JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

49

Els recursos hídrics a Menorca. L’etern debat

Sònia ESTRADÉ NIUBÓ Observatori Socioambiental de Menorca. Membre de la Secció de Ciències Naturals de l’IME

Des de l’inici de la creació de la reserva de biosfera el debat de l’aigua ja va estar sobre la taula. El passat proper en què imperava una cultura d’aprofitament d’un recurs escàs mitjançant la recollida de l’aigua de pluja amb cisternes, aljubs i síquies i una agricultura extensiva de secà adaptada al clima va quedar en l’oblit amb el desenvolupament de les màquines de perforació i la proliferació de pous a partir de la segona meitat de segle pas-sat. L’augment de població, el turisme i la intensificació de part de l’agricultura van produir un augment de les extraccions a uns nivells molt elevats. El desconeixement de quanta agua disposem i la preocupació de si ens trobem dins dels límits de la sostenibilitat va començar a emergir en els àmbits cientificotècnics. Les dades dels diversos estudis dels anys 70 i 80 i dels plans hidrològics donaven la idea que ens trobàvem en una franja dins els límits de la sostenibilitat però les davallades dels nivells piezomètrics, la salinització de l’aqüífer i la contaminació per nitrats es va fer palesa i cada cop més evident, la qual cosa donava idea d’una mala gestió del recurs.

1. Evolució i estat actual dels recursos hídrics. És Menorca sostenible? Se n’externalitzen els impactes?

Per tal de respondre aquesta pregunta, no ens cal fer gaires càlculs. La ineludible qüestió que l’aigua és un recurs limitat, per una banda, i la manca de gestió de la deman-da, la manca de control sobre les extraccions i la inexistència d’una gestió activa cap als objectius ambiciosos d’arribar a un bon estat ecològic de les masses d’aigua al 2015 que propugna la Directiva marc de l’aigua (DMA) per l’altra, ens donen una idea clara que no regeixen les lleis de la sostenibilitat. Aquest fet queda perfectament reflectit en el mapa en què el Pla hidrològic de Balears detalla en quin moment els aqüífers de Menorca arriba-

50

S. ESTRADÉ · Els recursos hídrics a Menorca. L’etern debat

ran a estar en un bon estat ecològic. Les masses d’aigua que estaven en mal estat l’any 2003 (any en què s’aprova la DMA), actualment al 2013, després de 10 anys sense una gestió activa cap a la sostenibilitat, segueixen estant malament, i, segons el Pla hidrolò-gic, ho seguiran estant fins al 2021 i 2027. Tot i això, el pla no proposa objectius a curt i mitjan termini, ni mesures cap a la sostenibilitat, més aviat al contrari, la qual cosa fa pen-sar que seguint amb el business as usual al 2021 i 2027 sent optimistes estarem igual, segurament pitjor.

2. La quantitatPer avaluar la quantitat de recurs haurem de centrar la nostra mirada en el balanç hí-

dric de l’illa. S’extreu més aigua de la que hi entra? A causa que gairebé la totalitat dels recursos s’extreuen dels aqüífers i de la importància de l’aqüífer de Migjorn com el més extens i principal reservori d’aigua que alimenta el 90 % de les extraccions, l’OBSAM va centrar els esforços a acotar el balanç hídric d’aquest aqüífer.

Si observem l’evolució del balanç hídric de l’aqüífer de Migjorn en el període 1984 – 2012, veiem que el resultat del balanç s’ha mantingut en nivells negatius (sortia més aigua de la que hi entrava) durant el període 1984 al 2000, exceptuant l’any 1985 i el 1987. En canvi, la darrera dècada, del 2001 al 2011, el balanç ha estat positiu o amb valors propers al zero (fig.1). Aquesta evolució del balanç ha quedat reflectida en una evolució dels nivells piezomètrics en la mateixa línia, és a dir, un descens continuat dels nivells de l’aigua a l’aqüífer de l’inici del període fins a l’any 2000 i una estabilització dels nivells fins i tot petites recuperacions del 2001 al 2012 (fig. 2).

Fig. 1. Evolució del balanç hídric anual mitjà de l’aqüífer de Migjorn 1984-2012.

