1. nmero 56 elpsolnegre Publicaci Llibertria de lAlt Llobregat i Cardener gener-febrer-mar 2012 II poca 6.000 exemplars Nova reforma laboral: carta blanca als empresaris Dins el clima de retallades socials que es-perodes de prova interminables, que tem patint, el nou govern estatal acabasi canvis dhoraris, que si mobilitat daprovar una nova reforma laboral, qua- geogrfica, que si acomiadaments lificada pel mateix ministre dEconomiaper manca de vendes (tot i que no dextremadament agressiva. cal que hi hagin prdues) o per cau-ses objectives que noms hagi ava- El poder empresarial sengrandeix i en luat lempresa; i limitaci del possible surt molt beneficiat. Davant dun pano-conflicte i negociaci collectives. > 3 rama de por a la manca de recursos i de feina de la major part de la poblaci, les empreses podran aplicar tota mena de xantatges i mantenir els i les seves tre- balladores ben sotmeses: que si rebaixes de sous i/o de categoria, que si genera- litzaci dels contractes porqueria, que si acomiadaments per malalties, que si Nou abs dels Mossos dEsquadraa Manresa amb resultat de mortTres mesos desprs de la mort de Mustapha El Marracki en estranyes circumstncies, els MossosdEsquadra van provocar una segona mort durant una brutal detenci, en aquest cas la de Sergio EC. Com a conseqncia daquest nou abs policac el 14 de gener una manifestaci de dues-centespersones va protestar pels carres de Manresa. > 7 Judici contra Bergued Actual i el seu gerent Jordi Simon Perayre El proppassat 29 de febrer es va dur a terme a Manresa el judici contra Iniciatives Berguedanes de Comunicaci SL, lempresa editora del Bergued Actual i el seu gerent Jordi Simon Perayre, per acomiadament improcedent de dues treballadores afiliades a la Confederaci General del Treball (CGT) de Berga. > 5BERGUEDBAGESMANRESA CALLS DOSSIER CENTRALEls desproporcionatsMutua Intercomarcal Nova ordenana Salvem Callssous dels polticsi el cas Urdangarin de civismeBergued A la nostra comarca, Manresa La Mtua Intercomar- Manresa Seguint labsurdManresa Lempresa Efienergia hacom a la resta del pas, els poltics cal, la junta de la qual est formadamodel de Barcelona, de Ber- presentat un projecte a lAjuntamentcobren uns sous desorbitats. La pol- per empresaris de Manresa i roda-ga i daltres ciutats catalanes;de Sant Mateu de Bages per fertica s una altra manera de fer nego- lies, ha donat 230.000 euros a les lAjuntament de Manresa vol un dipsit de material provinentci i enriquir-se. Mentrestant, aquestsempreses de la trama Nos, cone- aprovar una ordenana de civis- decoparc al paratge de la Portella amateixos poltics impulsen greus re-guda per les seves estafes i a la qual me per a la ciutat. Aquestes or-Sant Mateu de Bages. Aquest dip-tallades socials, en salut, en educa- pertanyia Iaki Urdangarin. No sn denances sn classistes i afavorei- sit de material provinent decoparc Sueo despertar mujer.*ci i en lmbit laboral, que afecten els nics: la famlia Tous tamb hi ha xen larbitrarietat i els abusos de ha posat en alerta les venes msComunitat transexuala la majoria de la societat. > 5participat amb la mdica suma de poder. > 9properes al paratge de la Portella, al a Hondures.69.000 euros. > 8municipi de Calls. > 4

2. aquest psol2 SumariAd-hominem tirant a manipulaciLEspurnaPgina 3 (laboral):Manresa, gener de 2012 _Reforma laboral: panorama desoladorLa fallcia ad-hominem, est de moda als mitjans ya den Sergio, la nica testimoni delsaltres cal remarcar la intencio- Pgina 4 (agressions al territori):de comunicaci, i en especial als de Manresa i co-fets. Per citar un mer exemple sobre nalitat daquest fet. La uniformit- _Neix la Plataforma Salvem Callsmarca. Desacreditar la font per a desacreditar el seu laprofundiment de ls de la fallciazaci de les fonts informatives stestimoni. Un falla argument tpic i tpic del dis- ad-hominem o senzillament un gestun element que refora la vincu-Pgina 5 (laboral):curs meditic, que va calant encara ms en lopini de manipulaci en tota regla, podemlaci entre el poder i els mitjans, _LJodi Simon Perayre (Berguedpblica. I s que, tal i com va passar amb en cas citar ladjectiu que acompanyava a enutilitzant a aquests com a veri-Actual): vist per a sentnciaEditorial den Mustapha, diversos Mitjans de ComunicaciSergio al mitj Regio7 (4-01): El mul-tables gabinets de comunicacishan fet ress de lactuaci policial que va acabartireincident mort.allunyats de tot codi deontolgic Pgina 6 (poltica parasitria):amb la vida den Sergio embrutant i escopint con-periodstic. Una vinculaci que fa_Els sous dalguns poltics al Berguednotacions negatives damunt la imatge de la vctima. Per altra banda, diversos mitjans i en que les notcies policials esdevin-especial els mitjans comarcals com guin campanyes meditiques perPgina 7 (abusos de poder):La majoria de mitjans han pres com a notcia centralRegi 7, no han ni contrastat la not- a rentar imatges i aportar el grau_Mortals abusos policials a Manresa(cal citar com a exemples els escandalosos articles cia amb les familiars den Sergio, fentde desinformaci suficient per taldel Regi 7 de la setmana del 2-7 de gener de 2012) de la versi de la Conselleria dInteriorque la societat no spiga mai elPgina 8 (corrupci)la suposada fitxa policial den Sergio en comptes dela nica i vertadera. Tot i que la man-que realment passa. _La Mutia Intercomarcal est impli-narrar i buscar explicacions dels fets ocorreguts que ca de contrast informatiu no ens vecada en el cas Urdangarinvan provocar la mort dun jove. Aquest currculumde nou en cas den Sergio no spolicial, desmentit per la famlia, ha servit per unaallat, trobem el cas den Mustapha, Pgina 9 (ordenana de civisme ibanda com a justificant de la brutal actuaci delsel cas den Sinani Gazmed i tantsmodels de societat):Mossos dEsquadra, i per altra banda ha estat un _LAjuntament de Manresa volargument per a desacreditar la versi de les fami- aprovar una ordenana cvicaliars den Sergio. Cal destacar, que no noms sha _Pedres i cartells o metges i mossosjutjat com a delinqent la vctima mortal, sinque tamb sha jutjat de similar manera la compan- Pgina 10 (agressions al territori i abusos de poder): _La fscalia demana 27 anys de pre- s contra nou activistes dEsplugues del Llobregat Pgines 11-14 (Dossier central):Directori llibertari _Transexual a Honduresde lAlt Llobregat Pgina 15 (repressi): _Juan Martn, CNT de Catalunyai CardenerManresaPgina 16 (seguretat): _Contra la falera per la seguretat BergaCENTRE DESTUDIS PEDRO FLOREScestudispedroflores@gmail.comPgina 17 (denncia i histria): ATENEU COLUMNA TERRA I LLIBERTAT:centreestudispedroflores.blogspot.com_ Capitalistes disfressats de pukis c. del Bal 4 baixos esquerra, 08600 Berga. _Memria amputada i revisionisme www.berguedallibertari.org CGT: c.Circumvallaci 77, 2n, 08240Manresa. Tel. 938 747 260. Fax 938 Pgina 18 (autogestiona`t): CENTRE DESTUDIS JOSEP ESTER BORRS: 747 559. cgtmanresaneteja@hotmail. _Nocions dautodefensa c.del Bal 4 baixos dreta, 08600 Berga.com Tel i fax: 938216747. Pgina 19 (antipatriarcal): cejeb@cejeb.org. www.cejeb.org CNT-AIT/CSO VALLDAURA: c. Jorbetes _Dona i pres: lamplificaci del rol15, 08241 Manresa. cnt_ait_manre-de gnere CGT: c. del Bal 4 baixos. Tel. 938 216 747. sa@hotmail.com www.cnt.es/manre- sad@cgtberga.org. www.cgtberga.org sa Pgina 20 (internacional): _Rampinyaries, Afganistan i nosaltresCSO LA TREMENDA: c. Hospital 24- Sallent26, 08241 ManresaPgina 21 (ressenyes):columnaclitoriana@hotmail.com_Resssenyes AMICS DAGUSTIN RUEDA, CGT: c. Clos 5, 1r, 08650 Sallent. Tel. 938 RDIO BALA 106.4 FM: Pgina 22 (humor, menjar i poesia) 370 724. Fax 938 206 361.radiobala.radiobala@gmail.com_La recepta sallent@cgt.es. www.cgt.es/sallent http://radiobalamanresa.wordpress. _Humorcom_AgendaLA DISTRI: c. Escodines, 11. Pgina 24 (entrevista):08241 Manresa. _Parlem amb... Concha LiaoQui somEdita: Collectiu PSOL NEGRE. El psol negre no s el portaveu de cap entitat i per tant no repre-senta a ning ms enll de qui hi participa en cada moment. Els articles sn responsabilitat de qui els www.bllibertari.org/pesolnoufa. A qui li piqui que es rasqui.On trobars tots els nmeros enTancament daquesta edici: 15 de mar de 2012. PDF, debats i altres informacions.En aquest nmero hi ha participat: ACAB, Carbaa, Caro i Cara, Columna Clitoriana, Concha Contacta amb nosaltres:Liao, lEspurna, Flors, Frgoles, Galla Talls, Gati, Incvic, Iaia Ramona, Iogurt, Konvent.0, Meltzer, pesolnegre@berguedallibertari.orgMiguel Prodigis, Oriol Matadepera, Pantera, Pasqual Aguilar, Pep i tu, POP, Precria, Presi, Uri, Uterque palpita. 3. laboral3Reforma laboral: panorama desoladorGaia Talls passa a ser de 33 dies per any treballat per causes objectives: la conclusi sCapolat, mar de 2012amb un mxim de 24 mensualitats (4)..que lEstat necessita que les aturades/ats realitzin la feina que ara fan els em-Ja ho viem a venir, tal i com 2. Les faltes dassistncia a la feina,pleats pblics que estan en actiu, re-vam exposar a lanterior nme- tot i que siguin justificades i intermi- tallant costos per la banda de les i elsro daquesta publicaci (1). Latents, com per exemple per malaltia, ms vulnerables; per, sobretot, man-campanya electoral no havia fetpodran ser motiu dacomiadamenttenint ocupades/ts cada cop ms gentres ms que retardar la implan-procedent quan arribin al 20% de les que sense feina i pocs recursos, pottaci de mesures cada cop msjornades hbils en 2 mesos conse-dedicar el seu temps a organitzar unaagressives cap a la majoria de lacutius, o al 25% en 4 mesos discon-resposta a tot el qu ens ve a sobre.poblaci. A diferncia de Grcia,tinus, dins un perode de 12 mesos.Espanya no ha estat intervinguda2. Les ETTs passen a ser agncies deoficialment per les directrius de 3. Els acomiadaments objectius im- collocaci (en competncia amblalta poltica estatal i europea, plicaran indemnitzacions de nomslINEM i el SOC), el qu vol dir que elsaix com la dels grans lobbies 20 dies per any treballat. En cas de i les desocupades estaran obligades aeconmics, ja estaven traats. qu es recorri judicialment i es guan- acceptar les ofertes que aquelles els hi yi el recurs, es podr percebre com atramitin, amb la possibilitat de perdrePassats doncs els comicis, ens es- mxim els 33 dies, cobrant-se com ala prestaci si en refusen ms de 3. Si les persones en atur no poden ni negar-pblica i les empreses ens faran servirtan caient ms i ms retallades, molt lequivalent a 12 mensualitats.se a treballar, lesclavitud est servida.per acumular beneficis i fer xantatgela pujada de lIRPF, la moderaciA ms, desapareixen els salaris de 3. Les mtues dempresa tindran ms als companys, com a m dobra mssalarial (2), entre altres; i com no,tramitaci que es podien perce-poder per controlar i pressionar els/les Per acabar darrodonir el panorama, rendible. Per aix, cal que tinguemuna nova reforma laboral. Apro-bre durant lespera de la sentncia. treballadores de baixa, deixant-se lano ens sorprn tampoc que des detotes i tots prou clar que la violnciavada pel govern el passat 10 de porta oberta a qu, en el futur, aques-Convergncia i Uni, shagi recolzat la de gnere no s noms la domstica,febrer, amb el Reial Decret Llei Empitjoramenttes mtues puguin donar lalta mdica. Reforma i que, a ms, shagi preocupatsin que la patronal tamb ho s i ben3/2012, de