Data: 10 i 24 /03/10 de les 9:00 - 13:00hAssistents: Sílvia (mestra itinerant de l’ONCE) i Mireia Homedes (alumna del Pràcticum II)Qüestions:

Com funciona l’aula de la ONCE?Com ja saps exixteixen els serveis educatius específics que donen suport a l’activitat pedagògica dels centres en la seva actuació amb l’alumnat amb discapacitats específiques que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular. A més a més, donen atenció directa i orientació a aquest alumnat i a llurs famílies.

Aquests serveis són: el CREDA per a l'alumnat amb greus trastorns d’audició, llenguatge i/o comunicació i el CREDV, en col·laboració amb l’ONCE, per a l'alumnat amb ceguesa o greus trastorns de la visió. Experimentalment, alguns serveis territorials disposen de serveis educatius específics per a l'alumnat amb greus trastorns motrius i d'accessibilitat (SEEM) i per a l'alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i la conducta (SEETDiC).

Jo formo part del CREDV. El CREDV és un servei educatiu específic que en col·labo-ració amb l’ONCE dona suport a la tasca docent del professorat pel que fa a alumnes amb greus dèficits visuals, a més a més, també donen atenció directa a aquest alum-nat i orientació a llurs famílies. La seva intervenció es concreta en tres grans àmbits: alumnat i famílies; centres i professorat; zona educativa.

Actualment a Catalunya hi ha 4 CREDV-ONCE cadascun amb una zona d’actuació àmplia, que generalment coincideix amb provincia, i seu a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Quins són els destinataris?Els destinataris són:

Infants de 0 a 3 anys amb dèficit visual, i llurs famílies Alumnat amb dèficit visual, llurs famílies i centres educatius al llarg de l’escola-

ritat obligatòria. Centres (ordinaris i d’educació especial), i professorat de l’alumnat amb greus

dificultats d’audició i/o llenguatge, en col·laboració amb l’EAP.

Quins són els objectius del CREDV?Els objectius del CREDV són els següents:

Realitzar la valoració i seguiment psicopedagògic de l’alumnat amb necessitats educatives derivades de dèficit visual.

Realitzar la valoració sistemàtica del procés evolutiu de l’alumnat amb dèficit visual durant la seva escolaritat, com a mínim, a P-5, a 2n de primària, a 6è de primària i a 2n d’ESO (PIA).

Proporcionar assessorament, material,estratègies i modelatge al professorat de l’alumnat amb deficiència visual.

Col·laboració amb els centres i el servei educatiu de zona, en l’orientació de l’adequació curricular per als alumnes amb discapacitat visual.

Valoració, prescripció i seguiment tecnològic i d’adequació de materials educa-tius per a l’alumnat amb trastorns de la visió.

Orientació a les famílies, que comporta donar informació, orientació i assesso-rament per a la presa de decisions relacionades amb els seus fills o filles.

Quines són les seves funcions?

Es tracta d’equips multiprofessionals organitzats en tres unitats amb les següents fun-cions:

Unitat de valoració i orientació

Valoració, orientació i seguiment de les competències i necessitats especials de l’alumnat amb ceguesa o trastorns greus de la visió.

Orientació a l’equip de mestres itinerants per a l’atenció a l’alumnat amb ce-guesa o trastorns greus de la visió.

Orientació i assessorament a les famílies per facilitar la seva adequació a les necessitats educatives específiques d’aquest alumnat.

Treball de col·laboració amb els professionals implicats en el procés educatiu de l’alumnat amb ceguesa o trastorns greus de la visió.

Unitat de seguiment escolar

Atenció especialitzada a l’alumnat amb ceguesa o trastorns greus de la visió. Valoració i seguiment del desenvolupament educatiu, comunicatiu i social

d’aquest alumnat. Treball específic d’orientació i assessorament a les famílies d’aquest alumnat. Informació, orientació i assessorament al professorat per facilitar la seva ade-

quació a les necessitats educatives específiques d’aquest alumnat.

