes basades en lainjustícia social i qui d'aquestcamí es desviï serà criminalitzati castigat, i l'intentaranredreçar.A les presons hi ha tallers, peròquasi mai l'objectiu d'aquestsés que es pugui aprendre algunofici; s'evidencia molt aquesttema en els mòduls o presonsde dones: quina sortida profes-sional podrien trobar avui endia amb els tallers de costura iconfecció? Sembla més aviatque l'objectiu que amaguen ésla perpetuació dels rols queintenten atrapar al gènerefemení en la passivitat i sub-missió, i no pas el de donar-loseines per poder trobar una sor-tida professional més o menysdigna.

I per últim diuen que la funcióde la presó és la de rehabilitar.Només cal veure els índex dereincidència i multireincidènciaels quals arriben al 75% delscasos. Així doncs podem afir-mar que la institució penitencia-ria també fracassa en l'objectiude rehabilitació. Però no ésd'estranyar: com es pot "reha-bilitar" algú separat del seumón, tancat entre quatre parets23 hores el dia i suportant càs-tigs i vexacions totes les 24?L'aïllament és l'estratègia prin-cipal utilitzada per aquest siste-ma. Seria un element fonamen-tal el fet que les persones pre-ses complissin les condemnes aprop dels seus llocs d'origenper poder mantenir els lligamsque les uneixen al món. Peròno; la política de dispersió queaplica InstitucionesPenitenciarias amb moltes per-sones preses va en tota unaaltra direcció: sovint els fami-liars han de recórrer distànciesde més de 1000 km per poderveure alguns minuts els seusparents empresonats... i aixòquan tenen els recursos per fer-ho.

LA PRESÓ: CENTRED'EXTERMINILa presó fracassa estrepitosa-ment en la seva funció rehabili-tadora; però és tot un èxit enaltres aspectes: sí que aconse-gueix castigar aïllar, anular tor-turar i matar en vida. I aquestssón els objectius reals de lapresó, sinó simplement miremquines són les condicions en lesque viuen les 54.000 personespreses de l'Estat Espanyol(exceptuant Roldán i compan-yia), quin és el seu dia a dia:sempre les mateixes quatreparets (estretes i amb cinc per-sones més), els mateixos colorsgrisos, els mateixos sorolls dereixa, les amenaces dels carce-llers, les intimidacions, el con-trol de les teves trucades,correu, visites, el control totalde tota la vida, les pallissesquan protestes per alguna peti-ta cosa, els quilometres dedistància de la teva gent, etc.

Assemblea contra les presons Manresa

L

continua a la pàgina 12

12

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

13

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióc/ de la sabateria

(Manresa)

casal els carlins cuina vegetariana

Encara que maquillin les pre-sons amb paraules boniques iedificis impecables la realitat éscada vegada més dura i afilada,com el bisturí del cirurgià. Ja noes diu presó sinó centre d'inter-nament, es substitueix la parau-la pres per la d'intern, la de car-celler per la de funcionari depresons. Els edificis imiten cadavegada més la construcció delshospitals, tot higiènic, tot visi-ble, tot controlable. Però lestècniques de despersonalitza-ció i de tortura psicològica arri-ben a uns nivells d'anul·laciófins ara mai assolits.

QUÈ ES CASTIGA?Aquesta situació és una navallade doble fil: per una banda eli-mina a les persones que no res-pecten unes lleis; i per l'altraprotegeix i legitima l'Estat queha redactat aquestes lleis: unaltre dels grans objectius queassoleix el sistema penitenciari.Unes lleis que poden ser inter-pretades, fins i tot modificades,sempre emparades per laNorma que la societat va cons-truint, el resultat és un complexengranatge on hi tenen jocvàries peces. El concepte de"normalitat" va acompanyat alde desviació. Tot un seguit d'a-parells destinats a imposarcoercions, a forçar l'adquisiciód'hàbits que defineixen la perti-nença social dels individus auna societat. El poder s'efectuaa través de l'hàbit imposat, pre-nent la forma indivisible i quoti-diana de norma, ocultant-secom a poder i presentant-secom a societat. Allò que surti dela Norma, la desviació, serà cri-minalitzat i susceptible de serregulat.Aquestes normes es poden sal-tar de moltes maneres, però nototes aquestes maneres estanpenalitzades de la mateixamanera: aquí hi entra en joc ladefinició de delicte o dedelinqüent, no es castiga elrobatori de la mateixa manera.La norma social diu que s'ha deprotegir la propietat privada,que el robar i atemptar contrala propietat privada és un delic-te; però no es tracta de la matei-xa manera qui ha robat 300euros a la caixa d'un supermer-cat de qui n'ha robat 3 milionsdel fons públic. El primer és undelinqüent, el segon un espavi-lat. El primer segurament ha

robat una misèria per sobreviu-re, perquè no troba feina o béperquè no vol entrar en la tram-pa del treball precari que ensofereix la societat als joves. Elsegon segurament és unMinistre d'Hisenda amb unsúper sou que paguem entretots els ciutadans (l'haguemescollit o no) i que al tenir al seuabast poder, augmenta més imés encara el seu abundantcapital: desvia cap als seus inte-ressos el diner públic. Al primerli poden caure sis anys depresó, el tancaran en una petitacel·la amb altres quatre perso-nes, patirà mals tractes i vexa-cions per part dels carcellers. Elsegon segurament es lliurarà dela presó amb algun muntatgepolític; si té mala sort li cauranpotser fins i tot menys anys queal primer, tindrà una cel·la pera ell sol, el tractaran a cost derei i ràpidament tindrà permi-sos de tres dies, i fins i tot ter-cer grau; segurament moltabans de complir condemna l'a-lliberaran per problemes desalut (...depressió?), mentre queel del supermercat seguramenthaurà agafat la Sida a la matei-xa presó.El 60% de la gent que està a lapresó ha comès delictesmenors contra la propietat pri-vada, però el 98% dels delictescontra la propietat consistei-xen en malversació de fonspúblics, fraus fiscals: es tractade robar grans quantitats dediners públics per no anar a lapresó! Un altre percentatge importanten quant a tipus de delicte méscastigat són els referents a lasalut pública: el 30% de les per-sones preses actualment al'Estat Espanyol han comèsaquest tipus de delicte, segura-ment petit tràfic d'haixix. Elsnarcotraficants, que mouengrans quantitats de tones dedrogues i el segon mercat envolum de capital i d'inversió delmón (després del mercat d'ar-mes), no estan a la presó. Si hihagués una altra política dedrogues, simplement legalit-zant-les, apart d'evitar el nar-cotràfic, les màfies i problemesde salut ens trobaríem que enlloc de construir noves presonss'haurien de ja desmantellar lesexistents. Els delictes per terrorismesuposen un 1% de les persones

preses. Et poden aplicar la lleiantiterrorista per haver crematuns caixers automàtics, o per-què sospiten (sense cap prova)que has passat adreces a unabanda terrorista, i per això etcauen 30 anys de presó. Peròen canvi si massacres ambbombes a tot un poble, pots serpresident de la potència mésgran mundial. Una curiosamanera de definir el delicte téaquesta societat on vivim.Un altre tema que està aixecantpolèmica últimament és el temade les violacions: el 4% de lespersones preses haurien comèsun delicte d'aquest tipus. Peròsi ens mirem amb detall lesxifres de violència domèsticaveurem l'esgarrifosa xifra dedones assassinades en mansdels seus companys o marits:l'Instituto de la Mujer publicaque entre el 1995 i el 2000 unamitjana de 60 dones morienanualment en mans de la sevaparella. Assassinar és l'extrem.Quantes bufetades, insults,petades, violacions hauranhagut d'aguantar aquestesdones abans de morir en mansdels seus botxins? Amb elmatrimoni es legalitza la viola-ció, fora d'ell està penalitzada,només pots violar a la "tevadona", és delicte, però com queestà inscrit dins la normalitatsocial deixa d'estar criminalit-zat. I és que tots els violadors(criminalitzats o emparats perla llei) són fills d'aquestas o c i e t a tpat r ia rca lon vivim, iles presonsno els man-llevarà lesganes detornar a vio-lar, sinó totel contrari.

