MATERIAL PER A PREPARAR HISTRIA DE LA FILOSOFIA

SEGON DE BATXILLERAT IES BERNAT GUINOVART

ALGEMES

ELS PRESOCRTICS I L'ORIGEN DE LA FILOSOFIA

JOSEP ANTONI BERMDEZ I ROSES

BLOC 2: LA FILOSOFIA A LA GRCIA ANTICA

Criteris avaluaci:

BL2.1, BL2.4, BL2.5

Estndards aprenentatge avaluables:

1.3, 2.3

Criteris d'avaluaci (Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel que establix el currculum i desenrotlla l'ordenaci general de l'Educaci Secundria Obligatria i el Batxillerat en la Comunitat Valenciana):

BL2.1. Explicar lorigen de la filosofia a Grcia, enumerar-ne els conceptes i tesis principals; analitzar lidealisme de Plat, enumerar-ne els conceptes i tesis principals i explicar la relaci entre realitat i coneixement, la concepci dualista del ser hum i la dimensi antropolgica i poltica de la virtut.

BL2.4. Relacionar la filosofia platnica i aristotlica i comparar els punts en com i les diferncies respecte de la filosofia presocrtica i el gir antropolgic de Scrates i els sofistes.

BL2.5. Relacionar la filosofia aristotlica i comparar els punts en com i les diferncies respecte del pensament de Plat i la fsica de Demcrit.

Estndards d'aprenentatge avaluables (Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual sestableix el currculum bsic de leducaci secundria obligatria i del batxillerat):.

1.3. Distingeix les respostes del corrent presocrtic en relaci amb lorigen del Cosmos, els conceptes fonamentals de la dialctica de Scrates i el convencionalisme democrtic i el relativisme moral dels sofistes, identifica els problemes de la filosofia antiga i els relaciona amb les solucions aportades per Plat.

2.3. Descriu les respostes de la fsica de Demcrit, identifica els problemes de la filosofia antiga i els relaciona amb les solucions aportades per Aristtil.

Josep Antoni Bermdez i Roses

Material compilat per a s de les seues classes.

Setembre de 2016

Aquesta obra est subjecta a una

llicncia de

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de

Creative Commons

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/

3

ELS PRESOCRTICS I L'ORIGEN DE LA FILOSOFIA

L'ORIGEN DE LA FILOSOFIA (APROXIMACI AUDIOVISUAL)

Mira el vdeo del canal Unboxing Philosophy (Autor: DANIEL ROSENDE)

https://youtu.be/flOJubw6SG0?list=PL8PEFpPr13IjdUUstP-VgS84q_chQwCcp

FACTORS QUE AJUDEN AL PAS DEL MITE AL LOGOS: 1

La filosofia neix a Grcia a travs d'un procs d'anlisis i crtica del mite. Hi ha moltes cultures que tenen mites per no han arribat a tenir la filosofia. s ms normal que els mites esdevinguin religi que no pas filosofia. El que s'ha anomenat miracle grec s precisament l'aparici d'un nou tipus de pensament que s logos (ra/paraula) en lluita amb el mite.

A Grcia, per, es dna la conjunci de 5 factors que fan possible el miracle grec:

Econmic: Grcia est formada per un conjunt de Polis comercials. El pas s molt pobre (secarral: oliveres, vinya...) i aix obliga al comer i fa que els grecs entrin en contacte amb altres civilitzacions (del Mediterrani) i, per tant, poden contrastar i discutir diverses maneres d'entendre el mn; tenen, per tant, l'hbit de relativitzar i de pactar, propi de la mentalitat de comerciant. s especialment important la seva relaci amb Egipte, l'imperi ms important del moment.

Sociolgic: Grcia no s un imperi, sin que cada ciutat-estat s independent. Per tant els ciutadans tenen a prop el poder poltic, coneixen els governants i els poden criticar a l'gora (plaa pblica). Aix fa aparixer una conscincia individualista molt forta. Hi ha una tendncia a buscar la isonomia (igualtat de tothom davant la llei). Aquesta idea anir lentament evolucionant cap a la idea d' humanisme, molt matisada (ni dones, ni infants). L'humanisme grec s ms aviat una confiana en el

1 A excepci del material audiovisual -del qual s'indica el seu origen- la resta del text d'aquest material est manllevat de la pgina web: http://www.alcoberro.info/web/planes/presocratic1.htm Per a ampliar la informaci sobre el tema visiteu la pgina en qesti on trobareu el text complet. Autor de la pgina: Ramon Alcoberro. Per a conixer alguna cosa de l'autor visita http://www.alcoberro.info/web/planes/cv.htm

https://www.youtube.com/channel/UC5d5wLi2Feyd3FrBNyeEPgwhttps://youtu.be/flOJubw6SG0?list=PL8PEFpPr13IjdUUstP-VgS84q_chQwCcphttp://www.alcoberro.info/web/planes/presocratic1.htmhttp://www.alcoberro.info/web/planes/cv.htmhttps://youtu.be/L6l1vgem6dchttps://youtu.be/flOJubw6SG0?list=PL8PEFpPr13IjdUUstP-VgS84q_chQwCcp

MATERIAL PER A L'ASSIGNATURA "HISTRIA DE LA FILOSOFIA" IMPARTIDA PER JOSEP BERMDEZ

4

valor de l'home com a individu capa de regir racionalment la ciutat i de governar-se tamb racionalment a s mateix, sense necessitat d'una religi que li indiqui com s'ha de captenir.