mesures urgents per dels contractes per exigir una ms mplia regulaci dura. No combatre-la collectivamenta la reforma del mercat laboral,Implicacions de la Reforma del dret a vaga. Segons Duran i Llei- ens fa ms vulnerables a totes idos dels seus artfexs, Mariano1. Sestableix, per les empreses deda, aquest no pot anar contra linters tots, amb la qu ens ve a sobre.Rajoy i el ministre dEconomia menys de 50 treballadors/es, una I s que la reforma no s noms agres- general, s a dir, linters que els po-Lus de Guindos, deixaven anar nova modalitat de contracte indefi-siva, tamb s molt regressiva. Ambders poltics i econmics decideixin; enBergued i Bagesque s extremadament agres- nit que t un perode de prova dunlexcusa de crear llocs de treball, elsdefinitiva, els seus propis interessos.siva. A continuaci, en deta- any, durant el qual lempresari poti les treballadores portem ms de 30 El Bergued i el Bages, especialment elllem els punts ms rellevants. acomiadar sense cap indemnitzaci ianys empassant-nos reformes laborals Conseqncies per les dones primer, sn comarques castigades per sense necessitat dallegar cap causa. que noms empitjoren les nostres con-latur, la mobilitat geogrfica, la preca-Expedients de Regulaci dicions de vida; i amb aquesta ltima, Tot i que la classe poltica portarietat, els contractes porqueria, entredOcupaci 2. Es desregularitza el contrac- ens situem molt a prop de les condi- anys atribuint-se mrits al voltant dealtres (6). Som, doncs, carn de can te a temps parcial: es perme-cions laborals de fa ms de 100 anys.leradicaci de la discriminaci laboralper lexplotaci laboral, ja que la ne-1. Samplien els supsits dEROs:tr que els treballadors a temps(entre altres) envers les dones, la nocessitat ens estreny. Som especialmentles empreses podran acollir-se a parcial puguin fer hores extres. El poder empresarial sengrandeix i en alteraci del sistema empresarial havulnerables a la coacci econmica.aquesta modalitat allegant pr- 3. Samplia fins els 30 anys el con- surt molt beneficiat. Davant un pano-perpetuat que la major part de les do-dues actuals o previstes o la simple tracte de formaci i aprenentat- rama de por a la manca de recursos nes patim el pitjor del mercat laboral: Per aix, s important que no perdemdisminuci persistent dingressos oge fins que latur baixi al 15%. i de feina de la major part de la po-segregaci ocupacional (5), temporali-de vista quina s la direcci que estanvendes durant 3 mesos consecutius.blaci, les empreses podran aplicartat en la contractaci, jornada a temps prenent totes les mesures imposades Deterioramenttota mena de xantatges i mantenirparcial, menys promoci professionalamb la crisi. No hem doblidar que,2. A ms, les empreses ja no haurande la negociaci collectiva els i les seves treballadores ben so-o reduccions de jornada per cures fa- molts i moltes de nosaltres, ja portemde comptar amb lautoritzaci de lestmeses: que si rebaixes de sous i/o de miliars. Tot aix es tradueix en menors molts anys en crisi. Que la nostra ne-administracions per tirar endavant 1. Els convenis sectorials o collectius categoria, que si generalitzaci delspercepcions salarials, menors quan- cessitat no sigui la riquesa i el poderels EROs i, en cas de desacord amb perden la seva funci deina regula- contractes porqueria, que si acomia- ties de prestaci per atur i menors de les elits econmiques i poltiques.els sindicats, ho resoldr un jutge, dora. Lempresariat podr despenjar- daments per malalties, que si perodes pensions. Ms pobresa per les dones.en un pla no superior a 2 mesos.se i aplicar directament el conve- de prova interminables, que si canvisNotes:Les sentncies sobre EROs no esni de lempresa (en cas dexistir) o dhoraris, que si mobilitat geogrfica,En aquest context, la ministra de Sa- (1) Psol Negre nm. 55, Eleccions, crisi ipodran recrrer davant el TS quannegociar directament amb les i els que si acomiadaments per manca denitat, Serveis Socials i Igualtat, Anams del de sempre.afectin a menys de 50 treballadors.treballadors, establint-se un organis- vendes (tot i que no cal que hi haginMato, ha anunciat un Pla Nacional (2) El passat 25.01.2012, CCOO, UGT i me mediador en cas de desacord.prdues) o per causes objectives que dOcupaci per Dones, emmarcatCEOE acordaven que lincrement salarial3. Aquest pretext, aix com perLa prrroga automtica dels con- noms ha avaluat lempresa; i limita-dins la reforma laboral; una Estrat- anual basat en lIPC sigui, fins al 2014, infe-raons anomenadesobjectives venis collectius tindr una du- ci del possible conflicte i negociacigia Global contra la Discriminaci; i rior a aquest ndex, minvant encara ms la(3), serviran per canviar les con- raci mxima de 2 anys, deixantcollectives. I tot, molt b de preu un Pla Personalitzat contra la Violn-capacitat adquisitiva dels i les treballadores.dicions laborals de la plantilla:pas desprs a la negociaci in-i amb la possibilitat de contractarcia de Gnere. Segons les seves de- (3) Per raons econmiques, tcniques, or-Lempresa podr alterar la jornada dividual si no hi ha nou conveni.altres persones amb pitjors condi- claracions, les dones haurem de serganitzatives o de producci.laboral, horaris, sous i torns, aix comcions contractuals i amb tota mena el motor de la proposta econmic- (4) Fins ara era de 45 dies per any amb unaplicar la mobilitat funcional (incloent 2. Selimina laccs al conflicte collectiu de bonificacions per les empreses, laboral del PP. Quanta hipocresia.mxim de 48 mensualitats.la degradaci de categoria professio-quan lempresa negui als represen- tamb incloses en aquesta nova llei. (5) La segregaci ocupacional per sexe s lanal) i la geogrfica. En cas de qu lestants dels treballadors informaci deDel qu es tracta en realitat s de donar tendncia a que homes i dones treballin enpersones afectades no vulguin accep- carcter reservat o quan no els co-Una vegada ms, els i les qu produm, llargues mnigues a lempresa. Per unadiferents ocupacions, separats uns i altrestar les noves condicions, lempresariatmuniqui determinades informacions. que fem que el qu ens envolta funcio- banda, saboca les dones a continuaren lestructura ocupacional. Aquesta sepa-podr rescindir contractes, noms ni, estem ms lluny de lanomenat be-sent m dobra barata i esclava. Efec-raci significa exclusi social de les donesindemnitzant amb 20 dies per any 3. Sha excls ls del conflictenestar, de lanomenada qualitat de vidativament, som el motor de leconomiaperqu subiquen, en termes generals, entreballat, amb un mxim de 9 mesos.collectiu per litigis relatius al com- i ms a prop de la precarietat, la pau-patronal, acostumades a dures condi-ocupacions amb pitjor estatus i condicionsEls empresaris podran baixar els pliment pels representants dels tre- peritzaci, lansietat i la inestabilitat. cions laborals que es generalitzen, amb de treball desfavorables.salaris, sense necessitat dacord, balladors i els experts que els assis- aquesta reforma, a tota la poblaci ac- (6) Latur al 2011 va ser de 7,26% al Ber-avisant amb 15 dies dantelaci. teixin de la seva obligaci de sigilli.Per no contents amb tot aix, eltiva; les dones sn objectius perfectes gued i de 8,27% al Bages, ms d1 puntCal afegir que aquesta rebaixapassat 20 de febrer, el president de laper assumir aquesta crrega i garantirper sobre la mitjana catalana. Per el quno est limitada per la legislaci.Altres CEOE, Jos Lus Feito, va plantejar quelincrement dels guanys empresarials. s especialment escandals s que a amb-les persones en atur puguin deixar deDaltra banda, sestableixen tot un llistat dues comarques la taxa de temporalitatIndemnitzacions: cap a 1. Les persones aturades que cobrin la cobrar la prestaci en el moment endincentius i bonificacions per les empre-dels contractes realitzats supera el 90%, ellacomiadament gratut prestaci estaran obligades a realitzarqu refusin la primera oferta de feina.ses, per facilitar la contractaci de dones qu implica per una banda, no renovaci serveis dinters general en benefici de Sembla ser que la possibilitat de triari la igualtat salarial. Un negoci rod. de contractes i les bonificacions empre-1. Abaratiment considerable de la in-la comunitat. Shi suma el fet que launa feina digna li sembla massa ge-sarials que sen deriven; de laltra, inesta-demnitzaci per acomiadament impro-reforma obre la possibilitat de despa- nerosa, tal i com va recalcar. En definitiva, que lelit poltica ens fa bilitat i precarietat pels i les reballadorescedent dels contractes indefinits, que txar els/les empleats/des pblics/quesservir per quedar b davant la opini daquestes zones. 4. agressions al territori4Neix la plataforma Salvem CallsPrimer objectiu: aturar el projecte dabocadorde Sant Mateu de BagesPrecariaManresa, novembre de 2011tamb de classe I a una altre empresa Josep Maria Pelegri tamb dUDC. lampliaci de labocador de runa de pobles, hi ha moltes persones atura-Tot comena el juliol passat quan endel mateix Lluis Basiana. Per lescndol no sacaba aqu, laGRB i la possible ubicaci dun gran des. Per aquest alcalde que pensa quealguns mitjans de comunicaci vacompanya den Lluis Basiana s lOlgapolgon industrial de 83 ha en terreny tot el qu no sn pessetes sn pun-aparixer la notcia que sest estu- Per les sorpreses no finalitzen aqu.Snchez, actual regidora de Seguretatagricola promogut pel Consorci de la yetes labocador de residus urbansdiant lubicaci dun dipsit de ma- En aquest projecte daportaci priva- Ciutadana a lAjuntament de ManresaZona Franca de Barcelona, on Iberpo- de classe II a terme de Sant Mateu deterial provinent decoparc al paratgeda i gestionat per la iniciativa privada, tamb per UDC, s a dir companya detash est interessat a ubicar-hi part de Bages, on el municipi de Calls no ende la Portella a Sant Mateu de Bages. shi suma el coneixement duna so-partit den Pere Ribera. la seva nova organitzaci amb el pro-sortiria beneficiat econmicament jaAquest dipsit de material provinent cietat vinculada per lligams familiars i jecte Phoenix. que les taxes anirien per lAjuntamentdecoparc fa alertar les venes mspoltics. Comenant pel propietari delDavant daix les venes decideixen de St Mateu de Bages i Calls nomsproperes al paratge de la Portella, elterreny Joan Portella, que s cunyatconstitur-se en plataforma i aix es va Un dels motius que ms ha fet alertaren rebria els perjudicis: males olors, fil-municipi de Calls. Va passar el mesde Joan Ferrer soci de Llus Basiana en crear loctubre passat la Plataforma la poblaci del municipi de Calls stracions de lixiviats en el sl amb riscdagost i les vacances i el setembre lesalgunes de les seves empreses i alho- Cvica Salvem Calls, nascuda arranlacceptaci de tots aquests projectes de contaminaci del riu i els aqfers,notcies es confirmaren: un abocadorra cos de lalcalde de Sant Mateu de de la problemtica amb linstallaciper part de lalcalde Enric Vall de Vi-trnsit de camions, etc... Doncs perde residus urbans de classe II. Els eco-Bages, en Pere Ribera dUni Demo-daquest abocador, per tamb per al-lamar (CiU). Un alcalde que farda delalcalde aquest projecte no semblaparcs sn unes installacions on va a crtica de Catalunya (UDC) que s al- tres amenaces que est tenint i tindr venir de lempresa privada i que per malament, perqu pot generar llocsparar tot el residu