El Pla Estratègic Matadepera 2010 · 12Ajuntament de Matadepera Ajuntament de Matadepera 13 1.2....

En la propera legislatura, cal iniciar la revisió del nostre Pla General d’Ordenació del Territori, per la qual cosa es va considerar oportú posar en marxa prèviament un Pla Estratègic de la Població, amb el 2010 com a horitzó, que permetés, amb una àmplia participació més enllà dels partits polítics i dels seus legítims representants, definir la Matadepera que volem per al nostre futur.

D’aquesta manera, el 8 de febrer de 2000 naixia la constitució del Consell General del Pla i, amb ell, el mateix Pla i les àrees temàtiques que havien de permetre desenvolupar-lo amb una àmplia participació tant a títol particular com en representació d’entitats i col·lectius.

Més de tres-cents participants han elaborat les diferents propostes, que el Comitè Executiu ha fet seves presentant-les en forma de sis línies estratègiques juntament amb les accions i subaccions que les desenvolupen, i tot això en un document que, finalment, el 7 de maig d’enguany fou aprovat pel Consell General i que avui, 18 de juliol, us presentem.

Ha estat un treball engrescador i dinàmic i aquest n’és el resultat. A partir d’aquí, caldrà anar desenvolupant i aplicant les accions previstes, algunes de les quals ja han començat a caminar i d’altres ho faran en breu.

Permeteu-me que les meves últimes paraules siguin d’agraïment a tots aquells i aquelles que, d’alguna manera, hi heu participat fent que aquest Pla realment reflecteixi el sentiment de moltes persones. I als que no heu pogut participar-hi fins ara, us animo a que també us n’apropieu i ens ajudeu a fer-lo realitat entre tots.

A tots, moltes gràcies.

Jaume Riera PascualAlcalde

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Evolució històrica . . . . . . . . . . . . . . 9La Matadepera d’avui . . . . . . . . . . . . . 13

2. El Pla Estratègic Matadepera 2010 . . . . . . . . . 27

Què és el Pla Estratègic? . . . . . . . . . . . . 27Per a què serveix el Pla Estratègic? . . . . . . . . . 29

3. Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . 31

Esquema organitzatiu . . . . . . . . . . . . . 31Procés . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

4. Model de poble . . . . . . . . . . . . . . . 41

5. Línies estratègiques . . . . . . . . . . . . . 43

Impulsar un desenvolupament sostenible, respectuós amb el medi ambient i amb la qualitat de vida, que garanteixi els recursos necessaris per afrontar les actuacions previstes i limiti el creixement poblacional . . . . . 44

Potenciar la cultura, l’ensenyament i la pròpia identitat i promoure la recuperació del patrimoni històric i artístic de Matadepera . . . . 47

Dotar-se amb les infraestructures que permetin satisfer les necessitats futures de la població . . . . . . . . 50

Impulsar elements de participació social i de promoció de la persona . . 55

Fomentar l’activitat econòmica de Matadepera, potenciant el sector terciari local i l’ocupació i creant noves àrees de negoci . . . 59

A partir de l’actual model urbanístic, introduir elements que afavoreixin una major vertebració i cohesió del municipi . . . . 62

6. Participants . . . . . . . . . . . . . . . . 65

Sumari

9Ajuntament de Matadepera

1. Introducció

1.1. Evolució històrica

Matadepera s’estén al vessant meridional de la muntanya de Sant Llorenç, al llarg

de la vall de la riera de les Arenes, en un terreny boscós i força abrupte. Aquestes

característiques orogràfiques han condicionat i condicionen tant la configuració

urbana del municipi com el tipus d’activitats i les relacions humanes que s’hi han

desenvolupat al llarg de la seva història.

Antiga Parròquia de Sant Joan de Matadepera (Can Roure)

1. Introducció

10 Ajuntament de Matadepera 11Ajuntament de Matadepera

Matadepera ha evolucionat molt amb el pas dels segles. Des de l’inicial nucli de

masies disperses a can Roure, al voltant de l’església de Sant Joan de Matadepera,

a la riba oest de la riera de les Arenes, fins a l’actual municipi, amb el nucli antic a

la zona de la Llagosta i les urbanitzacions que s’han anat desenvolupant al voltant,

Matadepera ha crescut i s’ha anat transformant d’acord amb els temps.

Els primers elements documentals sobre la fundació del “lloc de Matadepera”, que

pertanyia al terme del castell de Terrassa, daten de l’any 959. Més tard, l’any 1014,

els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van dotar el monestir benedictí de Sant

Llorenç del Munt amb l’alou de Matadepera. Més endavant va passar a ser de ju-

risdicció reial.

Pel que fa a l’actual nucli urbà de Matadepera, els primers orígens documentats es

remunten a la segona meitat del segle XVIII. Els primers masos i cases de Matadepera

van sorgir de diverses vendes i arrendaments de les terres pertanyents al monestir

de Sant Llorenç i estaven, majoritàriament, a la riba oest de la riera de les Arenes.

Així, l’any 1768, el recompte oficial de finques permetia comptabilitzar una vinte-

na de masos, l’hostal, l’estanc, la casa del comú (l’antic Ajuntament), el monestir

de Sant Llorenç, l’ermita de Santa Agnès i la rectoria. A més, hi havia parcel·les de

terra propietat de pagesos que vivien a altres poblacions com Sant Julià d’Altura

o Terrassa.

En aquella època, segons el cens del comte de Floridablanca de 1787, la població

de Matadepera era de 219 habitants. Les característiques del terreny —abrupte i

boscós— i l’escassa mà d’obra disponible determinaven el tipus d’activitat econòmica

que s’hi desenvolupava. Aquesta activitat se centrava, principalment, en la silvi-

cultura. L’explotació dels boscos donava feina a llenyataires, carboners, traginers i

serradors, entre altres, així com a un incipient teixit de comerciants. Les altres dues

activitats econòmiques importants eren l’agricultura —amb petites explotacions

1. Introducció


orientades a l’oli, el vi i el blat— i la ramaderia —amb xais, cabres, porcs, i muls i

ases per al transport. Altres activitats que permetien a les famílies complementar

les economies domèstiques eren la caça, la recol·lecció de bolets i l’apicultura.

Aquest nucli inicial de Matadepera va anar creixent de manera lenta però continua-

da i va viure fets especials que van marcar la seva història i identitat i van determi-

nar el signe de la seva evolució futura. Un dels fets clau en la història de Matadepera

fou el camí ral de Barcelona a Manresa i Berga que passava pel municipi, pujant per

la riera de les Arenes, un tram per una riba i un altre tram per l’altra, i passant per

l’estanc i l’hostal abans d’enfilar la serra de l’Obac. La importància d’aquest camí

rau en el fet que fou la principal via de comunicació entre Barcelona i la capital del

Bages fins a la inauguració, l’any 1850, del tren entre Terrassa i Manresa.

Vista general de Matadepera i Sant Llorenç del Munt

1. Introducció


El camí ral va ser el principal element dinamitzador de la vida del poble, i els hostals

i l’estanc de Matadepera van esdevenir els principals centres d’activitat econòmica

i humana de la població. Aquesta afluència creixent de gent va permetre, entre

altres coses, ampliar l’Hostal de la Marieta, fundat l’any 1772 i situat a l’extrem sud

del municipi. Al voltant d’aquest hostal, i durant el darrer quart del segle XVIII i la

primera meitat del XIX, s’hi va anar desenvolupant un lent però continu assentament

de cases que, el 1850, permetia comptabilitzar-ne 48. Aquest nou nucli, després d’un

parell de dècades d’un relatiu estancament, començà una nova fase de creixement

al darrer quart del segle XIX, en la qual es van fer nous assentaments, es va construir

l’església del carrer de Sant Joan i es van anar consolidant les dinàmiques de relació

i les tradicions que han configurat la identitat de Matadepera fins avui.