Unitat de materials i tecnologia (teflotecnia)

Actualitzar i facilitar tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) aplicades a l’atenció a l’alumnat amb ceguesa o trastorns greus de la visió.

Actualitzar i mantenir el fons de documentació i materials per a l’atenció amb ceguesa o trastorns greus de la visió.

Coordinar la formació continuada interna, i l’assessorament a centres i profes-sorat.

A aquestes unitats tenen accés els derivats per l’EAP de la zona a través d’un full pro-tocol·litzat de demanda i elsl infants de 0 a 3 anys amb diagnòstic de ceguesa o tras-torns greus de la visió.La família, el CDIAP o l’EAP poden accedir directament al CREDV-ONCE.

Quins professionals en formen part? Mestres especialitzats Psicopedagogs/es Treballadors/es socials Tècnics/es en teflotecnologia

Quines són les vostres actuacions en casadcun dels àmbits?L'EAP de deficients visuals oferirà una atenció a l'alumnat amb dèficit visual segons si

el seu grau de deficiència és inferior o superior a un 60-70%.

L'alumnat fins a un 30-40% de resta visual es dividirà en tres blocs d'alumnes:

a) Alumnes de seguiment: són aquells alumnes, atesa la seva problemàtica, per als quals la Comissió de detecció del Centre de Recursos Educatius Joan Amades recomana un seguiment puntual per part de l'EAP per a deficients visuals.

b) Alumnes de franja: són aquells alumnes, atesa la seva problemàtica, per als quals la Comissió de detecció del Centre de Recursos Educatius Joan Amades recomana una valoració continuada per part de l'EAP per a deficients visuals.

c) Alumnes d'atenció directa: són aquells alumnes, atesa la seva problemàtica, per als quals la Comissió de detecció del Centre de Recursos Educatius Joan Amades determina que han de rebre suport per part d'un mestre del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals.

En quan als àmbits les actuacions són les següents :

Pel que fa a l’alumnat i a les seves famílies, l'EAP per a deficients visuals portarà a terme, depenent de les necessitats de l'alumnat, les actuacions següents :

Avaluació psicopedagògica de l'alumnat amb necessitats educatives derivades d'un dèficit visual. Aquest procés inclou la valoració psicopedagògica inicial de l'alumne, les pautes d'intervenció educativa per als diferents professionals implicats i les propostes necessàries a nivell curricular i a nivell de recursos humans i materials. Tota aquesta informació quedarà recollida en un informe (Model EAP DV 11) que es lliurarà a l'EAP de sector i a la direcció del CREC Joan Amades.

Seguiment de l'alumne/a amb dèficit visual que la Comissió de detecció determini, procés que es recollirà en un informe (Model EAP DV12) que es lliurarà a l'EAP de sector i a la direcció del CREC Joan Amades.

Participació en el procés d'orientació personal, acadèmica i vocacional de l'alumne/a amb dèficit visual per tal que permeti la presa de decisions relatives al seu procés d'aprenentatge i la tria de l'opció professional més adequada per les seves aptituds i capacitats.

Assessorament als diferents professionals implicats en l'atenció de l'alumne/a amb dèficit visual.

Treball amb les famílies que comporta donar informació, orientació i assessorament per a la presa de decisions relacionades amb els seus fills o filles.

Pel que fa als EAPs de sector :

Elaboració de l'informe sobre la valoració psicopedagògica de l'alumne/a amb dèficit visual per tal d'adjuntar-lo al dictamen d'escolarització en el termini previst o a l'expedient escolar de l'alumne/a en qüestió.

Coordinació amb l'EAP de sector per preveure l'atenció educativa de l'alumne/a amb dèficit visual.

