ÉS REAL LA REALITAT?

Aquest és el títol d’una obra de Paul Watzlawick, psicòleg austríac, un dels

principals autors de la Teoria de la comunicació humana i un dels més

importants referents en el camp de la Teràpia sistèmica en el marc de l’escola

de Palo Alto.

Per respondre aquesta pregunta (és real la realitat?) hauríem de posar-nos

d’acord en el concepte de “realitat”, o com a mínim, fer-nos algun tipus de

qüestionament en referència a allò que considerem “real”.

Per si no ens havíem adonat, encara, vivim en un món aparentment dual, en el

que la “realitat” se’ns presenta polaritzada en un eix X: cap a l’esquerra tenim

una realitat “negativa”, cap a la dreta “positiva”. Això és:

Dolent-Bó

Tonto-Llest

Pobre-Ric

Macu-Lleig

Femení-Masculí

Amor-odi

....

Ens envolta un món de “contraris” que s’expressen en dicotomia, de manera

que entre un extrem i un altre, entre el “blanc” i el “negre”, trobem tota una

successió de grisos que van d’un pol a l’altre, i que de manera lineal recull tota

la gamma valorativa d’un determinat eix o valor.

NOTA SOBRE EL CONCEPTE DE REALITAT

(http://bdigital.uncu.edu.ar/objetos_digitales/3992/09-vol-10-11-franceschi.pdf)

Alfredo Franceschi

Ens proposem en aquesta breu nota analitzar la paraula, o si es

vol, el concepte realitat Quan afirmem d'alguna cosa (no importa què)

és real, què entenem dir? Quin sentit tanca aquest predicat

màxim que està en boca del vulgo, de l'home de ciència i del filòsof?

