el pèsol negre núm. 33

!BerguedàL�alcalde decideix i elsveïns paguen/pàg 7

Ha mort Jaume Valls als90 anys/pàg 19

!BagesEl cultiu de blat trangènicamanaça les espèciesautòctones /pàg 3

!ArreuAl juny es celebrarà lacimera i la contracimeradel G-8 a Alemanya/pàg 10 i 17

!PresonsLa tortura dins les presonsde l�estat espanyol/pàg 23

Publicació llibertària de l�alt Llobregat i Cardener

Accions de rebuig contra l�ordenança delcivisme a Berga

El Juan, que encara està empresonat a Teramo(Itàlia), ha escrit un comunicat deixant ben clar contraqui i què lluita i seguirà lluitant. La Nuri, segrestadades del 7 de febrer a Soto del Real, ha escrit una cartadirigint-se totesaquelles personesque s�han solider-itzat amb ella. ElRafael s�ha declaraten vaga de fam i patiperquè no se lirespecten els seusescassos drets queté com a pres.

GRATIS6.000 exemplarsII època núm. 33

maig-juny del 2007Els nostres desitjos nocaben a les urnes

municipalisme llibertari

L�ajuntament de Berga ha mostrat una capacitatnul·la de diàleg davant les queixes contra l�orde-nança de civisme i la seva aplicació en forma demultes astronòmiques. Aquesta actitud ha forçatque col·lectius de Berga no tinguessin més remeique continuar realitzant accions de denúncia irebuig a aquesta ordenança repressiva.

" La Fàbrica Nova, un negoci per Sacresai el model elitista de ciutat que l�ajuntafemsde Manresa defensa /pàg 3

""Quan IC-V deixa veure el seu veritable rostre... /pàg 8""Subvertint la farsa: estratègies de lluita contra les campanyes de propa-ganda electoral. /pàg 9

/pàg 3

Els barrots no faran callarles veus de les personespreses /pàg 24,25i26

L'inconfusible període electoral es visualitza novament en un horit-zó no gens llunyà. Com sempre l'acompanya tot un seguit de pro-meses polítiques i bons propòsits que haurien de portar a l'electo-rat a elegir a la persona menys nociva per els seus interessos. Lesencartellades i publicitat electoralista inundaran de nou els nostrescarrers i una vegada més seran víctimes dels sabotatges culturalselaborats des de la consciència irrefrenable de les ments dels ciuta-dans inconformes. El membres ocults de la guerrilla de la comuni-cació es posaran les botes davant el festí que prometen uns comi-cis carregats de lemes a tergiversar, rostres a distorsionar, caretesa desemmascarar... jugant amb el llenguatge, propiciant una semàn-tica esquizofrènica.

Quan el delegacionisme és la renúncia a la pròpia decisió i l'obe-diència la constant política d'una societat incapaç de funcionar perella mateixa, es fa més necessari que mai una aposta per aquellesalternatives autogestionàries i de base que mitjançant l'autorganit-zació potencien i es reapropien de la llibertat individual per avançarcap a models col·lectius de funcionament i decisió. Les experiènciesde municipalisme llibertari (algunes de les quals estan tractades enel dossier central d'aquest pèsol) esdevenen una de tantes propos-tes que malgrat els seus pros i contres auguren i reclamen una rea-litat diferent a l'actual.

Per què la recança no envaeixi els nostres cors davant les constantsinjustícies que es desenvolupen sota una de les formes d�aniquilaciócol·lectiva més grans de la història (la democràcia parlamentària,vetlladora de les desigualtats socials existents), hi ha tot un seguitde propostes "anti-sistèmiques" que ens poden si més no fer recu-perar part de la dignitat perduda. Trobem, per exemple, l'oportu-nitat de participar en les diferents jornades contra les penes de llar-ga durada que tindran lloc properament a diverses ciutats. Enspodem apuntar també, a la setmana d'accions descentralitzades quepropaga la campanya "Està tot fatal", que sota quatre eixos dedenúncia comuns pretén fer sortir a la llum el descontentamentgeneral vers la cada vegada més odiada classe política. Propostesque sota el segell "hazlo tu mismx" o "no nos mires, unete" prete-nen potenciar la capacitat d'acció i mobilització de les excloses dela societat, no derivar la intenció de vot de la ciutadania per a treu-re un rèdit polític.

L'agonia que ens provocà en un primer moment veure els nostrescompanys Juan i Nuri entre reixes, s'ha convertit en força en veurela seva capacitat de resistència malgrat les constants temptativesdels carcellers per a sotmetre'ls. Amb el seu empresonament, haquedat palesar la naturalesa repressiva d'un partit polític teòrica-ment d'esquerres (IC-V) que no en té prou amb segrestar els nos-tres companys sinó que a més a més ha assenyalat públicament (enboca de Boada) a les nostres comarques com a possibles indrets onpoden tenir lloc futures operacions policíaques. Per què no descan-sarem fins que estigueu al carrer:

llibertat Juan i Nuri, llibertat per a totes!

Nou web de el pèsol negre

Al web trobaràs en PDF els diversosnúmeros de la revista que han aparegut(tant de la primera com de la segonaèpoca) a part de les darreres notícies iinformacions respecte aquesta publicacióllibertària.

Pàgina 3: · Què hi ha darrera la fàbrica Nova de Manresa

Pàgina 4: · Nou cas de contaminació transgènica a Manresa

Pàgina 5: · Energia eòlica, a quin preu?

Pàgina 6: · Diverses accions contra les multes i l�ordenança del civisme

Pàgina 7: · A Berga es promou la cultura popular?· L�Alcalde decideix i els veïns paguen

Pàgina 8: · Quan IC-V deixa veure el seu veritable sostre

Pàgina 9: · Subvertint la farsa

Pàgina 10: · El G.8-2007 arriba a Alemanya

Pàgina 11-16: · DOSSIER CENTRAL: �Municipalisme llibertari�

Pàgina 17: · Continuació de l�article del G-8 a Alemanya· Judici contra Mumia Abu-Jamal

Pàgina 18: · Ha mort Jaume Valls

Pàgina 19: · Inauguració del Banzai. L�eix del mal és monògam?

Pàgina 20: · Explicacions possibles d�una impunitat aberrant

Pàgina 21: · Segon esborrany en defensa del metropocentrisme

Pàgina 22: · Continuacó de l�article en defensa del metropocentisme· El vincle social, les comarques i la ciutat prohibida

Pàgina 23: · Lleis, presons, tortura i doble moral. La poolítica de la por

Pàgina 24 :· Declaració de vagade fam i de pati d�en Rafael Martinez Zea

Pàgina 25:· Comunicat de Juan Sorroche desde Teramo· Juan i Nuri no esteu sols!

Pàgina 26: · Carta de la Nuri desde Soto del Real · Ressenyes

Pàgina 27: · Ressenyes· Agenda

Pàgina 28: · Entrevista: Una tertúlia amb Luís Andrés Edo:�Una mirada llibertaria sobre el municipi

SumariEditorial

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,

Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber-

tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu

difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4

baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: [email protected]

www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris

berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social

de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec-

trònica: [email protected] Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener): pesolne-

[email protected] *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació

núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica:

[email protected] La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26,

Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. [email protected] *MONISTROL DE MONTSER-

RAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:

[email protected]. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: [email protected]. Masia okupada Ca n'Escaiola:

[email protected]. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

[email protected], CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93

837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: [email protected]. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:

L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-

ternat.tk Adreça electrònica: [email protected]

Directori

www.berrguedalliiberrtarrii.orrg/pesolnou

[email protected]

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por-taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negreés obert i canviant i no representa a ningú, solament a quien forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lec-tiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de

la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 13/03/2007 a les 19:00.

En aquest Pèsol Negre han participat: La Filadora, Trangèncs fora, Tramuntana, Incívica, Pep i Tu, A por ellos, Gamberreja,per 9 justis 9 pis, CGT correus Manresa, Col·lectiu editor del www.berguedallibertari.org, Comisió del 5 de gener de la MHM-2007, Prou impunitat, Esther Borràs, Convers eremita, Columna clioriana, un de barri, Lola, Juan, Rafa Hiram Gaskoine i Nuri. Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres articles de denuncia,pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

I recorda...

a demolició de la �Fàbrica Nova�és ja un fet, amb ella s'hanemportat les pedres, els recordsi el què quedava de la memòriahistòrica del moviment obrer

manresà. Tot i que no es té prou pre-sent, a la fàbrica Bertrand i Serra es vanviure episodis molt especials, com perexemple la vaga que van encapçalar lesdones l'any 1946, una de les primeresrealitzades en plena dictadura franquis-ta. Fita doblement important per trac-tar-se d'una de les primeres reivindica-cions públiques i populars en una èpocaon sobretot destacava la repressió, i pelfet de ser les dones les protagonistes,les quals havien de trencar amb méstabús, prejudicis i cadenes a l'hora d'en-capçalar una lluita sindical.

Què quedarà de tot plegat? Una zonad'alt estanding destinada a personesamb elevat poder adquisitiu que podrangaudir de l'oci, les compres i l'esportsense sortir de la mateixa illa, i al migde la qual trobaran l'estàtua d'una donarememorant les lluites del 1946. Unamica fora de lloc?. Si les dones aixe-quessin el cap i es veiguessin comme-morades enmig d'una de les catedralsdel capitalisme i el consumisme....El projecte de la nova edificació alsantics edificis de la fàbrica que ocupenun total de 6.5 hectàrees compta amb279 habitatges entrepisos, àtics i apar-taments. Tots ellsdestinats a butxa-ques suculentes,no seran precisa-

ment de pro-

tecció oficial pensant en la gent treba-lladora i precària hereva de les sindica-listes d'antuvi... Els edificis els seus vol-tants comptaran també amb pàrking,jardinets (places de ciment amb algunraquític arbre), piscina i evidentmentuna àmplia zona comercial. També hihaurà �equipaments� per tal que la restade mortals puguin anar a escurar-se les

butxaques, més de 30.000 m2 seranocupats per un centre comercial, unhotel, oficines, bars, restaurants i cines.Aquest és el model de ciutat que volem?Què entenem quan ens diuen �equipa-ments�?

Cada vegada es fa més evident que nosón les persones que habiten un territo-ri qui prenen les decisions de com esveurà afectat el seu entorn i la seva vida.Qui ha decidit què s'hi farà a l'antigaFàbrica Nova? Quins interessos hi ha?Què entenem per equipaments per laciutat? De tot això ens en podria donarllargues respostes Román Sanahuja,president de Sacresa la promotora enca-rregada de tirar endavant el projecte,juntament amb l'empresa manresanaCots i Claret.

Sacresa no la coneix molta gent, tot iser una de les empreses pioneres, unreferent a l'Estat Espanyol quan es parlade promocions immobiliàries. El seuobjectiu és clar: treure el màxim rendi-ment econòmic en les seves accions. Elmodel de projecte que volen edificar aManresa no és nou per aquesta empre-sa, és el seu model de petita ciutat on lagent viu i consumeix en el mateix

espai, creen una petita illa residencialplena d'oci i consumisme, així els bene-ficis es fan eterns en el temps, el què lapròpia empresa està defensant com a�hàbitat integrat�. Aquest és doncs unade les especialitats de l'empresa, acom-panyat d'un disseny arquitectònicemblemàtic i cotitzós a l'espai, treba-llant per exemple amb en Ricard Bofill.

Podem fer una mica d'història i veure enquins projectes ha estat especulant lapromotora Sacresa, l'empresa de lafamília Sanahuja. En un dels primersescàndols on es donen a conèixer (tot iportar ja anys enriquint-se en el terrenyimmobiliari) és amb els pisos afectatsper aluminosi del Turó de la Peira. Alsanys 50 havien convertit una zona verdaen 3.760 pisos de lloguer per a gent tre-balladora. El 1990 un edifici construïtper Sanahuja amb Cementos Molinss'ensorra a causa de l'aluminosi provo-cant la mort d'una dona. Les denunciesa Sanahuja i als diferents responsablesvan ser arxivades al 1993.

D'altra banda Sacresa és la principalpropietària dels terrenys als barris deFinestrelles i Can Vidaletd�Esplugues deLlobregat on voldesenvo-lupar elP l aCaufec.A q u e s tprojecteurbanís-tic cimen-tarà partde Sant

Pere Màrtir (zona verda de l'entorn) icol·lapsarà el trànsit de la zona totintroduint un model d�oci, equipamentsi habitatge elititzat molt lluny de lespossibilitats econòmiques de la majoriade la població, exiliada del seu lloc denaixement. Sacresa és el principal res-ponsable del desastre ecològic que sig-nifica el pla Caufec. Un pla que neix

amb l�excusa de soterrar les torres d�al-ta tensió però que acaba substituint elmetall per ciment i multiplicant els

danys que es pretenien solucionar. Faanys que a Esplugues del Llobregat lapoblació està en contra d'aquest Pla, hadenunciat irregularitats davant ajunta-ment i Generalitat, però majoritària-ment s'han trobat amb un matrimoniben avingut entre administració i espe-culadors.I és que aquesta no és una empresaqualsevol, tot i no sortir molt a la prem-sa al 2003 Sacresa comptava amb més

de 2,6 milions de m2 de sostreedificable propis; té una factu-

ració del voltant de 200milions d�euros

anuals. Segons lapròpia empre-

sa, les sevesaccions són elresultat de l�estu-di exhaustiu deles àrees de màxi-ma expansióurbana. Al 2005Sacresa comptavaamb una reservade sòl de més de1,5 milions dem2 per a la cons-trucció de14.000 habitat-ges en els pro-

pers anys. Roman Sanahuja té relació(president, vice-president, soci, admi-nistrador, liquidador, conseller delegato com a administrador únic) amb 48empreses en actiu i 44 extingides, ambun total de 92 empreses.

Manresa, abril 2007

La filadora

L

Estan construint un model de ciutat pensada per les butxaques suculentes, per l'oci, pel consum. Quan ens diuen equipaments esrefereixen a centres comercials, restaurants, llocs on poder realitzar culte al déu diner. Fan habitatges cars, on la majoria de

població no pot accedir, però on s'enriqueixen els de sempre. Aquesta és la Manresa que volem?

#L�únic edifici de la Fàbrica Nova que s�ha conservat que serà elfutur centre comercial.

Actualitat /Especulació

// 3

" Sacresa és el principalresponsable del desastreecològic que significa el plaCaufec.

" Cada vegada es fa mésevident que no són les per-sones que habiten al terri-tori qui prenen les decisions

Què hi ha darrera la Fàbrica Nova de Manresa?

// 4

nou i greu cas dec o n t a m i n a c i ótransgènica s�hadetectat a

Catalunya. El Centre deConservació de la BiodiversitatCultivada de Manresa (ESPO-RUS) ha fet analitzar recent-ment 5 varietats de blat demoro que diversos pagesoshavien cedit. Una d�elles, lavarietat �del queixal� avalada ianalitzada amb resultats nega-tius pel CCPAE (Consell Catalàper la Producció AgràriaEcològica) l�any 2005, ha donatuna taxa de contaminació deBT176 en un 5,6%.

Tant la llavor analitzada perEsporus com lánalitzada pelCCPAE són del mateix pagès ide la mateixa campanya del2005. La diferència és queEsporus ho ha fet analitzar unany després al laboratoriSistemas Genómicos S.L. deValència que segueix el proto-col de detecció de transgènicsacreditat per la ComissióEuropea i en canvi el CCPAE hohavia fet analitzar perAgriquem, S.L. de Sevilla queno tenen la acreditació de laComissió Europea.

La gravetat de la contaminaciós�incrementa pel fet que aques-ta llavor es va sembrar a lafinca Les Refardes inscrita alCCPAE, repartit a diversospagesos i aficionats atrobades,i fires,xerrades i tallers,

estenent sense saber-ho, lapossibilitat de la contaminaciógenètica confiats plenamentque era una llavor certificada illiure dómgs.

Aquesta contaminació s�afe-geix als nombrosos casos decontaminació detectats desprésde 8 anys de conreus de blat demoro transgènic a Catalunyaperò cal tenir present queactualment més del 40% delblat de moro cultivat éstransgènic i en cas de realitzar-se un control exhaustiu lesxifres reals de contaminaciópodrien ser alarmants. Tresaspectes ressalten d�aquestnou cas de contaminació :

els pagesos ecològics que culti-ven blat de moro es troben enla més absoluta vulnerabilitat iindefensió davant de les conta-minacions transgèniques i noés estrany la decisió de moltspagesos d�abandonar aquestcultiu.

demostra un cop més que lacoexistència entre conreusomgs i no omgs és impossible,incontrolable i irreversible.

Augment de la desconfiança i lacrítica al Ccpae no solamentper l�absència de protocol en larecollida de mostres i la no uti-lització d�un laboratori acredi-tat per fer l�anàlis,i sinó tambéper la manca de informació i desuport als pagesos afectats.

La Generalitat de Catalunya iespecialment el DAR és el res-ponsable polític directe queCatalunya sigui la segona regióeuropea amb més hectàrees detransgènics conreats, de latotal inexistència de plans deseguiment i control, de quesegueixi una política d�oculta-ció i negació sistemàtica delfenomen de la contaminaciógenètica i de voler imposar unDecret de coexistència peromplir encara més els campsde transgènics.

El doble llenguatge del PSOEEl govern de lÉstat espanyol,com el de la Generalitat,segueix en la pràctica la matei-xa línia pro-transgènica quelánterior govern del PP. No haaprovat el Decret de coexistèn-cia però els camps de transgè-nics es mante-nen, sáuto-ritzen novesvarietats del ´ e v e n tMON810 id o n e nt o t a lsuport a

la industria biotecnològica,però per altra banda, com és elcas de les MinistresdÁgricultura i de MediAmbient estatals fan declara-cions posant en dubte les vir-tuts dels omgs i fins i tot laMinistra Narbona vota a la UnióEuropea a favor d� Àustria id�Hongria que han prohibit elsconreus del blat de morotransgènic MON810 mentresque a lÉstat espanyol els auto-ritza !!

A qui vol enganyar el PSOE ambaquest doble llenguatge ? Larealitat és el que val i no lesparaules i els gests i una mos-tra evident és el recent �PlanIntegral de Actuaciones para elFomento de la AgriculturaEcològica� aprovat pelMinisterio de Agricultura ondesprés de plantejar una sèriedáctuacions en favor delágricultura ecològica en laAcción 3.3 de la pag 72 es diu:�El objetivo de esta actuaciónes dotar de los elementos nece-sarios para facilitar la coexis-tencia de cultivos ecológicoscon convencionales y transgé-nicos mediante el estableci-miento de las prácticas que evi-ten la contaminación accidentalde los cultivos ecològicos conOMG�. Més clar aigua !!

Fora el MON810 dels nostrescamps !Les varietats de blat de morode lévent MON810 són

les úniques varietats transgèni-ques comercials autoritzades icultivades a Europa, fonamen-talment a l�estat espanyol (15mil ha a Catalunya i unespoques a l�estat francès). Laindustria biotecnològica ambcol·laboració de la ComissióEuropea estan desenvolupantuna gran ofensiva propagandís-tica i legislativa per doblegar laresistència antitransgènica iestendre el conreu d´ omgs pertot el territori europeu(3).

Això ha provocat una reaccióen cadena del moviment deresistència europeu contra elsomgs: Àustria i Hongria hanprohibit en els seus estats elconreu del MON810 i el conjuntde les organitzacions anti-ogms franceses han fet unacrida per la moratòria dels con-reus de blat de moro transgè-nic abans de la sembra de laprimavera del 2007.

Dácord amb el que ha estatexposat, exigim:La paralització de la properasembra del blat de moroMON810 i l�obertura d�undebat públic sobre els impacteseconòmics, socials i ambientalsdels transgènics.Que es declari Catalunya Zonalliure de transgènics com únicagarantia per evitar les contami-nacions dómgs, protegir labiodiversitat vegetal i el dret deproductors i consumidors a unsaliments lliures de transgènics.La retirada definitiva del projec-te català de Decret de coe-xistència entre conreustransgènics, convencionals iecològics perquè significaria lageneralització de la contamina-ció genètica i en conseqüènciala desaparició de l�agriculturaecològica.Que es posi fi a la criminalitza-ció i la persecució judicial ipolítica de l�oposició catalanaals omgs i es retirin el càrrecscontra Josep Pàmies.

Per un món lliure deTransgènics

Més informació i convocatòriesa: www.transgenicsfora.org

Nou cas de contaminació transgènica a Manresa

Manresa, abril 2007

trangènics fora

U

Actualitat /Agressions al territori

S�ha detectat un nou cas de contaminació transgènica, aquesta vegada en un cultiu de blat de moro ecològic, precisament cultivaten un centre de recuperació de varietats locals de Manresa. La llavor estava avalada i certificada pel CCPAE, però els anàlisisfets per un altre laboratori han donat una taxa de contaminació del 5,6%. És possible que la contaminació del balt de moro delqueixal no tingui marxa enrere, i que aquesta varietat conservada al llarg de generacions s�hagi perdut.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

l passat dissabte 10 demarç vam poder assis-tir a una xerrada, orga-nitzada per la

Coordinadora d'afectats/desdel parc eòlic de Serra Morena,en la qual en Pere Badia, pro-fessor de l'Escola Agrària deManresa i expert en energiesrenovables, ens va poder expli-car més coses sobre els parcseòlics. Aquesta xerrada ens vafer adonar que no coneixíemprou els parcs eòlics i em va ferarribar a certes conclusions.