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

51

Fig. 2. Evolució dels nivells piezomètrics mitjans de l’aqüífer de Migjorn 1984-2012

Observant els diversos components del balanç trobem les causes d’aquest resultat, que són diverses:

• Infiltracions de les precipitacions en valors molt baixos els períodes 1988-1990, 1992-1995 i 1997-2000, períodes en què Menorca va patir sequeres importants. De l’any 2001 al 2011 les infiltracions han estat molt més grans a causa de les pluviome-tries més elevades i situades per sobre de la mitjana dels darrers 30 anys. De fet, les mitjanes pluviomètriques anuals del període 1984-2000 són 100 mm inferiors a les del període 2001-2012 i les infiltracions es multipliquen per 1,8 passant de 33 hm3 anuals a 59 hm3 anuals de mitjana en un període i en l’altre.

• Les sortides per a consum urbà van anar augmentant a causa de l’augment de po-blació a l’illa, l’augment del turisme i l’augment del consum per càpita. Les estima-cions de consum urbà extretes de l’aqüífer de Migjorn de l’any 1971 eren de 3 hm3

anuals (Fayas, 1972) i després de 10 anys s’havien duplicat i eren l’any 1981 de 6,1 - 7,1 hm3 (MOPU, 1983). Aquest consum va seguir augmentant fins a 11,2 hm3 l’any 2006. Posteriorment, ha davallat lleugerament fins arribar als 10 hm3 l’any 2012 (OBSAM, 2013). Cal recordar que el consum total de l’illa inclou també l’ex-tracció de l’aqüífer de s’Albaida que ha anat guanyant pes relatiu i ha passat de re-presentar el 10 % de les extraccions a més del 15 % en el període estudiat a causa del canvi de fonts de subministrament d’aigua del municipi des Mercadal (OBSAM, 2013). Aquestes dades d’extracció suposen un consum per càpita de 285 l/hab/dia comptant els habitants de fet, és a dir, el total de gent que hi ha a l’illa: residents, turistes i altres visitants.

• Les extraccions per a consum agrari van experimentar un augment històric amb la intensificació de l’agricultura amb un màxim als anys 90 i una disminució posterior.

52

S. ESTRADÉ · Els recursos hídrics a Menorca. L’etern debat

L’evolució del consum agrari per al període d’estudi es calcula mitjançant les dades de l’evolució de les superfícies de regadiu. S’estimen per als anys 1989 (dades ex-tretes mitjançant les ortofotografies d’aquell any), 2002 i 2007 (amb dades extretes dels mapes de cobertes de sòl de l’OBSAM) (Carreres et al., 2013). En aquestes superfícies s’apliquen les dotacions de reg calculades amb el seguiment de les fin-ques pilot i s’hi fa una aproximació de l’evolució del consum per a regadiu de l’illa al llarg del període estudiat. Per altra banda, mitjançant el seguiment de les finques de secà i bibliografia (JARC), es calculen les dotacions d’aigua per unitat de cap de bestiar i es calcula l’evolució del consum per a la ramaderia tenint en compte la ca-bana ramadera de cada any i aplicant aquestes dotacions. També es té en compte el consum domèstic per a hortals desconnectats de la xarxa de distribució d’aigua (el consum del regadiu d’aquests ja està inclòs dins les superfícies de regadiu), que entrarà dins el còmput de consum agrari de l’illa. El consum per a agricultura (pro-fessional i d’oci) i ramaderia s’estima, doncs, en 15 hm3 l’any 1989 i ha disminuït fins a 9,4 hm3 el 2002 i 9,2 l’any 2007.

• Les sortides al mar són proporcionals als nivells piezomètrics, per tant, la davallada generalitzada dels nivells de l’aigua a l’aqüífer ha produït una davallada de les sorti-des d’aigua cap a la mar.

• Amb els valors actuals d’extracció, es posa de manifest que si els règims de preci-pitacions continuen essent elevats com en la darrera dècada, els nivells de l’aqüífer es mantindran estables o augmentaran lleugerament. Davant situacions de seque-res com les que ens vam trobar en períodes anteriors o simplement amb mitjanes pluviomètriques més semblants a les dels darrers 30 anys, o en cas que augmentin les extraccions, les reserves hídriques patirien greus impactes. Es posa de manifest que el balanç mitjà per a tot el període és deficitari, és a dir, insostenible, per la qual cosa es fa imprescindible una gestió activa dels recursos hídrics a l’illa.

