Es Nàutic 2010

ES NÀUTICANUARI 2010 - CLUB NÀUTIC CIUTADELLA

CNC

EL CNC ORGANITZARÀ EL CAMPIONAT DE BALEARS DE VELA INFANTIL 2011

REORDENACIÓ DEL PORTPorts crearà 133 nous

amarraments

PESCADOR DE S’ANY La competició ha estat marcada per la rivalitat

CREUERS Rècord de participants en el Campionat de Menorca

FES-TE AMIC NOSTREEN EL

2 ANUARI ES NÀUTIC 2010

CLUB NÀUTIC CIUTADELLA 3

Ja ha passat un any des que vaig es-criure la primera presentació, com a

president del club, a aquesta revista. En aquell moment, vaig marcar unes direc-trius generals que la nova junta directiva volia dur a terme durant el seu mandat al front de l’entitat. Fent un repàs del que ha deparat aquest darrer any, crec que podem estar ben satisfets de la tasca feta. Aquesta satisfacció és un dels mo-tius que ens empeny a no defallir. No po-dem ara, de cap manera, afluixar i hem de continuar lluitant per dur a bon terme els objectius que ens vàrem marcar.

Com a president, he d’agrair i mos-trar la meva satisfacció per l’esforç i col-laboració que he trobat en tots i cadas-cun dels membres de la junta i, sobretot, per la implicació de molts dels socis i amics amb els objectius del club: parti-cipació als campionats i esdeveniments esportius, socials i lúdics, i el bon ambi-ent, gairebé immillorable, que es respi-ra al club. També vull agrair l’esperit de col·laboració que, des d’un principi, hem trobat per part del personal que treba-lla en el club. Són la primera imatge del club per a la gent que ens visita.

Tots sabem que al nostre port es pro-duirà un canvi definitiu i important, de conseqüències molt favorables per als interessos dels ciutadellencs, la qual cosa ens obliga a seguir de prop aquest procés. El nostre esforç estarà dirigit a col·laborar estretament amb Ports de les Illes Balears, per ajudar-lo i fer-lo costat en tot el que sigui beneficiós per al nostre poble i la nostra entitat. Tanmateix, volem que es reconegui la tasca dels clubs nàutics com a generadors d’activitat social, lúdica i es-

portiva. D’altra banda, el nostre club ha demostrat, durant molts d’anys, que és capaç de fer una bona tasca com a gestor dels amarratges que explota en conces-sió. Per aquest motiu, volem que se’ns tingui en compte a l’hora de decidir qui gestionarà els nous espais que es crearan dins el port arran de la sortida del vaixells de línia. Ens comprometem a posar tots els mitjans materials i humans necessaris per tal que el port de Ciutadella torni a figurar dintre de les visites obligades de qualsevol navegant.

A nivell esportiu, vull felicitar tots els nostres regatistes que han sabut dur el nom del Club Nàutic Ciutadella per tota la geografia nacional. També us vull fer partíceps que la Federació Balear de Vela ens ha confiat l’organització d’un important esdeveniment el proper any: el Campionat de Balears de Vela Infantil entre els dies 26 de febrer i 1 de març. Està prevista la participació, entre Opti-mist i Làsser, d’unes 200 embarcacions procedents dels distints clubs de les Illes. Vull convidar-vos a tots a gaudir de l’es-pectacle i a participar activament en els actes que durem a terme.

Juntament amb aquest campionat, les competicions i esdeveniments que es celebren setmanalment continuaran amb la mateixa força de la qual gaudei-xen en l’actualitat . En qualsevol cas, no dubteu que el nostre objectiu és anar sempre cap endavant i no afluixar en la nostra il·lusió per millorar el club.

En nom de la junta directiva i en el meu propi, us desitgem que passeu unes bones festes de Nadal, Cap d’Any i un venturós 2011.

ES NÀUTICCARTA DEL PRESIDENT

05.Entrevista El vicepresident de Ports, Antoni Armengol, destaca el consens al voltant de la reordenació del port

09. Nous amarraments Ports de les Illes Balears preveu crear 133 nous amarraments a l’interior del port de Ciutadella

10. Entrevista Toni Pons Faner té davant seu el repte d’organitzar el 2011 el Campionat de Balears de Vela Infantil

12. Viatge a l’Antàrtida L’antropòleg i escriptor Camilo José Cela Conde contà la seva experiència

com a viatger al Pol Sud

14. Farragut El fort vent marca el

desenvolupament d’una competició que ha estat enguany molt accidentada

18. Creuers Domini de la flota del Club

Nàutic Ciutadella, que va copar les primeres posicions

24. Vela lleugera Els monitors i els alumnes de

l’Escola de Vela ens conten les seves experiències

38. Général Chanzy Alberto Coll, president de

la SHA, resumeix les claus del naufragi del vaixell que s’enfonsà a sa Torrenova

42. Ones i rissagues El professor de Física,

Antoni Liz, explica els factors dels quals depèn la rissaga

30. Submarinisme CNC i Amics del Museu de Menorca elaboren la Carta Arqueològica Submarina del terme de Ciutadella

46. Caiac Quatre joves, d’entre

12 i 14 anys, conformen la nova secció de palistes

BARTOLOMÉCARRASCO

CNCES NÀUTIC

Anuari 2010 Club Nàutic Ciutadella

Edita: Club Nàutic Ciutadella

Camí de Baix, s/n. Tel.: 971 38 39 18

07760 Ciutadella de Menorca

Redacció:

Grupo Editorial Comunicación 21 C B

Cova des Càrritx, 12 - PB 1

Tel. i Fax: 971 38 59 62


Disseny i maquetació:

Krea Publicitat, SC

Sant Joan Bosco, 29

Tel.: 971 48 11 93


Impressió:

Editorial Rotger SL.

Trescadors, 4

Tel.: 971 37 31 55 - Fax: 971 37 41 35

07750 Ferreries

Dipòsit Legal:

MH 300- 1996-N 15

N! po"m #$uixa%

32. Competitivitat La Lliga de Pescador de s’Any viu una intensa renyina entre els dos primers, Álvaro Marqués i Tóbal Torres


Presentació

L’any 2010 arriba a la fi. Sens dubte, ha estat un any intens, important per a Ciutadella i per a una de les entitats més

emblemàtiques d’aquesta ciutat: el Club Nàutic Ciutadella. Hem vist els avenços realitzats en una de les infraestructu-res més reclamades per la societat ciutadellenca i s’han fet ja passes determinants pel desenvolupament de la nova zona portuària.

L’any que ara acaba ens deixa, però, un deure en aquest àmbit: la reordenació interior del port natural, una actuació que esdevindrà una oportunitat per a Ciutadella en tant que atorgarà una nova dimensió a un enclavament estratègic.

Evidentment, hem de voler i hem de fer possible que aquest debat es desenvolupi de manera participada i que la decisió que se’n derivi, que sempre ha de tenir com a mo-tiu principal l’increment de la qualitat dels serveis que s’hi prestin, sigui fruit de l’acord de tots: administracions, entitats socials i sector privat. Tenim molts antecedents que ens mos-tren aquest camí; el més paradigmàtic, en aquest sentit, és el consens que ha fet possible l’ampliació del port.

En tot aquest procés, el paper del Club Nàutic Ciutadella serà cabdal, no sols per la seva història i tradició, sinó també perquè aglutina el sentiment de tot un poble envers un espai, el port, que configura i dóna personalitat a la ciutat.

Es tracta d’una entitat que ha deixat palès al llarg de la seva trajectòria un clar compromís amb la societat local i que ha desenvolupat, amb esforç notable, una destacada funció dinamitzadora en l’àmbit recreatiu i també esportiu, motiu aquest darrer pel qual el Consell de Menorca col·labora any rere any amb el Club Nàutic per a fomentar la pràctica de l’esport entre els joves. Això no obstant, la feina que realitza, juntament amb la resta de clubs de Menorca, va més enllà ja que pel seu estret vincle amb el turisme esdevenen agents clau en la configuració de la imatge i la qualitat de la nostra destinació.

Resulta, doncs, adient expressar un cop més el reconei-xement del Consell de Menorca al Club Nàutic Ciutadella i, especialment, a totes aquelles persones que amb el seu com-promís i la seva constància engrandeixen l’entitat.

PILAR CARBONEROAlcaldessa de Ciutadella de Menorca

L’any 2011 serà un any molt significatiu per al port i per a Ciu-tadella en general. L’objectiu està a punt de ser assolit sen-

se més demora. El dic exterior, que es preveu sigui operatiu el 2011, a banda de significar un canvi importantíssim en comu-nicacions i serveis, permetrà alliberar l’espai ocupat actualment pels vaixells de les línies regulars per donar un canvi important a la ordenació del port interior i a les seves instal·lacions. Aquest canvi i nova planificació vol resoldre un dels problemes d’ope-rativitat i seguretat, així com també de disponibilitat d’espai del nostre port, per al gaudi dels diferents usuaris.

Aquest futur canvi ens ha de permetre també donar una passa més cap a la integració del port en la trama urbana i en les activitats ciutadanes del nostre municipi. Ens ha de perme-tre viure de cada vegada més de cara al mar, i donar, també, més oportunitats als visitants d’apreciar la singularitat i bellesa del nostre port. Tan singular com la nostra ciutat, el port no és un port qualsevol, és un port amb un especial atractiu que hem de saber conservar. Hem de compaginar necessàriament diferents factors, tenint una especial cura amb la integració paisatgística de tot canvi.

El govern municipal, juntament amb Ports de les Illes Bale-ars, està disposat a impulsar el canvi per tal de definir de ma-nera consensuada el futur del port interior, un projecte que impliqui la resolució de problemes actuals i l’integri de forma natural a l’entorn, aprofitant totes les possibilitats al seu abast per millorar l’oferta nàutica local i la turística.

El sector nàutic és indispensable per al nostre model eco-nòmic, així com també és indispensable l’existència d’aquells col·lectius que, des de diferents àmbits, vetllen pel manteni-ment, divulgació i recuperació de les tradicions i costums lo-cals lligades a la mar.

Som un municipi turístic i som, també, un municipi marítim i portuari. Tenint en compte aquesta realitat, avui vull deixar palès el compromís municipal amb el model econòmic carac-terístic de l’illa i de la nostra ciutat. Aquesta realitat és també, per altra banda, una part de la identitat històrica de Ciutade-lla com a localitat portuària que, des de fa segles i segles, viu de cara a la mar: de cara a la pesca, al transport marítim de passatgers i de mercaderies, als esports nàutics, a la navegació recreativa, etcètera.

Amb la present salutació de la revista del Club Nàutic, m’agradaria donar les gràcies a totes aquelles persones que han anat treballant any rere any per fer créixer aquesta entitat amb gran tradició i història, per contribuir a què Ciutadella sigui una ciutat cada vegada més encarada a la mar. Vull agrair especialment els esforços en formació i divulgació dels dife-rents esports nàutics en aquelles edats més joves, ja que en les futures generacions hi trobarem la garantia de continuïtat i millora.

Enhorabona per la vostra feina i molt bon any 2011!

MARC PONS PONSPresident del Consell de Menorca


Entrevista

PREGUNTA: La ordenació interior del port de Ciutadella ha aixecat grans ex-pectatives. Tot i que l’espai disponible es molt limitat, veu possible el consens entre tots els col·lectius implicats?RESPOSTA: Aquest consens ja és una re-alitat. El 15 de novembre, els responsa-bles de Ports vàrem tenir una reunió a la seu del Ajuntament amb representants de tota la comunitat portuària de Ciu-dadela: Club Nàutic, usuaris, Confraria de Pescadors, professionals de charters, golondrines, comerciants i restauradors del port, associacions de vesins, asso-ciacions empresarials, Estació Nàutica, etc. També vam tenir el suport de les instituciones de Menorca, en assistir tant la batlessa com el conseller menorquí d’Ordenació del Territori. En aquesta re-unió presentàrem un primer document de reordenació. La resposta favorable de tots els presents envers el document va ser un unànim, tot i la diversitat d’inte-

ressos, de vegades contradictoris. Crec que tots som concients que és una opor-tunitat única i històrica per planificar el futur del port. Amb tot, alguns col·lectius varen presentar suggerències que han estat recollides després a la proposta de reordenació definitiva que el propi con-seller, Jaume Carbonero, presentarà en una propera visita a Ciutadella.

P: Com valora la tasca que el Club Nàu-tic porta a terme a dintre del port de Ciutadella?.R: Ciutadella és un exemple que la ges-tió pública i privada no tan sols poden coexistir, sinó que generen sinergies re-cíproques positives i es complementen. La meva experiència personal es que puc comptar amb els directius i personal del CNC per resoldre tant els reptes derivats de la planificació com els reptes lligats a la gestió diària del port. Seria absurd de-saprofitar la seva experiència. La gestió

que realitzen aquest tipus d’associacions sense ànim de lucre i, en especial, el CNC comporta dos valors afegits molt impor-tants: la participació de la societat civil a la gestió del domini públic i la realització de activitats nàuticoesportives, dirigides fonamentalment als joves i als infants.

P: Actualment, Ports i CNC compartei-xen la gestió dels amarraments a dintre del port de Ciutadella. Com preveu el futur d’aquesta gestió compartida amb motiu de l’ampliació dels espais?.R: El port és un, i no ens queda altra alter-nativa que col·laborar. L’experiència de cogestió ha estat molt positiva a Ciutade-lla; per això, aquest és el nostre camí. Dit això, consider que els amarraments que sortiran en la reordenació, en aquesta primera fase, haurien de ser de gestió di-recta, car creim que atendre la demanda de amarraments públics a Ciutadella té prioritaritat front qualsevol altre opció. A

&ice'esiden( )e P!*sAntoni Armengol

Antoni Armengol destaca la resposta favorable unànime de tots els sectors implicats

a la reordenació

FOTO

: Últim

a Ho

ra M

enor

ca

Optimisme. Antoni Armengol (se-gon per l’esquerra), durant la seva darrera visita a Menorca. El vice-president de Ports confia que el nou port exterior sigui una realitat a començament de l’estiu que ve.


més, Ports disposa del mitjans necessaris per a la seva òptima gestió.

