Estudi Salut 02_Informe Demografia de la Salut d'Igualada 2000-2009
Entrevista albert riba diari d'igualada 21102010
1
DIVENDRES, 21 D’OCTUBRE DEL 2011 | Diari d’Igualada 14 Opinió QUE DIU QUE QUÈ?! PER GALDRIC Director de Regió7: Marc Marcè i Casaponsa. Director adjunt: Xavier Domènech i Sala. Societat: Enric Badia. Comarques: David Bricollé. Fotografia: Salvador Redó. Redactors Diari d’Igualada: Francesc Vilaprinyó i Anna Suárez. Publicitat: Sandra Leal i Oliver Fernández. Empresa editora: Edicions Intercomarcals SA. Conseller delegat: Fèlix Noguera i Carrillo. Administració i distribució: Sandra Espinal. MANRESA: Sant Antoni M. Claret, 32. 08243 Manresa. Tel. 93 877 22 33. Fax 93 874 03 52. IGUALADA: carrer Esquiladors, 23. 08700 Igualada. Tel. 93 803 07 55. Correu-e: [email protected]; [email protected]; [email protected] Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. D. L.: Edició Manresa, B-44983-78. ISSN: 1137-5655. Regió7 Digital: www.regio7.cat. Adreça electrònica: [email protected] Un emprenedor neix o es fa? Un emprenedor és una persona d’acció que pensa en cobrir una ne- cessitats no cobertes d’una determi- nada manera. Pot ser que neixi en un entorn més procliu per fer-ho, i si no, necessitarà trencar més barreres per buscar-se les oportunitats. Ha de te- nir les idees i la capacitat per dur-les a terme: visió, passió, acció i solució. S’ha d’estudiar? Sense coneixements tècnics l’em- prenedor pot triomfar, però ho faria basant-se en la seva intuïció. La for- mació és primordial; cal un mètode, un ordre, un pla de negoci i mil his- tòries. No hi ha cap universitat d’em- prenedors, però sí carreres que donen una base de coneixements. Ara bé, l’esperit caldria fomentar-lo des de l’escola. És més important l’actitud o la formació? L’emprenedoria és la gestió de les actituds i la formació ho comple- menta. És molt important viure les te- ves idees amb passió i acció, t’han de fer tremolar. Una idea sense tot això no és res. Un emprenedor ha de sal- tar endavant i sortir de l’armari. Hi ha qui té por a treure l’em- prenedor que porta dins? I tant, ser emprenedor és trencar amb el que hi ha establert. Hi ha mol- ta gent boníssima que segur que no coneixem perquè no han fet el pas, i per fer-ho no hi ha edat, en pots te- nir o . Una persona amb inquietuds és un emprenedor? Un emprenedor és l’inquiet que decideix fer un pas més. Per això cal fomentar i no posar traves, perquè la gent inquieta s’atreveixi a fer coses. Aquesta és la clau de l’èxit. Potser els inquiets no fan el pas per por al fracàs. Un emprenedor ha d’experimen- tar i fracassar. Fracassar no és dolent si analitzes el perquè, n’aprens i saps aixecar-te ràpid. Aquí, si fracasses, ets un fracassat. En canvi, als Estats Units, el primer que et pregunten és: en què has fracassat? I saben què has après. Si és qüestió d’actitud ens hem de conèixer molt com som? Tothom s’hauria de fer una anàli- si DAFO per saber les seves debilitats i fortaleses, i apuntar-se-les. Ara bé, hi ha molta gent a qui obrir la porta de l’autoreexió li fa respecte perquè no sap què s’hi trobarà. Què cal fer amb les debilitats? Aprendre’n. Un emprenedor vol ser bo i excel·lent amb el que fa, però ha d’estar obert a col·laborar i ro- dejar-se de gent que cobreixi les se- ves debilitats. El bon emprenedor és el que s’acaba fent ric? L’himne dels emprenedors hauria de ser Ítaca; l’important