del contenidor gris hora assessor del consell dArgicultura,el poble de Calls: la ubicaci dunaell lobjectiu s no deixar escapar cap de treball. A ms ell prov del mn(el rebuig) es comprimeix i sembolicaRamaderia, Pesca i Medi Natural enempresa de material qumic Grup ADI, tren ja que a Calls, com a tots elsdel transport i no seria estrany que al-amb polietil per desprs dipositar-hoguna concessi sadjudiqus en cas deen dipsits i enterrar-ho en el sl per qu aquest abocador es fes.sempre ms.Allegacions presentades per la plataforma Salvem CallusSalvem Calls va presentar en el marcAl conixer aquesta notcia, un grup - Lengany amb el nom que pretn rebre la benedicci com a iniciativa beneficiosa per al medi (projecte dexposici pblica del projecte unde venes del poble va comenar adactuaci especfica dinters pblic en sl no urbanitzable, per a la RESTAURACI DACTIVITAT EX-seguit dallegacions amb la finalitatorganitzar-se i informar-se daquest TRACTIVA DARGILA, MITJANANT EL REBLIMENT AMB BALES DE MATERIALS ADEQUATSdaturar-loprojecte. El projecte s promogut perlempresa Efienergia (que pertany a- La denncia que sintenta amagar en un projecte dinters pblic quan en realitat lnic que pretn s A dia davui ha finalitzat el perodeun holding dempreses anomenat EMel rendiment econmic per part dun privat.dexposici pblica i lAjuntamentGrup) i que ha presentat el projecte ade Sant Mateu de Bages sha ren-lAjuntament de Sant Mateu de Bages- Es vol situar em mig dun corredor verd, en una zona catalogada per el planejament urbanstic com atat les mans amb la resposta de lesja que el terreny es troba en el terme protecci especial i en mig de dos torrents que conflueixen i desemboquen al riu Cardener. allegacions, diu que encarregar unmunicipal daquest municipi, malgratinforme extern a una persona tcni-trobar-se molt proper al nucli de Calls.- Els residus provindran de lrea metropolitana de Barcelona, el Bages ja cobreix la seva quota de resi-ca de la matria ambiental per tal que dus amb labocador de Bufalvent (Manresa), aix sincompleix els principis dautosuficincia i proximitatavalu el contingut de les allegacionsMs sorpreses van quedar les venesindicats en les directives europees, espanyoles i catalanes. presentades. Aix doncs sest aquan descobreixen que el presidentlespera de qu hi hagi una novadaquesta empresa s lempresari Llus - Les distncies amb lubicaci de labocador i els nuclis habitats sn molt curtes, una installaciresposta com tamb que es publiquiBasiana propietari tamb de Gestoradaquestes caracterstiques genera pudors, tal com sha pogut demostrar en els abocadors Elena delinforme ambiental de lOficina dede Runes del Bages (GRB) una em- Cerdanyola del Valls i Vacarisses.Gesti Ambiental Unificada (OGAU).presa que actualment t un abocadorde classe I on tericament shi hauria - El projecte no presenta com es pot resoldre el problema de mobilitat que generar al nucli de Calls Mentrestant la plataforma Salvem Ca-dabocar material intern, runes provi- amb 20 camions diaris carregats amb 18 bales de 1,5 tones cadascuna. lls continua fent campanya contranents de la construcci. Per la gent aquesta installaci, mostrant el seude Calls saben que no s aix ja que- Aquesta installaci no respon a cap necessitat urgent de tractar els residus dels habitants dels mu-rebuig, no pel simple fet que hagi to-shan vist camions abocant materialnicipis de la zona. Actualment a labocador de Bufalvent (Manresa) shi aboquen uns 75.000 tones decat daprop, sin perqu lubicaci noque no tenia aspecte de runa, i fins i residus/any en aquest shi pretn abocar 110.000 tones de residus/any. s la correcte: en mig de dos torrents,tot, veure de matinada pujar camionsa prop de nuclis de habitats, ambper la carretera que porta a labocador. - Tamb es va denunciar el possible delicte de prevaricaci, per la vinculaci poltica i familiar amb al- uns residus que no seran generats aLa confirmaci daquestes sospites scaldes, propietari i empresari.la comarca ni a la regi central, sinles ltimes notcies aparegudes el mesa lrea metropolitana de Barcelona,de novembre passat al diari Regi7 i - I finalment, en el projecte presentat no hi ha cap previsi de control de les bales dipositades en el futur, que linters daquest abocador sel digital ManresaInfo.cat on explica- ms enll dels sis anys de vida que es preveu per a aquesta installaci. Qu passar al medi ambienttotalment privat i que pretn ser ges-ven que lunitat de servei i protecci (aigua, aire, boscos...), un cop acabat el projecte? tionat per una empresa que no dnade la natura SEPRONA de la Guardiacap garantia de bona gesti sin totCivil est investigant a GRB per abo- el contrari.caments illegals. I ms quan a lany2002, lAjuntament de Sant Joan dePer ms informaci: http://salvemca-Vilatorrada va clausurar un abocadorllus.blogspot.com Vols collaborar amb nosaltres? Envians els teus textos a: pesolnegre@berguedallibertari.org 5. laboral 5Jordi Simon Perayre (Bergued Actual):vist per a sentncia FlorsBerga, novembre de 2011El proppassat 29 de febrer, a lesuna altra entitat, vendre els actius,11,30 h al Jutjat Social de Manre- deixar el local de lloguer i llogar unsa, es va dur a terme el judici queapartat de correus. Mentre arribavenha de determinar si lempresa Ini- els socis accionistes es va fer una con-ciatives Berguedanes de Comu-centraci de protesta dunes vint per-nicaci SL, editora del peridic sones davant la seu de lempresa. LesBergued Actual i el que llavors concentrades van exigir la readmissiera el seu gerent, Jordi Simon Pe- de les companyes acomiadades o elrayre va acomiadar improceden- pagament del que es deu a les duestment dues de les seves treballa-treballadores, afiliades a la CGT dedores. Els fets van succeir, durantBerga, que van ser acomiadades de Fotos: El 15 de desembre una vin-el passat mes de juny (vegeu p- manera improcedent el mes de juny tena de persones es van concen-gina 3 de ledici nmero 53 del passat. Jordi Simon, no va voler do-trar davant de la seu de lempresaPsol Negre). A partir daquests nar la cara ni en aquells moments fer on hi tenia lloc una junta generalacomiadaments, la CGT de Ber-cap comentari als altres mitjans de de lempresa.ga sindicat on les treballado-comunicaci que hi havia convocatsres estan afiliades ha convocat al carrer.dues manifestacions i ha donat aconixer aquest conflicte laboralLa CGT de Berga va explicar que des del com les vacances que no vam portarvolem ms diners dels que ens corres-definitiva es va fer el desents de totarreu de la comarca del Bergue-juny lempresa ha funcionat amb tre-a terme i sens devien, i que a causa ponen i disculpant-se per la nostrai ms. Pel que fa a lestat de comptesd, especialment a Berga, on finsballadors en negre, becaris i estudiantsdaix, vam haver de prendre com aactuaci (manifestacions, informaci que havia de demostrar si era un aco-ara lempresa tenia la seva seu. en prctiques. El gerent Jordi Simon Pe-mesura, per cobrar el que ens corres- sobre els fets...). Les disculpes i lesmiadament objectiu o improcedent, rayre ha defugit la negociaci i no haponia, ja que no volia arribar a capexplicacions, les hauria dhaver fet Simon va presentar un auditoria. Efec-Desprs que no saconsegus arribar avolgut pagar el que es deu a les treba- acord. Tamb vam informar-lo quearribar a les treballadores afectades, tivament lauditoria que aportava Si-un acord entre el sindicat i lempresa,lladores. A causa de la seva mala ges- ens va despatxar de manera improce- enlloc damagar-se i mentir a travs mon certificava que no hi havia diners,ha plogut molt al Bergued Actual, enti les treballadores han perdut la feina i dent dels nostres llocs de treball i quede correus electrnics i, sobretot, cal- tanmateix lauditoria shavia fet el 23un intent per tirar endavant lempresa,lempresa sha enfonsat. s lamentableels contractes, tenien una categoriadria que pagus all que ens deu. No de febrer de 2012!, quan els acomia-alguns dels socis es van plantejar aga-que empreses amb tantes ajudes pbli- laboral que no era la corresponent idemanem ms diners, noms els quedaments es van fer al juny de 2011 ifar les regnes del projecte efectuantques no hagin de respondre de maneraper suposat tampoc el sou. ens corresponen, tan fcil com aix, el tancament definitiu de lempresaalguns canvis, especialment pel que fa ms seriosa de la seva gesti. el que s nostre per dret per haverel desembre passat. Per tant, tampocla gerncia, per aquest motiu durant El canvi de gerncia no es va dur a treballat deixant-nos la pell en aques-queda provat que en aquell momentla tardor Inciatives Berguedanes deLEsther, una de les companyes afec-terme, ja que la situaci que va deixar ta empresa. no hi hagussin diners.Comunicaci SL, va editar en paper tades per aquest acomiadament,Jordi Simon era insostenible, i va conti-un parell de nmeros ms de la pu- explica que es va dur a terme unanuar ell com a gerent, deixant de pro- Ara queda esperar la sentncia delblicaci, cosa que segons han explicat reuni de socis de la mercantil Inicia- duir el diari Bergued Actual en suport Primer judicijutge sobre la procedncia o no delsfonts properes a lempresa no va ser tives Berguedanes de Comunicacipaper i seguint aportant les noticiesacomiadaments. Tamb quedem agens fcil ja que el mateix Jordi SimonSL, on el llavors soci de lempresa,mitjanant la web del mateix diari. a Jordi Simonlespera del nou judici per la deman-va acabar posant pals a les rodes, Josep Santacreu, soferia a dur a ter- da presentada per les treballadores idificultant la tasca dels socis/es. Uname les feines de director, per intentar Les dues companyes expliquen queLes treballadores i el sindicat van de-el sindicat per les diferncies salarialsde les possibles raons perqu Simonrecuperar el deute obtingut pel ge- amb la darrera manifestaci davantmandar a Inciatives Berguedanes de no cobrades el darrer any en virtut deboicotegs aquesta nova etapa delrent, amb la modificaci del diari Ber- del Bergued Actual pretenien donar Comunicaci SL i a FOGASA. Jordi Si- la no aplicaci correcte del conveni.peridic, podria venir relacionada amb gued Actual en suport paper, amb la cara i seguint mostrant la nostra mon, lantic gerent, va presentar-se alLa situaci s dall ms perversa:qu alguns dels socis van confirmar la nous continguts i una nova proposta inconformitat, per ni els socis quejudici acompanyat del seu gestor i unamb els diners que costa un auditor,seva voluntat amb la CGT de pagar adidees molt innovadores. I afegeix, van anar a la reuni que per aquell auditor. Les treballadores hi van anar un gestor i tota la pesca; una empre-terminis part del deute de lempresa Abans dagafar la gerncia, vamdia tenien convocada, ni el gerent, amb ladvocada de la CGT (la Isabel),sari mnimament intelligent hagusamb les treballadores acomiadades ireunir-nos amb el senyor Santacreu, que es va amagar i no va sortir enalguns amics i alguns companys del arribat a un acord econmic amb lesla possibilitat de readmetre-les quan la per comunicar-li la nostra situaci i elcap moment; ens van voler donar cap sindicat. En un principi el jutge prete- treballadores. Tanmateix aquest nosituaci del peridic fos ms favorable. deute pendent, ell es va comprome-resposta. A pocs dies del judici, lesnia que sarribs a un acord i no es fes s el cas. Si