P: Es prioritzarà l’assignació d’amarra-ments als sol·licitants de base, o es re-servaran als transeünts? R: La majoria s’assignaran als sol·licitants de base. Alhora, l’ordenació és una oportunitat per resoldre la mancança d’amarratges per embarcacions de tràn-sit. Per tant, es destinaran amarraments en nombre suficient per disposar d’una oferta adequada a la demanda de tràn-sit, car és evident que genera un tipus de visitants molt positiu per a tots el sectors econòmics de Ciutadella.

P: L’ampliació de Cala en Busquets, que era una part important del projecte d’ampliació, sembla que s’ha ajornat. Preveu que el CNC continuï gestionant Cala en Busquets mentre no es porti a terme el nou projecte?R: La conjuntura econòmica actual fa que haguem de prioritzar actuacions. L’essencial és el nou port, l’estació ma-ritima i l’accés viari addient. També és prioritari que l’espai alliberat de l’antic port pugui ser aprofitat gairebé tot per la nàutica esportiva i profesional abans de l’estiu. Quan a Cala en Busquets, hi ha dues qüestions a resoldre prèviament: com financiam l’actuació, i què hi feim. Mentre, el CNC ha manifestat a Ports el seu interés a presentar un projecte de millora de les instal·lacions actuals de Cala en Busquets amb un horitzont d’ex-plotació de 3 anys, que és el que permet una autorització temporal. Hem acollit molt favorablement la iniciativa, ja que la situació actual no ens agrada. Estam pendents de la presentació per part del

CNC del corresponent projecte, que per-metrà dignificar els amarradors de Cala en Busquets. A més, aquesta solució transitòria no és impediment perquè es pugui dur a terme abans una solució a més llarg termini.

P: El dic estarà operatiu per a l’inici de la propera temporada d’estiu?R: L’objetiu és que el maig del 2011, l’obra marítima, l’estació marítima i l’accés viari estiguin acabats i, per tant, el nou port comercial estigui operatiu. Pel que fa a l’obra marítima ja estàn instal·lats el dos nous calaixos. Quan a l’estació marítima, ja està contractada i en fase d’execució. Finalment, quan al nou accés, la seva contratació està prevista per al gener de 2011; tenint en compte un termini d’exe-cució de dos mesos i mig, tot fa pensar

que els objetius es compliran. Els punts més critics del projecte ja s’han superat amb èxit, i ara el procés més díficil és la coordinació de les tres actuacions que s’executen alhora: obra marítima, edifi-cació i accés. És per això que el gerent de Ports, l’enginyer Juan Carlos Plaza, ha assumit directament la responsabilitat de la gestió del projecte en el seu con-junt. Tenim confiança absoluta que, si no ho impedeixen cases de força major, per

al proper Sant Joan el tràfic comercial ja serà al nou port. Això haurà estat possible gràcies a l’esforç de les empreses con-tractistes, l’equip de direcció técnica i el personal de Ports, i també a la implicació total del Govern i, especialment, del con-seller Sr.Jaume Carbonero, destinant tots el recursos disponibles de la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques.

P: La solució per a l’arribada de creuers a Son Blanc, consistirà finalment en la instal·lació d’estacades d’amarrada? Per quan preveuen la posta en funcio-nament d’aquesta infraestructura?R: Ja s’ha adjudicat la redacció del pro-jecte per a la instal·lació d’estacades d’amarrada, que permetrà la operativi-dad de vaixells fins 250 metres. S’ha dir que el projecte inicial es va modificar i les estructures i defenses que s’estan execu-tant actualment ja están dimensiona-des per embarcacions d’aquesta eslora. Per aconseguir que el dic sigui operatiu abans l’estiu, s’ha hagut de prioritzar. Per tant, aquest estiu tindrem el dic, l’esta-ció marítima i l’accés acabats, i esperam poder executar a l’hivern següent les estacades d’amarrada, car és una obra modular que es pot dur a terme amb el port operatiu. En qualsevol cas, més important que el moment, és que el pas que permetrà l’arribada de vaixells de major eslora i de creuers és irreversible, en tenir la previsió que la infraestructu-ra pugui adaptar-se fàcilment a aquesta necessitat. Les tendències del mercat del tràfic comercial cap a vaixells de major eslora i creuers no es poden pas canviar. Tenim clar que allò que donarà rendibi-lidad a la inversió és la versatilitat de la infraestructura.

PESCA DEPORTIVA, SUBMARINISMO ACUARIOS

LAS MEJORES MARCAS PARA NUESTROS CLIENTES

DISTRIBUIDORES EXCLUSIVOS EXIJA FACTURA Y CERTIFICADO DE GARANTIA

C/DE SA CARNISSERIA,17 07760 CIUTADELLA DE MENORCA

Tel. y Fax:971 38 17 53 Movil:629 63 00 35 Mail: [email protected]

“Aquest estiu tindrem el port exterior, i esperam

poder executar les estacades d’amarrada a

l’hivern segúent”

Entrevista

* Feim tot tipus de tancaments

amb llenya PVC i alumini

Terrasses, Pergoles, Etc.

* Mobles a mida, Cuines,

Parquets, Pintura , Decoració

i feines a embarcacions

C / Manobres 50 – POICI – Tel. 971381200 – Fax. 971383911

[email protected] – www.fusteriaestric.com

FUSTERIA DE LLENYA I ALUMINNI

CENTRE CÀLCUL CIUTADELLA, S.L.

FIVALLER, 4 - Tels.: 971 38 52 38 - 38 58 64 - Fax: 971 48 09 95 - 07760 CIUTADELLA DE MENORCA


Maig del 2011. És la data que la Conselleria d’Obres Públiques del

Govern ha marcat en vermell al calen-dari perquè el dic de Son Blanc entri en funcionament. D’acord amb les previ-sions del conseller Jaume Carbonero, les instal·lacions marítimes estaran enllesti-des en aquestes dates. I no només això, ja que espera que tant l’estació marítima provisional com el vial que comunicarà el dic amb la Ronda Sud també estaran operatius.

En la seva darrera visita a Ciutadella,

Carbonero va presentar la proposta defi-nitiva d’aquest vial, que evitarà que la co-municació entre Son Oleo i Sa Caleta que-di interrompuda. Una rotonda distribuirà el trànsit procedent d’aquestes dues zo-nes, i també el que surti de l’estació ma-rítima o arribi fins ella a través de la nova via, que tindrà una longitud de 415 me-tres. Carbonero va destacar la importància d’aquest vial per donar sortida al trànsit, i afirmà que, sense ell, el dic no tindria, de fet, gaire sentit. El vial costarà 1,8 milions d’euros, uns 200.000 menys del que havia

de costar inicialment, i s’executarà en un termini màxim de dos mesos i mig, un cop comencin les obres.

L’altra infraestructura que permetrà l’operativitat del nou port exterior de Ciutadella és l’estació marítima provi-sional, la construcció de la qual ha estat adjudicada a l’empresa constructora Fe-rrovial. El conseller manifestà, en aquest sentit, la voluntat del Govern que les fu-tures instal·lacions estiguin envoltades per un major nombre d’espais verds i d’arbrat.

+, #- )i. A un pas del FINAL

Ports de les Illes Balears ha adjudicat a l’empresa madri-lenya Prointec SA la redacció del projecte per a permetre l’amarrament de creuers al dic de Ciutadella. L’organisme públic ha escollit aquesta empresa entre un total de tretze propostes, en ser la que presenta una millor oferta econò-mica. No debades, rebaixa en un 34% el cost màxim pre-vist per al projecte.

A partir de l’adjudicació definitiva, Prointec tindrà tres mesos per redactar el projecte, el qual es basarà, amb tota

probabilitat, en la col·locació d’estacades d’amarrada. Les bases per a la redacció del projecte apunten que s’ha de calcular una eslora màxima dels vaixells de 250 metres. En els plànols que s’annexen amb el plec, es contempla la possibilitat que dos vaixells d’aquesta eslora amarrin alho-ra, un al moll litoral i un altre al de la part interior del dic. Ports preveu que aquesta infraestructura, en qualsevol cas, no estarà disponible encara, per qüestió de temps, quan es posi en marxa el port exterior de Son Blanc.

Prointec redactarà el projecte per a permetre l’arribada de creuers

EL GOVERN MARCA EN VERMELL AL CALENDARI EL MAIG DE 2011 COM ADATA PER A L’ENTRADA EN SERVEI DEL NOU PORT EXTERIOR DE SON BLANC

Es preveu que el vial que connectarà amb la Ronda

Sud també estarà operatiu l’estiu que ve

FOTO

: picm

e.pr

oes.i

nfo

Reportatge


/n01ri23

Ports de les Illes Balears instal·larà cinc pantalans a la zona de l’actual moll

comercial del port de Ciutadella i recu-perarà el Moll de la Trona com a punt d’atracament per a transeünts. Amb aquestes dues actuacions, que els res-ponsables de l’ens públic van donar a co-nèixer a Ciutadella el proppassat mes de novembre, es crearan 133 nous amarra-ments per donar resposta a la necessitat d’espais existent a la badia menorquina. La proposta de reordenació de Ports, un cop entri en funcionament el dic exte rior de Son Blanc, inclou la creació de 106 nous amarradors per a embarcacions de fins a 10 metres d’eslora, que quedaran distribuïts en els cinc pantalans. La idea és instal·lar quatre pantalans flotants i pi-votants entre el moll comercial i l’antiga Caseta de Comandància, més un panta-là fix, de formigó, al costat del varador, que acolliria 27 embarcacions d’esbarjo de 12 metres d’eslora, les golondrines i el vaixell de Salvament Marítim. Aquest

pantalà no serà realitat abans del 2012. A la resta de pantalans, que, per contra, po-drien estar instal·lats el proper estiu, s’hi col·locarien 17 punts d’amarrament per a barques de fins a 10 metres d’eslora; 32 amarratges per a vaixells de nou me-tres, i 22 per a embarcacions més petites. Aquests amarratges queden reservats a Ports de les Illes Balears, que, ja sigui directament o mitjançant conce ssió, do-narà acomodament a les 518 peticions d’amarratge que encara es troben en llista d’espera.

MOLL DE LA TRONAA més, el port interior recuperaria els

amarratges del Moll de la Trona que van ser suprimits anys enrere per garantir la maniobrabilitat dels grans vaixells de línia. D’aquesta manera, el Club Nàutic Ciutadella preveu recuperar 27 amarra-dors per a embarcacions d’entre 12 i 15 metres d’eslora.

Alhora, les embaracions que ja tenen

el seu punt d’amarrament de base al port de Ciutadella seguiran amb la mateixa ubicació, tot i que s’agruparan segons les seves eslores per tal de racionalitzar l’espai actual i optimitzar-lo. Per contra, els amarratges per a embarcacions en trànsit -vuit, en total- se situarien a par-tir de la zona que ocupen actualment les golondrines.

La proposta reserva l’espai comprès entre el moll comercial i la Casa de Co-mandància a la pesca tradicional. En to-tal, es preveu que hi hagi espai per a 25 embarcacions, front a les 22 que formen actualment la flota pesquera de base a Ciutadella. Els Amics de la Mar de Menor-ca han demanat, d’altra banda, que les barques clàssiques, tipus llaüt, s’ordenin ocupant un mateix espai al port.

L’objectiu final és que la reordenació interior sigui una realitat el proper estiu, coincidint amb el moment en què el dic exterior i l’estació marítima provisional es trobin operatius.

Nova ordenació

LA PROPOSTA DE PORTS PER REORDENAR ELS ESPAIS DE LA BADIADE CIUTADELLA INCLOU LA CREACIÓ DE 133 NOUS AMARRATGES

FOTO

: picm

e.pr

oes.i

nfo

Reportatge


Toni Pons Faner es el vocal de Vela del Club Nàutic y nos recibe en las

oficinas de Centre Nàutic Ciutadella, en el Polígono Industrial, para hablar de la situación de la vela en el club y también para anunciarnos que ya está en marcha todo lo relativo a la organización del Campeonato de Baleares de Vela infantil. Un acontecimiento que el próximo mes de febrero promete llenar de colorido la bahía de Ciutadella.

PREGUNTA: ¿En qué momento se en-cuentra la vela de Menorca y, en con-creto, en Ciutadella?RESPUESTA: La realidad de la vela en Menorca es muy desigual. Esto es debi-do, por un lado, a las actuales circunstan-

cias económicas y, por otro, al cambio de concesión en la explotación de los ama-rres que ha sufrido el Club Marítimo de Mahón. De hecho, en Maó la actividad de la vela se ha reducido muchísimo. La flota de cruceros que tenía ha quedado casi liquidada y buena parte de los rega-tistas de vela ligera se han pasado al Club Náutico Villacarlos, siendo este club, en la actualidad, toda una referencia a ni-vel de Baleares, en la modalidad de Op-timist. Por lo que respecta a Ciutadella, hemos heredado un excelente trabajo en la clase crucero. En estos momentos, tenemos 21 cruceros de Ciutadella parti-cipando de forma activa en las distintas competiciones. De hecho, en el pasado Campeonato de Menorca de cruceros se

llegó a la cifra de 30 embarcaciones par-ticipantes en total. Todo un récord. Fue un espectáculo precioso ver tantos bar-cos en medio del mar.