El desenvolupament del nou poble, que suposà un lent però notable creixement de

la població, va anar acompanyat d’una major vida social i d’un augment paral·lel de

l’activitat productiva, que continuava centrant-se en les vinyes, els camps d’oliveres

i les terres de conreu. Amb els anys, aquest nou nucli de població s’anà desenvolu-

pant fins a constituir el que avui coneixem com el centre antic de Matadepera, al

voltant dels carrers de Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre.

En les últimes dècades, Matadepera ha passat de ser un petit municipi amb una

important proliferació de cases de segona residència, on els seus habitants es dedi-

caven a les feines de l’economia tradicional, a ser un municipi residencial amb una

alta qualitat de vida i un actiu teixit comercial, associatiu i cultural. La tranquil·litat,

l’incomparable entorn natural i el dinamisme i la identitat del municipi i de la seva

gent fan de Matadepera un municipi singular i amb un fort poder d’atracció.

1. Introducció


1.2. La Matadepera d’avui

Matadepera ha crescut i s’ha anat transformant d’acord amb els temps, fins a esde-

venir un municipi amb un alt nivell de vida. En pocs anys, Matadepera ha passat de

ser un centre d’estiueig, en el qual es combinava la primera i la segona residència,

a un poble residencial, amb un creixement de la població constant però sostingut

que ha permès mantenir uns alts estàndards de qualitat de vida.

Aquesta evolució que ha viscut Matadepera i que tots hem pogut anar veient amb

el pas dels anys, es fa palesa en alguns indicadors bàsics d’evolució que mostren la

coherència dels objectius i les línies estratègiques dissenyades en aquest Pla. Així, la

població de Matadepera s’ha duplicat en els darrers vint anys —ha passat dels 3.495

habitants, l’any 1981, als actuals 7.482 (gràfic 1)— i s’espera que continuï creixent

de manera sostinguda fins a arribar a un sostre estimat d’uns 14.000 habitants en

l’horitzó del 2010.

Gràfic 1

Evolució de la població de Matadepera (1981-2001)

Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Ajuntament de Matadepera i de l’IDESCAT

1. Introducció


Un altre element que ha marcat clarament l’evolució de Matadepera en els darrers

anys, i que de ben segur ho continuarà fent els propers anys, és la seva evolució de

poble d’estiueig a poble residencial. Així, si l’any 1981 els habitatges principals (que

no són de segona residència) representaven el 47,1 % del total, el 1991 suposaven ja

el 62,9 % i les últimes dades (el 70,5 %), confirmen aquesta tendència (gràfic 2).

Aquesta evolució cap a un model de poble residencial també s’ha traduït en un

augment del nombre de vehicles, la qual cosa ha transformat, sens dubte, les di-

nàmiques i les necessitats d’accés, de circulació i de mobilitat interna al municipi.

Si el 1981 es comptaven 3.052 vehicles automòbils i el 1991 se’n comptaven 4.511,

actualment el parc de vehicles ha pujat fins als 5.059 (gràfic 3). Aquesta tendèn-

cia de clar creixement defineix també les necessitats i les possibilitats futures del

municipi amb relació a qüestions fonamentals com la circulació, l’aparcament o la

mobilitat interna.

Gràfic 2

Evolució del percentatge d’habitatges principals (1981-2001)


1. Introducció


A banda d’aquestes dades d’evolució, hi ha un seguit d’indicadors socials que perme-

ten conèixer les característiques pròpies de Matadepera i comparar-les amb l’àmbit

provincial i català. Aquesta comparació permet veure més clarament la singularitat

de Matadepera amb relació a les poblacions del seu entorn.

El ràpid creixement poblacional que ha viscut Matadepera —que veiem en el

gràfic 1— respon tant al mateix creixement natural de la població autòctona del

municipi com a una important afluència de gent provinent d’altres municipis.

Aquesta dinàmica es veu reflectida ben clarament en dos indicadors socials bàsics

com són el lloc d’origen i la taxa de migració.

Pel que fa al lloc d’origen, la majoria dels habitants de Matadepera han nascut a altres

municipis catalans (77,3 %) i només el 12,1 % de la població és nadiua del municipi

(gràfic 4). En canvi, tant a la província de Barcelona com al conjunt de Catalunya, el

percentatge de nascuts al mateix municipi de residència actual se situa al voltant del

38 %, mentre que el de nascuts en altres poblacions catalanes ronda el 30 %.

Gràfic 3

Evolució del parc de vehicles automòbils de Matadepera (1981-2001)


1. Introducció


Una segona dada il·lustrativa de les característiques del creixement demogràfic de

Matadepera és la taxa de migració, que mostra la proporció de gent immigrada

amb relació al total poblacional.1 Com s’observa en el gràfic 5, la taxa de migració a

Matadepera (36,4 %) no té comparació a escala provincial (0,1 %) ni catalana (2,4 %).

Gràfic 4

Lloc d’origen

Font: elaboració GABISE, SA, a partir de dades de l’Anuario Social de España, 2001

Gràfic 5

Taxa de migració

Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Anuario Social de España, 2001

1. Introducció


Un segon grup d’indicadors socials permet conèixer les característiques de l’estruc-

tura poblacional de Matadepera. Un primer indicador bàsic és l’edat mitjana de la

població. Les estadístiques mostren que Matadepera té una població més jove que

el conjunt provincial i català (gràfic 6). Mentre que a Matadepera l’edat mitjana

és de 35,6 anys, al conjunt de la província de Barcelona la mitjana és de 39,8 anys

i el total català és de 39,9 anys.

L’edat mitjana baixa de la població de Matadepera és conseqüència tant d’un índex

d’infància superior a la mitjana com d’un índex de vellesa inferior. Així, en el tram

d’edat entre els 0 i els 14 anys, l’índex de Matadepera se situa en el 19,1 % mentre

que la mitjana provincial és de 13,6 % i la catalana de 13,8 % (gràfic 7).

Pel que fa als joves de 15 a 29 anys, l’estructura poblacional de Matadepera (23,2 %)

és similar a la de la província de Barcelona (23,1 %) i la del total català (22,9 %),

tal com mostra el gràfic 8.

Gràfic 6

Edat mitjana


1. Introducció


Gràfic 7

Índex d’infància (percentatge poblacional de nens de 0 a 14 anys)


Gràfic 8

Índex de joventut (percentatge poblacional de joves de 15 a 29 anys)


1. Introducció


En canvi, per al tram d’edat de 65 anys o més (gràfic 9), l’índex de Matadepera és

del 10,7 %, força inferior al 16,8 % provincial i al 17,2 % català.

Per acabar de dibuixar aquest perfil bàsic de la Matadepera d’avui, recollim alguns

indicadors de nivell de vida que mostren Matadepera com un dels municipis catalans

amb una major qualitat de vida.

El primer d’aquests indicadors és el nivell de renda. Com podem veure en el gràfic 10,

Matadepera té un nivell de renda bruta familiar disponible per habitant molt superior

tant a la mitjana provincial com a la catalana. Establint la renda bàsica per habitant

de Catalunya com a índex 100, la província de Barcelona se situa una mica per sota

(98,7 %), mentre que Matadepera se situa molt per damunt (162,6 %).

Un segon indicador que mostra un altre tret diferencial de Matadepera amb rela-

ció al nivell de vida és l’escassa taxa d’atur (1,6), que és la meitat de la taxa de la

Gràfic 9

Índex de vellesa (percentatge poblacional de persones de 65 anys o més)


1. Introducció


província de Barcelona (3,3) i del conjunt català (3,0), tal com podem observar en

el gràfic 11.

