Els presocràtics

20
Els presocràtics Xavi Freixas, Lluís Grasa, Albert Segarra i Dani Terra Història de la filosofia – 2n. Batxillerat

description

Els presocràtics. Xavi Freixas, Lluís Grasa, Albert Segarra i Dani Terra. Història de la filosofia – 2n. Batxillerat. 1- PREGUNTES GENERALS. Les preguntes generals. Quins són els PROBLEMES que es plantegen els filòsofs presocràtics en aquestes pàgines?. L’origen de tot, l’arkhé. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Els presocràtics

Page 1: Els presocràtics

Els presocràtics

Xavi Freixas, Lluís Grasa, Albert Segarra i Dani Terra

Història de la filosofia – 2n. Batxillerat

Page 2: Els presocràtics
Page 3: Els presocràtics

Les preguntes generals

Quins són els PROBLEMES que es plantegen els filòsofs presocràtics en aquestes pàgines?

- L’origen de tot, l’arkhé

Page 4: Els presocràtics

Les preguntes generals

Quines SOLUCIONS hi van donar?

Arkhé

- Aigua

- Apéiron

- Aire

- Foc

- Ésser humà

- Ànima

- Tales de Milet

- Anaximandre

- Anaxímenes

- Heràclit

- Pitàgores

- Parmènides

Page 5: Els presocràtics

Les preguntes generals

Com AVALUA cada grup aquestes solucions?

Com a grup creiem que es tracta de definicions força inexactes i poc certes.

Però el més important era el fet de començar a raonar: elaborar un

pensament i reflexionar-hi. Com tots sabem, l’origen de tot no és un element com l’aire, l’aigua, el foc o l’apéiron. I és erroni afirmar que l’ànima es troba en la

pols de l’aire. Destaquem per sobre de tot, la gran frase de Parmènides: “L’ésser és i el no-ésser no és”. És una gran veritat que

2500 anys després encara se sosté. Per tant, en general entenem que són

solucions errònies, però que el mèrit recau en raonar per trobar-hi una solució.

Page 6: Els presocràtics

Les preguntes generals

Creiem que la solució al dilema principal és el Big Bang. Com s’ha

comprovat, aquesta explosió inicial va donar lloc als elements als quals es

referien els filòsofs. Pel que fa a l’ésser de Parmènides, també considerem que ho és qui és capaç de pensar. Per últim, lògicament, no creiem que l’ànima com

a pols d’aire existeixi, però sí estem d’acord en el concepte d’una essència

que ens fa adoptar algunes particularitats.

Quina és l'OPINIÓ del grup? Hi està d'acord? Quina solució donaríeu vosaltres?

Page 7: Els presocràtics
Page 8: Els presocràtics

El naixement de la filosofia - Resum

La filosofia grega no va néixer com tothom pensa a Atenes (Grècia), sinó que es va formar a les colònies de l’Àsia menor,

en poder de Grècia. Ciutats com Milet, Efes,Halicarnàs, la filosofia va sorgir d’aquests indret a conseqüència que aquestes

ciutats es esmentades anteriorment, la majoria eren ports importants, per el fet que provocava que s’apleguessin gent de

diferents indrets i on l’intercanvi de mercaderies anava acompanyat de l’intercanvi d’idees.

Milet

Page 9: Els presocràtics

Aspectes comuns de l’origenEl naixement de la filosofia -

Activitats

1. Per què ens cal saber quin és l’origen de tot?

No ens cal saber l’origen de tot, però l’home per si sol sempre ha volgut conèixer al seu origen, ja que ens ha provocat un sensació d’

estranyesa i/o sorpresa, és a dir, una certa admiració davant d’allò que no entenem, i que tanmateix, ens estimula a pensar-hi i a

reflexionar-hi.

2. Defineix amb les teves paraules:

Physis: Aquest concepte el podríem definir com totes aquelles qüestions que estan relacionades amb la naturalesa.

Arkhé: En definitiva diríem que aquest concepte correspon al element principal de tot el que existeix.

Page 10: Els presocràtics

Tales de Milet – Resum

Tales tenia un perfil d’un gran observador de la naturalesa, ocupat en donar les seves idees per interpretar els fenòmens

naturals en als seus conciutadans.Les activitats de Tales no eren del tot filosòfiques sinó que les

podríem qualificar com a científiques. Però que una de les series d’afirmacions que va fer, s’han considerat com ha

plantejament filosòfics. Per exemple la seva teoria en que l’aigua és el principi de tot.

Page 11: Els presocràtics

El pensament orientalTales de Milet – Activitats

1- Quins van ser els descobriments de Tales?

Tales va destacar pels seus descobriments, com en l’any 585 aC, on va predir un eclipsi.

També va idear un mètode per calcular l’altura de les piràmides segons l’ombra que projectaven, i va utilitzar

aquests descobriments per mesurar les distancies de les naus en el mar.

I per últim cal destacar que Tales, va desviar el curs del riu Halis fent una especies de dic per tal que l’exèrcit de Cres

pogués travessar-lo sense necessitat de ponts.

Page 12: Els presocràtics

El pensament occidentalAnaximandre – Resum

Anaximandre de Milet, va viure durant els any 610 i 547 aC. Es va interesar per temes molt semblants als de Tales.

Durant el transcurs de la seva vida, Anaximandre es va preocupar per crear un vincle més racional en la relació de l'home amb l'univers que

l'envolta. Anaximandre va començar a utilitzar el terme ápeiron "com a principi i element de les coses existents, i que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món" . D'aquesta manera, creu que la

realitat és indeterminat, imprecisa.

