EL PLA DE

LECTURA DE

CENTRE – PLEC

Escola Puig Rodó-ZER Montgrí

ÍNDEX

1. Introducció/Justificació (Exposició dels motius pels quals el centre educatiu es planteja

fer un PLEC)

2. Objectius generals del PLEC (Objectius generals que el centre es planteja en relació al

PLEC)

3. Anàlisi prèvia: diagnosi (Relació dels resultats de l’anàlisi prèvia que marcarà el punt de

partida de cada centre a l’hora d’elaborar el PLEC)

4. Saber llegir

4.1. Concepte (Què s’entén per saber llegir —inclou l’aprenentatge inicial de la

lectura, tant el que es fa en les primeres etapes educatives com el que es fa en processos

d’incorporació tardana al nostre sistema educatiu).

4.2. Objectius (Específics que el centre es proposa respecte a aquest apartat)

4.3. Estratègies (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius proposats)

4.4. Avaluació (Concreció dels criteris d’avaluació que s’aplicaran)

5. Llegir per aprendre

5.1. Concepte (Què s’entén per llegir a les àrees —la lectura d’estudi— i per

competència informacional)

5.2. Objectius (Específics que el centre es proposa respecte a aquest apartat)

5.3. Estratègies (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius proposats)

5.4. Avaluació (Concreció dels criteris d’avaluació que s’aplicaran)

6. El gust per llegir

6.1. Concepte (Què s’entén per gust per llegir)

6.2. Objectius (Específics que el centre es proposa respecte a aquest apartat)

6.3. Estratègies (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius proposats)

6.4. Avaluació (Concreció dels criteris d’avaluació que s’aplicaran)

7. Recursos: BE, B d’aula, TIC, BP, implicació familiar, etc. (Relació dels recursos de què

disposa el centre. Responsabilitats i grau d’implicació)

8. Formació del professorat (A partir de les mancances de formació detectades en l’anàlisi

prèvia, concreció del tipus de formació necessària per al professorat. Quina formació? En quins

eixos? Qui s’ha de formar?)

9. Difusió del pla de lectura de centre (Concreció de com es farà la difusió del PLEC a tota

la comunitat educativa i a l’entorn)

10. Avaluació, revisió i propostes de millora (Concreció dels criteris d’avaluació del

PLEC. Resultats de l’avaluació, revisió i propostes de millora de cara a un nou curs)

1. INTRODUCCIÓ Context escolar

L’escola està situada en un petit poble del Baix Empordà. L’entorn és rural i forma part d’una

zona escolar, la ZER MONTGRÍ, juntament amb les escoles de Bellcaire i d’Albons. És una escola

molt antiga i al llarg dels anys s’ha anat reformant en funció de les necessitats.

Durant la primera dècada del 2000 hiva haver un augment significatiu d’alumnes immigrants i

aixòva provocar una davallada de l’alumnat autòcton.

La majoria dels alumnes provenien d’un barri situat a 1km de l’escola, anomenat la Roqueta.

Tot i que el barri pertany al municipi d’Ullà, l’alumnat i les famílies que hi viuen, no tenen cap

mena de vincle amb el poble. Són famílies de diferents cultures (majoritàriament magrebins)

molt tancades entre elles i amb un nivell social i econòmic molt baix.

Des del curs 2012-2013 s’està incentivant a les famílies autòctones perquè escolaritzin als seus

fills a l’escola i poc a poc sembla que ho anem aconseguint. El curs 2017-18 l’escola ha

necessitat més espai i s’ha ubicat al pati un mòdul prefabricat de 240m2. L’alumnat és

heterogeni i a cada grup hi ha alumnat de nova incorporació o de famílies immigrants. Aquest

fet justifica el tractament que li donem a la llengua.

Justificació

Tenir un Pla de lectura serà indispensable per garantir l’accés de l’alumnat a la literatura, als

contes, a la cultura. Atenent les necessitats dels alumnes i de les famílies elaborem un Pla per

aprendre a llegir, per gaudir de la lectura i per aprendre llegint.

La llengua és omnipresent en tota la nostra vida i per això és tant fàcil aprofitar qualsevol

moment per treballar-ne alguna de les seves dimensions com també és tant complicat per

sistematitzar-ne el treball.

A la nostra escola la llengua hi té un paper molt important i sobretot la llengua catalana, perquè

la majoria de l’alumnat només l’utilitza dins del recinte escolar. És per això, que volem remarcar

la importància d’un bon treball oral des de ben petits, per anar-lo consolidant i traspassar-ho al

llenguatge escrit.

A l’escola treballem molt les festes i tradicions, així com les estacions: castanyada, halloween,

advent, nadal, Reis, Festa de la Pau, Carnaval, Quaresma, Pasqua, Primavera,... Aquests són

temes per treballar vocabulari, coneixement de cultura i tradició i participar d’una manera més

activa al nostre entorn proper. La música té un paper molt important en les festes.