Gràfic 10

Renda bruta familiar disponible per habitant (índex Catalunya = 100)

Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’IDESCAT, any 1996

Gràfic 11

Taxa d’atur


1. Introducció


El nivell d’instrucció de la població és un tercer indicador bàsic per analitzar el nivell

de vida (gràfic 12). En aquest cas, els percentatges de titulats de segon i tercer grau

a Matadepera (43,8 % i 28,8 %, respectivament) se situen entre set i vint punts per

sobre de les mitjanes de la comarca i del conjunt català.

Un darrer indicador social interessant és la taxa de places residencials per a gent

gran per habitant (gràfic 13). Tot i que té una població menys envellida que la

mitjana provincial i catalana, Matadepera ofereix un nombre de places residencials

per habitant que triplica la mitjana provincial i catalana. En concret, Matadepera té

una taxa de places residencials del 117,3 %, mentre que la província de Barcelona

presenta una taxa del 38,3 % i Catalunya del 37,7 %.

Un últim element important per conèixer les característiques de Matadepera i les

seves potencialitats futures és la classificació i la disponibilitat de sòl. Com veiem

en el gràfic 14, dos terços de la superfície de Matadepera (68,6 %) són sòl no ur-

Gràfic 12

Nivell d’instrucció de la població

Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’IDESCAT

1. Introducció


Gràfic 13

Taxa de places residencials


Gràfic 14

Classificació del sòl

Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Ajuntament de Matadepera

banitzable —el 61 % correspon al Parc Natural de Sant Llorenç—, i només es disposa

del 0,8 % de sòl urbanitzable, la qual cosa condiciona les possibilitats futures de

desenvolupament urbanístic i de creixement poblacional de Matadepera.

1. Introducció


Matadepera és, doncs, un poble residencial, però no és —ni ho vol ser, com s’ha

fet palès en els debats del Pla Estratègic— una ciutat dormitori. Matadepera és —i

ho ha de ser— un poble en el qual sigui plaent viure, tant per la tranquil·litat de

l’entorn i per la qualitat de vida com pel dinamisme dels seus habitants i del seu

teixit econòmic i associatiu.

Matadepera, a l’hora de decidir el seu model de creixement i la seva evolució futura,

ha de mirar al seu voltant i contextualitzar la seva situació, les seves expectatives i

les seves potencialitats en un entorn global en què les noves dinàmiques i les noves

tendències tecnològiques i econòmiques, com la transformació i la transnaciona-

lització dels processos productius i de l’economia, el ràpid desenvolupament de les

noves tecnologies de la informació i la comunicació o la millora dels transports,

Plaça de Sant Jordi

1. Introducció


entre altres, estan transformant, d’una manera a vegades imperceptible, molts as-

pectes de la nostra realitat quotidiana, com el mercat de treball, els hàbits de lleure

i de consum o la mateixa manera de relacionar-nos.

El context immediat de Matadepera és la comarca del Vallès Occidental. El Vallès

és i ha estat un dels motors productius del país. Però és també, com més va més,

un àmbit residencial amb un fort poder d’atracció, tant per les possibilitats de

qualitat de vida com per la proximitat i la bona comunicació amb Barcelona i el

seu cinturó.

En aquest context, Matadepera és un element singular en la segona anella me-

tropolitana de Barcelona, tant per la seva ubicació tocant al Parc Natural de Sant

Llorenç i la seva especial configuració urbanística com pel seu teixit social. De fet,

Matadepera viu una relació molt especial amb Sant Llorenç del Munt, del qual

gaudeix i, al mateix temps, té cura. Matadepera és la porta d’entrada al Parc, que,

alhora, ocupa el 61 % del seu territori municipal.

Matadepera manté una estreta relació amb les poblacions del seu voltant com ara

Castellar del Vallès, Mura, Sabadell o Terrassa, amb les quals s’estableixen sinergies

molt especials degudes a la seva cocapitalitat. Aquesta relació ve d’antic i ha permès

anar compartint experiències i consolidant importants vincles entre els diferents

municipis i la seva gent, tant pel que fa a les relacions familiars i humanes com a

l’activitat social, cultural i productiva.

Matadepera és, a més, un poble molt ben connectat amb les diverses ciutats im-

portants de la zona com Barcelona i el seu cinturó metropolità, Sabadell, Terrassa

o Manresa, per diferents mitjans de transport, la qual cosa defineix en gran manera

les dinàmiques de relació i les sinergies entre Matadepera i els altres municipis de

l’entorn.

1. Introducció


Els darrers anys, Matadepera s’ha anat transformant per adaptar-se i fer front als

nous escenaris que van sorgint i a les noves demandes i expectatives dels ciutadans

i les ciutadanes. Ha estat una evolució natural, sense grans trastorns per al municipi

ni per a la qualitat de vida dels seus habitants. Ens trobem ara en un moment d’im-

portants transformacions a escala global que afecten i afectaran de manera directa

la nostra realitat local, però que ens permet afrontar el futur amb optimisme. És,

doncs, un moment clau per fer l’esforç de mirar endavant i decidir, entre tots, com

volem que sigui la Matadepera del 2010.

Per donar resposta a aquesta voluntat de pensar la Matadepera que volem per al

futur, s’havia de buscar un instrument que fos operatiu i que, alhora, permetés ge-

nerar un consens general per sobre dels interessos particulars i partidistes. Aquest

Carrer Pere Aldavert

1. Introducció


instrument de consens, que permet combinar el coneixement i l’anàlisi tècnica amb

la participació directa dels ciutadans i dels agents públics i privats del municipi és

el Pla Estratègic.

Aquest Pla Estratègic és el fruit del treball de molta gent del municipi i de fora

del municipi, i recull les opinions, les expectatives i les il·lusions dels ciutadans i

les ciutadanes de Matadepera per afrontar l’horitzó del 2010 amb optimisme. El

document que presentem defineix un model de poble per al futur. Un model de

poble respectuós i coherent amb la història i amb la pròpia identitat, que permet

situar Matadepera en les millors condicions per afrontar el futur, tenint en compte

tant les necessitats i les demandes de la població com el context econòmic, social i

territorial del nostre municipi. Aquest model de poble és el que dóna sentit a totes

les línies i les actuacions estratègiques que es recullen en el document, i que són les

que han de permetre que fem el futur que volem per a la Matadepera del 2010.

Vista aèria de Matadepera

1. Introducció


2. El Pla Estratègic Matadepera 2010

2.1. Què és el Pla Estratègic?

El primer Pla Estratègic municipal es va realitzar l’any 1982 a la ciutat de San

Francisco, als Estats Units, com un instrument per planificar, a mitjà termini i amb

una visió global, com havia d’evolucionar la ciutat i quin paper havia de tenir en el

context de la seva àrea d’influència. Des d’aquell moment, moltes ciutats i pobles

d’arreu del món han anat desenvolupant els seus propis plans estratègics per definir

el seu model de desenvolupament futur.

En aquests vint anys, la metodologia dels plans estratègics ha anat evolucionant i

perfeccionant-se, però la voluntat i l’objectiu de ser un instrument d’àmplia parti-

cipació ciutadana s’ha mantingut com la seva característica essencial.

En aquesta línia, el Pla Estratègic de Matadepera 2010 s’ha pensat com un procés

obert a la població per decidir i planificar, entre tots, com volem que sigui, a grans

trets, la Matadepera del 2010. El Pla Estratègic ha estat un àmbit de trobada de les

diferents persones i col·lectius del municipi per analitzar conjuntament la situació

actual, identificant els punts febles i les potencialitats del municipi, i a partir d’aquí

recollir i treballar les propostes i les iniciatives que ens han permès arribar a un

acord general sobre el model de poble que volem per als propers anys.

Tal com es volia, el Pla Estratègic Matadepera 2010 ha estat, a la pràctica, un pro-

cés obert a la població i als agents socials i econòmics del municipi, en què hi han

participat directament prop de 300 persones. A més, la participació directa en els

treballs del Pla de representants de diverses institucions i entitats del teixit veïnal,

associatiu, cultural i econòmic de Matadepera fa que el nombre de persones que

hi han participat de manera indirecta sigui molt elevat, cosa que ha fet que aug-



mentés la representativitat global del procés i dels objectius i les línies d’actuació

acordades.