Page 13: Els presocràtics

La filosofia occidentalHeràclit – Resum

Per a Heràclit, el foc és un element que mostra el principi i el fons inestable de la realitat. Subjectat a la idea de qué el foc no l'ha fet ningú i que mai s'extingeix, ens remet a l'antiga

idea grega de "l'etern retorn".Un altre element que marca la vida d'Heràclit, és el riu, basant-se amb la idea de que "tot flueix", marcada per

aquesta frase: "en què si entrem, l'aigua que corre sempre es diferent".

Page 14: Els presocràtics

Heràclit - Activitats

1- Pot existir quelcom sense el seu contrari?No, ja que les tensions oposades, esdevenen harmonia. És a dir, tots els oposats o contraris necesiten el seu complement que en aquest cas és el contrari. Aquesta frase ho explica molt bé: "Per

això cal saber que la guerra és tot, que la justícia és discrepància i que tot passa necesariament per aquesta lluita. Una lluita que,

tanmateix, tendeix a la pau, de la mateixa manera que les discrepàncies originen justícia".

2- És cert que la realitat està en continu canvi?Sí, la realitat està en un continu canvi constant. Un canvi que està sotmès a un ordre unificador, una mena de raó universal, el lógos.

Això va lligat a la pregunta anterior, ja qué, el canvi es defineix com el pas de tot el que existeix cap al seu element oposat.

Page 15: Els presocràtics

Heràclit - Activitats

3- Què significa l’expressió “panta rei”? L'expressió "Panta rei" que prové de del grec, significa que tot

flueix. És a dir, com un riu de preguntes i estímuls, ja que el riu es la viva imatge del canvi.

4- Què és, per Heràclit, el "Logos“?Per a Heràclit, el logos és una espècie de raó universal que tot ho

unifica i que es troba a l'interior de tot ésser humà, encara que s'en desentengui. També creu que es com una mena d'inteligència del progrés i una realitat que tot home ha d'aconseguir durant la vida.

Page 16: Els presocràtics

Pitàgores - Resum

Els pensaments dels pitagòrics estaven submergits en les seves teories sobre l'ànima i les reencarnacions, en què

afirmava que l'anima és inmortal i que transmigra d'unes espècies a unes altres.

Pitàgores tenia una perspectiva on ho basava tot com a coneixement científic, on defineix l'harmonia de les ciències com el fruit de les relacions entre nombres. Tant era així la

seva inspiració cap a la ciència i els nombres que va esciure un text on s'entén perfecament que els treballs matemàtics dels

Pitagòrics, van ser veritables aportacions "científiques".

Page 17: Els presocràtics

Pitàgores - Activitats

1- Són els nombres (les matemàtiques) la base de tot el que és real?

Sí. Segons els pitagòrics, les ciències de les matemàtiques és la base de tot el que és real i que tot ho componen els nombres.

Page 18: Els presocràtics

Parmènides - Resum

Plasma la seva idea de que “L’ésser i el pensar són la mateixa cosa” però amb aquesta veritat es

contradiu a la vegada dient “Els mortals que res no saben, que caminen errants, amb dos caps, car la

incapacitat que els envaeix el pit els dirigeix la seva ment perduda. Són arrossegats, sords i cecs,

estupefactes, com una colla sense criterio a qui tant li fa l’ésser com el no-ésser”. Parmènides

marca un camí de reflexió que arriba fins l’actualitat, i defineix els límits de dues

perspectives contradictòries del pensament. Els versos de Parmènides no eren aliens a la ideologia dels aristòcrates d’Elea. El poema també diu que “Allò que és, és; allò que no és, no és”, mostrant l’inici del pensament formal amb aquest principi

mentre que els mortals s’han de sotmetre al principi de“a qui tan els és ser com no ser”.

Page 19: Els presocràtics

Parmènides - Activitats

1- Què vol dir la frase: “Cal dir que una mateixa cosa és ser i pensar”?

Pel sol fet de ser, ja existieses. Així ho va dir Descartes en el segle XVII, afirmant: “penso, per tant, existeixo”. Per tant, com que

l’existència implica de per si el pensament podem afirmar que és el mateix des d’un punt de vista filosòfic.

2- Les coses canvien o no? Tu canvies o ets sempre el mateix? És possible canviar i alhora ser el mateix (no canviar)?

Les coses no canvien, el que canvia és la teva percepció respecte a elles. En canvi, si parlem de persones, considerem que tothom va

amotllant la seva personalitat al llarg dels anys a base de l’experiència personal. Per exemple, en la majoria de casos molts

desenganys amorosos et faran ser més desconfiat a l’hora de buscar parella. Per tant, creiem que som indeterministes: la nostra vida ens

pertany a nosaltres mateixos i no hi ha un destí que ens marca el camí.

Page 20: Els presocràtics

Parmènides - Activitats

3- Què vol dir la frase: "l'Ésser és i el no-ésser no és"?

L’Ésser o l’existència poden provenir de l’Ésser o del no Ésser. Com que és absurd que quelcom vingui del no res, llavors l’Ésser prové

de l’Ésser. Per tant, l’Ésser és. En definitiva, no hi ha res que “pugui arribar a ser”, simplement és una continuació del que ja és.

En altres paraules, si alguna cosa provingués del res, aleshores aquest res és en realitat alguna cosa. De nou, l’Ésser és i el no

Ésser no és.