P: Por lo que respecta a la vela ligera y al deporte de base, ¿cual es el trabajo que está realizando el club?R: En este último año hemos desarrolla-do un trabajo muy importante en todo lo relacionado con la vela ligera y la Escuela de Vela a fin de reactivar esta parte del club que, ciertamente, nos habíamos en-contrado totalmente deshecha. A princi-pios de año, redacté un proyecto para la Escuela de Vela en el que, básicamente, se detallaban las bases de cómo debería funcionar un centro de estas caracterís-

voca- 41 V1l5Toni Pons Faner

“En Ciutadella, hemos heredado un excelente

trabajo en la clase crucero. En este momento,

tenemos 21 barcos participando en las

distintas competiciones”

El CNC organizará el próximo febrero el Campeonato de

Baleares de Vela Infantil. El vocal de Vela del club, Toni Pons,

tiene ante sí un reto importante

Entrevista


ticas y su sección de Perfeccionamiento. Para ello, contratamos a una persona, Toni Mascaró, para que asumiera las la-bores de coordinación de la escuela. El primer paso era que este centro estuvie-ra homologado. Este paso era importan-tísimo para dar solidez y consistencia al proyecto. Al final, lo hemos consegui-do. Tenemos lo que se llama “Escola de Qualitat”; es decir, una escuela homolo-gada por la Federación Balear de Vela. Esto implica que nuestra escuela tiene un sistema de formación homologado, donde los chicos que participan pueden conseguir un diploma oficial en función del nivel alcanzado. El segundo paso es dar continuidad y ayuda a los regatistas que realizan el curso de verano. Este úl-timo verano han hecho el cursillo unos 125 chicos y chicas, de los que un 70 por

ciento viven en Ciutadella. Ello permite que puedan tener una continuidad du-rante el invierno. Lluís Mesquida, como monitor de iniciación, está llevando a cabo una gran labor en este sentido. Du-rante el invierno, el club proporciona bar-cos de formación a nuestros regatistas.

Nuestra pretensión es que la cuestión económica, el tener que comprar una embarcación, no sea un impedimento para participar en el deporte de la vela. El tercer paso es el del perfeccionamien-to. En estos momentos, el club cuenta con nueve chicos en los cursos de inicia-ción y apenas tres en los de perfecciona-miento. Pero ésta es la tarea que hay que seguir desarrollando, introducir, poco a poco, a más chicos en los cursos inicia-les. Así, contribuimos a crear cantera para, con el tiempo, poder tener chicos que después hagan perfeccionamiento, compitan en los distintos campeonatos y ayuden a nutrir las secciones de láser. De hecho, el cuarto y último paso es fa-cilitar el cambio de clase, desde la clase Optimist hasta la clase Láser. Ahora, el club cuenta con cuatro chicos que par-ticipan en la clase Láser 4.7, y tres en la clase Láser radial.

P: Además de lo que nos explica, el Club Nàutic participa en el programa “Vine a navegar”, que promueve el Consell insular...R: Sí, sí... El Club Nàutic, como Escuela de Vela de iniciación, organiza junto con el Consell insular el programa “Vine a nave-gar”. Esta actividad cuenta con la partici-pación de todos los clubs de Menorca. El programa que ofrecemos desde el CNC abarca los municipios de Ciutadella y Ferreries, y este año ha contado con un total de 54 alumnos. Estamos muy satis-fechos de esta iniciativa. Es una forma también de introducir el mundo de la

vela en otros ambientes. P: Realmente, tienen por delante un panorama ilusionante y unos retos que seguro darán muchas satisfacciones. Pero, en estos momentos, el club tie-ne un objetivo muy cercano, que es el Campeonato de Baleares de Vela infan-til. ¿Cómo se presenta este evento?R: En efecto, ahora estamos centrados en la organización de este importante cam-peonato. De hecho, nos sentimos muy agradecidos a la Federación por haber confiado en nosotros. Nuestra sintonía y buena relación con la Federación Balear de Vela es la que ha propiciado, en rea-lidad, que se nos conceda el privilegio de organizar este campeonato. En cier-ta manera, es un premio al trabajo que, tanto monitores como regatistas, han

venido desarrollando a lo largo de este último año. Este campeonato se disputa-rá los próximos días 25, 26 y 27 de febre-ro de 2011 y prevemos una participación de más de 200 regatistas. Estamos muy ilusionados con este acontecimiento y pondremos todo nuestro empeño para que salga lo mejor posible.

“Nuestra Escuela de Vela ya está homologada

como ‘Escola de Qualitat’de la Federación

Balear de Vela”

“Nuestra idea es ir introduciendo a más chicos en los cursos iniciales para crear

cantera”

Enamorado del mar. Toni Pons Faner, el miembro más joven de la actual junta directiva del CNC, par-ticipa asiduamente en las distintas competiciones de la clase crucero.


Camilo José Cela Conde, fill de l’enyo-rat premi Nobel de Literatura, Camilo

José Cela, és també escriptor com el seu pare i un apassionat de l’aventura. Amb motiu de la celebració, el 2008, de l’Any Internacional dels Pols, Cela es va embar-car en el vaixell “Las Palmas”, un remol-cador d’altura de l’Armada, adaptat, ara, a la seva nova condició d’embarcació científica, amb l’objectiu de documen-tar el treball que estan fent allà les bases espanyoles. Aquest viatge li ha permès escriure el llibre “Hielos eternos”, on ex-plica la seva experiència a l’Antàrtida.

La conferència que va impartir Cela Conde es va celebrar el passat dia 6 de

febrer a la sala de reunions del club, sota el títol “El largo viaje de Mallorca a la An-tártida”.

Segons conta Cela, el viatge va ser d’unes 570 milles, és a dir, la distància

que va des de la Terra del Foc fins a l’ex-trem més septentrional de l’Antàrtida. Va sortir de Punta Arenas, el punt més meridional d’Amèrica, el mes de gener, aprofitant l’estiu antàrtic, creuant el que s’anomena el Pas de Drake, en record del mític corsari anglès del mateix nom, fins arribar a les illes Shetland del Sud, on es troben les bases científiques espanyoles, la Juan Carlos I, a l’illa de Livingstone, i la Gabriel de Castilla a l’illa de la Decep-ción.

Cela va reconèixer que aquest viat-ge ha estat un dels més exigents que mai hagi fet, encara que l’ha qualificat com una experiència molt positiva. Tot un mes entre gel perpetu, amb un clima cruel i hostil i amb un vent que xiula i ru-geix amb una renou atronadora. Aquesta aridesa li va fer pensar en com ho devien haver passat aquells grans navegants com Magallanes, Drake, Fitzpatrick o el mateix Joshua Slocum. Cap d’ells va po-der disposar d’un part meteorològic, ni cartes de navegació fiables, ni satèl·lits, ni internet.

Camilo JoséCela Conde

Entre els gels perpetus. L’aventura de Cela al Pol Sud, una zona inhòs-pita i hostil, li ha servit per escriure el llibre “Hielos eternos”, on conta la seva peculiar experiència.

L’escriptor i antropòleg va oferir una brillant conferència en la qual va narrar les seves vivències al Pol Sud, durant un viatge que va fer l’any 2008 per celebrar l’Any Internacional dels Pols

V/atg6 # 7 ’Antà3tid8

El viatge va començar a Punta Arenas fins

arribar a les Illes Shetland del Sud,

on es troben les bases científiques espanyoles

Conferència

Carrer dels Bijuterers, 10 - POICI


Tel.:971 38 06 29

Fax:971 48 11 73

Carrer Fernández de Angulo, 5-B

07703 Mahón (Menorca)

Tel.:971 36 85 94

[email protected]

Carrer dels Industrials, 79 mòdul 1Tel. 971 38 17 22 - Fax 971 38 16 10

Ciutadella de Menorcae-mail: [email protected]

MOTORAUTO PONENT, S.A.

c/. Mariners i Pescadors, 2 POICI

Tel. 971 38 40 11 - Fax 971 38 44 03

Vela

14 ANUARIO ES NÀUTIC 2009

El fuerte viento, protagonista del56 Tro91: F#3;#gut

Participación. Más de 40 Optimist llenaron las aguas de la bahía de Ciutadella. La barbacoa del sábado fue muy concurrida, en un ambiente festivo

UN FARRAGUT MUY DURO. Algunas embarcaciones sufrieron los embates del temporal con roturas en su material


El mal tiempo protagonizó el desa-rrollo del 56 Trofeo Almirante Farragut, celebrado los días 30 y 31 de octubre en aguas de la bahía de Ciutadella. En esta ocasión, el fuerte viento obligó a la organización a tener que suspender las pruebas previstas para el domingo, ante unas condiciones climatológicas extraordinariamente adversas. De los dos días previstos de navegación, sólo se pudieron desarrollar las regatas del sábado y bajo unas condiciones de viento y mar muy duras, con un viento de 220º y una intensidad de 16 a 18 nu-dos. Todo un temporal que empeoró a la mañana siguiente. Las previsiones de mal tiempo se cumplieron el domingo y se tuvo que anular la regata costera para la clase Crucero y las regatas entre boyas previstas para las clases Láser y Optimist.

OPTIMIST

Los 40 participantes de la clase Op-timist tuvieron que superar las adversas condiciones climatológicas de la jorna-da, disputando las tres pruebas progra-madas del sábado, en las que se pudo demostrar la pericia de los jóvenes re-gatistas. Algunos de ellos tuvieron que abandonar la competición por roturas de material. La victoria final de la gene-ral y del grupo B fue para Joan Cardo-na. En el grupo A ganó Enric Pons; en el grupo C, Pere Ponsetí; y en el D, Ferran Sánchez.

LÁSERLos regatistas de la clase Láser, con

17 embarcaciones, también sufrieron las inclemencias del tiempo. José Luis Sastre venció en la clase Láser Stan-dard, Rubén Coll en Radial y Josep To-rres en 4.7.

CRUCERO Las duras condiciones climatoló-

gicas también hicieron estragos en la competición de la clase Crucero. Las embarcaciones tuvieron que desenvol-verse en medio de un mar muy movi-do, con planeadas de más de 12 nudos de velocidad, ofreciendo un bonito espectáculo. Sin embargo, dos embar-caciones sufrieron percances, como el “Xarquí”, de M. Mascaró, que no pudo terminar las pruebas por la rotura de su botavara y el “Au Anem”, de M. Ponsetí, que rompió la pala del timón en la se-gunda prueba.

En la clase RI, el ganador del trofeo fue el “Embui” de M. Marqués, termi-nando ambas regatas y ganando la últi-ma, rompiendo así el empate con el “Au anem” de M. Ponsetí quien, tras su per-cance, terminaba segundo del trofeo.

Por su parte, en la clase Platu 25, con cinco barcos en la línea de salida, la victoria final cayó del lado del “Chica Txeca”, de Antoni Pons, venciendo en las dos regatas disputadas. La primera salida de la regata fue encabezada por el “Looky” que, tras la ceñida y un inci-dente con el “Miki”, dio paso al “Nova Inmobiliaria”, del Real club Náutico de Palma, y al “Chica Txeca”. Durante la empopada, el viento arreció, provo-cando problemas con el spi en el bar-co “Nova Inmobiliaria”, hecho que fue aprovechado por el “Chica Txeca” para imponerse por una eslora en la regata.

En la segunda regata del día, con las mismas condiciones del mar, el “Nova Inmobiliaria” salió por delante hasta el primer tramo de la regata, seguido muy de cerca por el “Looky” y el “Miki”. La empopada pasó factura al “Nova”, con un nuevo problema con el spi, lo que provocó que tuviera que retirarse de la

El fuerte viento, protagonista del56 Tro91: F#3;#gutClimatología. Las duras condiciones de viento y una climatología adversa obligaron

a la organización a suprimir las regatas previstas para el domingo.

Vela

prueba. El “Chica Txeca” aprovechando los incidentes de los otros barcos y navegando muy rápido en este rumbo, se puso en cabeza de la regata, ganando la prueba y el trofeo con dos primeros puestos. Revalidaba así el título conseguido el año pasado. El “Miki”, de M. Pons, terminó segundo, por delan-te del “Looky” de S. Mesquida; en cuarta posición, quedó el “Nova Inmobiliaria” y, cerrando la tabla, el “Stop and Go”, de T. Ponsetí, del Club Nàutic Ciutadella.

Tras finalizar las regatas del sábado, el club ofreció una concurrida barbacoa a todos los regatistas y acompañantes.

El domingo por la tarde, se realizó la entrega de trofeos con la presencia de los presidentes de todos los clubes de la isla. Asistieron, además, la alcaldesa de Ciutadella, Pilar Carbonero, el conseller Joan Marqués y Joana Barceló como representan-te del Govern balear. Todos ellos dieron apoyo institucional a la regata más importante del club.