El Pla Estratègic ha previst diverses maneres de participació per tal que cadascú, d’acord

amb la seva disponibilitat i els seus interessos, pogués fer les seves aportacions al procés

de la manera més còmoda i operativa. L’assistència a les comissions temàtiques, a títol

personal, ha estat oberta i tots els ciutadans que ho han desitjat hi han pogut participar.

Paral·lelament, s’han organitzat actes i conferències sobre temes específics relacionats

amb el Pla Estratègic, en els quals tothom que hi ha volgut assistir ha pogut fer-ho, inde-

pendentment que estiguessin integrats o no a les comissions. A més, s’ha fet una consulta

ciutadana a meitat del procés d’elaboració per tal que tothom que volgués hi pogués dir

la seva. Finalment, des dels mitjans de comunicació locals s’ha anat fent un seguiment de

l’evolució del Pla Estratègic i dels seus actes més significatius, de manera que la població

general tingués un coneixement constant de com avançava tot el procés.

Vista aèria de Matadepera



2.2. Per a què serveix el Pla Estratègic?

El Pla Estratègic és, essencialment, un instrument de participació ciutadana per

definir, entre tots, com volem que sigui la Matadepera del futur, tenint en compte

la situació actual, les seves potencialitats i els seus punts febles.

És també un instrument idoni per comunicar la necessitat i la voluntat d’un canvi

i fer-ho explícit, per definir la direcció i el procés d’aquest canvi, per fomentar el

debat i per generar consensos entre tots els actors implicats que permetin reforçar

la cohesió i el dinamisme de la vida municipal.

La complexitat de les realitats socioeconòmiques municipals actuals demana una

preocupació real i constant per adequar el municipi a les dinàmiques econòmiques

d’àmbit global i a les demandes i les expectatives socials, econòmiques i comuni-

tàries de l’àmbit local. Una preocupació per no quedar-se enrere i poder afrontar

amb les màximes garanties el creixement sostenible de Matadepera i la millora del

benestar i la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes.

Moltes administracions estan centrant la seva atenció en la planificació estratègica

com una via privilegiada per gestionar els reptes que planteja el desenvolupament

municipal. Però quins són els beneficis que ofereix un Pla Estratègic? Doncs bàsi-

cament són tres. En primer lloc, permet fer una planificació a mitjà i llarg termini

que la gestió municipal del dia a dia no permet fer d’una manera tan minuciosa.

En segon lloc, el Pla Estratègic desenvolupa una anàlisi de la realitat municipal

des d’una perspectiva global i integradora que permet superar anàlisis sectorials o

opinions basades en interessos específics. En tercer lloc, el Pla Estratègic realitza

una tasca de planificació que permet anticipar el futur superant les dinàmiques de

gestió quotidiana de resposta al dia a dia.



El Pla Estratègic Matadepera 2010 marca els objectius i les línies de treball futures,

fruit dels debats i els consensos generats en el procés d’elaboració. El seu objectiu

és definir, en termes generals de planificació, on es vol anar i quines són les línies

d’actuació que han de permetre arribar-hi. Però la concreció de com i quan s’exe-

cuten aquestes línies i actuacions estratègiques correspon a l’acció de govern i, per

tant, no és, ni ha estat, l’objectiu del Pla Estratègic.

Internament, el Pla Estratègic Matadepera 2010 ha permès identificar els punts forts

i els punts febles del municipi i ha facilitat una anàlisi de les potencialitats i una

elaboració d’escenaris futurs que ha permès triar el model de poble desitjat. Però,

a més, el Pla Estratègic servirà per transmetre a totes les persones implicades en la

gestió municipal i en l’Ajuntament els objectius, les prioritats i les expectatives de

futur del municipi.

Externament, el Pla Estratègic Matadepera 2010 contribuirà a informar i, sobretot,

a implicar els ciutadans i els altres agents del teixit econòmic, associatiu i cultural

del municipi en els objectius i les línies estratègiques d’actuació que han de fer

possible el model de municipi que entre tots hem decidit.



3. Metodologia

3.1. Esquema organitzatiu

El Pla Estratègic Matadepera 2010 ha après d’experiències anteriors d’altres muni-

cipis i ha utilitzat una metodologia genèrica, tant pel que fa a l’organització com

al procés d’elaboració, utilitzada habitualment en molts altres plans estratègics

municipals.

Per poder realitzar aquest projecte s’ha plantejat una estructura organitzativa que

permetés complir l’ideari bàsic de participació i consens i assolir, al mateix temps,

un treball operatiu i tècnicament correcte des de totes les vessants possibles. És per

això que es va aprovar l’esquema organitzatiu següent:

Consell General, febrer de 2000

3. Metodologia


Quadre 1

Esquema organitzatiu

CONSELL GENERAL

El Consell General és l’òrgan de màxima representació ciutadana del Municipi i, per

tant, li correspon la funció general d’orientar i aprovar el Pla Estratègic. El Consell

General, presidit per l’alcalde, aplega, a més dels regidors, representants dels agents

polítics, econòmics, culturals, esportius i socials més significatius, com també per-

sonalitats rellevants i ciutadans a títol individual (exregidors, exalcaldes, etc.).

El Consell General, a banda de nodrir les comissions temàtiques, ha estat l’òrgan

encarregat d’iniciar el procés, de consensuar i aprovar l’estructura organitzativa i

3. Metodologia


la metodologia d’elaboració i, finalment, d’aprovar el document definitiu del Pla

Estratègic Matadepera 2010.

COMISSIÓ EXECUTIVA

La Comissió Executiva és l’òrgan encarregat de la supervisió i la coordinació final

de tot el procés d’elaboració del Pla Estratègic. La Comissió Executiva està presidida

per l’alcalde i dos vicepresidents. A més, l’integren els presidents i els representants

de les comissions temàtiques; el coordinador del Pla, i els tècnics de l’Ajuntament

que han seguit i han coordinat més directament el Pla Estratègic.

Entre les funcions de la Comissió Executiva cal destacar: fer el seguiment dels

treballs de les comissions temàtiques; integrar i analitzar tota la informació i els

documents generats; vetllar per la coherència global del projecte; elaborar el do-

Consell General, febrer 2001

3. Metodologia


cument definitiu del Pla Estratègic, i, finalment, fer arribar aquest document al

Consell General.

COMISSIÓ CONSULTIVA

La Comissió Consultiva és un òrgan encarregat d’assessorar sobre els continguts i els

treballs del Pla Estratègic i de nodrir les comissions temàtiques. La integren persones

de reconegut prestigi dins del Municipi, bé sigui per la seva trajectòria professional

o personal o bé pels seus coneixements específics.

COMISSIONS TEMÀTIQUES

Les comissions temàtiques són els òrgans sectorials de debat que han permès re-

collir les opinions, les expectatives i les inquietuds de la població. Les comissions

temàtiques, presidides per un tinent d’alcalde vinculat a l’àrea, han estat obertes a

tota la població i hi han pres part representants de les institucions i de les diverses

entitats, ciutadans i experts en cada àmbit d’actuació.

Les comissions temàtiques han estat, bàsicament, àmbits de reflexió sobre els diver-

sos camps d’acció del Pla Estratègic, en les quals s’ha combinat la presentació tèc-

nica d’estats de la qüestió amb el debat obert entre els assistents. La seva aportació

ha estat imprescindible per fer un diagnòstic de la situació actual del municipi amb

la màxima pluralitat. A més, han estat els òrgans encarregats d’elaborar i elevar a

la Comissió Executiva les propostes estratègiques que han servit de base per a la

redacció del Pla Estratègic.