b les treballadores hanFinalment, aquests socis es van veuretre que quan fos possible intentariacompanyes Ldia i Esther, explicavenel judici, ja que no es tracta de moltstingut un comportament exemplar aobligats ha abandonar el projecte. abonar-nos la quantitat que ens havia que ara s tenim una resposta i comdiners. Tanmateix, Simon noms ofe-lhora de defensar all qu s just i de liquidar lempresa, que ell estava sempre amagada, sense donar la cara ria uns mobles doficina. Per tant, mslegal; lempresari ha estat un exem-El passat 15 de desembre, a les ofici- al corrent de tots els esdeveniments, i de la manera que ja coneix tothom,tard es va celebrar el judici, on Simonple de mala gesti, de mala fe, dunanes del Bergued Actual es va cele-incloses les demandes que vam po- de com sol actuar aquest personatge.no va saber explicar qui va treure els gran irresponsabilitat i, finalment, debrar una junta general on, entre altressar, perqu el gerent Jordi Simon, no Ens hem assabentat que Jordi Simondarrers tres nmeros de la publicaci, poca intelligncia. Esperem que aca-coses, es pretenia ratificar el gerent ens pensava abonar ni la quitana sha dedicat a enviar correus electr-tampoc va saber explicar perqu no bi el millor possible per les treballado-el senyor Jordi Simon Perayre, corresponent, ni les diferents pagues nics a diferents persones, entitats i saplicava el conveni que legalmentres. Seguirem informant.tancar lempresa cedint lactivitat aextraordinries destiu, hivern, aix associacions de la comarca dient quecorresponia a les treballadores i enVols collaborar amb nosaltres?Envians els teus textos a:pesolnegre@berguedallibertari.org 6. Poltica parasitria6Els sous dalguns poltics al BerguedA la comarca, els poltics cobren uns sous desorbitats mentre la resta de gentpateix retallades salarials, laborals i socials.POP Alcalde Dedicaci Junta Govern Assistir a Ple Grups anualRegidors Comissions VrisLEspunyola, febrer de 2012Berga45.731 100%Tinents 6.000 602/any + 1560,60 624,24/mes+ assistir a PleLestat actual de leconomia fa en-comissionstendre que les coses no van gens b,ja que la gent es queda sense feina,Gironella33.132 100%75 10 50/mes15/mes60no hi ha diners per a res i entraremPuig-Reig27.392 80% 266,43 95/mes145,35 mes +en una espiral de desesperaci. Pers curis observar com moltes de les15 empreses mnimament grans estan Avi 9.256,44 70% 137,5 (2 al82 (cadaaconseguint grans beneficis encaraque estiguin orquestrant EROs, EREs imes) dos mesos)daltres sigles ben legalitzades. La Pobla 1458,81/mes ?80 14 paguesBag 51.953,54 ?Tot fa creure que aix que tenim no Vilada 2750/mes ?14 paguess una crisi qualsevol, ja que ha se-guit una srie de passos que eren, i Presi Vice-Presi x5Presi Grup x6Diputat x15 Portaveus x4sn, de manual. Ha concordat massaDipu Barna 8265,986921,17 6921,17 5967,603795,85la realitat amb la teoria. Alcalda Cercs Regidor Navs Regidor NavarclesEl ms senzill s que la resposta msPresidentComissionsPlenssimple sigui la ms certa. Estem vivint CCBergued 24421 220,9132,17una reestructuraci capitalista on els11 membres19 membrespetits i mitjans empresaris han detancar i cedir el seu terreny i la sevaquota de mercat a les grans empre-de quan cobren els poltics en aquestentre daltres coses. I moltes de les que porten els alcaldes al seu crrec,contractar-se a ells mateixos. Perses, en el major dels casos multina-pas, ni quanta gent cobra dels nos- despeses que pot arribar a tenir un com els 60 que cobren els assistents com la llei no ho permet, hi ha un sis-cionals lligades als poders poltics itres diners (una forma danomenarajuntament noms les gaudeixen ells,a les comissions a Gironella, les in- tema molt apreciat no noms en elfinancers, casualment els mateixosels diners dels contribuents). els seus sequaos i amics de negocis. demnitzacions que reben emmasca-mn empresarial. Avui jo et contractoque han creat aquesta crisi. s revelador el fet que es realitzen un rades com a sous o les que els hi que-a tu i a les teves empreses i tu em elevat nombre de xerrades, presenta-den desprs de deixar el seu crrec,... contractars a mi i als meus amics iTamb cal observar que malgrat elsComenarem per veu-cions, benvingudes, berenars, esmor-No hem doblidar un altre aspecte familiars dem.enormes beneficis de les empreses, zars i daltres actes, els quals costen amb el qual tamb senriqueixen: laestan acomiadant a un gran nom- re la dificultat de poderun pico i sn de dubts inters multiplicitat de crrecs. Els polticsEl ms lamentable s que encara re-bre de gent. Tot aix no s degut apblic. sn pluriempleats, ja que nhi ha que bin vots, ja que est ms que demos-la manca de diners, ni a la manca calcular quan cobren tenen diversos crrecs. Poden treba-trat que han mentit sense parar, ambdidees innovadores per crear treballs I no noms sn els alcaldes els que llar tantes hores al dia i poden ferfalses promeses i amagant les cosesintils i alienadors. Estem vivint, entre Podem trobar el sou anual brut dunes dediquen a xuclar tot el que po- tantes feines alhora. Sn membres deque tenien pensat fer. I no sen salvadaltres, una reestructuraci laboral alcalde, com el de Gironella que co- den. Tots els regidors tamb cobren consells assessors, mancomunitats,cap partit poltic, ja que demostren(com en tots els altres mbits, com labra 33.132 , el de Puig-reig que co-daquestes coses. Els de loposici consells comarcals, vocals en consellsquines sn les seves intencions realssanitat, els servies socials, leducacibra 27.392, el de Bag que cobramenys i els del govern fora ms, jacom els dels parcs naturals, consor-al rebre els sous que reben, al votar,i, com no, les relacions de poder en- 51.953 o el de Berga, que cobra que poden participar de les juntescis de gesti de les aiges i residus,... a favor o en contra, de les mesurestre les persones) on es deslocalitzen 45.731. O podem trobar el sou des-de govern, i a les comissions i con-entre tota una muni dinstitucions que sestan prenent i al no denunciarla majoria de feines a regions on els granat en mensualitats, com lalcaldesells tenen crrecs de confiana, com diverses. insistentment la injustcia que viuensous siguin ms baixos. Grcies a de La Pobla de Lillet que cobra 1.458 pot ser per exemple a lajuntamentcada dia.aix, per a ser ms competitius (un o el de Vilada, que cobra 2.750 . de Berga, on els tinents dalcalde co-A la comarca tenim el cas del polmiceufemisme dabaratir despeses mit-Per resulta que aquesta ltima dada bren 6.000 per assistir a les juntes alcalde de Cercs, que no s quan co-A ms, per acabar-ho dadobar, granjanant els sous) hem de precaritzars enganyosa, ja que normalment co-de govern. A Gironella, pel simple fetbra per aquest crrec, per s per serpart dels poltics sescuden que co-les relacions laborals, baixant sous, bren 14 mensualitats.dassistir al ple cobren 120 i a Aviun dels 5 vicepresidents de la diputa-bren menys que les recomanacionsfacilitant els acomiadaments i totes 82. La qesti s saber quants plens ci de Barcelona. Sn 6.921 al mes que fan diferents entitats municipa-aquelles coses que es van aconseguirDesprs , pel fet de ser alcaldes, sn es fan a cada municipi. (cal remarcar que el president cobralistes com lAssociaci Catalana defa 30 anys. Alguns ja porten massapresidents de les diverses comissions, 8.265 al mes, els presidents dels 6Municipis o la Federaci Catalana deanys avisant-nos del que ens passar. consells o juntes de govern que hi haTamb, pel simple fet de ser regidorgrups poltics 6.921 al mes, els 15Municipis. Per exemple a Berga, unaal municipi. En el cas de Gironella en es pot aconseguir un sou. A Berga diputats 5.967 al mes, entre ellspoblaci entre 10 mil i 20 habitants,Davant daix, hi ha gent que posasn 2 consells i 3 comissions. A Ber-cobren 624 cada mes. A Puig-reig un regidor de Navs, i per ltim elses recomana que lalcalde cobri entrelesperana en un seguit de coses.ga, per exemple, per assistir a tots els cobren 145 ms 15 de suplement. 4 portaveus, entre ells un regidor de 61.000 i 62.000 euros lany. Tot aixUna delles s la poltica i les persones plens i les comissions cobren 6.002 s curis com destaca el cas de Giro- Navarcles, que cobra 3.795 al mes).ho venen com a mesures dausteritat,que shi dediquen; els poltics.lany. A Avi hi ha 2 juntes al mesnella, on cobren 15 al mes. Hauran per s tot una farsa, ja que sn ellsi per assistir a una cobren 1375. Abuscat una altra banda per embutxa- Tamb tenim el consell comarcal,mateixos, els poltics, qui marquenPer tinguem-ho clar. Aquesta gentPuig-reig cobren 266 per assistir-hi, car-se els diners, fent que el partit del on noms el president t un sou pel aquestes nmeros.treballa per al seu propi benefici i no a la Pobla 80 i, per ltim, a Gironella govern aconsegueixi ms beneficis.crrec, de 24.451. Per els altresper amor a lart. Si fos aix, els poltics 75 per junta i 60 per comissi.Per la cosa no acaba aqu. Els grups membres, encara que no tenen un s vist que tot s una gran mentida.tindrien crrecs no remunerats. Snmunicipals, o sigui, els partits quesou per aquest concepte, cobren per Hem de comenar a fer fora a totapersones que viuen de lexplotaciTamb es cobra per assistir als plenssurten elegits als plens municipals,assistir a la feina. 220 per les comis-aquesta colla, ja que no necessitemde les altres persones, xuclant-los-hidels ajuntaments. Generalment sntenen un sou i, conseqentment, els sions de govern i 132 per assistir als ning per a que ens mani mentre ensla sang (en aquest cas els diners) mi-un al ms, o fins i tot un cada dosseus membres. Aix doncs a Puig-reig, plens comarcals. De plens no sen fan roba. Som prous com per autogestio-tjanant impostos, sous, dietes, co-mesos com s el cas dAvi. Aix facada partit, cobra 95 al mes. A Gi-sovint, per de comissions nhi ha un nar-nos les vides, tant a nivell privatmissions, regals, favors i influncies. pensar que tant tils i necessaris noronella 50. I a Berga cobren 1.560bon nombre. com a nivell comunitari. Sense polticssn, ja que fan plenaris molt sovint. Aa lany.serem ms felices.Si no convencen aquests arguments ms, estan cobrant un suplement perA ms, la gran part daquests profes-poc clars, a continuaci es mostren assistir a les reunions de la feina dins Totes aquestes dades no sabem si snsionals de la poltica i la mentida, atot un seguit de dades on es procuren les hores cotitzades.diners bruts o nets, si es declaren a part de tenir una multiplicitat de c-aclarir els sous que tenen aquesta co- hisenda o quin s sen fa dells. Tam-rrecs, tenen una feina externa o di-lla de parsits. A ms, no existeix una Hem de tenir present que tamb poc es pot saber quan cobren ja que verses empreses amb les que cobrenbase de dades ni es t coneixementcobren per dietes i desplaaments, falten moltes dades, com la dedicaci grans sous, cosa que fa que puguin 7. abusos de poder7Mortals abusos policials a ManresaUna altra mort sota custodia policial Manifestaci contra els Mossos LespurnaACABManresa, gener de 2012 La testimoni dels fets tamb va denunciar que els Mos- Manresa, febrer de 2012 sos dEsquadra la van comminar a abandonar el lloc oQuan noms fa tres mesos de la sin lhaurien de detenir. Va ser llavors, quan ella vaEl passat dissabte 14 de gener unamort de Mustapha El Marracki, arri-marxar per a avisar a