Quines sónles xifres delnombre de lespersones pre-ses? L'any1974, encarasota el règimfranquista, hihavia 14.760persones presesa l'estat espan-yol; l'any1977després de l'am-nistia 9.390; aprincipis del

2004, i gaudint d'una suposadademocràcia ens trobem davantl'esgarrifosa xifra de 54.000persones preses. Ells fan leslleis, cada vegada més dures,de tant en tant amb el CodiPenal es tipifiquen nous crims,ampliant els tipus de condemnaa partir de les quals s'entra apresó, dues raons molt impor-tants que expliquen aquestaugment del nombre de les per-sones preses.Segons l' Instituto Nacional deEstadística el 80% de la poblacióreclusa són joves que tenenalgun tipus d'addicció a dro-gues il·legals, joves que prove-nen de famílies amb pocsingressos econòmics, d'origenfins i tot marginal. Més del 90%de les persones condemnades(de totes les edats) no tenenocupació; el percentatge de per-sones gitanes és altíssim si elcomparem amb el percentatgede població global que repre-senten a l'estat espanyol (larepresentació de dones gitanesa les presons és 20 vegadessuperior a la seva presència a lasocietat); el nombre de perso-nes d'origen extracomuntaricada vegada és també més alt.Amb aquesta breu i simple car-tografia del món penitenciari esrebel·la un fet inqüestionable:a la presó no es castiga el delic-te sinó la pobresa i la dissidèn-cia.

PERÒ TOT I AIXÍ..Tot i l'evident fracàs en la sevateòrica funció de la presó se'ncontinuen construint. LaGeneralitat té previst que afinals del 2010 el territori catalàcompti amb 13 presons. Lespresons actuals situades enterritori urbà passaran, teòrica-ment, a ser centres oberts(Model, Wad-Ras, Trinitat,...);està previst construir 4 novespresons: dues a la Catalunyacentral (una la del Bages, l'altraencara per ubicar), una altra enterres de Lleida, una altra perles comarques de Girona itambé a la província deTarragona; actualment hi ha enconstrucció la de Sant Esteve deSesrovires emmarcada dins l'à-rea metropolitana de Barcelona. No pararan ni d'endurir lespenes, ni de construir novespresons, sinó.. com mantin-drien els seus privilegis basatsen tan descarada injustíciasocial? Estem en una societatamb totes les eines per perpe-tuar-se adaptant-se i imposant-se a tot allò que la qüestioni omolesti, on la justícia té el colordel diner,... per això és vital inecessari desemmascarar-la,per ingenu, de bojos i utòpicque sembli.

14

ense les dones no hi harevolució. Una frase tanrepetida com ignorada. Sóc dona, el meu idealés l'anarquia i em con-

sidero feminista per necessi-tat. Quan em vaig començar amoure per col·lectius lliberta-ris o autònoms és quan vaigsentir que era necessària lalluita de les dones; perquè toti compartir assemblees ambgent quantitat d'alternativa iradical jo havia de cridar més,o parlar més contundentmentperquè se m'escoltés, doncsera dona i a sobre jove. I aquíem va pujar la mosca al nas. Iés que com a dona ja havia deviure situacions molt injustes(i les vivim encara): que no etvolen donar segons quines fei-nes perquè ets tia, que lesmateixes feines les cobresmenys per la mateixa raó, quemoltes vegades et tracten comsi fossis un cony amb potes ino una persona... Però al veureque al grup de gent amb quiestava lluitant perquè totesaquestes coses canviessin emtrobava amb el mateix patró..per aquí no hi passo!! Algunesdones ens vam veure amb lanecessitat de trobar-nos imirar de canviar aquesta situa-ció.Ara al cap dels anys i fent unamirada retrospectiva em i ensdemanem si realment vamincidir en el nostre entorn. Síque ens vam fer ressò, ialguns dels nostres projectes iactivitats van tenir força èxit,però: ha canviat la manera derelacionar-nos entre homes idones? Ha deixat de ser elgènere l'estigma que ensdetermina patriarcalment lesnostres actituds i la nostramanera d'estar al món? Hemdeixat de reproduir els rolsd'aquesta societat que tant cri-tiquem? Ni que sigui dins elnostre àmbit, dins delscol·lectius, espais llibertaris,okupats?... Potser sí que la gent del nostrevoltant més immediat s'haqüestionat certs rols, però pot-ser algunes de nosaltres hemadoptat postures patriarcalsperquè se'ns respecti, o bé enshem convertit en "superwo-man's-superestressades" queestan a totes i al cent per cent;en moltes assemblees encarano ens escoltem de la mateixamanera, creem jerarquies; lesdones que participen activa-ment en els col·lectius són

vistes sovint com a "les com-panyes de" i no per ellesmateixes. No han canviat tan-tes coses... I als col·lectius decomarques: en molts pràctica-ment no hi ha dones!!! Potserés hora de plantejar-nos quèpassa... I és que tenim molt clar quesom antifeixistes, anticapita-listes, anticlericals... però encanvi la lluita contra el patriar-cat, en general, no la tenimgens assumida, i ens afecta deple a tots i a totes. Ells semprehan d'estar segurs de tot, nomostrar feblesa, ni emoció,s'han de castrar els sentimentso dissimular-los molt i moltper aconseguir-ho....Elles hande ser comprensives, cuidado-res, afectuoses, i sobretot...submises, i aguantar ladominació patriarcal. Si elnostre ideal és unasocietat sense jerar-quies, sense autori-tarisme, de lliureassociació entreiguals... no entencque haguem dereproduir una deles desigualtatsmés penetrantsque la societaton vivim

e n simposa. Ja

fa temps quem o l t e sdones estemlluitant per-què aquestas i t u a c i ódesapareixi,perquè lesvides de lespersones noestigui determi-nada pel seusexe, que nohaguem de patir captipus de dominacióentre homes i dones.Però si els homes nose n'adonen de lanecessitat d'aquesta llui-ta, si ells no baixen niqüestionen el seu pedes-tal...ens quedem a mig camí.La motivació per escriureaquestes ratlles es deu alllegir en l'últim PèsolNegre alguns articleson a l'hora d'insultaral patró, o a qui dictalleis s'utilitza el terme

"fills de puta" o bé s'utilitzenels "collons" per dir que ja noaguantem més una situacióconcreta. Hi ha mil maneres dedir les coses; per què hem d'u-tilitzar el llenguatge sexistaper fer-ho? El llenguatge és unreflex de com pensem, i sí, jasé que son paraules que tenimmolt arrelades en el nostrellenguatge quotidià, la expres-sió espontània i tot això...però si de debò portem unmón nou dins els nostres corss'ha de començar a notar enles coses més bàsiques, pròxi-mes i quotidianes. La revoluciócomença dins d'una mateixa,si no som capaces ni de can-viar la nostra manera de rela-cionar-nos entre nosaltres,d'expressar-nos.. què prete-nem canviar?

ManresaÀgria

S

Encara hi ha masclisme??!! La vall del Ges

La Plataforma antiincineradora de la vall del Ges (www.valldelges.net)a recollit a prop de sis mil signatures i l'adhesió d'unes seixanta asso-ciacions per tal d'evitar la que l'empresa CERR, SL instal·li la incine-radora de residus de "combustible preparat", a St. Pere de Torelló.Sembla ser que malgrat totes les mobilitzacions socials, les al·lega-cions legals, els informes tècnics contraris al projecte i en definitivaa l'opinió de la gent del territori on volen fer l'incineradora; pensenfer-la igualment. Contra les agressions al medi: acció directa!

Merda i més merda des de CercsCom ja hem denunciat en diverses ocasions des d'aquesta publica-ció, la Tèrmica de Cercs emmerda la comarca des de fa molts anys,d'una manera segurament irreversible.A principis de novembre arrel de l'afirmació de la ministra de MediAmbient, Cristina Narbona, sobre la contaminació d'aquesta tèrmica,el debat semblava que es tornava obrir. Mentrestant la merda no hadeixat de sortir.En benefici de quatre empresaris que ves a saber on viuen, s'estancarregen el medi ambient: Cercs, Avinyó, Sallent, Balsareny, Cardona,la Vall del Ges, etcètera. Sinó prenem consciència d'aquest fet iactuem per defensar en definitiva la nostra salut i la dels que vindranés que som veritablement idiotes. Si ens destrossen les contradesaixequem les barricades! (i no és un lema, és una proposta de tre-ball).

El Pèsol a la TYPTSAEn el número anterior parlàvem dels acomiadaments i la patèticaactuació dels sindicats en aquesta empresa de Navarcles. Doncs bé,uns dies després de sortir al carrer, part dels exemplars van anar aparar a les mans d'alguns/es treballadors/es. Van fotocopiar-ne lapàgina dedicada a la fàbrica i en penjaren algunes còpies per tal quetots/es aquells/es que no havien pogut llegir el Pèsol podessin fer-ho. El cas és que aquelles còpies no van aguantar ni un dia! Fontsfidedignes ens han informat que van ser retirades, no per la direccióde l'empresa... sinó pel comitè! Per què serà? Si empipa és per algu-na cosa! Ho reiterem: patètica actuació.

Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional Manresa: el monopoli dela difussió

Els dies 5, 6 i 7 de Novembre es va celebrar a Manresa la Firad'Espectacles d'Arrel Tradicional. Manresa és un lloc on tradicional-ment la gent reparteix octavetes i despenja pancartes denunciant lesinjústicies de la societat actual, com ara la repressió o l'especulació(tradicions que ja fa massa temps que duren). Però l'Ajuntament deManresa aprofita la Fira per blanquejar la seva imatge netejant elscarrers de tot allò que pot resultar molest. Els llocs on se solen pen-jar els cartells i les pancartes es converteixen en parets buides. L'únicque està permès durant aquests dies són els cartells i les pancartesque difonen la Fira. D'aquesta manera, l'Ajuntament de Manresa con-verteix els carrers públics en zones de monopoli informatiu, trans-formant la nostra ciutat en una ciutat espectacle que no té res a veureamb la dura realitat.

Atac feixista al mural d'Agustín Rueda La matinada del 20 de novembre va ser atacat el mural sobrel'Agustín Rueda que hi ha al mur de l'antic Ferroka a Sallent.Amics d'Agustín Rueda es va posar en contacte amb el col·lectiuHelios qui es el que el va realitzar-lo. El mural serà restaurat a prin-cipis de l'any vinent.Aquest fet els reafirma en el treball que estan fent i els anima a seguircontinuar amb l'esperit de lluita que l'Agustín va deixar. Segurament, l'atac el va perpetrar un individu de la classe obrera alservei del feixisme. Fets com aquest constaten que el feixisme es viua les nostres comarques, hi ha que estar a l'aguait!.

Rasos de PegueraFa unes setmanes s'informava que aquest any l' estació d'esquí deRasos de Peguera no obria aquest any, per deficitària. Els seus pro-pietaris sembla que han pensat en l'adquisició dels seus terrenys perpart del senyor Butti Maktoum Juma al Maktoum, el xeic àrab ques'ha encapritxat amb aquestes terres i ha comprat les cases i 2000hectàrees al poble de Peguera per fer-hi residències de luxe.L'horitzó de la privatització encoberta d'aquestes muntanyes es facada cop es fa més proper.

Notícies breus

L�arxiu Boatella-Senespleda

m dic Àngel Guixé i Ballús,sóc de Berga i vaig estarimputat en l'afer de l'ArxiuBoatella-Senespleda. En

aquest cas, alguns mitjans de comu-nicació no van saber exercir l'èticaprofessional: donaren informaciópartidista, malintencionada i difa-matòria i es va conculcar reiterada-ment el meu dret a l'intimidat i al'honor, com és públicament cone-gut. El cas va ser arxivat l'octubre de2003. Ara vull fer-vos saber la mevaopinió.Fa molt temps vaig trobar per atzar -després de treure'n quatre dits debrutícia-, un munt de carpetes vellesi brutes amb papers a dins. La mevaafecció a les antiguitats va fer queme les endugués in extremis, delseu destí: l'abocador. La primerapersona que vaig fer avisar va ser unfuncionari: el Director de l'ArxiuComarcal a Berga de la Generalitat.Aquest senyor hagué de rentar-seles mans de només fullejar-los. Nocrec que cap de les persones quevan veure'l de primer se'ls passes pelcap que allò hagués estat un arxiucatalogat, més aviat pensarien queeren un munt de papers sortits d'uncontenidor. Tanmateix, era un fabulós arxiu defamílies de la comarca que s'en-creuaven entre elles, era el que haesdevingut l'arxiu Boatella-Senespleda. Quan vaig prendre real-ment consciència del que podia tenirentre les mans, el meu primer objec-tiu va ser conservar-ne la integritat ique, sota cap concepte, marxés deBerga. Em vaig posar a fer-ne l'in-ventari (amb més bona voluntat querigor) i així ho vaig notificar alDirector de l'Arxiu Comarcal a Bergade la Generalitat. Quan arribava a lacarpeta setze de les vint-i-cinc queconformen l'arxiu, vaig demanarajuda a un historiador que m'ajudà afer l'inventari del que realment hihavia. L'inventari de cada carpeta eralliurat, seguint les meves instruc-cions, a l'Arxiu Comarcal.Després de les meves vacances de

setembre 2002 la Guàrdia Civil, juntamb la Direcció General de Patrimoni

de la Generalitat, va confiscar el meuarxiu i m'acusà de robatori i de delic-te contra el Patrimoni. Uns dies méstard, per TV3, al telenotícies migdiai vespre es va deixar que la policia,sense cap prova, m'acusés de dosdelictes i em calumniés, especificantlocalització i professió per què noquedés cap dubte de qui es tractava.Seguidament, el senyor que parlavacom a hereu de l'arxiu Boatella-Senespleda s'apressava a dir que l'ar-xiu anava del segle XIII al XIX: nom'estranya que digués això, ja queno l'havia vist mai! Els únics quesabien dels lligalls, eren els que l'ha-vien vist a casa meva. Llavors apa-reix algú: Don Ramón? -el fatxa deBerga- que aliè al bon camí que por-tava tot, i amb orelles molt llarguesconxorxà contactes i influències.Ben mirat, per acabar arxivant el cassense fer la més mínima actuació pelsuposat delicte contra el patrimoni,vergonyós! M'imagino la gran pre-gunta que aquest personatge hauriafet al Departament de Cultura: comés possible que un "desconegut" tin-gui documents tant importants? Jorecomanaria que s'haguessin infor-mat bé i haurien vist que gràcies al'actitud plausible d'aquest ciutadàs'han salvat documents rellevantsper Catalunya. Demano des d'aquí ala Generalitat, als antics responsa-bles del Departament de Cultura i ala Direcció General del Patrimoni sicontinuen incidint i donant suport ales calúmnies contra mi que la poli-cia (depenent de Patrimoni) va ferpúbliques a la conferència de prem-sa i per TV3. Continuen donantsuport a la calúmnia: [...] por la ventaimmediata a una UniversidadAmericana?[...] No sé on trobavendelicte contra el Patrimoni; no had'oblidar mai ningú que aquest arxiuha sortit a la llum pública únicamenti exclusiva per voluntat meva, i finsavui tan sols he obtingut la difama-ció com a agraïment. No se'm per-dona que fos jo mateix qui descobrísi mostrés promptament l'arxiu inè-dit, ja que sembla que en aquestpaís només tinguin dret a descobrir idesenterrar documents els "tofo-ners" oficials i professionals. Tambéhe de negar la suposada venda quejo hauria intentat fer al denunciant.

Varen venir en nom seu dues perso-nes a comprar-me'l i ho vaig evitardonant llargues per l'inventari. I tots aquells que tot i sabent que eldenunciant no tenia ni havia vist mail'arxiu, l'hi van facilitar còpies i totala informació a la meva esquena perconfeccionar la denúncia dient quel'hi havien robat de no sé quantsllocs, no han comès alguna cosa mésque un greu despropòsit? A totsaquests els hi he de dir que noméssent-ne propietari l'Arxiu de Bergapel preu raonable que s'escau d'unatroballa -aquí hi ha la clau de volta -,es podia haver garantit la seva per-manència íntegre a Berga, la mevaobsessió, durant tot el temps que elvaig tenir. Però gairebé tots, per acti-va o per passiva, vàreu decidir-vosper la més incerta de les solucions.Ara bé, si el destí últim no fos l'Arxiude Berga, totes les persones, siguinfuncionaris sense experiència, estu-diosos, agents culturals, "il·lumi-nats", etcètera; que d'una manera od'una altra són la causa d'aquestaelecció, mereixerien l'oprobi, i algu-na cosa més. La crònica esquemàticaha estat aquesta: troballa de l'arxiu,comunicació de la seva existència all'Arxiu Comarcal a Berga de laGeneralitat, confecció de l'inventari,lliurament progressiu de l'inventari al'Arxiu Comarcal i finalment, confis-cació. La Justícia, no sé si la llei, m'hauriade permetre que fos jo qui fes el lliu-rament a l'Arxiu Comarcal delBerguedà de l'arxiu Boatella-Senespleda, com ja estava encami-nat i s'anava fent, restituint-me l'ho-nor que s'ha volgut embrutar enaquesta cacera mediàtica.... I tambéper les persones que no em conei-xen i hagin pogut rebre informa-cions malintencionades de tots elsmitjans de comunicació, com perexemple i entre moltes altres "queno tinc antecedents en aquests tipusd'assumptes" deixant entreveureque potser en altres sí. És del totindignant i escandalós. Ni oblido niperdono.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C/ del Balç 5/ tel 654 78 73 27/ 08600 Berga

EÀngelBerga

LLUNES I BOMBETES

Un altre cop de tornada.