3. La qualitatTrobem problemes generalitzats de nivells de nitrats i clorurs per sobre dels límits esta-

blerts per la legislació a les zones de ponent i llevant de l’aqüífer de Migjorn. Els pous contaminats per nitrats suposen al voltant del 50 % dels pous analitzats a les

dues zones de l’aqüífer, mentre que a la zona centre no es detecten problemes de conta-minació. Els nivells de contaminació quant a nitrats s’han mantingut estables des de l’any 1997, tot i que a la banda de ponent hi ha indicis d’un lleuger augment de les concentra-cions. Aquesta contaminació difusa per nitrats es deu a diverses causes: la mala gestió dels purins i residus ramaders; la intensificació de l’agricultura amb excés de fertilitzaci-ons, les quals són no planificades i sense conèixer les necessitats de conreu i la quantitat present al sòl; la generalització de pous negres i fosses sèptiques no gestionades als habitatges aïllats sense connexió a les xarxes; les pèrdues de les xarxes de clavegueram i els abocaments de les depuradores al medi natural amb excés de nutrients.

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

53

Els clorurs presents a causa de la intrusió marina a les zones costaneres de ponent i llevant de l’illa es deuen a l’excés d’extraccions que ha fet davallar els nivells de l’aqüí-fer i, per tant, ha minvat la pressió que l’aigua dolça exerceix sobre l’aigua salada i n’ha permès la intrusió cap a l’aqüífer. També la mala distribució dels pous ha facilitat aquests processos, especialment greus a la zona de ponent.

4. Externalització d’impactesQuant a la segona pregunta, si s’externalitzen molts dels impactes, podem parlar de

dos punts clau: • La dessaladora que, sense tenir en compte el cost en materials i energia de la seva

construcció en posar-se en funcionament amb les actuals fonts energètiques de l’illa, estaria traslladant el problema de l’aigua al problema energètic amb les impli-cacions socioambientals locals i globals que això comporta. Estaríem produint aigua amb un cost ambiental i social molt elevat per poder seguir amb la mateixa falta de gestió del recurs.

• L’aigua embotellada i la seva problemàtica, de la qual es tractarà en propers apar-tats, també exporta una sèrie d’impactes fora de l’illa.

5. Propostes per a una gestió sostenible de l’aiguaTal com hem fet esment en la introducció d’aquest article, la preocupació sobre el

tema dels recursos hídrics té ja una certa història. Hi ha hagut diferents reunions en què diversos experts s’han trobat durant una jornada o més per debatre les problemàtiques de la gestió de l’aigua i les possibles solucions o passos a seguir per a una gestió més sostenible. L’any 2001 es van organitzar dues jornades en un espai molt breu de temps; les primeres les organitzades pel Consell Insular de Menorca, les Jornades sobre recur-sos hídrics de Menorca el 5 de setembre de 2001; i les segones, el Fòrum d’aigua a les Balears on es va fer també un taller a cada illa, el 23 de novembre del mateix any. L’any 2006, dins el context del Pla de participació pública de la Directiva marc de l’aigua es van organitzar diversos tallers entre els anys 2006-2008.

Les problemàtiques detectades i les solucions proposades en tots els casos són bà-sicament les mateixes, potser una mica més desenvolupades l’any 2006. Però, analitzant els informes d’unes i altres reunions, es conclou que es detecten els mateixos problemes principals i les solucions proposades van en la mateixa línia, la qual cosa indica que des-prés de 12 anys de parlar del tema els problemes detectats són els mateixos i gairebé cap de les accions plantejades per millorar la situació s’han dut a terme.

Les figures 3 i 4 esquematitzen les principals problemàtiques detectades i les soluci-ons proposades respectivament.

En base a les dades recollides per l’OBSAM i analitzant amb detall el problema, s’ex-posen alguns punts clau detectats:

54

S. ESTRADÉ · Els recursos hídrics a Menorca. L’etern debat

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

55

5.1. Punt clau 1: elevat consum d’aigua de les zones d’urbanització dispersa (consum turístic i de segones residències)

El consum per càpita de la població de fet de mitjana a l’illa està al voltant dels 280 l/hab/dia, però, si analitzem aquest elevat consum a escala municipal, trobem que els municipis turístics com són es Mercadal, Sant Lluís i es Migjorn Gran, són els que tenen uns valors més elevats de consum (508, 353 i 304 l/hab de fet i dia respectivament). Si seguim analitzant més detalladament, s’observa com els nuclis urbans tenen un consum més moderat, tot i que alt, de 180-200 litres per persona i dia mentre que els nuclis turís-tics tenen un consum molt més elevat que augmenta com més dispers és el tipus d’ur-banització i arriba a mitjanes entre 800 i 1.100 litres per persona i dia als nuclis de xalets amb piscines i jardins. Aquest elevat consum es deu en gran part al reg de gespa i jar-dineria exòtica o amb grans necessitats hídriques i a l’aigua que s’ha de reposar a les pis-

Fig. 3 i Fig. 4. Problemes detectats i solucions proposades en els diversos tallers participatius

56

S. ESTRADÉ · Els recursos hídrics a Menorca. L’etern debat

cines que es va perdent per evaporació. Estem parlant d’uns valors de més de 5.000 litres el mes de juliol per a una piscina mitjana (30 m2) la qual cosa representa per a tot Menor-ca uns 250.000 m3 anuals de pèrdues d’aigua per evaporació de les piscines existents a l’illa, cosa que duplica el consum del nucli urbà des Migjorn Gran o iguala el del nucli urbà des Mercadal o de Sant Lluís.