1 Encara que l'origen de la paraula realitat és ben conegut, no

està de més indicar perquè en ell es tanca ia un significat fonamental

De res, cosa, ve realitas, terme de baixa llatinitat o medieval És a dir,

realitat és condició de ser concret Si aquesta acceptació fos única, inútil

seria realitzar una anàlisi, ja que el concret és per a tots clarament

pensable, concret, és a dir, motiu d'experiència, o, des d'altres pntos de

vista, individual i actual Però el fet és que no hi ha tal unanimitat Per

el mateix que res, cosa, admet, sobre la seva accepció bàsica, un sene de

significacions cada vegada més allunyades i divergents de la mateixa manera,

realitat, ha vingut a significar moltes vegades, precisament el contrari de

concret

2 Una base d'anàlisi la trobem a l'oposició de realitat

i aparença que es troba fins i tot en l'ús més comú Appearence and

'Publicat per primera vegada en Humanitats, t. XIX, 1929

156 Alfredo Franceschi

Reality és el títol d'una obra de Bradley, i Que n'és ben triada 'No pot

ser sinó aquest el punt de partida de tot filosofar

Però, si la realitat és l'oposat a l'aparença, lògic seria

preguntar que és aquesta, o millor -atès que són termes correlativos- en

quina relació estan Aparença té, al nostre parer, tres

significats o, millor, usos fonamentals 1) el que simplement es

presenta a nosaltres {ad pareo), sm qualificar-lo de existent o no, 2) il·lusió,

allò que presentant-se, no és, sm això, existent o real, 3) cosa real

que se'ns presenta El terme comú que unifica aquests tres usos és el

fet de presentar-se la nostra experiència, només que, en el primer cas,

pensem en la simple presentació, sense referir-la a cap altra condició,

mentre que, en els altres dos, pensem aquesta experiència, positiva o

negativament, en relació a la realitat

Aquests tres usos donen ambigüitat, al terme correlatiu realitat,

i determinen aquest greu inconvenient si hi ha accepcions del mot

aparença que impliquen ja el concepte de realitat, com pensar aquest per

aquell '? Cal notar que en les distincions que s'acaba de fer no hi ha rebuscada

subtilesa Qui ho dubti, pensi en les aparences que afecten a la nostra

sensibilitat És sabut que es distingeix, per exemple, entre percepció, per

una part, i il·lusió i al·lucinació per l'altra, tot i que com a aparença

(Simple acte d'aparèixer, primer significat) siguin la mateixa cosa Només que

es va introduir, com a mitjà de diferenciació, precisament el concepte de

realitat (o de veritat, si mirem aquesta experiència, com un acte de

coneixement) Una anàlisi semblant pot fer-se amb el terme o

concepte de fenomen, de tants significats Fenomen,

etimològicament, és el mateix el que apareix (de 4> aívu, mostrar, fer

brillar, etc) És a dir 1) el aparèixer, acte complex d'experiència, 2) el

que apareix, o es mostra (realitat fenomènica), 3) el que, apareixent, és

signe o mostra d'una veritable realitat interior En aquest tercer ús, el

fenomen pot ser valorat de diferent manera, segons l'especial posició

filosòfica, però mai és considerat com una realitat en el sentit ple

de la paraula, transferint la condició de ser real, al noümen, per

exemple

Podria suprimir-se la dificultat de pensar la realitat com el

Nota sobre el concepte de realitat 157

oposat d'aquesta aparença que ja la implica, adoptant un només d'aquests

significats Però, quin llavors '¿L'aparença pura i simple9

 No,

evidentment, ¿A títol de què la oposaríem al real9

 Aparença, com

acte simple d'experiència, per què oposar-la a la realitat, el

significat bàsic, \ ho hem dit, és precisament concreti / 7

 De

adoptar aquesta oposició, hauríem de modificar profundament el

significat de la realitat, convertint-lo en alguna cosa en si, darrere de l'aparença

o de l'acte Però això ho veurem després

¿Oposarem la realitat, a l'aparença que hem anomenat real9

 Això

sena inconcebible

¿Oposarem, per fi, la realitat a l'aparença il·lusòria, al que en

un sentit pejoratiu podríem anomenar, ras i curt, aparença o

il·lusió (per exemple els ens dels somnis) 9

 Aquí sí que hi ha una oposició

efectiva Però no és de creure que la clau del que és la vigília, millor dit,

la realitat de la vigília, resultarà de definir la il·lusió dels somnis Pel

contrari, diem il·lusoris els somnis, estimant-cridar no reals O

si admetem com a base d'anàlisi, i en un peu d'igualtat, les dues

experiències fonamentals de la vigília i del son, les dues que com

simples experiències s'equivalen, per què a la una ens dóna la pauta de la

realitat i l'altra la de la ilusión9

 ¿No tindria raó Mach a considerar

aquesta doble qualificació sense sentido9

Tal camí d'anàlisi ens dóna, però, a través d'un aparent

fracàs, una llum important Si son i vigília com a experiència es

equivalen, i si sobre ella però s'elabora la distinció entre el real

i l'il·lusori, vol dir que aquesta distinció sorgeix d'una interpretació o,

millor dit, que és una interpretaren Com a fets, són

fonamentalment iguals, serien, doncs, indiscernibles I si els

discernim, és prova que els veiem, no com a simples fets, sinó en

relació a alguna cosa que no és l'experiència mateixa

Veiem dibuixar-aquí un segon significat fonamental del

concepte realitat, diametralment oposat a l'anterior En el seu significat

primitiu, real és el concret, el que és matèria d'experiència, la

experiència mateixa Real, ara, és un quid, alguna cosa que distingeix dos

senes

de fets, però que no és, ell mateix, un fet, i no ja Matena d'experiència,

sinó de concepte Per més que vulgui buscar criteri empíric per

158 Alfredo Franceschi

distingir somni i vigília, aquest criteri és, teòricament, inhallable. Es

arribarà a trobar diferències de grau (coherència, homogeneïtat, etc.),

però no una que sigui essencial i neta. Ja en el vell Heràclit trobem

una primera temptativa per distingir les dues esferes, però la seva solució és

raciona] i no empírica. "Els que estan en vigília tenen un món comú,

però els que dormen es desvien cap al seu món particular ". Com si

diguéssim: la vida és un somni, però un somni comú a tots els homes.

En aquest caràcter de comunitat, de consciència general, com dirà molts

segles després la filosofia, hi ha l'únic criteri diferencial possible.

