Els presocràtics

Els primers pensadors

Tradició mísitica itàlica• Pitàgores 580-497 a.c.• Moviment intel·lectual, religiós i místic. Teoria pitagòrica en general.• Dualisme pitagòric: Descobriments n l’àmbit de les matemàtiques i

la música. Intervals musicals són explicables a través de proporcions numèriques. Harmonia musicals són nombres, el cosmos i la seva harmonia també ho pot ser. L’ordre real s’identifica amb l’ordre numèric, de manera que el cosmos es pot explicar amb propietats matemàtiques.

• Nombre és el principi de totes les coses, el que els dóna forma, el que fa que allò indeterminat esdevingui determinat.

• Els nombres són figures geomètriques, són un ordre mesurable. Univers definit en la forma no la matèria.

Doctrina dels contraris

• Dualisme: les oposicions entre les coses són oposicions entre nombres. Oposició més comuna entre nombres parells i senars, dualitat: il·limitat, limitat, perfecte - imperfecte. Nombres senars: limitat, perfecte i als parells el contrari.

• Unitat és el parell – senar, poden convertir-se en el seu contrari sumant una unitat.

• Correspondència ètica: limitat és el bo i el contrari dolent

Cosmologia

• Precedeixen Copèrnic en la descripció del món• Cosmos és esfèric i en el seu centre un foc

originari, A continuació venen els cossos celestes, l’Antiterra, Terra, Lluna, el Sol, els cinc planetes i el cel de les fixes. Una esfera de foc els envolta.

• El moviment produeix música que no sentim perquè estem acostumats des del naixement

Teoria de l’ànima

• L’anima sobreviu a la mort i transmigra a altres cossos.

• Cos és una presó per l’ànima, és una forma de càstig

• Quan estan separats, l’anima viu una vida superior incorpòria

• Necessitat de purificació de l’ànima, sinó ha de tornar a viure per a purificar-se

Escola d’Elea

• Parmènides (540-470 a. C.)• Poques dades sobre la seva vida, va ser pitagòric i va

crear després la seva escola.• Exposa la seva obra en un poema en hexàmetres.

Dividit en tres seccions: un proemi i dues parts. El Proemi descriu un viatge a la llar de la deessa del coneixement, que revela al filòsof els dos camins de la vida:

• La via de la veritat: camí d’investigació. Discurs de l'ésser. No es pot arribar a la veritat. Les aparences són enganyoses

• La via de l’opinió: concepció del cosmos rebutjada per Parmènides: Món sensible

Els dos camins

• El primer és el perfecte, mentre els humans acostumen a escollir la via de l’opinió o de l’aparença.

• Divideix el món en allò pensable i allò sensible.• L’Ésser és. L’ésser és pensable. Això implica que el

mateix és ser i pensar.• L’Ésser és imperible i inengendrat. És etern• L’Ésser és u• L’Ésser és immòbil i indivisible• Ésser o realitat és quelcom corpori, limitat, compacte,

inengendrat, imperible, sense canvis ni moviment. • Nega el buit, el temps i la pluralitat (parlem de

formalisme)

Coneixement racional/sensible

• Distinció entre veritat i opinió

• Dóna prioritat a la raó (allò que es pot pensar)

• L’Ésser no és com el percebem (problema del coneixement és un problema filosòfic)

• No hem d’agafar el camí que ens porta a allò que no es pot pensar ni dir.

Comparació Heràclit i Parmènides

• Ambdós accepten dues vies de coneixement i reivindiquen que el coneixement és racional

• Heràclit creu que tot flueix, Parmènides defensa la impossibilitat del moviment

• Tots dos s’allunyen de la tradició física i intenten descobrir el Logos universal partint d’un anàlisi lògic del llenguatge

• Per tots dos els éssers vius provenen dels elements. El foc és causa de vida i d’intel·ligència. Les sensacions es produeixen per semblança, allò que és calent sent el que és càlid o el fred allò que ho és.

Tales de Milet

• Segurament no va escriure

• Va néixer cap el últim terç del segle VII a C. I va morir cap a mitjans del segle VI a C.

• Va viatjar per Egipte i Caldea. Posseia coneixements científics.

• Va predir un eclipsi (segurament amb l’ajut de les observacions babilòniques)

Vinculació amb matemàtiques

• Va proposar el teorema sobre triangles semblants (demostrat per Eudemo)

• Va mesurar l’alçada de la piràmide amb la seva ombra

Cosmogonia i cosmologia

• Proposa que l’Arjé és l’aigua• Aigua origen de totes les coses• La Terra sura en l’aigua (terratrèmols)• Afirmacions que provenen del món

babilònic. NU base líquida primordial a la que viuen els gèrmens de les coses. Marduk va posar una catifa sobre les aigües: La Terra (També present a Hesíode, Ilíada i Antic Testament)

Tot és ple de déus, tot és aigua

• L’aigua pot adoptar diferents formes a la natura (formes líquides, sòlides i gasoses)

• Hilozoïsme: Matèria és un organisme viu. El moviment és inherent a la matèria.

• No hi ha distinció entre matèria i vida

• Ànima: Psique: consciència activa i de vida i font de moviment

• Matèria és divina

ANAXIMANDRE DE MILET

• Conciutadà de Tales. 611-547 a C.• Implicat en els assumptes de la seva ciutat. • Va dirigir una expedició de colonització a Apolònia.• Va advertir els Lacedemonis d’un terratrèmol

(observació de la conducta dels animals)• Va construir un Gnomon. Aparell per a mesurar la

direcció i l’alçada del sol (Va permetre dividir l’any en estacions)

• Va confeccionar el primer mapa de la Terra habitada.• Va escriure un tractat: Panta Rei. Sobre la natura

(pràcticament perdut)

Origen del món

• Matèria primordial és l’àpeiron (allò que no té límits ni espacials ni temporals)

• És allò indefinit, immortal, indestructible, etern, no envelleix, és arreu, diví i poderós.