Pel que fa a la gespa, les seves necessitats hídriques a l’estiu suposen un volum d’en-tre 6 i 8 litres per metre quadrat i dia, per tant un jardí d’uns 200 m2 de gespa tindrà una despesa al juliol i agost de més de 80.000 litres.

Propostes: • Obligar a l’ús de cobertores per les piscines. Amb l’ús de cobertores es redueix l’eva-

poració un 70 %; per tant, estaríem parlant de passar de 250.000 m3 a 75.000 m3. A més, tapant la piscina s’estalvien productes químics i energia perquè disminueix la necessitat de filtratge.

• Recomanar la xerojardineria amb plantes autòctones ben dissenyada i zonificada segons necessitats hídriques.

• Obligatorietat de substituir les gespes tradicionals per varietats de baixa demanda d’aigua. L’estalvi podria arribar de ser de més del 50 %.

• Sistemes de reg eficaços.• Estudiar la possibilitat de depuració d’aigua amb filtres verds a les zones que encara

no estiguin connectades a una depuradora o que aquesta no funcioni correctament. • Reutilitzar l’aigua de la depuració per a reg de jardins i gespa.

Crear la figura de NUCLIS TURÍSTICS CAP A LA SOSTENIBILITAT, a la qual es pu-guin adherir els nuclis turístics que es comprometin amb un ús sostenible dels recursos (entre el quals, l’aigua) i una gestió adequada del medi natural. L’adhesió d’aquests nuclis a la figura es decidiria a partir d’una comissió que representés les diferents parts implica-des (hotels, apartaments, particulars). Lligada a aquesta figura, hi hauria un equip tècnic que marcaria els objectius i les línies d’actuació i donaria suport tècnic i assessorament a les diferents parts implicades. Aquesta figura es podria emprar com a marca de qualitat turística.

5.2. Punt clau 2: finques agràries de regadiu

Com s’ha descrit anteriorment, el consum agrari de l’illa està al voltant dels 8 hm3 anuals, però una sola finca intensiva de regadiu consumeix al voltant de 5.000 m3/ha anuals. Això implica que una finca que tingui unes 30 ha de regadiu estaria consumint uns 150.000 m3 anuals només per regar, i superaria així el consum urbà del nucli urbà des Migjorn Gran.

També és important remarcar la contaminació difusa per nitrats provinent d’aquestes finques intensives si no gestionen bé els residus ramaders i les fertilitzacions del sòl. Un altre tema important quant a contaminació que no ha estat avaluat ni estudiat és l’aplica-ció de pesticides i herbicides.

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

57

Propostes:• Quant als regadius, control de les extraccions i prohibició del reg en les hores cen-

trals del dia.• Incentivar l’agricultura extensiva tradicional.• Reconstruir aljubs i cisternes, i emprar-los.• Filtres verds per a depuració d’aigües.• Bona planificació de les fertilitzacions.• Maneig adequat dels residus ramaders.

Reactivar i reenfocar el CONTRACTE AGRARI RESERVA DE BIOSFERA i dotar-lo de pressupost i dels mitjans tècnics necessaris per poder fer un assessorament tècnic adequat, proper i periòdic a les finques i ajudes econòmiques i tècniques per dur enda-vant accions per a una agricultura ecològica i sostenible. Que el CARB deixi de ser una simple eina per subvencionar pobrament certes mesures i hi hagi més implicació i asses-sorament, tal com es fa a les finques en custòdia del GOB.

5.3. Punt clau 3: hortals

Hi ha unes 400 ha a Menorca destinades a un ús intensiu agrícola d’hortalisses per part dels horts d’autoconsum. No hi ha un control de quanta aigua s’extreu per a aquests usos ja que s’alimenten de pous propis i no se’n fa un seguiment. Les estimacions realit-zades ens donen uns valors de prop de 2 hm3 anuals, comptant-hi també l’aigua domès-tica emprada a les cases d’hortal a més de la utilitzada per a regadiu.