La coordinació i la gestió del dia a dia del Pla Estratègic han estat desenvolupa-

des per l’Equip Coordinador, integrat per l’alcalde, la coordinadora de Serveis de

l’Ajuntament, el tècnic de l’Ajuntament assignat al Pla i el tècnic coordinador de

3. Metodologia


l’empresa GABISE, SA. Aquest òrgan s’ha encarregat de preparar les convocatòries

de les reunions, organitzar la consulta ciutadana, preparar la documentació i els

documents de treball i coordinar l’actuació dels diversos òrgans del Pla.

Aquesta estructura organitzativa permet legitimar des de diverses perspectives els

treballs i les conclusions del Pla Estratègic, en la mesura que ha integrat els ciu-

tadans a títol individual, els representants de diversos àmbits del municipi a títol

institucional i els especialistes i els experts, tant pel que fa a la planificació estra-

tègica com pel que fa als diversos àmbits de la realitat municipal.

Quadre 2

Comissions temàtiques

3. Metodologia


3.2. Procés

Les quatre grans fases del Pla Estratègic han estat:

El Pla Estratègic Matadepera 2010 s’ha desenvolupat seguint aquest esquema. A

partir d’una fase prèvia en la qual es va fer una primera proposta d’organització

i funcionament del Pla, s’han anat desenvolupant les tres primeres fases, que han

permès elaborar el document que ara presentem i que ha de servir de marc per a

l’execució, en la quarta fase, de les actuacions previstes.

Quadre 3

Fases del Pla Estratègic

3. Metodologia


Fase prèvia: organització

Abans de començar pròpiament el procés d’elaboració del Pla Estratègic, hi va haver

una fase prèvia en la qual es van fixar les línies mestres del que es volia que fos el

Pla. En aquesta fase es va fer una primera definició de la filosofia i de l’orientació

del Pla Estratègic i es va dissenyar una proposta inicial de l’esquema organitzatiu

i funcional. Aquesta fase prèvia es va tancar, després d’una primera sessió infor-

mativa, el dia 8 de febrer de 2000 amb la constitució del Consell General, que va

aprovar públicament l’esquema organitzatiu proposat i va iniciar oficialment els

treballs del Pla Estratègic Matadepera 2010.

• 1a fase: diagnòstic

La fase de diagnòstic, destinada a analitzar la situació actual del municipi i les expec-

tatives de futur, s’inicià amb la constitució de les quatre comissions temàtiques i la

concreció de la metodologia de les sessions i dels àmbits d’actuació de cadascuna:

En aquesta fase, les comissions temàtiques van anar discutint els diversos àmbits

temàtics seguint una metodologia que permetia revisar en cada reunió la feina feta

Quadre 4

Calendari de les comissions temàtiques

3. Metodologia


fins aleshores i, d’aquesta manera, anar consolidant les conclusions provisionals de

cada àrea. Els documents de treball que es van anar generant en les comissions

temàtiques estaven a la disposició dels altres òrgans del Pla perquè en fessin un

seguiment que permetés anar monitorant tot el procés.

Després d’unes primeres sessions més obertes en què es buscava una pluja d’idees

que permetés fer una primera aproximació general a la temàtica de cada àrea,

es van anar convocant les reunions de les comissions temàtiques, de manera que

s’especificava l’àmbit de discussió i es preparava una breu presentació de l’estat de

la qüestió. Així, es podien orientar les discussions per anar treballant d’una manera

més aprofundida els diversos àmbits d’actuació previstos.

A banda de les sessions de les comissions temàtiques, el Pla Estratègic va organitzar

un seguit d’actes i conferències sobre temes específics, amb l’assistència d’especi-

alistes de diversos àmbits, que permetien tractar en profunditat de qüestions que

posteriorment es discutirien al si de les comissions temàtiques. Aquests actes, pel

seu interès general per al municipi, van ser oberts per a tota la població.

• 2a fase: elaboració de propostes estratègiques

A banda de la feina de diagnosi, les comissions temàtiques es van encarregar també

de fer propostes amb relació als temes tractats a les reunions, de manera que es

poguessin anar elaborant unes propostes estratègiques. Aquestes propostes apun-

taven les estratègies d’actuació de cada àrea i, dins de cadascuna d’elles, de cada

àmbit temàtic específic.

Al llarg d’aquesta fase d’elaboració es va realitzar una consulta ciutadana oberta

que, a partir d’un breu qüestionari, permetés recollir les aportacions de tots els ciu-

tadans i les ciutadanes de Matadepera. Les opinions i les propostes d’un centenar de

3. Metodologia


persones que van participar en la consulta van ser analitzades i les conclusions que

se’n van extreure es van presentar a les comissions temàtiques i, posteriorment, es

van elevar a la Comissió Executiva.

Un cop finalitzats els treballs de les comissions temàtiques, les propostes estratè-

giques elaborades es van elevar a la Comissió Executiva, en data 22 de novembre

de 2001, i es va donar pas a la fase de redacció del Pla.

3a fase: redacció

Un cop finalitzades les fases de diagnòstic i d’elaboració de les propostes estra-

tègiques, la Comissió Executiva es va reunir diverses vegades entre els mesos de

novembre i març per integrar els treballs de les quatre comissions temàtiques, les

conclusions de la consulta ciutadana i tota la informació generada al llarg del procés

d’elaboració del Pla Estratègic. A partir de tots aquests treballs, i amb l’assessora-

Consell General, maig 2002

3. Metodologia


ment de la Comissió Consultiva, la Comissió Executiva va anar discutint i perfilant

les línies estratègiques i les actuacions concretes que havien de donar contingut

al Pla Estratègic.

La proposta elaborada per la Comissió Executiva va ser elevada al Consell General,

que el dia 7 de maig de 2002 va aprovar, finalment, el document final del Pla

Estratègic Matadepera 2010 i va donar per tancada la fase de redacció.

4a fase: implantació

A partir d’aquí, caldrà anar desenvolupant i aplicant les actuacions previstes per tal

d’assolir els objectius generals fixats en aquest Pla Estratègic. Aquesta execució es

realitzarà des de l’acció de govern, que concretarà les accions específiques i deter-

minarà els recursos i els mitjans més adequats per a cada actuació.

Tanmateix, però, el Pla Estratègic és un instrument dinàmic i flexible que s’haurà

d’anar revisant per tal d’adaptar-lo als canvis i les transformacions que es puguin

anar produint. L’objectiu és dotar-lo amb una flexibilitat que permeti optimitzar

els recursos i les situacions que vagin sorgint al llarg del període d’execució, per tal

d’assolir òptimament els objectius generals fixats en el mateix Pla.

Per aconseguir aquests objectius caldrà crear un òrgan encarregat de fer el segui-

ment del procés d’execució de Pla. Aquest òrgan, la Comissió de Seguiment, tindrà

la mateixa composició que la Comissió Executiva i s’encarregarà tant de dirigir

les revisions i les modificacions necessàries com de vetllar perquè les accions des-

envolupades s’ajustin a les previsions recollides en aquest document final del Pla

Estratègic Matadepera 2010.

3. Metodologia


4. Model de poble

A partir de la realitat de la Matadepera d’avui, potenciar

un model de desenvolupament respectuós amb l’entorn

natural que permeti un creixement sostenible, impulsant

l’activitat cultural i econòmica i definint, alhora, un

model de poble integrador que, prenent com a eix

vertebrador el centre urbà i la seva àrea d’influència,

dinamitzi i fomenti la vida social, serveixi d’espai de

trobada per a les persones i reforci la identitat i el

caràcter propi del municipi.