També el treball d’assemblees com a lloc de reunió de tot l’alumnat d’un grup on es poden

tractar temes que afecten a tota l’escola, on es valoren activitats i sortides, es proposen

activitats,... permet fer un treball molt important de llengua que a mesura que passen de cicle

es fa més intens.

Amb el projecte de filosofia 3/18 també hi ha un bon treball de llengua: lectura del programes a

treballar, de les activitats a desenvolupar, exposició i valoració de les sessions,...

Amb els teatres que cada curs fem, permeten conèixer i desenvolupar habilitats expressives a

l’alumnat. El treball de llengua és intens i enriquidor.

2. OBJECTIUS DEL PLEC • Afavorir la integració de la competència lectora en totes les àrees del currículum.

• Promoure la competència de l’alumnat en l’accés, el tractament i l’ús de la informació.

• Fomentar l’hàbit lector i ajudar a descobrir el plaer de la lectura.

•Planificar i coordinar la sistematització i la coherència de les estratègies que el centre

desenvolupa a l’entorn de la lectura.

• Estimular l’ús de metodologies més actives i significatives per a l’alumnat.

• Comptar amb la biblioteca del centre com a element dinamitzador de la lectura i com a espai

d’informació i de documentació.

• Relacionar-se amb l’entorn proper: activitats, biblioteca, centre cívic,..

• Promoure la formació del professorat per millorar la seva intervenció i implicació en el

desenvolupament del PLEC.

• Promoure eines d’avaluació continuada i d’autoavaluació que facilitin el seguiment del PLEC i

l’adequació dels objectius a les noves necessitats del centre.

3. DIAGNOSI A partir dels resultats de les Competències bàsiques i dels processos que segueix l’alumnat per

anar adquirint la competència lingüística vam concloure que a la nostra escola:

- Gran part de l’alumnat té unes mancances importants de vocabulari en llengua catalana

i castellana.

- L’alumnat provinent de famílies immigrants, presenta moltes dificultats de comprensió,

perquè la motxilla personal no està massa plena. És un alumnat amb poca estimulació a

tots els nivells.

- Un accés reduït a les fonts de cultura i de plaer: anar a la biblioteca, explicar contes,

anar a les llibreries, regalar contes,...

- Poca participació a les activitats culturals promogudes per agents externs a l’escola.

No obstant això, cal remarcar que d’uns anys cap aquí, les diferències socials i culturals entre

l’alumnat es fan més evidents i s’eixamplen. No tenen les mateixes oportunitats d’adquisició

cultural uns que altres. La nostra tasca PRIORITZA compensar el dèficit, acostar més els diversos

col·lectius.

Amb tot això vam creure convenient començar a intervenir des de l’escola. Donant a

l’ensenyament un paper molt important al llenguatge i sobretot a l’oral. L’expressió i

comprensió orals des de l’Educació Infantil fins al final de l’Educació Primària. Tanmateix cal

donar importància a l’escriptura, i és per aquest motiu que estem elaborant aquest Pla Lector,

per establir els criteris metodològics bàsics per l’aprenentatge de la lectoescriptura. També per

seqüenciar i programar diverses activitats al llarg de l’Educació primària que faran reflexionar

sobre el procés lector.

Pel que fa a la lectura, el context familiar i social d’aquest alumnat ofereix poques possibilitats

de millora. Es tracta de famílies amb pocs recursos econòmics i culturals de manera que

estimulen poc als seus fills en aquest sentit.

Des de l’escola ens trobem unes mancances a l’hora d’adquirir uns hàbits, de compartir

lectures, de parlar sobre contes, d’ajudar-los amb els deures d’escola, dels treballs,... Es treballa

i s’incideix en la importància de dedicar estones de conte, de joc amb els fills, de visitar la

biblioteca de Torroella, anar-hi a buscar llibres,.. però les famílies fan el que poden. Una cosa

semblant passa amb activitats culturals o d’oci que s’organitzen a nivell municipal o a l’entorn

proper, poques vegades hi participen o s’hi senten convidats.

En aquesta graella hi ha un recull de les diverses activitats que realitzem a l’aula, a l’escola i

amb l’entorn relacionades amb els tres eixos de la LECTURA:

1. Aprendre a llegir - aprenentatge inicial de la lectura

2. Llegir per aprendre- la lectura com a font d’aprenentatge i de coneixement.

3. Gust per la lectura - la lectura com a font de plaer

A l’aula: s’hi inclouen tot aquell conjunt d’activitats que es realitzen en aquest espai d’ensenyament

aprenentatge: des de llegir títols, cartonets del nom a descodificar paraules, delletrejar, fer jocs, lectura

de diversos tipus de text, projectes...

A l’escola o centre: s’hi inclouen activitats que tenim pactades al centre com ara cartells de les festes i les tradicions de l’escola, lectures entre padrins i fillols, “padrins de lectura “ (que s’ha fet i es tornarà a fer), projectes de centre, lectura en veu alta de textos preparats, animar a la lectura. Fem un recull d’activitats de lectura (gust per la lectura)a nivell de ZER,...