Pel que fa a la coordinació amb els altres serveis del CREC Joan Amades:

Participació a la Comissió de Detecció del CREC Joan Amades per a planificar el pla d'actuació que s'ha de dur a terme amb un alumne/a amb

necessitats educatives derivades d'un dèficit visual. Coordinació amb els diferents equips i serveis del CREC Joan Amades

participant a les reunions de treball que es determinin. Participació en treballs d'investigació i formació que es proposin des del

CREC Joan Amades per tal d'unificar criteris d'intervenció, elaborar materials, planificar actuacions, etc.

Altres actuacions que fa són:

A nivell de treball intern d'equip, l'EAP per a deficients visuals haurà de realitzar altres actuacions derivades de les funcions que se li atribueixen com són:

-Establiment de criteris d'avaluació psicopedagògica pertinents a l'alumnat amb necessitats educatives derivades d'un dèficit visual i graus de suport a facilitar-los.-Actualització de les proves i dels protocols d'avaluació psicopedagògica.-Estudi de les necessitats específiques d'orientació per a l'alumnat amb necessitats educatives derivades d'un dèficit visual i proposta de sortides prelaborals i laborals.

-La planificació de criteris sobre:

Les pautes d'intervenció del professorat per a un alumne/a amb deficiència visual en funció del moment de la seva escolarització, en funció de les seves característiques personals, etc.

L'avaluació dels aprenentatges del currículum específic segons els diferents nivells educatius i/o el procés d'ensenyament-aprenentatge.

L'adaptació de material específic per a l'alumnat amb deficiència visual. La conveniència de tractaments psicopedagògics per a l'alumnat amb

deficiència visual. Recerca de documentació, bibliografia i investigacions relatives al dèficit visual

per fer-ne formació i difusió que sigui d'utilitat per al CREC Joan Amades, al professorat, als EAP de sector i a l'alumnat amb deficiència visual i les seves famílies.

Quins passos seguiu en el procés de deteccció d’alumnat amb dèficit visual?

En primer lloc, observació inicial de les dificultats visuals que posa de manifest l’alumne en l’àmbit escolar i recollida, si cal, de l’informe oftalmològic aportat per la família (on hi consti el diagnòstic, agudesa visual i camp visual).De fer això se n’encarrega l’ EAP de sector o psicopedagog/a del centre privat per transmetre-ho a la Treballadora Social de l’EAP per a Deficients Visuals.

En segon lloc, donar resposta a l’EAP de Sector una vegada valorada l’observació i l’informe oftalmològic. D’això se n’encarrega la Treballadora Social de l’EAP per a Deficients Visuals.

En tercer lloc, rebre la demanda dels pares atenent les expectatives familiars, el perfil global de l’alumne i la seva situació social i cultural. A la vegada s’informa dels diferents tipus d’intervenció i possibles recursos.D’això se n’encarrega la Treballadora Social de l’EAP per a Deficients Visuals.

En quart lloc, avaluar la visió funcional i preveure la necessitat de gaudir d’ajudes

òptiques i no òptiques.D’això se n’encarreguen els Tècnics/ques en Rehabilitació Integral.

En cinquè lloc, Avaluar quines necessitats psicopedagògiques es deriven de la limitació visual de l’alumne/a dins l’àmbit escolar, tenint en compte: condicions visuals, mobilitat interior/exterior, actituds davant l’aprenentatge i el treball, relacions interpersonals, condicions ambientals i el procés d’ensenyament-aprenentatge.D’això se n’encarreguen els /les Psicopedagogs/gues.

En sisè lloc, es decideix el tipus d’atenció que ha de rebre l’alumne/a i els recursos que cal utilitzar.D’això se n’encarreguen el Director Pedagògic del Centre de Recursos Educatius, Tècniques del SRI, la Treballadora Social i els psicopedagog/gues de l’EAP per a Deficients Visuals, i els/les coordinadors/es dels equips de mestres itinerants que correspongui.El Director Pedagògic del CRE aixecarà acta.