Aquests nuclis d’hortals no estan connectats a les xarxes i normalment estan dotats de fosses sèptiques mal gestionades que van contaminant l’aqüífer. El mateix passa amb els excessos d’adobs que s’hi apliquen. En molts casos es tracta d’una agricultura molt intensiva.

Propostes:• Els horts d’autoconsum són passos positius cap a una sobirania alimentària més

gran, però hi hauria d’haver més control de les extraccions d’aigua per tal que els usuaris tinguin cura del recurs.

• Sistemes de regadiu per degoteig amb temporitzador.• Sembrar varietats locals adaptades al clima.• Substituir els pous morts i fosses sèptiques per filtres verds. L’aigua resultant es pot

emprar per al reg de fruiters o altres usos.• Construir aljubs i cisternes per recollir aigua de pluja.

DISSENY SOSTENIBLE als hortals. Igual que en els altres casos, crear un equip tèc-nic pluridisciplinari que visiti els diversos nuclis d’hortals i faci xerrades i cursos sobre la problemàtica ambiental que generen i possibles solucions. També cursos teoricopràctics de diverses temàtiques ambientals: permacultura, construcció de filtres verds, gestió dels aljubs, etc.

58

S. ESTRADÉ · Els recursos hídrics a Menorca. L’etern debat

5.4. Punt clau 4: grans activitats consumidores d’aigua

Parcs aquàtics, indústries, golf. No es tenen dades precises dels consums d’aquestes activitats ni es té un control de les seves extraccions. S’haurien de fer esforços en estu-dis per poder determinar aquestes despeses d’aigua i no afavorir la instal·lació de noves activitats altament consumidores d’aigua potable. D’altra banda, el preu de l’aigua que haurien de pagar, com es comentarà més endavant, hauria de ser alt ja que l’aigua s’està emprant amb un ús econòmic.

5.5. Punt clau 5: aigua de boca

A Menorca s’estan important al voltant de 22.080 tones d’aigua (Murray, 2008), que inclourien 441 tones de residus plàstics (garrafes i ampolles plàstiques) i 21.640 metres cúbics d’aigua embotellada. Això suposa una mitjana de 207 litres per persona i any te-nint en compte la població de fet de l’illa, molt superior als 107 litres de mitjana espa-nyola. D’altra banda, aquesta aigua embotellada suposa una despesa d’aigua en la seva producció de 80 litres per litre d’aigua embotellada. En termes econòmics, mentre que l’aigua de l’aixeta val entre 0,24 i 1,6 euros el metre cúbic (tarifes d’aigües de Sant Lluís), l’aigua embotellada val entre 150 i 600 euros el metre cúbic depenent de la marca (als supermercats).

Els problemes de qualitat dels aqüífers de Menorca amb nivells de nitrats de l’aigua potable molt propers als límits legals en determinades zones i la quantitat de calç fan que el consumidor prefereixi, o fins i tot li sigui recomanable, la compra d’aigua embotellada. L’ús de filtres domèstics com sistemes d’osmosi també estan proliferant tot i que com-porten una despesa energètica i un consum elevat d’aigua.

Propostes:• Aljubs municipals per a aigua de boca. Caldria fer un estudi detallat de les possi-

bilitats de construir diversos aljubs a cada municipi per servir aigua per beure als habitants gratuïtament, de manera semblant com ja es fa al municipi des Mercadal. Si bé és cert que és una mica incòmode anar a cercar l’aigua a l’aljub, és el mateix esforç que anar al supermercat a comprar-la i produiria un estalvi econòmic per les famílies d’uns 370 euros anuals (3 membres), un estalvi de centenars de tones de residus plàstics.

5.6. Punt clau 6: gestió per part de les administracions competents

No entrarem en la problemàtica de la gestió de l’aigua a les Balears en profunditat, però es pot dir a grans trets que el Pla hidrològic de Balears actual no compleix els objec-tius de la Directiva marc de l’aigua ni els requeriments tècnics.

La problemàtica de l’aigua necessita una cooperació entre diverses administracions i diversos departaments cap a l’objectiu comú de la sostenibilitat.

Propostes:A part d’impulsar i dur a terme les propostes dels punts clau anteriors, hi afegiríem:

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

59

• Preus de l’aigua en diversos blocs en què l’aigua bàsica necessària sigui molt ba-rata i vagi augmentant. La proposta tal com planteja Pedro Arrojo és la següent: Aigua de vida gratuïta i de màxima prioritat: Correspon a drets humans bàsics i tot-hom hi ha de poder accedir, com l’aigua per beure que es podria abastar mitjançant aljubs municipals.