CLASIFICATORIA LÁSER STANDARD IGA

Lloc Patró Club R1 R2 R3 Total Amb descart

1º JOSÉ LUIS SASTRE CMM 2 1 1 4 4

2º RUBÉN GARCÍA CMM 1 3 2 6 6

3º RENÉ VELÁZQUEZ CNC 3 2 3 8 8

CLASIFICATORIA OPTIMIST


1º JOAN CARDONA CMM 1 1 1 3 3

2º ENRIC PONS CNVC 6 2 2 10 10

3º NICOLÁS WERNER CMM 3 4 3 10 10

4º TONI SALVÀ RCNP 5 3 6 14 14

5º PERE PONSETÍ CNC 8 6 4 18 18

CLASIFICATORIA PLATU 25

Lloc Patró R1 R2 R3 Total

1º CHICA TXECA 1 1 2

2º MIKI 4 2 6

3º LOOKY 3 3 6

4º INNOVAINMOBILIARIA 2 5 7

5º STOP & GO 5 4 9

CLASIFICATORIA LÁSER RADIAL


1º RUBÉN COLL CMM 1 1 1 3 3

2º LLUÍS ARACIL CNVC 2 3 3 8 8

3º BILLY MASSANET CNC 4 2 4 10 10

4º JOSEP TORRES CNC 8 6 2 16 16

5º ÁLEX TRIAY CNC 3 7 7 17 17

CLASIFICATORIA RATING INTERNACIONAL

Lloc Patró R1 R2 R3 Total

1º S'EMBUI 4 1 5

2º AU ANEM 1 4 5

3º XARQUI 4 4 8

4º CERVANTES 4 4 8

Entrega de trofeos. Nume-rosas autoridades estuvieron presentes en la ceremonia de entrega de trofeos. No faltó la alcaldesa, Pilar Carbonero, ni la portavoz del Govern balear, Joana Barceló.

Clasi<caci2nes



cuidam de tu...

www.gimnastic-ciutadella.com

C/. Ruiz i Pablo, 1407760 Ciutadella de Menorca

Tel./Fax 971 48 08 11E-mail: [email protected]


Cam=/2na> )e Meno3c?

Creuers

Èxit de participació.Els diferents esportistes es

van abocar de valent en les diferents proves de què va

constar la competició.

El “CHICA TXECA”, de Toni Pons, guanyà en la classe Platu 25, mentre “N’EVA”, de Damià Borràs, ho va fer en First Class 8

CREUERSEl Campionat de Menorca y I Trofeu Autos Magón, celebrat

els dies 24 i 25 d’abril en aigües de la badia de Ciutadella, va comptar amb la participació de 30 embarcacions de creuer repartides en quatre classes diferents. Tot un rècord de partici-pació que va suposar un autèntic espectacle de colors en mig de la mar. Aquesta va ser, de fet, la nota més significativa, donada l’escassa intensitat del vent que hi va haver en les tres regates celebrades.

El campionat va començar dissabte 24, després de la reunió de patrons. Sortien les classes Platu 25 i First Class 8 amb un re-corregut sobrevent-sotavent i amb un vent del 290 amb una in-tensitat variable entre 6 i 8 nusos. Tot seguit, ho feien els de la classe creuer RI i els de RI promoció.

Durant el dissabte es van celebrar dues regates que van aca-bar finalment amb la victòria provisional de “Looky” en Platu 25, “Granuja” en First Class 8, “Milo” en RI promoció, i “Ecológica de Menorca” en creuers RI. Els resultats eren molt ajustats i tot esta-va a expenses del que passés a la darrera regata de diumenge.


Cam=/2na> )e Meno3c?

Barbacoa. En acabar la jornada de dissabte, el club va organitzar una

animada barbacoa, en la qual no van faltar la música i els castells inflables

per als més petits.

La jornada va acabar amb una conco-rreguda barbacoa. El club organitzador, el CNC, juntament amb el patrocinador, Autos Magón, van convidar a tots els re-gatistes a una animada festa, en la qual no hi va faltar, a més de carn a la brasa, carpes i castells inflables, que van fer les delícies dels més petits, així com música i molta bulla.

El diumenge següent, es va celebrar la darrera regata del campionat, amb un dia esplèndid i molt poc vent. La regata costanera prevista consistia a sortir de la badia de Ciutadella i arribar a l’alçada des Talaier, al sud de Menorca. Van sortir totes les embarcacions juntes, amb els spinaker ben amunt, oferint un especta-cle mai vist a la badia de Ciutadella.

La victòria final, a la classe Platu 25, després d’una frenètica lluita, va ser pel “Chica Txeca” de Toni Pons. Finalment, aconseguia guanyar la prova i el campio-nat en la seva categoria. Va quedar situat

en segona posició el “Centrenautic.com” de Miquel Pons.

En els First Class 8, “N’Eva”, de Damià Borràs, va obtenir una còmoda victòria i el “Milo”, de J. Melià, també va guanyar en la classe RI promoció, després de su-perar l’atac del “Géminis”, dels germans Cleofe.

Per últim, en la classe creuers RI, en la qual participaven 12 vaixells, la vic-tòria va ser per al “Gong”, de J. Villafran-ca. D’aquesta manera, revalidava el títol

obtingut l’any passat. Va ser la categoria més disputada i on el resultat va ser més ajustat. El “Gong” va saber aprofitar els problemes de l’“Ecológica de Menorca”,

que va acabar en segona posició del campionat. La tercera plaça va ser final-ment per al “Taranta III”, de J. Negrete, tots ells del Club Nàutic Ciutadella.

DOMINI DE LA FLOTA DE CIUTADELLA, que va copar les primeres posicions en un campionat que es va

tancar amb un important èxit d’organització

El “Gong”, de J. Villafranca, s’imposà a

la classe creuers RI

Creuers


Jo3na@es )eAermano3 #mB75 Colòni5 41S#nC P1DII Regata Interclubs

LA REGATA s’ha convertit en una de les proves de la classe creuer més entranyables del calendari de vela

La regata Interclubs, que es disputa entre el Club Nàutic Ciuta-della i el Club Nàutic Colònia de Sant Pere, s’ha convertit en

una de les proves de la classe creuer més entranyables. L’amistat existent entre els regatistes d’ambdós clubs fa que aquesta prova sigui tota una festa de la vela i una forma d’intensificar els llaços d’afecte entre les dues entitats.

Les proves d’aquesta II Regata Interclubs es van iniciar el 7 de maig. Aquest dia, les embarcacions colonieres van disputar una primera regata rumb a Ciutadella. Dia 8, es va disputar la regata Interclubs entre els vaixells de la Colònia i els de Ciutadella, i dia 9, els vaixells de la Colònia tornaven cap a casa.

La II Regata Interclubs va comptar amb una participació de 25 creuers, dividits en tres categories: Platu 25 i R.I., que van comple-tar un triangle olímpic d’unes 9 milles nàutiques, i la classe Pro-moció, que va completar un triangle simple d’unes 6 milles.

En la Classe Promoció, van participar sis embarcacions, amb victòria del “Géminis”, del germans Cleofé. Per la seva banda, a la Classe Platu 25, amb quatre vaixells inscrits, la victòria va ser per al “Chica Txeca”, de Toni Pons. La classe més disputada va ser la R.I., on van participar quinze vaixells. En aquest cas, les embarca-cions colonieres van ocupar les dues primeres posicions. El “Loli-ta”, de Carles Serra, va ser el guanyador; en segon lloc, va quedar el “Kaya”, de Jofre-Cantó, i en tercer lloc, el “Taranta III”, de Pepe Negrete.

El 21 de maig, la flota de creuers del Club Nàutic Ciutadella va tornar la visita a les embarcacions del Club Nàutic Colònia de

Sant Pere. La segona regata es va celebrar, en aquesta ocasió, en aigües de la badia d’Alcúdia.

La prova va consistir en un recorregut sobrevent-sotavent amb tres trams de cenyida i tres d’empopada, d’una llargària de 1,7 milles cada tram. El vent va ser de gregal amb una intensitat d’entre 8 i 10 nusos.

Els dotze creuers participants van sortir sense cap problema i van efectuar les tres voltes previstes sense incidents. El ”Bauxa”, de Jaume Fullana, es va situar en primera posició des d’un primer moment i es va mantenir al capdavant fins el final. El segon, en temps compensat, va ser el “Gong”, de Joan Villafranca, i en ter-cera posició va quedar el “Kaya”, de Jofre-Cantó. La regata va ser molt ajustada, amb unes diferències mínimes entre el segon i el cinquè classificat.

La jornada va acabar amb una excel·lent bereneta-sopar ofe-rit pel Club Nàutic Colònia de Sant Pere i amb el lliurament de tro-feus, que va comptar amb la presència dels presidents d’ambdós clubs.

Trofeus. Joan Vilafranca, del Club Nàutic Ciutadella (al mig, a la fotografia) va quedar classificat en segon lloc al final de la prova disputada a la badia d’Alcúdia. El president del CNC, Bartolomé Carrasco, li va fer costat.

Després de la segona prova,el Club Nàutic Colònia de Sant Pereva oferir una excel·lent bereneta-sopar


P1+ N1gDteCreuers


Jo3na@es )eAermano3 #mB75 Colòni5 41S#nC P1DII Regata Interclubs Trofeu

El “Gong” de Joan Vilafranca, el “Xarquí” de Manel Mascaró y el “Taranta III” de

Pepe Negrete terminaron las tres pruebas del trofeo, en la clase RI, con nueve puntos cada uno, protagonizando así, la edición más igualada de la historia de este cam-peonato.

En la clase Platu 25, la victoria final fue para el “Looky”, de Sebastià Mesquida, y en la clase Promoción, para el “Odisea”, de Josep Mercadal.

Las pruebas se disputaron a lo largo de tres jornadas; la primera el día 17 de enero, la segunda el 31 de enero y la última el 14 de febrero.

En la primera regata participaron 12 barcos. El viento sopló con una intensidad de entre 5 y 9 nudos, lo que provocó que

las embarcaciones navegasen muy agru-padas. Así, las maniobras en las viradas de las boyas fueron decisivas para el resulta-do final. El “Gong” acabó encabezando la clasificación de la clase RI, el “Looky” en Platu 25, y el “Geminis”, de los hermanos Cleofe, en la clase Promoción.

La segunda regata se desarrolló con un día nublado, frío y viento de norte-nordes-te. La bahía se llenó de embarcaciones con motivo de la celebración del campeonato de Menorca de las clases Optimist, Europa y Láser. Ello obligó a cambiar el recorrido previsto para no interferir en las demás disciplinas.

Iniciaron la regata quince cruceros. La victoria en la prueba fue para el “Ecológica de Menorca”, de Jaume Bagur, en la clase

RI; para el “Miki”, de Miquel Pons, en la cla-se Platu 25; y para el “Odisea”, en la clase Promoción.

En la tercera y última prueba, se orga-nizaron tres recorridos distintos para cada una de las clases en disputa. Participaron, en esta ocasión, 13 barcos, que ofrecieron un espectáculo digno de admirar, bajo una climatología extremadamente fría.

En la clase RI, ganó la regata el “Embui”, de Miquel Marqués. En Platu 25, la victoria fue para el “Chica Txeca”, de Toni Pons, y en la clase Promoción, para el “Géminis”.

El Memorial Pepe Negrete de cruceros es ya un clásico en las competiciones de cruceros, aumentando con el tiempo el número de participantes y las disciplinas disputadas.

EL ‘GONG’, EL ‘XARQUÍ’ Y EL ‘TARANTA III’, EN LA CLASE RI, PROTAGONIZAN LA EDICIÓN MÁS

IGUALADA DE LA HISTORIA DEL CAMPEONATO

‘Looky’ vence en la clase Platu 25, y el ‘Odisea’ en la clase Promoción

RENAULT MEGANE GT


Vela ligera

Futuro prometedor

CURSO DE VERANO 2010MÁS DE 100 ALUMNOS INSCRITOSEN LOS CURSOS DE VERANO

Los cursos de verano, de iniciación y de perfeccionamiento, organizados por el club para chicos menores de 12 años, están teniendo un gran éxito de inscrip-ción. Se han superado con creces las pre-

visiones iniciales. Aproximadamente, un 70% de los alumnos son de Ciutadella, y el resto suelen ser visitantes de veraneo, incluso de varias nacionalidades.

El curso se desarrolla normalmente dentro del puerto, aunque también se sale a navegar a mar abierto. Se visitan las calas próximas, llegando incluso a sitios más lejanos como la playa de Son Xoriguer. Las clases se desarrollan en pequeñas embarcaciones tipo Optimist y también en el barco colectivo. El club dispone de 4 monitores y los cursos se organizan en cuatro grupos, uno para cada monitor. Dos grupos navegan en Optimist y dos grupos en el barco colec-tivo. Los grupos se van intercambiando para poder practicar ambas modalida-des de embarcación.

‘VINE A NAVEGAR’54 PARTICIPANTES

Un año más, se ha puesto en mar-cha el programa “Vine a navegar” que, con la colaboración del Consell insular, se pretende promocionar el deporte de la vela entre los chicos en edad escolar. Todos los clubs de la isla están adheridos al programa.

JOSEP TORRES Y ÁLEX TRIAY, EN LA COPA ESPAÑA LA CLASE LÁSER DEL CLUB ESTÁ DANDO, POCO A POCO, SUS FRUTOS

Los regatistas Josep Torres y Álex Triay están dando nuevas alegrías al Club Nàu-tic Ciutadella. La flotilla de Láser se va consolidando y sus regatistas ya han empeza-do a competir fuera de Menorca. Una de la salidas ha sido con motivo del prestigioso Trofeo Buffete Frau, celebrado durante la semana del 25 al 30 de agosto en el Club Nautic Arenal. También han participado en septiembre en el Campeonato Balear, Trofeo Jordi Calafat‒Copa Federación, en Ca’n Pastilla. Sin duda, nuestra flota ha de-mostrado tener regatistas jóvenes y con mucho futuro. De hecho, cabe destacar la clasificación de dos regatistas del club para la Copa España de Láser celebrada en Murcia. Todo un augurio del prometedor futuro que nos espera.