En el model energètic actualpodem distingir entre varistipus d�instal·lacions eòliques:el primer tipus es basa en unmodel de generació d�energiadescentralitzada: produeix l�e-nergia qui la consumeix. Com aexemple d�aquest modelpodem trobar el cas deDinamarca, on el govern facili-ta i dóna ajudes als propietarisde la terra per cobrir les despe-ses d�aquestes instal·lacions.En aquest cas l�habitant de lazona és el principal beneficiaride les màquines instal·lades.

En aquest país les grans ins-tal·lacions es fan al mar, avaris quilòmetres de la costa.

L�altre tipus seria el model delsud d'Europa i dels EUA, és elque ens toca a nosaltres. Lageneració d�energia és centra-litzada, necessitant de gransinfraestructures per a la gene-ració i evacuació del fluxenergètic. Els beneficiaris sonlobbys empresarials, que tant

inverteixen en parcs eòlics,com en el negoci immobiliari oen empreses de transport. Elsmés perjudicats en aquestesinstal·lacions són els habitantsde la zona, que pateixen latransformació de l�entorndegut a la gran quantitat idimensions dels molins ins-tal·lats, així com de les seveslínies de transformació i eva-cuació.

L�energia eòlica és un negocimolt rentable per aquestesempreses. Només un d�aquestsaerogeneradors instal·lats a la

serra de Rubió genera 60milions de KW l�any, això equi-val a 3.600.000 euros /any(generant només 2000hores/any i tenint un vida apro-ximada d�uns vint anys).En quant als costos d�explota-ció del parc es divideixen en elssegüents aspectes:

-55% Operació i manteniment-23% Reacondicionament-11% Terrenys-11% Gestió i administració

Sembla que el nostre territoritampoc val tant, que tampocels hi suposa una despesa tantgran. Potser el nostre territories mereix alguna cosa millorque això, i no hem refereixo alsdiners.També és cert que el parc deSerra Morena produiria energiaper a 27000 famílies urbanes.Però quanta gent vivim als vol-tants de Serra Morena? Totes

aquestes famílies afectadesconsumim la mateixa energiaque les famílies urbanes? No hosé, potser a les nostres serresja generem, quan s�acabin totsels parcs aprovats, energia perquasi abastir la comarca del'Anoia. Al cap i a la fi als nuclis urbans

també poden trobar la formade generar una mica d�aquestaenergia que els hi falta: Teulades fotovoltaiques enfàbriques, edificis governamen-tals i habitatges.Solar tèrmica en totes les teula-des i patis possibles.Biomassa amb les restes depoda, neteja de jardins, ideperdició d�algunes indus-tries.Biogàs amb gran part dels resi-dus urbans, etc.

Però encara millor: ens podrí-em plantejar de debò això de

l�estalvi energètic. Però semblaque estem anant en direcciócontrària, la demanada energè-tica està en constant augment,i sembla ser que ningú es qües-tiona la possibilitatd�instal·lar-se un aire condicio-nat o la calefacció elèctrica. Almateix moment que les gransempreses compren a cop detalonari els grans consumsenergètics i les emissions deCO2 permeses a l�atmosfera. L�estalvi i l�eficiència energèti-ca s�han de plantejar als habi-tatges, però encara més a lesempreses i edificis de l�admi-nistració, l�enllumenat públic,fonts, monuments, etc. Potsercomença a ser hora que les ins-titucions prediquin amb l�e-xemple.

Estem d�acord que l�energiaeòlica és molt millor, neta irenovable que les centralsnuclears o les centrals tèrmi-ques, recursos energètics quehaurien de desaparèixer.A quin preu? No apostem perles renovables de qualsevolmanera.El preu que hem de pagar és ladestrucció de les nostresserres, de la fauna i del paisat-ge.Pot ser que les nostres serresvalguin el preu d�un aire condi-cionat? Sembla que per la gentd'Acciona aquest és el preu quehem de pagar per a poder teniraquest apreciat luxe i no pas-sar una mica de calor alsestius.

Jo, no canvio el nostre territori,la nostra Serra Morena, per unaire condicionat i tu?

Energia eòlica, a quin preu?

Rubió abril 2007

Tramuntana

E

Actualitat /Agressions al territori

// 5

La Comunitat Europea s�ha marcat coma a repte produir el 20% de l�energia necessària amb fonts renovables de cara al 2020.Aquesta que d�entrada pot semblar una bona notícia està plena de trampes. Per una banda s�està plantejant la nuclear com unaalternativa neta, per l�altra no es qüestiona en cap moment els nivells de consum actuals i el seu creixement exponencial. Si nocomencem a consumir d�una altra manera haurem de cobrir tota la superfície terrestre d�aerogeneradors per subministrar-nosl�energia �necessària�.

" L�estalvi i l�eficièn-cia energètica s�hande plantejar als habi-tatges, però encaramés a les empreses iedificis de l�adminis-tració, l�enllumenatpúblic,...

Actualitat /Repressió/Civisme

// 6

l carrer és de totesJa fa uns mesos, les perso-nes multades perl�Ordenança de civisme arrel

de la realització d'un acte cultural ala Plaça de les Fonts de Berga elpassat 30 de Setembre, així comaltres persones solidàries, venimprotestant i fent denúncia públicarespecte l'abús d'autoritat i arbitra-rietat que representen les multesen qüestió i l'Ordenança en sí. Laresposta a aquests esdevenimentsper part del consistori local ha estatla reafirmació en la seva actitudenrocada. Davant d'aquesta situa-ció no ens queda més remei quereafirmar-nos també en la nostraactitud. No estem disposats a pagarunes multes tan fora de lloc. Els750 euros exigits representen unsou de cadascuna de les 22 perso-nes afectades, el salari mensual quetan ens costa i tan temps ens treu,per tant, és a tota vista una agres-sió directa a la nostra existència idignitat. Els que volen menysteniraquesta circumstància és que estanmolt acomodats en la seva vidaparasitària i no mereixen més que elnostre despit, l'alcalde Camps el primer.

Sobre la proposta de convalidar les mul-tes per "treballs a la comunitat" enssembla d'un cinisme extrem, fet i fet,estem treballant per millorar la societat;ho fèiem aquell dia, reivindicant el

carrer com a espai de convivència i decultura, a l'abast de totes les persones i

en igualtat de condicions i oportunitats,i ho fem cada dia des de la nostra indi-vidualitat lliure i rebel, i des de el nostretreball col·lectiu. Treballs per a lacomunitat? Ara i sempre, perquè volem,

perquè ens dol la misèria, perquè enssentim solidàries amb les persones

menys privilegiades, perquè ensemprenya aquest sistema competitiu,perquè no suportem l'alienació mental iintel·lectual dels nostres dies, tanpatrocinada pels poders fàctics i medià-

tics, pels interessos comer-cials. Volem apagar el televisori sortir al carrer, i barrejarvides, cases, generacions,famílies i cultures i dialogar enun espai neutre i col·lectiucom és el carrer de com cons-truir comunitat. Si el civisme ésla nostra negació, seguiremincíviques, sempre.En aquest estat de les coses,visca la desobediència!No pagarem.I seguirem sortint al carrer

Assemblea d'afectades perles multes del 30 deSetembre

Donen suport les següentsentitats: Centre d'Estudis JosepEster Borràs, Ateneu Llibertaridel Berguedà, Casal Panxo,Plataforma per a laConvivència al Berguedà,Ateneu Columna Terra iLlibertat i La Berguedana deJazz.

Diverses accions contra les multes il'ordenança de civisme

El manifest és el següent:

Mig centenar de persones es

concentren a Berga contra l'orde-

nança de civisme i les multes del

senyor alcaldeEl dissabte 24 de març van concentrar-se a la

plaça de sant Pere de Berga més d'una

cinquantena de persones en contra de l'or-

denança de civisme i bon govern de

Berga i en contra de les multes que l'al-

calde Ramon Camps va posar a 22 per-

sones que van participar en els actes cul-

turals i reivindicatius del passat 30 de

setembre.

Penjades i encadenades a

l'Ajuntament de Berga

Dissabte 7 d'abril a les 11 h diverses persones es van

encadenar a les columnes de l'Ajuntament de Berga i

altres van penjar-se al balcó del consistori, de

manera pacífica i sense incidents, per tal de

protestar contra les multes que l'alcalde de Berga

va posar a 22 persones que van participar el pas-

sat 30 de setembre en una jornada de cultura al car-

rer, multes de 750 euros per cap. Igualment protes-

taven per la multa a l'Ateneu Columna Terra i Llibertat

que també està multat sota l'Ordenança de Civisme i

Bon Govern de la ciutat, ordenança contra la qual també

estava orientada la protesta d'avui, reivindicant la llibertat

per crear al carrer i la no discriminació de ningú per part

de l'Ajuntament alhora de poder organitzar actes cultur-

als. Durant l'acció que ha durat fins a les 14 h s'han rec-

ollit signatures contra l'ordenança i s'ha informat a tothom

de la situació creada arran de l'autoritarisme de l'alcalde.

S'anuncien noves protestes i accions contra aquest abús

de poder.

Firmes i manifest contral'Ordenança i les multes

L'11 d'abril passat es van presentar 1.060 signatures al'Ajuntament de Berga demanant la derogació del'Ordenança de Civisme, la retirada de les 22 multes del30 de setembre i la de l'Ateneu Columna Terra i Llibertatde dies abans. Igualment, s'exigeix que l'Ajuntament nodiscrimini les entitats culturals autogestionàries i senseànim de lucre.

El mateix matí, les afectades per les multes del dia 30de setembre van fer públic un manifest recolzat perdiverses associacions de la ciutat com són el Centred'Estudis Josep Ester Borràs, l' Ateneu Llibertari delBerguedà, el Casal Panxo, la Plataforma per a laConvivència al Berguedà i l'Ateneu Columna Terra iLlibertat i La Berguedana de Jazz.

Berga, abril 2007

www.berguedallibertari.org

E #Acció de protesta a l�ajuntament berguedà encontra l�ordenança cívica.

// 77

o, ja que l�adminis-tració no facilita niassegura a cada(individu o grup) elsinstruments per tal

que, amb llibertat, responsabi-litat i autonomia puguin desen-volupar la seva vida cultural.L�Ajuntament de Berga nofomenta la participació culturalsense ànim de lucre, noméstreballa els aspectes culturalsque aportin beneficis econò-mics.

És urgentment necessari queels ciutadans de Berga reivindi-quem una cultura popular, ireclamem a l�administració elsrecursos necessaris perquètota persona pugui crear idifondre cultura, i que aquestaarribi a tothom.

Jo sóc una de les 22 persones

que van multar, amb 750euros, el dia 30 de setembredel 2007, per fer actes cultu-rals al carrer, sense ànim delucre. Hi ha persones que emdiuen, � oh és que no vas dema-nar permís�, i jo em pregunto,el carrer és de l�Ajuntament?siguem clars el carrer és detots/es, no és cap justificaciómultar perquè no has demanatpermís. A més a més, a darrerad�un permís l�administració etdemana una quantitat d�ele-ments, com per exemple segu-retat privada, ambulàncies,etcètera, els quals als nostresrespectius col·lectius ens ésimpossible d�assumir. Si somrealistes, no ens podem perme-tre pagar tot el quel�Ajuntament ens demana, pelsol fet que moltes de les perso-nes que gestionem i tenimganes de promoure una culturapopular, som entitats, col·lec-tius o individus, que treballemsense ànim de lucre, per tant el

que seria de lògica és que elsimpostos que paguem al�Ajuntament, fossin utilitzatsper aquests fins, oferint als ciu-tadans els recursos necessarisper promoure processos departicipació i de vida associati-va, en la realització de les acti-vitats culturals. Al cap i a la fi,qui se�n beneficia són els ciuta-dans del poble. I jo em pregun-to �l�administració no hauria devetllar per tal que els ciutadanscobreixin les seves necessi-tats?�Doncs si, Ramon Camps,la seva funció és cobrir lesnecessitats dels ciutadans, iuna d�aquestes necessitats esque deixi que cada col·lectiu oindividu visqui i realitzi la sevacultura.

Ciutadans de Berga, la culturapopular és un bé del qual totstenim la llibertat de poder-negaudir i, per sort, a Berga hi hapersones que tenim ganes derealitzar i promoure activitats

(una cultura viva, cultural i cre-ativa), per tal de fomentar laparticipació de la comunitat.

Fer activitats culturals al carrerens beneficia perquè és una viaper la qual podem potenciarvalors educatius, socials, i cul-turals. A més, són alternatives

per tal d�evitar la dinàmica con-sumista que predomina en lanostre societat. Si un dia nosaps que fer, per que no optesper participar en la realització idifusió de la cultura, en comp-tes d�anar de compres?

�alcalde decideix quecal fer arreglar el cascantic. Fa pena, té raócal invertir-hi.L�arreglarà però, com a

ell li surti de la fava: expropia-cions, obertures de carrers, iobres que cal començar ni quesigui solament amb tres pale-tes, per tal que abans d�elec-cions es vegi que a part d�estar-se a Cal Blasi fa altres coses perBerga. Es farà el que digui elsenyor Camps i la resta de polí-tics que viuen de l�Ajuntamentde Berga, però no patiu quepaguen els mateixos veïns que

han de suportar la imposició del�alcalde i les molèsties de lesobres. La cosa s�estén: aPinsania i Castellar del Riu i lesVoltes d�en Clarís va començarl�alcaldada i el mateix modelautoritari en contra de la volun-tat i la butxaca dels veïns arribaa la plaça Magdalena.

Pel que fa al carrer Castellar delRiu no s�ha tingut en compteper a res, la mobilitat dels veïns,de la gent gran, d�algun horariper poder accedir amb elcotxe..., l�únic que si que hanpensat és en que la guàrdiaurbana que no entraven mai albarri (diuen que un dia els vanposar ben calents per rucs i pre-potents), ara si que entren per

posar multes als cotxes queaparquen per la nit (hora en laqual no molesten a ningú) alcarrer.

L�alcalde mana i decideix i elsveïns han de callar i obeir. Nofalta la pilota de la cereria quevol parlar en nom dels veïns isembla que estigui a sou de l�a-juntament...., però bé, aquestasenyora un cop va solucionar eltema de pujar un pis a casa sevasense permís (no sabem com?),si segueix a l�escenari és perquèli encanta fer comèdia. Alspobles hi ha de tot: alcaldes queviuen a l�època de Franco i bea-tes que l�enyoren. Que no enspassi res.

A Berga es promou la cultura popular?

L�alcalde decideix i els veïns paguen

Berga, abril 2007

Incívica

N

Berga, abril 2007

Pep i tu

L

Actualitat /Repressió/Civisme

# Concentració contra l�ordenança delcivisme i les multes a Berga.


plaça maragall, 7

Passeig de laindústria 62

Bar del mercat

municipal de Berga

# Aspecte d�un carrer del casc antic.

// 8

Actualitat /Eleccions

Les paraules que han esgrimitdurant les últimes setmanesdiferents portaveus d�IC-V des-vetllen qualsevol dubta sobre lanaturalesa i la pràctica dels par-

tits polítics actuals. IC-V des de la opo-sició havia mostrat una postura � opor-tunista- de comprensió dels movimentssocials, assumint algunes de les sevesreivindicacions com a pròpies. De fet laseva eclosió a l�escena política enmajúscules no hauria succeït si nohagués sabut aprofitar les mobilitza-cions permanents que hem vingut rea-litzant totes aquelles persones que ensvenim oposant a l�actual model econò-micL�opció de govern que se�ns ha presen-tat com la més ecologista i d�esquerrespossible, deixa mica en mica la disfres-sa per mostrar el seu veritable rostre.No només per què ha abandonat qual-sevol oposició a tot un seguit de projec-tes com el �Túnel de Bracons�, la MAT oel quart cinturó. Sobretot per l�accepta-ció manifesta de la repressió com amètode d�acció contra tota possible dis-sidència política que posa en dubte elfuncionament d�aquesta democràciaparlamentària. Prova d�això han estatels múltiples �desallotjaments de bonrotllo� que s�han produït (si és que undesallotjament pot aportar bon rotllo aalgú), els empresonaments dels nostrescompanys Juan i Nuri o la continuacióde la �creuada contra la pobresa� here-tada de la conselleria anterior. És simp-tomàtic i diu molt de vosaltres, IC-V,que defenseu els drets humans a totarreu del món, menys a casa vostra, onels vulnereu (aplicant per exemple la lleiantiterrorista). Quan tots els esquerrenosos i progres-sistes ens acusaven de possibilitar elcontinuisme de la dreta amb la nostrapostura de l�abstenció, els replicàvem

que a nosaltres ens era pràcticamentigual qui governés. Heu corroborat per-fectament la nostra versió, per què enssegueixen caient les hòsties governi quigoverni. Per què optar per un partitpolític com el vostre, que et fa fora indi-ferentment de casa, que segueix empre-

sonant a persones compromeses i quedestrossa igualment els nostres barris,sembla més una aposta per l�harakirique no una acte de responsabilitat.

Nosaltres no ens hem penedit mai de lanostra opció de vot, per què no dele-guem la nostra pràctica a ningú i optemper la política de base com a únic mèto-de per canviar les coses d�una vegadaper totes. Quan el partit més a l�esquerra dels

possibles defensa la lògica del capital iadopta els discursos de la guerra contrael terrorisme elaborats des dels think-thanks nord-americans (aplicats fins ara

aquí a l�estat espanyol pels partits con-servadors), ens està posant irremedia-blament en el seu punt de mira. QuanIC-V els verds ens diu que boicotejaractes per visualitzar un conflicte i donara conèixer la situació dels nostres pre-sos és privar de llibertat d�expressió aun partit polític, és que està rebaixantaquesta llibertat a sota mínims (i més sitenim en compte que té la seva par-cel·la d�espai a uns mitjans de comuni-cació oficials molt considerable). Queper vosaltres utilitzar la pintura o elgraffit sigui violència, denota que noheu patit ni patireu mai la violència quehem hagut de viure nosaltres. No sabeuquè és això de tenir companys empre-sonats. No sabeu la impotència que etprovoca veure com segresteu a tantavida, tantes ganes de canviar les coses. Utilitzar el victimisme que tan mal hafet a les lluites socials i que impossibili-ten les pràctiques contestatàries tot cri-minalitzant-les, és caure tan baix quel�únic que ens provoqueu és més ganesde seguir-vos denunciant. Intentar divi-dir a un moviment de suport entre vio-lents i no violents, no us funcionaràaquesta vegada, per què unànimementtots estem farts de vosaltres. Fins i totpart de les vostres bases estan farts devosaltres.Sabem que estem al vostre punt demira. Sabem (per gentilesa del senyorBoada) que esteu realitzant investiga-cions a les nostres comarques que pre-tenen portar algun company a la presó.Sabem que criminalitzar a la gent quees mou d�una ciutat, és el primer pasper reprimir-la. Per tot això no dubteu que continuaremboicotejant els vostres actes. Tingueuclar que seguirem actuant i us seguiremassenyalant públicament a tants llocscom puguem. Per què ens feu el mateixfastig que tota la resta. Per què sou elmateix que tota la resta.

Manresa, abrl 2007

A por ellos

L

QUAN IC-V DEIXA VEURE EL SEU VERITABLE ROSTRE


C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

Ja fa temps que moltes de nosaltres advertíem del veritable caràcter reformista i conservador que s�amaga darrere el suposatpartit �d�esquerres i ecologista� IC-V. Les experiències municipals en les quals participava aquesta formació política abans de

l�entrada al govern de la Generalitat ens ho demostraven dia a dia. La recent assumpció de la conselleria d�interior per part delsenyor Joan Saura ha accentuat encara més el paper que juga aquest partit en la defensa dels interessos dels de sempre.

Actualitat /Eleccions

// 9

Subvertint la farsavorrida i farta. Lamaleïda farsa de leseleccions entra enemissió de nou.Podríem dir sense

exagerar que es tracta d'unespectacle nauseabund. El con-curs per esgarrapar llocs depoder dóna pas als jocs deparaules buits de significat,curiosament s'acaben projectesurbanístics (que aparentaveneterns), l'ambient està desbor-dat de "bons propòsits" perl'eufòria electoral i unes tirenmerda sobre les altres enintents desesperats d'enfonsara les contrincants. El paisatgeurbanístic generalment acapa-rat per la publicitat comercialque ens indueix (pràcticamentobliga) a la compra de produc-tes abundants en falsos avan-tatges i iguals en inutilitat,durant uns dies canvia l'ofertaper programes electorals i sal-vadores demagogues que ensparlen de solucions per les nos-tres tristes i miserables vides.Les bústies engoleixen pam-

flets de pro-

pagan-

da partidis-ta i predomi-nen les visites ofi-cials i els actes electorals.Televisió, ràdios i premsa escri-ta es converteixen en porta-veus de la patètica escena polí-tica on les felices ciutadanescedeixen un cop més la sevacapacitat de decisió i renunciena les seves vides optant percontinuar en el seu paper d'es-

pectadores passives.