Aquest curs també hem procurat introduir la velocitat lectora com a criteri d’avaluació, per això ens hem proposat passar unes proves de velocitat “fluïdesa” dues vegades per trimestre, de manera que podem tenir dades objectives del progrés de l’alumnat en aquest aspecte. Tanmateix es passen des de fa un temps les proves d’eficiència lectora a tota la primària a principi i a final de curs. Aquestes proves relacionen la velocitat i la comprensió i ens permeten observar l’evolució de cada alumne.

A l’entorn, s’inclou l’autor a l’aula, visites a la biblioteca de Torroella, sortides per Sant Jordi a

comprar llibres, lectura d’anuncis i cartells d’activitats de l’entorn, teatre, lectures dramatitzades de

poemes sobre un autor,...

APRENDRE A

LLEGIR

LLEGIR PER APRENDRE

GUST PER LA

LECTURA

AULA

EDUCACIÓ INFANTIL

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ INFANTIL

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ INFANTIL

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

-Rutines -Treball del nom -Cistella del conte -Jocs de paraules (consciència fonològica) -Cançoner -Dites -Treball lletres ABC -Joc simbòlic (etiquetes) -Cartells d’aula(notícies, noms objectes ....)

-Rutines (CI) -Jocs fonològics: penjat, rodolins, monosíl·labs - Festes: cartells, títols,... -Lletrejar, fer-ho al revés. -Lectura diària seqüenciada per cada setmana. - Lectura de poemes, dites,... - Tallers de lectura

-Cistella del conte -Projectes (P5)

-Llegir instruccions de jocs. -Dites i frases fetes -LLegir informaci- ons sobre alguna temàtica - Parlar dels llibres: autor, títol, editorial, pàgines,. -Tallers de lectura: vocabulari, comprensió -Llegir un enunciat i saber què cal fer.

-Cistella del conte -Biblioteca d’aula -Lectura de contes per part de la mestra -Exposicions temàtiques

-Mitja hora de lectura diària -Lectura en veu alta -Lectura comparti- da -Parlar dels contes i llibres llegits - Lectura de contes per part de la mestra.

CENTRE

-Exposicions temàtiques -padrins i fillols: padrins de lectura

- Exposicions temàtiques -padrins i fillols: padrins de lectura

Projectes de centre

Buscar informació a la biblioteca, a la sala d’informàtica. Projectes de centre.

-Biblioteca de centre -Visites d’autors -Festes i tradicions calendari d’advent, Carnaval , Quaresma -Sortida a comprar llibres per Sant Jordi - teatre: representa-cions

-Biblioteca de centre -Visites d’autors -Festes i tradicions calendari d’advent, Carnestoltes, Vella Quaresma. -Sortida a comprar llibres per Sant Jordi - teatre: representacions

ENTORN

-Diari mascota -Etiquetes comercials -Cartells poble

-Llegir els cartells, díptics de sortides o activitats.

Projectes: poble -carrers, espais, escut,...

-Diari mascota

- Biblioteca de Torroella - Lectura de poemes d’un autor per St. Jordi - Lectura d’anuncis festes,concur- sos,..

4. CONTINGUTS DEL PLEC

4.1 Saber llegir Concepte

La representació gràfica del llenguatge i la seva interpretació, és l’aprenentatge fonamental que

proporciona l’escolarització obligatòria. Es tracta d’un aprenentatge que possibilita l’accés a la

cultura vigent i, per tant, forma part del procés de socialització de les persones.

És important tenir present, des de la vessant educativa i més concretament escolar, que

l’aprenentatge de la lectoescriptura és un objectiu en sí mateix i, a l’hora, possibilitai

estructura la major part de la resta d’aprenentatges. En aquest sentit, és fàcil comprovar que

un alumne amb habilitats lectoescriptores deficients, tindrà moltes possibilitats de presentar

dificultats en la resta d’àrees d’aprenentatge, ja que el llenguatge escrit és una eina vehicular

del desenvolupament acadèmic.

Generalitzant el que acabem de dir, l’aprenentatge de la lectoescriptura és una de les primeres

passes d’accés a la cultura, i a l’hora representa la base del desenvolupament de capacitats

cognitives superiors. La lectoescriptura, en aquest sentit, desenvolupa el pensament intern i

aporta estructura a una bona part dels aprenentatges culturals.

En la nostra societat, les habilitats lectoescriptores s’entrenen des d’edats primerenques de

manera que, en molts casos, aquestes habilitats evolucionen fins a una “lectura competent”, i

passen a ser “actes reflexos”, automatitzats i quasi inconscients.

Objectius -Adquirir vocabulari i estructures de llenguatge per enriquir la motxilla personal.

-Partir de la llengua oral i del joc per adquirir consciència fonològica.

- Mostrar interès per llegir lletres, paraules, anuncis, contes,…

-Oferir diversitat de textos i de contextos escrits per facilitar l’adquisició de la lectura i

l’escriptura.

Estratègies El llenguatge oral com a base de l’aprenentatge inicial de la lectura.