O de fugida,

potser un nou abisme

per descobrir,

contemplar,

perdre'm,

estimar.

Qui sap,...

El bus és fosc,

la llum d'una bombeta

damunt el paper,

damunt els mots

que transcriuen

les simples vivències

i els garbulls de sentiments

que recoren l'ànima

en només un cap de setmana.

En només un retorn.

Unes estones de cel.

Una escapada

que tan sols depèn

de la intensitat de la llum

en que els ulls

tenyeixen l'existència,

la desfan,

i la reconstrueixen de colors.

Potser taronja,

com dos follets

fent l'amor

penjats de mandarines.

O blau,

com les llàgrimes

d'un peixet transparent

que fussiona llàgrimes i oceans,

cossos i espais.

És tard.

És fosc.

De nit.

Fa fred.

La lluna,

petita, preciosa,...

Viatja paral·lela a l'autobus,

i el bus quiet,...

La Terra és plana,

ho sap tothom.

Amb els dits glaçats,

escric,

tremolen les lletres

que gairabé es glacen,

s'enfilen unes damunt les altres.

Les comes es transformen

en espirals,

els punts en estels,

les esses en caragols,

les des en eternes

flors germinant.

Potser són els sotracs

els qui escriuen

amb un boli verd

pescat d'un sarró de records,

al costat d'una fotografia,

que hores després

penjaria a la paret

i em despendria

olors d'aquella nit,

gralles enganxades a la pell,

llunes als llavis.

I el temps no conta.

Només és fosc.

És lluna.

És fred.

El petit detall

que podria contabilitzar-lo

ha perdut la batalla

contra l'arma més dolça,

els ulls,

la revolució d'imatges,

un rellotge que no veig,

tan sols visualitzo

un munt de punts vermells,

barrejats,

però no són nombres,

són estrelles,

roges.

Assentada

amb les cames creuades

se m'ha assentat un somni damunt.

Els petits rajos

de la bombeta interaccionen,

es creuen,

es superposen,

es propaguen

per un medi de presents

que refracten ínfimes

línies de colors

sobre les cames.

Un somni.

Un desig: la vida.

Fa olor d'ametlles.

I tot en silenci.

Tot, menys el cor que crida.

Ella dorm,

té tos,

es deu haver costipat

aquesta nit,

s'ha enamorat

de les cuques de llum.

Ell viatja,

s'ha fet petit

dins el llibre,

s'ha capbussat en el conte,

en els versos

que li regalimaven de les mans.

El bus fosc,

fos en la nit,

i a poc a poc

les ànimes

enamorades de lluna

han volat,

lluny,

han apagat les bombetes

i han deixat lliscar

les paraules,

lentament,

abrigats d'ametlles.

Ja no fa fred.

I ens hem adormit.

Trenta bombetes

s'han encès de cop.

Alço la mirada: la lluna.

Hem arribat.

BLANKA 19/11/2004

15

El text sencer a:www.angelguixe.com

Per més informació:

n cop més, un governd'aquest país demostrade quina part està, delcostat del capitalisme

sense escrúpols.Aquest cop és el govern cen-tral, i diem segona vegada per-què l'anterior partit governanta la Generalitat de Catalunya java animar als empresaris a ferel mateix, concretament elsenyor Roca Junyent quanexercia el càrrec de consellerd'indústria va animar alsempresaris del tèxtil a traslla-dar les empreses del sector apaïsos com ara Marroc perguanyar en competivitat.El resultat de les recomana-cions no es van fer esperar,

varies de les empreses tèxtilsmes importants de Catalunyaes van "cremar" accidental-ment i, "misteriosament" vanreinaugurar les seves fabri-ques al Marroc i a països delsud-est asiàtic.Aquest cop l'excusa o motiuque hi al·leguen és la properaliberalització d'aranzels pelsproductes del tèxtil que venende la Xina i d'altres països ambvies de desenvolupament, con-cretament els caps pensants"conviden" als empresaris atraslladar a altres països deltercer món els processos mesintensius de fabricació i man-tenir en el país les fases demés valor afegit, com són eldisseny, la distribució, lacomercialització i la investiga-ció. Tenen la cara de dir que això

no suposarà la destrucció dellocs de treball i, com sempre,els sindicats del regim (CCOO iUGT) hi estan d'acord. A més a més, les empresesrebran ajuts destinats a lainvestigació, deduccions tribu-taries de l�impost de societatsi subvencions amb interèszero. D'aquestes últimes s'enpodran beneficiar empreses,agrupacions empresarials,entitats i centres tecnològicssempre que siguin sense ànimde lucre i enfocades a la inves-tigació en el sector. En raó els sindicats i estan d'a-cord!, ells també tindran laseva part del pastel. No en diuen res de res delsmilers de treballadors/res queperdran el seu lloc de treballdurant l'any 2005. Si ja el sec-tor del tèxtil emplea majorità-

riament dones per les fases deproducció intensiva, amb sousanormalment baixos, poquesperspectives de formació icondicions laborals quasiesclavistes en bastants casos.Jo personalment he vist tallersil·legals de confecció allotjatsen garatges a on treballaven abaix dones -no necessària-ment immigrants- i, en unaltell de fusta, nens. Aqueststallers treballaven per firmesmolt conegudes i no precisa-ment barates.El govern matitza que lesempreses es poden traslladaro bé subcontractar aquestesfeines, és que no ho fan ara?Totes les grans empreses delsector tenen aquestes fases deproducció a països comPakistan, la Índia, Marroc oXina i són les que realment

generen la gran majoria debeneficis.Per exemple, l'empresaStradivarius va establir el seucentre de distribució a Sallent.El macromagatzem emplea apoc més de 100 treballadors ila producció emmagatzemadal'han produït varis milers d'o-bres de fàbriques subcontrac-tades de l'Índia. Moltísimagent de Sallent recorda quan eltèxtil de les fàbriques delterme ocupava a quasi el 80%de les dones del poble i a bas-tantes d'altres pobles veïns.Com sempre, els governs"democràtics" siguin del colorque siguin, sempre treballenpels mateixos, pel capital quiés en realitat qui governa elmón.

SallentCirne

U

Segons la versió dels òrgans difusors de l'Estat, la principal manera que hi ha d'assegurar la llibertat, la igualtat i la justícia social de totes les persones queconformen la societat, és mitjançant la regulació de tots els àmbits que afecten a les nostres vides.Regulació que es realitza mitjançant l'Imperi de la Llei. Les lleis dictaminen el què està permès i el què no ho està; imposen valors, principis i conductes.

Són una amenaça latent; un xantatge. I com ja se sap, tota forma d'imposició implica dissidència i/o insubordinació (voluntària i/o involuntària) d'algunes deles persones que es veuen afectades per unes decisions sobre les quals no poden decidir. La repressió i la criminalització d'aquestes grups és la principal forma de man-tenir l'status quo.Però com que estem en una suposada democràcia, i s'han de mantenir les aparences, a les lleis hi han de constar també els nostres drets com a ciutadans d'un territori

determinat (encara que siguem anarquistes).Uns drets que en molts casos no es respecten, però que en alguns altres si. I en certa manera, les diferents estructures queens afecten en el nostre dia a dia (les institucions repressives, els comerços, les empreses,...) juguen amb el desconeixement que tenim d'aquests drets per aconseguir elseu objectiu. Per això creiem important obrir un nou apartat en el Pèsol que consti d'informació sobre la legislació vigent. Informació que permeti visualitzar les injustícies que s'ama-

guen darrera les lleis. Informació tan teòrica (el què diuen les lleis sobre els nostres drets i deures) com pràctica (com s'apliquen aquestes lleis i quines estratègies s'utilit-zen per sobrepassar-les). Per què conèixer les lleis i la seva aplicació és una manera d'afrontar la repressió. Esperem que aquest apartat ens serveixi a tots i a totes.

a identificació s'enténcom aquell procés através del qual les Forcesde Seguretat de l'Estat

(FSE) comproven les nostresdades personals. La L.O. 1/1992 de Protecció dela Seguretat Ciutadana faculta ala policia per requerir la identi-ficació de les persones en l'e-xercici de les funcions d'inda-gació i prevenció, sempre quesigui necessari "per l'exercicide les funcions de protecció dela seguretat". És a dir, per quèse'ns pugui identificar hi ha

d'haver una motivació explícita.Una motivació com ara la pre-venció d'un delicte o la sanciód'una infracció. A la pràctica,les identificacions s'utilitzenmoltes vegades amb funcionsintimidatòries (el típic "sàpi-gues que t'estem controlant"),criminalitzadores (identificaralgú al mig del carrer és unaforma de criminalització, perquè la gent creu que ha fetquelcom dolent) i/o per donarsensació de control policial (iper tant, de suposada segure-tat ciutadana).