En setè lloc, es dóna resposta a la família, al/la professional de l’EAP de sector o al/la psicopedagog/a del centre privat: traspassar la informació al/la mestre/a itinerant, en el cas de l’alumnat que rebrà suport.D’això se n’encarreguen la Treballadora Social i els Psicopedagogs de l’EAP específic.

Per últim l’EAP del sector dóna les orientacions necessàries a l’alumne, a la família i a l’escola per a un millor funcionament visual de l’alumne/a. En cas de produir-se canvis en la visió es reprendrà el contacte amb l’EAP per a deficients visuals i els Mestres itinerants (d’algun dels equips del programa d’educació integrada) donen el suport a l’alumne/a en l’àmbit escolar segons les seves necessitats educatives derivades del dèficit visual, orientar a la família, assessorar a l’escola, i coordinar l’actuació dels diferents professionals del CRE ONCE BARCELONA que hagin d’intervenir en algun moment del procés educatiu, així com canalitzar les activitats complementàries que es duen a terme en el mateix CRE ONCE BARCELONA.

Al llarg de l’escolaritat tant l’EAP per a Deficients Visuals com el de sector intervindran sempre que ho creguin necessari i es coordinaran amb el/la mestre/a itinerant.

Teniu alguna comunicació amb la psicopedagoga de l’EAP que ve al col.legi?

Sí, estem en coordinació constant.Cada canvi de cicle, cada canvia que fem amb el material,etc ens ho diem i estem en constant comunicació.

Com us comuniqueu amb els tutors dels alumnes?Quinzenalment ens coordinem per tal de programar la feina del nen. A aquestes reunions també assisteix la mestra de l’USEE perquè d’aquesta manera intentem que no se li solapin les activitats. En aquestes reunions jo també li explico a la tutora tot el vaig treballant amb ell. També parlem sobre la signografia específica que li vaig introduïnt.

I amb les famílies?Amb la família ens parlem gairebé cada setmana. Jo els explico tots aquells canvis i tot allò nou que treballem amb el nen, així com també si s’ha publicat alguna beca o alguna ajuda de la qual es poden beneficiar.

Quines són les teves tasques que fas habitualment amb ell?Li tramito els llibre per tal que li imprimeixin en Braille, li corregeixo els treballs que fa a classe, li adapto el material, l’acompanyo a les sortides. En quan als mestres que actuen en ell els oriento. En quan al centre també els dono orientacions i lluito per a la supressió de les barreres arquitectòniques. També oriento als seus pares i els dono consells per exemple sobre com se li ha de presentar el menjar a l’hora de dinar (també ho faig amb les monitores del menjador), com s’ha de vestir...

Ofereix el centre una resposta educativa adequada als nens que ho necessiten?

Sí, molta.

Penses que es podria millorar?Tot es pot millorar però en el meu cas estic molt satisfeta ja que sempre m’han ajudat i han demostrat molt d’interès per tot allò que es pot fer des de dirección per tal que l’alumne surti beneficiat.

Quins avantatges o inconvenients creus que comporta una escolaritat de tipus inclusiu?

Penso que tot són avantatges. El nen està integrat en el poble on viu i va a l’es -cola en la resta de companys i amics que també conviuen al mateix poble que ell.Un altre dels avantatge és que no s’ha de desplaçar.

L’única cosa negativa però que no veig com a inconvenient és que potser a l’es -tar convivint en gent diferent a n’ell encara veu més accentuat el seu problema, però per solucionar això un cop al mes assisteix a Barcelona a unes jornades destinades a nens cecs i allí comparteix vivències i experiències amb nens que tenen el seu mateix problema.

Altres qüestions que poden sorgir durant l’entrevistaEm comenta la Sílvia que sempre intenta estar amb el nen a l’aula ordinària per tal de que el nen pugui estar el màxim temps posible amb els seus companys/nyes.

A banda de fer-li l’entrevista també vaig veure com adapta les activitats passant-les al Braïlle.