3. Podríase seguir aquest camí: relacionar, d'una manera o altra, la

idea de realitat amb la de veritat. Afirmar, per exemple, que el real i la

veritat coincideixen, o més simplement, que quan diem això és real no

volem dir sinó això és veritable. Però, identificant en absolut 2

termes, un dels dos es torna superflu, i caldria censurar en els

filòsofs aquesta mateixa ambigüitat de llenguatge que ells retreuen al

vulgo. En realitat, el cas no és aquest, i no n'hi ha per què suposar que una

de les paraules sigui proscrita. Realitat i veritat podran ser identificades,

però només des del particular punt de vista d'alguna determinada

orientació filosòfica. Fora de la mateixa, i fins i tot en ella, si ens atenim a

els problemes eterns i essencials de l'esperit, cadascun dels dos

conceptes té la seva esfera pròpia.

El mateix, encara que en menor grau, s'ha de dir d'aquelles

posicions en què es tendeix un pont entre realitat i veritat: la

concepció aristotèlica, l'adequació dels escolàstics, la identitat de

la connexió entre les coses i les idees de Spinoza. i tantes altres fórmules.

En totes elles la relació entre els dos conceptes, no exclou, és clar

que tinguin una esfera pròpia.

4. És interessant examinar l'ús del concepte que ens ocupa per

part de les ciències físiques. Tot aquí apareixen les dues formes

fonamentals que hem esmentat.

Sigui, per exemple, el moviment relatiu en què es troben els

astres del nostre sistema planetari. Diem que el moviment diürn de

l'esfera celeste és aparent; diem també que és aparent el

Nota sobre el concepte de realitat 159

moviment anual del sol En canvi, anomenem real el moviment de la

terra al voltant del seu eix, i real també el moviment de translació de la

terra i altres planetes al voltant del sol Quin significat assumeixen aquestes

paraules aparença i realitat ^

Hi ha, dins del món científic, una solució radical d'aquest

problema,> és la antimetafísica d'un Mach, per exemple Els termes

realitat i aparença, presos del pensar comú i de la filosofia, han

ser desterrats, o, almenys (en el cas que vulgui usárselos)

desposseir-los de tot significat essencial

"En el discurs i en el pensar vulgars, la

aparença és contraposada a la realitat Quan

mirem un llapis que es troba davant de

nosaltres al mig 'aire' ho veiem recte, si ho

submergim en el medi 'aigua' ho veiem

trencat En aquest últim cas es pot dir el

llapis sembla trencat, però en realitat és

recte Però, què és el que ens autoritza a cridar

aparença al primer cas i realitat al segundo7

En tots dos casos estem en presència de fets

que representen relacions diversament

condicionades d'elements El llapis,

submergit en l'aigua, és, efectivament a causa

del medi, òpticament una cosa trencada, més

per el tacte i la mesura és recte En aquests casos,

el parlar d'aparences només té un sentit

pràctic, no científic "(MACH, E Anàlisi de

les sensacions, cap I, pàg 5)