43Ajuntament de Matadepera

5. Línies estratègiques

Les sis principals línies estratègiques que es deriven de l’anàlisi de les diferents

comissions del Pla, i partint del model de poble definit, són:

1. Impulsar un desenvolupament sostenible, respectuós amb el medi am-

bient i amb la qualitat de vida, que garanteixi els recursos necessaris per

afrontar les actuacions previstes i limiti el creixement poblacional

2. Potenciar la cultura, l’ensenyament i la pròpia identitat i promoure la

recuperació del patrimoni històric i artístic de Matadepera

3. Dotar-se amb les infraestructures que permetin satisfer les necessitats

futures de la població

4. Impulsar elements de participació social i de promoció de la persona

5. Fomentar l’activitat econòmica de Matadepera, potenciant el sector ter-

ciari local i l’ocupació i creant noves àrees de negoci

6. A partir de l’actual model urbanístic, introduir elements que afavoreixin

una major vertebració i cohesió del municipi



1. Impulsar un desenvolupament sostenible, respectuós amb el medi ambient i amb la qualitat de vida, que garanteixi els recursos necessaris per afrontar les actuacions previs-tes i limiti el creixement poblacional

1.1. Endegar accions de millora del medi ambient i de l’entorn natural

1.1.1. Impulsar l’Agenda 21 i endegar el procés de realització de l’ecoauditoria

1.1.2. Portar a terme intervencions per a la protecció i la conservació dels espais naturals: manteniment de la franja de 25 m / zones verdes / massa forestal

1.1.3. Potenciar campanyes d’informació i sensibilització sobre la recollida selectiva i el compostatge domèstic

Parc del Pla de Sant Llorenç



1.2. Impulsar mesures per a la reducció del cost d’evacuació i d’eliminació dels residus

1.2.1. Endegar accions encaminades a disminuir el tonatge de residus

1.2.1.1. Estudiar les possibilitats d’una planta de compostatge

1.2.1.2. Millorar el nombre i la ubicació de contenidors per facilitar la recollida selectiva

Passeig del Pla



1.3. Dotar-se amb els recursos econòmics suficients per fer front a les noves despeses i inversions

1.3.1. Estudiar la conveniència de procedir a curt /mitjà termini a la revisió cadastral

1.3.2. Realitzar campanyes d’empadronament, cosa que incidirà a incrementar el nombre de recursos del Fons de Cooperació Nacional procedents de l’Estat

1.3.3. Revisar periòdicament el capítol de taxes per tal de garantir que responen realment al cost de la prestació dels serveis

1.3.4. Cercar subvencions de les diferents administracions (UE, Generalitat, etc.)

Parc de Pep Ventura



2. Potenciar la cultura, l’ensenyament i la pròpia identitat i promoure la recuperació del patrimoni històric i artístic de Matadepera

2.1. Millorar els equipaments culturals per a la projecció i l’activitat de les entitats

2.1.1. Promoure la construcció d’un teatre auditori i d’una escola de música annexa amb el corresponent estudi de viabilitat

2.1.2. Ampliar la informació sobre la història, les finalitats i les activitats de les diferents entitats

2.1.3. Facilitar espais per a les associacions i les entitats culturals per reforçar-ne la dinàmica

Casal de Cultura



2.2. Impulsar actuacions que promoguin la recuperació del patrimoni històric i artístic

2.2.1. Redactar el Pla especial de protecció de camins i fonts d’interès públic o cultural

2.2.2. Redactar el Pla especial de protecció del patrimoni històric i artístic de Matadepera

2.2.3. Estudiar la creació d’un arxiu museu de Matadepera que reculli i difongui la nostra història

2.3. Millorar els mitjans de comunicació locals

2.3.1. Potenciar els mitjans de comunicació locals tant pel que fa a infraestructures com a activitats

2.3.2. Millorar les condicions tècniques de tots els mitjans (locals, material, etc.)

Campanar de l’Església de Sant Joan



2.4. Millorar els equipaments escolars

2.4.1. Endegar el procés de definició, projecte i construcció de la segona escola de primària i, alhora, plantejar i preveure futures necessitats

2.4.2. Preveure l’ampliació de l’institut d’acord amb el creixement escolar

2.5. Potenciar l’educació postobligatòria i la formació continuada

2.5.1. Intensificar les activitats de l’Aula Interuniversitària de Matadepera (AIUMA) per tal de fomentar la formació i el reciclatge d’adults

2.5.2. Impulsar la formació professional especialitzada en aspectes vinculats al nostre municipi, com els mediambientals, i d’acord amb les necessitats empresarials de la comarca

2.6. Apostar per la societat de la informació

2.6.1. Paral·lelament a les millores que s’impulsen en el camp de les infraestructures, promoure campanyes i serveis per potenciar les noves tecnologies i sensibilitzar sobre aquest ús

IES Matadepera



3. Dotar-se amb les infraestructures que permetin satisfer les necessitats futures de la població

Plaça rodona a la carretera de Sabadell

Simulació virtual



3.1. Millorar els accessos

3.1.1. Tancar la plaça rodona de la carretera de Sabadell per tal de reduir la velocitat dels vehicles en entrar al centre urbà

3.1.2. Impulsar la construcció de la plaça rodona a can Candi i a l’avinguda de les Arenes

3.1.3. Instar l’organisme competent a ampliar i millorar la carretera de Mura

3.1.4. Fer un estudi d’impacte del Quart Cinturó

3.1.5. Convocar un concurs de idees per als accessos al municipi

3.2. Millorar el transport públic i potenciar una anella entre Matadepera, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Terrassa

3.2.1. Instar l’organisme competent per continuar la construcció de la línia dels FGC de Can Roca fins a Matadepera d’acord amb l’anella Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Terrassa

3.2.2. Treballar per aconseguir que els serveis d’autobusos permetin donar resposta a les necessitats de comunicació amb altres municipis, per complementar l’oferta d’FGC

3.2.3. Estudiar fórmules d’interconnexió entre el nucli urbà i les urbanitzacions i la comunicació amb les estacions d’FGC projectades



Ampliació d’aceres i reordenació del trànsit a la carretera de Terrassa

Simulació virtual



3.3. Facilitar l’aparcament

3.3.1. Desenvolupar un Pla d’aparcament a la zona del centre urbà que doni la millor resposta possible a les necessitats actuals i futures:

3.3.1.1. Facilitar l’aparcament en l’àrea d’influència de 3 a 5 minuts del centre comercial i de serveis

3.3.1.1.1. Transformar carrers de doble sentit en carrers de sentit únic

3.3.1.1.2. Intentar l’adquisició de terrenys específics en l’àrea del centre per a la creació d’un aparcament

3.3.1.2. Establir i senyalitzar àrees específiques per a l’aparcament amb estacionament limitat al mateix centre mitjançant la utilització de zones blaves

3.4. Racionalitzar la circulació interna sobre la base del Pla de Mobilitat de Matadepera

3.4.1. Estudiar la construcció d’una ronda de circumval·lació lenta al voltant del nucli urbà que permeti descongestionar la circulació

3.4.2. Implantar canvis de sentit que afavoreixin una circulació més fluida

3.4.3. Establir mecanismes de reducció de la velocitat dels vehicles que circulen pel municipi

3.5. Facilitar l’accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació

3.5.1. Promoure l’estudi sobre les possibilitats de telecomunicacions a través de LOCALRET

3.5.2. Impulsar l’accés a la banda ampla, mitjançant el desplegament del cable i les tecnologies alternatives existents (ADSL, LDMS…)



3.6. Millorar els serveis d’aigua, clavegueram, llum i telèfon

3.6.1. Continuar la política de millora de la xarxa elèctrica per evitar les apagades

3.6.2. Planificar l’execució de les actuacions que es deriven de l’estudi existent sobre les necessitats pel que fa a la xarxa de clavegueram

3.6.3. Portar a terme l’estudi d’ubicació d’antenes de telefonia mòbil per millorar la cobertura tenint en compte les actuals limitacions normatives i la sensibilitat que hi ha sobre aquest tema