Però el presentarticle no

pre-

tén contribuir a l�avorrimentcol·lectiu, ni fer de veu de laconsciència abstencionista, jaque penso que estan més queclares les (des)motivacions queens fan optar per l'abstencióactiva. Lluny de plorar i ofus-car-se amb el present i depri-ment panorama, són múltiplesi diverses les coses que podemfer amb tan preciat banquetque ens ofereix la propaganda

partidista. Així amb una micad'enginy i imaginació, cartells,pamflets, actes electoralistes,balles publicitàries o les jahabituals seus de les nostrespreciades demagogues podenesdevenir objectius molt útilsper les anònimes guerrilleresde la comunicació. La tergiver-sació o reinterpretació, ja utilit-zada pels situacionistes anysenrere, és converteix en undivertit i eficaç mètode per cri-ticar i evidenciar construccionsideològiques i oferir lectures

dissidents de missatgespolítics aparent-ment "innocents".La finalitat: des-

construir l�hipòcri-ta i hegemònic dis-curs polític electo-ralista i obrir espaiper la crítica refle-xiva.Són múltiples lestàctiques quepodem emprar en la

nostra tasca dedesintoxicació. El

deteriorament d�imatgeens serveix per malmetre lareputació de la candidata o par-tit en qüestió i en el cas de laclasse política és molt adequatdegut a la importància d�aques-ta de cara a la campanya. Labase d�aquesta tàctica rau en lainversió del principi burgès der e p r e -senta-c i ó :e n

comptes de les representantslegitimades, són els grups nolegitimats els que intentendeterminar la representació dela totalitat. En aquesta tascasón de gran utilitat els fakes,una de les activitats predilectesde la guerrilla de la comunica-ció. Un fake vindria a ser unafalsificació o una imitació quejuga amb un primer enganyaparentat la veu i la forma delpoder, per després passar a serdescobert i revelar un missatgediferent. Així mateix ho van dura terme anys enrere, les guerri-lleres alemanyes en ocasió dela inauguració d�unes obres enla que el president federalHerzog havia de realitzar undiscurs. Dies abans, apareixienadhesius a tot color, amb labandera alemanya de fons i l�a-nagrama i les sigles de la CDU(firmats pel grup local de laCDU), on s�anunciava la visita.Els adhesius estaven enganxatsa numerosos fanals i vidresdels cotxes de la zona, fet queva propinar a la CDU no pocsimproperis per part de les ciu-tadanes. A part, es van veureobligades a aclariments on des-mentien que els adhesius fos-sin seus i on negaven la utilit-zació de les visites del presi-dent per fer propaganda parti-dista. Trobem també accions de l�es-til més llaminer com és el casdel mític llançament de pastis-sos a la cara de polítiques i per-sonalitats. Remuntant-nos alsanys 70 als EEUU trobem elmoment d�auge d�aquestasimpàtica tradició. Les inte-grants del moviment Yippi envan ser unes grans propulso-res. Amb gran rapidesa i preci-sió van estampar pastissos a lacara de l�embaixador de laONU, el racista PatrickMoynihan durant un acte elec-toral pel Senat, a l�artista AndyWarhol, al teòric de la dretaWilliam F. Buckley, i tampocse�n escapà l�alcalde de NovaYork Abe Beame, ni dos anticscaps de la CIA entre altres. Lamajoria d�accions eren dutes aterme per grups de gent amb

còmplices entre el públicper poder escapar, a

més sempre s�inten-tava fer-ne

una

reivindicació pública exposantels motius. Durant un temps,les terroristes del �movimentdels pastissos� van aconseguircalar la por a polítics i persona-litats alhora de fer aparicionspúbliques davant la possibilitatd�acabar amb un pastís de nataesclafat al mig de la cara. Peròno cal anar tant lluny a buscarb o n sc a n e l l samb pun-t e r i a .Q u a ne x e r c i ad�alcaldede Girona,J o a q u i mNadal, vatenir lasort dedegustarla pastis-seria localen agraï-ment peldesallotja-ment delC e n t r eS o c i a lO k u p a t� E l sQuímics�.I és queper aques-tes terres corren també bonesguerrilleres. Així ho demostratambé el fake en forma d�unacircular del llavors alcalde de laciutat de Barcelona PascualMaragall, en la que s�agraeix ala ciutadania la seva estúpidapassivitat i col·laboració.(veure circular).

Les performances i el teatrehan estat sempre bones ami-gues per la denúncia pública.Al 1969 el grup de guerrillateatral Rapid Transit GuerrillaCommunications ja l�utilizavenal posar en un compromís alcandidat presidencial RichardNixon quan en un acte electorala Chicago el van rebre vestitsde membres del Ku-Klux-Klan iacompanyats d�una pancartaon es podia llegir �The Klansupports Nixon� (el

Klan dona suport a Nixon).

Tornant a les petites interven-cions gràfiques, com els fakes,veiem com amb un spray, unacaputxa, un xic d�imaginació iuna dolça i negre nit es podenfer meravelles. Així ho demos-tren els significatius nassos depallasso que van aparèixer en

varis cartells electorals a la ciu-tat de Manresa durant la cam-panya de les passades autonò-miques. La idea de la guerrillaés que no fan falta ni granseines ni grans pensadores perintervenir en el monopolitzatespai �públic�. Qualsevol potser una guerrillera. Aquestessón algunes accions divertidesper subvertir el llenguatgeimperant, però no oblidem quesón moltes les eines que tenimper respondre a la imposició i ales mentides del procés electo-ral, unes més visibles, altresmés contundents, unes méssorolloses i altres més dissimu-lades. Però sigui com sigui bus-cant sempre reprendre el con-trol (o el descontrol) de les nos-tres vides. Que no decideixinper nosaltres.

Elles tenen el poder,nosaltres la nit...

Manresa, maig 2007

Gamberreja!

A"La finalitat: descon-struir l�hipòcrita ihegemònic discurspolític electoralista iobrir espai per lacrítica reflexiva.

# �Fake� d�un cartell electoraldurant les passades autonòmiques.

// 10

Actualitat /Arreu

n realitat, el significatdel G8 és sobretotsimbòlic, tot i que enbase al poder i autoritatdels paísos reunits,

també té una gran influènciasobre les decisions d'estructu-res internacionals com el FMI iel BM. A part de coordinar iconsolidar les directrius políti-ques i econòmiques principals,representa una mostra de forçai, tot i les diferències entre paí-sos, una idea clara i inqüestio-nable: el manteniment incondi-cional d'un ordre mundial capi-talista. Amb tot el que aixòsuposa i agreuja...

Guerres i invasions pel controldels recursos energètics; políti-ques econòmiques neoliberalsfetes a mida per les gransempreses privatitzant els ser-veis bàsics i accelerant la pre-

c a r i t -zació de la vida d'una majoriade la gent; grans valles que for-tifiquen i eviten la circulació depersones, pobres és clar, men-tre faciliten un fluïd intercanvide grans capitals i mercaderies;més vigilància, control i reduc-ció de llibertats justificats ambuna "Guerra contra el terror"on, preventivament, s'abolei-xen els drets civils, augmentael control i s'ataca qualsevolforma de protesta i dissidència,en benefici de la seguretat delcapital privat i governants;Destrucció del medi ambient,el famos canvi climàtic i... quien dona més?

Doncs aquest any els qui ensen volen donar i imposar moltmés tenen previst reunir-se del6 al 8 de Juliol al nordd'Alemanya. El poble escollit, iseguint la dinàmica dels últimsanys d'apartar el G8 de les

grans ciutats i evitar així pro-testes urbanes massives, ésHeiligendamn. I qui no coneixHeiligendamn? doncs es tractad'un petit poble situat al nordd'Alemanya, banyat pel marBàltic i a prop de la ciutat deRostock, en un punt intermigentre Hamburg i Berlín.

I doncs es veu que aïllar-segeogràficament no és suficientcom per a protegir-se dels seuspropis ciutadans, i s'han vistobligats (pobrets) a contstruïruna valla de ferro de 13 Km dellarg, 2,5 m. d'altura , 1 m. deprofunditat (de formigó), equi-pada amb detectors de movi-ment i filferro d'espines. Lavalla, que envolta tot el poble,ha costat uns 12,5 milionsd'euros i protegeix l'anomena-da "zona roja", juntament ambavions de reconeixement de laforça aèrea i baixells de guerra

de la marina. Per la sevaseguretat, també dispo-saran d'un exèrcit de20.000 policies aHeiligendamm i roda-lies, més els quepuguin haver a Berlin iHamburg, aquesta últi-ma, única ciutat alema-na que no enviarà poli-cia de reforç a la zonade la cimera per conte-nir les pròpies protes-tes internes.

I com tan bé han previstels que remenen lescireres, les protestes imoviments d'oposiciócontracimera aAlemanya s'estan pre-parant de valent per a laocasió. Des de fa apro-ximadament 1 any,s'estàn organitzant icoordinant diferentsgrups des d'ideologies,mètodes i objectiusmolt diversos. Gent quetreballa en ecologismeo moviments antinucle-ars, Attack, grups d'ac-ció no violenta, el movi-ment autònom i antifei-xista, inclús movimentsreligiosos s'estansumant a una protestaque es preveu com unade les majors d'aquestsúltims anys a

Alemanya. En total sónuns 114 col.lectius queestan treballant, cadas-cú en el seu camp, peròamb la idea més omenys comuna demostrar una claraoposició a la cime-ra i intentar evitarla seva realització. Lesexperiències anteriors enbloquejos unitaris de dife-rents temes com el trans-port d'energia nuclear omanifestacions feixistes, formauna tradició a tenir en comptedins les protestes alemanes.

Així, la idea bàsica i unitària dela campanya és bloquejar físi-cament la cimera, ocupantpunts pels que hauran de pas-sar un gran número de provei-dors, traductors i membresordinaris de les delegacions.També es té en compte l'orga-nització horitzontal dels blo-quejos i, encara que puguintenir un significat simbòlic coma mostra de resistència, hi ha laintenció que vagin més enllà.És a dir, nonomés es tractade registrar laprotesta sinótambé de crear espais i situa-cions d'acció i canvi palpables.Es pretén impulsar i fer un noupas en la lluita local i interna-cional contra el capitalisme.

Una lluita basada en les expe-riències del dia a dia, i no pura-ment en les protestes simbòli-ques d'aquests dies d'acció.

I és amb aquest rerafons ques'estan creant 3 centres d'aco-llida per a activistes, a Rostock,Hamburg i Berlín, anomenatsConvergence Centers. Aquestss'estan preparant amb unainfraestructura tan d'allotja-

ment i convivència, com dediversos temes, habilitantespais per coordinar i organit-zar la lluita des de diversosaspectes: Internet, informació imedia independents, tallers,xerrades i debats, antirrepres-siu, seguretat i protecció, etc.A més, estan planejats com apunts de reunió i llocs de tre-ball i intercanvi, per la cimera itambé més enllà d'aquesta, perdonar un impuls i coordinació amolts moviments socials tannacionals com internacionals.Aquests, entraran en funciona-ment una setmana abans de lacimera i tenen previstos unampli ventall de tallers i activi-tats de formació i debat.També s'estan habilitant doscampaments de 6000 personesde capacitat cada un, aprop deHeiligendamm i Rostock.

Des de Gènova 2001, les cime-res del G8 han evitat les gransciutats per tal de dificultar lesrespostes a aquestes. És peraixò que, a part dels bloquejos( continua a la pagina 17 )

El G8-2007 arriba a Alemanya!

Manresa, maig 2007

per 9 justis 9 pis

E

" Es pretén impulsari fer un nou pas en lalluita local i interna-cional contra el capi-talisme. Una lluitabasada en les exper-iències del dia a dia, ino purament en lesprotestes simbòliquesd'aquests dies d'acció.

Ja els tenim aquí! Els 8 paisos més rics del món tornen a reunir-se, per a decidir i posar en comú les polítiques que seguiran fent

d'aquest món on vivim, un lloc tan entranyable i democràtic com fins ara, o qui sap si més i tot!

oden trobar-se elsantecedents del municipal-isme llibertari en les pro-postes de l�anarquisme

ibèric de la primera meitat del seglexx? ¿Les propostes comunalistesdels anarquistes espanyols podenrelacionar-se amb les municipal-istes? La resposta a aquestes pre-guntes és afirmativa, i en una ampli-tud molt més extensa de la que sesol pensar. D�una banda, els teòricsdel municipalisme llibertari, en espe-cial Murray Bookchin, reconeixenque han desenvolupat les sevespropostes recolzant-se en latendència comunalista, que consid-eren no suficientment articulada enels textos teòrics i recollida en elsescrits de Bakunin i Kropotkin.Sense anar més enllà d�això, s�obli-den de les aportacions d�altres anar-quistes, com les delxs espanyolxs.Tot i això sovint s�han referit a lescol·lectivitzacions de la revolució de1936-37 com a un exemple pràcticd�algunes de les tesis municipalistes(Stowasser, 1986; Biehl, 1998).Però en aquests casos, les col·lec-tivitzacions, i d�altres exempleshistòrics citats (com l�assem-blearisme a Nova Anglaterra), sónutilitzades només com a justifica-cions històriques a les seves pro-postes, sense ser gairebé mai unfonament teòric d�aquestes. De l�al-tra, els estudiosos de l�anarquismeibèric o bé s�han quedat curts alhorade valorar-ho en relació al munici-palisme llibertari (Sanz, 2001) o bétot i haver analitzat part de les pro-postes comunalistes no les han rela-cionat amb les municipalistes(Paniagua, 1982; Masjuan, 2000).

Una de les raons que expliquenl�oblit o ignorància respecte a lesaportacions comunalistes ibèriquesés el fet que l�anarquisme tambéincorpora un biaix territorial envers acerts coneixements. Actualment hiha una hegemonia de les propostesteòriques anglo-americanes; end�altres moments ha estat francesa,alemanya i russa. Això ha deixat enun segon terme l�anarquisme ibèrica nivell internacional, inclús entreels col·lectius espanyols. D�acordque un pilot de les propostesteòriques no valen res o que nosiguin suficientment desenvolu-pades, però això no treu que no n�hihagi de molt vàlides. Reivindicar,doncs, alguns aspectes del comu-nisme llibertari i del comunalismeagrari del primer terç del s.xx éstrencar en part amb l�hegemonia deMurray Bookchin o Janet Biehl en el

municipalisme llibertari; i és tambétreure de l�oblit idees que deguda-ment actualitzades poden aportaralguna cosa interessant al tema.

Si hem de fer cas dels textos delxs

anarquistes espanyolxs, per a unapart important d�ells el mecanismeidoni d�organització social, econòmi-ca i territorial és la �comuna� o el�municipi lliure� �el poble, en la ter-minologia habitual�. Per Masjuan(2000) les propostes d�organitzacióbasades en la comuna o el municipis�inspiren en els principis anar-cosindicalistes de l�anarquistafrancès Pierre Besnard (1933). Si béen part pot ser així, no es pot accep-tar del tot aquesta afirmació, enquant que amb anterioritat a aques-ta data ja havien aparegut algunesformulacions, algunes de les qualsforça pioneres, com la de JuanSerrano Oteiza, de 1881, a Elmunicipio del porvenir (publicat percapítols a la Revista Social).Paral·lelament cal reconèixer que lamajor part de les formulacions sónmolt superficials, deixant les portes

obertes a posteriors desenvolupa-ments i interpretacions. D�aquí que,per exemple, la CNT prengués lesidees de Besnard per acabar dedonar cos a aquelles propostes.

La trajectòria seguida en l�àmbit delsmunicipis lliures va tenir una contin-uïtat fins a la ponència sobre comu-nisme llibertari aprovada en elCongrés de Saragossa de maig de1936 de la CNT. Poc temps després,i ja en plena revolució, es consti-tuïren les col·lectivitzacions agrí-coles i industrials, que en algunscasos s�acompanyaren de la posa-da en pràctica de les tesis anar-quistes en l�àmbit local.Anteriorment, durant les vagues rev-olucionàries de 1932 i 1933, jas�havien dut alguns intents, com laproclamació d�alguns pobles com a�municipis lliures�, entre els qualsSallent o Navarcles al gener de1932. Seguint aquesta mateixa línia,l�any 1945 Felipe Aláiz va publicar eldarrer estudi sobre municipalisme,Hacia una federación deautonomías ibéricas, en el que,segons l�opinió de Sanz (2001), pos-siblement s�aprofundeix com capaltre abans sobre aquests ideals,incloent l�experiència adquiridadurant la revolució (però no tant comcaldria esperar).

Abans de mostrar les caracterís-tiques d�aquestes formulacions caldir que es van construir sobre duesaproximacions teòriques diferents,d�acord amb l�heterogeneïtat de l�a-narquisme ibèric: l�anarco-sindical-ista, entre les que es conten les dePierre Besnard o Joan Peiró,basades en la lògica del treballindustrial, i l�anarco-comunalista, l�a-narquista agrarista i el comunismellibertari, amb les Bruno Lladó,Federico Urales, Felipe Aláiz oAntonio Ocaña, basades en granmesura en la concepció de la naturai el treball elaborada per Kroptkin(L�ajuda mútua, 1902). La compara-

ció dels dos grups de propostesmostra que gairebé no existeixen

diferències importants, tot i que lesexistents són molt significatives. Anivell formal les primeres solen sermés elaborades i complexes que lessegones, i aquí rau la principal dis-tinció entre ambdues. En les anar-co-sindicalistes s�establia pernecessitat una organització prèvia iun pla per a la construcció de lasocietat llibertària organitzada a par-tir del municipi lliure. En canvi, lesanarco-comunalistes, tot i partirtambé del municipi lliure, rebutgentotalment la imposició d�una organ-ització prèvia i una planificaciódesenvolupades per unes elits rev-olucionàries que podrien conduir aun nou autoritarisme. Aquest rebuiga la planificació és el que explicaque siguin precisament les comu-nalistes les menys desenvolupades.Però això lluny d�entendre�s comuna feblesa respecte a les sindical-istes, es mostra com una oportunitaten estar més obertes a diferentspossibilitats alhora de posar-les enpràctica. O com diu Urales (1932):�Se trata de una iniciación, de unapreparación, de un programa, deuna fuente de sugerencias, si sequiere�. De tot això també se�n deri-va una segona distinció a destacar:

mentre les anarco-sindicalistesemfatitzen més la col·lectivitat, lessegones parteixen més aviat de lesindividualitats com a base per a laseva organització.

A grans trets es pot dir que les pro-postes municipalistes estan con-struïdes sobre tres característiquesprincipals relacionades amb ladimensió territorial, la governabilitati la federabilitat; les quals s�estruc-

" Durant les vaguesrevolucionàries de1932-1933 ja s�havienproduït alguns intentsde portar les tèsis anar-quistes d�àmbit local ala pràctica amb laproclamació d�algunspobles com a municipislliures

El municipalisme en l�anarquisme ibèric

DOSSIER CENTRALmUNICIpalisme llibertari

P

BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA::

-ALÁIZ, Felipe (1945). Hacia una federación de autonomías ibéricas. [1993]Madrid\Alacant\Béziers: Madre Tierra\Fundación Anselmo Lorenzo\CNT-BESNARD, Pierre (1933). �La organización política... o administrativa� aOrto, núm.11-BIEHL, Janet (1998). Las políticas de la ecología social. Municipalismo liber-tario. Alozaina\Madrid\Barcelona: Colectividad Los Arenalejos\FundaciónSalvador Seguí\Virus -CNT (1936). �El comunismo libertario, objectivo de la C.N.T.� a HOROWITZ,Irving Louis (1977): Los anarquistas, vol.2: La pràctica. Madrid: Alianza-MASJUAN, Eduard (2000). La ecología humana en el anarquismo ibérico.Urbanismo �orgánico� o ecológico, neomalthusianismo y naturismo social.Barcelona: Icaria

-OCAÑA, Antonio (1932). �El municipio libre� a GOMEZ, Luis i PANIAGUA,Xavier (1991): Utopías libertarias españolas siglos XIX-XX. Madrid: Tuero\Fundación Salvador Seguí -PANIAGUA, Xavier (1982). La sociedad libertaria. Agrarismo e industrial-ización en el anarquismo espanyol 1930-1939. Barcelona: Crítica-SANZ, Carles (2001). �Municipalismo: una alternativa libertaria� a Butlletí dela Fundació d�Estudis Llibertaris i Anarco-sindicalistes, núm.5-STOWASSER, Horst (1986). �El Proyecto A� a DDAA (2003): La utopía esposible. Experiencias posibles. Buenos Aires: Tupac-URALES, Federico (1932). �Los municipios libres (ante las puertas de laanarquía)� a NOGUEIRA, Ángel (coord.) (1988): Pensamiento y estética anar-quista. Análisis y documentación. Selección de textos de F.Urales.Barcelona: Anthropos

turen, d�acord a la resolució delCongrés de Saragossa (1936), sem-pre en l�eix que formen l�individu-lacomuna-la federació.