En cas d'identificació, tenimdret a demanar el número de

placa dels agents que ensl'están realitzant. També tenimdret a demanar pels motiuspels quals se'ns està identifi-cant. Les FSE, molt sovintal·ludeixen a factors com les"identificacions aleatòries" o a"tasques rutinàries" (argumentsno prou justificats).

Negar-nos a ser identificatsestà penalitzat. Si ens aturenper tal d'identificar-nos, enspoden restringir momentània-ment la llibertat de moviments.Però això no ens priva del dretde telefonar si tenim algunmitjà per fer-ho al nostre abast.Per altra banda, i per norma

general, hem de tenir en comp-te que els "segurates" no for-men part de les FSE. Així doncs,per molt que ens demanin elDNI, ens podem negar a identi-ficar-nos. El què poden fer siens hi neguem però, és avisar ala policia per què ho faci ella.

Només podem ser portats acomissaria per tal de ser identi-ficats si s'han esgotat tots elsaltres mitjans per fer-ho. A mésa més, aquesta privació de lli-bertat amb el fi d'identificació"només podrà afectar a aque-lles persones no identificadesde les què raonable i funada-ment es pugui creure que es

troben en disposició de come-tre un delicte o sobre aquellespersones que hagin incorregutja en una infracció administrati-va" (STC 341/1993). La reten-ció a comissaria durarà eltemps mínim imprescindibleper a la identificació. Tenimdret a saber els motius pelsquals se'ns porta a comissaria.Ja a la comissaria, i sempre encas d'identificació, tenim dret adonar tan sols les dades queconsten al nostre DNI (o sigui,que si ens pregunten per altrescoses, tenim dret a respondre).

La identificació

El govern de l�estat promou la deslocalització de les empreses deltèxtil

LR.A.G.E.Manresa

16

e pregunto qué tengoyo que ver con lacámara de comercio eindustria de Manresa y

¿por qué tengo que pagar unacuota cada año de manera obli-gatoria del 0.15% sobre la basedel IRPF para dicha cámara?

Soy un obrero trabajador queante la precariedad laboralexistente y harto de contratos,contratillos y contratejos de lasempresas de estos "muy hono-rables y respetables" ladronesde guante blanco que compo-nen la cámara de comercio,decidí como vía de escapehacerme autónomo para ver siera capaz de sobrevivir de estamanera. El ser autónomo y sinningún trabajador a mi cargopara nada ha afectado mi con-ciencia de clase, y no entra enmi cabeza que ellos explotado-res y yo explotado podamosestar en una misma organiza-

ción metidos en el mismosaco. Y no soy yo solo, puesotros autónomos con los quehe hablado tampoco entiendenqué tienen que ver con lacámara ni qué beneficios lescomporta el cotizar a la misma(por supuesto que cotizar a la

cámara no comporta para nadael participar en ninguna clasede toma de decisiones ni elec-ción de nadie).No nos invitan a sus almuerzoscamerales (no se si habrán lle-gado a ser tan cínicos comopara llamarles almuerzos de

trabajo), la verdad es que depoco nos servirían a los autó-nomos estos almuerzos a partede llenar la tripa, pues los invi-tados que suelen traer son per-sonajes de la economía, finan-zas, política, o alguna institu-ción; su economía, sus finan-zas, su política y sus institucio-nes, completamente opuestasa las de autónomos y obreros.

Tampoco se nos invita a viajaral extranjero acompañando apresidentes ya sea de laGeneralitat o del GobiernoCentral, imaginamos que parasus negocietes y montarempresas en esos paísesdonde la carne de obrero esmás barata. Y todo esto a gas-tos pagados por la administra-ción publica, o sea: todosnosotros.

Se les olvidó invitarnos almuseo de la técnica el pasado11 de noviembre a la conce-sión de los premios cámara2004. Comprendemos que esun atrevimiento por nuestra

parte, como simples autóno-mos que cotizamos a la fuerzaa la cámara, el pretender code-arnos con tan altas personali-dades, y más contando con losherederos de la corona comoinvitados. Hemos de reconocerque no poseemos ni el gla-mour, ni los vestidos de gala,ni los perfumes ni peluquerospara tan alta celebración.Somos conocedores de que los400 invitados adularon y babo-searon hasta el extremo a losmuy demócratas herederos dela corona por la gracia delCaudillo Generalísimo Franco,al que también en su día ado-raron y babosearon los empre-sarios del Bages, todos ellospersonas muy "democráticas yrespetables", que como nopodía ser de otra manera lle-van la patria y la bandera meti-dos en la billetera. En cuanto al nombre de lospremios propongo que seacambiado "Premios Cámara"por "Premios Juan Palomo" yaque entre ellos se lo guisan yse lo comen solitos.

Se ve que el negocio de estosmangantes de la cámara fun-ciona, y como muestra unbotón: a pesar de que el preciode la vivienda está por lasnubes, la cámara ha podidocomprar e inaugurar su sedeen la segunda planta delemblemático y céntrico edificiode Can Jorba. Esperamos quese nos invite a la misma y senos diga qué parte ha sidopagada con nuestras cotizacio-nes forzosas.

Señores ladrones de guanteblanco de la cámara, sólo espe-ro que algún día podamospasar cuentas con ustedes ycon sus amigos, esos políticosque hacen legal el privilegio deaprovecharse de muchospequeños autónomos que hon-radamente y con mucho sacri-ficio intentamos salir adelanteen esta sociedad profunda-mente injusta.

La Cámara de Comercio e Indústria ylos pequeños autónomos

MSallentEl Único

El ser autónomo y sinningún trabajador a micargo para nada ha afecta-do mi conciencia de clase,y no entra en mi cabezaque ellos explotadores y yoexplotado podamos estaren una misma organi-zación, metidos en elmismo saco

a patronal de TorcidosIbéricos S.A., instal·ladaa Castellbell i el Vilar i aPuig-reig, amb 198 treba-

lladores i treballadors, ha tornata presentar un expedient deregulació de treball (el famósERE) que pretén fer fora 78 per-sones, el que representa el 40%de la plantilla, amb la intencióde pal·liar els 18 milions d'eu-ros que deuen.

Hem dit que ha tornat perquè lahistòria recent de l'empresa ésuna història negre per la classe

treballadora. Torcidos, que enaltres temps era el pilar econò-mic bàsic de Castellbell, ja es vaveure implicada en un escàndolde subvencions, quan alMinisteri d'Indústria Josep Piquén'era al càrrec. L'empresa varebre 198 milions de pessetes,una subvenció que, en principi,anava destinada com ajuda a lamineria i sospitosament va aca-bar al tèxtil.

Però no s'acaba aquí! El 15 d'a-bril d'enguany l'empresa va pre-sentar suspensió de paga-ments, amb uns deutes de 18milions d'euros i per aquestmotiu al maig la patronal i el

comitè d'empresaarribaren a unacord de suspen-sió temporal defeina per evitar,així, una reduccióde plantilla. Però alcap de dos mesos iescaig l'empresapresenta un expe-dient de regulacióde treball que posaal carrer a 47 tre-balladores i treba-lladors. I ara, tor-

nem-hi, 78 més!

Les mobilitzacions han estatuna mica tímides. Manifestacióa Barcelona tallant el trànsit, aManresa - amb motiu de la fira- i el passat 1 de desembrevagues parcials per torns a lesplantes de Castellbell i Puig-reig. Per què van assistir 150persones a la manifestació deManresa si a l'empresa treballen198? On queda la consciènciade classe si ni tant sòls donemsuport a aquests actes?

Torcidos Ibéricos és una més.Abans han estat Carner d'Igualada, BONSER a Navàs,

Galler a Monistrol de Calders iTèxtil Riba a Sant Joan deVilatorrada i al tancament de l'e-dició, no es veu clar el futur deMitasa, de Castellar de N'Hug,que depèn exclusivament delsseus creditors. Expedients deRegulació de Feina, deslocalit-zacions i tancaments.I la liberalització del mercat tèx-til està prevista pels inicis del'any vinent! Que no ens passires.

Última hora

Pel que sembla dimarts dia 14de desembre l�empresa va ferl�última oferta sobre l�expedientde regulació i finalment es votàa favor.Els resultats foren que un totaldel 64,96% dels obrers votarena favor mentres que un 31% encontra. La resta foren vots enblanc.L�última oferta de l�empresa eraque no es farien fora els 78 tre-balladors que s�havia dit enprincipi, sinó que s�eliminarienun total de entre 45 i 48 llocsde treball.Així ens trobem un altre copamb la ja quotidiana insolidari-

tat obrera. Sembla ser que el més impor-tant es salvar el cul d�unmateix, però ja es vorà quèpasa quan tots aquests obrersque han votat a favor sense llui-tar s�en vagin al carrer amb elsegüent expedient de regulacióde personal.