Hem fet aquesta llarga transcripció, perquè reflecteix, per boca de

un dels representants més autoritzats, el sentir de molts homes de

ciència Només que, en aquest cas, no hem de veure una simple concepció

científica, sinó, més aviat, l'afirmació filosòfica que vam esmentar al

començament real és el concret, real és l'acte de expenència Veiem el

llapis tort, com abans, en l'aire, el vèiem recte Heus aquí dos

160 Alfredo Franceschi

realitats Mach, més que els dos termes suprimeix 1 tota aparença,

per ser-ho, és realitat El cnteno implícit, en la seva concepció, és que totes

les trucades aparences són igualment fets, és a dir, complexos de

sensacions, que no podrien ser d'una altra manera i darrera de les quals no hi

ha

cap suport o realitat superior, ni material ni espiritual I si alguna cosa hi ha

de fictici per a la ciència, no han de ser-ho les aparences, sinó els

elements conceptuals, com la idea de causa o de funció, el valor

aquesta, no en la seva realitat, sinó en la seva utilitat coordenadora

Contra aquesta concepció s'aixeca una altra, que funda l'oposició

entre realitat i aparença Enunciémosla en relació a aquells

moviments astronòmics que esmentàvem més amunt No és ja el

fet en si, com a fet, el que interessa, sinó el seu significat substancial o

extraconcreto El moviment de la terra, tot i que no ho veiem, és

prestigiós immòbil, o bé li atribuïm altres moviments, inferits però

no \ istos El moviment, segons aquesta altra concepció, no és ja un simple

fet, una aparença, 1 variar de sensacions, sinó quelcom intern, gairebé una

substància o una realitat Es mou el tren en què viatgem i veiem

moure l'altre, que en realitat està immòbil Poc importa aquí registrar

les raons que ens fan creure en qualsevol dels dos màxims sistemes

astronòmics Però, acceptar un, per raons que no siguin purament

econòmiques o de comoditat, és admetre la distinció entre aparença i

realitat, i posar la realitat, no en les coses que apareixen sinó en la causa,

en la substància, en el moviment en si, o en entitats anàlogues Al

exemple del llapis, aquesta concepció diria, contra Mach, que la seva forma

real

és recta, doncs imagina, darrere de les múltiples aparences, una entitat

realment

recta Així trobem també en la ciència l'oposició entre dues

accepcions fonamentals del que és la realitat Reial és el fet per a la

1, real és el principi per a l'altra

5 Idèntica oposició trobem en les múltiples solucions de

els filòsofs 1) Reial és el immediatament donat, el que ens mostra la

expenència interna o externa, poc importa el caràcter d'aquesta experiència

i com es desenvolupa en nosaltres Reial és doncs el concret "Si es prova

que un concepte és inaplicable a la realitat, és a dir, que no té concretez,

s'ho refuta en l'acte mateix, quant concepte veritable i propi "

Nota sobre el concepte de realitat 161

(CROCE, B. Lògica, pàg. 28). Realitat, és doncs, per Croce, sinònim de

concretez, si bé per a ell, aquest concret que ens dóna la sensació adquireix

recentment valor teòric mitjançant el concepte.

Una filosofia tan profundament oposada a la del concepte, com

ho és la de Bergson coincideix però amb ella en aquest punt: el real és

també el concret, només que no s'arriba a ella mitjançant el concepte, és

dir, des de fora, sinó per intuïció, introduint. Per exemple, en el

que afecta al moviment, diu Bergson

"... Il doit pénétrer (el metafísic) a l'interieur des choses,

et l'essence vraie, la réalité profonde d'1 mouvement ne

peut jamais lui etre mieux revelis que lorsqu'il accomplit

li mouvement lui meme, lorsqu'il li percit sans doute

encore du dehors comme tous les autres mouvements,

mais li saisit, en outre, du dedans comme 1 effort ... "

(Durée et simultainéite, pàg. 39).

Aquest és el moviment absolut o real, definit d'una manera

diferent d'aquell que esmentàvem. Abans era real, quant explicatiu

i substancial; ara, és real quan és viscut, quan correspon a una

experiència interna.

2) Sigui, en canvi, la concepció platònica de les idees. Justament, s'ha

parlat aquí d'un realisme, doncs Plató postula, com se sap, una

realitat transcendent i anterior a la coses singulars. Són aquestes només

ombres o imitacions de les idees, i si el concret té alguna realitat,

contra l'extrema posició eleàtica, aquesta realitat li ve per participació

a les idees, que són elles, sí, la plena realitat. El triangle, objecte de

concepte, és més real que aquest triangle objecte de visió. L'home és més

real que aquest home. I atès que la idea és un abans de les coses concretes,

és clar que la realitat és superior a la concretez. Ja en Aristòtil aquest

concepte es mitiga, doncs, com se sap, de vegades la realitat és per a ell la

forma

(Universal, objecte de concepte), de vegades, en canvi, la unió de matèria i

forma: l'individu mateix. Però mitigat i tot, subsisteix encara el

concepte substancialista de la realitat.