3.7. Millorar les infraestructures i reduir-ne l’impacte visual, aconseguint la màxima seguretat i confortabilitat

3.7.1. Impulsar el soterrament de línies, o el seu desviament mentre no sigui possible, reduir l’impacte paisatgístic i millorar la seguretat dels veïns i de les mateixes instal·lacions



4. Impulsar elements de participació social i de promoció de la persona

4.1. Facilitar espais de trobada i millorar les instal·lacions esportives i de lleure

4.1.1. Resoldre els problemes de capacitat del Casal de la Gent Gran, tant per al col·lectiu de gent gran com per als serveis socials que s’hi desenvolupen

4.1.2. Facilitar espais específics per als joves

4.1.3. Promoure la construcció d’una piscina coberta amb el corresponent estudi de viabilitat

4.1.4. Cercar alternatives que permetin el trasllat i la construcció d’un nou camp de futbol amb les seves instal·lacions annexes

4.1.5. Reobrir i habilitar camins i itineraris per passejar

Casal de la Gent Gran



4.2. Reforçar el cos de voluntaris de protecció civil

4.2.1. Ampliar el registre cercant voluntariat de segon nivell

4.2.2. Programar activitats de formació i de dinamització per al cos de voluntaris

4.2.3. Impulsar la creació d’una figura d’enllaç entre voluntaris i Ajunta-ment per coordinar les tasques de logística i els equips humans

4.3. Formar i implicar la població en la protecció civil i la seguretat

4.3.1. Elaborar periòdicament campanyes d’informació i de formació per a la població sobre qüestions relatives a la seguretat i la protecció civil

4.3.2. Estudiar l’elaboració d’un pla d’autoprotecció propi d’acord amb bombers i ADF

4.3.3. Portar a terme campanyes d’educació viària per a adults i per a infants

Pavelló poliesportiu



4.4. Desenvolupar un model policial de proximitat

4.4.1. Encarregar un estudi sobre el dimensionament del cos policial d’acord amb la població, la superfície i les característiques de Matadepera

4.4.2. Continuar apostant per un model policial de proximitat i de servei al ciutadà, i prioritzar les funcions preventives

4.5. Oferir uns serveis sanitaris moderns i de qualitat

4.5.1. Treballar l’ampliació dels serveis i les especialitats sanitàries davant dels organismes que gestionen i presten els serveis al nostre municipi

4.5.2. Impulsar la construcció d’un CAP que permeti donar resposta a les futures necessitats sanitàries de la població

4.6. Facilitar l’accés a l’habitatge

4.6.1. Estudiar les opcions d’habitatge per a la gent gran (habitatges tutelats, serveis domiciliaris, etc.)

4.6.2. Ampliar l’oferta d’habitatge municipal en les seves dues vessants: persones amb dificultats i joves

4.6.3. Estudiar les mesures per impulsar l’oferta d’habitatge assequible



4.7. Millorar l’oferta de serveis socials

4.7.1. Endegar un estudi de les necessitats específiques de la gent gran

4.7.2. Impulsar campanyes de prevenció de situacions de risc

4.7.3. Estudiar les diverses possibilitats de transport que permetin millorar la mobilitat de les persones grans i/o amb dificultats de mobilitat

Habitatges municipals de Can Solà del Racó



5. Fomentar l’activitat econòmica de Matadepera, poten-ciant el sector terciari local i l’ocupació i creant noves àrees de negoci

5.1. Potenciar el centre urbà com a eix comercial i de serveis

5.1.1. Donar suport al sector terciari com a element dinamitzador.

5.1.1.1. Col·laborant amb l’Associació de Comerç de Matadepera

5.1.1.2. Buscant sinergies amb l’oferta lúdica, cultural i associativa

5.2. Promoure la creació d’un espai de nova activitat econòmica

5.2.1. Atreure noves activitats econòmiques respectuoses amb l’equilibri ambiental, econòmic i humà de Matadepera

5.2.2. Impulsar un estudi de viabilitat d’un viver d’empreses que doni facilitats als emprenedors per endegar noves iniciatives empresarials



Centre de negocis i teatre auditori

Simulació virtual



5.3. Impulsar actuacions que fomentin l’ocupació

5.3.1. Consolidar una borsa de treball, tant per a primera ocupació com per a persones en atur, en col·laboració amb els organismes oficials

5.3.2. Impulsar una borsa de treball complementària per a joves en etapa estudiantil que vulguin assolir un cert grau d’autofinançament

5.4. Estudiar les possibilitats de desenvolupar activitats d’oci i turisme

5.4.1. Promoure activitats d’oci relacionades amb el medi natural

5.4.2. Elaborar un estudi sobre el turisme cultural i de natura com a recurs econòmic i de potenciació del sector terciari local, incloent la valoració de les necessitats d’allotjament

Simulació virtual



6. A partir de l’actual model urbanístic, introduir elements que afavoreixin una major vertebra-ció i cohesió del municipi

6.1. Millorar l’accés a peu al centre urbà

6.1.1. Adoptar, de manera progressiva, mesures de conversió total o parcial de carrers en zona per als vianants, amb horaris i dies determinats

6.1.2. Millorar les condicions per als vianants (estat de les voreres, il·luminació dels carrers…)

6.2. Impulsar elements per potenciar la funció del centre urbà com a eix vertebrador

6.2.1. Obrir Matadepera a la riera, recuperar-ne els marges com a espai públic i endegar un pla d’urbanització de la zona

6.2.2. Potenciar la ubicació de nous serveis i equipaments en l’àrea d’influència del centre urbà



Riera de les Arenes



CONSELL GENERAL

6. Participants

President: Jaume RieraSecretària: Àngels Ferré

1. Josep Aguilera, Drac Esquí Club2. Francesc Abad, AV Can Prat3. Antoni Abad, escola Montcau - La Mola4. Montserrat Alberich, Banda de Matadepera5. Antoni Alujas, M-88 d’hoquei6. Emili Amat, AV Muntanyeta7. Mn. Manel Ametller, parròquia de Sant Joan8. Mateo Antonell, Club de Futbol Matadepera9. Josep Argemí, exalcalde10. Carme Argiles, regidora11. Mercè Armengol, jutgessa de pau suplent12. Jordi Armengol, PSC13. Miquel Artigas, arquitecte municipal14. Llibert Badal, Matadepera Televisió15. Miquel Badia, AV Les Pedritxes16. Oriol Badia, Caixa d’Estalvis de Terrassa17. Mireia Benaiges, tècnica Ajuntament18. Teresa Benavent, protectora d’animals El Molí19. Albert Beorlegui, Mitjans de Comunicació20. Martí Bitria, Amics dels Gegants21. Mercè Blanch, Escola Montcau - La Mola22. Agustí Boada, ERC23. Francesc Bosch, Associació Literària24. Delfí Busqueta, Gent Gran de Matadepera25. Xavier Cabot, Policia Local26. Joan Calvo, Escola Ginesta27. Jordi Campos, regidor28. Cap de la Guàrdia Civil de Matadepera29. Teresa Capella, Col·lectiu d’Art30. Joan Casanovas, AV de Can Robert31. Joan Castelló, grup d’havaneres Mariners de Riera32. Ermenter Cima, AMPA de l’IES Matadepera