la famlia, per al tornar es va manifestaci que compt amb la par-ba la segona mort a mans dels Mos- trobar a Sergio amb una parada cardiorespiratria. Elticipaci dunes 200 persones reco-sos dEsquadra a Manresa. Els fets detingut va ser traslladat a lHospital Sant Joan de Du rregu els carrers de la ciutat de Man-van passar el 31 de desembre, quan de Manresa, on va entrar en estat de coma indut a laresa sota el lema Nestem fartes! Deels Mossos dEsquadra detenen aUnitat de Cures Intensives. Segons la famlia, linforme la policia, de pallisses, redades, humi-Sergio E.C. i, acte seguit, el maten mdic detalla les contusions que presentava el cos liacions, morts,....a causa dels cops i la pressi que liden Sergio en el moment de lingrs a lhospital. Manifestaci per la mort del Mustapha.van propinar. Sergio va morir per unLa manifestaci fou convocada desparada cardiorespiratria hores des-de diverses individualitats, sobretot una gran pancarta fou desplegada, on shi podia llegirprs de ser detingut a lHospital Sant Linforme mdic detalla lesarrel duna nova mort a mans dels 2 morts en 4 mesos. Policia Assassina. La manifesta-Joan de Du de Manresa el dia 1 deMossos dEsquadra de la Comissariaci continu pel carrer del Born i el carrer Sant Miquelgener. contusions que presentava el de Manresa i recolzada per diversos amenitzada pels cntics, crits i pintades que donaren uncollectius de la ciutat. toc de necessria combativitat. A larribar a la Plaa deLa detenci es va practicar el 31 de cos den Sergio en el moment lAjuntament, es lleg una de les octavetes que circullarendesembre al vespre, quan Sergio i laConvocada a les 18h a la Plaa Cristaquell dia sota latenta mirada dels Arros (anti-avalots)seva companya anaven cap a la casa de lingrs a lhospital.Rei de Manresa, comenc el seu reco-aposentats als carrers circumdants. Vora les 19.30 h delde les familiars situada a les Basesrregut a les 18h i mitja enfilant cap alvespre, es don per acabada la protesta.de Manresa. Va ser en un semfor Les familiars han criticat a la Conselleria dInterior per-carrer Guimer de la ciutat. Crits comquan li van donar lalto i el van iden-qu no els van informar en cap moment del que ha-el de Mustapha, Sergio, ni oblit niRessaltar, que la manifestaci compt amb la presnciatificar. Segons la versi policial, Ser- via passat. Igualment critiquen a diversos mitjans deperd, La policia tortura i asesina, dalguns familiars den Sergio i den Mustapha.gio tenia diverses ordres de cerca i comunicaci per la poca rigorositat periodstica en el La muerte no se olvida ni se perdo-captura i va oposar resistncia a la contrast informatiu i a lhora de publicar la suposada na, maderos asesinos, las pagarisTot i que una manifestaci de 200 persones no s pa dedetenci. Per segons declaracions fitxa policial den Sergio, la qual la famlia desmenteix. todas,... ressonaren pel cntric eix cada dia a la nostra ciutat, els mitjans de comunicaci lo-de la companya den Sergio (presentLes familiars de Sergio han presentat una denncia alcomercial davant la suspiccia i lescals no es feren prcticament ress de la mateixa, eviden-davant dels fets) la detenci es vaJutjats dInstrucci nmero 6 de Manresa contra elsatentes mirades de les transents que ciant novament la voluntat docultar les veus de protestapracticar de forma violenta. ElsMossos dEsquadra per intent dhomicidi. sortiren en bloc a consumir durant el contra la policia. Altre cop, les raons destat per mantenirMossos desquadra van comenarprimer cap de setmana de rebaixes.lestatus quo shan prioritzat buscant deixar en el silenci ia donar-li cops quan en Sergio ja A laltura de la Plaa Sant Domnechloblit a les vctimes de lestat.estava al terra emmanillat de peus i Les familiars de Sergio hanmans, va explicar la companya. Latestimoni tamb ha negat que Ser-presentat una denncia algio intents prendre una arma a unefectiu policial, tal i com afirma laJutjats dInstrucci nme-versi policial, ja que Sergio estavaamb les mans aixecades i que enro 6 de Manresa contra elscap moment va oposar resistncia.Ell noms preguntava perqu selMossos dEsquadra per intentdetenia, va explicar la campanya. dhomicidi.La testimoni tamb Per altra banda, Felip Puig va recolzar loperatiu policial en unes declaracions davant els mitjans de comunica-ha negat que Ser-ci. Segons la Conselleria dInterior lactuaci policial va ser impecable i que aquesta situaci no shagusgio intents pren- produt si el detingut no hagus oposat resistncia. Aquestes declaracions han creat polmica, ja que ladre una arma a unprdua duna vida humana mai pot portar ladjectiu emprat dimpecable.efectiu policial. Manifestaci del passat dissabte 14 de gener.FARTES DELS MOSSOS DESQUADRAEl passat 1 de gener, en Sergio, morprioritat a la versi policial per sobre xequen la veu; el xantatge econmicaguditzaci de la violncia quotidianaque deixen sense cases a famliesdesprs de ser detingut brutalment de la versi de la companya den Ser-o laparici de brigades de neteja es- que utilitzen i que sels hi ha escapat senceres, la persecuci a la dissidn-pels Mossos dEsquadra a Manresa.gio, testimoni visual i directa dels fets. pecfiques per esborrar el desconten-de les mans. Les morts, els desallotja- cia, el manteniment dels privilegis4 mesos menys un dia havien passat Mentides i veritats a mitges esgrimidestament amb la policiaments dels indignats de Plaa Catalun-dels ms rics. Les campanyes de so-des de lactuaci policial que acab en pro de salvaguardar les aparencesya,... noms sn la punta dun iceberglidaritat impulsades pels Mossos,amb la vida, tamb a Manresa, den democrtiques de lestat i la pau so-La mort den Sergio a mans dels Mos- que oculta abusos constants.sn un exemple prou evident deMustapha.cial.sos demostra que la mort den Mus- com necessiten netejar-se la cara.tapha no fou accidental, sin que eraPerqu darrere els somriures de la po-Altre cop els mitjans de comunicaci s en aquest context que sentenen els possible. Era possible en un estat enlicia de proximitat, shi amaguen les Per nosaltres, ja nestem fartes! Far-han provat de justificar aquesta novaesforos per evitar qualsevol signe de el qu les pallisses i els abusos a mans redades racistes, els registres humi- tes de la repressi a la dissidncia i amort. Difonent a tort i a dret que elprotesta que qestioni la versi oficial de les forces de seguretat es troben a liants, les detencions arbitrries. Darre-la pobresa! Fartes de lautoritarisme!Sergio tenia alguns antecedents po-de com se succeren les actucacionslordre del dia. No es tracta de casos re lapellaci constant al respecte alsFartes de la complicitat poltica i me-licials (augmentats deliberadament) ipolicials: les pressions als familiars i a puntuals, dincidents allats de violn- drets humans shi pot discernir la pa-ditica! Fartes de les morts provoca-alguna que altra ordre de recerca ilentorn prxim dels morts o afectats; cia policial, dactuacions despropor-llissa, la tortura, la vexaci... Darrere lades per la Comissaria de Manresa!captura, com si aix fos un atenuant la persecuci meditica i el setge sis-cionades, domissions del deure. Esdefensa de la democrcia i la llibertat,Fartes de la policia, perqu ni els vo-per assassinar impunement. Donanttemtic a les solidries i a les que ai- tracta ms aviat de la prolongaci i lahi ha els centenars de desnonaments lem, ni els necessitem! 8. corrupci8La Mutua Intercomarcal estimplicada en el cas UrdangarinCarbassaEl Bages, gener de 2012Aquests dies ens cansem de sentir elspoltics, empresaris, sindicats dientque hem de fer un esfor collectiuper sortir de la situaci, els governsno paren de parlar de mesures total-ment necessries perqu sin el vai-xell senfonsa i que suposadamenttot el meravells mn que hemconegut est a labisme de la des-aparici, per tant ens hem de deixarexplotar tres vegades ms per el ma-teix feix de diners, hem de pagar elsimpostos estoicament, hem de tenirels diners al banc, i tot i que no tin-guem un duro hem de continuarconsumint perqu sin leconomiasenfonsa.Apellant al civisme i la responsabi-litat collectiva davant de momentsdifcils intenten tenir la massa treba-lladora, sobre la qual recauen totesles recaptacions (pujada de lIVA iA lesquerra veiem Miquel Blanch i Ferrarons, director i gerent de la mutua durant els anysaltres impostos, transports, combus- que van pagar 230.000 euros a linstitut Nos.tibles, baixada dels sous, multes detrnsit en augment...), submisa.I sen riuen de nosaltres a la cara: ca- seqeles permanents, que per co-Urdangarin. El Miquel Blanch formadassessorament sobre integraci la-va durar la campanya abans del ju-sos de corrupci poltica i empresarialbrar no s gens fcil.part de la federaci dempresaris deboral durant diversos anys, per hi dici, collaborava molt amb el banca cabassos. Cas Millet que esquitxa ala Catalunya central, s conseller em-ha dubtes sobre els serveis oferts adaliments i sortia a moltes fotos delConvergncia, el PP amb diversos ca-Les mtues reben de lestat els di-presarial, s conseller tamb de Ser- aquesta entitat.diari).sos de corrupci, el PSOE tamb, cas ners que han destinat a les tasques viprun Sociedad de prevencin SL,Gurtel, cas Palma-Arena, bancs que que tenen assignades, per la Segu- s membre honorfic de IESE Alumini El senyor Iaki Urdangarin va fer En canvi, lacusaci de malversacidisminueixen els seus beneficis per retat Social a vegades es pot negar Association...una ponncia el maig del 2006 a de fons pblics per part de la Mutuaque no vulguis saber com viuen els a pagar despeses elevades dalgunes Manresa sobre PIMES I MECENATGE Intercomarcal, la junta de la qual estseus directius... els mils de luxes en mtues per considerar que estan in- Hisenda investiga les activitats de les a la cambra de comer. La jornada composada per empresaris de tota laque viuen poltics i empresaris, amb degudament destinats. empreses i entitats i fundacions sen- lorganitzava la cambra de comer comarca, no ho publiquen pas. Noels diners ben guardadets a paradi-se nim de lucre dIaki Urdangarin,junt amb la Mutua Intercomarcal. La entenem perqu: no tenen la infor-sos fiscals, i tot el qu no sabem, iLa Mutua Intercomarcal s una que van arribar a cobrar 4,1 milionsjornada consistia en una taula rodo-maci?, no tenen periodistes?, elsencara tenen la barra dapellar a lamtua que t els orgens a Manresa. deuros entre 2004 i 2008. Una part na de diversos ponents de mitjans empresaris sn part dels ingressosresponsabilitat collectiva. T els inicis el 1933, quan un grup daquests diners estava sent des- de comunicaci de lmbit econmicdel diari i no els poden criticar? dempresaris van fundar la Mutuaviada per una de les empreses a unque moderava el Gonal MazcuanAquests ltims dies, que ens hem Manresana dAssegurances Socials, parads fiscal. Segons sembla les em- del Regi 7 i en una confernciaLnic que ha publicat els Regi 7 so-pogut enrabiar novament perqu laper cobrir els accidents i les baixes preses i fundacions de la trama re- dIaki Urdangarin i Diego Torres debre la Mutua Intercomarcal s que hafamlia reial roba encara ms diners laborals. Quan la seguretat socialbien quantitats milionries a canvi delinstitut Noos, els dos implicats en collaborat amb el banc daliments!!dels que, segons les seves lleis, te-sen va fer crrec, les mtues sim- dubtosos assessoraments, informes