En relació a la primera característi-ca, les comunes estan constituïdescom a les unitats bàsiques en l�or-ganització social, econòmica i terri-torial, ja que és l�àmbit en el que esdesenvolupa la vida quotidiana deles persones. En aquest sentitUrales (1932) defineix els poblescom �un fet de convivència col·lecti-va�. En cap cas se senyala ladimensió poblacional i l�extensió ter-

ritorial dels municipis lliures, ja quesón les relacions socials de proximi-tat les que defineixen la seva dimen-sió, establertes a partir d�un puntgeogràfic que les centralitza (en lespropostes anarco-sindicalistesaquest punt central ha d�ésser elsindicat local). D�aquesta manera noés pas un nombre concret de per-sones o de superfície, ni tampoc elslímits municipals o parroquialsestablerts per l�Estat i l�Esglésiarespectivament els que defineixen ladimensió demogràfica i territorial deles comunes. D�aquesta manera, sibé en alguns casos el municipi lliurepot coincidir amb un municipi jaexistent, en d�altres, d�una banda,és el resultat de la unió de diferentsmunicipis degut al reduït nombre depoblació que hi habita i, de l�altra, dela separació d�un municipi en divers-es comunes degut, pel contrari, algran nombre d�habitants (com en elcas de les ciutats, dividides en bar-ris). Així doncs, si són les relacionssocials les que construeixen ladelimitació dels municipis lliures,s�entén que els límits d�aquests nosón fixes. Tot el contrari, els límitssón un procés de construcció que

pot anar variant en funció dels can-vis socials. El segon lloc, aquestes unitats estanemancipades de l�autoritat del�Estat, l�església o la burgesia, demanera que són les persones que hiviuen o hi treballen les que prenenles decisions, de forma lliure,solidària i igualitària, per a l�adminis-tració i gestió dels afers comu-nals\municipals. Aquí és importantnotar que en les propostes comunal-istes, seguint la línia de Proudhon,substitueixen �el govern de les per-sones� per part d�una minoria per�l�administració de les coses� perpart de totes les persones.L�administració i gestió de les�coses� inclou totes aquelles activi-tats, béns i infraestructures (quepassen a ser de propietat comunal,com exposa Urales) que tenen unaincidència en l�àmbit local o que desd�aquest àmbit pot incidir-s�hi. És adir, i per dir-ho d�una certa manera,els municipis tenen competènciesen tot: educació, comerç, indústria,salut, agricultura... En aquest punt hiha una important diferència entre lespropostes de caire anarco-sindical-ista i les anarco-comunalistes. Enles propostes de Besnard o Peiró,per exemple, es constitueixen dosòrgans d�administració: la �unió localde sindicats� s�encarrega de lesactivitats econòmiques, mentre quel�assemblea comunal s�encarregade la resta (les activitats socials, cul-turals...). En canvi, rebutjant total-ment el sindicalisme Urales proposaque sigui la comuna la que s�encar-regui de tot; a això, Antonio Ocaña(1932) matisa que el comú delmunicipi lliure ha de substituir �alsindicat de treballadors en elspobles petits, i a la federació localen les ciutats�, entenent que lesqüestions econòmiques són tambésocials. Tan en un cas com en unaltre, donat que les persones nopoden abarcar-ho tot, aquestes através del sindicat i\o el comú con-stituixen comitès o departamentssectorials encarregats d�una solaqüestió per a la seva millor adminis-tració i gestió. Aquests comitès notenen poder de decisió, sinó queresponen únicament a les decisionsdel sindicat o l�assemblea comunal.

Al respecte d�aquests comitès,Urales emfatitza en el fet que elsmembres d�aquests són rotatius,amb l�objectiu d�evitar la seva pro-fessionalització i burocratització.

I, per últim, en les propostes comu-nalistes s�entén els municipis lliurescom a interdependents, i no com aunitats aïllades. En aquest sentitsón federables en diferents àmbitsterritorials per a l�administració i lagestió d�aquells afers d�una escalasuperior, seguint el principi elaboratper Proudhon (El principi federatiu,1863). L�organització territorialresultant segueix un esquemaescalar: la federació de municipisforma la confederació comarcal; lescomarcals la regional; i així succes-sivament fins a arribar a l�ideal de laconfederació mundial. Aquestaorganització no ha d�implicar unapèrdua d�independència i autonomiadels municipis, ja que s�ha de man-tenir sempre el poder de decisió enaquests. L�òrgan administratiu deles federacions són els consells fed-erals, formats per un representantde cada municipi, el qual, com en elcas dels comitès, respon únicamenta la comuna i sent un càrrec rotatiu.

Al respecte d�aquesta organitzaciófederal també existeix una diferèn-cia substancial entre les propostesanarco-sindicalistes i anarco-comu-nalistes. En les primeres s�estableixque els municipis han de funcionarobligatòriament formant federa-cions, de la mateixa manera quel�organització dels sindicats. De fet,l�àmbit territorial d�aquestes federa-cions és �compost per tots elsmunicipis situats en la jurisdicció dela unió regional de sindicats�(Besnard, 1933). En canvi, en l�altreextrem, Urales, sense negar la inter-dependència, és favorable a la no-dependència dels municipis (al�igual que la no-dependència de lespersones), de manera que cadamunicipi en el major grau possible�s�abasti a si mateix�. Quan això nosigui possible la federació i, impor-tant, els pactes de municipi amunicipi (sense necessitat d�estarfederats) es mostren com un mitjàper a l�abastiment de les necessitats

comunes. Això és especialmentinteressant aplicat en la distinció detipus de comunes que s�estableix enel Congrés de Saragossa (1936):les �comunes de consumidors� (lesque segueixen la lògica de la pro-ducció industrial i agrícola) i les�comunes naturistes i nudistes, id�altres� (que no segueixen lògiquesproductivistes). Aquestes segones,fora de la l�àmbit anarco-sindicalista,no haurien necessàriament de fed-erar-se, però podrien establir pactesamb aquelles altres per a les neces-

sitats de productes industrials,infraestructures de comunicació...

Amb tot pot concloure�s que lesaportacions del municipalisme ibèrictenen molt a veure amb les pro-postes del municipalisme llibertari,de les quals conscientment o incon-scientment s�han pres algunesidees. Així, per exemple, és interes-sant de notar que les federacionscomunalistes i els pactes demunicipi funcionen de la mateixamanera en la que Stowasser (1986)ha construït el Projecte A: unmunicipi amb balanç positiu ajuda aun altre amb balanç negatiu; si elmunicipi és substituït per una unitateconòmica aquest pacte és la pro-posta de �doble-projecte�d�Stowasser.

"Aquestes unitats estanemancipades de l�autori-tat de l�Estat, l�església ola burgesia, de maneraque són les persones quehi viuen o hi treballen lesque prenen les decisions,de forma lliure, solidàriai igualitària

" Les aportacions delmunicipalisme ibèrictenen molt a veure ambles propostes del munici-palisme llibertari, de lesquals conscientment oinconscientment s�hanpres algunes idees

l �Projecte A�A les darreries dels anysvuitanta a Alemanya s�ini-ciarà un projecte de vida

anarquista a molts nivells i decaràcter municipal. Un delsimpulsors del projecte i difusorarreu del món també a travésd�un llibre (1986) va ser en HortsStowasser, un militant ambmoltes, diverses i llargues exper-iències que, amb moltes altrespersones, va apostar per sortirdel gheto i viure �l�anarquia ara�.El �Projecte A� és un projecte devida anarquista, tant a nivelleconòmic, polític i per-sonal. Òbvia-ment, no és unprojecte nomésper anarquistes.És una aposta perno separar aque-sts aspectesvitals: la feina, lamilitància i lavida privada. Volser un projecteque en superar elgheto anarquistai el freqüent aïlla-ment dels pro-jectes llibertarisarribi i porti l�a-narquia al comúde la gent. És pertant també unavia que sensevoler substituirl�anarquisme més pamfletari o laresta de projectes llibertaris, volser una manera de viure l�anar-quia més hedonista i completa.De fet, no substitueix les lluitesanàrquiques actuals sinó que leshi vol donar una base sòlida queara no solen tenir.

La proposta es basa en l�anome-nat �doble projecte� que consis-teix, de manera molt resumida,en una empresa autogestionada,com una cooperativa, que donabeneficis econòmicament parlanti que permet que un altre pro-jecte no rendible econòmicamentpugui tirar endavant. Els dos pro-jectes (el comercial i el polític)fan com una simbiosi i el portena terme les mateixes personesque viurien en comunitat.D�aquesta manera s�ajunta allòeconòmic, allò polític i allò per-sonal i privat, evitant gran partde l�esmentada fragmentació dela vida. Aquesta proposta és unesquema general que pot adap-tar-se a la diversitat llibertària ihumana. Es pot invertir els diners

del projecte més puramenteconòmic en campanyes, lluites,no té perquè ser sempre undoble projecte tal qual i suposemque el fet de viure en comunitattambé podria ser una cosa més omenys adaptable a les realitatslocals i personals.

D�aquesta manera arribem a laidea del �consell� que seria mésenllà de la federació i/o coordi-nació dels diferents dobles pro-jectes, i mése n l l à

de la gestió del fons comú, tin-dria unes funcions que vindrien aser com les d�una assembleamunicipal paral·lela al�Ajuntament oficial. El funciona-ment és totalment assembleari ihoritzontal amb delegatsrotatius, democràcia directe,segons ens diu Stowasser, rec-ollint la tradició de la revoluciósocial que al 1936 es va viure acasa nostra. El consell però notindria funcions executives. Unaexperiència de democràcia direc-ta, intentant arribar al consens,etcètera. Tota una dinàmica rev-olucionària vaja. La resta de lapoblació no resta al marge, ésclar.

El �Projecte A� no pretén ser larevolució però si posar les basesper fer-la possible. És una man-era que molta gent visqui l�anar-quia, l�autogestió de la seva vida.Pràctiques aparentmentreformistes que van encami-nades a la revolució social, sentdoncs un pas previ i necessariper la revolució social, de manera

que pot ser comparable a lacreació d�infraestructura durantles dècades prèvies a la nostrarevolució del 36.

Aquest projecte municipalistanaixia amb la idea d�expandir-se,i el procés estava bastant dis-senyat. Esdevenia un nou frontper lluitar contra el sistemaestant entrellaçat amb la resta delluites llibertàries. La síntesi delprojecte segons els mateixos

protagonistes és: 1/Desfer lasocietat actual. 2/Aprendre,experimentar i crear novesformes de societat. 3/Donarexemple de models autoges-tionaris a la població.4/Combatre, fer innecessàries isubstituir les institucionsestatals, debilitant-les finsdestruir-les. 5/ Es creen novesestructures millors. 6/ Mentre esfa tot això es viu modestament ifeliç.

Els mateixos autors assenyalavendes del principi, com a puntsdèbils del projecte: el més impor-tant la natura humana (prob-lemes irracionals, sentimen-tals...) i el perill que el sistemaintegri al projecte. Als anysnoranta el projecte va funcionaramb a diverses poblacionsd�Alemanya, Horst Stowasser perexemple estava a Neustadt, algrup Wespe, en aquesta ciutat hihavia més de deu empreses auto-gestionades i unes vuitanta per-sones participaven del projecte.Al dos mil sembla que el projecte

que s�havia estancat i en algunespoblacions reduït considerable-ment. Les dificultats en aquestcas, tal i com havien avançat,estarien més en la línia dels prob-lemes humans que no pas la inte-gració al sistema.

La Federació Municipal de Based�Spezzano AlbaneseSpezzano Albanese és una ciutatcalabresa de menys de 10.000habitants i bàsicament agrícola

on es porta aterme unaexperiènciacomunalista iautogestiona-da enfrontdel poder.

Des dels anyssetanta hi ha un grupanarquista molt actiusobretot en allò que fareferència a la con-trainformació, movi-ment estudiantil, atu-rats i les problemà-tiques territorials o detransport.

Igualment, a mitjansdels setanta es crea laUnió Sindical Zonal(USZ) a partir de lesassemblees de trebal-ladors, de les de

parats i de lesd�estudiants.

S�obta per un anarcosindicatautònom sense integrar-se en laUSI (secció italiana de la AIT) nials Comitès d�Acció Directa.L�acció dels anarquistes i la USZ(200 amb 30 militants moltactius) de seguida topa amb lesinstitucions, en debatre mésenllà de qüestions laborals isindicals, tot allò comunal i pertant denunciar la corrupció del�administració pública en mansdes de feia anys dels comunistesdel PCI. La USZ tindrà cinc anysde vida. Es denuncien, qüestionsurbanístiques, es lluita per la llib-ertat d�expressió, per l�ús de l�e-spai públic, etcètera. Denúncies,repressió personal i intentar inte-grar al sistema a la dissidènciavan ser les armes de l�adminis-tració. La USZ deixa d�existirperò els anarquistes segueixenmantenint-se organitzats. Al1985 hi haurà qui farà una llistaalternativa �la llista cívica� ambaspiracions llibertaries, la majo-ria dels llibertaris no hi par-ticipen. L�esmentada llista acabafent el que la resta dels partits,

Algunes propostes i experiències munici-palistes i llibertàries recents i/o actuals

E

no hi participen. L�esmentadallista acaba fent el que la restadels partits, engolida pel sis-tema. Ja estem a principis delsnoranta. Els anarquistes convo-quen una assemblea on assisteixmoltíssima gent i arrel d�aquestaassemblea es decideix construiruna alternativa als que haviengovernat el poble durant més devint anys i així, al 1992, naixeràla Federació Municipal de Base(FMB). Cal dir que es proposaque facin una llista alternativaper les municipals però aquestcamí fàcil no és acceptat no tantper una qüestió ideològica sinóper raons pràctiques (l�experièn-cia, els mètodes, etcètera). Laproposta es va anar escampant,mentre la resta de partits feiencampanya, van obtenir moltesadhesions i finalment és va crearla FMB, un organisme autoges-tionat de contrapoder amb fun-cionament llibertari. La FMBdivideix la seva activitat en lesqüestions laborals (agrupa tre-balladors del camp, estudiants,jubilats i treballadors en negreprincipalment) i lesterritorials o de ciu-tat (que agrupen aals ciutadans en sen-tit més ampli). Esfunciona permajories, sense quela majoria obligui ala minoria a obeir.Davant el treball cap-italista o de l�Estat escontraposa el treballcooperatiu (allunyatdel cooperativismecapitalista oficial iabanderat perl�Estat). Fruit de l�in-tent i del fracàs deprivatització delservei d�escom-braries del poble vanàixer la cooperativa�Arcobaleno� que araa més, amb mésgent, també fa feinesde pintura, neteja,etcètera. També desde la FMB es treballales qüestions referents alsimpostos municipals, les deci-sions municipals es considerenil·legítimes i es fan contrapro-postes. Igualment s�han engegatcampanyes contra la construcciód�un túnel que havia de servirper enterrar vagons d�amiant,fins obligar a l�alcalde a no per-metre aquest projecte. També eslluita per tal que les termesd�Spezzano siguin de gestiócomunitària. L�experiència vaanar donant exemple i a diverseslocalitats properes i no tantproperes, d�Itàlia, s�han adaptat

aquestes pràctiques comunal-istes de democràcia directa,autogestionàries i llibertàriesque suposen un gradualisme rev-olucionaria allunyat dels plante-jaments de Bookchin.

Propostes de municipalisme llib-ertari de Murray Bookchin La proposta del recent desa-paregut Murray Bookchin passaper fugir de la lògica industrialimposada pel capitalisme i l�Estati anar cap al comunalisme. Elsvalors de la fàbrica no els con-sidera en absolut com a for-jadors de cap revolució sinó totel contrari. En aquest camí cap ala construcció de comunes lliuresi federades, aposta per la recu-peració de la �política� que l�Estatens ha pres retornant al signifi-cat original de gestió de la ciutat

per part dels ciutadans en lliber-tat i enfront de l�Estat i no d�unaforma estrictament social.Bookchin pensa en la Comuna de

París i assenyala el seufracàs en el

pas a lapolíti-c adele-

gada, en l�estatalització. De fetBookchin contraposa la ciutat, elmunicipi �entès com a conjuntde ciutadans lliures que es ges-tionen i es formen a través del�assemblea� a l�Estat, a la dele-gació política i l�autoritarisme.L�autor parla del �poble�, que hade sorgir i que superant els inter-essos particulars de classe esfixarà en l�interès general ges-tionat des de la municipalitatllibertària. L�autor reclama elcomunalisme anarquista enfrontl�individualisme i el sindicalisme,reclama el concepte històric de

ciutat afegint la tradició llib-ertària i aposta per la recu-peració de la política. D�aquestamanera aposta per la participacióa la política municipal, amb final-itats llibertàries tot treballant lesassemblees de barri i de ciutat.Nega que això hagi de desen-volupar en parlamentarisme, i esreafirma en que és de fet unaactivitat contrària a l�Estat �tenen orígens i funcions total-ment diferents�. Bookchin volsuperar la repugnància cap a leseleccions, ja que no les consid-era totes iguals, recordant que lapolítica pot estar estructurada enassemblees de barri, amb dele-gats revocables, contabilitat rad-icalment democràtica, etcètera.

Per acabar cal tenir en compte lacrítica que fa Frank Mintz que

remarca que la estratègia depoder a EUA és diferent a

Europa on la propostade Bookchin no te

cap sentit ja que elsistema no deixa

marge d�ac-tuació als

municipis itot i

reconèixer que als EUA hi ha mésmarge de maniobra, acaba sen-tenciant que malgrat tot la lògicade poder que considera els ciu-tadans com a menors d�edat ésla mateixa i acaba apostant perun anarcosindicalisme que toquide peus a terra en col·laboraciói sense descartar un ampli ventallde lluites i mètodes allunyatsperò a qualsevol participaciópolítica.

bans de res cal aclarirque el municipalismellibertari no ha estatapropiat per part del

sistema estatal (els partitspolítics, els governs i les admin-istracions públiques, i elssequaços d�aquest sistema). Elque sí ha estat apropiat és elmunicipalisme; és a dir l�acciópolítica (en el bon sentit de laparaula) construïda i duta aterme des de, en i per al nivellmunicipal. De fet el municipal-isme llibertari és una inter-pretació anarquista del munici-palisme i una crítica al�apropiació i perversió d�aquestper part del sistema estatalista.

Dit això, ara em contradiré a mimateix, en matissar que una partdel municipalisme llibertari (lespropostes de Murray Bookchin idels seus deixebles de l�Institutd�Ecologia Social) sí que ha estatapropiada a través d�alguns par-tits polítics. De fet no es tractaen tota regla d�una apropiació, jaque Bookchin preveu la partici-pació dels col·lectius llibertaris ales eleccions municipals, nonomés en l�acte de votar sinótambé en la candidatura als càr-recs locals electes. Aquesta par-ticipació electoral la justifica apartir del supòsit que l�assem-blea local no té la capacitat deconstituir-se com a un òrganantagonista al poder estatal i,com a conseqüència d�això, éspoc probable que els governsmunicipals accedeixin a dissol-dre�s o a cedir el poder al�assemblea. D�acord a això,Bookchin considera que l�estratè-gia a seguir és apoderar-se delsgoverns locals i des d�aquestsestablir les assemblees. La pro-posta d�aquesta corrent de pen-sament no només es limita a laparticipació dels anarquistes,sinó que també preveu l�adopciód�aquest discurs i estratègia perpart d�altres col·lectius (partitspolítics existents inclosos).D�aquesta manera, per exemple,Janet Biehl (1998) en el seu llibrecita al partits dels Verds (delpoble de Burlington, als EstatsUnits) i hi inclou el seu programaelectoral. D�aquesta manera noés estrany que el municipalismellibertari de Bookchin i del�Ecologia Social, o una part delseu discurs, sigui fàcilmentapropiable per part dels partitspolítics, especialment ecolo-gistes. A Catalunya, per posar un

exemple proper, el partit dels�Els Verds-Alternativa Verda� éspossiblement el que més hareivindicat\apropiat a MurrayBookchin, que el citen com undels seus clàssics (i en menormesura reivindiquen també aKropotkin).