Religis: A Grcia no hi ha confraries religioses organitzades que tinguin poder per sobre de les polis. Cada ciutat t la seva manera prpia i diferent d'organitzar els cultes religiosos, generalment els sacrificis els ofereix un basileus (rei) que feia funcions purament simbliques i sacrificis rituals en nom de la ciutat. Els mites es poden interpretar de manera diferent a cada contrada. No hi ha una casta sacerdotal que impedeixi el debat sobre els mites i que obligui a una ortodxia. La medicina grega, per exemple, constitueix un seris esfor per criticar la superstici i buscar causes racionals. Hipcrates de Cos, el pare de la medicina, va escriure: Els homes creuen que l'epilpsia s divina, merament perqu no la poden entendre. Per si anomenessin div tot all no poden entendre, hi hauria infinitat de coses divines. La crtica al mite obre el pas a la cincia.

Educatiu: A Grcia tots els ciutadans tenien l'obligaci de participar en la poltica de les ciutats. A l'gora (plaa pblica) es debaten temes que interessen tothom (guerres, impostos) i tothom est obligat a participar-hi. .Aix fa que tots els grecs estiguin educats per la discussi, el dileg constant obliga a un tipus de pensament no dogmtic. En grec la paraula idiota significa, estrictament, el qui no interv en poltica i no t cura per la ciutat.

Importaci de la geometria i fsica egpcies: Els primers filsofs grecs aprenen la fsica i matemtiques dels egipcis. Per per als egipcis la geometria i la matemtica eren cincies sagrades. Tenien un significat religis. Quan els grecs les adopten, prescindeixen dels aspectes religiosos. La geometria els ajuda a desenvolupar una concepci sistemtica i organitzada de l' espai. Grcies a la geometria i a la fsica el cosmos agafa un ordre que es pot explicar a travs de frmules matemtiques i geomtriques. Els primers filsofs sn tamb els primers gemetres.

La geometria grega ser tamb important a un altre nivell: desenvolupa la idea de proporci que ser essencial en l'art. Els grecs sn els inventors del canon de bellesa humana ( s a dir, de la correcta proporci bella), per tamb amplien la idea de proporci a altres nivells: hi ha d'haver proporci entre el pensament i l'acci, entre la ra i els sentits... el que no s proporcionat, els grecs ho consideren hubris (excs).Aquesta idea grega segons la qual en totes les coses hi ha la seva proporci ser essencial en desenvolupament de l'esperit occidental.

RESUM

Mite: Hi ha un ordre trgic i irracional installat pels dus.

Logos: Hi ha una Jerarquia fsica, material, concreta, que la ra pot comprendre.

A partir del s.VIII aC. amb el redescobriment de l'escriptura i els canvis socials que imposa el comer hi ha un replantejament del mite, ajudat pels canvis que apareixen en la ciutat (creix la importncia de l'gora, apareix la isonomia).

L'esfor de la filosofia s passar del mite al logos.

La ra humana experimenta la sorpresa davant l'ordre que es percep en el mn i es fa la primera pregunta filosfica: Per qu hi ha cosmos (ordre) i no caos (desordre) en la fisis (mn)?.

PER REPASSAR TOTA LA UNITAT DIDCTICA (APROXIMACI AUDIOVISUAL)

Com a fil conductor audiovisual i per repassar el tema recorrerem al

http://prezi.com/2fday4xennr5/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share

http://prezi.com/2fday4xennr5/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0sharehttp://prezi.com/2fday4xennr5/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share

UD1. ELS PRESOCRTICS I L'ORIGEN DE LA FILOSOFIA.

5

ELS FILSOFS PRESOCRTICS 1a part (APROXIMACI AUDIOVISUAL)

Mira el vdeo del canal Unboxing Philosophy (Autor: DANIEL ROSENDE)

https://youtu.be/TBvE6_Vto7A?list=PL8PEFpPr13IjdUUstP-VgS84q_chQwCcp

L'ESCOLA JNICA: INTERPRETACI DE LA PHISIS I DE L'ARKH.

A mesura que la narraci ambigua del mite es va substituint per la creena en qu les coses tenen un origen i una conducta determinades per lleis fsiques, es pot considerar que est naixent una nova forma de comprensi del mn, que ha estat anomenada filosofia. La primera pregunta que es fa la filosofia a Jnia (Grcia, sia Menor)s: Per qu sn les coses, per a qu sn i a partir de qu sn?. En altres paraules: es plantegen el problema de l'arkh de la phisis (el primer principi fsic, material del mn). Els primers filsofs grecs s.VI intentaran contestar aquesta pregunta a partir d'un concepte fonamental: La phisis (mn en sentit fsic).

Phisis (en llat: Natura) ve del verb phio, que significa acci de produir, nixer, sorgir, etc. En aquest sentit la Phisis fa referncia al conjunt d'ssers produits i tamb al principi que els genera. Etimolgicament el verb Phiso (Phisis) implica la idea de moviment. Pels Grecs la Phisis no s quelcom esttic