17

Torcidos Ibéricos, desfilant pobles

LCastelbell i el VilarFarriols

Precisament l�empresa va sig-nar el 9 d�abril de 2002 unconveni internacional promu-gut l�any 1999 pel secretarigeneral de l�ONU, Kofi Annan,enomenat Pacte Mundial(Global Compact). És una ini-ciativa de compromís ètic des-tinada a que les empreses inte-grin dins la seva estratègia ioperacions, uns determinatsprincipis de conducta i d'accióen matèria de Drets Humans,Relacions Laborals i MediAmbient.Els fets actuals demostren elnivell de cinisme de la direcció,ho es que ja estaven preparantla deslocalització de la matei-xa?. De totes menes, el seucomportament deixa seriososdubtes sobre el sentit ètic deles seves accions

La empresa te previst acomiadar 67 treballadors de Castellbell i 11 de Puigreig

urante mis viajes por elsur de Francia, a media-dos de los años 70, devisita a los veteranosmilitantes de la CNT,

como Ramonet, Ester..., con laintención de reorganizar nue-vamente la comarca, mantenía-mos todo tipos de conversacio-nes.

Ellos siempre me advirtieronque en la comarca del Berguedàla manera más fácil que losamos tenían para deshacersede los sindicalistas más cualifi-cados era someterlos a la prue-ba "de la cruz", o sea negarlesel pan y el trabajo. Que lo tuvié-ramos muy en cuenta porquéellos lo habían padecido duran-te los años 30.

A finales de los 70 y principiosde los 80 estas predicciones secumplieron. Los militantes máscomprometidos de la CNT, fue-ron sometidos a un férreo mar-caje que consistía en negarlesel pan y el trabajo, en cualquierempresa de la comarca. ¿El por-qué de esta actitud patronal? La

CNT era temida por las clasesdirigentes de la comarca y enespecial por los de Berga.

La candidatura electoral porBerga y Catalunya que concu-rrió a las elecciones municipa-les de 1979 bajo el mantoencubridor del abogado JaumeFarguell i Sitges aglutinaba losrestos sociológicos del fran-quismo: antiguos colaboracio-nistas del movimiento apadri-nados por Acción Católica -brazo armado del franquismo-y los desertores de la camisaazul y de la borla requetéreconvertidos en separatistasmonárquicos. Todos estoscolectivos con su pasividad ycon su complicidad con el régi-men de los africanistas habíanpropiciado que Franco se eter-nizara en el poder hasta su

muerte. Habían aprovechadovalerosamente todas las venta-jas económicas que el régimenfranquista les había concedido:monopolios, aranceles, enchu-fes, etc. Este fenómeno socioló-gico era el principal capital queel franquismo tenia enCatalunya. La clase media cata-lana había preferido el botijofranquista a la camisa sudo-rienta del exilio largo y estre-cho. Luego vendrían los bele-nes con sus "caganers", dóndese podía soñar con unaCatalunya libre y soberanallena de curas, de medias tintay de sardanistas en sillas deruedas, todo un poema decobardía. El pequeño franquitose murió en la cama soñandoque iba al cielo desde elMonasterio de Montserrat. Elseparatismo de última horahabía propiciado que Franco seencontrara en el limbo, espe-rando su beatificación.Muerto el amo de Catalunya, laCNT emprende de nuevo a fina-les de los 70 su reconstruccióny fue espectacular. La organiza-ción confederal experimentóun crecimiento desbordante,que hizo saltar todas las alar-mas de los poderes de la socie-dad catalana. Tanto el sistemafinanciero como Fomento eranconscientes de que una CNTfuerte y organizada supondríaun grave problema para susproyectos futuros. El sistemagobernante tenia informes muyfidedignos de que la CNT era laúnica central sindical capaz decrear una organización obreraoperativa y resolutiva que noiba a someterse a las presionesde los poderes fácticos.

Para debilitar al sindicato con-federal las fuerzas anti-CNTdiseñaron con paciencia unplan de acoso y derribo dirigidoa los militantes de la confede-ración. Éste plan nada simpáti-co para los sindicalistas habíaprevisto que la manera másbonita, buena y barata era la deinstitucionalizar el "pacto delhambre". Todo sindicalistaatrevido "no encontrará trabajoen la comarca y se le negará elpan y la sal y el derecho a resi-dir en la comarca con el esfuer-zo del sudor de su frente". EnBerga el entorno de Farguellasumió esta misión y urdió unaestrategia que consistía en dospuntos concretos. Primero apli-car el paco del hambre a losmilitantes de la CNT i segundoenchufar por vía directa a lafamilia y parientes como a losmás agraciados del partido y suentorno.

Las empresas de la comarcacolocaron un cartel luminoso"de que no hay trabajo para l@smilitantes de la CNT". Estasituación originó el exilio for-zoso de los militantes máscomprometidos de la CNT, obli-gandoles a tener que abando-

nar la comarca para poderganarse el pan y la sal con laque alimentar su devaluadocuerpo. La CNT presentó susquejas al inmaculado alcaldede Berga don Jaume Farguell iSitges, pero este desde las altu-ras no hizo el menor caso.Farguell y sus muchachos impi-dieron y boicotearon a los mili-tantes de CNT en el ayunta-miento de Berga, Hospital ydemás instituciones de la admi-nistración. Éstas listas negrasse elaboraron "por Dios y porCatalunya, pero sin olvidar elbolsillo". Muchos de los mili-tantes que padecieron esta per-secución adquirieron gravesdolencias, algunos inclusotuvieron que soportar largasenfermedades psiquicas, de lasque no se recuperaran nunca,otros tuvieron más suerte yaguantaron mejor el chaparrón.

Farguell y su entorno creyó quela CNT había desaparecido , sinembargo con el paso del tiem-po lo libertario continúa vivito ycoleando en la comarca, paradisgusto de los padres de lapatria.

La CNT pactó con Farguell en1979 unos acuerdos concretosy precisos. La CNT cumplió suparte y confió en la honestidady honradez de Farguell. Éste ylos suyos no cumplieron lo pac-tado y además intentaron a lasprimeras de cambio liquidar ala CNT. Farguell y su entornodebe tener muy en cuenta quela CNT y afines ni olvidan niperdonan. Y desde entonceslos créditos de la deuda se hanmultiplicado.

Las listas negras18

DBergaUn Republicano Federal

La candidatura electoral porBerga y Catalunya que con-currió a las eleccionesmunicipales de 1979 bajo elmanto encubridor del abo-gado Jaume Farguell i Sitgesaglutinaba los restos soci-ológicos del franquismo:antiguos colaboracionistasdel movimiento apadrina-dos por Acción Católica -brazo armado del franquis-mo- y los desertores de lacamisa azul y de la borlarequeté reconvertidos enseparatistas monárquicos

Fargell y sus impidieron yboicotearon a los militantesde la CNT en el Ayuntamientode Berga, Hospital y demásinstituciones de ls adminis-tración. Estas listas negrasse elaboraron �por Dios ypor Catalunya�

L'espai anarquista

a poc llegia en la revistaDescobrir Catalunya, en elseu número del passatnovembre (81), que la bar-

raca del delta de l'Ebre responamb escreix als criteris actualsde sostenibilitat: pel materialemprat (del tot reciclable: palla,fusta, fang,..) i d'integració visualen l'entorn; alhora que permet unbenestar físic i mental en els seushabitants del tot envejablerespecte als actuals habitatges.Però que actualment, les de novaconstrucció i per imposicionslegals, les destinades a habitatgeprecisen del concurs d'unaempresa extintora: ha de procu-rar-hi una capa de materialignífug damunt la palla,instal·lar-hi aigua corrent, fer-hifonaments,.. A més de disposar

de tots els permisos i llicènciesnecessaris pels quals s'ha depagar i s'embutxaquen l'adminis-tració estatal, el col·legi d'arqui-tectes,... El mateix pot dir-se perles bordes i orris dels Pirineus,de les barraques de vinya de laCatalunya Central o de les bar-raques de l'horta valenciana,entre d'altres construccionspopulars.Això em va fer pensar en dos tex-tos que vaig tenir ocasió deconèixer. Un és el "Mini-manualdel urbanista anarquista", escritper Sam Blower, un estudiantd'arquitectura de Sci-Arc (LosAngeles), i l'altre és el "Manifiestodel enmohecimiento" deFriederich Hundertwasser, estu-diant de l'Escola d'Arquitecturade la Universitat de Califòrnia(Berkeley).