CLÍNIC DE LÁSERJAUME TOUS DIRIGIÓ EL CLÍNIC DE LÁSER ORGANIZADO POR EL CLUB

Los pasados días 28, 29 y 30 de mayo, el Club Nàutic Ciutadella organizó un clí-nic para la flota de Láser 4.7 dirigido por el entrenador de la clase de la Federa-ción Balear, Jaume Tous, que demostró su gran capacidad técnica y su gran ta-lento para conectar con los regatistas participantes.

Del CNC participaron 7 regatistas, cinco chicos y dos chicas, que pusieron toda su atención en las clases teóricas y prácticas y en las pruebas físicas. En el mar se practicaron salidas, maniobras y recorridos. El trabajo fue intenso y duro, pero con sabor a poco.

EF 75 Gel5 Higera


Escuela de Vela

Lluís Cerdà(9 años)Empecé el pasado invierno en la clase Optimist. En el futuro, me gustaría navegar en otra disciplina, como el Láser. De momento, mi pri-mer objetivo es empezar a participar en alguna regata de competición.

Jeroni Capella(6 años)Hace uno que empecé a na-vegar en la clase Optimist. Espero aprender y que me guste.

Jordi Torres (7 años)He empezado este verano en los cursillos del club. En un futuro me gustaría po-der navegar en un Láser. De momento, me confor-mo con ir sólo y gobernar el Optimist .

Toni Vidal(8 años)Empecé este verano en el curso que organiza el club. Me apetecía hacer un de-porte relacionado con el mar. Me gustaría navegar y participar en regatas de la clase Optimist y pasar, con el tiempo, al Láser.

Andreu Mesquida(7 años)Empecé el verano pasado en Optimist. Me gustaría na-vegar en catamarán. Quie ro seguir participando en más regatas. Ya he logrado com-petir en el Trofeo Gumersin-do Riera.

Pere Allès(9 años)Empecé hace 2 años, par-ticipando en el cursillo de Optimist. Me gustaría na-vegar en Láser y participar en regatas de competición. Este año ya he conseguido hacer mi primera regata en el Farragut Chico.

Alberto Bagur(9 años)Empecé el pasado invier-no a navegar en Optimist. Con el tiempo, me gustaría competir en la clase Láser, aunque lo que más me gusta es poder seguir na-vegando en el club.

Toni Mascaró (49 años)Trabajo como técnico deportivo del club. Empecé a navegar a los 15 años y a entrenar a los 18. He navegado en 420 y en la clase Crucero, y entrenado en varios clubes de Mallorca, así como con el equipo balear, ganando varios campeonatos de las Islas, campeonatos de España por equipos e individuales. Para mí, el deporte de la vela siempre ha sido una afición y algo que complementa la formación de la gente. Hacemos deportistas para hacer una sociedad mejor.

Optimist


Kevin Florit (10 años)He empezado este año a navegar en Optimist. Mi único interés es aprender.

Luis de Moner (12 años)Empecé hace 3 años. Me gustaría quedar entre los 12 primeros de Menorca y hacer un buen papel en el próximo Campeonato de Baleares. En un futuro, quiero navegar en Láser.

Belén Gomila(10 años)Navego desde hace dos años. Quiero participar al-gún día en el Campeonato de España y clasificarme para el grupo Oro del Cam-peonato de Baleares. He sido segunda del grupo C.

Judith Arguimbau(16 años)Empecé a navegar en Opti-mist cuando tenía 10 años. Me apunté a un curso de verano y me gustó. Actual-mente, me gustaría nave-gar en la clase Crucero.

Aina Moll(15 años)Empecé a los 7 años. Hasta este año he estado nave-gando en Optimist. Aho-ra, me gustaría volver al equipo de regatas, partici-pando en un barco doble, como el 420.

Marc Rodríguez (13 años)Empecé a navegar el ve-rano pasado. Me gustaría navegar en Láser, seguir aprendiendo y mejorar mi técnica. He conseguido ha -cer la regata del Farragut Chico de este año.

Nando Sebastián (10 años)Llevo 3 veranos en los cur-sillos, pero este año me he incorporado a las activida-des de invierno. Me gusta-ría pasar a la clase Europa. Mi objetivo es participar en regatas con los grandes.

Pere Ponsetí(10 años)Empecé con 8 años. Mi ob-jetivo es clasificarme en la Copa Federación para ir al Campeonato de España. Este año he quedado pri-mero en el grupo C en dis-tintas regatas.

Lluís Mesquida (28 años)Empecé a los 8 años. He navegado en Optimist y Snipe, participando en campeonatos autonó-micos y nacionales y ganando dos Farraguts en Snipe. Compagino la actividad de regatista con la de monitor. Navego en la clase Platu 25. Este año se han incorporado bastantes niños, lo que nos llena de ilusión.

Addelaisy Rodríguez (35 años)Entreno a la flota de Láser y participo en regatas de crucero. Empecé a navegar a los 8 años. Con-quisté dos campeonatos nacionales de la clase Finn en mi país. Ganamos el Campeonato de Es-paña de la clase First Class. Estoy contento con el apoyo del club. Nuestro objetivo es que el CNC vuelva a estar entre la élite de la vela.


Escuela de Vela

Álex Triay (16 años)Llevo navegando en Optimist desde los 10 años. Actualmente, soy regatis-ta de la clase Láser 4.7 y Radial. Mi ob-jetivo es clasificarme para los Island Games de 2011 y para el Campeonato Nacional. Desde que me lo tomo más en serio, he progresado más.

Marc de Moner (16 años)Empecé a navegar en Optimist en un curso de verano, pero en realidad no tuve tiempo de competir en esa clase porque, debido a mi edad, debía pasar-me a Láser. Ahora navego en Láser 4.7 y Radial. Me gusta aprender y mejorar.

Biel Massanet(24 años)He navegado en la clase Optimist du-rante algunos años y, en la actualidad, participo en Láser Radial. Me gusta el deporte y mantenerme en forma y, también, contribuir a la formación del equipo de regatas y ayudar a los más jóvenes.

Bernat Pons (15 años)He navegado en Optimist y ahora me he pasado al Láser. No me decidí por las regatas y competiciones hasta mucho después de haber empezado. Ahora me dedico a aprender y diver-tirme. Este año he empezado con el Láser, tanto en 4.7 como en Radial.

Josep Torres(16 años)Navego en Láser. Quiero quedar bien en el Campeonato de España y ganar el de Baleares. He sido campeón de Menorca de Optimist (2008) y Láser 4.7 (2010). Me he clasificado con el equipo balear para el Campeonato Nacional, en Optimist y Láser 4.7.

René Velázquez(47 años)Empecé a los 9 años. También he na-vegado en Cadete y Láser. En Cuba gané el Campeonato Nacional. Estoy navegando en Láser Radial y Stan-dard. Mi objetivo actual es mante-nerme en forma practicando la vela y clasificarme para los Juegos IGA.

Láser


Submarinisme

La secció d’Activitats Subaquàtiques del Club Nàutic Ciutadella ha con-

tinuat tot l’any amb les seves habituals sortides ‒tres a la setmana-, una activitat que estira un gran nombre de socis. Les estadístiques parlen per si soles.

A tall d’anècdota, entre el 26 de set-embre del 2009 i el 27 de novembre de 2010, s’han dut a terme un total de 76 immersions.

El temps mitjà per immersió ha estat de 39 minuts, i la fondària mitjana de les immersions, de 33 metres. Durant totes aquestes immersions, s’han fet servir un total d’1.695.000 litres d’aire. Gairebé la meitat de les immersions (49%) s’han fet en aigües de la badia de Ciutadella; un 32% a la zona nord; un 14% a la part sud; i un 7% al canal. De les 76 immer-sions realitzades, 7 tenen que veure amb l’arqueologia submarina (9%).

Els bucejadors de nivell 1-2 estrelles han fet un 55% de les immersions, men-tre que la resta (45%) corresponen a bu-cejadors de nivell 3-4 estrelles.

Sumant fil per randa el temps invertit en les diferents submersions, el resultat és de 360 hores, o el que és el mateix, 15 dies, ó 21.589 minuts. Dades que expli-quen de manera clara l’atractiu creixent del que gaudeixen les activitats suba-quàtiques.

Els nous aficionats al submarinisme que s’han animat a submergirse davall la mar han pogut gaudir d’immersions adaptades al seu nivell. Han comptat, per això, amb la col·laboració valuosa de Miquel Cortès, que els ha guiat en les seves primeres experiències en el món submarí.

El club ha realitzat, a més, durant el 2010 dues col·laboracions amb l’Institut d’Educació Secundària Josep Maria Qua-drado de Ciutadella.

A principis de gener, la secció de sub-marinisme del club celebrarà una reunió per tal de planificar les actuacions que es duran a terme al llarg del 2011.

El club, present a l’Open Fotosub 2010

Les immersions han centrat bona part de l’atenció de la secció

d’Activitats Subaquàtiques del club durant l’any que ara acaba. Al marge d’això, Ciutadella acollí el proppas-sat 29 de maig la tercera prova del Campionat de Menorca de fotografia subaquàtica Open Fotosub 2010, que ha organitzat enguany el Club Nàutic Villacarlos.

La primera prova es va celebrar l’1 de maig passat a Cala Viola, a la zona de Cavalleria, i la segona, el 22 del mateix mes, a la Reserva Marina de la costa nord, a Fornells.

Els representants del Club Nàu-tic Ciutadella han tingut una actua-ció destacada en aquest campionat. D’aquesta manera, mentre Manolo Mora i Bep Román van quedar clas-sificats en segona posició, Germán Cuevas i Borja Moll ocuparen el cin-què lloc.

Quinze diesIot? J ’#igua

Estirada. Les immersions atreuen cada any més gent. Enguany s’han fet un total de 76 immersions, la qual cosa parla de l’atractiu d’aquest esport.

Entre setembre de 2009 i novembre de 2010 s’han fet 76 immersions


CURSETS DE SUBMARINISMED’1 I 2 ESTRELLES

Entre el maig i juny es va celebrar a les instal·lacions del Club Nàutic Ciutade-lla el curset de submarinisme d’1 estrella, impartit per Miquel Casasnovas. Al curs, hi van assistir un total de 9 alumnes, que van obtenir la titolació FEDAS Bucejador, que els permet bucejar a una profunditat de fins a 20 metres. Aquests nous buce-jadors formaran part, a partir d’ara, de la secció d’Escafandrisme del CNC.

No ha estat, ni de bon tros, l’única ac-tivitat d’aquest tipus que ha organitzat enguany el club, que ha iniciat també un curset de submarinisme de 2 estrelles. S’hi han inscrit 5 participants.

S’han programat, a més, altres activi-tats, com un curs d’utilització del sistema DAN per accidents de buceig, impartit per l’instructor Miquel Casasnovas.

CURSOS PER AL 2011Dins el 2011, hi ha previstos, final-

ment, dos cursos de buceig profund adreçats a monitors i a bucejadors de nivell dues estrelles.

La Secció d’Activitats Subaquàtiques del club va programar una sortida de buceig a Cabrera, l’illa deshabitada més gran

de la Mediterrània, amb una superfície de 1.115 hectàrees i un perímetre de costa de 38,3 kilòmetres. Hi van participar quatre socis. Des del CNC es va organitzar tot el relatiu als passatges, el vaixell, i l’estada a l’arxipèlag, i va posar a disposició dels socis la furgoneta de l’entitat. Els participants van fer un total de dues immersions submarines. L’estada va ser un èxit gràcies, en bona part, al treball de Bep Capó. De ben segur que els socis que han tingut la sort de gaudir d’aquesta sortida no oblidaran fàcilment l’experiència.

Nous bucejadors per al club. La Secció d’Escafandrisme del CNC compta des d’enguany amb 9 membres més,després d’haver obtingut la titolació FEDAS Bucejador d’1 estrella, gràcies als cursets que s’organitzen al club.

Sortida

Cursos EL 2010 S’HAN ORGANITZAT CURSETSde submarinisme d’1 i 2 estrelles,

a més d’un curs d’utilització del sistema DAN per accidents de buceig

# CaKera

)e LMceig


El Club Nàutic Ciutadella i l’associació Amics del Museu de Menorca signa-

ren la primavera passada un conveni que compromet a les dues parts a fer feina conjuntament per tal d’elaborar la Carta Arqueològica Submarina del terme de Ciutadella. L’acord ha estat possible ar-ran del contacte establert entre el club i l’arqueòleg Octavi Pons, membre de la Secció d’Arqueologia Submarina de l’en-titat sense ànim de lucre que presideix l’exconseller de Cultura i Educació, Ma-teu Martínez. Pons participà com a con-vidat a les vuitenes Jornades d’Investiga-ció Històrica de Menorca, que organitzà la Societat Històrico Arqueològica Martí Bella (SHA). Gràcies a les gestions dutes a terme pel Club Nàutic, els socis del CNC que ho van desitjar van poder assistir de manera gratuïta a la ponència.

El contacte amb Octavi Pons va ser, en tot cas, el punt de partida per a la materialització d’aquest acord. En vir-tut d’aquest conveni, l’entitat esportiva aportarà tot el material necessari i es farà càrrec de la part tècnica i de planificació

de les sortides, mentre que l’associació lligada al camp museístic i de conser-vació del patrimoni artístic s’ocuparà de totes les qüestions burocràtiques i admi-nistratives, a més de l’elaboració de les diferents fitxes tècniques.

SORTIDESPer dur a terme el projecte s’han tri-

at una vintenta de punts de la costa de Ciutadella. Des del mes de març, s’han fet diferents sortides, a raó d’una cada mes. Les immersions s’han dut a terme a ses Fontanelles, Cales Morts, Na Perpi-nyà de Fora, sa Falconera, Cala en Forcat, Cap de Banyos i Calespiques. A les zones de sa Falconera i Perpinyà s’han trobat àncores de ferro dels segles XVII i XVIII, mentre que a Cala en Forcat s’ha pogut confirmar que encara romanen en el seu fons les restes d’un vaixell romà del segle III que transportava àmfores d’oli i vi.

