Wendy Guerrero Gavilanez 2n de Publicitat i RRPP, UdG 2012

Redacció periodística

El prestigi de la Universitat de Girona.

No sabria ni per on començar a parlar sobre la UdG i els seus membres

dirigents, els seus alumnes desesperats cada cop més, però passius i

inconstants;d’aquells que han intentat coordinar aularis, horaris, professorat i

altres qüestions sense gaire èxit, manifestacions, càrregues policials dins

mateix del recinte universitari... En fi, hi ha tota una llista que molts ja

coneixem i dels que faré una breu pinzellada.

Algú va dir que si volíem canviar alguna cosa del país i de les nostres vides en

general, hauríem de tenir en seriosa consideració el sistema educatiu. Una

teoria que encara és reivindicada per alguns sectors de pensament. Pels

mateixos estudiants universitaris, per exemple. Però una teoria que sembla no

va enlloc. No va en lloc, perquè, tot i el meu malestar per qüestions que

innegablement no estan ben pensades pels coordinadors de la UdG, és

innegable també que el present context de crisi i de contínues retallades

imposades pel govern no ajuden la nostra universitat a oferir un servei de

qualitat.

Una de les coses que té més crítiques per part dels alumnes de Publicitat i

Relacions públiques, per exemple, és la infructuosa manera com està muntat

el pla d’estudis. Com si no n’hi hagués prou amb la implantació del pla

Bolonya, la UdG ja fa més de tres anys que va tenir la idea d’agrupar les

assignatures en mòduls, per tal que la suma de totes facin una mitjana de

nota i així en el cas del segons curs, només tenir dues notes finals a

l’expedient de cada alumne. D’aquesta manera és gairebé impossible que

l’alumne pugui marcar cap tipus de notorietat ni tant sols en una assignatura.

Això ha fet pensar a molts alumnes que així és com intenten assegurar-se que

no hagin gaire matrícules d’honor i que suspendre una sola assignatura

impliqui repetir totes les altres que pertanyen al mòdul, encara que per

mitjana estiguis aprovat i amb bona nota.

He posat d’exemple aquesta carrera i d’aquests detalls a manera d’afegit a

tota la imatge de la UdG. També, doncs, es pot esmentar que e l grau de

Publicitat i RRPP és la única que no té facultat pròpia i, de moment (que ja en

porta anys!), està annexada a la de Turisme. Sovint, els alumnes d’aquesta

carrera han d’ocupar aules que no tenen prou capacitat per a la gran quantita

de matriculats, que a més han de desallotjar perquè tenen preferència els

alumnes que sí són de la facultat de turisme o de lletres.

Cal dir que la Facultat de Turisme tampoc té una seu pròpia ara mateix.

L’estiu del 2011 van declarar en mal estat l’edifici ivan haver de traslladar el

personal i tot el material a l’edifici de les Àligues, on hi ha la Facultat de

Wendy Guerrero Gavilanez 2n de Publicitat i RRPP, UdG 2012

Redacció periodística

Lletres, Filologia i Comunicació, entre d’altres. I així podríem anar

escatinyant les entranyes de la Universitat de Girona, però no ho farem ara.

Passarem a qüestions més reivindicatives políticament. El desembre del

mateix any,uns 300 estudiants es van concentrar a la seu universitària del

Barri Vell per protesta contra les retallades de la Generalitat, a causa de la

presència del president Atur Mas, a l’acte de celebració del 20 aniversari de a

institució educativa. Tot va acabar amb una descàrrega policial innecessària,

però que els mitjans van justificar manipulant o oferint informació incorrecta

en contra dels estudiants i les seves intencions reivindicatives. La rectora,

Anna Maria Geli, també va intentar justificar l’entrada dels Mossos a l’edifici,

al·legant a motius de seguretat dels propis alumnes i de la resta de persones.

Tot i això, fora de les crítiques del que es considera o s’intenta fer creure que

són les minories, hi ha prestigioses entitats que elogien sense reserves la UdG.

Un exemple és la FundaciónConocimiento y Desarrollo que la situa entre les

les 78 espanyoles, en docència en 7è lloc i en recerca, en el 9è. I el prestigi

no viatja sol! El de la UdG va acompanyat de més retallades per aquest any

2012 i, per tant, de menys qualitat i desenvolupament d’una millor universitat

pública. Però no importa gaire, perquè els mitjans de comunicació i entitats

com l’esmentada anteriormentcontinuaran dient i escampant només allò que

els hi convingui. És igual haver de ficar el doble d’alumnes en aules per a 50

persones! És igual, perquè això no sortirà a cap diari ni a cap noticiari i, en

cas contrari, no se li donaria la mateixa importància. Per què? Doncs, perquè

no interessa, són qüestions mínimes que no promouen a un auge dels ingressos

econòmics per a la UdG. I clar, si retallen per una banda, a part de

boicotejarla reivindicació estudiantilcedint tot el poder a la brutalitat

policial, s’enginyen noves maneres per tapar foradets i despeses a costa dels

que volem estudiar a la universitat. Però, clar, l’argument que se sol fer

servir és el de “tot per donar un millor espai i atenció als estudiants”. No és

cert, i si ho fos, no volem uns beneficis a canvi de sacrificar uns altres o canvi

de mesures desproporcionades per drets educatius que tant van costar

d’aconseguir, i que ara per culpa de la negligència d’altres estiguin perdent

pes i qualitat.

Si és que ja ho va declarar la senyora Rectora en un reportatge i entrevista

(23/10/11, Diari de Girona): en quant l’augment de l’alumnat, va assegurar

que la “fa molt feliç”. Ja, segurament, no se’nrecordavade la capacitat que hi

ha establerta a les aules i que, per les retallades que ha assumit amb el cap

fred, és impensable parlar d’ampliacions o habilitacions de nous espais per

l’alumnat. És d'admirar la seva actitud. Sense despentinar-se, dirigeix el

centre de personal més gran de les nostres comarques. I sembla ser que

practica allò que “els problemes, assumits sovint deixen de ser-ho”.

Wendy Guerrero Gavilanez 2n de Publicitat i RRPP, UdG 2012

Redacció periodística

Com podeu intuir si sou una mica crítics, no només és qüestió de donar les

culpes a una persones o a una situació (crisi, retallades...), sinó que també es

valora la manera com actua, davant de tal context imprevist o no, el personal

universitari. I estic parlat tant dels serveis que ens ofereixen com l’actitud

poc organitzada i constant dels alumnes que se solen indignar de tant en tant

i que organitzen vagues i mobilitzacions.