Enric ADSERÀ RIBA

Museu de la Vida Rural 7.06.2013 - 25.08.2013

Les parets dels meus tallers a l’Espluga de Francolí

Catàlegs del Museu de la Vida RuralNúm. 8 - Enric Adserà Riba Les parets dels meus tallers a l’Espluga de Francolí

Portada: Enric Adserà Riba. L’Art CatalàTècnica mixta 125 x 150 cm. 1991

© dels textos Josep M. Rovira i Valls, 2013 Joan Rendé Masdéu, 2013

© de les fotografies Albert Carreras Ballart, 2013

Dipòsit legal: T-694-2013Impressió: Grup Bou© Museu de la Vida Rural, 2013

Fundació Lluís CarullaMuseu de la Vida RuralCarretera de Montblanc, 3543440 l’Espluga de Francolí

www.museuvidarural.cat

a Gosse

3

Quan les parets parlen

Quan un observa amb atenció una de les obres de la sèrie Les parets dels meus tallers, de l’Enric Adserà Riba, pot imaginar sense massa esforç que els dibuixos i les pintures parlen, canten, xiuxiuegen, o no fan res. Són espais atapeïts de vivències que ens expliquen his-tòries reals, històries que som capaços d’entendre i d’interpretar.

Les parets dels meus tallers marquen una de les grans etapes artístiques de l’Enric. La pri-mera vegada que es van exposar va ser el 1990, a la Petit Parade que s’organitzava per a la Galerie Petit al Singer Museum de Laren, al centre d’Holanda. Va ser com una juguesca intencionada de l’artista que, després d’haver presentat una de les seves obres monumen-tals -el CUBI- i abans d’atrevir-se amb l’obra gràfica més gran que ha fet mai -el MOSAI-CUS - va voler mostrar una part de la seva obra més íntima enganxant records i vivències en uns plafons decorats com si fossin talment trossos de les parets dels seus tallers. L’obra va sorprendre els entusiastes coneixedors de la trajectòria artística de l’Enric i també la crítica, que hi va saber veure un retorn a la composició equilibrada en un parèntesi entre l’abstracció de les darreres obres i la tècnica precisa del dibuix que només posseeix un artista fet.

A Les parets, l’Enric ens fa adonar que entre els estucs -que va aprendre a fer a Barcelona treballant de paleta amb el seu oncle- les composicions aparentment desordenades, els objectes i els retalls enganxats a les parets, hi ha l’ART com a protagonista inequívoc. La vi-vesa extraordinària d’uns dibuixos, aquarel·les, olis, o puntes seques, subtils i precisos que homenatgen l’obra de grans artistes com Velázquez, Dürer, Rembrandt, Goya, Van Gogh, ens vénen a dir, simplement, que estem davant d’una part important de la història de l’art.

La combinació d’aquestes petites joies que l’Enric va pintar per a cada composició o que va rescatar del suposat oblit en el que cauen les creacions quan no les tenim presents, no fan un collage estèril. Al contrari, sumen forces enèrgiques plenes d’una vida i d’un senti-ment que t’atrapa encara que no vulguis. Notes que hi ha alguna cosa més perquè entens la composició només veure-la. No es fa estranya, et convenç i et comunica el seu significat sense trampes. A cada una de les Parets hi ha una història, una història de veritat que no costa gens d’endevinar. Quan això passa es produeix un moment màgic entre l’espectador i l’obra que contempla: sé què em vols dir, ens hem entès!

EnricADSERÀ RIBA

4

Àngel1991 - 125 x 95 cmTècnica mixta

Les parets dels meus tallers són les obres que més difusió han tingut de l’Enric Adserà Riba i les que hi ha a més col·leccions públiques i privades. Són les que viatgen a bord dels grans vaixells que les exhibeixen a les seves sales. Són a tot el món perquè són properes. Són l’obra més íntima d’un artista que, per por de quedar-se curt, ens les ofereix en tota la seva immensitat.

Josep M. Rovira i Valls

5

De Eenzame Weg1989 - 125 x 150 cmTècnica mixta

6

Llum d’oli1981 - 125 x 150 cmTècnica mixta

7

Le Coeur de Pierrette1991 - 150 x 125 cmTècnica mixta

8

Visión2000 - 150 x 122 cmTècnica mixta

9

Hojas selectas1994 - 50 x 40 cmTècnica mixta

Sant Sepulcre1993 - 50 x 40 cmTècnica mixta

REVUE1995 - 55 x 45 cmTècnica mixta

Fil1996 - 55 x 45 cmTècnica mixta

10

11

Porta1991 - 160 x 200 cmTècnica mixta

Pàgina anterior:

Telèfon1993 - 244 x 110 cmTècnica mixta

12

Los apóstoles1995 - 88 x 109 cmTècnica mixta

ENO1995 - 55 x 75 cmTècnica mixta

13

Leichte Konzerte1995 - 100 x 120 cmTècnica mixta

Salut d’Amour1995 - 100 x 120 cmTècnica mixta

14

Heno de Pravia1995 - 90 x 110 cmTècnica mixta

Merona1995 - 55 x 75 cmTècnica mixta

15

Polaca2000 - 150 x 122 cmTècnica mixta

16

Rossini2000 - 150 x 122 cmTècnica mixta

17

Violí Bouma2000 - 150 x 122 cmTècnica mixta

18

Enric Adserà RibaFotografia: © Cesc Anadón

Finalment, l’Enric Adserà Riba i el Museu de la Vida Rural s’han trobat. Hi ha, en aquesta oportuníssima confluència, tota una trama substancial de motius comuns que la feien necessària, im-prescindible, esperada. Potser, fins ara, el Museu i l’artista no havien encertat l’ocasió de conèixer-se prou bé. El Museu de la Vida Rural, que és la institució etnogràfica més important del país, té com a objectiu principal la fixació i interpretació dels estris, les feines i els costums de la vida pagesa. L’Enric Adserà Riba elabora, des de sempre, el caràcter, l’estil i la producció del seu art amb un propòsit i uns materials paral·lels, si no gairebé idèntics, als del Museu.