La consciència fonològica és la capacitat per a reflexionar sobre els segments del llenguatge

oral. Implica una reflexió sobre els fonemes, síl·labes, paraules o rimes. Les investigacions

demostren, que la consciència fonològica recolza i afavoreix l’adquisició de la lectoescriptura i

està directament relacionada amb l’èxit d’aquesta.

A continuació es mostren uns indicadors seqüenciats per nivell escolar del desenvolupament

d’aquesta habilitat: Quadre extret (pàgina 13) de la Llicència d’estudis d’Enriqueta Garriga Ferriol (2002-2003):

L’Adquisició de la lectura en el nen sord:cal saber parlar per poder llegir?

Pot parar atenció i discriminar sons.

Pot discriminar paraules en frases.

Pot discriminar paraules de pseudoparaules.

Pot dir si dues paraules rimen.

Pot generar una rima senzilla a partir d’una paraula (p. ex. com gat, gos).

O pot aprendre fàcilment a fer aquestes tasques.

Finals de P4

Pot discriminar paraules llargues i curtes (comptar síl·labes)

Pot aïllar i manipular síl·labes inicials i finals

Pot aïllar i pronunciar el so inicial d’una paraula (p. ex. [s] en sal, [f] en

foca,...)

Finals de P5

Pot separar la pronunciació dels sons en paraules de dos o tres fonemes

(p. ex. Pa en [p] [a]; nas en [n] [a] [s]).

Pot aïllar i pronunciar tots els sons en paraules de dos, tres i quatre fonemes

Pot separar la pronunciació dels sons de paraules de quatre fonemes que

continguin grups consonàntics a l’inici de paraula.

Pot manipular (afegir, suprimir, substituir) sons inicials i finals de paraules

de tres i quatre fonemes.

Finals de CI

Pot aïllar i pronunciar els sons de paraules que continguin grups consonàntics inicials (p.

ex. plat en [p] [l] [a] [t]).

Pot separar els sons en paraules que continguin grups consonàntics inicials, finals i

medials.

Activitats

- Escolta: sorolls, veus, seqüències, onomatopeies, xiuxiueig, joc del telèfon, joc dels

disbarats, consignes,..

- Rimes : poesies, cançons, cantarelles, embarbussaments, rodolins, completar rimes,

- Paraules i frases: fer frases, llargada de frases, de paraules

- Síl·labes: picar noms, comptar síl·labes, fer el que diu el rei (a ritme de síl·labes),

- Sons inicials /finals:endevinar sons,fer paraules diferents canviant el so inicial,

paraules que comencin per un fonema, parelles de paraules traient un so (full-ull),

afegint un so (ou- nou), paraules amb el mateix fonema final

- Fonemes: paraules de dos sons, de tres sons, afegir i treure sons inicials, dir paraules

amb aquell so,…

- LLetres: lletrejar, veig veig, buscar objectes que comencin per una lletra.

ED. INFANTIL És important tenir els noms dels alumnes amb la foto, els noms sense foto, amb lletra de pal i

amb lletra lligada:

-P3: nom amb lletra de pal i foto

-P4: nom lletra de PAL

-P5: nom amb lletra de pal i nom amb lletra lligada

També cal tenir tot l’espai de rutines ben retolat, així com rètols a molts objectes de l’aula.

-Rutines: llista, dinar, temps, calendari,…

-Tenir rètols: capsa de cançons, nom de la classe, eines, estris, objectes,…

Activitats

El nom: - Passar llista, mirar temps, rutines, horari

- Copiar noms

- Localitzar el propi nom

- Reconèixer lletres del nom

- Relacionar nom i fotografia

- Treball de l’abecedari amb les inicials dels noms de la classe

Cistella del conte: - Presentació del títol: ordenar les paraules del títol,

- Personatges: relacionar noms de personatges i imatges, identificar personatges

- Seqüències: explicar la seqüència d’un conte, amb imatges I/o imatges i text

- Identificar fonemes dels personatges amb el propi nom o altres noms de la classe.

- Explicar el conte, utilitzant-lo o no com a suport.

- Localitzar al conte el títol o algun personatge

- Repetir cantarelles o frases rimades dels contes: llegir exagerant la métrica o la rima.

Altres: - Col·leccions de paraules que comencen pel mateix so

- Començar a pronunciar el primer so del nom d’un alumne i jugar a adivinar qui serà.

- Escampar imatges i trobar les que comencen pel mateix fonema inicial

- Cançoner : relacionen objectes amb les cançons (capsa de cançons)

- Dites

Projectes d’aula: - buscar informació, imatges, fitxes,…

Biblioteca d’aula: - La caixa dels contes : miren contes, se’ls expliquen,…

- La mestra explica contes.

Maleta viatgera: - un conte que va a casa el cap de setmana i el dilluns l’expliquen.

- Una llibreta d’experiències de cap de setmana

Joc simbòlic : - botiga amb etiquetes comercials

- restaurant amb menús

CICLE INICIAL Jocs

- Joc del penjat per trobar paraules d’un poema, d’un conte

- Lletrejar paraules

- Rodolins amb els noms o amb paraules extretes d’un conte treballat. Buscar paraules

que acabin igual.