és fer el camí i ja hi arribaràs. L’emprenedor no és un il·luminat i, evidentment, pensa en els diners que necessita per sostenir el seu projecte, però la seva obsessió és fer realitat aquella idea que té. El talent oreix de la passió, no dels benecis. R P P R R R R P P P P R R R R P P P Entre 8 km 2 Albert Riba Expert en emprenedoria. Per a Riba, Steve Jobs i Vicenç Ferrer són igual d’emprenedors, van utilitzar el mateix mètode: idea nova, acció i producte (tecnològic o solidari) Jordi Cuadras IGUALADA «L’emprenedor és aquell que trenca amb allò establert» Riba assegura que l’emprenedor necessita infraestructures, però sobretot fer coses Riba acaba d’estrenar referendity.com, on plasma diverses reflexions JORDI CUADRAS ENLLENGUA’T rometo estar sem- pre al teu costat», em va dir, fa temps, en un matí qualse- vol. I us asseguro que al princi- pi tenia la seva gràcia. Vull dir, tenia el seu què veure-la com em seguia somrient a tot arreu, com no se separava de mi entre l’esquinçant llum cirurgiana dels fosforescents del super- mercat, com m’acompanyava a comprar el diari o a córrer al llarg dels vespres d’estiu resse- guint el riu Anoia. I en un inici era ben divertit veure com no em deixava mai sol, com es po- sava al llit en el mateix moment en què jo m’hi endinsava, com dinàvem sempre en la mateixa taula, com sèiem en el sofà en el mateix instant (junts i alho- ra), com em perseguia ns al despatx i com s’asseia a la cadi- ra del costat de la meva taula. Però aquella promesa, de tan enganxosa, va esdevenir, lenta- ment, un xiclet de sucre; tot va començar a anar massa lluny. Al cap d’un mes, ella ja entrava al bany en el mateix moment que ho feia jo (m’allargava el paper higiènic); em passava les pàgines dels llibres; em seguia a les reunions, als cafès amb amics d’infància i a les classes d’anglès; no podia suportar que ens separéssim just abans d’entrar als vestidors del gim- nàs i, com a resultat, muntava una marranada escandalosa que va fer que, per tal d’evitar un drama exageradíssim, jo m’acabés decidint a canviar- me i dutxar-me a casa. La promesa que m’havia fet, complida al peu de la lletra, ha- via esdevingut tan excessiva- ment certa que, malaurada- ment per mi, havia perdut tot instant de solitud. I ara, des- prés de més d’un any, exhaust com em trobo, ja no sé gaire bé com enfocar la meva vida; em- presonat, ara ja és ella qui par- la per mi, és ella qui rma els negocis importants en les re- unions, és ella qui m’adminis- tra la vida, és ella qui escriu aquestes línies. COM NO TRENCAR PROMESES David Soler i Ortínez FILÒLEG [email protected] l nostre model de vida es fonamenta en un joc de contribucions individuals per a un bé col·lectiu. Si no un pacte, com a mínim és una situació similar a un pacte entre ciutadans per fer que, a canvi de les contribucions individuals, tinguem serveis col·lectius. No podem parlar de pacte perquè no tots estaríem d’acord a tenir els mateixos ser- veis que ara ens presta un ens de gestió al qual no tenim accés di- recte: el govern d’un estat. Enmig d’aquest situació conegu- da, convulsionada ara per la crisi i per la protesta de qui no arriba a final de mes, apareix un siste- ma de compravenda que beu de les idees més liberals i que fona- menta la seva transacció en va- lors no econòmics. Neix l’alter- nativa al comerç entès com fins ara. I em pregunto, qui paga l’I- VA de cada col que intercanvio? E XARXA I SOLIDARITAT PERIODISTA [email protected] Enric Badia A VOL D’OCELL P
