EL TINTER : REVISTA ESCOLA SEAT 2011-12

EL TINTER Escola Seat 2011-12 2


EDITORIAL

Com tots ja sabeu, aquest curs ha estat intensament marcat per les

“retallades”, no només per les que ja ens han estat aplicant, sinó també per

l’amenaça de les que vindrien en el futur.

Desafortunadament és certa la frase pessimista, que sovint ens serveix de

consol, que diu “tot és susceptible d’empitjorar”. Ara per ara ens està

passant.

Veient dia rere dia com el govern decideix que una de les solucions per

millorar l’economia del nostre país està en minvar els recursos de les

escoles; és indubtable que això empitjora, si més no, els ànims.

Malgrat aquestes perspectives, des de l’escola pensem que som capaços

d’optimitzar els recursos que tindrem per aconseguir que no es ressenti

l’educació dels nostres alumnes i per tant dels vostres fills i filles.

Sabem que això ens suposarà un esforç important a tots plegats, mestres,

pares, monitors, vetlladores, tei, personal administratiu i de serveis…. però

estem disposats a fer-lo.

Això no vol dir que ens resignem amb el què tindrem. Lluitarem per

recuperar el què hem perdut i aconseguir que aquesta minva en els recursos

sigui reversible quan la situació millori.

PROU RETALLADES JA!!!!


ELS ELEFANTS

SOM LA CLASSE DELS ELEFANTS I ENS HEM DIBUIXAT AIXI

ELS ELEFANTS

SOM LA CLASSE DELS ELEFANTS I ENS HEM DIBUIXAT AIXI

US AGRADEN ?


US AGRADEN ?


HOLA! SOM EL NENS I NENES DE LA CLASSE DE LES

VAQUES I LES DIBUIXEM AIXÍ DE BÉ!! HOLA! SOM ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DE LES

VAQUES I LES DIBUXEM AIXÍ DE BÉ. US AGRADEN?


AQUESTA ÉS LA MEVA FAMÍLIA ELS POLLETS


AQUESTA ÉS LA MEVA FAMÍLIA LES GIRAFES


LES TORTUGUES


AIXÍ ENS VEIEM ELS CARS… ELS CARS


Els Ocells del Pati 1r. A

Els nens i nenes de 1r hem estat fent un projecte molt maco al voltant dels ocells

del pati. Hem fet moltes investigacions i també hem inventat rodolins i poemes al

voltant d’aquests animals. Aquí en teniu una mostra.

El colom i la coloma

Colometa, colometa,

et vols casar amb mi,

si ets un bon mascle, clar que sí.

Busquen pals per fer el niu

i els troben a prop del riu.

La coloma pon tres ous petits

i els dos els coven, molt divertits.

Vint-i-sis dies han d’esperar

per poder-ho celebrar.

Els ous ja s’han trencat

i els pollets s’han espavilat.

La coloma agafa un tros de pa

i se’l fica al pap

i així, més tard

els hi donarà de menjar.

A poquet a poquet

els pollets van creixent

i al cap d’unes setmanes,

ja els veiem més grans.

Quan són grans se’n van a volar

i així la història torna a començar.

Nens i nenes de 1r A


Les gavines

El gavià festeja la femella

fent-se el “xulo” davant d’ ella.

La gavina li diu: d’acord

i junts se’n van a l’hort.

Allà agafen palla i pals

i el niu fan entre gavines iguals.

Quatre ous pon la gavina

mentre menja una sardina.

Els dos coven els ous

que s’escalfen sols.

El primer pollet ja trenca l’ou

mentre la mare beu al pou.

I els altres tres

neixen després.

Tots quatre tenen gana de menjar

i els pares el van a buscar.

El gavià se’n va al mar

disposat a pescar,

i la mare es queda vigilant

i els pollets se’n van engreixant.

Quan ja s’han fet grans i valents

venen a l’escola i nosaltres els veiem.

Nens i nens de 1r A


LA PETITA GAVINA

La gavina i el gavià

s’acaben d’enamorar.