El primer constata com els/lesarquitectes i urbanistes, con-scientment o inconscientment,

actuen de manera sistemàtica enaliança amb el poder de l'Estat ode l'empresa privada. Proposa encontraposició una pràctica arqui-tectònica aliada amb aquells elspunts de vista i aspiracionsdels/les quals mai són tinguts encompte en els processos depresa de decisions i construcciódels habitatges i dels nuclis depoblació. Els plantejaments, tàc-tics, del mini-manual són els dela guerrilla: nomadisme, coneixe-ment mil·limètric del lloc, estre-ta vinculació amb les comunitatslocals i subversió dels espais delpoder. El segon posa de manifest comles edificacions i ciutats dis-senyades pels/les arquitectes iurbanistes són presons físiques imorals per a les persones desti-nades a viure-hi de manera alin-eada, estupiditzada i aferrada ala idea del confort. Per contraproposa que no hauria d'im-

posar-se cap mena de restriccióal desig individual de construird'acord amb les necessitats, gus-tos, preferències,...del que l'had'habitar i d'aquesta maneracadascú seria responsable dellloc on viu. Els/les tècnics/ques de l'habi-tatge i l'espai s'hi oposen, evi-dentment, argumentant que lespersones no preparades no sóncapaces de dissenyar i construiren el lloc adequat i l'habitatgeadequat. Això, no ens deixemenganyar, és un parany. Per unabanda, hi ha la qüestió de l'ade-quació: adequat a què, a qui i pera què. L'arquitecte/a i/o el seudisseny no té cap relació afectivani física amb l'edifici, ja que ell/ano és qui hi ha de viure; és més,en molts casos no poden ni selec-cionar ni predir quins seran elsfuturs inquilins. És a dir, és ade-quat segons els seus gustos i ales imposicions legals i tècniques

que procedeixen de l'Estat i de lainstitució que els/les ha format(la universitat). Per altra banda,¿és que des del mateix momentque les persones tenen la neces-sitat d'un habitatge han existitarquitectes i urbanistes? Com amolt fa dos segles que existeixeni la humanitat fa milers d'anysque viu sense ellxs. Com s'expli-ca doncs que, per exemple, lacasa dels meus avis fos construï-da al segle XVIII sense cap arqui-tecte i encara no hagi caigut?En una cosa, però, tenen raó: siara mateix podéssim dissenyar iconstruir és possible que l'edifi-cació no fos estable i que s'es-fondrés. Però això no justificaque estiguem exclosos de con-struir. La responsabilitat de lanostra ignorància recau, de fet,sobre aquests/es tècnics/quesque van apropiar-se d'unsconeixements desenvolupats pelconjunt de la humanitat i que

FNavarclesHiram Gascoigne

Jaume Farguell, antic cacic deBerga

�anarquista manresàPedro Flores sempre li vaagradar d'anomenar alconjunt format per les

comarques del Bages i delBerguedà com a l'Alt Llobregat iCardoner, designació territorialque adoptem a partir d'aquestnúmero del Pèsol Negre. Peraquells/es anarquistes, comPedro Flores, de finals del XIX idel primer terç del XX, aquestàmbit territorial s'hauria d'or-ganitzar, en el si d'una societatlliure, federalment partint d'unconjunt de federacions locals.Aquest concepte d'organitzacióhoritzontal, present en les pro-postes de J.Proudhon iP.Kropotkin, van tenir unaàmplia acceptació dins de l'a-narquisme ibèric, sobretot enaquell de tendència anarcosin-dicalista. I encara avui continuasent acceptat pel conjunt d'a-narcosindicats. Alhora quetambé és la base de la propos-ta d'organització territorial iorgànica de l'actual municipa-lisme llibertari de M.Bookchin.

El federalisme es mostrava comuna de les millors estratègiesenfront d'una estructura cen-tralitzada, rígida i vertical quesovint feia a l'Estat ineficient iinoperant, alhora que permetiaa les persones ser els respon-sables de la lluita pels seusdrets i contra la megamàquina.

Amb el temps, però, l'Estat hacorregit aquestes febleses iavui ens trobem amb unaestructura quasi omnipotent iomnipresent, de tal manera

que el sistema federalista hademostrat posseir dues debili-tats, una de caràcter intern iuna altra d'extern.Internament, aquesta organit-zació, tot i la seva horitzontali-tat, pot desembocar en unacerta rigidesa. Aquest fet, peruna banda, enlenteix els pro-cessos i les preses de deci-sions, convertint aquestaestratègia en poc pràctica quanes requereix una major agilitat,i per l'altra, tendeix a mantenirla megamàquina en el si delmoviment àcrata; no per altresraons s'ha acabat titllant a l'a-narcosindicalisme o al munici-palisme llibertari com a anar-quisme d'estat.

En conjunció a aquesta debili-tat interna, l'estructura federa-tiva es mostra vulnerableenfront de l'Estat en una situa-ció de doble poder sobre unmateix territori. Vulnerable enel sentit que la rigidesa la favisible i, per tant, l'Estat sap aon i a qui reprimir.

Per tal d'alliberar-se, doncs,d'aquestes febleses i d'actuar

de manera més efectiva contral'Estat i el conjunt de lamegamàquina s'han proposatnoves estratègies. Fins almoment, una de les més utilit-zades és la formació de xarxesinformals, sobretot en casos enels que el moviment anarquistano està tan subjecte al territorii a la societat. Aquest és el casde la situació de l'anarquismeen el Bages i el Berguedà i, pertant, de com s'ha construït icontinua construint-se aquestapublicació llibertària.

Paradoxalment aquestes xar-xes són la subversió d'aquellesestratègies empreses per lesmultinacionals arran de la crisidel capitalisme dels anys 70 i80, i que actualment l'Estattambé intenta assumir.

L'existència de les xarxes esdeu a la pròpia estructura d'a-questes, que es centra més enl'autonomia de cada comunitat,col·lectiu i individualitat i en lasolidaritat entre els/les mem-bres, que no pas en l'organitza-ció i l'acció col·lectiva, carac-terístiques més pròpies de la

federació. No és només unaqüestió de noms o teories, ésun qüestió de pràctica. Encaraque, la veritat, la diferènciaentre federació i xarxa resulta avegades molt tènue.

Com comprendreu, la pròpiaviabilitat d'aquesta xarxa ensobliga a mostrar-nos invisiblestant en l'espai com en el temps,tal i com proposa l'anarquistamusulmà Hakim Bey, enfrontd'un Estat que reprimeix qual-sevol dissidència i que, evident-ment, destrueix qualsevolintent d'alliberar-nos, perquè lallibertat de consciència, l'auto-gestió, el lliurepensament, elconsum responsable, la críti-ca,...(temes precisament deldossier central d'aquest Pèsol)fa trontollar els pilars sobre elsquals la megamàquina se sus-tenta. És més, el cas del Pèsolés especial, ja que allibera elconeixement i la informació demanera horitzontal, fet queposa en perill el monopoli de lainformació que pretén imposarl'Estat-capital.

L

Federació o xarxa? un aspecteorganitzatiu de El pèsol negreNavarclesHiram Gascoigne

eren transmesos fins al momentde ser apropiats, per desprésnegar-nos-en a no ser que ensconvertim en tecnòcrates. Pertant, com s'explica en el "Mini-manual" no s'ha de rebutjar arecuperar aquests coneixements,sinó que per poder posar enpràctica allò que diu el "Manifest"cal que els/les arquitectes iurbanistes anarquistes puguintornar la capacitat de dissenyar iconstruir a aquellxs que se'ls hausurpat, a aquellxs que no se'nsté en compte.

Aquesta tecnocràcia i la institu-ció que la forma i la perpetuasens dubte no existiria si no fosque resulta una peça fonamentalen l'aparell de l'estat-capital, unapeça, com diria Lewis Munford,de la megamàquina. El domini i lasubjugació no només s'exerceix

monopolitzant la força a travésdels exèrcits i policies, apropi-ant-se de l'excedent de la pro-ducció mitjançant el sistema cap-italista, eliminant la consciènciaindividual per mitjà de l'Església,l'escola o la televisió, sinó quetambé s'exerceix per mitjà de lapercepció que s'obté de l'espai:un espai ampli transmet llibertatperò, per contra, un de petit itancat transmet reclusió; unespai heterogeni reflexa llibertatindividual i col·lectiva però, percontra, la iteració d'espaishomogenis només subjugació aun únic estil, un únic model,...