- Veig, veig,…

Vocabulari - Les estacions: vocabulari, frases, rodolins, dites

- Camps semàntics: associar paraula-imatge

- Confegir paraules noves a partir d’una,…

- Grups consonàntics: pl, bl, pr, dr, gl, gr, br, pr, cl, cr, tr,fr, fl. Introduir-los.

- Repartir cartons als nens i que cadascú sigui una paraula d’una frase (per blocs : determinants,

noms, verbs, adjectius, adverbis)

- afegint sons, to/tro; Pa/pla; fe/fre; ten/tren….

Consciència fonològica

- Classificar paraules que comencen igual que….

- Classificar paraules curtes i llargues

- Separar síl·labes: picar síl·labes dels noms, cognoms,.. demanar quantes en senten. Dir noms

d’objectes picant síl·labes. Fer unes accions al ritme de les síl·labes: girar, caminar, cosir,

beure,…

- Treure un fonema inicial de les paraules o noms d’alumnes i veure que es converteixen en

altres paraules.

- Afegir o treure sons a les paraules: ou- nou i després fer frases amb les parelles.

- Col·leccions de paraules que acabin amb el mateix fonema.

Frases

- Fer frases: desenvolupar frases sobre dibuixos.

- Agafar paraules i posar-les a una frase.

- Classificar el que són frases del que no ho són.

Lectura

- Llegir instruccions de jocs i jugar-hi

- Llegir petites notícies

- Llegir per buscar informació sobre un tema: projectes, animals,…

- Lectura en veu alta.

- Lectura compartida, un tros un un tros l’altre

CICLE MITJÀ I CICLE SUPERIOR Jocs:

- Joc del penjat.

- Lletrejar des del principi i des del final.

- Lletrejar sense veure la paraula.

- Joc dels camps semàntics: escriure o dir tres paraules que comencin per una

determinada lletra d’un camp semàntic.

Discriminació de fonemes o paraules: - Localitzar un fonema: erra muda, t muda, h,….

- Omplir espais d’un poema o cançó amb paraules, discriminant-les auditivament

- Oposició fonològica de sons propers i de sons aïllats: sap- tap / mel- tel

Lectura i comprensió - Llegir missatges de l’assemblea.

- Lectura en veu alta i valoració dels companys.

- Lectura de l’ordre del dia i de les actes d’assemblea

- Lectura de textos propis: notícies, descripcions,…

- Lectura de diversa tipologia textual.

- Lectura dramatitzada: diàlegs, teatre, poesia,…

- Dites i frases fetes.

- Tallers de lectura: vocabulari, resum, comprensió literal, comprensió inferencial,…

Escriptura - Paraules imperdonables: un llistat de paraules que no poden fallar.

ACORDS D’ESCOLA PER L’APRENENTATGE INICIAL DE LA LECTURA

Acordem passar unes proves que ens serveixen de punt de partida i unes activitats a realitzar a

l’Educació Infantil i a Cicle Inicial.

PROVES PER AVALUAR ELS CONEIXEMENTS PREVIS DE L’ALUMNAT SOBRE LA FUNCIÓ I ELS

USOS DEL CODI ESCRIT

PROVA 1: QUÈ ES POT LLEGIR?

● Objectiu: Avaluació dels coneixements relacionats amb la forma i l’estructura de la

llengua escrita.

● Es passarà a P4 (tercer trimestre).

PROVA 2: PER A QUÈ SERVEIX LLEGIR?

● Objectiu: Avaluació dels coneixements previs dels alumnes sobre la lectura.

● Es passarà en gran grup a P4 i P5 (segon trimestre).

PROVA 3: QUÈ EN SAP, DELS TEXTOS?

● Objectiu: Avaluació dels coneixements previs sobre la tipologia textual.

● Es passarà a P5 (tercer trimestre) i segon (primer trimestre).

PROVA PER DETECTAR EL MOMENT EVOLUTIU DE L’APRENENTATGE DE LA LECTURA EN QUÈ

ES TROBA L’ALUMNAT

PROVA 4: FASES DE LECTURA

● Fase no diferenciada

● Fase diferenciada

● Fase logogràfica

● Fase alfabètica

● Fase ortogràfica

A cada fase hi ha unes activitats que permeten observar si l’alumnat es troba en aquesta fase o

no. Aquestes activitats són consecutives en el desenvolupament de la prova. A cada alumne/a

se li van plantejant exercicis fins que sigui evident que ja no els pot resoldre, i que no està en la

fase següent. En aquest cas, acabaríem la prova en aquest moment, i no caldria passar-la fins al

final.

RECULL D’ACTIVITATS DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA (diàriament 15 min)

EDUCACIÓ INFANTIL CICLE INICIAL

- Escoltar sorolls i sons ( produïts pel

propi cos, per instruments o pel medi ambient). P3,P4 I P5

- Aparellar sorolls concrets amb la seva font sonora ( per exemple:so animal

amb l’animal corresponent).P3,P4 i P5 - Joc del telèfon o xiuxiuejar noms. P4 I

P5 - Treball de dites i cançons ( llegir-lo,

buscar paraules..).P3,P4 I P5 - Rimes ( repetició de paraules

semblants).P4 I P5 - Rodolins amb els noms de la classe.