La femella pondrà ous

i dins de 26 dies, pollets nous.

Plens de plomissol gris

començaran a fer crits:

- Papa, mama,

vull sardines!

I el gavià que és molt gran

se’n va a pescar al mar.

La petita gavina aprèn a volar

per a buscar-se ella soleta el menjar.

Vola i vola,

pel pati de l’escola.

Picoteja,

tot allò que troba:

mortadel·la i pa

galetes i cereals.

Està molt tipa

i vol descansar.

Silenci total, que es despertarà!

Nenes i nens de 1r B

1r. B


QUÈ FAN ELS COLOMS?

Els pares colom s’enamoren

al pati de l’escola.

El mascle persegueix a la femella,

infla el pit,

obre la cua

i fa un soroll molt bonic.

Tenen por,

perquè hi ha molt de soroll.

Mengen pa,

de les restes d’esmorzars.

Quan la mare nota que espera un fill

comença a fer el niu.

Els pollets picotegen l’ou

per poder veure el sol.

El pare i la mare els porten menjar

que trituren al seu pap:

insectes i mosques

que cacen al parc.

Els fills aprenen a volar

per a ser lliures i poder jugar.

I quan siguin grans s’enamoraran

i, al pati de l’escola tornaran.

Nens i nenes de 1r B


Colònies 2n.A Ens acabem d’aixecar de dormir

i estem esperant per anar a

esmorzar. Mmm, quina gana que tenim!

Cristian i Richard

Estem ballant a la discoteca! Que bé ens ho

vam passar! Didac i Xavi

Estàvem esperant el nostre torn per pujar als

“ponts colgants” de fusta! No ens vam caure cap

cop, era molt fàcil. Lluis i Iago

Estàvem agafant menjar per donar a les

vaques. Tenien molta gana! Ruben i Tomas.

Estem tocant a una cabreta petitona i és molt

suau. Que graciosa! Ainara i Lara


Estava caminant per les xarxes negres.

No era gens difícil, va ser molt divertit!

Marina

Estava tirant-me per la tirolina! Que divertit! És

súper emocionant! Pau

Estàvem a les xarxes negres esperant que ens

toques el nostre torn. Laura. P i Laura. M

Estàvem fent escalada amb el Saltarín.

Nuria i Alex.

Estàvem donant de menjar al cavall. S’ho va menjar

tot!

Bernat i Rong Ting


Colònies al de Fluvià . 2n. B

Els nens i nenes de segon hem anat de colònies i us volem explicar una miqueta el què

hem fet.

Estem tumbats en el terra i descansant. Kevin, Izan

Estem fent un regal per la Rosa. Dayana, Iman

Fem galetes al castell. Fem servir : farina , sucre i mantega Ho remenem molt bé, estirem la massa amb un corró i hi posem els motlles. Ens van sortir moltes formes .Les vam possar al forn . Van sortir les galetes Emma i Blanca

Estem escoltant les esplicacions dels monitors. No podem arrencar flors o fulles perque maltractem la naturalesa. S’ha de parlar fluixet per no espantar als animals del bosc. Alex, Iman

Estic fent el buda per tranquilitzar-me una mica al pati i a la ombra perque estic nerviós i em poso a l’ombra perqué fa molta calor i aixi estic moltissim bé . Pol

Estem asseguts pensant que farem despres. I pensant que menjarem per dinar, somrient per fer una foto. Juguem al pistolero tots junt i és molt divertit. Raúl,Iker, Pol i Kiancis


Acabo de passar la xarxa i ho he passat molt bé. David

Estém assegudes parlant de què farem quan arribarem a l´escola. No volem tornar al cole. Ho estem passant molt bé. Judith i Lorena

Es hora de dinar , tenim molta gana. Ems han posat macarrons amb tomaquet. Boníssims!!! Lluís,Raúl,Alex,Víctor,Iker

Nosaltres estem fem galetes. Estem amassant la massa. Estic amb el meu amic, es diu kiancis i és molt divertit. Kiancis Irene

. Anavem amb un carro que estirava un cavall. El cavall es deia Tango i es va parar a menjar. El que cunduia el cavall es deia Lirio. En un moment va corre molt i molt rapid. Lluis

Estavem ballant un ball que es deia “nossa”.