D'aquesta manera, tant impor-tant és recuperar la capacitat dedissenyar i construir els nostrespropis espais com adquirir per-cepcions i experiències ambien-tals en consonància a aquest dis-

seny i construcció; és a dir, amb-dós fets estan relacionats demanera subjacent i són, a la pràc-tica, indispensables l'un de l'al-tre. Aquesta recuperació iadquisició no només suposa (i ésmolt) destruir el poder sinó quetambé actuar com a persones ino com a peces al servei del'Estat i del capital.

De maneres d'alliberar-nosd'aquesta imposició n'hi haalgunes, que aquí, per qüestionsd'espai, no poden comentar-setotes. Però si que cal fer esment,almenys, d'una de les més impor-tants en l'actualitat: l'okupaciód'edificis. L'okupació no nomésrepresenta la posta en pràcticadel dret a l'habitatge, sinó que,també, és l'alliberació d'un espaisense utilitzar de les urpes del'administració estatal i l'empresa

privada, de l'especulacióeconòmica o de l'oblit per partdel seu/va propietari/a. Pot pen-sar-se que en aquest cas no hi hapossibilitat física de dissenyar iconstruir l'espai, però la recu-peració no ha de perquè procedird'una nova construcció. És més,construir de nou i ocupar mésespai per a la construcció és, defet, una premissa per a la perpet-uació del sistema capitalista (ésaixí, en part, com s'expliquen laproliferació d'urbanitzacions desegona i tercera residència). En elcas de l'okupació, com deia SamBlower, la recuperació pot provin-dre de la subversió de l'espai: ésa dir, la seva rehabilitació perpart dels nous habitants d'acordals seus gustos i necessitats i cre-ant, doncs, una nova percepciótant en ellxs com a la resta de la

població. En Friederich ho deiade la següent manera: "pintar lafachada hasta donde sus brazosalcancen, de color de rosa, demodo que todo el mundo quepasase por la calle pudiera verque allí vive un hombre que sedistingue".

L'Estat en oposar-se a l'oku-pació lluita, doncs, en defensa dela propietat privada (del robatoriper part de l'estat i el capital) i encontra de la subversió, de la llib-ertat i de la percepció d'aquestaen espais quotidians com sónl'habitatge i l'espai públic (lafaçana dels habitatges). Per laseva banda, la tecnocràcia ho faen defensa del seu dret (tambérobat) de determinar les qües-tions tècniques (el coneixement)relatives a l'habitatge i a l'espai.

19

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

Ens trobem amb unaestructura quasi omnipo-tent i omnipresent, de talmanera que el sistema fed-eralista ha demostrat pos-seir dues debilitats, una decaràcter intern i una altrad'extern. Internament,aquesta organització, tot ila seva horitzontalitat, potdesembocar en una certarigidesa.

Dijous 23 de desembre, 19h a la plaça Urquinaonade Bcn

-Manifestació �Roger assassinat, prou impunitat feixis-ta ni policial, ni oblidem ni perdonem�

JORNADES CONTRA LA PRESÓ, MANRESA

Dissabte 18 a les 17H al centre La Kampana

- xerrada "Les presons, l'estat de la qüestió" a càrrec d'un membre de l'Observatori.

Diumenge 19 a les 19h a la plaça sant Domènec

- Concentració de les torxes en solidaritat amb les per-sones preses.

Dimecres 5 Gener 2005, 12h

- Trobada al cementiri de Sant Celoni en record delcompany Quico Sabaté.

Francesc Sabaté i Llopart- L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès 1913- Sant Celoni, Vallès Oriental 1960

Per arribar a Sant Celonicarretera C-35Renfe- Rodalies Barcelona "2" Direcció Macanet-Massanes.

Mes informacio a:www.sindominio.net/marxa-maquis

NOVA AGENDA 2005

Mantenim endavant aquest projecte. Renovant-lo ambun nou disseny, una novapaginació, noves seccions, continguts actualitzats...Y tot això, mantenint el compromís de la AGENDALIBERTARIA: ser una eina útil de treball per a las indi-vidualitats que l�adquireixen i un intercanvisolidari amb els col·lectius antiautoritaris que las dis-tribueixen.

Agenda llibertàriaRessenyes

La Fundación Anselmo Lorenzo (FAL) és el gran referent espanyolen quant a la difusió i edició d'obres llibertaries, sobretot referentsa l'art i la cultura. Aquesta tracta d'una de les grans aportacions del'anarquisme: l'educació. ¿Perquè l'educació? Una de les caracterís-tiques de la revolució social llibertària -com s'explica al llibre- és lavoluntat de canvi total i absolut de la societat (no només a nivellsòcio-econòmic); per tant, l'educació és part importantíssima delprocés de transformació social.El llibre es divideix en dos grans blocs, un dedicat a la teoria, filo-sofia i història anarquistes (prescindible, però acceptable per a unprimer acostament a l'anarquisme); i un dedicat ja plenament a l'e-ducació.En aquest segon bloc se'ns mostren les dues principals línies de la pedagogia llibertària (sociopolítica i nodirectiva) i es fa un repàs a les diferents aportacions històriques de l'anarquisme -i afins- a la pedagogia,des de les primeres borses de treball fins a experiències encara en funcionament, com l'Escola Paideia deMèrida, passant per l'Escola de Yasnaia Poliana de Tolstoi, l'Orfanat de Cempuis, l'Escola Moderna deFrancesc Ferrer Guàrdia, l'Escola de Summerhill, la Comuna Uno, etc.I, finalment, acaba amb les conclusions, defensant la línia sociopolítica de la pedagogia llibertària. Punt,personalment, que no comparteixo, ja que em trobo més còmode i coherent en la línia no directiva, doncsla línia sociopolítica no deixa de ser dogmàtica i autoritària. Però bé, que cada lector n'extregui les sevesconclusions. Lliurepensament per sobre de tot!!. El llibre el podeu trobar en locals de distribució alterna-tius; a Berga, al Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (c/ del balç, 4).

Slavenka Drakulic és una periodista, assagista i novel·lista croata,d'una terra -els balcans- que ens cau molt a prop, però tan lluny... .Què en sabem dels Balcans? Guerra, destrucció, imatges i històriesviscudes per persones humanes que ens han arribat banalitzades idistorsionades.Centenars d'entrevistes, de testimonis i experiències duríssimes,frapants, de dones víctimes de la guerra als balcans el 1992, són elpunt de partida d'una novel·la que posa sobre la taula un delsdarrers grans horrors del segle XX. I ho fa en primera persona i desde dins, amb tal clarividència que de seguida oblidem que el per-sonatge i els fets no són reals, sinó una elaboració a partir de dife-rents realitats i un evident procés d'identificació i interiorització perpart de l'autora, que es fica en la pell del personatge. Una obrasobre els horrors que és capaç de cometre la humanitat, a la manera de Si això és un home (Primo Levi) oHuye, hombre, huye (Xosé Tarrío), obres que es podrien adscriure al gènere de terror sense cap mena depudor.S. és bòsnia i està en un hospital d'Estocolm on acaba de parir un nadó. Però només sent indiferència, finsi tot s'imagina sufocant-lo amb una manta; abans que nasqués ja ho havia disposat tot per tal que fosdonat en adopció. Des d'aquest llit de l'hospital, S. recorda l'estiu de 1992, quan els soldats serbis van ocu-par el poble on vivia i treballava de mestra, i va començar el seu drama, un drama que la va portar a l'a-patia i a dubtar de sí mateixa, de la pròpia identitat, de la realitat de tota la seva vida anterior.Però si hi ha alguna veritat que es pugui trobar en aquesta obra és la de la irracionalitat a què pot arribarl'home, a la violència i l'odi, que només faran que generar més violència i més odi, en una espiral creixenti interminable.Un muchacho las oye y dice: "Cuando sea mayor, mataré a todos los serbios así." Levanta el brazo y apun-ta como si disparase a alguien a poca distancia. Los adultos guardan silencio. S. sabe que el chico vio cómoasesinaban a su hermano mayor precisamente así. A esa mano pequeña sólo le falta el arma, el resto yaestá ahí. No importa a qué país vaya, algún día ese niño cumplirá su propósito. S. sale de la habitación yrespira, el aire es cortante como un cuchillo. Una generación de ese cuarto ya ha terminado su vida y laha reducido a recuerdos. La siguiente crecerá con el deseo de vengarse. Como si todos fueran ya cadáve-res vivientes, piensa S. De repente, siente un sabor amargo en la boca.

Editat per Anagrama. Barcelona, 2001. L'original fou editat el 1999.

ANARQUISMO Y EDUCACIÓNF.Jose perez Noa. FAL

COMO SI YO NO ESTUVIERASlavenka Drakulic

BergaM.

BergaM.