A més d�aquests són molts elspartits que reivindiquen elmunicipalisme, en especial aque-l ls

que tenen una base d�actuaciómés local (per convicció o perquèsorgeixen de moviments locals,com les associacions de veïns,les agrupacions d�electors o elspartits d�independents). L�interèspel municipalisme s�ha incre-mentat en la darrera dècada enparal·lel a la creixent importàn-cia de les qüestions locals, encontraposició a les d�escalasuperior (des de la regional a laglobal). Però en aquest creixentinterès s�ha invertit el sentit de lacapacitat de poder. Si en elmunicipalisme (i en l�anar-quisme) és de baix (municipi) adalt, l�apropiació d�aquell haestat de dalt a baix, sintetitzat enel �principi de subsidiaritat�

(acostar el major possible el niv-ell administratiu al ciutadà). Enaquest context, i sense sortir deCatalunya, un dels partitspolítics que més s�ha apoderatdel discurs municipalista són lesCUP (Candidatura d�UnitatPopular), que entenen elmunicipi només com l�àmbit mésproper a les persones, i no comque aquest àmbit està format perpersones. Des d�aquest àmbit

local, i a través dels ajuntaments,pretenen dur a terme les sevespropostes, aplicant la democrà-cia directa (tot i que, contradic-tòriament, participen en lademocràcia representativa). Tot ique reconeixen el limitat marged�acció dels ajuntaments, noreclamen l�ampliació de les sevescompetències ni de la seva sobi-rania. I, evidentment, en apostarper fer política des dels ajunta-ments, no contemplen la creacióo participació en assembleesmunicipals paral·leles a aquestainstitució.Una altra de les conseqüènciesdel creixent interès per l�àmbitmunicipal és també l�apropiacióper part de l�aparell estatal, des

de l�administració local (ajunta-ments, consells comarcals idiputacions). Aquesta s�ha basaten la construcció de les sevespolítiques des de l�àmbit territo-rial del municipi, però sensecedir el poder de decisió als seushabitants. A partir d�això l�es-tatalisme crea nous instrumentsinstitucionalitzats (plans de par-ticipació ciutadana, plans debarri...) pels quals administra igestiona el municipi, legitimant-se en una il·lusòria participacióde la població, i pels qualsimposa i exerceix encara més laseva autoritat (en estar méspropera a les persones) per mitjàde la intervenció de polítics i tèc-nics en els òrgans de partici-pació. Per tant aquests instru-ments s�allunyen molt de lapresa de poder per part de lespersones, i l�aplicació dels qualsté un efecte pervers sobre elscol·lectius locals. Aquesta per-versitat es mostra en la gen-eració d�una major asimetria depoder, en la que l�acció delscol·lectius ciutadans quedaencara més anorreada pel sis-tema estatalista. És a dir, si lespersones no tenen la capacitatde decisió i l�àmbit de partici-pació és el més proper possible id�escala petita (un barri, perexemple), les qüestions quepoden treballar són poques i pocrellevants i amb una escassacapacitat. Per tant, ambl�apropiació del municipalismes�evita el debat, la negociació, elconflicte i la seva gestió sobreles qüestions importants delmunicipi, que continuen sentmatèria exclusiva del governmunicipal i dels tècnics.

Un exemple d�això són els�Consells Territorials� deManresa, uns òrgans de partici-pació ciutadana de base territori-al que estan enfocats als temesd�urbanisme, equipaments, mediambient i serveis públics en gen-eral. Aquests consells, però, noprenen cap decisió, simplementsón espais en els quel�Ajuntament de Manresa infor-ma als ciutadans, es presentenqueixes i suggeriments, i es faalguna consulta (no vinculant). Elseu control per part del�Ajuntament és clar: els consellsestan formats per dos regidors iun funcionari de l�Ajuntament,als quals cal afegir alguns ciu-tadans (amb un màxim de 40),que de fet són els representants

A

LA PERVERSIÓ DEL MUNICIPALISME PERPART DE L�ESTAT I ELS SEUS SEQUAÇOS

videntment, emmarcar lacrítica a les tesis de l�as-sagista Murray Bookchinconegudes amb el nom

d�ecologia social en aquestesratlles pot ser entesa com a unaexposició reduccionista, però noes tracta en cap cas d�una pugnaretòrica sinó de llançar certesreflexions per enriquir el debat alvoltant d�aquest tema. Ja arribanta la fi d�aquest dossier central,segurament haver difós aquestplantejament pot aportar nouscanals de reflexió sobre les pos-sibilitats de participació políticaen algunes persones mentre quea d�altres els pot semblar unatraïció a les idees anarquistes jaque existeixen diverses tendèn-cies anarquistes i les seves ideesdifereixen respecte l�organ-ització d�una nova societat.

Bookchin creu que el poder nopot ser mai eliminat i pensa queuns pocs sempre posseiranpoder en alguna situació, tant sies tracta d�un dictador d�un estat

feixista com de ciutadans lliuresen assemblees democràtiques.Seguint aquesta lògica proposauna participació llibertària a l�ad-ministració municipal com a viaper aconseguir de manera legiti-mada el municipalisme llibertari.D�aquesta manera rebutja la rup-tura amb la reproducció constantd�aquest sistema d�explotació iopressió. En confrontació cal dirque a part d�allò que implica par-ticipar en les eleccions, fins i toten les eleccions municipalsestructurades al voltant de lademocràcia directa, les lluitessintetitzades sota una mateixaestructura són fàcilment inte-grades dins de les estructures depoder de la societat actual. Empregunto si fins i tot seria possi-ble que tal procés ajudes areforçar l�autoritat i el poder del�estat tal i com s�ha donat ambtantes reivindicacions absorbidesi tergiversades pels poderspolítics.

Tenint en compte també que

mentre el municipalisme lliber-tari es centra en l�augment delpoder polític local la vidaeconòmica resta tan particular-ment globalitzada que crec queseria impossible que una comuni-tat pogués arribar a resistir lespressions de la gran economia iels interessos de classe per símateixa. D�aquesta maneraaquest plantejament resta sota lameva opinió dins d�una utopiadel tot impracticable integral-ment per la qual cosa és fàcil-ment adaptable en algunes de lesseves parts per certes tendènciesesquerrenoses actuals, tal i comestà succeint. Seria doncs através dels mitjans des d�on estergiversaria el fi. Al meu enten-dre ens hauríem d�allunyar delmite de la democràcia directa, dela imatge esteriotipada de lesgrans lluites de masses i del con-cepte del creixement exponen-cial d�un moviment que es creaper dominar i controlar-ho tot. Sicontràriament però són elsmateixos mitjans els que ens

determinen el fi per què no deix-em de banda la tendència cap al�augment quantitatiu i ens posi-cionem per l�anhel qualitatiu. Perquè no mirem de crear unesbases propugnant en primer llocla revolució de la vida quotidianai de les relacions sense la qual noes pot plantejar cap alternativa jaque la «futura revolució» noarribarà o en cas de fer-ho arrib-arà atapeïda de vicis autoritaris.En tot cas, quan siguem capaçxsde viure lliurement ja pensaremcom volem desenvolupar-nos.L�ecologia social homogeïnitzal�objectiu obviant així les divers-es situacions d�aquells col·lec-tius doblement oprimits, peraixò em sembla que prèviamenthem de fer la crítica a tota menade poder, no només del polític iaplicar amb una sincera transver-salitat l�antiautoritarisme.

c/ de la sabateria(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a


C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

LA CONCEPCIÓ D�UN IDEAL IRREALITZABLE

els representants d�associacionsde veïns i d�altres entitats barri-als (fins a 12), 12 més designatspels partits polítics i 12 mésescollits a l�atzar a partir delpadró. Els Consells Territorials,però el mateix per als altres con-sells ciutadans i òrgans de partic-ipació ciutadana de Manresa, vanmés enllà de la distorsió delmunicipalisme. Són també uninstrument per al control de lesassociacions de veïns per part del�Ajuntament i els partits polítics.En aquest sentit cal tenir encompte que les associacions deveïns, sobretot en el seu origen,tenen una forta componentmunicipalista i que articulen granpart de les reivindicacions dedemocràcia directa a nivell local(de pobles i barris). Des de laseva aparició (la majoria a ladècada dels 70) els partitspolítics s�hi han abocat per a con-trolar-les, sigui directament o através del govern municipal.

Com es pot desprendre del casdels Consells Territorials, a totaixò cal afegir també la deses-tructuració de l�àmbit territorialcom un mecanisme més en laperversió del municipalisme.Així, els governs locals tendeixena la delimitació dels pobles i bar-ris com a forma de trencamentde les comunitats locals. Pobles ibarris són construccions socials,amb una història i una morfolo-gia pròpies i on s�estableixen lesrelacions socials que configurenel sentit de comunitat necessariper a l�acció dels col·lectius encontraposició als governs. Endelimitar-los des d�una perspecti-va tècnica i matemàtica es provo-ca el trencament d�aquest sentiti, conseqüentment, de l�acciódels col·lectius locals. Així, perexemple, a Manresa s�estableix-en 4 unitats territorials indepen-dentment dels barris. Un altrecas és del �Pla de Barris� deBarcelona, que establia, entre

d�altres qüestions, la delimitacióde la ciutat en uns 70 barris (ambl�objectiu que siguin l�àmbit terri-torial de la participació ciu-tadana) i amb una població d�uns20.000 habitants cada un, almarge de l�existència dels barristradicionals (que són més i demenor població). D�una banda,es procedeix a la partició de bar-ris tradicionals en dos barrisinstitucionals i, de l�altra, a l�a-grupació dels tradicionals en unasola unitat.

En aquesta mateixa direcció hi hala proposta de la democràciainclusiva desenvolupada perTakis Fotopoulos (1997). Lademocràcia inclusiva és una sín-tesi d�algunes propostes delsocialisme llibertari i de l�anar-quisme verd (incloses les ideesde Bookchin) al projecte estatal-ista. En certa manera, lademocràcia inclusiva està moltpropera al municipalisme lliber-

tari de Bookchin o a l�anarquismed�estat. Tornant a la proposta deFotopoulos, entre d�altres qües-tions, aquesta està dirigida a laconstrucció de la democràcialocal a través de les �dèmoi�; és adir, de petites unitatshomogènies de 30.000 habitantsaproximadament (fet queinclouria la divisió de les gransciutats i l�agregació dels petitsmunicipis). Posteriorment aque-stes construirien una �confed-eració de dèmoi�, similar al�Estat. Segons Fotopoulos laxifra de 30.000 permet satisferlocalment la majoria de lesnecessitats essencials, que serienadministrades per governselectes, en el mateix sentit que laproposta de Bookchin. Però laqüestió no està en la quantitat,sinó en el que les persones que laformen poden o no decidir.

E

// 177

Actualitat /Arreu

( ve de la pàgina 10 )i accions al lloc proper a lacimera, s'ha plantejat de ferjustament el que sembla quemés els molesta: extendre lesprotestes a les grans ciutats,en aquest cas Berlin iHamburg. Aquesta última, amés, rebrà una altra cimera elsdies 28 i 29 de Maig, el Asia-Eurpoe-Meeting (ASEM), reunióde ministres d'exterior delspaísos de la UE i asiàtics, on estractaran temes com els inte-ressos econòmics i polítics queEuropa té sobre el continentasiàtic o les seves aspiracionscom a gran potència mundialamb França i Alemanya al cap-davant. És un dels esdeveni-ments importants de la pre-sidència alemana de la UE i,lògicament, quedarà inclosa enel calendari de protestes d'a-quests dies.

La previsió d'accions centralsés la següent:

28 de Maig - manifestacióinternacional contra la cimerade la UE29 al 31M - arriba caravana enbicis a Hamburg i protestesculturals i contracimera2 de Juny - manifestació multi-tudinària en contra del G8 aRostock i accions contra unamani feixista.3J - Dia d'acció global de l' agri-cultura4J - Dia d'acció global de lesmigracions5J - Dia d'acció global de l'anti-militarisme. Accions a l'aero-port militar on arribaran els

contingents.6J - Bloqueig a les carreteresd'accés a Heiligendamm7J - Marxes a Heiligendammdesde diferents punts.8J - Bloqueig de les rutes d'ac-cés a la cimera del G8. Diad'acció global del canvi climà-tic.

Així, s'han establert, a més deles accions centrals contra-cimera, uns dies temàticsenglobats dins de la Crida alsdies d'Acció directa contra elCapitalisme. Aquesta enfatitzala lluita diària i convida a tot-hom a participar, des de ladifusió d'informacions aaccions directes per tot el mónencaminades a atacar l'econo-mia global.

"El capitalisme maidescansa i així

ha de ser la nostraresistència!!!"

Per a més informació:

www.dissentnetwork.orgwww.hamburg.dissentnetz-werk.orgwww.antig8.tk

umia Abu-Jamal, periodista afroa-mericà resident a la ciutat dePhiladelphia (Estat dePennsylvania) havia participat de

l'aparell de propaganda de la secció local delBlack Panther Party. El seu treball anà dirigiten gran part a denunciar la brutalitat policial iles injustícies socials del moment. Davant elmarcat caràcter institucional i autoritàriamentracista de la localitat, va esdevenir algú real-ment molest per certs sectors del podergovernant.

El 9 de desembre de l'any 1981, a les 4 de lamatinada els cossos del policia DanielFaulckner i del periodista Mumia Abu-Jamalvaren ser trobats a prop de la cantonada delscarrers 13th i Locust tirotejats. El del policiasense vida, el del Mumia malferit però encaraamb vida. Daniel Faulckner era un policia anti-corrupció que en missió interna, investigavasecretament a la mafia policial de la ciutat.Des d'aquell dia en Mumia va ser acusat, pro-cessat i condemnat a la pena de mort per l'as-sessinat del policia. El judici es va celebrarsense cap garantia d'imparcialitat ni respectecap als seus drets, com és habitual als EUA,amb un aparell judicial d'evident carácterracista. Tampoc van faltar les recurrents coac-cions policials als testimonis. Des d'alhesoresen Mumia resideix al corredor de lamort de la presó d'SCI-GREENE.

El proper 17 de maiges realitzarà eljudici per deter-

minar la seva culpabilitat o innocència. En lavista es tindran en compte, entre altres qües-tions, si el judici al que va ser sotmès l'any1982 es van respectar totes les garanties quepromet la llei dels EUA. No obstant, les nom-broses irregularitats que s'han produït al llargdel procés impediran que es tinguin en comp-te dues de les proves que evidencien el mun-tatge del qual ha estat objecte en Mumia: unaés la declaració d'Arnold Beverly al 1999, quiva confesar haver assassinat al policia danielFaulckner pagat per policies corruptes. L'altreprova és la declaració de Terri Maureer-Carter, la qual treballant com a mecanógrafadels jutjats durant el judici va escoltar deboca del jutge "Sí, els ajudaré a fregir alnegre" referint-se a Mumia.

Durant aquests últims 25 anys de condemnala mobilització popular ha esdevingut un fac-tor fonamental per frenar la seva execució. Ésper això que fem una crida a la solidaritatactiva i a exigir la seva immediata llibertat. Usanimem a participar a la concentració deldijous 17 de Maig a les 19h a la Plaça St.Jaume de Barcelona.

Per la llibertat d'en Mumiai contra la pena de mort!

Judici contra Mumia Abu-Jamal

St. Celoni, gener 2007

Comissió del 5 de gener-MHM 7-I-2007

M

! Mumia Abu-Jamal.

// 18

bans em deies que elteu pare ja era unapersona d�esquer-r e s . . .El meu pare no va

anar mai a l�església, per aixòens van fotre fora de ViladomiuVell. Portava la comptabilitat dela cooperativa de cal Basacs, enaquells moments els dissabtesi els diumenges, quan teniatemps lliure. La cooperativa vaanar creixent i va arribar unmoment que necessitaven unajudant per l�home quedespatxava al taulell. La junta liva demanar al meu pare si espodia quedar amb un sou fix.Quan això ho va presentar aldirector de la fàbrica deViladomiu Vell li van dir que simarxava ell, havíem de marxartots i el meu pare va sospesarles dues coses i va dir: �si hemde marxar, marxem�.

Llavors veu venir a viure deViladomiu Vell a Gironella?No, a Cal Bassacs, al carrer santMarc (les cases barates).

I llavors tu quan vas començara treballar?Jo vaig començar a treballar alTros Nou com a ajudant decarda. A Cal Bassacs i haviadues fàbriques, el Tros Nou i elTros Vell que li deien. Jo tenia17 o 18 anys. Ja haviacomençat a treballar als 12anys. El sou, el donava a casa illavors feia feinetes per treurealgun diner per mi.

Això devia ser cap al 1934...Sí, llavors ja va ser l�any 34,quan els fets d�octubre. Jorecordo que vam tenir unareunió a la Font del Balç i allà hihavia republicans, els de laCNT, trentistes... Hi érem tots ivam acordar els de la CNT, defer un sabotatge a una líniaelèctrica que anava d�aquí deCal Bassacs a Casserres. I lla-vors va resultar que van agafara tots els homes d�esquerra, elsvells i els que vam més o menys�treballar� en aquests no ensvan dir res.

I el 19 de juliol com elr e c o r d e s ?Jo no estava a Gironella, estavafent la sega i ja passava perFrança. Llavors en saber que hihavia hagut l�aixecament vaig

tornar a Gironella i vaig marxarvoluntari amb la Columna anar-quista Terra i Llibertat. Vammarxar una centúria peròdesprés quan vam arribar aBarcelona tota l�EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC)va tornar aquí i ens vam quedarels de la CNT i vam continuar ala Columna Terra i Llibertat. Enaquells moments en aquí hihavia un tal Viladomiu que erael cap del grup i un tal Ester de

Berga que es veu que portavenla columna i són ells que méstard, això ja va ser al 37, quanel govern va cridar ja lesquintes (militaritzar lescolumnes) com que aquí havienfet la col·lectivitat em van dirque em necessitaven i vaigtornar a Gironella i vaig trebal-lar uns mesos entre CanGironella i Can Gerri que erenles dues col·lectivitats que hihavia i d�allà vaig anar a laquinta del 38 com un soldatras. A finals de l�any 37 vaigpassar a formar part de la 29divisió batalló de Carlos Marx,com a corneta.

Sota control comunista...Sí i allà em vaig trobar amb unxicot de Sabadell del PartitObrer d�Unificació Marxista(POUM) i havia estat voluntari ala 29 divisió i que quan el gov-ern de Negrín va guanyar la vadissoldre dient que el POUMera una organització feixista.Allà com que sabíem tocar latrompeta ens vam fer cornetes.Vam estar potser dos mesos a

Tàrrega fotent instrucció finsque tant jo com l�altre com quehavíem estat voluntaris al frontpodíem fer una demanda perser comissaris polítics perl�exèrcit. Ens faltava un dia odos per anar a Pins del Vallèsque hi havia l�escola general decomissaris i al veure queanàvem a sortir com a comis-saris van dissoldre la compa-nyia, ens van fotre a l�Alt Aragóa mi a una companyia i a ell auna altra, amb fitxes de queérem feixistes eh! perquè joestava fent guàrdia de nit a lamuntanya i hi havia un sargen-to que m�estava apuntant amb

un mausser, i a l�altre el vanassassinar. Després jo quanvaig demanar una mica d�in-formes em van dir: �callaperquè n�hi ha per tu�.

Allà vaig estar fins que lafamosa 43 divisió que vaquedar encerclada a lesmuntanyes d�Aragó i teníemtres divisions contra nosaltres iallà no ens van poder fer maires fins que l�ordre de formar i

cap a França, vam travessar lafrontera i vam tornar a entrarper Figueres, aleshores es vadividir la divisió, uns cap al�Ebre i uns altres es queden ala reraguarda, vam a Sallent. ASallent i havien fotut unametralladora a d�alt i hi haviauna palanca per travessar el riui hi havia un oficial �maño� ambmi, jo dic me�n vaig d�aquí queaixò ja s�acabat i diu: �anem,anem�. Tots dos vam fer parel-la fins que vam agafar un camióamb la pistola a la mà i ens vanportar fins a Vic i d�allà ja ensvam espavilar, jo vaig entrar ala frontera per un poble que es

diu sant �Llorenç de Cerdans�.

Vas passar la frontera ambaquest �maño�?Sí, vam estar 8 dies dormint enun prat. Un fred que fotia queens vam llevar un dia hi havia25 centímetres de neu i allà ensvam revolucionar i els france-sos ens van ubicar a l�església.Ens donaven molt poc menjar,que solia ser carn bullida i unté. La gent passava gana, hihavia brutícia i teníem diarrees.Després ens van portar a SetFons, vam ajudar a fer els bar-racons, i ens vam agrupar encentúries, però si érem vuitantadèiem que érem cent i així ensdonaven més menjar. Entredesembre de 1939 i gener de1940 em van deixar lliure juntamb cent persones més. Ensvan donar feina a una empresaal costat de Paris (vora el riuYonne). Allà hi vam treballarfins l�ocupació alemanya deParís (juny 1940) en que vamanar cap al midi.

Vaig anar a vora Toulouse a unpoble que es deia Aussonne, ides d�allà anàvem a treballar aToulouse amb una bicicleta.Estant a Toulouse em vaigcasar amb la Isabel.Vam demanat a la Junta deAuxilio a los RepublicanosEspañoles (JARE) de París peranar a Amèrica, a l�Uruguai ivan tardar tres anys a donar-nos l�entrada legal. Ens vandonar els papers i marxàvemde França l�any 1951 iarribàvem a l�Uruguai al 52.Allà vaig treballar 30 anys elferro a una empresa francesacom a encarregat. Al 1986 vaigtornar a Gironella. Allà hi tinc laneta que és professora.

Com veus el panorama actual?L�any 1931 van proclamar unaRepública feta per no republi-cans i durant la Transició vapassar el mateix, els qui la vanfer no eren demòcrates. Pel quefa el moviment llibertari veigque a Berga està pujant peròtrobo que es estrany que aGironella que havia sigut tantimportant no es vegi gairea c t i v i t a t .Salut company i fins sempre!