-
Upload
albert-riba-trullols -
Category
Documents
-
view
369 -
download
4
Transcript of Entrevista albert riba diari d'igualada 21102010
DIVENDRES, 21 D’OCTUBRE DEL 2011 | Diari d’Igualada14
OpinióQUE DIU QUE QUÈ?! PER GALDRIC
Director de Regió7: Marc Marcè i Casaponsa. Director adjunt: Xavier Domènech i Sala. Societat: Enric Badia. Comarques: David Bricollé.Fotografia: Salvador Redó. Redactors Diari d’Igualada: Francesc Vilaprinyó i Anna Suárez. Publicitat: Sandra Leal i Oliver Fernández. Empresaeditora: Edicions Intercomarcals SA. Conseller delegat: Fèlix Noguera i Carrillo. Administració i distribució: Sandra Espinal.MANRESA: Sant Antoni M. Claret, 32. 08243 Manresa. Tel. 93 877 22 33. Fax 93 874 03 52.IGUALADA: carrer Esquiladors, 23. 08700 Igualada. Tel. 93 803 07 55. Correu-e: [email protected]; [email protected]; [email protected]: Impressions Intercomarcals SA. D. L.: Edició Manresa, B-44983-78. ISSN: 1137-5655. Regió7 Digital: www.regio7.cat. Adreça electrònica:[email protected]
Un emprenedor neix o es fa?Un emprenedor és una persona
d’acció que pensa en cobrir una ne-cessitats no cobertes d’una determi-nada manera. Pot ser que neixi en unentorn més procliu per fer-ho, i si no,necessitarà trencar més barreres perbuscar-se les oportunitats. Ha de te-nir les idees i la capacitat per dur-lesa terme: visió, passió, acció i solució.
S’ha d’estudiar?Sense coneixements tècnics l’em-
prenedor pot triomfar, però ho fariabasant-se en la seva intuïció. La for-mació és primordial; cal un mètode,un ordre, un pla de negoci i mil his-tòries. No hi ha cap universitat d’em-prenedors, però sí carreres que donenuna base de coneixements. Ara bé,l’esperit caldria fomentar-lo des del’escola.
És més important l’actitud o laformació?
L’emprenedoria és la gestió de lesactituds i la formació ho comple-menta. És molt important viure les te-ves idees amb passió i acció, t’han defer tremolar. Una idea sense tot aixòno és res. Un emprenedor ha de sal-tar endavant i sortir de l’armari.
Hi ha qui té por a treure l’em-prenedor que porta dins?
I tant, ser emprenedor és trencaramb el que hi ha establert. Hi ha mol-ta gent boníssima que segur que noconeixem perquè no han fet el pas, iper fer-ho no hi ha edat, en pots te-nir !" o #$.
Una persona amb inquietuds ésun emprenedor?
Un emprenedor és l’inquiet quedecideix fer un pas més. Per això calfomentar i no posar traves, perquè lagent inquieta s’atreveixi a fer coses.Aquesta és la clau de l’èxit.
Potser els inquiets no fan el pasper por al fracàs.
Un emprenedor ha d’experimen-tar i fracassar. Fracassar no és dolentsi analitzes el perquè, n’aprens i sapsaixecar-te ràpid. Aquí, si fracasses, etsun fracassat. En canvi, als EstatsUnits, el primer que et pregunten és:en què has fracassat? I saben què hasaprès.
Si és qüestió d’actitud ens hem deconèixer molt com som?
Tothom s’hauria de fer una anàli-si DAFO per saber les seves debilitatsi fortaleses, i apuntar-se-les. Ara bé,hi ha molta gent a qui obrir la portade l’autore%exió li fa respecte perquèno sap què s’hi trobarà.
Què cal fer amb les debilitats?Aprendre’n. Un emprenedor vol
ser bo i excel·lent amb el que fa,però ha d’estar obert a col·laborar i ro-dejar-se de gent que cobreixi les se-ves debilitats.
El bon emprenedor és el ques’acaba fent ric?