Ho vam passar molt bé

Helena,Emma,Judith,Lorena, Dayana.


3r. A

A principis de curs tota la classe de 3rA ens vam ajuntar per

parelles per proposar un nom d’Amfibi. Jo anava amb el Dani i

van escollir –EL FERRERET-. Van buscar informació i la van

portar a l’escola per fer el treball de la defensa.

Els guanyadors van ser els de la –SALAMANDRA COMÚ-,

perquè van portar un caramel per cadascú de nosaltres. I

també van donar una publicitat que posava “VOTEU LA

SALAMANDRA COMÚ, ÉS LA MILLOR!. I contestaven les

preguntes que la resta de companys els hi feien. El grup estava

format per: l’Unai i la Carolina.

El dia de les votacions finals i després del recompte, va sortir

el nom de Salamandra comú per 10 vots. I llavors van ser

proclamats els de 3rA, com a SALAMANDRES COMUNS.

Però, també podiem haver estat nomenats –GRANOTA

TRANSPARENT O DE VIDRE-. Aquest grups va quedar en

segon lloc i només a un punt de diferència.

A partir, d’aquell dia estem desenvolupant el Projecte de les

Salamandres, coneixem moltes coses interessants.


És aquella bonica Salamandra,

que no té ni por ni mandra,

però quan es tracta d’atacar

no triga ni un segon en saltar.

És tímida, valenta,

valerosa i poc suculenta,

i també s’enfila

de vegades, una pila.

Les cries són els capgrosos,

que molt ràpid neden,

no poden sortir a fora

perquè a l’aigua es queden.

Són molt petites,

la seva cua és molt llarga,

tenen que estar a prop

per atendre a alguna larva.


La Marea Groga, és tot el contrari de les

retallades.

Per les escoles públiques, el millor és tenir la

samarreta groga per poder manifestar-nos en

senyal de protesta i és una bona manera.

Jo, Sheila Rodríguez López, aniré a les

manifestacions de les retallades escolars.

Llista de retallades:

- No hi haurà substitucions de mestres. - Menys excursions. - Una hora menys des del curs passat ....

El pitjor de tot, és que a les escoles privades

això no els afecta.

I la meva pregunta és: -Els nens que estudiem en les

escoles públiques no tenim els mateixos

drets??

No podem permetre aquestes retallades!!!

Que deixin l’educació en PAU!!!


EL NAIXEMENT D’UN DOFí 3r. B

Per a un mamífer, néixer dins l’aigua no és gens fàcil. Els cetacis ho han aconseguit.

Com és el part d’ un dofí? Agafa prou aire i capbussa’t per veure tot un

esdeveniment: un naixement.

La cria de dofí ve al món ...suaument.

Al dofinari els cuidadors tracten molt bé un dofí femella. L’ausculten de tant en

tant i li agafen mostres de sang. Fa 12 mesos es va aparellar i es va quedar

embarassada. Des de fa uns dies, la temperatura del cos li ha baixat. Sota el

ventre, els plecs que amaguen els mugrons se separen. Per als cuidadors no hi ha

dubte: el moment del part s’acosta.

De seguida, els cuidadors traslladen la femella a un tanc aïllat. Allà estarà sola i

tranquil·la. El personal fa torns per observar-la pels ulls de bou. Veuen com s’arqueja

i estira l’aleta caudal durant més de dues hores.


De sobte, la cua de la cria es veu sota el ventre de la femella. Com que neix de cua,

el nadó nota menys el fred de l’aigua i, sobretot, no corre perill d’ofegar-se. El

cordó umbilical que unia la cria amb la mare es trenca. Per fi el nadó és deixat anar

a l’aigua. Té els ulls oberts de bat a bat i de seguida es posa a nedar. La mare el

porta cap a la superfície perquè agafi la primera glopada d’aire. Es que, com tots els

mamífers, el dofí té pulmons. Però la cria encara no sap posar l’espiracle a la

superfície de l’aigua. Per això treu tot el cap per respirar.