la trama. Perqu no ens sorprn gaire?nen estipulats. Hem pogut saber queplement van passar a ser entitats fantasma o estudis bastant ridculs.una mtua catalana, en concret lasense nim de lucre que gestionaven Lobertura era a crrec del president Doncs la veritat s que, si el vaixell iMutua Intercomarcal, la junta de laels accidents i malalties laborals. LaEntre els que han donat diners al de la cambra de comer Jordi San- els que deixem que el dirigeixin, es-qual est composada per empresa- Mutua Intercomarcal va ser fruit de conglomerat Nos hi ha una llarga tasusana i la cloenda a crrec de tan tant i tant podrits, per mi ja esris de Manresa i rodalies, ha donatlabsorci daltres petites mtues illista dempreses i entitats: Arcelo- laleshores president de la Mutua pot enfonsar! A veure si aix aprenem230.000 euros a les empreses de la de la fusi amb la Mutua layetana.mittal Espaa, F. privada Abertis,Intercomarcal, Josep Maria Calmet.a fer girar el tim de les nostres vi-trama Nos, que pertanyien a sen-Actualment t sucursals per tota la Caixa dEstalvis Sa Nostra, Europcardes!yoret Iaki Urdangarin i al seu soci pennsula. La junta per, est com- IB, Toyota espaa, Adecco Iberia, Te- El millor de tot s que el Regi 7 noDiego Torres. No sn els nics, elsposada per empresaris de la zona. lefonica, la SGAE, Volkswagen Audi, nha publicat res, tot i q u enostres amics i assassins de la famliaEls ltims presidents han estat el Ri-Iberdrola i entre elles hi trobem latota aquesta informaci he estatTous tamb hi han participat amb lacard Torras, propietari del Supeco, Joieria Tous i la Mutua Intercomar- publicada a mitjans de comunica-mdica suma de 69.000 euros. Llus Cantarell, membre de IESE, em-cal.ci oficials. El Regi 7 tenim clar a presari del sector qumic, Llus Ignasi quin bndol juguen: rpidamentAnem a veure, per, perqu el casPons, dInmogest, Josep M Calmet,La seguretat social reclama la mdi-publiquen les mides i antecedentsde la Mutua s ms flagrant: de Josep M Calmet SL, industria delca quantitat de 232.000 euros a ladun noi mort a mans dels mossos sector metallrgic, (que era presi-Mutua Intercomarcal desquadra per justificar un assas-Les mtues sn entitats sense nim dent quan es van fer els pagamentssinat, accepten la versi de sucidide lucre, que serveixen per prevenir,a lONG de lUrdangarin), Alexandre La mtua va abonar aquesta quan-dun marroqu que estava detingutcurar i pagar a les persones que Blasi, dEnginy, Psicologia i Producti- titat a les diverses empreses, ONG, i i emmanillat sense publicar la ver-tenen accidents o malalties laborals.vitat...instituts de la trama Nos. si de la famlia tot i que han par-Tot i que qualsevol persona treballa-lat amb ells i defensen un assass adora que nhagi hagut de fer s sapEl director i gerent durant molts anysLa Mutua Intercomarcal ha justi-sang freda per amb les butxaquesprou b com escatimen en recursosha estat el Miquel Blanch Ferrarons, ificat aquests pagaments per ser-plenes de bitllets que mata a undavant de les fatalitats de les treba- sobretot durant els anys en que es va veis prestats per Urdangarin, i eltio fora de casa seva (s un assasslladores, i pitjor encara si parlem de relacionar amb les empreses dIaki seu soci Diego Torres, per tasquesmolt bona persona perqu mentre 9. ordenana de civisme i model social9LAjuntament de Manresa vol aprovaruna ordenana cvica Incvic just desprs de lacord entre Ajunta-que pretn aconseguir uns objectius al carrer, passant per la regulaci deen compte les actuacions fetes pelManresa, febrer de 2012ment i Policia Local a partir del qual similars i que sens dubte no s gensla vestimenta de la poblaci, als pres- consistori des dun urbanisme nociu sestableix que els diners que perme-necessria. sumptes actes vandlics.que tan malmeten lespai pblic? I aixSeguint labsurd model de Bar- tran als agents daquest cos mantenirpodrem estar hores i hores, anome-celona, lAjuntament de Man- el sou sorgiran de les multes imposa-Una ordenana classista Sembla cnic que es doni tanta impor- nant incongruncies.resa pretn aprovar una nova des a la poblaci. tncia i es persegueixi tot un seguitordenana cvica regulant tot La caracterstica principal de la novade conductes determinades que enTal vegada la qesti ms preocu-un seguit dactituds considera-Barcelona: el precedent cnicordenana s lincrement desmesurat moltes ocasions qui les cometen sn pant de totes s que aquest tipusdes imprpies. Seguint el par-de les sancions. Si fins a lactualitat les classes ms desafavorides i per dordenana no fa ms que tallar totscial i interessat model impulsat Laprovaci dordenanes cviques ala sanci mxima que podia realitzaraltra banda sobvii la sanci a tantesels possibles llaos entre la poblaci.des de diaris com la Vangur-la ciutat de Barcelona vingu prece- lAjuntament era de 90 euros, la san- altres molt ms nocives per a la po-Les institucions regulen qualsevoldia, el Regi7 encarregats dedida de tota una campanya mediticaci per aquelles infraccions conside- blaci. conflicte per petit que sigui. Si enscrear un estat dopini favora-impulsada per grans mitjans de co- rades molt greus podran arribar als molesta el ve per qu fa soroll enllocble a aquesta ordenana maxi-municaci com La Vangurdia, que 3000 euros. Per qu s persegueix la mendicitat?de trucar-lo i intentar dialogar amb ellmitzant fets i evadint debats. bombardej durant setmanes sen-Perqu dna mala imatge a la ciutat.perqu abaixi el to de la msica truca- ceres amb titulars i fotos escabrosesPer negar el seu clar afany recap-No hi ha cap altra possible resposta. rem a la policia local perqu el multiEl passat dimecres 15 de febrer es i sensacionalistes els i les lectores. tatori lAjuntament ha justificat I la prostituci? Perqu tamb dna i ens solucioni el problema. Enlloc dedon a conixer a la llum pblica la Lobjectiu: impulsar tot un seguit dea lavanaada que el pagament mala imatge a la ciutat. Per qu es vol parlar amb els possibles xavals del ba-voluntat de lAjuntament de Manre- mesures que permetrien en primer daquestes quantitats es podria subs- acabar amb els cartells a les parets irri que juguen amb la pilota avisaremsa daprovar una nova ordenana de lloc omplir les arques municipals; entituir per treballs en benefici de la co- amb les pancartes i no amb els rtols a la policia, sense saber que de bencivisme destinada a castigar tot un se-segon lloc, millorar la imatge de la munitat. s a dir, es podria substituir de les empreses? Perqu denncien grat estarien en un altre espai si nhiguit dactituds titllades dimprpies. ciutat de Barcelona per atraure un tu- per una explotaci laboral gratuta realitats que no agraden. Com shagus algun a prop destinat a aques-El text que es present el dijous 23 risme que tan ha omplert la butxacaa la qu noms haurien de recrrerque es vol regular la vestimenta de lata fi. No sabrem de les circumstnciesde febrer al Casino de Manresa esta moltes empreses de la capital per aquells collectius ms empobrits.poblaci per considerar-la indecent personals que han portat a una deter-basat amb el per la seguretat modelque tan mal ha fet als sectors popu- o provocativa i per altra banda esminada persona a demanar caritat o adordenana cvica impulsat a la ca- lars; en tercer lloc, dotar de legitimi- La nova ordenana pretn regular un potencien els plafons amb publicitatrealitzar treballs sexuals. No ens ente-pital catalana, mpliament crticat ja tat i noves eines a la Gurdia Urba- ampli ventall daspectes de la vida amb models determinats de dona? rarem de les activitats i propostes delsno noms pels moviments socials ina; en quart lloc dificultar i perseguir quotidiana, tot donant la mateixa Perqu qui paga mana. Per qu es volcollectius contestataris de la ciutat, deels collectius ms vulnerables, sinalgunes de les formes tradicionals deresposta a distintes realitats que pocacabar amb el consum de begudes les denncies que realitzen.tamb per la mateixa Federaci difusi i propaganda dels collectiustenen a veure luna amb laltra: desalcohliques al carrer? Perqu la gentdAssociacions de Vens de Barcelona.contestataris; i per ltim, defensar lade la sanci per orinar al carrer a laconsumeixi en bars i discoteques. Per En definitiva el qu cerquen aques- moral ms rncia i recalcitrant de lamendicitat o la prctica de la vendaqu es vol perseguir els xavals que fan tes ordenanes s enlloc de cons-Segons lAjuntament de la ciutat,societat.ambulant; des de la prohibici de vida al barri i jugen a pilota? Perqutruir una convivncia real i basadalaprovaci de lordenana no com-penjar cartells i pancartes a la via p-estableixen llaos i soposen al modelen lautogesti i resoluci venal delspliria una funci recaptatria tot i que Seguint el precedent cnic impulsatblica a limpediment de realitzar tre-de ciutat impulsat i pensat meramentconflictes, acabar amb la poca em-s ben curis que saprovi just en elper Barcelona, Manresa, amb el su- balls sexuals (en una ciutat on ni tanper transitar. Com s que es fa tan patia i els pocs llaos existents entrecontext actual de crisi econmica. I port inconmensurable del diari Re- sols ha aflorat aquesta prctica); desincs en els actes vandlics que mal-iguals, delegant una vegada ms lams si tenim en compte que apareix gi7, pretn aprovar una ordenana del consum de begudes alcohliquesmeten el mobiliari urb i no es tenennostra fora a autoritats i autoritaris.Pedres i cartells o metges i mossos Pep i tuBerga, mar de 2012El passat mes de febrer vam sortir a abusos de poder que precisamentB doncs, no s quants metges i in- el manteniment de lordre establert,encartellar per Berga com hem fetells protagonitzen.fermeres hi havia aquella tarda a el manteniment de lexplotaci i eldes de fa ms de quinze anys i comlhospital. A mi em van atendre enmanteniment de lautoritat. s perseguirem fent. Vam penjar cartells deUna setmana desprs vaig patir aquesta urgncia mdica durant aix que mentre es retallen els pres-sensibilitzaci sobre la immigraci un clic nefrtic. Pedres al rony stot el procs, unes quatre o cincsupostos, els serveis i les personestots som immigrants, sobre qu s senyor. Vaig anar a petar al Centrepersones entre el recepcionista, in-en mbits com leducaci, la sanitatlanarquisme, sobre les desgrcies dedAtenci Primria (CAP) de Berga i afermeres i infermers, metgessa, etc.i lassistncia social, les promocionsla democrcia, sobre els valors de lalHospital comarcal diverses vegades Per identificar-nos, a mi i un companyde Mossos dEsquadra no saturen irevoluci i, finalment, sobre els tr- i finalment em van ingressar. Tant almentre enganxvem els terribles les plantilles de policies no paren degics abusos dautoritat duts a terme a CAP com a lHospital em van tractarcartells adreats a denunciar abusoscrixer. Dels militars ja ni parlo.casa nostra pels Mossos dEsquadra.molt b. Diumenge van enviar-me deldautoritat van fer servir sis o set mos-B doncs, una enganxada de cartellsCAP a lHospital i all van tenir-me sos desquadra. Alg t dubtes de qui No ens enganyem, no sc precisa-dall ms habitual, tres grups de a urgncies tota una tarda amb cal-s ms necessari? Mossos dEsquadra ment un fantic de lestat. La funci ms, queda daquesta manera, hipo-persones, per tres zones i anem permants. Malgrat no est gaire b vano metges? Militars o professors?pblica necessitaria ser, com a