P3,P4 - Fer les pròpies rimes. P5

- Presentació de la frase.(explicació d’un dibuix). P5

- - Classificar paraules curtes i paraules

llargues. P4 i P5 - Picar noms. P3 i P4

- Picar paraules ( amb objectes).P4 i P5 - Sons inicials i sons finals. P4 i P5

- Aparellar sorolls concrets amb la seva font sonora.

- Treball de dites i cançons. - Joc del telèfon.

- Recull de rodolins (crear el llibre dels rodolins).

- Presentació de la frase.(explicació d’un dibuix).

- Separa verbs amb l’acció que diu ( per exemple: caminar; dir ca-mi-nar fent tres passes.. Beure; beu-re fent l’acte de veure amb la mà dues vegades).

- Afegir lletres a una paraula per modificar el fonema (per exemple: os

- dos/ roda - broda …). - Lletrejar paraules.

LA FLUÏDESA LECTORA

ACTIVITATS PER MILLORAR LA FLUÏDESA LECTORA

EI CI

EL MODEL LECTOR del mestre

El/la mestre/a llegirà en veu alta a l’alumnat els contes de la cistella del conte i altres de la biblioteca, quan aquests siguin presentats, les dites o poemes de cada mes,... tot allò que sigui significatiu per l’alumnat

A la ½ hora de lectura diària, el/la mestre/a destinarà un o dos dies a la setmana, per llegir en veu alta contes o llibres adaptats a l’edat de l’alumnat. També es llegiran en veu alta les dites, poemes o textos que es treballin a l’aula

EL MODEL LECTOR d’altres alumnes (se’n parlarà més endavant, ja que actualment l’alumnat de Primària que hi ha a l’escola, no és un bon model lector, per les característiques culturals que presenta)

LA LECTURA EXPRESSIVA

Cal assegurar que l’alumnat ha entès l’objectiu d’aquesta lectura, per tant s’elaborarà un referent d’aula, anotant tots els passos a seguir per tal de preparar-se la lectura. Es triaran textos senzills i curts, o fins i tot frases. El/la mestre/a prepararà aquesta activitat com un taller, i per tant caldrà fer un bon modelatge de l’activitat, perquè l’alumnat pugui veure en què consisteix aquesta lectura.

LES RELECTURES

A partir dels contes treballats a l’aula, es prepararà el vocabulari dels contes amb la imatge acompanyada del nom, per tal que l’alumnat pugui fer la relectura d’aquestes paraules conegudes.

Totes les dites, poemes, endevinalles, contes breus, cançons,... que es treballin a l’aula, es prepararan en gran format per tal que tot l’alumnat hi pugui accedir, per poder practicar la relectura (en parelles, col·lectiva, per preparar un

teatre,...).

LA LECTURA ASSISTIDA (se’n parlarà més endavant, ja que actualment l’alumnat de Primària que hi ha a l’escola, no és un bon model lector, per les característiques culturals que presenta)

ACTIVITATS D’ENTRENAMENT LECTOR

Es prepararan els exercicis d’entrenament visual, de gimnàstica ocular i de treball de memòria a curt i llarg termini, que s’exposen en el dossier sobre LA FLUÏDESA LECTORA. Aquestes activitats es plantejaran com un joc, amb el modelatge del mestre/a.

Avaluació

4.2 Llegir per aprendre Concepte Aquest apartat demana un cert domini de la mecànica lectora. Es tracta de llegir per

obtenir informació i aprendre, descobrir nous coneixements. Aquesta competència

informacional a la que està relacionada d’una manera directa, ens permetrà treballar la

lectura a nivell transversal a totes les àrees curriculars. Hi té un paper rellevant l’àrea de

coneixement del Medi natural i social.

En aquest apartat, cal doncs un bon domini de la mecànica lectora i de la comprensió.

Per aquest motiu és molt important realitzar activitats de comprensió a totes les àrees

curriculars.

Objectius -millorar la fluïdesa lectora.

-millorar la comprensió lectora.

-fer evidents processos que són implícits.

Estratègies TALLERS DE LECTURA: es porten a terme per fer explícit tots aquells processos implícits de la

lectura. Són tallers que ens permeten reflexionar sobre totes aquelles petites tasques que fem

a l’hora de llegir. Processos que ens poden ajudar a tenir una millor comprensió. Aquests

tallers es treballen des de la perspectiva de l’alumne. Ell n’és el protagonista i segueixen una

mateixa seqüència. La mestra fa un modelatge, l’alumnat ho prova, ho comenta per parelles o

en petit grup i després ho fa sol. Sempre tenen una autoavaluació final i unes bastides que els

ajuden durant el procés.

