ENRIC PRAT DE LA RIBA I SARRÀ

Josep Margui i Ignasi Piñol

4tB d’ESO

18/03/14

Nascut el 29 d’abril de 1870 a Castellterçol, i mort a la mateixa localitat l’1 d’agost de de 1917.

Estudiar a Barcelona, on es llicencià en Dret l'any 1893. Es doctorà l’any següent.

Es casà amb Josepa Dachs i Carné.

LA SEVA VIDA PERSONAL

LA SEVA VIDA POLÍTICA

Tingué un gran nombre de feines, destacant-ne la d’escriptor, periodista, polític i la d’advocat.

Tot i que amb un principi de vida laboral dedicat al dret, el 1887 va ingressar al centre escolar catalanista (una entitat fundada al 1886 per universitaris que tenia per objectiu l’organització de cursos i trobades). N’arriba a president entre els anys 1890 i 1891.

El mateix any de deixa aquesta presidència entra a la unió catalanista, cosa que el permet participar en les bases de Manresa, el primer esbós de com hauria de ser els poders regionals a espanya i com es coordinaria amb l’estat.

Després de la Unió Catalanista passà a militar al Centre Nacional Català, fins a la seva fusió el 1901 amb Unió regionalista, el resultat d’aquesta fusió en fou la Lliga regionalista.

LA SEVA VIDA POLÍTICA

Juntament amb Francesc Cambó, entre d’altres, es convertí en el líder intel·lectual d’aquesta mentre son company adopta el rol d’home pràctic.

La lliga obtingué bons resultats a les urnes, convertint-se així en el primer partit en trencar el sistema bipartidista.

Tingué una petita crisis ja que era vist com un partit molt burges, ja que la seva ala liberal se'n havia escindit. A més a més de l’auge del partit Republicà Radical de Lerroux i altres moviments més esquerrans.

LA LLIGA REGIONALISTA

En un intent de mostrar força electoral, el 1906 després dels fets del CU-CUT, tots el partits catalans (menys el de Lerroux) formaren una gran coalició anomenada solidaritat catalana, que tingué un gran èxit a les urnes.

SOLIDARITAT CATALANA

El gran èxit de la seva vida política fou la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1814), el primer govern propi de Catalunya després de 1714, que sorgí de la fusió de les quatre diputacions.

Les polítiques d’aquesta eren limitades tan econòmicament com en capacitat. Es basaven en la necessitat de vertebrar el país i la preservació de la cultura catalana.

Enric Prat de la Riba en fou el primer president fins a la seva mort, quan fou succeït per Puig i Cadafalch.

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

L’obra política més important és La Nacionalitat Catalana que va publicar el maig de l’any 1906.

El llibre tracta la idea de la nació, i diu que Catalunya n’és una ( per ell la nació catalana és tot aquell territori de parla catalana, utilitzant el concepte Great Catalonia).

I diu que en teoria cada nació ha aconseguit tenir el seu propi estat, i només en alguns casos com el de Catalunya es produeix alguna anomalia.

Reconeix que mai havíem format un estat propi, i que no era necessari en aquell moment, ja que ell només apostava per una reforma de l’estat espanyol, transformant-lo en un estat federal per adequar-lo més a es necessitats nacionals de cada territori.

LA NACIONALITAT CATALANA

Va ser el primer director del diari “La Veu de Catalunya”.

Aquest diari nasqué de la necessitat de la Lliga Regionalista de Catalunya de tenir un diari que defenses i exposes les seves ideologies.

El fet més destacable del seu mandat fou quan després dels fets de la setmana tràgica, Joan Maragall va escriure un text per defensar a Francesc Ferrer i Guàrdia i evitar la seva execució, però Enric Prat de la Riba el va censurar en motiu d’un acord amb Madrid per assegurar l’ordre social.

LA VEU DE CATALUNYA

Com a llegat més destacable, té un carrer dedicat a L’Hospitalet de Llobregat. I una placa commemorativa a la seva casa de naixement.

I els seus ideals de nacionalisme i catalanisme conservadors es veuen reflectits en el partit polític actual Convergència i Unió.

LLEGAT

www.Wikipedia.org

“La nacionalitat catalana” d’Enric Prat de la Riba, Maig de 1906.

WEB GRAFIA