162 Alfredo Franceschi

Postular qualsevol substància, sigui aquesta la matèria i l'energia, o

també, Déu, o l'ànima, i pensar-la com a realitat, és el tret general de

un sens fi de sistemes filosòfics La substància, és a dir,

etimològicament el que està sota (sub staf), o dins de les seves aparences,

l'invisible per als ulls però visible per la raó, això seria la realitat No

pot haver ciència sinó d'aquest ésser en què, d'una manera o altra, encoratja la

vella concepció eleàtica Les aparences són fugaços, condicionades,

superficials, una mena vel que mostra o oculta alhora la

veritable realitat, que és el nucli, l'intern, el que no canvia, el que

està en si i no depèn de condicions Tot el que pertoca al món del que

concret qualitats sensibles, multiplicitat, moviment mateix, és, o pura

il·lusió, o realitat subordinada

D'aquí, com a conseqüència, una teoria del coneixement que

deprimeix als sentits enfront de la raó, i una teoria del mètode que, al cap

la fi, un subtilitzar cada vegada més els conceptes empíneos fins

convertir-los en gèneres màxims, buits de qualitats sensibles, però, i

pel mateix, absolutament reals A vegades, com va passar amb els pitagó-

rics, i com passa a l'Índia, es necessita complir un llarg camí de

purificació, per poder respirar l'aire rar d'aquesta realitat abstracta

6 Podrien plantejar-se altres oposicions il·lustratives del que

entenem per realitat, però ens sembla que, mitjançant elles, arribaríem

també a les dues accepcions fonamentals que estem comentant Ens

concretarem doncs amb esmentar-la realitat, oposat a l'artificial o

construït (en el fons, és el concepte de la realitat com concret, doncs el

construït, és el que l'home mateix aporta amb el lliure poder de la seva

pensament), l'actual, oposat al virtual o potencial (que es resol en

els dos sentits fonamentals, això és la realitat com a acte o experiència, o

bé la realitat com poder intern, com a força o virtut), el real i l'ideal, el

simple i permanent, d'una banda, el múltiple i fugaç per l'altre, etc.

Oposicions que es resolen en les dues més profundes del concret i de

el substancial

7 Una altra manera de veure el problema consistirà en distingir moltes

esferes de realitat i no una Però és evident, que la dificultat no

Nota sobre el concepte de realitat 163

disminueix, ja que si a totes elles les anomenem esferes de la realitat, voldrà

dir que tenen de comú o idèntic, precisament aquesta realitat el

concepte busquem

Resulta així mateix evident que iguals objeccions poden formular

a l'anàlisi que hem realitzat No ja diferents esferes de la realitat, però

si dues accepcions fonamentals en el mal ús d'aquesta paraula, hem

distingit I bé, són conciliables entre si? ¿Es pot pensar algun

punt de vista des del qual el concret i individual, d'una banda, i el

substancial i abstracte, per l'altra, puguin ser unificados9

8 Considerant les dues accepcions des del punt de vista teòric

exclusn ament, clar aquesta que no poden ser reduïdes a unitat sent,

com són, contràries En canvi, potser sigui possible fer-ho, veient aquests

dos termes en l'home, millor dit, en relació al que valen per al

home Partint d'aquesta base, trobem un aspecte no teòric del

concepte de realitat, particularment suggerent, i és el respecte, i la força

i l'èmfasi amb què ho pensem i enunciem El que no és real és buit,

insignificant, indigne de la nostra atenció Per contra, dir això és

real, implica el major homenatge que pugui rendir l'home La filosofia

és el més alt interès humà, pel que fa el seu objecte és el més real I quan

un home de ciència, realment tal, sent això, i afirma a més que el seu

ciència no és simple mètrica o artificiosa organització de conceptes útils,

la conèixer, amb èmfasi, que ella també, la ciència que cultiva, és

meditació de la realitat I, en dir-ho, sent que la dignifica i enalteix

Així, el que mou profundament el nostre ésser, és la realitat, el que

podríem anomenar la sene forta de la nostra vida I anomenarem real, des

nostre particular punt de vista, a això o allò, sempre que incideixi amb

força en el nostre viure Realitat és, des d'aquest aspecte no teòric, el mateix

que intensitat o força L'oposat és fugacitat, inestabilitat del que no

afecta al nostre viure Per a Plató, esperit matemàtic, la realitat està en

les idees, perquè les idees viuen Al pol oposat, la realitat

coincidirà amb l'afecció, amb la sensació, és a dir, amb el concret Es

pot sentir intensament la idea com es pot sentir la sensació, i, en

el fons, aquests dos termes tan oposats s'unifiquen en aquest terme comú

els dos ens afecten

164 Alfredo Franceschi

Kant va extreure la categoria de la realitat, dels judicis afirmatius.

En el fons, la realitat per a l'home no és sinó això: el que afirma

profundament.

asdfa