- Taller de vocabulari

- Taller de fer-se preguntes

- Taller de resums

- Taller d’enunciats

*Veure carpeta dels tallers

TALLERS DE COMPRENSIÓ LECTORA Cada taller està pensat per treballar-se a un cicle o a tots i en un trimestre determinat. Això no

vol dir que no es pugui portar a terme abans o després, en funció del grup o de les activitats

planificades.

Taller de comprensió d’enunciats: CI, CM i CS

CI: 2n trimestre

CM: 1r trimestre

CS: 1r trimestre

Taller de vocabulari: CI, CM i CS

CI: 3r trimestre

CM: 1r trimestre

CS: 1r trimestre

Taller de fer-se preguntes: CM i CS

CM: 2n trimestre

CS: 2n trimestre

Taller de resum: CM I CS

CM: 3r trimestre

CS: 2n trimestre, 3r trimestre

ALTRES:

Fer hipòtesis

Fer inferències

TALLERS CI CM CS

1T 2T 3T 1T 2T 3T 1T 2T 3T

ENUNCIATS x x x

VOCABULARI x x x

FER-SE

PREGUNTES

x x

RESUM x x x

TREBALL DE COMPRENSIÓ LECTORA

La comprensió lectora es treballa de manera transversal a totes les àrees curriculars. A llengua

de manera sistemàtica:

- Es passen regularment les proves ACL de cada curs. (Estan en un dossier a l’armari de

material)

- Les lectures d’en Bota (CRP La Selva) que permeten treballar les preguntes literals,

inferencials i les crítiques. (Es troben a la p/)

- Altres lectures i materials elaborats per arribar a fer una comprensió lectora bona i de

manera autònoma.

o Textos amb pistes (Ed. Especial) Dossier a l’armari de material)

o Comprensió lectora Ed. Àlber

- Lectura diària: una mateixa lectura segmentada per cada dia de la setmana (Lectures Sr

Ponsetí)

- Dues vegades al trimestre passem unes proves de velocitat lectora per a cada curs a

partir de segon de CI.

També passem unes proves, consensuades a la ZER:

- Proves d’eficiència lectora: velocitat i comprensió

Finals de primer CI

Principi i final de 2n de CI

Principi i final de 3r i 4t de CM

Principi i final de 5è i 6è de CS

Avaluació - Valorar al final de cada curs l’evolució: en comprensió lectora, rapidesa, eficiència.

- Valorar la funcionalitat de cada taller de comprensió.

4.3 Gust per llegir

Concepte En aquest apartat s’hi inclouen totes aquelles activitats lectores que fem per plaer. Sense fer

un treball posterior ni previ de la lectura. Es treballen les estratègies d’una manera implícita.

Objectius - Incorporar l’estona de lectura com un hàbit més dins les rutines diàries.

- Llegir com a font de plaer

- Explicar breument a la resta de companys el tema del que s’està llegint.

- Saber buscar llibres a la biblioteca.

- Escollir títols a partir de la ressenya.

Estratègies A l’escola, vam acordar intentar fer aquesta lectura a primera hora del matí, és a dir de 9.00 a

9.30h. Tota l’Educació primària ho fem així. Si algun dia hi ha especialitat, la passem a la

primera hora amb la tutora.

Creiem que és una bona estona per estar concentrat i començar bé el dia, calmant i

canalitzant les energies.

El dia que fem biblioteca, la mitja hora està inclosa en aquesta sessió.

Les activitats que incloem en aquest apartat van des de:

contes escollits personalment, contes o llibres proposats, revistes o publicacions periòdiques,

llibres de la biblioteca municipal de Torroella, etc,.. Qualsevol suport escrit que permeti poder

dedicar una estona diària al seu gaudi.

A l’Educació Infantil

-Es treballa la Cistella del conte, com a projecte de ZER. Es tracta de treballar diversos contes,

ja establerts (hi ha una roda). Durant unes setmanes es treballa un conte i moltes de les

activitats de l’aula estan relacionades amb el conte.

CI

Cada dia l’alumnat agafa un petit conte i va llegint. Quan han passat 25 minuts, la mestra

demana a algun alumne que digui el títol i explicar què han llegit: davant del grup, a ella,..

comprovant-ne la comprensió.

CM i CS

Aquesta estona es realitza la lectura de diverses maneres:

Lectura silenciosa i individual: llibres de l’aula, de la biblioteca, revistes… Cadascú agafa una

lectura i la va llegint.Té dret a canviar-la, a saltar-se pàgines, a deixar-la…

Mentrestant la mestra, com una més dins del grup, llegeix el seu llibre.

Combinem també amb la lectura per part de la mestra. Una estona la mestra llegeix en veu

alta un llibre i el va fent comentar per asegurar-ne la comprensió. Aquest llibre el va llegint

poc a poc, intentant deixar la lectura en un moment important.

També, durant el curs llegim un o dos llibres iguals a tots i ho podem fer:

- Cadascú silenciosament

- Un es prepara un capítol i el llegeix en veu alta a la resta.

- La mestra i un/a alumne/a llegeixen un tros cadascú.