m- tecat per molts i molts anys.feina que volem plegar aviat. Quan fer-me anar cap a casa i clar, al capGurdia urbana o infermeres? Gur-nim, reformada. Per no regalada alsacabvem dencartellar va arribar un dunes hores vaig haver de tornar. dia Civil o assistents socials? grans monopolis econmics. El fun-La urgncia per organitzar-nos i llui-cotxe de Mossos dEsquadra i en vanPer qu no van ingressar-me? Perqucionament dels serveis pblics hau- tar contra lesclavitud i la marginacisortir dos agents amb la seva xu- no hi ha llits. Simplement per aix. A Pot semblar demaggic, per no ho ria de prendre formes ms autoges-a la qual ens volen abocar els pol-leria habitual per identificar-nos. lhospital de Berga hi ha una planta s tant. Per desgrcia no ho s gens. tionries. Aix s seria intelligent.tics i els empresaris els poderososAl moment va arribar un altre cotxetancada i com diu un bon amic, segur s una qesti de models de socie-Ni burocratitzaci ni privatitzaci.vaja s ara enorme. Igual que lai dos o tres mossos ms. Un cop fetque lobriran daqu a un temps, ambtat. Ara ens obliguen a anar cap aTanmateix, aix ara sn cants de si-necessitat de buscar frmules realsel parip, quan ja marxvem encara bombo i platillo, per lobriran sentuna societat on els serveis adreats arena. Anem cap al model liberal ms per lautogesti real en la mesurava arribar un altre vehicle daquest de gesti privada o concertada i dela societat estaran regits pel principi descarnat. La qualitat dels serveis del possible de la salut i la nostracos policial. Tres vehicles i sis o setpagament. I aix anem i anirem si no del benefici econmic i no pel principi sanitaris i de leducaci que rebremformaci. No tenim cap altra sortidamossos per identificar dues persones fem res per evitar-ho i, francament, del b com. Lestat quedar redut a estar en relaci amb la nostra ren-que lautoorganitzaci i aix s unaque penjaven uns cartells contra els no conto que aix saturi. all que s el seu sentit primer i ltim: da. Un model de pas de pena que, a urgncia. Salut i anarquia! 10. agressions al territori i abusos de poder10La Fiscalia demana 27 anys de prescontra 9 activistes dEsplugues de Llobregat Oriol MatadeperaEsplugues, febrer de 201227 anys de pres, 300 dies de deten-ci domiciliria o carcerria (o unasuma de 9.940 euros per evitar-ho) i5.670 euros dindemnitzaci s el to-tal que la Fiscalia demana contra nouvens dEsplugues de Llobregat opo-sats al projecte urbanstic Pla Caufec.Les imputacions comportarien ingrsdirecte a pres per a cinc delles i esbasen en les acusacions de la PoliciaLocal i Autonmica per la participa-ci en dues mobilitzacions de 2007 i2009 al municipi baixllobregat: unamanifestaci en protesta per linicidobres del projecte i locupaci delajuntament per denunciar lingrs apres dun ve arrel duna altra accicontra el mateix pla.En ambds fets la policia no va de-tenir ni identificar a ning per varesponsabilitzar de diversos delictesa persones conegudes per la sevaparticipaci en accions i mobilitza-cions per a explicar, denunciar i re-butjar lespeculaci urbanstica a laserra de Collserola.Aquests sn dos dels casos repres-sius ms greus que han hagut depatir les activistes dEsplugues queencara esperen data per a la celebra-ci dambds judicis. La PlataformaPopular contra el Pla Caufec, espaide coordinaci de les associacionsvenals contra el projecte urbans-tic, denuncia que tant als MossosdEsquadra com a la Gurdia UrbanaPetici Fiscal total pels fets de la manifestaci 2007 i lajuntament 2009 cial ms gran de la vessant nord deno els ha costat atribuir uns fets fal-PersonaAnys de pres Pena-multa Indemnitzaci Barcelona. Per maquillar, colloquensos, exagerats i distorsionats ja quedos equipaments de gesti privada iels acusats formen part dun movi- A5 anys i 3 mesos50 dies a 20 + 120 dies a 18 700,00 120 pisos a preu taxat.ment pblic i sn la majoria delles B5 anys50 dies a 20 + 30 dies a 18-persones implicades en la vida asso- C5 anys50 dies a 20 + 30 dies a 18- Aquest projecte avui dia no t gai-ciativa dEsplugues.re futur. La mobilitzaci venal i la D3 anys i 6 mesos50 dies a 20 + 90 dies a 184.080,00 coordinaci amb altres collectius iEls fets i les acusacionsE3 anys i 6 mesos50 dies a 20- organitzacions de tot Catalunya han F2 anys i 3 mesos-400,00 frenat lexecuci del projecte ur-Les manifestants doctubre de 2007 G1 any i 6 mesos -490,00 banstic que el 1991 va ser aprovatvan patir les crregues dels antiava-per lajuntament dEsplugues. Tant H1 any i 6 mesos 30 dies a 18-lots dels Mossos dEsquadra i vanha allargat la seva execuci que lesinvadir els terrenys on siniciava una I- 50 dies a 18- obres de construcci del projectefase de les obres del Pla Caufec. La urbanstic estan aturades fa ms deFiscalia ha demanat que tingui lloc un centenar de persones accedissindEsplugues de Llobregat li va dir a dEsplugues ha prioritzat la defensados anys per la fallida de lempresael judici contra sis persones pelsal ple municipal on es debatia unaun membre de la Plataforma: Per de la muntanya i la serra de Collsero-promotora. Caufec va entrar lanydelictes datemptat a lautoritat i moci poltica sobre lingrs a pres a fer-vos callar tenim dues armes: la a la legalitat de les mobilitzacions;passat en un concurs de creditorsdesordres pblics i faltes de desobe- dun ve per una multa de 60 eurosla pistola i el bolgraf. Lagent esper aix les encausades afirmen que amb deutes de 180 milions deurosdincia a lautoritat. Aquest procsfruit duna altra acci contra el Pla referia a les multes, sancions i acu-han fet un s legtim de la desobe- decretat pel Jutjat Mercantil numeroha canviat diverses vegades de jutgeCaufec. La Fiscalia tamb demana ju-sacions davant jutjats que la policiadincia civil i que sempre han actuat 2 de Barcelona per va tenir tempsencarregat dins el Jutjat Instruccidici contra vuit persones (cinc delles generava contra activistes del movi- a cara descoberta i sense amagar lesde soterrar les lnies elctriques,numero 3 dEsplugues de Llobregat repeteixen) i les acusa dels delictes ment venal. seves idees.parcellar el terreny i urbanitzar elsi la nova jutgessa ha de resoldre undatemptat a lautoritat i desordres carrers.recurs de la defensa per irregulari-pbics i faltes de lesions. No mentia. Ms de 70 persones hanEl Pla Caufec, aturattats com que durant les declaracionsacumulat unes 250 acusacions perdels Mossos dEsquadra ladvocada El procs judicial que no faltes i delictes per haver participat El projecte urbanstic consta de 40 La informaci daquest projecte i lesdels vens no hi era present. Aquestacaba en diferents accions entre 2004 ihectrees al peu de la serra de Coll- repercussions penals es pot trobar aprocediment ja havia passat a faltes2009 amb lobjectiu daturar el pro- serola i lajuntament lha justificat pel www.noalplacaufec.info.per un recurs de ladvocada de laDurant el transcurs duna acci sim-jecte urbanstic. Aquestes accions soterrament dunes lnies dalta ten-Generalitat va fer que el jutge tornsblica en la que algunes persones eshan consistit en manifestacions, si. Amb aquesta excusa lempresaa qualificar els fets com a delictes. van encadenar a unes alzines quan bloquejos dobres, encadenaments promotora inclou 600 vivendes daltEls fets de mar de 2009 van succeires feien feines de tala relacionadesa lajuntament i a arbres, concen- standing i de luxe, dues torres de 105a lajuntament dEsplugues quan laamb les obres del Pla Caufec un tracions de tot tipus i una diversitat metres dalada amb el seu parc em-Policia Local va intentar impedir que Mosso dEsquadra de la comissaria dactivitats imaginatives. El venat presarial, un hotel i el centre comer- 11. transexuals a Hondures DOSSIER 11Sueo despertar mujer.*Comunitat transexual a Hondures.Tegucigalpa, Hondures, juny de 2011.Son muchas las noches en las que sueo despertar mujer, comenta Shantal, membre de la comunitat transexual dHondures. Vanixer atrapada en un cos dhome que mai ha reconegut com a propi. Des de ladolescncia va decidir comenar a transformar-seexternament en la dona que sempre shavia sentit. Un llarg procs on els problemes han estat constants.Al principi va haver dafrontar la no-acceptaci familiar i de lentorn social. Desprs arribaren les dures crisis didentitat, junta-ment amb les poques ganes de viure i continuar sense ser acceptada. Tan sols era el comenament.Shantal explica fredament com ha viscut agressions de tota classe: detencions illegals i maltractament per part dels cossos estatals,violacions, assalts, violncia de gnere, accions transfbiques i fins i tot haver de presenciar la mort dalgunes de les seves compa-nyes que exercien la prostituci.El fet que les noies transexuals en la seva majoria realitzin treballs sexuals s una questi gaireb gravitacional. Es veuen obligadesa dedicar-se a la prostituci degut a la manca dalternatives econmiques i laborals causades per la transfbia i lalt cost econmicdels tractaments hormonals i de bellesa que utilitzen per feminitzar els seus cossos. 12. transexuals a Hondures12DOSSIERSueo despertar mujer.*Comunitat transexual a Hondures.Poques aconsegueixen sortir de la vida al carrer on, exposades i vulnerables, les agressions sn permanents, diries, potser setmanals.En els ltims dos anys la comunitat LGTB (Lesbiana, Gay, Trans, Bisexual) ha vist morir a 34 companys i companyes, la majoriadels quals eren transexuals.>>> 13. transexuals a HonduresDOSSIER13La comunitat transexual ha estat estigmatitzada i agredida arreu per a Hondures conviuen diferents factors que nincrementen la vul-nerabilitat: per una banda s un dels pasos ms pobres dAmrica Llatina; per laltra els ltims anys la violncia sha incrementat detal manera que dues de les seves ciutats; Tegucigalpa i San Pedro Sula, figuren a dia davui entre les ms perilloses darreu. A ms, desde fa dos anys, el pas mant intacta lestructura colpista establerta pel cop destat del juny de lany 2009.Aquest fet no ha fet ms que reafirmar limpunitat judicial cap als agressors a aquest collectiu. 14. transexuals a Hondures14 DOSSIEREl reportatge fotogrfic ha volgut posar mfasi tant en aquesta violncia social com en la mirada ntima i solitria de les transexu-als vers la societat i elles mateixes. En algunes de les fotografies del reportatge les noies presenten diverses contusions de diferentconsideraci. Una delles (Violet Fabiola) va ser doblement atropellada per un client descontent provocant-li diverses ferides arreudel cos. A la seva companya de vivenda (Xiomara) dos mesos abans persones desconegudes li havien clavat diverses punyaladesuna de les quals en el coll.Han pogut sobreviure a aquestes agressions. Seguiran lluitant pel reconeixement i respecte que mereixel collectiu transexual. 