...i després fa els primers descobriments.

La mare ensenya a la cria a comunicar-se. Les classes són imprescindibles perquè

pugui viure en grup. Sota l’aigua, la cria veu bé la mare que neda al seu costat.

També pot veure com fa piruetes fora de l’aigua. El dofí té els ulls ben oberts

gràcies a un líquid transparent que els protegeix de l’aigua salada. Les pupil·les se li

adapten de seguida als canvis de llum.


Els dofins tenen la pell molt sensible. A la cria li agrada anar a frec de la mare. Més

endavant tocarà altres dofins per mantenir el contacte amb els membres del seu

grup.

Tot just neix la cria, la mare li ensenya a xiular. El menut aprèn a fer “ signatura

xiulada” que serà com el nom i cognom. Després la xiularà al principi i al final de les

vocalitzacions, per presentar-se.

Els dofins no tenen orificis auditius visibles, però hi senten molt bé. Sota l’aigua, el

so circula 4 o 5 vegades més de pressa que en l’aire. Quan el so arriba al dofí, passa

a través de la mandíbula inferior fins que arriba a l’oïda interna. Sembla que la

cria i la mare nedin en silenci. Però, de fet, es comuniquen per xiulets, ones sonores

i clics.

Poc després de néixer, la cria reclama la llet. No pot mamar, perquè no té llavis. Per

això dóna cops a un mugró de la mare amb el musell. Aleshores, un doll de llet molt

greixosa li entra directament a la boca. La cria mama durant 18 mesos i segueix la

mare sense dificultats nedant al seu costat i aprofitant els avantatges

hidrodinàmics de la seva progenitora.


TURANDOT 4t. A i B

Els alumnes de 4t. hem tingut el gust de representar l’obra de teatre

“TURANDOT”, basada en la famosa òpera “TURANDOT” de Giacomo

Puccini.

Giacomo Puccini va néixer l’any 1858 a Lucca (Itàlia). Als 25 anys es va

casar i va tenir un fill.

Va ser músic i va composar òperes: “Manon Lescaut”, “La Bohème”,

“Tosca”, Madame Butterfly” i “Turandot”, que va ser l’última. Va morir

l’any 1924 abans d’acabar “Turandot”.

Durant l’obra se senten fragments de diferents àries de “Turandot”.

La història comença amb una guerra entre xinesos i mongols. Els xinesos

guanyen i els Mongols passen a ser gent del poble de Pequin.

Al palau, l’emperador vol casar la seva filla Turandot amb un príncep

estranger. Ella no ho vol, ja que a la seva àvia se la va endur un príncep

per la força.

Els pares de Turandot insisteixen i ella diu que només es casarà amb qui

resolgui els tres enigmes que els proposarà. Si no els encerten, els farà

tallar el coll.

Molts prínceps perden el coll i Calaf, el que havia estat príncep mongol,

enamorat de Turandot, també es vol presentar a les proves. El seu pare

i les esclaves Liu i Lau, que se l’estimen molt, li demanen que no ho faci,

però Calaf s’hi presenta i guanya. Turandot, enrabiada no vol complir la

seva promesa però…

A la fi guanyarà l’amor.

MIREU QUÈ MACOS ESTEM AMB ELS NOSTRES FANTÀSTICS

BARRETS!!!!!!


Tants caps, tants barrets!!!


US HAN AGRADAT ELS NOSTRES BARRETS??? .

ESPEREM QUE SI!!


La Cantània 5è. A

El passat 7 de maig, els alumnes de l’Escola Seat i altres escoles de Barcelona, vam

anar a l’Auditori a presentar la Cantània, “50 milions de segons”.

Vam sortir molt puntuals de l’escola i en poc de 30 minuts vam arribar a l’Auditori,

on ens esperava el Director d’orquestra per un assaig general. Aquest consistia en

interpretar i en afinar una mica les nostres veus. També havíem de coordinar els

moviments amb els complements com les ulleres, el barret, la corbata...que ens

havíem d’anar posant i treien segons les cançons.