Imaginem-nos un foc a terra que somiqueja en una llar d’agricultors del poblet de Cabra del Camp. El campanar de la parròquia, a tocar de la casa, ha quedat silenciat perquè la Guer-ra, acabada de poc, li ha robat la campana. Les hores i els dies fa molt que es van aturar i res no es renova. Hi ha poc pa al rebost i tot escasseja. Unes brasetes s’apaguen i es fan carbonet al voltant de la flama mandrosa. I en aquest magre decorat neix l’artista, tercer de quatre germans d’una família mig benestant en l’ànima de la qual batega un estrany alè de sensibilitat i de respecte per la cultura.

El món que informa la creixença d’aquest vailet és, doncs, d’una simplicitat natural i bàsica. Aviat mostrarà una atracció curiosa per aquells carbonets que guixen i per les parets tot just emblan-quinades i les paperines de paper d’estrassa de ca l’adroguer, materials magnífics perquè aquell que s’ha de fer artista pugui començar a exercitar-se. També construirà les seves pròpies jo-guines amb les llaunes de sardines, els taps de suro i les espar-denyes velles que la mare llença. Les tàpies escrostonades, la molsa de les pedres antigues, les vetes de l’argila en els marges esllavissats, el rebrec de les fesomies dels jaios, els canvis de co-lors dels arbres i els sembrats, la mort de la fusta i el ferro a les portes i finestrons esdernegats, tot això fascina els ulls enormes i penetrants del petit Enric.

Enric ADSERÀ RIBA

El sentit del solc i el rovell

19

El mestre el fa sortir sovint a la pissarra per la seva excel·lència en cal·ligrafia i dibuix. L’arquitecte Cèsar Martinell, amic de la família, no trigarà a descobrir el talent del noi i li ofereix unes primeres lliçons de dibuix a la seva granja de Valls. A nou anys, el noi fa amb bicicleta uns quinze quilòmetres entre Cabra i la granja de Doldellops dels Martinell i s’hi està un mes aprenent dibuix, perspectiva i història de l’art amb l’arquitecte. Als dotze, la bicicleta l’haurà de dur, cada dimecres i durant dos anys, a rebre lliçons de dibuix i escultura amb l’escultor Josep Busquets, a qui l’ha adreçat l’oncle Enric Adserà, metge insigne i filantrop.

Encara adolescent es trasllada a Barcelona, on fa els cursos de l’escola Llotja i assisteix a classes de dibuix a la cúpu-la del Coliseum i al Cercle Artístic de Sant Lluc. El dibuixant Joaquín Gallardo li descobreix l’aptitud de cantant i el fa ingressar a l’Orfeó Laudate. També li facilita una feina al gabinet de disseny gràfic d’en Pla Narbona, l’exigència estètica i l’esperit de bon gust del qual impregnen profundament la sensibilitat d’Adserà. I ens haurem de fixar en aquesta influència –les lliçons de l’alt grafisme- per entendre la seva progressió cap a l’ús equilibrat de les geome-tries i el llenguatge de la vida dels materials.

Aleshores, l’activitat de l’Orfeó el porta sovint a actuar per Europa i, en un d’aquests concerts, a Gal·les, s’enamora de la Korrie, cantant d’un orfeó holandès, que es convertirà aviat en la seva dona, la qual cosa determinarà un canvi radical a la vida de l’Enric Adserà Riba. Es casa i es trasllada, per sempre, a Holanda. Canvi de llum, canvi de paisatge, transformació de les bases estètiques. A Catalunya s’havia centrat, sobretot, a estudiar la figura; a Holanda fa cinc anys de perfeccionament a la Rijksakademie van Beeldende Kunsten d’Amsterdam, amb el mestre Wim Vaarzon Morel i Huub Loontjens. I esdevé, força de pressa, un dels pintors més reconeguts a Holanda. Grans exposicions a Suècia, Alemanya, als Estats Units. Però, de tant en tant, torna a Cabra, potser a confirmar colors, formes, ombres i atmosferes, fins i tot olors i sons, que són el canemàs que duu a dintre des de sempre. Finalment compra una casa a Barberà, on passa actualment llargues temporades.

Ha canviat la figuració per l’experimentació constant amb les formes pures i les composicions abstractes, pels efec-tes del reciclatge de materials que són la sorra del rellotge del pas del temps. Però manté sempre la virtuositat en una lògica impecable d’una combinació precisa de formes i gradacions de colors, tot preservant-se dels contrastos violents i establint una poètica particularíssima amb allò que la terra ofereix espontàniament i amb els efectes ma-terials de la digestió dels segles.

Aquesta exposició resulta simbòlica, perquè Adserà Riba reconeix en el Museu de la Vida Rural un gran recer con-natural, el solc llaurat, anyada rere anyada, per la rella essencial del seu art.

Joan Rendé MasdéuEscriptor

Museu de la Vida Rural

Carretera de Montblanc, 3543440 l’Espluga de FrancolíConca de Barberà

www.museuvidarural.cat