Berga, gener 2007

Centre d�Estudis Josep

Ester Borràs

A

Ha mort Jaume VallsDurant aquesta primavera (a l�abril) ens ha deixat el nostre amic i company Jaume Valls (Gironella 1917-2007) un vell militant dela Confederació Nacional del Treball (CNT) dels temps de la República i la Revolució Social de 1936 a Gironella.Vam xerrardiverses vegades, al principi per entrevistar-lo, després perquè sí. Era un lector apassionat, també d�aquesta publicació i un lliber-tari d�una peça.Al número 23 de el pèsol negre vam publicar una entrevista amb ell que ara reproduïm aquí per recordar-lo ihomenatjar el nostre amic i company d�idees i de lluites. Salut Jaume, que la terra et sigui lleu!

Actualitat / Entrevista

# Jaume Valls durant l�entrevista.

ot i que cada casa és un món,generalment una part consi-derable de la vida de les per-sones transcórrer al cor de

les unitats socials a les quals donem elnom de famílies (unitats domèstiques).Aquesta ens acull al néixer i ens trans-met moltes de les pautes de conducta

que haurem d�acatar per convertir-nosen membres de ple dret del grup princi-pal, la societat. Les denominacions defamília nuclear, família elemental o famí-lia conjugal són les més utilitzades i lesmenys adequades ja que semblen impli-car que aquesta forma de família consti-tueix l�element bàsic del que totes lesaltres en seran variants, almenys dinsdel que es coneix com a occident. Almeu entendre la denominació més acu-

rada seria la de família monògama inde-pendent. Deixant enrere les acotacionsterminològiques subjectives, la realitatés que malgrat haver canviat i manifes-tar-se en alguns casos falsament com ano heteronormativa, la família continuasent una estructura de control, part inte-grant i condició sine qua non de l�Estati la societat patriarcal. Vivim en un mónliberalitzat on és més lliure el capitalque les persones, i on conceptes tan uti-

litzats com aquest, el de llibertat, esconfonen i deformen massa sovint. Enaquest context doncs, la família és l�en-llaç entre l�estructura econòmica de lasocietat i la seva superestructura ideolò-gica; adherint inexorablement a cadas-cunx de nosaltres el seu tarannà reac-cionari. Per la seva pròpia forma i perinfluència directa transmet les idees iactituds que sostenen l� status quo capi-talista, sense deixar enrere que per l�es-

tructura sexual de la qual neix i que almateix temps reprodueix, la famíliaexerceix una influència directa sobre lasexualitat dels nenxs i futurs adultxs.

La família nuclear sota diversesformes és el grup més«útil» que la societatpatriarcal occiden-tal ha calculatper perpetuarel sistema ia q u e s t acompleixq u a t r efuncionsvitals perla conti-n u ï t a tsociocul-tural �func ionss e x u a l s ,reproducti-ves, acultura-tives o educati-ves i econòmiques-que cap altra institu-ció ha pogut complir ambla mateixa eficiència. D�aquestamanera la família és la «trinitat occiden-tal més antiga», la que ha sobreviscut amés adversitats que cap altra institucióhumana i la que continua sent un delspilars econòmics pel seu caràcter deproductora-consumidora.Amb el parany del matrimoni monògam

i a través de la idealització del conceptede parella, la vida es converteix en unalluita i una competència per la propietatde coses i persones. I és que potseraquesta és una idealització necessària

per a la supervivència emocio-nal? Coneixent doncs

la seva omnipresèn-cia i tenacitat

justament perl �e f i càc ia

amb quèc o m -p l e i xaques-t e squatref u n -c i o n sinterre-l a c i o -nades ,

quina ésla via per

d e s p r e n -dre�s de tots

aquests anhelsque de vegades

se�ns presenten com anecessitats creades? Amb

tot, dins d�una estructura on obeir és boi reprimir-se també caldria deconstruir el«pensament únic» reflexionant en lesmúltiples cares del «mal» i, sobretot, enles cadenes que tenim interioritzades.

Després de dos mesos de reformes,aquest dissabte 21 d�abril s�ha inaugu-rat la ZTA Banzai amb una jornada plenad�activitats i encontres. La plataformapopular contra el Pla Caufec ha estat laprimera xerrada que ha tingut lloc almatí . Els interessos de la promotoraSACRESA han posat en comú el planteja-ment de les lluites contra l�especulacióurbanística, ja que l�esmentada cons-tructora no només és la principal prota-gonista del ara anomenat projecte Portade Barcelona a Esplugues de Llobregat,sinó que també és la responsable del

projecte La fàbrica nova de Manresa.Després d�un dinar al carrer, on van par-ticipar-hi una trentena de persones, vancontinuar les xerrades amb la presenta-ció de la campanya �Està tot fatal� i elscasos del Juan i la Núria. A més a més,durant tot el dia va haver-hi parada dematerial contrainformatiu i jornada deportes obertes al Banzai. Amb la ZTABanzai, juntament amb el CSO LaTremenda i el CSO Valldaura, ja són tresels centres socials ocupats amb els quecompta la ciutat de Manresa.

Manresa, abril 2007

Columna clitoriana

T

L�eix del mal és monògam??

Inauguració del Banzai

Aquesta tarda, mentre m�esperava al Punt d�Atenció a la Donaper sotmetre�m a la controvertida revisió ginecològica marcadaara per les autoritats cada tres anys, escoltava com una donaparlava amb la seva filla adolescent embarassada. La mare inten-tava transmetre a la seva filla el deure matern que tenia com adona. De cop a mi m�ha vingut al cap la capçalera de la mani-

festació del passat juny que convocà el Foro Español de la Famíliaa Madrid: �La família sí importa. Por el derecho a una madre y aun padre. Por la libertad�. Seguidament he començat a pensar enla meva pròpia família i concretament en quines coses es con-necten entre tots aquests casos.

// 19

Antipatriarcal

Actualitat /Okupció

# Xerrada presentació de la cam-panya ESTÀ TOT FATAL, al Banzai.

ada any contem-plem com el nombrede tortures i mal-tractaments perpe-

trats pels cossos policials essegueixen reproduint malgratles constants denúncies realit-zades per organismes comAmnistia internacional o pelmateix Relator Especial per ala Qüestió de la Tortura de lesNacions Unides, Theo vanBoven. Una pràctica que afectano només a persones que for-men part de col·lectius del'àmbit contestatari i anti-capi-talista, sinó que s'extén a totapersona sensible de ser repri-mida.I malgrat tot, veiem com lainmensa majoria de les denún-cies esgrimides resulten arxi-vades, que els imputats pertortures acaben absolts, o queels pocs condemnats peraquests delictes se'ls hi otorgal'indult. Cada any veiem, endefinitiva, com la impunitat dela què gaudeixen els cossos iforces de seguretat de l'Estatsembla que sigui infinita. Icrec que és bo preguntar-nosles raons que fan que això suc-ceixi. Per què desxifrar elsmecanismes que permeten (iper tan perpetuen) aquestaimpunitat ens pot servir nonomés per posar fre i denún-ciar la pràctica de la tortura,sinó per erosionar la imatged'aquesta democràcia que tanmal està fent. En primer lloc podríem enten-dre que hi ha un factor històricque fa que la impunitat esde-vingui en certa forma un fenò-men hereditari. La històriarecent d'Espanya ens recordaconstantment l'existència d'unpassat dictatorial i d'una tran-sició marcada pel pacte socialentre "les dues Espanyes".

L'entrada de la democràcia vin-gué acompanyada de la ine-xistència d'un canvi real en lespràctiques policials, degut enbona part a la por de les auto-ritats polítiques de fer front aun lobby policial que podriaapostar per un cop d'estat.Lluny de posar fi de socarrel alproblema de la tortura i laimpunitat, l'èlit dirigent apostàper realitzar una mera opera-ció de maquillatge. Provad'això fou el manteniment debona part de la plantilla poli-cial franquista (amb una fideli-tat cap a la nova democràciarealment dubtosa), amb reco-neguts torturadors inclosos.En certa manera, els torturatsactuals són víctimes dels vesti-gis de la dictadura.Un segon factor que ha ajudata implantar aquesta impunitatés sense cap mena de dubte elresultat que produeix la pràcti-ca de la tortura: la instauracióde la por. En aquest cas, parla-ríem de la por de les víctimesa denúnciar els fets. Una porque vindria explicada tan perles possibles represàlies quees podrien produir, siguin enforma de pressió policial(seguiments, trucades anòni-mes, amenaçes...), siguindonades per una pressió decaire més legalista (denúnciaral torturat per algun delicteque no ha comès). La duresad'haver d'aguntar un procésjudicial llarg i feixuc (haventde reviure tot de records difí-cils d'oblidar) podrien entrarperfectament en aquest apar-tat. Així doncs, ens trobemque bona part dels afectatsopten per no denúnciar lapràctica de la tortura.Un tercer factor que ens potsemblar irrisòri però que sensdubte té la seva importància,és la realitat que avui en diatirar endavant un procés judi-cial té un cost econòmic quemoltes de les famílies afecta-

des no poden sufragar. La naturalesa injusta del siste-ma judicial actual, que parteixdel principi de que les declara-cions dels policies tenen unplus de validesa que no tenenels ciutadans de base, esdevin-dria un possible quart factor.Les dinàmiques internes delsdiferents cossos policialstambé potencien aquestaimpunitat. Unes dinàmiquesmarcades sobretot per un cor-porativisme exorbitat propi-ciat per les pors dels cossos auna societat que veuen com apotencialment delictiva i quesenten socialment allunyada.Un corporativisme que es tra-dueix en el cas de ser denún-ciats per tortures en l'encobri-ment dels "companys i com-panyes". "Per què un cop potser un altre el què seu a labanqueta dels acusats, peròd'aquí a un temps pot ser quesigui jo el què hagi de fer fronta una denúncia". Hem d'enten-dre el paper que juga aquestcorporativisime, i no hem d'o-blidar que els pocs funcionarisque s'han atrevit a denúnciar acompanys i companyes per lestortures que han comès, hanestat objectes de "mobbing" ala feina, sent en bona part delscasos amenaçats i veient reter-dada la seva escalada dintre elcos policial.Un sisè factor provindria de ladificultat de trobar proves quecorreborin la versió de la per-sona afectada per les tortures.No hem d'oblidar que els llocson es produeixen les agres-sions solen ser lluny de la llumde la vida pública (dintre elscalabossos, les sales d'interro-gatoris, furgones policials,...)En aquesta línia, la manca decàmeres de video-vigilància ales comissaries, l'aplicació deperíodes d'incomunicació alsdetinguts o la complicitat exis-tent entre metges forenses ipolicies, esdevenen els meca-

nismes perfectes per manteniraquesta impunitat. El setè factor, que podríemanomenar de caire polític, pro-vindria de la por de la classepolítica governant a denúnciarl'existència de la tortura sotael seu mandat. La por a què lesformacions de l'oposició tre-guin un rèdit polític de lasituació. La por a posar-se encontra uns sindicats policalsamb un poder potent quepodrien girar-se en contra del'administració; que podrienpressionar encara més denún-ciant la precarietat del cos oque partint de l'abundantinformació de la què disposen,podrientreure ala lluma l g u n sd r a p sb r u t sdels par-tits polí-t i c sg o v e r -nants. En lam a t e i x alínia, nohem d'obli-dar l'enormeresponsabili-tat que tenenels políticsen la perpe-tuació de lat o r t u r a ,a f i rman tcada copque esprodueixalgun casdif íc i lmento c u l t a b l eque es trac-ta d'un merfet aïllat. I l'últimfactor quehe pogutdiscernirté a veureamb el

paper que la societat civil jugaamb la problemàtica de la tor-tura. L'existència de sectorsrecalcitrants però significatiusque defensen indirectamentaquesta pràctica dintre lasocietat espanyola actual, lainnocència d'una població quecreu que la pràctica de la tor-tura és cosa del passat i laincapacitat de la disidènciapolítica d'organitzar mecanis-mes de suport a les víctimes ide denúncia de la tortura prouefectius, fa que tots i totesnosaltres siguem en certamanera co-responsables d'a-questa xacra de difícil erradi-cació.

A l�agüait amb els abusos de poder

Explicacions possibles d'unaimpunitat aberrant:

// 20

CManresa, abril 2007

Prou impunitat


Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:[email protected]

Didàctica// 21

graïments i aclari-ments. Abans de tot,vull agrair de tot corles difusions espontà-

nies de l�article i les respostesque ha rebut aquesta defensa dela tesis sobre elMetropocentrisme. La propostaanalítica ha rebut dures críti-ques, però penso la incidènciaque l�article a tingut que és unelement per tal de valorar la sevaincidència. Tractaré de ser, enaquesta resposta, menys provo-cador, perquè l�esperit que guial�anàlisi es, sincerament i profun-da, de desig aglutinador. Esperodoncs que la crítica no aixequiampolles ans al contrari, que ser-veixi per aprofundir en una anà-lisi de rigorosa actualitat i d�im-portància crucial. Tot debat, si esfa amb ànim de diàleg es positiui enriquidor. I el moment deresoldre algunes de les qües-tions que es plantegen, és ara.També, abans de començar, vol-dria demanar perdó a la gent deBarna (noieta anarquista i altreg e n t

que també em consta) que espugui haver sentit dolguda. Novoldria desestimar la lluita de lagent que sobreviu a la capital.Algú deia que �la terra alliberadaes la terra que trepitja una per-sona alliberada�. En aquest sentités evident que hi ha espais plensde màgia i resistència a Barna.Però vull remarcar que el metro-pocentrisme no es refereix apersones o a espais, sinó adinàmiques. A banda, quan mésdifícil la lluita, més mèrit té...Amunt les que lluiten a lesentranyes de la bèstia!

Les dues crítiques teòriquesPel que fa en Hiram Gascoigne,en primer lloc critica la tesimetropocentista en funció delsseus postulats �geografistes�. Iem pregunto estranyat: elsespais no influeixensobre maneres, dinàmi-ques i estils de vida?Sobta molt que esdefensi aquesta idea,que per altra banda s�opo-

saria a tota la tradició de la críti-ca radical al urbanisme. Pot serpossible que la ciutat no formipart d�una estratègia de controlsocial que afecta a molts aspec-tes de la vida social, les tensionsi les resistències? Com explicardoncs l�eixample, una �banlieue�,un suburbi, un barri dormitori?No hi ha hagut estratègies urba-nístiques per aïllar la nova classeobrera urbanita? Per altra banda:no ens ha d�importar que facinuna metròpoli a Manresa, perexemple, perquè, tan per tan, ladinàmica metropolitana no esintrínsecament dolenta? Pensoque la resposta a aquestes pre-guntes és molt menys obvia delque Hiram planteja.

De totes maneres, i convençutque la veritat es troba entre dosdiscursos, probablement hi hagimoviments en les dues direc-cions: les dinàmiques socialsdeterminen el territori, alhoraque el territori configurat deter-

mina dinàmiques socials.

L�altre crítica, sobre la que m�es-tendré una mica més, respon a lavisió dicotòmica ciutat/camp,que se suposa que l�anàlisimetropocentrista imposa.

En primer lloc dir que tinc serio-sos dubtes sobre aquesta prohi-bició anatèmica a la dicotomia. Elproblema dels sistemes d�anàli-sis, els mètodes de classificació,les generalitzacions en les duali-tats i la relació amb la realitat...son llargs i complexos i tampoctoca entrar-hi ara. El que si vol-dria aclarir és que no es potescriure res, ni pensar res, iencara menys un article (és a diramb ànim sintètic) sense passarper determinats recursos analí-tics. El fons del seu article tam-poc se n�escapa: la mateixa divi-sió metropocentrisme sí, metro-pocentrisme no, cau en aquestalògica. I això s�accentua si el quees vol fer és construir una pro-posta analítica, enlloc de limitar-

se a la crítica. Tota propostapassarà irre-

meiablement per aquesta neces-sitat en algun moment. El llen-guatge propositiu necessitanombrar, classificar, distribuir,intercanviar, generalitzar i enaquest sentit, trair la muda natu-ra. Dit això, cal puntualitzar. Part dela proposta analítica del metro-pocentrisme, és cert, es basavasobre una dicotomia. Però no dela dicotomia camp/ciutat, sinósobre la del centralismeintel·lectual i cultural de la ciutatenvers la realitat perifèrica (cul-tural i intel·lectual). La crítica almetropocentrisme s�oposa al vicid�adquirir i acceptar el predomi-ni dels valors -culturals,intel·lectuals, teòrics, estètics-que provenen de la ciutat.Desenvolupada aquesta idea latesi metropocentrista llegeix quela divergència entre col·lectiusrespon a aquest predomini.Sense entrar en exemples con-crets de la nostra comarca iarreu, vull insistir sobre aquestfet que és realment un del puntscentrals de la tesi exposada.

( continua a la pàginasegüent )

Segon esborrany en defensa delMetropocentrisme

Abril, 2007

Convers eremita

A


Circ músical deambulantContacte: 692 76 22 19.

// 22


Didàctica

ist des d�un barri de la metròpoli barcelonina que sucum-beix a l�aparador, a la societat de l�espectacle i al consumcompulsiu, trobo cartesianament exacte la crítica al metro-pocentrisme publicada al pèsol negre, rebuda aquí com una

onada d�aire fresc en elevades dosis. Tanmateix, interpreto com abso-lutament desencertades i descontextualitzades les crítiques que harebut.

La ciutat, l�espai urbà, la lògica esclafadora del Poder, el pitjor que haesmicolat i destrossat �i on rau part de la seva victòria en aquestsdies� és el vincle social, el sentit comunitari i les relacions socials. Elcontrol social i la vigilància permanent a la ciutat també han esclataten metàstasi. I celebro, perquè ho tasto cada cop que m�escapo, quela contracultura a comarques és ben diferent en els espais dissidents.Respecte mutu, suport mutu i solidaritat, amb totes les sanes dis-crepàncies i diferències matisos que es vulguin: que és el que us faninerradicables en la lluita, inassumibles pel sistema �inintegrables, sivoleu� i incomprensibles per a les policies que guaiten per l�espiera.Pluralitat dissident però unint forces. Assumir que el medi i l�entorncondicionen les lluites i les militàncies no és determinisme. És purarealitat. La banlieu esclata per les condicions de vida concretes, laKabilia argelina per asfíxia policial, Berga per els fets que envoltenl�assassinat de l�Isanta. Les condicions a comarques, malgrat aquestamaleïda centralitat barcelonina que tot s�ho empassa, són sens dubtemolt millors, permeables en el social, properes, quotidianes. La ciu-tat, en la vella contradicció camp-ciutat, és l�estimat anonimat. Peròmireu la reacció per la mort de l�Isanta i la mort d�en Roger. El que fadiferent una i altra reacció �massiva una, simbòlica l�altra- és la purarealitat i el teixit social, relacions comunitàries arrelades que és el ques�està esmicolant a Barcelona via institucional, via policial, via indivi-dualitzar-ho tot.

Sempre va força bé saber amb quines cartes juga l�enemic i em jugoel no-res que tinc que �ells� juguen a la ciutat sotmesa i controlada acada cantonada, a l�atomització ï aïllament de la dissidència comestratègia, per imposar els seus designis.

A comarques, ho tenen força més complicat. I no idealitzo res: sim-plement que �les condicions de lluita� son diferents. I si em diguessinque cal escollir un �camp de batalla�, crec que hi ha moltes més pos-sibilitats de reconstrucció col·lectiva, reafirmació comunitària i reforçdel vincle social a comarques que a una ciutat com Barcelona, on latriada Ajuntament-LaVanguardia-La Caixa s�encarreguen amb eficientpuntualitat que mai passi res. I si passa, carregar-s�ho en dos minuts.

Ànims i forces i llenya al capital (in) isme, que també fa mal en els nos-tres somnis en xarxa, lluites descentralitzades i dissidències horit-zontals.

El vincle social, les comar-ques i la ciutat podrida

Barcelona, abril 2007

Un de barri

V

( ve de la pàgina anterior )

Crec que les diferències entrepersones amb bones relacionspersonals no son teòriques,sinó referencials. No estem a laprimavera del trenta sis i lesdiferències entre anarquistes icomunistes no responen la lescauses del segle passat: tenimuna altra realitat. No és la neces-sitat política la que generaaquestes diferències, sinó unaherència històrica, referents alsque nosaltres només hem pogutarribar a través dels llibresd�història. Qui hagi viatjat unamica (políticament) sap que degent maca, n�hi ha en tots elscol·lectius i de dròpols també.Però n�hi ha prou que hi hagi undesaprensiu perquè es rebutgiun col·lectiu sencer. I de vega-des és pitjor: és rebutja una per-sona pel sol fet de pertànyer aun col·lectiu. Això té un nom iés diu prejudici. Això, afortuna-dament, a Berga no passa. I lacrítica metropocentrista apostaper la tesi que es tracta d�unprejudici alimentat per les rela-cions socials que es donen a lesmetròpolis, on les veïnes no esconeixen, son veïns però desco-neguts. No vol dir que no hi haprejudicis al món rural, faltariamés, sinó que es tracta d�unprejudici polític fruit del centra-lisme cultural metropolità.