Els presentadors eren la Rita i en Víctor mitjançant una conversa entre ells

introduint així les diferents cançons.

El concert començava quan els pares ja estaven asseguts als seus seients.

L’orquestra es posava a tocar i aleshores entrava el director i just després

començàvem a cantar nosaltres. En total vam cantar 12 cançons com ara: “l’Escola”,

“Em té mania”, “Llevat”, “Parla”, “50 milions de segons”, “Polls” , “ Quan sigui gran”...

Les cançons que més ens van agradar van ser “ Em té mania” perquè molts cops ens

passen coses d’aquestes a l’Escola i “ Parla” perquè els mestres i els pares sempre

ens diuen que hem d’explicar allò que ens passa, per així poder-lo solucionar el més

aviat possible.

Quan vam acabar, vam sortir i els pares ens esperaven a la porta de l’Auditori. Tots

es van felicitar: avis, àvies, mestres, pares i mares.

Per a tots nosaltres va ser molt bonic i molt emocionat, va ser una experiència

inoblidable. Ens vàrem sentir molt orgullosos de la feina que havíem fet, ja que

portàvem molt de temps preparant les cançons i els complements a les hores de

plàstica i de música.

Gràcies a tots!

Alumnes de 5è.


El nostre pas per 5è 5è. B

El pas de 4t a 5è ha estat un pas molt gran, hem pujat les escales! Això significa que

hem canviat de Cicle. Estem molt orgullosos de saber que ja hem passat 8 cursos i

ens queda un curs per acabar el cole (sense comptar aquest, es clar.)

Això ha suposat que canviïn moltes coses, com la quantitat de deures, l’estudi, els

exàmens, els esports d’Educació Física, les sortides, la plàstica, els balls i el canvi

de professors i professores.

Cada vegada hi ha més deures, i aquests són més difícils ja que hem pujat el nivell.

D’altra banda, les excursions són més divertides que abans: hem anat a les coves

prehistòriques de l’Espluga del Francolí, la potabilitzadora de St. Joan Despí, el

Museu d’Història de Catalunya, el CosmoCaixa, la Cantània, el Palau de la Música i el

Canal Olímpic.

També, a les portes obertes, hem treballat el Còmic i vam fer un còmic molt gran

del Zipi Zape. Va venir molta gent a veure totes les coses que havíem fet. Unes

setmanes després, va arribar Sant Jordi i ho vam celebrar intercanviant llibres i

fent un taller de roses.

Educació Física també ha canviat molt, ja que, en lloc de fer jocs, ja fem esports,

com hoquei, futbol sala, voleibol i handbol. Per final de curs fem balls de saló: vals,

rock i salsa.

Aquest any ens hem sentit una mica agobiats pels estudis i els deures però en el

fons ens ho hem passat molt bé. Amb els mestres, les coses han estat més fàcils i

divertides i per això hem gaudit molt. Mai oblidarem els nostres dies a 5è perquè

han estat molt bonics!

Els alumnes de 5è


6è. A

Sentiments… MOTS ENCREUATS

Estem molt tristos perquè marxem. Horitzontals:

Sóm amics des de la infància. 1-.Mestra que fa les matemàtiques de 6è i és rossa.

com ens enyorarem! 2.-Mestre que fa castellà a 6è i informàtica; és molt graciòs.

Ostres! ja ens hem fet grans. 3- Mestre de música ( que ja no hi és, a l’escola )i era molt bona persona

l’escola ens ha ensenyat molt. Verticals:

ara ens en anem per sempre. 1.-Fa anglès a 5è i 6è. És molt agradable i simpàtica.

2.-Ens fa medi i ens porta a l’hort i al laboratori.

Sempre tindren bons records 3.- Ha vingut nova aquest any i ens fa plàstica.

ens estimem tots els companys.

Aprendrem coses noves.

Tothom començará un nou camí.

(Zaida, Alex,Laura,Paula i Raúl.)