- Aigua ciutadania: Per blocs. Primer gratuït fins a 30 l, un segon bloc de 100-120 l/pers/dia (dret ciutadà en què es pagui el cost del ser-vei) i anar augmentant fins que se’n penalitzi molt el malbaratament. Els luxes com piscines o jardins exòtics haurien de pagar l’aigua ben cara, com el recurs escàs que és.

- L’aigua economia. És un dret fer negoci però en aquest cas se n’han de cobrir els costos d’extracció, subministrament, sanejament, etc. que es recuperin costos. I les concessions han d’estar supeditades al fet que la resta d’usos estiguin assegurats.

• Seguiment i control detallat de les extraccions.• Millores en la gestió de les depuradores per tal de poder reutilitzar l’aigua.• Inversions en infraestructures: dobles xarxes, reducció de fuites, aljubs.• Planificació hidrològica adaptada als objectius de la Directiva marc de l’aigua.

Gestió integrada del recurs. Crear un CONSORCI DE L’AIGUA per a una gestió sos-tenible del recurs

Bibliografia

Baron et al. (2001). Plan hidrológico de las Islas Baleares. D.G.Recursos Hídrics. Go-vern Balear. [en línia] http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST-259ZI122491&id=122491

Baron et al. 2013. Pla hidrològic de les Illes Balears 2013. D.G.Recursos Hídrics. Go-vern Balear. [en línia] http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST-259ZI158971&id=158971

Carreras, D.; Pons, C.; Canals, A. (2007). Cartografia digital de l’ocupació del territori de Menorca 2002 - Mapa de Cobertes i Usos de Sòl. Observatori Socioambiental de Menorca OBSAM. Institut Menorquí d’Estudis [en línia]. http://www.obsam.cat/documents/informes/car-tografia-digital-ocupacio-territori-Menorca-2002.pdf

Estradé, S. (2004). Aportacions al balanç hídric de l’aqüífer de Migjorn de Menorca. Ob-servatori Socioambiental de Menorca OBSAM. Institut Menorquí d’Estudis IME. [en línia] http://www.obsam.cat/documents/documents/aquifer-migjorn.zip

Estradé, S. (2004). El consum urbà d’aigua a Menorca i la seva relació amb la pressió hu-mana. Observatori Socioambiental de Menorca OBSAM. Institut Menorquí d’Estudis IME. [en línia] http://www.obsam.cat/documents/documents/consum-urba-aigua.pdf.

60

S. ESTRADÉ · Els recursos hídrics a Menorca. L’etern debat

Fayas, J.A. (1982). Estudio marco para el aprovechamiento de los recursos hidráulicos de Menorca. Consell Insular de Menorca.

Fayas, J.A. (1972). Estudio de los recursos hidráulicos totales de la isla de Menorca. Primer informe. Servicio Geológico de Obras Públicas.

Franquesa, A.; Carreras, D. (2012). Cartografia digital de l’ocupació del territori de Menor-ca – Actualització 2007. Observatori Socioambiental de Menorca OBSAM. Institut Menorquí d’Estudis. http://www.obsam.cat/documents/informes/Cartografia-ocupacio-sol-2007-memo-ria.pdf

Garcia-Solsona et al. (2010). An assessment of karstic submarine groundwater and associ-ated nutrient discharge to a Mediterranean coastal area (Balearic Islands, Spain) using radium isotopes (pàg. 211-229). Biogeochemistry.

Govern de les Illes Balears (1982). Plan de abastecimiento y saneamiento integral de bale-ares. Isla de Menorca.

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya. Ús eficient de l’aigua a la ramaderia. [en lí-nia] http://aigua.jarc.es/ Obrador, A. (1989). Els recursos hídrics. Jornades sobre conservació i desenvolupament a Menorca. Programa MAB-UNESCO. IME.

Saenz, C. (1988). Dirección General de Obras Hidráulicas. Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo.

Sahun Artiga, M. (1993). Estudio hidrogeológico de la plataforma occidental del acuífero de Migjorn Menorca. Servicio geológico de obras públicas.

Fòrum de l’aigua a les Balears (2001) [en línia] http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=259&cont=6394

Pla de participació pública de la DMA (2006-2008) [en línia] http://www.caib.es/sacmicro-front/contenido.do?mkey=M0808011112185729323&lang=CA&cont=6477