IMPORTANT Cal donar 5 minuts o deu al final de cada lectura per parlar-ne: explicar què han llegit,

com ho han fet,…

Ed. Infantil Cicle Inicial CM CS

Cistella dels conte Lectura d’un conte a

escollir

Lectura de contes,

llibres, revistes,

còmics

Lectura de contes,

llibres, revistes,

còmics

Explicació de contes

per part de la tutora

Explicació oral del

que s’ha llegit

Lectura per part de

la mestra d’un llibre

per capítols

Lectura per part de

la mestra d’un llibre

per capítols

Biblioteca d’aula Lectura d’un llibre

igual a tots

Lectura d’un llibre

igual a tots

SEQÜENCIACIÓ DELS 30’ DE LECTURA DIÀRIA A l’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

CICLE

INICIAL

Lectura

durant 25’

del conte

que volen

5’ que

expliquen

què han

llegit

Lectura de

revistes:

Cucafera,

Reporter

DOC

5’ que

expliquen

què han

llegit

*Lectura

diària

obligatòria i

lectura de

contes

Explicació

de conte

per part

de la

mestra

Lectura

expressiva per

part de la

mestra d’un

conte.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

CICLE MITJÀ

i CICLE

SUPERIOR

Lectura

durant 25’

del conte

que volen

5’ que

expliquen

què han

llegit

TALLERS DE

LECTURA

Lectura de

revistes:

Cucafera,

Reporter

DOC

5’ que

expliquen

què han

llegit.

*Lectura diària

obligatòria i

lectura de

contes

Lectura

de

revistes:

Cucafera,

Reporter

DOC

5’ que

expliquen

què han

llegit

Lectura

expressiva per

part de la

mestra d’un

llibre.

**Animació a la

lectura

*Lectura diària: és una lectura que tenen tots els alumnes de primària i que està preparada

setmanalment. Cada dia llegeixen un trosset. Hi ha diferents lectures adequades a cada nivell.

** Animació a la lectura: La mestra presenta algun llibre de la biblioteca a partir de la portada,

del títol, d’algun personatge,etc… de manera que si algun alumne es sent motivat pot

escollir-lo per llegir.

Avaluació - Es valorarà si incrementa el préstec de llibres de la biblioteca.

- La implicació en les activitats de lectura proposades.

5. RECURSOS

Es consideraran dos tipus de recursos de què disposa el centre per desplegar i implementar el

PLEC:

- Recursos interns:

· Personal docent i no docent: els docents podem aportar els nostres

coneixements en la coordinació entre el PLEC del centre i l'entorn en el

foment de la lectura.

. Biblioteca escolar: tots els centres educatius han de disposar d'una

biblioteca escolar, com a espai d'accés a la informació i font de recursos

informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del professorat i

de la comunitat educativa.

· Biblioteca d'aula.

· Les TIC - Tecnologies de la Informació i el Coneixement.

· Associacions de Mares i Pares d'alumnes - AMPA: les AMPA poden ser

espais de treball i formació conjunta sumant esforços, compartint

coneixements i treballant en xarxa.

- Recursos externs:

· Centre de Recursos Pedagògics - CRP.

· Biblioteca pública: la biblioteca és un recurs per a la lectura molt

important i a l'abast de tothom. Però cal promoure'n l'ús, fer-la conèixer,

saber com funciona, quines activitats programa,... Cal potenciar la

biblioteca com a centre de trobada obert a tothom i, per tant, també a

totes les cultures i llengües presents a l'entorn proper.

· Llibreries.

· Recursos de l'Entorn: promoure i facilitar la participació i col·laboració de

les famílies en les activitats de foment de la lectura programades al

centre.

6. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT A partir de les mancances de formació detectades en la diagnosi inicial i dels objectius

proposats vinculats als tres eixos ens plantegem la necessitat de formació del professorat del

centre.

Un primer pas d’aquesta formació és compartir tot l’equip docent el marc teòric que hem

desenvolupat en aquest document.

També vàrem decidir apuntar-nos a les sessions d’AIL 4, que varen ser molt profitoses.

7. DIFUSIÓ DEL PLEC La difusió del PLEC va adreçada a tota la comunitat educativa, a l’entorn proper (famílies - ho

reben a través del seu representant en el consell escolar), l’Administració i altres institucions

vinculades al centre i a la lectura.

8. CRITERIS D’AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PLEC I PROPOSTES

DE MILLORA

L’avaluació d’aquest pla lector és contínua, cada curs es portaran a terme les activitats previstes

i els acords de centre, però es farà una avaluació del què cal mantenir, canviar o modificar. Es

tracta d’un document dinàmic que ens serveixi de pauta, però que ens permeti modificar,

introduir o millorar qualsevol pràctica educativa encaminada a l’adquisició i millora de la lectura

del nostre alumnat.

Criteris d’avaluació:

- Valoració de l’aplicació de les proves a finals d’Educació Infantil i CI

- Aplicació i valoració dels tallers de lectura

- Sistematització de la 1/2 h de lectura i recull de possibles activitats.

- Cada quatre anys i seguint el Projecte de Direcció es farà una revisió més exhaustiva del

PLEC.