Malgrat tot plegat, aquestspunts tenen poc a veure amb laqüestió central, en els que capdels articles crítics a gosat pene-trar. Recordarem que:

�El metropocentrisme és; en pri-mer lloc; el fet que tot succeeixia la metròpoli.� (Referint-se a latendència del Pèsol a derivarsobre noticies de Barna); �Elmetropocentrisme és, en segonlloc, el fet que no hi hagi des-plaçaments cap a poblacions decomarques quan s�hi donenactivitats festives, alternatives opurament polítiques�; �El metro-pocentrisme és, en tercer lloc,un problema sociopolític quecaldria corregir. La lluita fratrici-da entre els diferents movi-ments antagonistes a la societatde mercat.�

Trobo que les respostes aaquestes qüestions centrals,clares i de dramàtica urgènciano han estat donades. Aquestfet alarmant, de rigorosa actua-litat, és un tema tan necessarid�abordar com incòmode.Ningú hi ha volgut entrar a fons,però aquesta és la veritableqüestió. I no es casual que elque és central en l�anàlisi metro-pocentrista ha estat deixat debanda.

Proposta que sorgeix arran del�anàlisi del metropocentrisme:Per apartar tot tipus de dubtes,farem una proposta que es potconsiderar una continuació dela proposta crítica al metropo-centrisme, una proposta inspi-rada en el comunicat de (com amostra que tot prejudici esrebutjable i que a tot arreu hi hagent que tracta de superar malsendèmics) de metròpoli:

(http://www.lahaine.org/index.php?blog=2&title=nueva_oku-pacion_en_madrid_cso_milano)

Propostes per a la unitat d�acciósobre l�eix de resistència:

Anticapitalisme i oposició, pertots els mitjans recolzats perassemblees populars, a l�estatburgès; Moviment en defensade la dignitat dels i les traballa-dorxs; Antipatriarcat;A n t i m o n a r q u i a ;Antiimperialisme; Radicalitzacióde l�ecologisme.

Propostes de la unitat en lacoordinació sobre l�eix estratè-gic :

Acció directa; Assemblearisme;Recolzament mutu; Coordinaciópolítica en la lluita contra l�aïlla-ment, eina essencial a la repres-sió, que des de fa més de cin-quanta anys ha entès que abansde reprimir cal aïllar socialment.Prestar una especial cura a res-pectar les estratègies empradespels col·lectius afins; Difusió;Debat, reflexió i autoformaciócom a eina essencial per a lli-mar constructivament les dife-rencies de manera enriquidora, ien espais privats. Amb el degut

respecte cap a les diferènciesteòriques de referència i lesopcions estratègiques. Cal jutjarla gent pel que fa, no per lesseves referències teòriquesdicotòmiques (aquí també) idecimonòniques.

A la recerca de l�espai comú

Dit això, és preferible militaramb certes persones vinculadesal cristianisme oposat a la tortu-ra i d�injustícia (teòlegs de laalliberació que han pagat ambla vida el seu compromís) queamb anarquistes i independen-tistes que l�única lluita a la queson fidels és la de trobar un gra-met de glòria del dissabte a lanit. Hem de lluitar per la recercad�un espai COMÚ. La recercad�allò comú farà que actualit-zem els referents teòrics i femnosaltres teoria. Sobre la rique-sa de la nostra herència teòricasingular, la nostra obligacióintel·lectual és fer-nos una teo-ria a mida de la nostra realitaten recerca d�allò comú. Encaraque sigui pel companyerismeque ens uneix. Generar espaiscomuns, teoria comuna treballcomú. Resistència. Coordinació.

En al·lusió a aquesta lluita fra-tricida entre col·lectius anar-quistes i independentistes, ungeni anònim va escriure sobreuna paret en la que es creuavenacusacions: �Tristos els tempsen els que és més fàcil trencarun àtom que un prejudici�...

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: [email protected]


C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

Presons// 23

article primer de laDeclaració contra latortura adoptada perl'Assemblea Generalde Nacions Unides, el9 de desembre de

1975, diu així: "Para los fines deesta Declaración, tortura signifi-ca todo acto por el cual se infligeintencionadamente un intensodolor o sufrimiento físico o men-tal a una persona, por o a insti-gación de un funcionario públi-co, para fines tales como obtenerde ella o de una tercera personauna información o confesión,castigarla por un acto que hacometido o intimidarla a ella o aotra persona...".

Espanya es va subscriurevoluntàriament el 1987 a laConvenció de les Nacions UnidesContra la Tortura: des d'aquestmoment els seus governs estanobligats al seu compliment i aprocurar que els tractes tortura-dors, inhumans o degradants noes produeixin ni aquí ni, en lamesura del possible, en altresllocs. Però cada any, cents dedenúncies de tortura es formulena l'Estat, principalment per per-sones detingudes sota acusacióde terrorisme o per raons racis-tes i xenòfobes, i també per per-sones preses.

Les condicions de vida en el con-junt de les presons espanyolesaixí com la política penitenciàriaque s'aplica en aquestes institu-cions no permet que es complei-xi el punt de la constitució de lareinserció social de les personesempresonades. Des de l'adminis-tració penitenciaria el discurs dela rehabilitació segueix vigent,tot i que la realitat ens demostraque en la situació actual, aquestapretensió no és més que unaretòrica racionalista i humanista

per a legitimar el sistema penal ipenitenciari. L'objectiu, en canvi,que sí que es compleix plena-ment en els establiments peni-tenciaris espanyols és la retenciói custòdia de les persones pre-ses. La política penitenciàriaactual s'encamina, doncs, almanteniment de l'ordre a l'inte-rior dels centres de reclusió.

La tortura aplicada a les perso-nes detingudes i preses té l'ob-jectiu d'infundar terror i paralit-zar. S'intenta crear por, que s'au-tocensurin els actes, que la porarribi a intimidar o inhibir a lapoblació, i sobretot a les perso-nes que es troben en estreta rela-ció amb la persona detinguda oempresonada. Així, la tortura ésuna de les formes més directesperò també més brutals que unEstat té per acabar amb les per-sones que no els interessen, tor-tura com a pràctica política, ins-titucional. Pràctica que ha d'en-tendre's i analitzar-se juntamenta altres mitjans repressius ambels que camina de la mà. Peròtambé en la seva interrelacióamb mitjans no coercitius utilit-zats sobre tot en els anomenatsEstats de Dret: per una banda,tenim l'existència de mitjans jurí-dico-legals que no només possi-biliten, sinó que tendeixen apotenciar la pràctica de la tortu-ra; per un altre, es troben els mit-jans de comunicació, vehicles detransmissió de la ideologia delpoder i de la formació d'opinió.Tots dos instruments que es tor-nen imprescindibles per a justifi-car una pràctica aliena als dretsque diuen defensar.

Ara mateix, les modificacionspenals i penitenciàries s'estanproduint dintre d'una nítidatendència involucionista en rela-ció amb el respecte als drets deles persones penalitzades, trans-formant-se en un instrumentmenys útil per a fer valer els

drets i garantir la protecció iseguretat de les grans majoriessocials marginades; i el que ésmés greu, convertint al dretpenal en una eina cada vegadamés eficaç per a defensar elsinteressos de l'Estat, sovint parti-distes, en funció de les novesdoctrines de la seguretat euro-pea.

El marc legislatiu actual en matè-ria de control penal, porta ambell la institucionalització de situa-

cions de clara il·legalitat que esprodueixen a les presons en rela-ció amb les persones preses méscombatives o inadaptades a lalògica penitenciària. El pes de lacapacitat destructora de lamaquinària penitenciària comptaara amb la regularització deltractament disciplinari de certescategories de presos etiquetatscom de perillositat extrema pera, en funció d'aquesta etiqueta,tractar d'utilitzar-los com a auto-justificació del fracàs del mateixsistema. Els Departaments espe-cials i règims especials FIES(Ficheros para internos de espe-cial seguimiento, DERT a

Catalunya) han donat origen aimportants denúncies, algunesde les quals han portat a judici afuncionaris, directors i responsa-bles de la política penitenciària.Aquests, que eren il·legals, llunyde modificar-se en el sentit d'a-dequar la realitat a la legalitatque seria pertinent en un Estatde Dret, han estat institucionalit-zats mitjançant operacions decirurgia legislativa, actuant aixíels poders de l'estat en la méspura lògica autoritària, és a dir,

adequar la legislacióa la realitat, per aixíinstaurar un estatd'excepcionalitat igarantir la impunitatdels qui transgredei-xen des d'instànciesestatals les lleis esta-blertes.

Sabem molt bé queencara hi ha personesque es neguen acreure que a Espanyaes portin a termeactes de tortura enmans de les forces deseguretat de l'estat. I,encara que algunesreconeixen que algu-na vegada als policieso guàrdia civils se'lsescapa la mà quan

interroguen a perillosos crimi-nals i terroristes, molts nocreuen que la utilització de talspràctiques abominables siguihabitual a les presons i calabos-sos d'aquest país. Moltes d'a-questes persones justificarien latortura en algun cas extrem plan-tejat pels mitjans de comunica-ció. Però la tortura degrada irre-parablement el codi moral de quil'aplica materialment, dels res-ponsables que l'autoritzen i dela societat que l'accepta, explíci-ta o implícitament. Dintre d'ellano caben situacions excepcio-nals. Es aquí on entra en joc ladoble moral, amb el seu instru-

ment principal, la ignorància.Desconèixer no només és conve-nient, sinó fins i tot imprescindi-ble. La societat espanyola no sapres de la tortura. I no sap de latortura perquè no vol saber resde la tortura. Perquè li ve molt béno saber res de la tortura. Com liva molt bé no saber res de pate-res, de racisme, de xenofòbia, depresons, de marginació. No volsaber res de cap mal que no esti-gui en condicions de superar, desuprimir. No vol plantejar-se pro-blemes la resolució dels qualsimpliqui un canvi de criteris,d'estructures, de forma de vida.

Tot això no és molt esperança-dor, ho sabem, però no creiemque per amagar-ho guanyemgran cosa. Denunciar la torturapracticada pels servidors de l'es-tat és, denunciar la hipocresiadominant, les bones condicionsque són la gasolina ideològica del'ordre social. Perquè la torturano és una disfunció dels sistema,sinó una de les moltes i variadesarmes que té per defensar-se.

Durant el mes de desembre esrealitzen diferents marxes imanifestacions a les presonscatalanes. A Brians el dia 20, sor-tint des de la plaça de la vila deMartorell a les 11h. I el dia 31 ales 12h a Wad-Ras i a les 19h a laModel.

Lleis, presons, tortura i doble moral. La política de la por

Igualada, abril 2007

Lola

L�

// 24

Presons

e llamo RafaelMartínez Zea,secuestrado en laactualidad en elcentro de extermi-

nio de Badajoz (M-4). No os voya contar todas las represaliasque estos carceleros llevanhaciéndome por lo menosdesde el año 2000, debido aque os aburriría demasiado.Pero sí que os voy a contar loque me viene pasando con misestudios �1º de Bachilleratoartístico� desde sep-oct del año2006.Desde que comenzó elcurso, o desde que me matricu-lé, vengo reivindicando, a tra-vés de instancias triplicadas,tanto a la Jefa de estudios (MªSol) como al �coordinador deestudios � (Luis) y al �Directorde este centro, los textos ymateriales que uno necesitapara llevar a cabo los ejercicios,para posteriormente examinar-se y así sacar de aquí algo deprovecho (si es que se puedesacar algo de provecho enestos centros de exterminio).Loque mi persona solicita es bienfácil. Bueno, primero, expone-os las asignaturas quetengo:Literatura, comunicaciónaudiovisual, Filosofía, inglés,sociedad, religión y cultura,volumen I, dibujo artístico ydibujo técnico.Lo primero quesolicité fue un simple compáspara realizar los ejercicios dedibujo técnico. He echado, soli-citando dicho compás, almenos unas 6 o 7 instancias, eincluso (en las instancias)expuse que al no proceder elutensilio de dicho compás, yasea en mi celda, en la escueladel M-4 o en la biblioteca, queme explique (tanto el �director�como el � coordinador de estu-dios�) el motivo legislativo porel cual se me niegadicho�DERECHO! Todo ello, losolicité por escrito, firmado ysellado por este C. P. DeBadajoz a sobre cerrado. Pueshasta la fecha de hoy, por partedel director�.CASO OMISO! Ypor parte del �coordinador deestudios� ese me expone en lainstancia: �El compás no proce-de por motivos de SEGURIDAD�. ¿Qué os parece? ¿Qué creeráeste incompetente que voy ahacer con un compás? ¿Los pla-nos pa� una Prision Break?!Porque otra cosa, poco se meocurre�¿Por objeto punzante

prohibido? Pues el presenteboli con el que escribo tambiéntiene punta ¿Qué harán ahora?¿Quitar todos los bolis del eco-nomato?! Además, con esamisma regla de tres (objetopunzante prohibido) tendríanque cerrar todos los talleres deeste centro de exterminio,debido a que en ellos hay: sie-rras, punzones, martillos,seguetas, puntillas y un largoetc de objetos prohibidos, yencima, sin vigilancia de nin-gún tipo. Es decir, que dentrode los talleres no hay ningúnkarcelero vigilando que nopasa na� con dichos objetos. Ysin embargo, a uno, que lo quemás desea es ESTUDIAR,(sobretodo dibujo técnico) SELO PROHIBEN POR MOTIVOS DESEGURIDAD!! Desde luego�.elMUNDO AL REVÉS!.Pues ahorareivindico que me facilitenTODO lo necesario para llevar acabo mis estudios, que ya no setrata de un solo compás, sinode los siguientes artículos(material).�DIRECTOR�, siendola presente instancia, la 5ª o 6ªque le envío a su persona, soli-citando que me autoricen elutensilio de un simple compás,o bien en mi celda, delante delprofesor del módulo o en labiblioteca, delante de un fun-cionario. A su vez he tramitadola misma solicitud al �coordina-dor de estudios� (Luis) y a lajefa de estudios (Mª Sol) siendoesta profesora la que me com-pró un compás y tres rotringspara usarlo en la escuela delmódulo, resulta que al díasiguiente me dice el profesordel M-4 (Julián) que le han dado�órdenes� para que el pre-sente no use el

compás.Respecto a las instan-cias que le eché, tanto a ustedcomo al �coordinador� de estu-dios, expuse en ellas que meexplicasen por escrito, selladoy firmado por este C.P. deBadajoz, el motivo legislativopor el cual se me prohibe elderecho de usar dichos mate-riales, imprescindibles para misESTUDIOS (1º de BachilleratoArtístico), Pues desde la 1ªhasta la última instancia que leeché a su persona, solicitandolo anteriormente arriba argu-mentado, ME HA HECHO USTEDCASO OMISO A CADA INSTAN-CIA ENVIADA A SU PERSONA¿Por qué este silencio adminis-trativo? Me pregunto yo. Y refe-rente a las instancias que leseché al �coordinador� de estu-dios, me ha hecho caso omiso atodas menos a la última, en lacual me expone lo siguiente: �Elcompás no procede por moti-vos de seguridad.� ¿A qué tipode seguridad se refiere dicho�coordinador de estudios?� O¿Qué se cree que voy a hacercon un compás? ¿Un PRISIONBREAK de Badajoz? Porque si elmotivo por el que el compás noprocede es porque es de objetopunzante, en ello lo primeroque he de reiterar es que con elbolígrafo con el que formulo lapresente instancia (Bic-normal)también es un objeto punzan-te, y, con la misma regla detres, en este C.P. deBadajoz, en casi todos losMódulos existen talleres demanualidades donde en elloshay punzones, cúteres, sierrasde madera, etc. Entonces,¿qué? ¿Cerrará usted

s u s o d i c h o sta l l e -

res de manualidades, donde noexiste ningún tipo de vigilanciadurante el uso de las herra-mientas?.A su vez, le expongoque el presente ya ha suspendi-do la 1ª evaluación de 1º deBachillerato Artístico por faltade material y textos. Por ellosolicito los siguientes materia-les (numerados) y textos;1º Uncompás2º Rotuladores detodos los colores3º Plastilinade todos los colores4º escayo-la5º grafito6º lápices de car-bón7º tinta china de todos loscolores8º Formatos: A3, A4, A5y A69º palillos planos de dien-tes10º diversos pinceles11ºtexto de dibujo artístico12ºTexto de volumen ITodo lo soli-citado son materiales y textosimprescindibles para que elpresente pueda realizar (dentrode su capacidad) los ejerciciospara SUS ESTUDIOS.En defectode no concedérmelos, leexpongo 2 cosas; que estáusted infringiendo la políticalegislativa y penitenciaria, lacual es: Rehabilitación,Reeducación, Reinserción y laResocialización de la personapresa.Y lo segundo que le noti-fico es que mi persona, desdela fecha de hoy se acoge alderecho de iniciar una HUELGADE HAMBRE Y DE PATIO, hastaque vea por sus propios ojos,todas las instancias

autorizándometodo lo

anterior solicitado y hasta queel presente vea ante él TODOLO QUE HA SOLICITADO.Sinmás que comentar por ahora,por el Anarquismo, por laAutogestión, por la VERDADE-RA igualdad de derechos legis-lativos, por la igualdad de dere-cho Humanitarios, y por laLibertad de expresión; Menosbicicletas en los gimnasios yHelicópteros en el Patio!!¡VIVALA ANARKIA!Rafael MartínezZeaP.D En una carta fechada eldía 28-3-07 comenta que ya haformulado las instancias parael inicio de la huelga de hambrey patio y que a su vez, dejarávoluntariamente el tratamientode Trizivir (VIH). Todo ello loiniciará a partir del día 15 deAbril de 2007

Si algun/a compa le quiereescribir unas letras de apoyo ysolidaridad (algo que os agra-decerá) la dirección de Rafa es:

Rafael Martinez Zea (Modulo 4)carretera de Olivenza, Km.7300- Badajoz - centro penitenciario de Badajoz

Declaració de vaga de fam i de patid�en Rafael Martínez Zea

Badajoz, abril 2007

M

obre la situación de Girona voysabiendo por una amiga y sabíamás o menos sobre los políticos yla situación, pero como podéisimaginar la comunicación es difí-

cil. Lo que os puedo decir es mi punto devista como lo veo yo, lo que para mi estáclaro, y muy claro, es que con partidospolíticos (Estado), cualquiera que sean,sólo tengo para ellos rabia y odio!! Estáclaro que son ellos mismos y todo ciuda-dano modelo policía los responsables delproblema, ellos son los responsables delos muertos y heridos que en el 2006intentaron atravesar las fronteras deMelilla, la guardia civil y militares deMarruecos son responsables de lasdeportaciones en masa de personas.El único delito es no tener un trozo depapel, lo cual para ellos vale más que unavida, son responsables de las torturas yencarcelamientos en los nuevos centrosde concentración tanto en España,Europa y el resto del mundo. Son respon-sables de los 90 muertos en el 2006 queha habido en manos de la policía españo-la en comisarías y a consecuencia dearrestos y los casos que no conocemos.

Son responsables de 65 o 70 mil (no essegura esta cifra) pres@s que hay enEspaña y los muertos por cárcel, respon-sables de 16 mil muertos de trabajo, res-ponsables de la fabricación de la nuevafrontera en Melilla para poder frenar lasoleadas de desesperados que cruzan pro-vocando indirectamente tantísimos muer-tos.

Son responsables de los muertos enAfganistán, Libia, etc. por el "ejército depaz".

Son responsables del control de todosnuestros movimientos del día a día y conla constante vigilancia de tele cámaras,teléfonos móviles, etc. por su seguridad.Estas son algunas cosas que hacen estascarroñas aparte de la típica demagogiacon las palabras, "paz", "libertad", "no vio-lencia", "terrorismo".

De nada sirve que nos demuestren lo con-trario , cárceles, campos de concentra-ción, asesinatos en masa, deportaciones,incendios y devastaciones de pueblosenteros, de montañas y de más.Esclavismo y trabajos forzados y todo porsu provecho y su tan amada "democra-cia". Esta es la realidad de su sistemacapitalista, no lo que nos hacen ver susmedios de des-información (TV, diarios,radio, etc.).

Donde en un mundo está hecho al revés,"terrorista" es quien se revela, quien resis-te, quien se solidariza con lxs presxs,quien critica al sistema, o quien simple-mente no sucumbe a sus pies.

Tampoco me importa si soy culpable oinocente de lo que se me acusa, son dosconceptos morales y muy relativos queno me importan una mierda. Lo que si meimporta es que estoy de acuerdo y mesolidarizo con quien ataque o se defiendade cualquier forma de opresión con losmedios y modos que vean más oportu-

nos, y si hace falta con la violencia y estaclaro con la acción directa.

Bueno creo que he dejado clarocomo pienso al respecto. Se que noes nada nuevo pero es como piensoyo al menos hasta ahora. Nunca heformado parte de ninguna aso-

ciación ni megusta ser

represen-tado porn i n g u n a ,

por lo queme comentasde que sehabla de unoo de otro, yote digo lo que

pienso perso-nalmente si se

habla de mi situa-ción a mi me está"bien" siempre quehaya un hilo conduc-tor con la raíz delproblema que parami es la cárcel y elsistema que la

genera que almismo tiempo escárcel, ella misma,creo que desde elmomento que criticasesto que para mi es lasolución de la destruccióncompleta, ya se está dicien-do que automáticamente quie-res la liberación de todas laspersonas que hay dentro, del otro

lado. Creo que si haces esta crítica, cuan-do haces las iniciativas de cualquier tipode manifes-tación, con-c e n t r a -

c i ó n ,panfletos, etc.los políticos deturno y de más mierdano se te acercan muchopero la pregunta tambiénseria ¿si los amigos y fami-liares saben como se piensay sobretodo si lo respetan?Yo creo que sí saben como sepiensa pero no se respeta, poreso algunas personas han rotocon estas primeras porque haycosas que yo personalmente nopuedo aceptar y algunas tampocoque creo que ya he dejado claro.