(Ailyn, Eric, Marina, Adrià i Dayanna)

Mai oblidaré l’escola Seat

Ens fa pena anar-nos-en de l’escola, i acomiadar-nos dels companys, perquè com hem estat

tants anys amb ells és difícil oblidar-nos. El curs vinent anirem a diferents instituts i ja no

ens veurem gaire.

Segurament seguirem quedant, però serà diferent la comunicació entre nosaltres.

Farem nous amics però sempre recordarem els de l’escola.

(Silvia, Gabriel,Jessenia,Lucía i Sandra)


Jeroglífics de professors (Claudia, Marc,Sara, Andrea i Judith)

+ - sa = - r +n + - nxeta =

+ - rp = jor + - t =

- tell + i = - efant + is + - gulla =

SOPA DE LLETRES (Jonhay, Xavi, Kevin, Adam i Miguel)

L C V B N M J O R D I D F G T

S D F R E R T U B J A H H J K

R C R I S T I N A J L U U O Q

R E S E T E A R G F A E G C Ñ

D F A M N A P T I P L U T O P

F G G G H T Y I H I N C V N H

M A R I B E L X S X S D G C K

T L M G A T W A W E F X V H H

R G L I Z R U B N Y V A J I K

F U K Y E A P O K T D A G O L

G J Y Y F R S L L A F L H A A

R S D F G H J I Y J J G A S F

D E V A H K F S T Y S J A K K

G Y W E R G K I O P J O S E P

C R I S T I N A R L O G V D D

Troba els noms dels professors i pinta’ls amb colors: Jordi, Maribel, Montse, Júlia, Josep, Conchi, Victoria , Eva i Elisa


6è. B

(Joel, Víctor, Miquel, Carlos i Sergio)

Li diu la mestra a en Jaumet: Un borratxo li diu a una senyora:

-A veure, Jaumet. Escriu “metralladora” a la pissarra - Lletja!!!

-Però no sé com s’escriu… I la senyora li diu:

-Doncs com sona. - Borratxo!!!

I Jaumet escriu: I diu el borratxo a la senyora:

-Ratatatatatata. D’acord. Però a mi se’m passa demà.

Perquè els de Lepe posen bombolles a les patates braves? En què s’assemblen un boxejador i telescopi?

Per que piquen més… Els dos et fan veure els estels.

(Jordi, Aleix, Iván, Marc B. i Aitor)

SOPA DE LLETRES

D O J B A C H K P M Y W D E F O

H I X D V Z L Q Z J G F S K I G

A L E O J B C J G D A L N R H V NOMS

Z N D U R M X M S T O G H A X O ALEIX

E S D T E A R N I O C E D N I D MARC A

M A S R T R O M I L D A L E M U MILENA

S P C U E C A C U T E G O H E Z MARC B

K U M I A A C Q P R I N V A L P SANDRA

S L T M I I M W L S X P A H I M SERGIO

B F M X J S R E N Q C A J E D U TAOUIFIK

V E S D D P V X R S N O L N W F FATIMA

G Q J L A M E A J A Q S K E Z H JOEL

B W U O R D Q I M U X E L G I J ANDREA F

E F L A N U F U N S Z H N A S X RAQUEL

P L I K E R X V P E L I A H C U JULIA

D U A L G S I T D O I G R E S H ANA

R E S P O A N R C A F B A K G O AITOR

P I N L T L E U Q I M C L M D R CARLOS

S U R P E M O B A N L A E S F E MIQUEL

R A C A N D R E A F I J I T L O ANDREA M

C S G O F Z U N Q U D K F E S H RUBEN

A Q A I L E O N G I B R B U M Q IVAN

C D E V T R A V K L P O C H J V NOELIA

M A I A I M O I C K S A W I N A JORDI

R E H N B C F Q D G U D B G Z S VICTOR

N S D M Z U T L P R F M C U Q D JAGDEEP

W X L F O R I O B Q O U R F K I GEMMA

C U Q A S A N D R A Z J A L O N HENAR

D E T R J M E C E T V H M Q S U

A F I M R O T I A O R G E W F B

Troba els noms dels nens i nenes de 6è-B


Com es diu en africà mi abuelo ha muerto por una gamba en mal estado? Resposta: yayo tumba gamba chunga.