Els socis del CNC que s’han implicat en el projecte duen a terme la tasca de recollida de dades per emplenar les fit-xes, que després s’envien al Consell in-

sular. La feina consisteix a informar del material trobat i documentar-lo fotogrà-ficament.

Segons explicà el vocal de la Secció de Submarinisme del club, Ignasi Gonya-lons, a cada immersió participen entre vuit i deu persones. Cada operació no es pot perllongar més enllà dels 40 minuts. Les sortides, que continuran al llarg del 2011, es fan el segon dissabte de cada mes.

Durant la presentació del conveni, el president dels Amics del Museu de Me-norca, Mateu Martínez, va posar èmfasi en la necessitat de generar “sinergies” que permetin avançar en el coneixe-ment del fons marí de Menorca, ja que ‒afegí- els principals beneficiats no se-ran les dues entitat que col·laboren en el projecte, sinó “tota la societat menor-quina”.

Per part seva, el president del Club Nàutic, Bartolomé Carrasco, va expressar el seu desig que aquesta sigui només la primera de moltes col·laboracions entre les dues entitats en un futur.

ArqueologiaEL CNC I ELS AMICS DEL MUSEU DE MENORCA participen activament en l’elaboració de la Carta Arqueològica Submarina de Ciutadella

Una tasca important L’elaboració de la Carta Arqueològica Submarina del terme de Ciutadella permetrà conèixer amb detall el fons marí de la costa de ponent.

IubNa3ina

Submarinisme

FOTO: www.adventurefeeling.com

C/Industrials, 23 - POICI - CIUTADELLA DE MENORCA

Tel.:971 385 435 / Fax:971 484 435 / [email protected]

Víctor Casasnovas S.L.

Parquets• Disseny per ordinador• i fabricació de cuines• Vestidors• Banys• Fusteria en general• Alumini• Pintura i lacat fusteria•


Pesca recreativa

Álvaro Marquès s’ha proclamat per tercera temporada consecutiva Pes -

cador de s’Any en imposar-se en la dar-rera prova de la Lliga de Pesca Recreati-va a Tóbal Torres, que fins llavors havia comandat la classificació. Després d’una renyida temporada amb set campionats disputats, el pescador supera en la pun-tuació final total a Torres, de qui cal des-tacar la seva actuació al llarg de tota la temporada. Mentre Álvaro Marquès obté 1.230 punts, Tóbal Torres, el segon clas-sificat, n’aconsegueix 1.205. La diferèn-cia entre tots dos, de tan sols 25 punts, demostra la gran rivalitat i la renyina que hi ha hagut en cada prova. El tercer lloc del campionat és per a Mariano Pons, que ha sumat 985 punts.

No és el primer cop que el guanya-dor, Álvaro Marquès, s’embutxaca el títol en l’última prova. Això és tot just el que va passar el 2009, quan el pescador ciu-tadellenc va avançar en l’última sortida al seu màxim rival, José Corrales, qui ha-via estat, fins al darrer moment, al capda-vant de la classificació.

)e P1sc? O1creativP 2010ÁLVARO MARQUÈS es proclama Pescador de s’AnyPER TERCERA TEMPORADA CONSECUTIVA

AgraïmentCom a responsables de la Secció de Pesca del Club Nàutic Ciutadella, un cop conclosa la tem-porada volem aprofitar aquesta publicació per agrair a cadascun dels pescadors, patrocinadors, socis i amics la seva participació i l’entusiasme que han demostrat al llarg de tot l’any. La tasca de totes aquestes persones ha estat clau perquè les activitats que s’han portat a terme s’hagin desenvolupat de la millor manera possible. La il·lusió i l’afany de tots els membres de la secció han fet possible que la pesca recreativa es trobi avui en un moment d’auge quant al nombre de participants i d’activitats. Per això, des d’aquí, volem fer arribar a tots els nostre agraïment. Pel que fa als resultats esportius, des d’aquí volem felicitar especialment al Pescador de s’Any 2010, Álvaro Marquès, i a tots aquells pescadors que han obtingut trofeus en les diverses proves disputades.

V Campionat

Rivalitat. La gran rivalitat entre els competidors, en els primers llocs, ha fet que creixi l’interès del campionat.

Satisfacció. Dolfo León i Bep Capó responsables de la Secció de Pesca.

TÓBAL TORRESsegon classificat

1.205 punts

ÁLVARO MARQUÈSprimer classificat

1.230 punts

La diferència entre els dos primers (25 punts),

demostra la renyina que hi ha hagut en cada prova


Tot i un complicat inici de temporada per mor dels forts vents i les pluges

intenses, que van obligar a ajornar les primeres proves de l’any, les activitats programades durant el 2010 s’han por-tat a terme amb èxit. Alhora, demostren novament el prestigi i la popularitat de què gaudeix la Secció de Pesca Recreati-va, que el CNC manté i intenta augmen-tar any rere any.

De forma paral·lela al concurs, s’han programat tot un seguit d’activitats in-teressants, com ara el col·loqui sobre la tècnica de pesca des de les embar-cacions fondejades, que va tenir com a protagonista a Miquel Martínez.

EL CAMPIONAT DE CALAMARSEl Campionat de calamars encetà els

concursos de la temporada. El mal temps va deslluir la competició, fins al punt que només es va poder realitzar una de les dues proves que hi havia programades.

EL CAMPIONAT DE SERRANSQuant als campionats de pesca, cal

fer un esment especial al Campionat de serrans, que enguany ha celebrat la quarentena edició. Amb motiu d’aquest aniversari, el concurs va concloure amb una fregida que va fer les delícies de tots els presents. Després, a la nit, es va cele-brar un sopar amb lliurament de trofeus als guanyadors. El triomfador d’aquest campionat va ser Tóbal Torres, que pes-cà un total de 17,985 kilos i que va captu-

rar també la peça de major tamany, una mòllera de 1,40 kilos.

Després del Campionat de serrans, es va celebrar el de Pesca d’Altura. 18 embarcacions van participar en les sor-tides realitzades, prova clara de l’interès que desperta aquesta modalitat, tot i les restriccions de la nova Llei de Pesca a les Illes. La classificació definitiva va que-dar encapçalada per l’embarcació Lusa Primera, de Miguel Moll. Per tal de do-nar les mateixes oportunitats a tots els pescadors que participaren en la Lliga, es va decidir que aquest campionat no seria puntuable per al títol de Pescador de s’Any.

RAORSEntrant el mes de setembre, un total de 18 embarcacions es van fer a la mar en cerca dels tan preuats raors, un dels peixos insígnia de les Illes. El campionat, que ha viscut enguany una nova edició, reuní els pescadors del club. El concurs d’aquesta temporada es recordarà per la talla considerable de les captures. El triomf va ser per a l’embarcació Spigo-la, d’Álvaro Marquès i José Vega, que va guanyar les dues proves programades, obtenint la major puntuació pel que fa al pes total de les captures i al tamany de les peces.

LLAMPUGUESUn cop s’ha donat per acabat l’estiu, és temps de llampugues..., i del Campionat de currican. Els pescadors que van pren-dre part en les dues proves van gaudir d’una climatologia ideal. La pesada de les captures va servir d’excusa, un any més, per palesar l’ambient de compan-yerisme que regna entre els pescadors i els simpatitzants que es van acostar fins a les instal·lacions del club per seguir-la de prop. La pesada va concloure amb una barbacoa.

UNA TEMPORADA exitosa que fa crèixer la popularitat de la pesca


Pesca recreativa

El 16 d’octubre començà la quarta edició del Campionat d’espècies, en el qual els pescadors han de pescar les espè-cies per parelles per tal de puntuar. Amb una participació que va doblar la de la passada edició, el primer lloc va ser per a l’embarcació “Trescadora IV”, de Toni i José Luis Sintes Olives, que van pescar un total d’onze parelles i 2,090 kilos. La segona embarcació classificada fou “Marlin”, de Tóbal Torres i Mariano Pons, i la tercera, “Capritxet”, de Pedro Pons i Toni Camps.

LA PESCA AMB CANYA TANCA UN ANY DE COMPETICIÓEl primer Campionat de pesca amb canya, organitzat pel

Club Nàutic Ciutadella, va servir per tancar la temporada de competicions. Es tracta d’un campionat obert, en què podien inscriure’s tots els pescadors que ho desitgessin. Va consistir en una sola prova, que va ser tot un èxit tant pel que fa al número de participants com a les captures. El primer classificat fou Ra-fel Capella, qui aconseguí reunir un pes total de 4,769 kilos.

La decisió d’incloure aquest campionat dins el calendari de competicions de la Lliga s’ha pres atenent a dos motius: el pri-mer, que el club disposa de molts bons practicants; i el segon, la voluntat del CNC que aquest esdeveniment servesqui de cri-da i d’incentiu per esperonar a futurs nous esportistes.


Ambient festiu. Les torrades i barbacoes s’han convertit en un excel·lent complement de les competicions celebrades. Després d’una bona pesca, què millor que poder-ho celebrar compartint els peixos capturats.

Una de les principals preocupacions dels directius de Pesca Recreativa ha

estat atreure més gent a les proves i crear caliu social. Un bon camí per aconseguir-ho són les barbacoes. La primera, una

torrada de sobrassada, arribà després de la suspensió de la segona prova del Cam-pionat de calamars. El Dissabte des Be al migdia es féu una nova trobada, aquest cop per fer una festiva fritada de serrans.

També després del Campionat de curri-can es decidí organitzar una barbacoa. Els àpats sempre són un bon vehicle de socialització i un bon camí per atreure nous amics al club.

+, ‘QR SaTiu’Barbacoes i fregides


Gerardo Pons, del Club Nàutic Villa-carlos, ha estat el guanyador del

Campionat individual de Menorca de pesca submarina, després de sumar 52.019 punts, un cop disputades les tres proves previstes al calendari. En segon lloc, ha quedat el conegut campió del Club Nàutic Ciutadella, el profundista David Esquivel, amb 38.933 punts, i, en tercera posició, Óscar Pons, del CN Villa-carlos, amb 39.397 punts. Cal destacar el bon paper en el campionat de Joan Mar-quès, del Club Nàutic Ciutadella, que ha quedat cinquè a la general.

L’altre gran esportista del CNC, Quico Camps, no va tenir la mateixa sort. Des-prés d’haverse preparat a consciència durant els dies anteriors a la celebració de la darrera prova, que havia de discór-rer en un principi entre Punta Nati i Cala en Carbó, els canvis de darrera hora, que van obligar a celebrar la competició dins la badia de Ciutadella, van acabar jugant en contra seva. Al final, ho va pagar, en no poder reconèixer la zona, i va caure fins el desè lloc de la general.

L’edició d’enguany del Campionat de Menorca individual de pesca submarina s’ha caracteritzat, en tot cas, per la forta rivalitat demostrada pels 18 pescasub’s de l’illa al llarg de la competició.

La primera prova es va disputar el proppassat 13 de març, sota l’organitza-ció del Club Nàutic Ciutadella. La com-petició, que va reunir els tres coneguts esportistes menorquins d’elit ‒Joan Mar-quès, Quico Camps i David Esquivel-, es va desenvolupar entre el Far d’Artrutx i Punta de na Gall.

Després d’una jornada de pesca de cinc hores, el triomf va ser per a Joan Marquès, del CNC, amb 23.991 punts i 24 peces capturades. Marquès encapçalava, d’aquesta manera, provisionalment la

GERARDO PONS, del CN Villacarlos,campió de Menorca; DAVID ESQUIVEL, del CNC, segon

)e P1sc?SMbNa3inaCampionatde Menorca

L’edició d’enguany s’ha caracteritzat per la forta rivalitat demostrada pels 18 pescasub’s de l’illa

Pesca submarina


classificació en les modalitats d’individu-al, major nombre de peces i major nom-bre d’espècies. En segon lloc, després de protagonitzar una gran prova, va quedar Quico Camps, del mateix club, que va capturar la peça més grossa del campi-onat: una llissa de 1,830 kilos. El tercer lloc va ser per a Gerardo Pons, del CN Villacarlos, amb 23.884 punts i 23 peces, i el quart, per al seu company de club, Óscar Zamorano, amb 20.287 punts i 22 peces. David Esquivel (CNC) fou cinquè, en aquesta primera prova, en la qual van fer el seu debut quatre noves promeses de la pedrera del Club Nàutic Ciutadella, com són Manuel Salord, Toni Bosch, Xa-vier Villalonga i Gabriel de Olivar.

En acabar el pesatge de la competi-ció, el comissari de la prova, David Bosch, va lliurar totes les captures a la Residèn-cia Geriàtrica Municipal de Ciutadella. Tot seguit, l’organització convidà tots els participants i acompanyants a una bar-bacoa a les instal·lacions del club.

Gerard Pons s’imposaria a la segona prova, després de sumar altres 20.430 punts. En segon lloc, quedaria Óscar Pons, amb 16.425 i el major nombre de peces capturades (18), mentre que el tercer seria Joan Cardona, amb 15.400 punts. Gerard Pons, del CN Villacarlos, tingué un paper clarament protagonista a la prova, després d’haver aconseguit capturar la peça de major tamany: un mer de 2,890 kilos

La tercera i última prova del cam-pionat es celebrà el 10 d’abril. Una altra vegada, l’organització va anar a càrrec del Club Nàutic Ciutadella. La prova s’ha-via de celebrar inicialment a la zona de tramontana del terme municipal, però per mor de la forta tramontanada, es va haver de traslladar a les aigües de la ba-dia de Ciutadella, entre el Cap de Banyos i Punta d’en Quintana. La victòria seria aquest cop per a David Esquivel, del CNC, amb dotze peces i 15.278 punts, seguit per Jesús Cardona (11.267) i Joan Marquès (11.117). La totalitat de les captures es van lliurar, un cop més, a la Residència Geriàtrica. Tot seguit, el CNC, amb el seu president, Bartolomé Carras-co, al capdavant, i els organitzadors del campionat, Quico Camps i Nel Sastre, van dur a terme la cerimònia d’entrega de trofeus, tot convidant els participants i acompanyants a una barbacoa a les de-pendències del club.