• Àpeiron genera la realitat ordenada. És el pas de Caos a Cosmos.

• Cosmos es destrueix cíclicament per a tornar a la matèria primordial: Àpeiron

Configuració Cosmos

• L’Àpeiron segrega una sèrie de contraris: Calent, fred. Sec, humit

• L’Àpeiron, diví, té moviment i propicia el moviment de les coses.

• Contraris són entitats com l’aigua

• Oposició es resol per l’excés i el defecte

• El temps dissol les coses generades per a tornar a començar

Configuració cosmos

• El calent es concentra en una esfera en torn al fred que es concentra en torn al sec i l’humit.

• La flama es trenca en cercles (cossos celestes) foc del que neix el cosmos com si fos un ou al trencar-se la closca

• Terra : es manté suspesa per l’equidistància amb les coses (no és una esfera)

• Al nostre voltant hi ha cercles de foc i aire (estels). Quan es tapen els forats es produeixen els eclipsis

Origen dels humans

• Defensa la teoria de l’evolució biològica. Res ha pogut sobreviure tal com és ara

• Adaptació al medi• Origen el fang escalfat va produir els

primers animals aquàtics, que donaran lloc, cada cop més, a animals més desenvolupats

• L’últim fins ara l’ésser humà• El temps és etern retorn

Anaxímenes de Milet

• 585 o 570 i 524 0 526 a C.

• Potser va escriure un tractat de filosofia també anomenat Panta Rei

• És el primer autor en termes científics

• És un pont entre la tradició indoiraniana (quelcom únic, diví i indeterminat com origen i fi ) i la tendència milesia (explicació a través d’una matèria)

Àpeiron

• Principi material indefinit: aire

• És boira, vapor (perceptible com a calent o fred). Present a totes les coses, no té límits és arreu i és diví

• Mecanisme de canvi: Rarefacció, s’esclafa i dilata. Condensació, es refreda i contrau.

Contraris

• Calent i fred, sec i humit, laxa i dens.

• Distingeix entre matèria (aire) i estats de la matèria (calenta, freda, seca, humida, laxa, densa)

• Diferències de quantitat no qualitat (com en la física de Galileu)

Cosmologia

• La terra és plana, se sustenta sobre una immensitat d’aire i sura sobre ell per la mateixa immensitat d’aquesta massa

• Cossos celestes són ignis i de forma plana

• Cossos celestes invisibles per a explicar els eclipsis

• La Terra al centre

Dualisme: Heràclit d’Efes 544-483 a C

• No se’n coneix cap mestre. Ell coneixia pensament Milesi i Pitagòric.

• Se’n conserven alguns fragments de la seva obra (pensament enigmàtic)Parla de physis però també dels humans, del coneixement i de l’ètica (Panta Rei)

• La seva obra es divideix en tres parts: Sobre l’univers, sobre política i sobre teologia

Panta Rei

• Fragments plens de dificultats (anomenat el fosc)

• Estil aforístic: sembla que darrera les seves afirmacions hi ha quelcom massa important per a poder ser comunicat de manera simple

• El primer fragment és una introducció o proemi a l’obra. Es parla del Logos com a llenguatge universal. Ell posseeix la clau per a desxifrar el món i ens senyala el mètode per apenetrar-hi

L’arjé

• És el foc. Influit per les religions mistèriques i la tradició caldeobabilònica.

• Principi actiu, intel·ligent i creador. El món sencer surt del foc i mor en ell per a tornar a renéixer. En la societat el principi és la guerra (construeix i destrueix)

• Foc no és matèria sinó font energètica que possibilita el canvi

• Idea de l’etern retorn

Esdevenir

• La realitat està sotmesa al canvi i el moviment (el riu)

• Fluir constant en la lluita de contraris• L’ordre cal buscar-lo en el dinamisme en

la lluita , en la dialèctica.• Els éssers són resultat de l’esdevenir.

Camí ascendent per dilatació: terra,aire,aigua,foc. Descendent per condensació:foc,aigua,aire,terra

Logos

• La lluita o dialèctica es realitza conforme a una llei, un ordre, una mesura: el Logos, la raó

• Logos és llei natural però també llei humana, evita que el món sigui un caos, un producte de l’atzar

• L’home ha d’investigar el Logos i s’ha d’esforçar per a conèixer-lo i viure conforme a ell

• Ha d’estar despert mitjançant la investigació i la intercomunicació: no absent tancat en el propi pensament

Coneixement

• La concepció de la realitat distingeix dos ordres de coneixement

• Sensible: font d’opinió, les coses com semblen ser. No ens permeten conèixer la natura de la realitat, però són necessaris, són font de saber quan estan controlats per la raó

• Racional: Font de veritat, capaç de conèixer que el Logos governa les coses

Ètica

• Individus fets de cos i ànima (dualisme)

· Ànima immortal i cos mortal (coincidirà amb Sòcrates,Plató i Pitàgores)

· Tasca de l’ànima és el coneixement de la llei, Logos i l’auto-coneixement

· Ésser humà responsable dels seus actes. Som nosaltres qui qualifiquem les coses de bones o dolentes.