S'obre el teló i es veuen molts porcs caient per un barranc, com es diu la pel·lícula?

Resposta: la caiguda de l'imperi marrà.

(Rubén, Marc A., Sandra, Taouifik i Jagdeep).

Completa amb les vocals que falten:

1.-Animals

2.- MENJARS

P__ p __ l l __n_ P __ st __n_ g__

T __ gr__ M __c_ rr __ ns

M __ ss_ l B __st__ c

D __ f__ _nc __ __ m

G __ r__ f __ __ __s

P__ t__ t__

3.- PAÏSOS

4.-OFICIS

. _l_m_ny _ F_st_r

.R_ss __ _mpr_s_r_

.J _p_ M_tg_

._sp_ny _ F_t_gr_f

._q_ _d_r V_t_r_n_r_

.M_x_ c F_tb_l_st_

.B_ lg_c _

(Anna, Gemma, Andrea M., Milena i Henar)

Adéu!!!

Hem estat nou anys tots junts i serà difícil separar-nos perquè cadascun s’anirà a diferents

instituts.

Enyorarem molt l’escola, ens haurem d’adaptar a l’institut i als nous companys.

Tindrem noves matèries i nous professors. Arribarà un moment que cadascun farà el seu camí.

No seran els mateixos horaris de sempre perquè haurem d’ aixecarnos més aviat i ara canviarem de

ser els més grans a ser els més petits de l’institut.

Sempre tindrem la nostra escola al cor.

(Raquel, Noelia, Fatima, Andrea.F i Julia).


Comissió Ambiental

Des de la comissió Ambiental us encoratgem a què feu servir la carmanyola per portar l’entrepà o fruites dels

postres fills a l’escola. Les avantatges són moltes:

Són reutilitzables

Estan fets amb materials innocus i duradors

Conserva l’aliment sense malmetre

Aquí teniu aquesta informació sobre els inconvenients dels altres embolcalls :

PLÀSTIC

No és un element biodegradable i llençat a l’aigua o a la terra pot provocar la mort de molts animals, arribant a la pràctica extinció d’alguna espècie.

Encara que pot ser reciclat és un derivat del petroli.

S’haurien de substituir els envasos de plàstic per envasos de vidre que sí són reciclables i reutilitzables.

Triga més de 500 d’anys en degradar-se i no s’elimina mai del tot.

En cremar-se el plàstic provoca CO2 que és el culpable de l’escalfament global i del canvi climàtic.

En destruir-se allibera dioxines a l’aire i els metalls pesant que queden de les cendres són altament contaminants.

ALUMINI

No és biodegradable, però si reciclable.

Contamina més un metre de paper d’alumini que el film transparent de plàstic: porten mercuri a l’atmosfera. Triga entre 300 i 500 anys en degradar-se.

Pot produir efectes adversos en l’ecosistema.

S’obté principalment de la bauxita. Per fer 1 tona d’alumini es necessiten 4 o 5 tones de bauxita. L’extracció de la bauxita comporta la destrucció de la selva tropical. La transformació de la bauxita en paper d’alumini provoca molta contaminació d’aire i d’aigua degut als residus i el consum de molta energia.

Allibera quitrà entre d’altres substàncies tòxiques

És un material tòxic que pot afectar al menjar, a l’aire que respirem, l’aigua i a la pell.

Evitar escalfar-lo i congelar-lo.

Quan l’alumini es barreja amb d’altres materials no es pot reciclar. Només es recicla un 5% de l’alumini utilitzat.

Cal tractar l’alumini com un material molt valuós que només cal utilitzar-lo vegades comptades,

A l’Estat espanyol acumula 60.000 tones de paper d’alumini.

EL TINTER : REVISTA ESCOLA SEAT 2011-12

Documents

Transcript of EL TINTER : REVISTA ESCOLA SEAT 2011-12