15. repressi 15Repressi a qui desobeeix: el casde Juan Martn de CNT-CatalunyaGaia TallsCapolat,febrer de 2012El passat 30 de novembre de 2011,es va jutjar el company Juan Martnde CNT-Catalunya pels fets ocorre-guts durant la manifestaci del 17 denovembre de 2007, amb motiu delassassinat de lantifeixista Carlos Pa-lomino. Fem una mica de memria.L11 de novembre de 2007, aquestjove antifeixista, de 16 anys, es dirigiaa una concentraci que protestavaper una manifestaci xenfoba, au-toritzada per les autoritats poltiques iconvocada pel partit neo-nazi Demo-cracia Nacional, a prop de Madrid. Almetro, el Carlos i els seus companyses trobaren amb Josu Estbanez,un ex-militar i membre de grups neo-nazis. El Carlos se li aprop a pregun-tar-li sobre la samarreta que portava(de clara propaganda nazi) i laltre,com a resposta, li enfons al cor lanavalla, causant-li la mort gaireba linstant i ferint de gravetat a dosdels seus companys, amb la mateixaarma.denunciar per agressions. Li demana- militar per encarar possibles enfronta-dems alts burcrates) i laparell quecobrir la crrega econmica:Arran daquests fets, diverses mani-ven 4 anys de pres per atemptat a ments. La societat civil est molt lluny assegura el seu poder (policial, judi-festacions en solidaritat amb el jove lautoritat i 6 faltes de lesions. de tenir una capacitat de resposta a cial i militar).2100 1029 39 0100439528 (esantifeixista, els i les seves companyesla repressi policial al carrer, el qudemana que es posi Solidaritat Com-i famliars, es van dur a terme per tot A finals del 2011, com diem al prin- la fa molt ms vulnerable als atacsLes acusacions datemptatapany Martn)lEstat Espanyol durant la mateixacipi, la sentncia ha dictat 1 any i 10de la policia que no pas a la inversa. lautoritat i de lesions que han recai-setmana. No es denunciava noms mesos de pres (per tant, no serAix doncs, el company Juan Martn,gut sobre el Juan Martn sn dues Salut a totes i tots!aquesta mort, de caire totalmentempresonat) i, a ms, una llarga llis- en sortir daquella manifestaci, pre- mostres de criminalitzaci de lesideolgic i poltic, sin tota la resta ta de sancions econmiques entre sentava ms lesions fsiques que cap conductes de la societat civil, sent,de morts i atacs perpetrats per feixis- penes-multa, responsabilitat civil per Mosso dEsquadra.en aquest cas, conductes de desobe-tes, la quantitat dels quals no para de lesions (sembla que tots els Mossos dincia contra el qu s injust o indig-Notescrixer any rere any, davant el silenci presentaven un petit blau o rascadetaDaltra banda, hi ha la repressi post-nant. Es pretn, aix, sembrar la porde les autoritats i els mitjans . Tamben algun dit) i, curiosament, el mateixmanifestaci. Amb aquestes penes entre les persones, la inhibici de les 1. En realitat no es trobaren. Lassass Josu Estbanezva veure, des del vag del metro, el grup de joves an-es volia denunciar la presncia polti- periode de temps per curar-se. Aixdesorbitades, lEstat no pretn msseves respostes als abusos del poder, tifeixistes i va acostar-se a la porta per la qual aquestsaccediren al vag, amagant i preparant la navalla, armaco-democrtica que els grups i partitsdoncs, la repressi econmica ascen- que aplacar la dissidncia, ofegantla dissidncia. de lhomicidi.racistes i feixistes estan prenent a lesdeix a 5300.amb ms carrgues econmiques a2. Segons lInforme Raxen especial 2008, elaborat pelMoviment contra la Intolerncia, el mateix 2007 es vaninstitucions pbliques, amb tota im- les persones que protestem enversEl cas del Juan Martn no s un cas a- produir 230 casos dagressions feixistes i xenfobes.Aquests serien els casos dels quals es t constncia,punitat i cobertura legal, sense ne-Cal assenyalar que, desprs dhaveraquesta realitat que ens envolta i que llat i, tal i com est la situaci, s molt ja que, recordem, la situaci de irregularitat de moltesde les migrants afectades fa que aquests atacs no escessitat damagar-se de res com sem-estat a moltes manifestacions al llarg no ens agrada gens. Estem en un mo-possible que sestengui i ens afecti adenuncin. Tamb tenim un detall dels atacs feixistesdels ltims 18 anys a http://www.otromadrid.org/articu-pre han acostumat a fer per guardar de la meva vida, he presenciat molta ment histrico-poltic en el qual tenimnosaltres qualsevol dia. La solidaritat lo/4766/memoria-antifascista/les formes dins la democrcia .violncia per part de la policia, ja sigui ms preses i presos que mai4, les pre- cap a aquest company com entre to-3. Recordem que dins lactual democrcia, partits i altespersonalitats hereves del franquisme formen part de lesper part dels Nacionals o dels Mos-sons estan massificades i la criminalit- tes nosaltres es fa necessria, a totscpules de poder ms rellevants de lEstat i el sistemaeconmic i social, fent seves les millors paraules atribu-Moltes daquestes manifestacionssos, sense que ells en rebin ni unazaci de les conductes, convertint-les els nivells, a totes les esferes de les des aquest model poltic. A ms, el nostre sistema legal,tamb democrtic, censura partits de lesquerra bascavan ser durament reprimides. En elquarta part. s evident que qualsevolen delictes, continua incrementant-nostres vides.pels seus suposats discursos antidemocrtics, perpermet lexistncia de partits deliberadament xenfobscas de Barcelona, la manifestaci vapersona que vagi a una manifestacise. Per tancar les persones t un i feixistes com PxC o Democracia Nacional. En tot cas,no s del meu inters lexistncia de cap partit poltic.ser bloquejada pels Mossos a cops demai portar les proteccions a tot el cost que lEstat t dificultats per as-Per poder ajudar el Juan Martn, la4. Aix s degut a que la llei tendeix a criminalitzar msporra. El company Juan Martn estavacos que llueixen els cossos de segu- sumir. Aix, lhistric empresonamentCNT-Catalunya, sindicat al qual per-i ms conductes que abans no implicaven cap delicte.La majoria daquestes conductes afecten a les qu es-all i va rebre uns quants daquestsretat, ni les armes (porres, pistoles, es canvia ara per les sancions econ-tany, ha habilitat un compte banca- tem ms abaix de la pirmide social, sent moltes delleshabituals o necessries a les nostres vides, el qu enscops, mentre intentava avanar. Perpiloteres, entre els ms coneguts), ni miques, diners que serviran per man- ri (s, de La Caixa, tot i qu no ens converteix en potencials delinqents.s que a sobre, 6 antidisturbis el vanlentrenament de disciplina pseudo-tenir lladres de guant blanc (poltics i agradi) per tal de, entre totes, poder 16. seguretat16Contra la fallera per la seguretatFrijolesManresa, febrer de 2012Una mica destadstica lestadstica i lanlisi de determinats conflictivitat social. Aquest mins es- grups sencers de poblaci social-tat del benestar per, sempre shaLa deriva per la seguretat de Ca-ment estigmatitzats, pretn reduir notat insuficient a lhora dacabartalunya es pot dilucidar a travso redistribuir els riscos que aquestsamb els delictes i la delinqnciadalgunes xifres: tot i el descens depuguin generar. Exemples concretsper una ra ben bvia: les enor-la taxa de criminalitat (del 52,1% elde la posada en escena daquesta mes desigualtats socials. I s que2002 al 45,8% del 2010), el nom- doctrina: els carteristes del metro de qualsevol estat del benestar estbre defectius policials no ha parat Barcelona, estigmatitzats en molts substantat sobre la marginaci idaugmentar (dels 27.403 policiescasos com a immigrants llatins. Ha-lexplotaci de les classes subal-lany 2005 sha passat als 33.620 de vien esdevingut un problema per aternes, del lumpen-proletariat, delany 2010). I per desgrcia el nom- la ciutat-galeria que es volia vendrepasos tercers empobrits a causa delbre de persones preses tamb (dels a lexterior, o sigui pel turisme, janeo-colonialisme. No hi hauria rics7.416 el 2003 als 10.741 el 2010). que fins i tot alguns diaris de pres-si no hi hagussin pobres. I men-La percepci espontnia dhaver es-tigi internacional havien parlat detre hi hagi persones empobrides, hitat vctima dun delicte ha augmen-la inseguretat del metro a la ciutat.haur delinqncia. Per qu aproxi-tat considerablement des de lanyUna forta campanya meditica cri-madament el 70% dels delictes sn1999 (quan se situava al voltant minalitzadora contra persones queproductes de la desigualtat social, sdun 5,0%). El passat 2010 havia en molts casos no han arribat a uti- a dir, estan relacionades amb furts,pujat fins al 85%.litzar mai la violncia, acompanyada robatoris i amb delictes contra la sa- de pressi policial indiscriminada lut pblica.De les 162 empreses inscrites en elseguint patrons determinats. En unRegistre dempreses de seguretat demoment especfic la situaci resul-LespropostessecuritriesCatalunya (REESC) lany 2004 shata asfixiant per a les persones quedaugmentar el control social per apassat a les 187 de lany 2010.es guanyen la vida robant carteres.millorar la seguretat ciutadana no Qu fan? Enlloc de deixar lactivitatsn propostes imparcials: partei-En definitiva, el nombre de delic- delictiva marxen de Barcelona i es xen de la parcialitat dels interessostes ha disminuit, per el nombre traslladen a Pars.daquells que volen defensar els nologia daccidents laborals. No tenir la bicicleta. Se lhavia endut undefectius policials, dempreses de privilegis de ben pocs. Per qu ambes considera delicte els robatoris xavalet esporuguit per qu no esta-seguretat privada i de personesLa preponderncia de les poltiquesms presncia policial la delinqn- legals perpetrats per bancs i caixes,va lligada, per donar una volta.preses no ha parat daugmentar.punitives ha respost a aquesta irra- cia no desapareix, muta. per especuladors de tota mena, perDe la mateixa manera que no ha cional fallera discursiva impulsadaevasors fiscals. No es considera que La segona delles, pass ara fa unsparat daugmentar la percepci des dels estaments del poder. La Per desgrcia molta de la gent que causin inseguretat les lesions provo-anys. Entraren a trinxar quatre ruca-dinseguretat... a qu es deu tottrista realitat davui s que incom- opta per atracar persones adultescades per les policies.des dos dies diferents en un centreaix?prensiblement i molt possiblemento robar carteres (en molts casos asocial de la ciutat, suposo que per es reincorporar la cadena perptuadaltra gent amb pocs recursos) ho Els pobres per cometre un illcit pe- passar el rato. Des de la gent delEl discurs per la seguretatacabant definitivament amb les ja de fa per qu ha vist impossibilitat de nal per tirar endavant amb la seva centre social es deixaren anar algu- per si residuals tendncies reinserta- desenvolupar empreses delictives vida o per permetres algun petitnes veus i dies desprs es coneguEls pressumptes atemptats de l11dores de les poltiques punitives imolt ms substancioses i poltica- luxe hauran de passar nervis, se un dels pressumptes implicats. Lesde Setembre a Nova York possibilita- penitenciries a lestat espanyol de-ment molt ms justificables. Actual- lhauran de jugar, hauran de fer co- persones de lassemblea foren aren (i en consequncia) desfermarenrivades del constitucionalisme socialment atracar bancs, assaltar grans ses que potser mai haurien escollitparlar directament amb ell amb ununa passi per la seguretat ciutada- de la postguerra.empreses,... sha tornat molt msfer. Els rics no necessiten embrutar-to tranquil per segur. Des de llavorsna sense masses precedents. El te-complicat, per qu aquests han re- se les mans de sang, empunyar unaning ms ha entrat a destrossar nirrorisme i la inseguretat esdevingue-Els beneficiaris de la forat enormament les mesures de pistola o un ganivet per atracar.a robar ms al centre social.ren les principals preocupacions per inseguretatseguretat. Aix ha fet que molta Mentre alguna gent compleix penesla ciutadania desprs del bombar- gent hagi hagut de derivar la seva danys de pres per vendre dvds Una con