33. Sebastià Codina, CDC34. Josep Miquel Colomer, CDTH35. Alfons Conesa, UDC36. Miquel Corbera, Club ATHC37. Josep M. Cruells, Club de Golf La Mola38. Maite de Bruijn, AV de Can Solà del Recó II39. Joaquim Esquius, exregidor del Consistori40. M. Glòria Farrés, Fundació Rafael Peris41. Maria Dolors Farriol, regidora42. Carles Ferré, president del Consell Comarcal43. Francesc Figueras, Coral de Matadepera44. Albert Flotats, Escola de Música F. Mompou45. Alfons Freixes, tècnic Ajuntament46. Eulàlia Fuentes, AMPA de l’Escola Ginesta47. Joan Gamell, regidor48. Ferran Garcia, Societat de Caçadors49. Antoni Garcia, Unió Excursionista Matadepera50. Antoni Garcia, AV de Rourets51. David Garrofé, CECOT52. Jordi Gregori, regidor53. Ramon Guinjoan, Bombers54. Montserrat Gutiérrez, assistent social55. Lluís Iribarren, exalcalde56. Josep M. Margarit, exalcalde57. Andreu Martín, Club de Billar Matadepera58. Ferran Martori, tècnic Ajuntament59. Josep Mas, exalcalde60. Enric Mata, Caixa Estalvis de Terrassa61. Evarist Michavila, AV de Cavall Bernat62. David Milán, escacs63. Francesc Miró, regidor64. Lluís Muñoz, Club d’Halterofília65. Àlex Novellón, regidor66. Jaume Pallarols, IES Matadepera67. Anton Paré, cap local de Sanitat

6. Participants


68. Víctor Peiró, exalcalde69. Josep M. Pey, Patronat de Cultura70. Joan Planas, Cambra de la Propietat Urbana71. Gonzalo Plata, Punt Jove72. Eduard Pujol, AV del Nucli Antic73. Josepa Quer, Associació Dama74. Pere Riba, jutge de pau75. Esteve Riba, Germandat de Sant Sebastià76. Vicenç Ribas, AV del Pla Sant Llorenç77. Carles Ribera, regidor78. Llorenç Robert, Associació de Comerciants79. Clara Rocabert, regidora80. Pere Sanz, AV de Sant Llorenç Pins81. Anna Serveto, regidora

82. Daniel Sierra, Agrupament Escolta (AE)83. Xavier Sierra, AV de la Verge Montserrat84. Jordi Simó, Agrupació Sardanista La Mola85. Estanislau Simon, exalcalde86. Salvador Torres, tècnic d’Esports87. Antoni Trenchs, Aigües de Matadepera88. Enric Turet, EPIC 89. Alfred Val, regidor90. Joaquim Vancells, ADF Matadepera91. Santiago Ventallo, exregidor del Consistori92. Joan Ventayol, Amics del Pessebre93. Francesc Verdera, AV del Barri de Sant Llorenç94. Albert Vilardell, Cambra de Comerç95. Àngela Vilarrubias, Coral Clau de Sol

President: Jaume RieraSecretària: Àngels Ferré

1. Francesc Duch2. Gabriel Esteban3. M. Dolors Farriol4. Joan Galí

5. Jordi Mauri6. Josep M. Puente7. Carles Ribera8. Jordi Campos9. Clara Rocabert10. Anna Serveto11. Alfred Val

COMISSIÓ EXECUTIVA

6. Participants


President: Jaume Riera

1. Josep Allué2. Josep M. Barnes3. M. Glòria Farrés 4. Albert Flotats5. Eulàlia Fuentes6. Enric Genesca7. Ramon Guinjoan 8. Lluís Iribarren9. Àngel Llobet10. Jordi López

11. Francesca Marlet 12. Jordi Mauri13. M. Dolors Miranda 14. Anton Paré 15. Víctor Peiró 16. Josep M. Puente17. Pere Riba 18. Màrius Samarra19. Elías Sarlé 20. Josep Serra21. Francesc Sumsi22. Àlvar Vinyals

COMISSIÓ CONSULTIVA

President: Alfred ValSecretari: Josep A. Lao

1. Miquel Artigas2. Eduard Asensi3. Xavier Barata 4. Josep M. Barnes5. Vicenç Brossa6. Josep Busquets7. Josep Camañes 8. J. Lluís Charles 9. Sebastià Codina10. Jaume Colomer11. Alfons Conesa 12. Carles Español13. Salvador Espinal 14. Marina Fahmuller15. Jaume Freixa 16. Alfons Freixas 17. Antoni Gorina18. Jordi Gregori 19. Tomás Hernández

20. Pere Julià 21. Emilià Lázaro 22. Jordi López 23. Jordi Mauri24. Àlex Novellón25. Javier Otero26. Albert Palet27. Víctor Peiró28. Joan Planas29. Josep M. Puente30. Miquel Pujadas 31. Eduard Pujol 32. Jaume Riera33. Jaume Roca 34. Jaume Rocabert 35. Josep Serra 36. Xavier Sierra37. Jordi Soler 38. Francesc Sumsi 39. Antoni Trenchs 40. Albert Turú

ÀREA D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI

6. Participants


Presidenta: M. Dolors FarriolSecretari: Josep M. Pey

1. Antoni Abad2. Mercè Armengol3. Anna M. Arrufat4. Llibert Badal5. Albert Beorlegui6. Mercè Blanch7. Delfí Busqueta 8. Isidre Cabratosa9. Francesc Canal10. Teresa Capella

11. Ermenter Cima12. Anna Domènech13. Francesc Duch14. Joan Antoni Ferran15. Albert Flotats16. Joan Font17. Eulàlia Fuentes 18. Catalina Galí19. Jordi Garreta20. Montserrat Gutiérrez21. M. Lluïsa Llorente22. Francesca Marlet23. M. Dolors Miranda

ÀREA DE PROMOCIÓ DE LA PERSONA

President: Jordi CamposSecretària: Olga Bosch

1. Josep Allué 2. Jordi Almirall3. Emili Amat 4. Mireia Benaiges 5. Àngel Buxó6. Sebastià Codina 7. Antoni Domènech8. Alba Escalona 9. Gabriel Esteban10. Marina Fahmuller11. Josep A. Forté 12. Joan Gamell

13. Enric Genesca 14. Lluís Iribarren 15. Àngel Llobet 16. Josep M. Marín 17. Joan Martorell18. Jordi Mauri 19. Àlex Novellón 20. Aarón Oliveras21. Iago Otero 22. Joaquim Pascual 23. Jaume Riera24. Llorenç Robert25. Santi Rovira26. Jordi Vizcaíno

ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

6. Participants


EQUIP COORDINADOR

1. Àngels Ferré2. Frederic Pujal3. Víctor Garcia – GABISE, SA –

President: Carles RiberaSecretària: Imma Varela

1. Olga Bassols2. Xavier Cabot3. Joan Comallonga4. Josep Cortada 5. Lluís Costa6. Alba Escalona7. Joan Galí8. Ramon Guinjoan9. Esperança Iglesias10. Josep Jané11. Lluís Ledesma

12. Hans Leicht13. Marian Lorente14. Jordi Mauri15. Guillem Montagut16. Josep M. Mundet17. Imma Musons18. Anton Paré19. Josepa Quer20. Josep Riera21. Pere Sanz22. Elías Sarlé23. Mireia Solsona24. Joaquim Vancells25. Jaume Riera

ÀREA D’ACCIÓ CIVICOSOCIAL

24. Aarón Oliveras25. Joan Oliveras26. Sebastià Paredes27. Gonzalo Plata28. Carmina Puig 29. Josepa Quer30. Miquel Rabadán31. Antoni Ramon32. Jaume Riera

33. Rosa Rifa34. Jordi Roca 35. Clara Rocabert 36. Màrius Samarra37. Anna Serveto38. Laura Tapia39. Salvador Torres40. Santiago Valldeperas41. Àlvar Vinyals

6. Participants


Crèdits

Disseny multimedia: ADN disseny

Assessorament tècnic: GABISE, SA

Maquetació i impressió: Gràfiques Cantalozella, SA

Edita: Ajuntament de Matadepera

Dip. leg. : GI-1055/2002

http://www.adn.ad

El Pla Estratègic Matadepera 2010 · 12Ajuntament de Matadepera Ajuntament de Matadepera 13 1.2....

Documents

Transcript of El Pla Estratègic Matadepera 2010 · 12Ajuntament de Matadepera Ajuntament de Matadepera 13 1.2....