Els eivissencs Óscar Cervantes, Mi-guel A. Riera i Antonio de la Fuente

van ser els guanyadors del Campionat de Balears de pesca submarina per equips, que aplegà diferents clubs de les Illes, sota l’organització del Club Náutico Villacarlos.

La zona escollida per a les proves va ser la que s’estén entre Punta de na Gall i Punta d’Atàlix. El campionat va comp-tar amb la participació dels 16 millors equips de Balears. La competició reu-nia la major part dels millors pescadors nacionals de nivell internacional, per mor de l’altíssim nivell que ha asso-lit aquesta disciplina arreu de les Illes. Prova d’això és que alguns d’aquests

esportistes formen part de la selecció espanyola per participar en el Mundial.

Un any més, l’equip que ha repre-sentat al Club Nàutic Ciutadella ha estat el “Txell-sub team”, format per Quico Camps, Manuel Salord i Xavier Villalonga, que va obtenir un meritori vuitè lloc a la classificació general.

El triomf final va ser per a “S’embar-cador”, que conquerí d’aquesta mane-ra el títol per tercer any consecutiu. El subcampionat fou per a l’equip mallor-quí de l’”Isurus”, mentre que el tercer lloc a la general definitiva va ser per a l’equip menorquí del Club Náutico Vi-llacarlos integrat per Gerard Pons, Car-los Pérez i Carlos Rivero.

‘S’EMBARCADOR’ GUANYA per tercer any consecutiu el Campionat de Balears d’equips per clubs

La competició va reunir tres dels esportistes menorquins d’elit:

David Esquivel, Joan Marquès i Quico Camps

Classificació. A la pàgina de l’esquerra, a dalt, el guan-yador del Campionat de Menorca individual, Gerardo Pons, del CN Villacarlos. Per davall d’ell, a la dreta, el

profundista del CNC, David Esquivel, segon classificat. Al seu costat (esquerra), el seu company de club, Joan Marquès, que fou cinquè. Al costat d’aquestes línies, a

la dreta, Quico Camps, desè a la general.


Història

El naufragio del buque francés Géné-ral Chanzy en las inmediaciones de

Punta Nati en febrero de 1910 consti-tuye, sin duda, además de la mayor ca-tástrofe humana por accidente ocurrida en Menorca, un verdadero trauma para una población, Ciutadella, en cuya me-moria han perdurado durante décadas las terribles imágenes y los horrorosos relatos sobre el trágico destino de 156 de los 157 ocupantes del Chanzy.

Pero, ¿qué factores desencadena-ron el fatal último trayecto del transat-lántico francés? La celebración en 2010 de una edición conmemorativa de las Jornadas de Investigación Histórica de Menorca ha supuesto un avance muy importante, cien años después, en la in-vestigación de los hechos y en la desmi-tificación del controvertido destino del célebre único superviviente y testigo, Marcel Bodez.

Tanto los investigadores franceses Pierre Echinard y Jean-Jacques Jordi, como el menorquín Alfonso Buena-ventura, coinciden en aspectos deter-minantes que explican las razones del naufragio, basándose principalmente en el relato secreto del comandante Heit, oficial de la misma Compagnie Générale Transatlantique, y presentado por prime-ra vez en las jornadas organizadas por la SHA Martí i Bella. Heit, quien realizó poco después del suceso el mismo trayecto del Chanzy a modo de reconstrucción de los hechos y en parecidas condicio-

nes atmosféricas, concluye que el malo-grado buque podría haber sufrido una importante deriva, difícil de contrarres-tar, producida por fortísimas corrientes causadas por el temporal, que junto a la falta de visibilidad y a la inexistencia de faro alguno en la zona -la construcción de Faro Nati es una consecuencia de la catástrofe del Chanzy-, provocan que a toda máquina, el barco se estrelle irre-misiblemente contra los acantilados del Codolar de sa Torrenova.

Esta versión del suceso vendría ava-lada por las declaraciones del capitán Size, del buque La Marsa, y que esa mis-ma noche realizaba el trayecto inverso al del Chanzy. Size explica como el te-rrible temporal le obligó a variar el rum-bo previsto en principio hasta Marsella y dirigirse buscando refugio a Mataró, aunque su destino final, con el que no contaba, fuera Sant Feliu de Guíxols, a causa de los 14 grados de deriva a ba-bor que habría sufrido el La Marsa en lugar de los 7 grados que había calcu-

EL NAUFRAGIO del Chanzy es la mayor catástrofe humana por accidente de Menorca

ALBERTO COLL ARREDONDOPresidente de la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella

«Transatlantique Général-Chanzyéchoué Nord Minorque, tout perdu,équipage et navire, un seul passager sauvé»** Primer telegrama recibido en Marsella a las 5 de la tarde del día 11 de febrero de 1910.

Buque-correo.El trasatlántico Général Chanzy, de 2.920 toneladas y 110 metros de eslora, zarpando de Marsella


lado su comandante, quien confiesa no haberse dado cuenta de este hecho, a causa, dice, de una corriente absoluta-mente fuera de lo normal.

El informe de Heit concluye, en co-incidencia con Buenaventura, que la localización del cadáver del experimen-tado capitán Bruno Cayol a varias millas del lugar del naufragio demostraría que las olas habrían barrido el puente, por lo que el buque se habría estrellado sin tripulación al mando. Este extremo con-firmaría el testimonio del superviviente Bodez, quien había relatado que instan-tes antes de la colisión no había nadie al mando del Général Chanzy. Cabe men-cionar como el relato de Heit, al igual que han aportado estudios recientes, niega que en el Chanzy se produjeran explosiones, atribuyendo a la brutal co-lisión un fenomenal estruendo que en esos momentos habría confundido, ló-gicamente, a Bodez.

Precisamente, sobre el destino de Bodez han surgido durante la última centuria infinidad de versiones. Desde una muerte prematura producida por la locura consecuente a su vivencia, pasando por su presunto regreso años después a Menorca; su muerte a causa de la Gran Guerra del 14, e incluso el

retorno de sus hijos a Menorca. Nada más lejos de la realidad. Un riguroso estudio del doctor Jean-Jacques Jordi arroja toda la luz sobre la vida de Marcel Henry Emile Bodez con posterioridad al naufragio. Tras éste, nuestro prota-gonista se habría convertido en lo que hoy denominaríamos un personaje mediático. Reclamado por medios de

comunicación de medio mundo, la fil-mación de una entrevista a Bodez sería proyectada en todos los cines franceses de la época. Pero al poco tiempo, Bodez se convierte de nuevo en un anónimo funcionario de aduanas, ostentando su mayor cargo en 1937, sorprendente-mente en Argelia, a donde habría arri-bado desde Marsella, realizando así, y con un bajel de la misma compañía, el mismo trayecto que 27 años antes se vería truncado de la forma que cono-cemos.

Bodez no tuvo descendencia de ninguno de sus dos matrimonios. El 15 de febrero de 1978, hace relativamen-te muy poco tiempo, moriría en Neuf-château a los 92 años de edad en el más absoluto anonimato. El que fuera único superviviente, casi 70 años antes, en la madrugada del 10 de febrero de 1910, se convertía en testigo directo de la zozobra del buque Général Chanzy, de 2.920 toneladas y 110 metros de eslora, con 87 tripulantes y 70 pasajeros, que cubría la línea Marsella-Argel y que se estrellaba a causa del terrible temporal contra los escarpados acantilados de la costa norte de Menorca, a cuatro millas de Ciutadella. Nunca aclararía las con-tradicciones en las que incurrió en sus sucesivas declaraciones posteriores al desastre, quizá porque ni él mismo su-piera exactamente lo que sucedió.

MARCEL BODEZ, ÚNICO TESTIGO Y SUPERVIVIENTE DE LA TRAGEDIASobre estas líneas, Marcel Bodez, en el centro de la imagen, recibido como un auténtico héroe en Marsella. En la fotogra-fía inferior, impresionante estampa del entierro de las víctimas, que pudieron ser repatriadas a Marsella.


Retrospectiva

Si l’any passat ens vam servir de l’arxiu personal de Jesús de Olives per re-

produir fotografies antigues de Ciutade-lla, enguany hem recorregut a la pàgina de facebook “Fotos antiguas de Menor-ca”, creada per Antoni Juaneda Cabrisas, per continuar oferint-vos imatges que han passat a la història de la nostra ciutat i que tenen la mar com a protagonista. En aquestes pàgines, podem veure, per exemple, com era el vaixell “Algeciras”, que cobria la línia marítima entre els ports de Ciutadella i Alcúdia; la presèn-cia dels torpediners francesos que es van desplaçar a l’illa a començament de

1910, arran del naufragi del vaixell tran-satlàntic Général Chanzy; l’entrada del vaixell de línia ‘Ciudadela’ al port, en una imatge presa durant la Segona Guerra Mundial; l’estampa d’un vaixell de con-traban encallat a la seca de Na Caragol, davant Punta Prima; els primers snipes, construïts en llenya, navegant en aigües de Cala Blanca, alguns anys abans de l’explosió del turisme; l’efecte devasta-dor d’un delobí, anegant completament el Pla de Sant Joan; o diferents vistes ge-nerals, i fins i tot, una aèria, del port de Ciutadella, preses en diferents èpoques del segle passat.

Les imatges que incloïm en aquesta sec ció satisfaran, de ben segur, la curiosi-tat de molts ciutadellencs que han viscut aquestes èpoques i interessaran, també, els més joves que poden conèixer, així, com era fa uns anys la nostra illa.

IMATGES DEL FACEBOOK La pàgina “Fotos antiguas de Menorca”, creada per Antoni Juaneda, ens serveix per fer una ullada al nostre passat. fotogrà<cArxiu

Encallat. En la imatge, un vaixell de contrabandistes, després de quedar encallat a la seca de Na Caragol, davant Punta Prima (Sant Lluís). L’embarcació va quedar inclinada en un angle de gairebé 45 graus.

Torpediners. Febrer de 1910. Torpediners francesos arriben a Ciutadella després del naufragi del transatlàntic Général Chanzy, al codolar de sa Torrenova.

Baixamar. Una imatge antiga de la baixada de la costa de Marina. A la

fotografia, podem veure una embarcació de dos pals

amarrada al moll.

Panoràmica. El port de Ciutadella ha viscut diferents èpoques al llarg de la seva història, sense que la ciutat hagi

perdut mai la seva vocació marinera.

Segona Guerra Mundial. El vaixell ‘Ciudadela’ entra

al port de Ciutadella en una imatge presa durant el conflicte bèl·lic que va

assolar Europa entre els anys 1939 i 1945.

Dilobí. Impressionant imatge del Pla de Sant Joan completament cobert d’aigua per mor d’un dilobí, un fenòmen que s’ha produït en diferents ocasions a Ciutadella.

Imatge àerea. Preciosa vista general de Ciuta-della des de l’aire, agafada l’any 1968. Podem veure, abaix, a la dreta, l’Hotel Eleycon, que ha estat esbucat fa poc per fer pisos.

‘Algeciras’. El vaixell de passat-gers ‘Algeciras’, que cobria el trajecte Ciutadella-Alcúdia, en una imatge en color presa després de l’ampliació de l’interior del port. Les dues moto-velers anaven i venien de Barcelona amb mercaderies.

Cala Blanca. En aquesta interessant fotografia de la Menorca preturística, podem veure, en un segon pla, dos snipes navegant a la platja de Cala Blanca.

Sortint cap a Mallorca. El vaixell ‘Algeciras’ surt del port de

Ciutadella en direcció a Mallorca, en una fotografia presa des del

Castell de Sant Nicolau.

Vista. Un port molt diferent a l’actual, en aquesta imatge de les primeres dècades del segle passat. A la fotografia, feta des del mirador de l’Ajuntament, es distingeixen, al

fons, les primeres cases de la colònia de sa Farola.


Meteorologia

A la mar hi ha fenòmens físics que a vegades poden preocupar, amb mo-

tiu, als aficionats a la navegació. Comen-tarem aquí alguns aspectes de les ones i de la rissaga.

Es recorden per la seva intensitat les rissagues de 21 de juny de 1984 i 15 de juny de 2006.

Justament abans d’aquesta darrera rissaga grossa, a l’IES Josep Maria Quadra-do ja havíem començat a preparar un apa-rell per estudiar les ones amb l’objectiu de presentar-lo a la Fira de la Ciència de Mallorca de 2006, i que vàrem completar i millorar per a la Fira de la Ciència de Me-norca de 2007, on varem poder reproduir el fenòmen de la rissaga.

Per experimentar amb les ones de la mar, el professor Damià Camps Sampol de Palós, cap del departament de Tec-nologia, va construir un canal d’aigua de 2 metres de llarg i 15 cm d’ample amb dues pales accionades per motor de corrent continua regulable, que pot fer oscil·lacions de 0,15 vibracions per se-gon (les més lentes) fins a 3 vibracions per segon (les més ràpides).