Para los pres@s dentro ningún lamen-to, sólo línea de combatimento

Un saludo a toda esa gente que con susolidaridad, cualquiera que sea el modonos hace estar menos solos

// 25

S

COMUNICAT DE JUAN SORROCHE DESDE TERAMO

Juan i Nuri no esteu sols !

Presons

urant els últims mesos hi hahagut tot un seguit demobilitzacions encaminadesa denúnciar l'empreson-ament de la Núria i moltes

d'elles a exigir també l'alliberamentd'en Juan. La resposta ha estat moltdiversa: atacs amb pintura i sabotatgesproduïts almenys a 11 seus d'IC-V;desplegament d'una pancarta des d'unade les grues de la Sagrada Família deBarcelona; encerclament del bloc d'IC-Vdurant la manifestació contra la guerrad'Iraq; boicot a altres actes públics real-itzats per aquesta formació política;trencadisses de vidres a diverses emp-reses italianes; concentracions i mani-festacions constants; comunicats desuport de persones famoses,...

A Manresa s'aprofità l'acte que sota ellema "Les dones governem, les donestransformem" IC-V volia desenvolupar ala Casa Lluvià. Una quinzena de person-es irromperen a l'acte per assenyalar aaquesta formació política com aresponsable de l'empresonament delsnostres companys; es pretenia denún-ciar també l'intent d'apropiació institu-cional de certes reivindicacions femi-nistes i la manipulació d'equiparar elconcepte d'igualtat amb l'adquisició dellocs de poder de caràcter opressor perpart de certes dones. Altres mobilitza-cions que s�han realitzat a Manresa hanestat les concentracions durant les vis-ites del President de la Generalitat JoséMontilla o del senyor Joan Saura, aixícom l�entrada d�una quinzena de per-sones a la seu d�iniciativa el passat 9 deMaig.

Teramo (Itàlia), abril 2007

# Acció realitzada el 17 d�abril ensolideritat amb el Juan i la Nuri.

Maig, 2007

Solidaries x sempre

D

La utopía es posible. Experiencias posibles.Bookchin, Liguri i StowasserBuenos Aires: Tupac ediciones,

Ressenyes

a utopía es posible� és un recull de textos que giren entorn diferents propostes i experiències municipalistes abordades des d�una òptica llibertària. Des de projectes experi-mentals d�anarquia viscuda portats a terme a finals dels anys vuitanta a diverses poblacions alemanyes com Neustadt fins a les propostes de Murray Bookchin tot passant perl�experiència d�autogestió i contrapoder de l�Spezzano Albanese a Itàlia.

Del projecte A es publica una presentació pública que es va fer l�any 1986 a Australia per Horst Stowasser, aquest projecte va tirar endavant durant els primers anys dels noranta tot ique sembla ser que la proposta dels dobles projectes encaminada alhora a crear un contrapoder i viure l�anarquia ha anat a menys, tot i que és una proposta oberta, no acabada, queestà plena de vigència i possibilitats reals per adaptar-se i desenvolupar-se a moltes poblacions.

Pel que fa a les propostes del recent desaparegut Murray Bookchin estan exposades d�una banda directament a partir de les seves conegudes sis tesis que refusant l�industrialisme iapostant pel comunitarisme reivindiquen la política �entesa àmpliament� per contraposar-la a l�Estat des del municipi; i d�altra banda, a partir d�un reportatge fet en Murray per partde Wolfang Haug al 1994.

Finalment en referència a l�experiència de l�Spezzano Albanese està exposada a través d�un reportatge publicat a Germinal núm. 65 l�any 1994 i d�una entrevista que complementa iaclareix molt el primer text, feta a un dels protagonistes de l�experiència autogestionària d�aquest poble de Calabria, Domenico Liguri, publicada a Le Monde Libertaire núm. 1070 l�any1997. Precisament aquesta és l�experiència que trobo més interessant, perquè sorgeix de la realitat, de les experiències viscudes i la voluntat d�autogestió, potser més que les altres opotser, simplement, jo la trobo més propera.

Aquest recull de textos en forma de llibre és com un petit tast de diverses propostes i experiències d�algunes de les formes d�abordar la política municipal des de l�òptica llibertària, queen els darrers anys del segle xx es van desenvolupar. Amb coincidències i diferències importants entre elles, no són cap programari tancat sinó més aviat una critica al delegacionismeactual alhora que tot un seguit de propostes per recuperar la política usurpada. Moltes d�aquestes propostes fan referència a la revolució del 36, amb més o menys encert i base i perdiversos motius. Us podeu baixar aquest llibre en format PDF i gratuïtament des de l�adreça electrònica que referenciem. Salut i bona lectura.

Berga, abril 2007Pep i tu

L

// 26

Presons

om va tot per Girona? Espero, tot i que no ho dubto, lluitant contra els abusos de poder. Ullant el diccionari miro terrorisme (diu: �és l�activitat de les persones quecreuen que les finalitats polítiques es poden aconseguir amb accions violentes, els grups partidaris del terrorisme tenen armes i preparen atemptats amb explosius�)i jo dic, i què passa amb el terrorisme d�Estat? Aquest no hi està contemplat. Continuen regnats per la seva impunitat i continuo afirmant que l�únic terrorista exis-tent és l�Estat. A la definició del diccionari podríem dir �gent que lluita contra el terrorisme encobert�. Ho trobo impressionant, ens venen la pau social, l�estabilitat iel benestar, i sense quasi adonar-nos-en vivim en una camama constant.

Ens volen vendre la llibertat i la por la tenim a flor de pell amb el que tossudament ens estan bombardejant. D�alguna manera ens hem de fer sentir. Ells encobreixen el seuterrorisme, el maquillen, ens el volen normalitzar. Així doncs això no treu que traiem les nostres armes, les que tenim a l�abast. Defensem-nos d�aquest pànic i unim-nos. Potseres pensen que callarem a base d�hòsties però el que estan aconseguint és crear més resistència.

Jo estava a la llista negra, he estat l�excusa. No és un cas aïllat, ha passat anteriorment amb els companys de Torà, del 4F, del comando Dixan, entre tants d�altres, ara sóc jo idemà? Penseu que tots vosaltres esteu a les seves llistes per donar-me suport. La repressió ens toca a tots. Estan atacant amb força tot moviment social però aquests momentssón els que ens fan despertar a tots, vosaltres no podeu deixar escapar aquest moment. De vegades se�ns fa difícil visualitzar que ens volen allunyar de la realitat però ens laposen a tiro. Això no es pot aturar així com així, que el meu segrest no sigui en va, la repressió no els és gratuïta per a ells.

No podem continuar assumint l�enganyosa realitat. Abans d�entrar a la presó no tenia ni temps de mirar la tele. Ara no és el cas, però se�m fa difícil mantenir-me al davant ambuna orella posada i escoltant totes les vexacions, brutalitats, enganys que ens volen fer creure. M�indigna i la meva impotència augmenta constantment.

És com si els polítics i mitjans expliquessin una pel·lícula que no és la mateixa que la nostra. Polítics i mitjans de comunicació, paraules, paraules i més paraules; mentides,mentides i més mentides. Polítics, no cal que utilitzeu el meu nom per res, ni per fer campanya, ni per donar-me suport ni vull rebre cap premi. Sou tots col·laboradors d�a-quest sistema mentre jo i tants altres estiguem entre reixes. Si voleu, ho podeu fer al carrer i a nivell individual però desemmascareu-vos. Perquè els polítics, no cal que digui,ni de dretes ni d�esquerres, al cap i a la fi contínuament ens esteu demostrant que sou el mateix; tot i que uns el feixisme i la repressió els verbalitzen en veu alta i en majús-cules i els altres ho encobriu amb paraules maques. Ara ja no hi ha marxa enrere, aquest és el vostre funcionament i és igual si sou o no culpables, el que passa és que esticaquí perquè hi ha alguna cosa per petita que sigui que us molesta, el de menys és l�excusa, el que amagueu és un atac a una posició de resistència. Vosaltres us esteu mostranttal com sou, abusos violents al carrer, sense capacitat de raonar ni d�expressar-vos...

I tot això no va dirigit a tots els que lluiten per la meva llibertat. A tots aquells que no esteu disposats a esperar que ens organitzin la vida o ens facin seguir les seves pautesper aconseguir ser verdaderament lliures. A tots aquells que sortiu al carrer, tots els que no pareu d�anar amunt i avall perquè creieu que aquests abusos de poder ja esmen-tats passen de la ratlla. Sou vosaltres els que teniu la força, no us quedeu aquí i seguiu endavant. Tant dins com fora continuarem lluitant amb molta força i moltes ganes. Desde la gàbia mateixa de l�Estat, fins que totes i tots siguem lliures, totes i tots els presos siguem lliures. Salut i força.

Núria CP Madrid V. Soto del Real, 27 d�abril del 2007

Carta de la Nuri des de Soto del Real

CSoto del Real (Madrid), abril 2007

Ressenyes// 277

BAGES

!Dissabte 26 de Maig a les 19:00h al restaurant vegà ElsCarlins: Xerrada sobre nutrició i veganisme i projecció deldocumental Earthlings.C/Sabateria, nº3, Manresa.

!Divendres 1 de juny Concert amb ela Ajos Porros Band ialtres al CSO Valldaura Manresa. Els diners recaptats anirandestinats a la campanya pel Juan i la Nuri.

BERGA

!Del ? al ? de juny es celebra la Patum. Com sempre hiserem presents er l�autogestió del Pèsol Negre.

Agenda

HORARIS CNT MANRESA/CSO VALLDAURAC/Jorbetes, 15 Telfs: 686305111 / 686304012

e-mail: [email protected] i Biblioteca

Dijous de 19 a 21h (assessorament jurídic gratuït)Kafeta (amb futbolín i preus populars !!)

Divendres de 19 a 00hDissabte de 19 a 01h

Tallers (gratuïts)Iniciació a la guitarra, dimecres de 20 a 21h

ALTRES HORARISCada divendres a partir de les 22h... Kafeta Tremenda!

HackLab Manresa- Dia i hora: tots els dilluns de 8 a 10del vespre- Lloc: CSO La Tremenda

c/ de l�Església, 2208670 NAVÀSTel. 93 839 00 04

ALIMENTACIÓ NATURALHERBORISERIA

anet Biehl (1953-...) va ser una col·laboradora habitual de Murray Bookchin d�ençà el 1986, moment enel que ingressà a l�Institut d�Ecologia Social (creat i dirigit per ell). Ha escrit i editat nombrosos llibres iarticles que debaten i difonen les idees del municipalisme llibertari, l�ecologia social i l�eco-feminisme, finsal punt que se la considera una de les principals influències del moviment, juntament amb Bookchin. L�any2001 va retirar-se de l�activitat política per fer-se càrrec de Bookchin, malalt i vell, fins a la mort d�aquell

el passat juliol.Més enllà d�estar d�acord o no amb les tesis municipalistes, cal reconèixer que l�edició d�aquest llibre, el 1998,representa una punt d�inflexió en l�anarquisme en llengua castellana. Aquest ha estat probablement, i sense des-merèixer la importància d�altres treballs escrits i publicats anteriorment (com Democracia directa, de Bookchin,publicat el 1993), el que més ha contribuït a difondre les idees de Bookchin a l�estat espanyol.

Biehl presenta de forma sintètica el conjunt d�idees que conformen el pensament de Bookchin a l�entorn del muni-cipalisme llibertari. La tesi principal d�aquest, i la que es defensa al llarg del llibre, és que la transformació del sis-tema capitalista pot i ha de començar en els pobles i les ciutats. És a dir, és en l�àmbit municipal on es pot cons-truir una societat més humana, solidària i participativa (democràcia municipal, confederalisme, formació de la ciu-tadania...); destruir l�economia dirigida al consum i l�acumulació sense fre per construir una de local basada en laresolució de les necessitats reals de les persones (economia municipalitzada), i aplicar una organització territoriali de la producció respectant el medi ambient (ecologia social).

Per l�estructura del llibre se l�ha de considerar com un manual divulgatiu, l�objectiu del qual és doble. D�una banda,iniciar línies de debat, que realment va aconseguir, com demostra el debat encara existent sobre les propostesmunicipalistes: per a uns obre noves possibilitats d�acció política contra el sistema; per a d�altres, representa unatraïció a l�anarquisme. I de l�altre, esbossar una sèrie de propostes d�actuació per a introduir les formes de lademocràcia directa en els pobles i ciutats.

Cal entendre que la proposta aquí presentada està escrita en un context d�experiència política molt diferent de l�es-panyola, ja que les seves reflexions parteixen de l�observació de la societat nord-americana. La no evolució del movi-ment ecologista va portar a Bookchin a radicalitzar-lo cap a postures anarquistes i de participació en el municipi. Iés que als EUA és possiblement on hi ha una major iniciativa municipal i amb un menor control estatal sobre aques-tes. En l�anarquisme espanyol les idees de Biehl i Bookchin no són del tot noves; però aquest parteix de l�assalt almunicipi, controlat per l�Estat amb un major grau, i per tant la participació política i electoral hi és difícilment accep-table.

Las políticas de la ecología social.Municipalismo libertarioJanet Biehl (amb la col·laboració de Murray Bookchin)Màlaga\Barcelona\Madrid: Colectividad Los Arenalejos, VirusEditorial i Fundación Salvador Seguí (1998)Manresa, abril 2007Hiram Gascoigne

J

quí es ressenya latertúlia duta a termeen el marc del pro-jecte REpensar

Barcelona_REcuperar la Ciutat,el dia 18 d�abril del 2007 (albar Nostromo, de Barcelona),titulada �Una mirada libertariaal municipio�, en la qual va serconvidat a dissertar l�anarquis-ta Luis Andrés Edo. Les sevesidees, i les reflexions que pro-voquen, aquí estan endreça-des; el discurs d�Edo era forçadesordenat.

Havíem escoltat a Edo i hempogut parlar amb ell en diver-ses ocasions i sobre diversostemes i sempre és interessant.Sobre Defensa Interior, sobreel 19 de juliol, sobre elsmaquis, sobre la transició iavui ha estat sobre el municipilliure (havíem llegit el seu textsobre aquest tema publicat albutlletí de la FELLA) i recordemespecialment una de les sevesxerrades a Berga, participant aun col·loqui en homenatge alcompany Ponzan en el contextde la Marxa-Homenatge alsMaquis.

Aquesta no és la primera vega-da que Edo parla sobre elmunicipi lliure. Els companysorganitzadors del REpensarBarcelona_REcuperar la Ciutat(www.repensarbarcelona.org),ens afirmen que en anteriorssessions (2005) en les que Edova assistir ja havia tret el tema,precisament en una sessió titu-lada �Municipio Libre�, que vaacompanyar d�una llarga expo-sició sobre el científic-urbanis-ta Henri Laborit i el seu llibre�L�homme et la ville� (1971).Abans havia escrit l�article �Dela autordeterminación al muni-cipio libre�, publicat el 2001 al�Butlletí de la Fundaciód�Estudis Llibertaris iAnarcosindicalistes� (núm.5).

Edo és un �jefe indio� o unhistòric de l�anarquisme i l�a-narcosindicalisme sobretotdels darrers quaranta anys, unpes pesat que acaba de treureles seves memòries: �La CNTen la encrucijada. Aventuras deun heterodoxo�. (Flor delViento, 2006). Ha viscut moltescoses i intensament. Alhora,durant la tertúlia, estava acom-panyat d�alguns incondicionalsfet que va ajudar a que abans

d�abordar la qüestió del muni-cipalisme fes una llarga i pocordenada repassada a algunsmoments de la seva vida mili-tant. D�aquesta manera ensexplica com va escriure a lapresó i després de llargsdebats, els textos publicats a�La Corriente� i què és això dela corriente que supera l�orga-nització i les ideologies i ques�alimenta i genera força lli-bertària (segons entén un delsque escriuen això). És a partirde la corriente que comencen aaparèixer algunes idees sobremunicipalisme.

Una de les primeres coses a

senyalar per Edo és que el�municipi lliure� no s�ha tingutprou en compte, ni tan solspels propis anarquistes mal-grat ser una proposta anar-quista. Un dels assistents,Carles Sanz, va remarcar queen la història d�Espanya hi hahagut una tradició secular d�as-salt al municipi [com lesGermanies valencianes, elscomuneros castellans, el movi-ment cantonalista...], que l�a-narquisme va recollir, afegint-hi el federalisme.

Per Edo el municipi lliure ésl�òrgan polític de la revolució,de la mateixa manera que en larevolució espanyola (1936) elsindicat va ser l�òrgan econò-mic i els ateneus l�òrgan cultu-ral. Al respecte d�això s�ha dedir que Edo està en la línia delsteòrics del municipalismeanarco-sindicalista, que pre-veien la separació de funcionsentre el municipi lliure i el sin-dicat. Com a òrgan polític, elmunicipi lliure és una estratè-gia per prendre el governmunicipal; és a dir, és un doblepoder no institucionalitzat,que funciona a través de l�as-semblea. En l�assemblea parti-

cipen tots els membres d�unmunicipi per a la gestió delsafers locals. És, doncs, l�auto-gestió en contraposició alsgoverns municipals i a les reu-nions de delegats.

En el context històric de larevolució espanyola, Edo indi-ca que en el Congrés deSaragossa de la CNT (al 1936),abans que s�iniciés la revolu-ció, es va acordar la creaciódels municipis lliures. Peròsenyala que no es van posar en

pràctica (llevat del cas d�Aragó,en un centenar de pobles) bàsi-cament per dues raons inter-nes (sense comptar la contra-revolució comunista i el feixis-me). La primera, que les sevesfuncions van ser preses pelsindicat. La Federació Local vasubstituïr les funcions quehauria tingut el municipi lliure,i que Garcia Oliver parlant ambell, defensava que això fos així,mentre Edo no ho veia tantclar. D�altra banda, no qüestio-na com és que foren presesaquestes decisions, però unade les raons que venen al capés que els sindicats abans dela revolució ja funcionaven

com alguna cosa més que unòrgan econòmic. En aquestpunt Edo fa referència aJoaquin Ascaso (qui fou presi-dent del Consell d�Aragó revo-lucionari), que al 1939, en l�exi-li, va denunciar la traïció per-petuada per l�estructura de laCNT. Aquí cal recordar, encaraque Edo no ho fes, que els teò-rics de l�anarquisme comuna-lista (Federico Urales, AntonioOcaña...) eren favorables a ladesaparició del sindicat en elmoment que s�establís el muni-

cipi lliure, precisament per evi-tar que el sindicat el poguésabsorbir. La segona raó rau, icom a conseqüència de l�es-tructura cenetista, en el fet queel discurs anarquista va fallaren afavorir la creació d�un ima-ginari de poder, com a conse-qüència del recorregut que vades de l�assemblea al comitè ial delegat. Així, per a Edo, caleliminar aquest recorregut icentrar-se només en l�assem-blea.

És en l�assemblea (que per aEdo, com ell ho anomena, vaser �la descoberta de laMediterrània a París�) que resi-deix un dels principals puntsclaus de la seva dissertació: lesassemblees del municipi lliureno només han d�estar forma-des per anarquistes, sinó pertots els dissidents que lluitencontra l�autoritarisme. Lesbases teòriques d�això lesconstrueix al llarg dels anys1950-60, i acaba escrivint el lli-bre La corriente (1968), mentreestava empresonat. És unamena de panarquisme (això hodiu un dels qui signa aquesteslínies). Tot i això no explicacom funciona una assembleaformada per tots els habitantsd�un poble o d�un barri. Matisa,no obstant, que el modelassembleari al que es refereixes basa en els lliures acords,en el respecte a les minories iels consensos.

Per últim, Edo proposa la crea-ció d�una assemblea local (deBarcelona), permanent, no ins-titucionalitzada, paral·lela algovern municipal i per a la ges-tió de la ciutat i els seus afers.També proposa la redacció,previ a acords dels assemblea-ris, d�una carta municipal lli-bertària per a Barcelona, encontra-posició directa a laCarta Municipal de Barcelona.

Per a l�estudi dels municipislliures Edo fa referència al tre-ball de Felipe Aláiz (1945-46):�Hacia una federación de auto-nomías ibéricas�, que el lloaàmpliament i el considera unareflexió global molt important.Bé... potser és un pel exagerat.Un assistent també cita el tre-ball de Josep Antoni Pozo(2002): �El poder revolucionaria Catalunya durant els mesosde juliol a octubre de 1936.Crisi i recomposició de l'Estat�.

UNA TERTÚLIA AMB LUIS ANDRÉS EDO: �UNA MIRADA LLIBERTÀRIA SOBRE EL MUNICIPI�

AMaig 2007

el tertulies matutines

Entrevista

el pèsol negre núm. 33

Documents

Transcript of el pèsol negre núm. 33