L’himne dels emprenedors hauriade ser Ítaca; l’important és fer elcamí i ja hi arribaràs. L’emprenedorno és un il·luminat i, evidentment,pensa en els diners que necessita persostenir el seu projecte, però la sevaobsessió és fer realitat aquella ideaque té. El talent %oreix de la passió, nodels bene&cis.
R
P
P
R
R
R
R
P
P
P
P
R
R
R
R
P
P
P
Entre 8 km2
Albert RibaExpert en emprenedoria. Per a Riba, Steve Jobs i VicençFerrer són igual d’emprenedors, van utilitzar el mateixmètode: idea nova, acció i producte (tecnològic o solidari)
Jordi CuadrasIGUALADA
«L’emprenedor ésaquell que trencaamb allò establert»
Riba assegura que l’emprenedor necessitainfraestructures, però sobretot fer coses
Riba acaba d’estrenar referendity.com, on plasma diverses reflexions
JORDI CUADRAS
ENLLENGUA’T
rometo estar sem-pre al teu costat»,em va dir, fa temps,en un matí qualse-
vol. I us asseguro que al princi-pi tenia la seva gràcia. Vull dir,tenia el seu què veure-la comem seguia somrient a tot arreu,com no se separava de mi entrel’esquinçant llum cirurgianadels fosforescents del super-mercat, com m’acompanyava acomprar el diari o a córrer alllarg dels vespres d’estiu resse-guint el riu Anoia. I en un iniciera ben divertit veure com noem deixava mai sol, com es po-sava al llit en el mateix momenten què jo m’hi endinsava, comdinàvem sempre en la mateixataula, com sèiem en el sofà enel mateix instant (junts i alho-ra), com em perseguia !ns aldespatx i com s’asseia a la cadi-ra del costat de la meva taula.Però aquella promesa, de tanenganxosa, va esdevenir, lenta-ment, un xiclet de sucre; tot vacomençar a anar massa lluny.Al cap d’un mes, ella ja entrava
al bany en el mateix momentque ho feia jo (m’allargava elpaper higiènic); em passava lespàgines dels llibres; em seguiaa les reunions, als cafès ambamics d’infància i a les classesd’anglès; no podia suportarque ens separéssim just abansd’entrar als vestidors del gim-nàs i, com a resultat, muntavauna marranada escandalosaque va fer que, per tal d’evitarun drama exageradíssim, jom’acabés decidint a canviar-me i dutxar-me a casa. La promesa que m’havia fet,complida al peu de la lletra, ha-via esdevingut tan excessiva-ment certa que, malaurada-ment per mi, havia perdut totinstant de solitud. I ara, des-prés de més d’un any, exhaustcom em trobo, ja no sé gaire bécom enfocar la meva vida; em-presonat, ara ja és ella qui par-la per mi, és ella qui !rma elsnegocis importants en les re-unions, és ella qui m’adminis-tra la vida, és ella qui escriuaquestes línies.
COM NO TRENCARPROMESES
David Soler i OrtínezFILÒLEG
l nostre model de vidaes fonamenta en unjoc de contribucionsindividuals per a un
bé col·lectiu. Si no un pacte, coma mínim és una situació similar aun pacte entre ciutadans per ferque, a canvi de les contribucionsindividuals, tinguem serveiscol·lectius. No podem parlar depacte perquè no tots estaríemd’acord a tenir els mateixos ser-veis que ara ens presta un ens degestió al qual no tenim accés di-recte: el govern d’un estat.Enmig d’aquest situació conegu-da, convulsionada ara per la crisii per la protesta de qui no arribaa final de mes, apareix un siste-ma de compravenda que beu deles idees més liberals i que fona-menta la seva transacció en va-lors no econòmics. Neix l’alter-nativa al comerç entès com finsara. I em pregunto, qui paga l’I-VA de cada col que intercanvio?
E
XARXA ISOLIDARITAT
Enric Badia
A VOLD’OCELL
P