En les ones, l’aigua no avança sinó que fa oscil·lacions circulars. El movi-ment de les partícules minva amb la pro-funditat. Pràcticament arriben fins a una profunditat igual a la meitat de la longi-tud de l’ona. Si l’ona arriba fins al fons, la velocitat depèn de la profunditat.

Les ones que es propaguen a la mar poden ser originades per causes diver-ses: el vent, el pas d’un vaixell, variacions en la pressió atmosfèrica, l’atracció gra-vitatòria de la Lluna i del Sol, moviments sísmics, etcètera. Quan alguna causa provoca una variació en el nivell de la mar, la gravetat fa que es propagui una ona (gravitatòria) a la mar. La velocitat de propagació d’aqueste ones és pràc-ticament independent de la longitud de les ones i de l’altura de les ones; depén, en canvi, de la gravetat de la Terra (g), i també de la profunditat (h).

A la Terra la gravetat val pràcticament 9,8 m/s2.

La longitud de les ones i la seva alça-da no afecten a la velocitat.

La profunditat és gairebé l’únic fac-tor important que afecta a la velocitat de propagació.

Per exemple, les ones d’un tsunami, quan van per una zona profunda del Pacífic de 4 kilòmetres de profunditat, se desplacen a una velocitat de 198 m/s (713 km/h). En canvi, les ones de la mar, quan entren dins un port allargat com el de Ciutadella, amb una profunditat de només 5 metres, van a una velocitat molt més lenta de només 7 m/s (25 km/h).

Dins el nostre canal, posam una pro-funditat de 0,20 metres i les ones que

Ones i rissaguesU- Vue Ens )iu 75 Wa%Rissaga de 15 de juny de 2006.

(FOTOS: Francisco Olives)

ANTONI LIZ (PROFESSOR DE FÍSICADEL IES JOSEP M. QUADRADO)

Foto del grup de Física de 2006-2007, amb els professors Damià Camps i Antoni Liz, que va anar a la Fira de Menorca


feim es propaguen a una velocitat de 1,4 m/s ( 5 km/h ).

Les ones que normalment trobam a la mar o al port són produïdes pel vent, però són de longitud petita i de període petit.

Quan les ones circulen dins un canal tancat per un o els dos extrems, es re-flecteixen i les ones que es reflecteixen fan interferència amb les ones que van arribant.

Aquesta interferència pot fer que les ones s’anul·lin o es reforcin segons les condicions (dimensions de les ones i del canal).

En un canal tancat pels dos extrems (com, per exemple, una banyera), les ones es reflecteixen als dos extrems i es poden produir ones que es mante-nen amb una bona alçada durant prou temps. La primera de les ones que vibren bé dins la banyera són les que tenen una longitud igual al doble de la llargària de la banyera.

En el cas d’un canal tancat per un ex-trem (com el port de Ciutadella), les ones que es reforcen tenen unes dimensions que equivalen a 4 vegades la llargària del port.

Les ones que provoquen la rissaga dins el port han de tenir una llargària (longitud d’ona = l) aproximada de 4400 m, i donat que la velocitat de les ones dins el port és d’uns 7 m/s, el seu pe-

ríode de vibració (T = / v) ha de ser de 628 s aproximadament (uns 10 minuts). Aquest ha de ser el temps que passa en-tre un nivell mínim de l’aigua al port i el següent, tant si la rissaga és grossa com si és petita.

El temps que passa entre el nivell mí-nim de la mar i el màxim és d’uns 5 mi-nuts. Per açò, quan la rissaga és grossa, l’arribada d’aigua és prou ràpida com per provocar importants destrosses (com molt bé sabem a Ciutadella).

Per produir-se la rissaga, han d’arribar a l’entrada del port ones largüíssimes però de petita alçada (poden ser només de centímetres). El període adequat al port és d’uns 10 minuts.

Sembla clar que aquestes petites oscil·lacions del nivell de la mar fora del port són produïdes en mar oberta per variacions de la pressió atmosfèrica que, quan augmenta bruscament, fa baixar lleugerament el nivell de la mar i provo-ca ones llargues.

En la nostra simulació, hem posat al final del canal un “port” de poca pro-funditat (5 cm), de 32 cm de llarg i 4 cm d’ample. En aquest port, la profunditat de la mar es 4 vegades menor, açò fa que

les ones que hi entren vagin a la meitat de velocitat (0,7 m/s). La longitud d’ona també es fa meitat.

Hem pogut comprovar que, quan hi arriben ones llargues (d’uns 86 cm) i de petita alçada, les ones que entren a l’interior del port es fan més curtes (d’uns 43 cm), pel canvi de velocitat, però de major alçada. Si el port té la llar-gària adequada (32 cm), es pot produir ressonància.

Hem comprovat que modificant la longitud del port es pot aturar la rissaga amb aquestes ones, però qualsevol port pot tenir ressonància; només es necessi-ta que arribin les ones adequades.

Segons la teoria que hem pogut comprovar les ones estacionàries que es reforcen dins tenen un ventre al fons

del port i un node (una oscil·lació molt petita) a la sortida. Per açò, la llargària del port ha de coincidir amb un quart d’ona (ona fonamental) o tres quarts (primer armònic). Hi ha rissaga amb una longitud d’11 cm, equivalent a un quart d’ona, i també amb 32 cm, equivalent a tres quarts d’ona.

Quan la llargària del port es fa igual a mitja longitud d’ona (20 ó 22 cm, per exemple) la rissaga s’atura.

El fenomen observat és ràpid, ja que és produeix amb una freqüència de gairebé 2 oscil·lacions per segon (1,61 hertz) i un període de gairebé mig segon (0,61s).

Veim, per tant, que el fenòmen de la rissaga depèn principalment de la profunditat del port que afecta a la ve-locitat de l’ona que entra, i de la llargària del port que fa possible o no les ones

estacionàries dins la badia. En canvi, l’amplada del port sembla només influir en la intensitat de l’amplificació.

També altres ports tenen les seves rissagues, tot i que normalment són més petites que la de Ciutadella.

El port de Maó també va tenir la seva ressonància el 27 de maig de 2003, en-cara que les ones que van entrar al port venien d’un terratrèmol a Algèria.

La Lluna provoca oscil·lacions a la mar, però són molt més lentes, amb un període de 12,5 hores (marees), i tam-bé a la Terra, on aquestes ones entren en ressonància i s’amplifiquen. És el que passa a la llarga badia de Fundy, al Canadà. Allà, el canal és molt llarg i les marees són molt grosses. Tenen, però, l’avantatge que són previsibles i, a més la vinguda de l’aigua no succeeix en 5 minuts, sinó en 6 hores. Diuen que la di-ferència entre el nivell alt i baix de la mar és d’uns 17 metres.

El fenòmen depèn de la profunditat i de la

llargària del port; l’amplada influeix en la

intensitat de l’amplificació

Canal d’ones

Esquema de la simulació amb rissaga i sense


Procés d’elaboracióPrimer de tot, es fan ben nets els calamars i se sepa-

ren els caps i les ales. Es pelen les cebes, les tomàtigues i els alls, i junta-

ment amb el julivert es pica en trossets ben petits, mi-llor a mà, encara que es pot fer amb una picadora. Pos-teriorment, s’hi afegeix un ou, es remena i es ben lliga amb una mica de pa rallat.

Després, agafam els calamars, els omplim d’aquesta picada i els punxam perquè no rebentin.

Per altra banda, posam una paella al foc i hi afegim uns 200 cl. d’oli i uns 150 grams de seu de porc. Pe-lam els monyacos i els trossejam en porcions grosses. Aquests trossos de monyaco els passam per aigua i els

posam dins suc de llimona, a fi de que no tornin negres. Posteriorment, els escurrim i els posam a fregir a la pae-lla. Una volta estan mig fets, els treim i els ficam dins una greixonera o un tià. Els posam en el fons i afegim els calamars damunt.

Hi posam una mica de sal damunt els calamars i hi espargim all i julivert picat i pebre dolç. També hi afe-gim uns 200 cl. de llet amb una miqueta de canyella.

Per últim, agafam l’oli i el seu de porc sobrant de quan vam fregir els monyacos i també els posam per damunt.

Ho posam tot al forn i després de 45 minuts ja tenim un exquisit plat molt propi d’aquesta època de l’any.

de Ca’s Quintu

Calamars ambmonyacos al forn

RECEPTA DE TEMPORADA

Ingredients per a4 persones1,5 Kg. de calamars1,5 Kg. de monyacos2 cebes tendres3 dents d’allUn ramellet de julivert2 tomàtigues de ferro1 ouPa rallatAll i julivert picatPebre dolç200 cl. de lletCanyella en pols200 cl. d’oli150 gr. de seu de porcMitja llimona en suc

S# O1ceXt?Gastronomia


N!vP Iecció #- SluBCAIACS

La secció de piragüisme ja és una realitat al clubQUATRE JOVES, D’ENTRE 12 I 14 ANYS, CONFORMEN L’EQUIP DE PALISTES DEL CNC

Durant els dos darrers anys, el Club Nàutic ha organitzat cursos d’estiu de caiac amb un important èxit de participació. Amb l’objectiu de promoure aquesta modali-tat i donar noves oportunitats als esportistes iniciats en aquesta especialitat, el club s’ha donat d’alta a la Federació Balear de Piragüisme i ha programat diversos cursos d’iniciació durant la resta de l’any.

El resultat d’aquest esforç ja es comença a veure i, a dia d’avui, el Club Nàutic Ciutadella ja disposa d’un equip propi en la disciplina de piragüisme.

L’equip de palistes del CNC està format per quatre joves d’entre 12 i 14 anys. Ells són Josep Torres Triay, Facundo Nahuel Rojo, Núria Pons Galmés i Antoni Camps Ortueta. Tots quatre es van iniciar en la modalitat del caiac durant els cursos d’estiu. L’entrenador és David Mascaró.

Els principals objectius del grup són, en primer lloc, passar-ho bé navegant, per-feccionar la disciplina i algun dia poder participar en campionats d’àmbit nacional. Enguany, tots quatre han format part de l’equip del Club Nàutic Ciutadella que ha participat en el Campionat de Mallorca. Atesa la seva poca experiència, van tenir una actuació ben destacable.

La secció de Piragüisme, a més dels cursos d’iniciació, organitza també excur-sions en caiac per la costa de Menorca. És una forma diferent de gaudir d’aquest esport dins l’àmbit no competitiu.

EL CAIACSe tracta d’una embarcació senzilla, lleugera, autònoma i versàtil. Qualse-vol persona, de qualsevol edat, pot gaudir de la navegació en caiac sense tenir-ne coneixements especials. La seva pràctica permet descobrir tot un món de racons i paratges recòndits als quals no es podria accedir amb una altre tipus d’embarcació. El caiac és respectuós amb el medi ambient, silenciós i no contaminant. Navegar en caiac és una pràctica molt saluda-ble i relaxada per a totes les persones d’esperit aventurer.

LA FLOTILLA DE CAIAC. L’equip de piragüisme del CNC està dirigit per l’entrenador David Mascaró (foto de dalt). El Club Nàutic ja ha donat d’alta aquesta secció a la Federació Balear de Piragüisme.

Piragüisme


Ha estat notícia...

breves EN TRES MINUTOSUna sección para echaruna ojeada, de una forma rápida, a la actualidad social del club

¡SUERTE PARA TODOS!Todos los socios del club tendrán, como es habitual cada año, una participación de 60 céntimos de euros del número 24.524 de la Lotería de Navidad. ¡Que la suerte nos acompañe...!

’ESCOLA DE QUALITAT’La Escuela de Vela del Club Nàutic ha re-cibido el reconocimiento como ’Escola de Qualitat’ por parte de la Federación Balear de Vela. Se pretende así mejorar el sistema de formación y que todas las escuelas de estas características man-tengan una misma línea de trabajo.

EL CNC, CON LA ESCLEROSIS MÚLTIPLEEl Club Nàutic Ciutadella colaboró este verano con la Associació Esclerosi Múl-tiple aportando cinco embarcaciones para escoltar durante 10 millas a los diez nadadores que participaron en la vuelta a la isla dentro del programa “Mulla’t per l’esclerosi”.

EL SOCIO MÁS JOVENIván Sánchez Torrent es, desde el pa-sado 23 de noviembre, el socio más joven del club. La inscripción será ratificada próximamente por la jun-ta directiva. Hijo de Alberto Sánchez y Núria Torrent -hija del comodoro, Rafel Torrent-, el pequeño Iván vino al mundo el pasado 19 de noviembre. La inscripción de Iván se enmarca en la campaña de captación de nuevos socios puesta en marcha por el CNC.

PAELLA EN SON SAURALos socios del Club Nàutic Ciutadellla se reunieron el pasado 1 de agosto en Son Saura para celebrar la tradicional paella anual. Un total de 150 adultos y unos 30 niños y niñas se sumaron a la gran fiesta del CNC, que año tras año reúne a miembros de las distintas secciones deportivas de la entidad con un único objetivo: la confraternización y el com-pañerismo entre todos los que forman la gran familia de Es Nàutic.

EL GRUPO “LLAMBRE”, INVITADO ESPECIAL EN LA CENA DE NAVIDAD DEL CLUBEl grupo “Llambre”, de reciente constitución, será el encargado de amenizar la cena que el Club Nàutic Ciutadella organiza cada año para celebrar la llegada de las fiestas navideñas. El próximo día 18 de diciembre, el grupo “Llambre” entonará conocidas canciones marineras, habaneras y tradicionales menorquinas que, a buen seguro, harán las delicias de los presentes. Durante la cena se hará entrega de los trofeos de los distintos campeonatos y de las insignias a los socios más antiguos.

Es Nàutic 2010

Documents

Transcript of Es Nàutic 2010